Com cada dimarts a aquesta hora establim una línia directa,
podríem dir-ho així amb el grup de joves advocats del Col·legi d'Advocats de Tarragona
amb l'objectiu de conèixer algun dels seus aspectes que envolten el món de la justícia.
Ens acompanyen una setmana més, Javier Terres, bon dia.
Bon dia.
L'Urdes Guibernau, bon dia, benvinguda.
Víctor Roca, bon dia.
Bon dia.
Avui un dels temes seguint una mica la línia que vam encetar justament coincidint amb l'estiu
de temes així que podrien cridar més l'atenció als nostres oients,
d'aquells que potser tenim la referència, i ho dic llegant-ho una mica amb allò que parlàvem la setmana passada,
la referència dels mitjans de comunicació, volem parlar del tema dels testimonis.
La setmana passada, us en recordeu, comentàvem el tema de com es feien les identificacions a les comissaries,
tot aquest tipus de coses, els programes de protecció de testimonis,
la gran diferència que hi havia entre el món de la ficció i la realitat al nostre país.
El tema de les proves i tot plegat també en el món de la ficció deu ser molt diferent
que en el que és la realitat del dia a dia.
Insistint en aquest tema televisiu o cinematogràfic,
tots tenim aquelles imatges d'aquelles grans sales on està tot arxivat
amb una sèrie de proves materials que estan tancades en unes bosses hermètiques,
tot això pel·lícula o no?
És cert.
No, sí, la peça de convicció que es diu està dintre d'una bossa,
perquè no te la portaran allà, normalment no dintre d'un sobre.
Veus, peça de convicció.
Aquí hem de començar, és el punt de partida de l'espai, hi ha el vocabulari,
anem a aclarir conceptes.
Jo crec que hauríem de dividir primer la part civil de la part penal,
perquè la prova amb un procediment i amb un altre no té res a veure.
Comencem, si cal, ja que hem començat amb la peça de convicció,
amb el tema penal i després anem al tema civil.
Com vulgueu.
El que diríem la peça de convicció seria en el cas d'unes lesions,
un homicidi, un assassinat, la pistola, el bastó, el ganivet, la navalla,
qualsevol dels objectes utilitzats per cometre el fet.
Amb uns danys seria exactament el mateix.
Si fas uns danys amb un garrot d'aquests de beisbol o amb qualsevol objecte,
seria el mateix.
I això és el que es diu la peça de convicció,
que és el que hi ha a dintre de la bossa.
I el que en els procediments del jurat americans,
ho treuen, el tenen damunt d'una taula,
dintre d'una bossa amb el rest de peces que pugui haver
i que ho exposen o ho mostren.
Això ho dius a les pel·lis.
És més pel·lícolero.
Això és pel·lícolero, eh?
Ara que dieu pel·lícolero,
i potser el tema és prou seriós,
però també permet un cert anecdotari.
Parlaves de pel·lícules americanes,
tot just quan parlaves de l'arma,
la suposada arma que ha causat les lesions a la presumpta...
Bueno, la víctima mai és presumpta,
és víctima i punt, és el presumpte culpable en tot cas.
Jo ara recordo la pel·lícula aquella del Pedro Almodó,
que l'arma amb la qual l'esposa de la víctima
assassinava el seu marit,
em penso que era una cuixa de cordé congelada,
que després se la menjaven.
És a dir, la utilitzava com a arma homicida,
la descongelava, la cuinaven i se la menjaven.
Per tant, aquí la prova desapareixia.
Amb empremtes incloses.
Amb empremtes incloses, per això.
Quan parlaves dels diferents objectes que es poden utilitzar
per causar lesions a una persona,
a dir, home, doncs aquesta realment entra gairebé
en la línia del crim perfecte, no?
L'habitual no és que un malt i un altre
posem un cop de cuixa de cordé
o amb un os de pernil
com la pel·lícula aquella Hamon-Hamon,
perquè, a veure, n'hi ha per escriure molta...
Es pot fer molta literatura,
amb les peces en què es pot matar una persona.
També hi ha una cassola, qualsevol cosa.
Llavors, ja entraríem dintre de la part culinària,
perquè, vull dir, les pel·lícules sempre es recreien bastant en aquest tema,
però l'habitual no és això.
