Fins demà!
Un minut a un quart de dues, aquí seguim en directe, Sílvia Ferreres, bon dia.
Bon dia.
Havíem fet l'intent de posar una sintonia més primaveral, però jo crec que ens quedem amb la nostra sintonia tradicional del programa demà.
No, no, és més bonica que l'altra.
Que és de baixada, d'escalinata, de marabó, de gran comèdia musical.
Per tant, Lluís, fora aquesta sintonia ja no ens agrada. Tornarem als orígens.
No, ha estat bé, perquè fent l'esforç, però no ha canviat el temps, i ara...
Clar, és una cosa més primaveral, però no.
Dius, ve de gust anar a tancar-te a un teatre, a un cinema. Sempre ve de gust, perquè ja era condicionat.
Sí, dona, això.
Però, ostres, ara és que ja ve de gust anar a la platja i a la plaça de la Font.
Sortir, sortir, sortir. I d'unidosi s'ha sortit aquest cap de setmana.
Tothom estava a Tarragona, sobretot als llocs així més de patrimoni.
Home, els romans invadint Tarragona.
Tenen molt de tirada, això dels romans, eh?
Oh, és que està molt bé, eh?
Molt bé, molt bé.
Jo imagino que quan obrim el telèfon i diguem allò que ens facin de cronistes del cap de setmana
de l'activitat que hi ha hagut a la ciutat de Tarragona, bona part dels nostres oients,
que ens truquin, els que ens truquin, ens diran que han participat en alguna de les activitats
de Tarraco Viva, que inclou també Tarraco a taula, eh?
Sí.
Hem de ser...
No només hem d'alimentar l'esperit, també el cos.
Agafa gana de menjar alguna cosa d'aquestes.
Sí, que és veritat.
Per tant, perquè no se'ns oblidi, 977-244767, si ens volen trucar a explicar-nos
que han fet el cap de setmana, com sempre, la Sílvia Curr respondrà amb algunes entrades.
En aquest cas, em penso que véns amb la intenció de regalar entrades per al musical aquest magnífic
del Kiss Me Kate, no?
Doncs sí, senyora.
Està bé, perquè el fa el Conservatori, la gent d'aquí, inclús els professors del Conservatori
s'han animat i s'hi han posat, i és un esforç del musical del Call Porter, Kiss Me Kate,
que es farà el dia 31 de maig al Metropol.
Dirigit pel Ferran Madicó?
Súper Ferran Madicó, sí.
Que estem parlant d'un director de prestigi.
Que, per cert, aquesta setmana, el dijous, a l'Auditori de Caixa Tarragona,
podrem parlar amb ell, amb el Fòrum Metropol, que aquesta vegada surt de l'espai
per anar a Caixa Tarragona, i podem parlar del musical.
I la gent li pot fer les preguntes que vulgui.
És aquesta setmana que se'n parla i la setmana vinent que es representa, no?
És com si ja vas preparat per veure el musical.
Normalment es fa al revés, primer es veu l'espectacle i després es parla
amb els actors i el director.
En aquest cas, el director fa com una prèvia,
i llavors el dissabte que ve ho podrà veure.
Doncs molt bé, perquè així ja saps què vas a veure.
No, és que jo m'esperava que seria una altra cosa.
No, perquè si prèviament vas a...
La música de Call Porter.
La música de Call Porter, clàssic.
És com un musical d'aquells del Gian Kelly,
o de l'Audrey Heber, que bonics que són.
Doncs si volen anar, ens truquen ara, 977-2447-667.
Si volen anar, de franc, perquè pot anar-hi tothom.
I dues entrades per cadascú.
Dues entrades?
Sí, home.
Allò que diem sempre, que el teatre s'ha d'anar acompanyat.
I més, un musical de Call Porter, per favor.
I després anar a fer una cervelleta per alguna terrassa.
Ja està, ja ens està arreglant el pla, i em sembla perfecte.
Això ho tinc, sí, sí, sempre arregla la vida.
Arregles molt bé els plans així de llibre.
Com es nota que treballes en aquest món de la cultura i l'espectacle?
