Música
Aquí la tenim entre nosaltres, l'Anabel Lambea. Bon dia, Anabel.
Bon dia.
Li agraïm molt que hagi vingut a la ràdio perquè diu, escolta, des de la biblioteca,
amb el que està caient, sort que arribes aquí i estem fresquets, eh?
Sí, això és d'agrair.
Si no, no sé com aguantaries després de la passejada.
En fi, sigui com sigui, l'Anabel ens ha portat tota una sèrie de recomanacions literàries per aquests dies,
llibres que evidentment estan a disposició dels usuaris de la biblioteca pública.
I què ens proposes, Anabel, entre el gran ventall de possibilitats que hi ha?
Mira, jo per variar una mica, avui volia parlar de dues seccions que tenim a la biblioteca.
No porto novetats editorials.
D'això ja n'hem parlat.
Ja n'hem parlat.
Doncs porto dues seccions que potser són poc conegudes i m'agradaria que la gent sapigués què hi és.
Una secció és una secció que nosaltres diem...
li hem posat als llibrets antologies, d'acord?
Les tenim junt amb tota la literatura del segle XX perquè només hem fet aquesta secció amb antologies de relats principalment del segle XX.
Llavors tot el que és anterior al XX o la poesia i el teatre estan a banda.
Però el que és contes, relats del segle XX, els hem posat al titulet d'antologies i les hem recopilat.
Perquè si no quedaven una mica disperses.
Perquè, a veure, tal com treballa a la biblioteca, una antologia s'entra pel títol de l'antologia.
Per tant, una la tindràs a històries de no sé què, una altra a cuentos de...
Per tant, queden totalment disperses.
Hi ha una manera d'agrupar-los perquè hi ha molta gent que sí que li agrada llegir.
Potser una novel·la, o no tenen temps.
O tens allò, dius, jo llegeixo un quart d'hora abans d'anar-me'n a dormir.
Llavors una novel·la em perdo perquè no...
Després fins que torno a agafar el fil, no tinc temps...
Llavors és un tipus de literatura que per segons quins moments va molt bé.
perquè si tens relats de 10-15 pàginetes,
doncs estava molt bé perquè la pots deixar i enganxar quan vulguis i no has de tirar enrere.
Llavors jo he escollit uns quants temes.
Dins de les antologies mantenim el mateix format que dins de la narrativa.
O sigui, si una antologia és de contes de terror, li posem la matèria terror.
Per tant, tu pots anar a escollir, doncs vull una antologia de contes de terror
o de contes eròtics o de...
Per tant, la matèria continua estant com a la resta de la narrativa.
Llavors jo he escollit un que es diu Felices Pesadillas,
que això, aquests contes de...
Això és molt d'estiu, això és molt d'estiu.
A més a més, aquest es diu
Los mejores relatos de terror aparecidos en Valdemar.
Valdemar és un editorial que s'ha dedicat moltíssim a fer recopilacions
i a editar o reeditar autors, sobretot gòtics, allò de la novel·la gòtica.
Llavors, aquí han recollit els 40 clàssics de terror
que s'han publicat entre el 87 i el 2003 amb aquest editorial.
Llavors hi ha contes de Poe, de Kafka, de Dumas...
Dins del mateix volum?
Sí, sí, dins del mateix volum hi ha 40 relats.
I són aquesta gent.
El Hoffman, que és típic, típic d'aquests recopilatoris de contes de terror.
El Conan Doyle, el Gautier...
O sigui, gent que potser sobta típics, el Poe, el Hoffman,
i gent que potser sobta una mica Balsac, per exemple.
Hi ha un relat de Balsac, no?, que dius, home, aquí de terror...
No, no, llogu-mò, no?, amb el gènere, però també...
És allò, el terror aquell gòtic, fantasmes i una mica així...
Els casalots abandonats, tot aquest tipus de coses.
Sí, tot això.
I està molt curioset aquest llibre.
Un altre llibre és Por donde el viento nos lleve,
que és una antologia de relats espanyols de pirates.
Ui, mira que bonic aquest llibre.
Com que es va posar així una mica de moda el tema de la narrativa històrica marítima,
amb el Patrick Obralla.
Sí.
Doncs, hi ha un autor espanyol, el Gerardo González de Vega, que va treure un llibre,
i després va publicar un treball que es veu que l'havia fet feia molt de temps,
que era una recopilació de temàtica pirates.
Ara, hi ha contes medivals, hi ha cròniques, hi ha...
L'estil és diferent.
L'únic que...
El que hi ha de comú és que parla de pirates,
és que són espanyols els autors.
Hi ha l'Emilia Pardo Bazán, el López de Vega, o sigui...
Però tot parla de pirates espanyols.
Aquesta és la línia argumental de tots els relats.
Hi ha 44 textes recopilats.
Són antologies ben curioses, eh?
Sí.
La veritat és que són llibres d'aquells que, si no ho trobes...
A veure, potser a lo millor un tema no saps si t'agrada o no t'agrada,
i una manera d'entrar-hi és una antologia.
Sí, amb els seus relats curts,
que si no t'agrada doncs passes a l'altre,
i vas picant d'aquí i d'allà.