Home, jo puc dir que utilitzant el castellan
sartenazos sí que m'he trobat, eh?
Sí.
Utilitzar la paella...
I el cop de plat, no?
Sí, això sí que a vegades t'has trobat lesions.
I aquesta paella és una prova, després, a l'hora del judici.
Sí, l'has de portar...
Ja es perdonen els oients, això provoca una certa hilaritat, no?
Tot i que parlem de...
A veure, qualsevol peça de convicció, sigui l'arma o l'utensili utilitzat,
o sigui el que sigui,
òbviament, s'ha d'intentar incautar o prendre o agafar
en moments molt propers a quan han passat l'acció.
Perquè si hi ha una lesions avui,
i d'aquí tres o quatre dies tenim la paella,
òbviament, estarà utilitzada, no?
És a dir que...
Però bé, entre tot de l'anecdotari.
Entenem que ara la Lourdes, per exemple,
feia una relació i un llistat
de les armes enteses, doncs, com habitualment,
però també qualsevol objecte,
i així la jurisprudència,
i una mica en aquest tot el món
les anomenem les eines perilloses, no?
O els elements contundents,
formen també un aspecte
que molt habitualment i molt constantment,
doncs, apareixen com mitjans,
com mitjans per cometre, doncs,
aquests delictes de lesions o de danys.
I s'han de considerar,
perquè pensem potser que d'entrada
no tinguin cap mena d'utilització
quan tu, doncs, les utilitzes
per danyar alguna persona,
però sí que en tenen, no?
I a vegades són coses tan ínfimes
com potser un bolígraf, no?
O un llapis ben afilat.
O sigui, tot això forma part de la prova.
Estem parlant dintre de les peces de convicció,
encara, eh?
Perquè hi ha moltes més proves.
Sí, bueno, evidentment,
és el que estàvem comentant ara, no?
Que la peça és no l'arma en si,
no l'utensili en si,
que pugui causar una lesió.
Hi ha vegades que es poden agafar
peces de convicció que puguin tenir empremtes, no?
D'una possible acció punible, no?
Perseguible, no?
Doncs les famoses peces que s'han agafat
s'han posat en una bosseta,
es agafen amb pinces o amb guants
per no borrar les empremtes
perquè tot això pot comportar
o dintre de la investigació
pot donar pistes, no?
Però, de tota manera, insisteixo,
sempre han d'intentar ser objectes,
ser analitzats per la policia científica,
etcètera, etcètera,
en moltes ocasions, si és necessari.
Però anem a veure,
sempre que tinguin una relació temporal propera, no?
Vull dir, temps després, òbviament,
es pot haver borrat tota l'empremta
i no val per res, no?
I cal insistir justament en aquest punt,
que s'ha de seguir tot un protocol
perquè després aquestes proves
tinguin validesa davant d'un tribunal,
sinó, clar, tota aquesta feina
que s'ha fet prèviament a fora estèril, no?
Això és important.
Home, sí, llavors hi ha el que diríem,
el que es diu dintre del món del dret,
que és la prova preconstituïda,
que és la prova que es practica
abans del moment de la celebració del judici oral.
I és una prova que es practica abans
perquè justament després
podria haver estat destruïda,
podria haver passat qualsevol...
Manipulada.
És una prova que es diu
perecedera,
vull dir,
en castellà, que no sé com es diu en català.
Però, per exemple,
si tornem a l'ho d'abans,
imagineu-vos en el cas d'una paella,
en el cas de qualsevol objecte,
o per exemple,
la famosa cuixa.
La famosa cuixa,
imagina't que no se l'haguessin menjat.
Si aquella cuixa,
o aquell, el que sigui,
no li fan la determinació d'empremtes,
l'anàlisi, etcètera, etcètera,
allò es fa malbé,
i el dia del judici no podran anar amb la cuixa
en l'estat en què podria estar
després d'uns anys,
perquè moltes vegades
aquests judicis no se fan
ni mucho o menos se celebren
al cap de pocs mesos.
És a dir,
la prova que es pugui deteriorar,
doncs s'ha de fer
aquesta prova preconstituïda.