I pensa que ara ja estem Sant Joan, Foc, ja tenim tot Colavall.
És que ja va el que és la temporada de primavera, entra en la recta final.
Encara tenim grans moments per viure.
Paco Ibáñez.
Paco Ibáñez, Paco Morant, Joan Pere, encara queden plats fortíssims.
Però nosaltres, abans de continuar parlant, donem pas a una primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Soc la Teresa León.
Teresa!
Que contentes que estem de sentir-te, que feia temps que no et sentíem.
Com estàs?
Molt bé, i vosaltres?
Bé, encantades de la vida, de saludar-te.
Mira que la Sílvia deia, fa dies que no ens truca, setmanes que no ens truca la Teresa.
Sí, sí.
Està molt enfeinada la Teresa ara.
Sí, la veritat és que sí.
Però vaja, també tinc estones lliures.
Així ens agrada.
I escolta, podràs anar a veure aquest espectacle del Quismitell?
Doncs sí, ara que em parlàvem m'agradaria, perquè els musicals no són els meus forts,
però ja està bé.
I després ens fas la crítica constructiva que fas tu sempre.
Això.
Això és bo, perquè els del Conservatori acturan a Tarragona, acturan a Reus, acturan al Vendrell,
però la crítica de la Teresa León la poden posar després.
Jo diria que sí.
I Teresa, digues.
Això del musical, és de jazz, o sigui, és modern o és clàssic?
Home, a Cole Porter estem allò, els grans musicals americans, eh?
Sí, sí, sí.
Ah, molt bé, molt bé.
No sé, ara penso...
Ara sí que...
Beguin de Beguin, no, Beguin de Beguin, és de Cole Porter.
Sí, sí, que ja el conec.
Doncs aquí és una peça de Paul Porter.
Jo si tractaré jo alguna cosa quedaré molt malament, perquè la meva oïda musical és molt patética.
I com a peces de les conegudes, que en té moltíssimes.
A més, val la pena veure tots els cantants del conservatori, que surten grans professionals.
I a més dirigits pel Ferran Madico, no és la primera vegada ni de bon tros que Ferran Madico té aquesta deferència,
i permeteu-me que ho digui així, de venir a Tarragona i treballar amb el que són grans professionals.
Crec que és la tercera obra que fan, però aquesta és com a...
Les altres són més de música clàssica i aquesta és com a més fresca, de musical.
Teresa, què han fet aquest cap de setmana?
Doncs com tothom que dèieu...
La cosa romana, eh?
Sí, la cosa romana.
El que passa és que jo m'he centrat una mica en les farses, en el que és el teatre.
I què tal?
Doncs molt bé, molt bé.
Trobo que és molt elevable la feina que han fet de reconstrucció partint de no res,
i han acabat, doncs, bueno, això, que una gent que és aficionat, per tant, encara té més mèrit.
Què era? Allò de l'aula de teatre?
Sí, són farses humanes, són com a sketchos, com a entremessos molt curtets,
que, doncs, amb clau satírica molt grotesques,
llavors van amb màscares i, doncs, bueno, doncs fan com una espècie de...
Són temàtiques, són tres temàtiques diferents,
i llavors, doncs, amb clau això molt grotesca, doncs, representen situacions quotidianes, no?
Hi havia una, doncs, sobre les banyes, una altra sobre la qüestió dels diners,
i l'última, que era sobre una mica qüestions homosexuals, no?,
però hi havia una mica de tot, i llavors les feien en castellà i en català,
que també està molt bé.
I què tal estava de públic, això, Teresa?
Bé, bé, jo, la veritat és que per ser el Camp de Mar, que és un lloc tan gran,
hi havia bastanta gent, el que passa és que hi ha molta gent que marxa,
perquè, clar, no ho entén, llavors les explicacions que dona el director són molt bones,
però l'exposició, que també la vam fer l'any passat,
que ja hi era l'any passat, en guai no les han pogut posar per problemes tècnics
o no sé quina mena de problemes, doncs, llavors, quedava com una mica més despenjada, no?