Llavors hi ha un altre que es diu
Contes i poemes per a nens extraordinàriament intel·ligents
de totes les edats, del Harold Bloom.
Bé, aquest senyor...
És una selecció personal, diu.
Aquest senyor...
Jo particularment no hi estic d'acord,
amb aquest senyor, amb tot el que diu.
Per exemple, ell...
És un autor molt polèmic, quan parla del fet de llegir...
Ell discuteix...
O sigui, per ell la literatura infantil no existeix.
No li dona existència com a tal.
Segons ell, sota el nom de literatura infantil
colen molta porqueria.
Molta cosa que no té cap qualitat.
A veure, jo per mi...
Això també passa amb la literatura d'adults, no?
Jo per mi passa exactament amb la literatura d'adults.
tots sabem que els criteris editorials no són precisament criteris de qualitat,
sinó d'un mercat comercial i, per tant, es cola molta cosa,
però no sota el nom de literatura infantil.
Sota el nom de literatura, en general.
I ja està.
Per tant, jo, criticar l'existència de la literatura infantil,
ridiculitzant el contingut, doncs no.
que ha fet ell, ha agafat clàssics
que per ell els...
Bueno, ell diu que els va llegir a partir dels cinc anys.
Per a veure, seria un nen prodigi.
I que encara els llegeix avui en dia.
Com ara? Aviam, digues-ho no.
Carroll, el Lewis Carroll...
Amb cinc anys.
Kipling, barrejat amb Gogol, amb Turgeneff...
A veure, o per exemple, a mi...
El que m'ha xocat moltíssim és Eduard Lear.
Jo no sé si la gent coneix Eduard Lear,
però és un senyor que, per exemple, va publicar un llibre
que es diu Disparatario,
i que és exactament això.
Disbarats, pors i durs, surrealisme...
Jo que dius, home, sí que se'l pot llegir un nen, però...
Però tampoc no hi trobarà gaire cosa un nen de cinc anys,
jo, per exemple, un Nicolás Gogol,
que hi ha de trobar una criatura de cinc anys aquí, no?
Bé.
Jo, per mi, clar, ell vol fer...
Doncs el Kipling, se'l pot llegir un adolescent
i se'l pot llegir un senyor de 60 anys.
Sí, d'acord, però això no vol dir
que no existeixi una literatura infantil,
en una literatura adolescent,
que després hi ha literatura que agrada a moltes edats.
De totes maneres, aquest autor,
de tant en tant, va treient llibres,
va fent entrevistes i declaracions
que resulten polèmiques,
la qual cosa no està malament
perquè fa que es replanteixi el fet de la lectura,
de la literatura actual, etcètera, no?
Sí, sí, no, a veure, que està molt bé.
Ara, la selecció que fa aquí és molt arregladeta
i molt maca, no?
Justament des d'aquest criteri de l'antologia
que deies tu, no?, per retrobar-nos amb autors clàssics.
Sí, sí, sí. A veure, per això,
de fet, el recomano,
per molt que no estigui d'acord amb aquesta...
Recomanes la selecció,
no els plantejaments teòrics de l'autor.
Exacte. O sigui, la recopilació està molt ben feta
i això, doncs, tornes a llegir potser coses
que vas llegir en un moment determinat
o que no has llegit i sempre has sentit, no?
Jo, l'Estevenson, doncs, potser ningú s'ha llegit
l'Estevenson per molt que tothom està fart
de l'Isla misteriosa i...
Bé, doncs, és una bona manera d'apropar-se.
Una altra, per exemple, tenim la Biblioteca de les Galàxies,
que és una antologia temàtica de textos de ciència-ficció,
doncs, tipus, Verne, Asimov, El rei Bradbury,
Pedrolo...
Una recopilació de ciència-ficció,
en aquest cas en català, no?
Perquè no es digui que en català no tenim ciència-ficció.
Un altre llibre es diu
Un siglo en cien artículos.
Aquest llibre és molt curiós, i el trobo molt curiós.
Són articles periodístics
de tot el segle XX, espanyols.
Hi ha columnes cròniques, anàlisis
que s'han publicat a la premsa espanyola del segle XX.
Llavors, la selecció s'ha fet
en funció, doncs, d'uns criteris de qualitat
d'aquestes columnes,
però també en funció, doncs, de curiositats,
perquè va tenir molt d'eco en el seu moment.
Per el tema que tracta, no?
Perquè es retracta un personatge
d'una manera molt curiosa,
perquè és molt original,
o perquè és molt singular.
O sigui, no tot és criteri de qualitat.
I el que està molt bé
és que l'autor, que es diu Justino Sinova,
explica abans de cada article
quina particularitat té aquell article,
no?
Per què és important o per què l'ha seleccionat.
I és molt curiós.
És una crònica del segle XX
a través de la visió d'un munt de periodistes, no?
Està molt bé.
Un altre, per exemple,
Cuentos de dames fantàstiques,
doncs és això,
un recull de contes que parla de sirenes,
de bruixes, de...
De tot aquest imaginari, no?
Femení, que és molt maco.