Sí, igualment també,
en el cas de,
per exemple,
imagineu-vos algun fet
que es produeix,
a veure,
que hi ha implicades persones
que són de les zones estrangeres,
que no són d'aquí,
i que, evidentment,
en el moment del judici,
una persona que està aquí de vacances
o que té algun tipus de vinculació
amb el lloc on cometes els fets
de caràcter casual,
imagina't que una persona
està de viatge aquí
i presencia un fet.
Evidentment,
imagina't que és una persona d'Austràlia,
posem un cas extrem.
Evidentment,
aquesta persona,
si la fan vindre el dia del judici,
el perjudici que li causen és enorme.
Llavors,
la prova ja la practiquen prèviament,
la que convingui,
si reconeixement fotogràfic,
si declaració com a testimoni...
I això és vàlid al judici,
sinó que hagi passat un temps considerable.
És un tipus de prova
que es permet presentar al judici
que té el mateix valor
que la prova directa
que se fa al moment del judici,
com pot ser l'interrogatori dels testimonis.
Clar,
perquè digueu-me materialista,
però en el cas hipotètic
que és ciutadà australià,
si per mil coses hagués de tornar,
el viatge se'l paga ell?
No.
En principi sí,
però l'administració i justícia,
tenint en compte que el testimoni
l'ha cridat al Ministeri Fiscal,
li reembolsaria els diners del viatge,
sempre que siguin més de 100 quilòmetres.
Sí,
és una cosa així.
És una cosa així.
Ja ho veurem.
Si és menys de 100, no.
Si és menys de 100,
ho has de pagar tu.
I si és més de 100,
tu paga l'administració i justícia.
Ja ho veurem.
Sembla que són 100 quilòmetres.
I després,
els que sí que tenen,
em sembla que bastanta despesa pagada,
són els membres de les forces de seguretat.
Perquè moltes vegades,
ja siguin policies,
ja siguin quàrdies civils,
somosos d'esquadres,
imagineu-vos que tenen distinc...
Clar,
això són testimonis sovint,
no?
Exactament.
Destins,
llavors,
doncs,
és molt necessari
perquè potser han instruït
ells mateixos
tota la causa policial.
Però bé,
això per el que respecta
a la testificar,
que també comporta
una sèrie de característiques,
ser testimoni,
no?
I ara que comenta això el Javi,
respecte a l'assistència
com a testimonis,
per exemple,
de membres dels cossos
i les forces de seguretat,
volia fer un breu comentari,
una espècie de parèntesi
parlant de la prova,
que actualment,
amb la mancança,
és potser una petita crítica,
amb el sistema actual,
amb la mancança que hi ha
de cossos i forces de seguretat,
per exemple,
a Tarragona és òbvia,
no?
I en moltes altres localitats
passa, no?
I tots ho sabem
mentre no es despleguin els Mossos,
etcètera, etcètera,
no?
Doncs,
actualment,
amb el sistema de judicis ràpids,
amb els quals moltes vegades
fem testimonis,
perquè no deixen de ser proves testificals,
els agents que han intervingut
amb la detenció de...
els agents que han intervingut
amb uns fets,
doncs,
unes lesions,
una baralla,
etcètera,
etcètera,
han d'acudir immediatament al judici.
Abans,
amb els judicis lents,
per dir-ho,
per diferenciar-ho,
també era un trasbals,
però potser estava una miqueta més repartit,
però ara es condensen molt
o s'acceleren molt les coses
i moltes vegades
molts...
bueno,
trobes el jutjat,
no sé si l'Alurda i el Javi,
suposo que també s'hi heu trobat,
no?
amb judicis d'aquest tipus,
4, 6,
o fins i tot 7,
o 8,
o 2,
etcètera,
etcètera,
policies testificant,
quasi que hi ha més policia en aquell moment
al judici.
Alguns d'ells estan de torn,
de guàrdia,
diguéssim,
ostres,
realment,
moltes vegades
pot no ser necessari citar-los
perquè al cap i a la fi
alguns d'ells
quasi no intervenen
i realment és una situació
que actualment
potser és una miqueta de criticar tot.
Esperem que es vagi consolidant
una miqueta millor,
però que realment es produeix,
no?