Perquè, clar, l'exposició està molt ben feta i és molt gràfica,
llavors, s'explica tot el procés de reconstrucció, del que vam fer d'investigació, no?,
per reconstruir tot això i per fer-les, i llavors, clar, s'entén, no?,
què era això, per què, d'on van treure les màscares...
Clar, una persona que no conegui tot això pot pensar, escolta, això s'ho han inventat,
o això què és, no?, tan grotes, no?, però, si veus l'exposició s'entén.
Teresa, jo crec que és molt interessant això que dius,
que hi ha persones que potser marxen per les explicacions per aquesta part didàctica,
però, clar, Terracó Viva no és assistir al rodatge d'una pel·li de romans,
són jornades de reconstrucció històrica.
Per tant, trobo que és molt interessant que els que anem d'espectadors
ens donin totes aquestes explicacions.
Les lluites de gladiadors que tenen tanta tirada, sobretot per la canalla,
també, abans de cada moment de lluita, doncs, tenies totes les explicacions del món.
I, fins i tot, aquests grups de reconstrucció insistien molt
que no eren actors, que això no era un espectacle teatral,
sinó que eren jornades de reconstrucció històrica,
que és el que li dona el valor i que a diferenciar de les pel·lis de romans
que hem esmentat tantes vegades.
Per això és molt interessant que diguis això de...
Hi havia gent que potser s'avorria una mica en algun moment determinat d'explicacions,
però imagino que seria una minoria, eh?
Home, crec que l'agrada en cert d'aquestes jornades és de tornar al teu passat
i a entendre'l, perquè no és el mateix tematitzar...
Bé, és un parc temàtic que és igual aquí que a França, que a Austràlia,
que no intentar entendre el teu passat per entendre el present.
Quan la fitxem a la Teresa? És fantàstica.
Jo és que la Teresa ja la tindria que no ens truqui, la truquem nosaltres ja, directament.
El programa de l'estiu, ella, però tot.
Però jo el trucaré perquè a mi també m'agrada poder anar i després explicar-ho.
Et farem una mica corresponsal, eh?
I si va malament d'horari, canviem l'hora del programa, eh?
Quan gravem, et gravem, eh, Teresa.
Pocs programes de ràdio tenen oients col·laboradores en aquest cas,
que ja et donem aquest títol directament, com ara la Teresa León, eh?
Poca broma.
Moltes gràcies, és un nou per mi, eh?
Gràcies, gràcies a tu, Teresa.
I escolta, que tens les entrades al Metropol al teu nome
i recorda que aquest espectacle és la setmana vinent.
La setmana vinent.
Gràcies, Teresa.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, adéu.
Déu-n'hi-do, eh?
Les farses italianes, hi havia altres activitats,
més que repetien d'altres anys,
doncs parlàvem de les lluites del Cladéus.
En fi, ara no els explicarem a vostès,
que han gaudit d'aquesta activitat.
Jo vaig veure la fira que hi havia allà al Parc de Saavedra,
que em va agradar molt.
Dels museus del món.
Agafava unes ganes d'anar a tots llocs.
Estaven molt seriosos.
És el que tenen aquestes exposicions,
que t'agafa una mica de ràbia,
però dius, veus?
No.
Si pogués anar, si tal.
Bé, algun dia anirem.
Jo vaig agafar propaganda.
Ah, per si de...
Allà la tens, no menja pa.
Això no menja pa.
La senyora aquella contenta
i jo vaig agafar i ja està.
Sí, perquè escolta,
és dur, eh?
Estar-te allà hores i hores i hores.
Et diu una cosa,
feia una calor allà dintre,
que els pobres que treballaven,
pobra gent, eh?
En fi, és la part, diguem-ne,
que no s'explica mai,
que també...
Què vols comentar-me?
Sí, no, que dic...
Anem repassant una miqueta.
Home, però repassem molt ràpidament,
tenim poc temps.
Per cert,
els més nostàlgics del món mundial.
Avui tenim l'oportunitat
de veure al cau
la projecció de la pel·lícula
Quadrofènia.
Qui se'n recorda?
Va marcar una generació,
una generació, eh?
Què dir de Quadrofènia, per favor?
Home, escolta,
que encara hi ha mots.