No només personatges mítics,
però dones, sempre.
Que si ninfes, que si fades,
totes les veus.
I els relats són de gent
més o menys coneguda,
el Conqueiro,
el Bioi Casares,
l'Anna Rossetti,
gent que més o menys és coneguda.
Autors coneguts, també.
Un altre és
Mi infancia son recuerdos.
Això és una curiositat, també,
a la Josefina Aldecoa,
que és una escriptora
que ha estat mestra tota la seva vida,
doncs s'ha dedicat a anar
a personatges famosos,
tipus l'Emili Aragón,
el Severiano Ballesteros,
la Ino Arteta,
perquè expliquin un record,
un bon record,
vinculat amb un mestre.
Per tant, és un homenatge
als mestres,
però de personatges famosos,
no escriptors,
però que expliquen una vivència,
un record de la seva infància
o de la seva adolescència
molt vinculat amb un mestre.
Coses que fem tots
en converses accidentalment.
Jo recordo que vaig tenir
un professor que,
doncs això està transformat
en llibre i en personatges populars.
Està bé,
està bé,
és curiós,
no?
És curiós,
és una curiositat.
Una altra és
Memòria d'Ibèria,
que és una altra curiositat,
que són contes i relats
relacionats amb el món dels ibers.
Per tant,
està dividit en dos blocs,
un bloc són tres contes allò clàssics,
el Valera,
tres contes antics,
diguem,
i l'altre és un recull
d'historietes que han escrit arqueòlegs,
que en un moment determinat,
doncs fent les pràctiques,
pel que sigui,
han escrit uns relats
vinculats als ibers.
i bé,
és una curiositat també,
és allò...
I aquest es diu?
Memòria d'Ibèria.
Memòria d'Ibèria,
un títol també difícil d'oblidar,
vull dir que si ens crida l'atenció
el podem demanar amb facilitat.
I com a antologies,
l'última recomanació
és un que es diu
Cuba en la literatura catalana,
que també el trobo molt curiós,
i el que ha fet és
també dividir-ho en dos blocs,
un són escritors clàssics
que van fer un relat
després d'un viatge a Cuba,
tipus la Teresa Pàmies
o el Josep Pla,
i l'altra part és
Cuba a la literatura catalana
contemporània,
i llavors són relats
de la Carme Riera
o de la Margarida Ritzeta
vinculats a Cuba.
Els criteris
de muntar una antologia
poden ser tan diversos...
I les temàtiques i tot plegats, clar.
Que t'oferta una cosa
que difícilment la trobaries amb...
O si tu volguessis buscar...
A veure, buscar relats
que parlin de Cuba, no?
Doncs, potser et perdries una mica, no?
D'aquesta manera...
Hauries d'anar autor per autor
i buscar aquell relat
que parla d'allò justament
d'aquesta manera,
t'ho donen fet, eh?
La feina de recerca
la tens feta.
Déu-n'hi-do, eh?
El tema de les antologies.
Ens has portat alguna coseta més,
tot i que tenim poc temps,
o ja ho deixem per un altre dia?
L'altra secció que volia comentar,
més que res,
no ha portat res ni comentar cap títol en particular,
però recordar que hi ha una secció de còmics
per adults
que inclou,
des del Cipi Zape,
que es continua llegint,
i Mortadeu i Flor...
Però ho tenim a la sala d'adults o a la sala d'adults?
A la sala d'adults.
A la sala d'adults.
La sala infantil té els seus còmics,
però recordar a la gent que a la sala de dalt,
al costat dels audiovisuals,
tenim una secció de còmics per adults,
que inclou tant aquests clàssics,
el Capitán Trueno i Mortadeu i Filimon,
que es continuen llegint.
Els Ibáñez, com si diguéssim.
Exacte.
Al costat del que podem dir,
el còmic d'adult actual o...
O els clàssics, els tòtems aquells d'abans.
Exacte, un tipus de literatura diferent
i que realment a l'estiu va molt bé
llegir-te uns quants còmics.
És una secció que s'ha renovat fa poc
i que hem inclòs títols nous
i que properament continuarem afegint nosos títols.
Aquestes antologies que ens ha portat avui l'Anabel
és una mostra, una petitíssima mostra
de tot el que ens ofereix la biblioteca,
que per cert, jo ho recordo,
tot i que ho diem cada setmana,
que ara a l'estiu fa un horari diferent,
des de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda
i els dijous a la tarda també obre portes
i els dissabtes s'ha tancat un horari més continuat
que contempla també aquestes hores del migdia
per a les persones que treballen,
que puguin anar a buscar aquest llibre
o tornar a aquells llibres
o material audiovisual que han agafat en préstec.
Ho he dit bé, això, que això et toca més aviat a tu,
però mira, ja m'he atribuït jo la cosa de dir-ho,
de 9 a 3 de la tarda.
Anna Belambea, moltíssimes gràcies per venir.
Ara veus que estàs fresqueta i que has recuperat l'alè?
Torna cap a la biblioteca.
Ara me torno a fregir una estona, però bé.
Moltíssimes gràcies i que vagi molt bé la setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.