Bueno, ara no sé com se diu.
Eren els mots i els altres,
com es deien?
Bueno, som-ho els mots,
som-ho els mots,
perquè érem castellà.
I els altres, sí,
els altres,
que eren els que anaven
com a més entrejats.
A mi els mots m'han agradat.
Sí.
Ha sigut aquest, sí.
I sempre hi ha hagut tribus urbanes
d'aquestes
i encara agafen com a referència.
Quadrofènia, avui, eh?
Per el Cau.
I el Teatre a la Fuga
de la Mostra Tetra Jove,
al Metropol,
amb teatre de cabaret,
que està forçat molt bé,
com cada any,
a la Mostra Tetra Jove.
Que quan érem joves
no hi havia tot això.
Sembla que siguem
de Paleolítico Superior.
No, però és veritat.
Mira, avui estigués
i nostàlgica.
Però jo venia a actuar aquí.
T'recordes que hi havia
un teatre aquí?
Aquí, a Tràfico,
on està el Tràfico,
a trànsit?
Sí, ara hi ha el Diret de Tarragona.
A la Direcció General de...
Crec que el Hall del Diret de Tarragona
és el que era el teatre.
Vols dir?
Ara ja parlem una mica.
Això és pregunta pels...
Vinga, pregunta.
Sí, pregunta.
Però què vols preguntar?
No, pels polítics.
Ah, pels te...
El test del tarragonisme.
Sí.
Veus, l'afegirem a l'urna.
Sí, sí, sí.
L'afegirem a l'urna.
En tenim una.
Aviam aquí...
Però penso que no,
perquè ja hem dit la resposta.
No, no, no.
No ho saps, això.
No ho saps.
No, no, no, Sílvia.
Sí, es trampa, es trampa.
Això d'anar.
Per l'any que ve.
Què més tenim per aquí?
Què més tenim?
Doncs els eventos musicals
que a Pebres no els d'ombra mai
la setmana que ve.
I després també tenim
Panyer Rosas,
del que el Lodge
al Centre Cívic de Sant Salvador,
amb el segle de cinema inquiet
que ha passat de puntetes
però que seguirà durant l'estiu.
Que ha donat pel·lícules molt bones.
Sí.
I a l'estiu les faran
a l'antiga audiència.
Sembla que serà cada dijous.
A l'estiu ja puc començar
d'una primècia.
L'aire condicionat a l'antiga audiència.
Ho investigarem.
Farem uns vanos, farem uns vanos.
No, sí que n'hi ha.
Sembla que sí.
La propera setmana ens ho dirà.
Jo allò del Metropol ho vaig dient.
Com està allò de la calefacció del Metropol?
Sí, per cert, tema climatització,
teatre al Metropol.
Ja saben que aquest programa demà
també és una bústia
per a aquelles persones
que vulguin presentar
les seves crítiques constructives sempre
però que no necessàriament
han de parlar bé.
També poden parlar malament.
Sempre ho diem.
Amb educació es pot anar a tot arreu.
Si hi ha alguna queixa, alguna crítica,
algun suggeriment respecte
a la sala del Teatre al Metropol.
I ho trasllado, eh?
I ho trasllado.
Doncs ens ho expliquen també aquí
més d'una vegada.
Escolti, que feia un fred
que no es podia aguantar,
un airet que no se sentia bé,
que els llums...
Vostès ho expliquen aquí
i la Sílvia ho trasllada.
El que es pugui arreglar s'arregla
i el que no, doncs, s'intenta.
Que dèiem que la temporada
de primavera del Metropol
ja entra en la recta final
encara amb espectacles
realment importants
i interessantíssims.
I recordar que del Paco Morant
hi ha una tercera sessió
el dia 2 de juny
a les 6 de la tarda.
Encara queda alguna entrada?
Encara en queda.
Alguna, alguna, eh?
Fasin via les taquilles del teatre.
Sí, perquè serà molt divertit
veure'ls fent-ho de mama.
Ja s'ha tancat el termini
per presentar la butlleta
per votar els millors del 2002,
no?
Sí, s'ha tancat això.
Ja està de Tibaneït,
com aquí diu.
Podríem fer una porra.
A veure qui guanya.
I donar un premi.
Home, donem premis
a la gent que ha votat
sap que té...
Pot anar tot l'any al teatre.
Surt jo a la Emma Vila.
En guany no.
Ah, no, no està, no està.
No està entre la millor interpretació
teatral femenina del 2002.
Que ara l'any vinent sí que hi és.
Sí, sí, però l'habitació del nen
em sembla que...
No va quedar tant, no?
No, pel que van comentar
els nostres cronistes.
Home, aquí ens van trucar
i ens van dir que no.
Sílvia, podem dir alguna cosa
de la temporada d'Istres?
Sí.
No sé si.
Va, que no ho sé si ningú.
Jo sé que ja et renyaran,
però...
No, és igual.
Dius que t'ho he demanat jo.
Dius que t'ho he demanat jo.
A veure, tot el xulo d'aquest
ja ho hem presentat,
vull dir que ja se sap.
i acabem amb la patrona Martínez,
es diu?
Sí.
Imagina't.
I tenim el Madredeus.
Molt bé, molt bé.
Està molt bé.
El Camp de Mar,
benvinguts de Lisboa.
Tan prop i tan lluny de Portugal.
Però escolta,
això del quesse ja es va dir
oficialment en Roda de Pérez.
Sí, no, què més tenim?
A veure, que puc xivar.
Que ve la Nina.
La Nina fa un espectacle.
La Nina...
La triunfo.
Bueno, no és triunfo.
La Nina,
amiga del Javier Cugat,
fa molts anys,
ja he de l'un, dos, tres, també.
La Nina candidata en penso també,
no, finalment?
No ho sé.
No ho sé.
Sembla que tanca.
La Nina casada,
ex-casada,
amb el Miquel Cors,
l'Antonio de Poblenou.
Mira si té coses de Nina.
Ho saps tot, eh?
Bueno, però això és una presentació.
Però què havia de fer?
A cantar?
Un espectacle dirigit
per l'Andreu Buenafuente.
Què dius ara?
També dirigeixen a la Nina?
Sí, aquell xic va coltot.
Hi ha algú que no dirigeixi
aquest xic en aquests moments?
Bueno, però està bé,
perquè podria dir-ho que ell diu
per això en triunfoque
que anuncia les natilles.
Mira, mentre acabem de dir això,
que el Lluís ens posi la música
de Dosminguet,
que actua en aquest divendres.
Penso que tenim algun tema
de Dosminguet,
en penso que sí.
És que molt rotllera.
Sobretot que Dosminguet,
aquest divendres,
dia 23,
a la sala Golfos.
Molt bé.
I una hora i mitja abans,
a la sala Trono,
una inquietud per una tesina.
Digue'm alguna cosa més
que vingui a la temporada d'estiu, va.
El pel davant i pel darrere,
però ja ho havíem dit.
Sí, això ja ho havies dit.
I què més, i què més.
no em surt, de debò, eh?
Tens poc que et renyin.
No, no, no, no,
perquè sóc molt boca molla.
Però no me'n recordo.
Fes memòria
i la propera setmana en parlem, Sílvia.
La setmana que ve us xivo alguna cosa més.
Sílvia Ferreras,
moltíssimes gràcies.
O de Santa Tecla.
O també, també, de Santa Tecla.
Vinga, tenim una assignatura pendent
per la propera setmana.
De totes formes, us ho dic,
que aquests dies,
la setmana que ve,
no sé si en parlarem.
Sabina no vindrà,
que ja saben que està malalt, eh?
Ja s'ho feix totes les gires
al món mundial durant molts mesos.
Però s'havia mirat.
Això no és notícia,
per això ho diem.
Gràcies, Sílvia.
D'aquí 15 dies ho diré millor.
Fins la propera setmana.
Adéu.
Nosaltres posem el punt i final
amb la música de Dús Minguet
al matí de Tarragona Ràdio,
que torna demà a l'hora de sempre.
A partir de les 7 del matí
ara els deixem en companyia
dels serveis informatius d'aquesta casa.
Gràcies.
Acabin de passar un bon dilluns.