Clar,
vostès diuen que fem excessiva referència
al món de la ficció,
però és un punt de partida
justament per establir la diferència
amb la realitat
en la que tant de bo
no ens haguem de trobar.
Però, per exemple,
quan en determinats casos
sentim allò de
s'han de practicar noves proves.
Això també és un fet habitual,
que es practiquin noves proves,
generalment,
a petició de les dues parts,
d'una part només.
A veure,
el que pot succeir...
Estem parlant de procediment penal,
no?
Penal.
Potser després ja en parlaríem de...
D'acord.
El que succeeix
és que precisament
hi ha una fase
que em sembla
que en altres programes
ens hem referit
i hem una mica analitzat,
que és la fase d'instrucció,
que tot jutjat
doncs
ha de portar a terme.
Dintre d'aquesta fase,
tant les parts
com,
potser,
el jutge
de propi
i de mutu propi,
doncs,
vol iniciar una sèrie de proves.
Una sèrie de proves
que potser,
doncs,
arriben en un cim,
però encara així,
doncs,
es creuen que no són suficients.
Llavors,
es poden sol·licitar.
Però sempre
tinguem en compte una cosa.
L'has de sol·licitar
el jutge.
El jutge és el que tindrà
l'última paraula
en tot això.
és a dir,
si ell,
dintre de la seva autoritat
i dintre de la seva capacitat judicial,
doncs,
creu que ja és suficient
i que no fa falta,
doncs,
fer més proves,
doncs,
així ho resoldrà
i així ens ho dirà a tots.
Però,
això no vol dir
que es quedi allà
aïllat,
perquè tu,
posteriorment,
mitjançant un sistema
de protestes,
de recursos,
etcètera,
etcètera,
si tu creus
que tan privat
de poder-se
practicar
aquella prova
per al teu defensat
o per al teu
imputat
que vols acusar,
doncs,
fonamental,
això sempre
és un fet
que podràs
portar tu
damunt
de tota la teva línia
d'acusació,
de defensa,
per,
posteriorment,
en diferents jutjats
dintre de la jerarquia
competencial,
doncs,
poder al·legar-lo.
Però sí,
es pot arribar
en un moment donat
que siguin necessaris
ampliar el període
de prova.
i el que també
a vegades es confon
és que moltes proves
no s'han pogut
practicar.
Llavors,
el que es demana
no és que es faci
més prova,
sinó que s'ampliï
el termini
per poder portar-la
a cert terme.
És molt habitual,
això,
per exemple,
amb un altre tipus
de proves,
diguéssim,
les quatre o cinc fonamentals
que són la testifical,
la documental privada,
la documental pública,
doncs,
això és molt típic
de la pericial,
que és un altre tipus
de prova
que si voleu,
doncs,
parlem ara una mica
per damunt.
De totes maneres,
a mi m'agradaria
preguntar-vos
si les proves
i els testimonis
que actuen
en un judici
sempre arriben
a petició
de les dues parts,
no?
És a dir,
que cadascuna
de les parts,
doncs...
Els testimonis
venen o perquè
ho demana la defensa
o perquè ho demana
l'acusació,
però a veure,
ningú pot anar allí
perquè,
o sí,
o podrien anar a una persona
en el cas,
per exemple,
d'un accident,
i això és en els casos
que més habitualment passa,
tu, per exemple,
la presència és un accident
i ja s'obren unes diligències,
ve la policia
o els Mossos d'Esquadra
prenen declaració
a tothom
i potser tu has de marxar
o a alguna cosa.
Si tu realment
vols declarar
respecte a el que has vist,
doncs,
mira,
no per perjudicar
ni per defensar amb algú,
sinó perquè realment
la teva declaració
pot ser que serveixi
per alguna cosa
o per esclarir els fets.
Tu voluntàriament
em pots sonar a la policia
i dir,
escolti,
mire,
jo he vist aquest accident
i he vist això.
Aquesta prova
no és a petició de ningú,
sinó que,
com a bon ciutadà,
com a bon ciutadà,
col·labores
en l'administració i justícia
i en l'esclariment
d'aquest fet en concret.
El que passa
que jo,
a part de tot això,
volia fer una reflexió,
no una reflexió,
un apercibiment,
que es diu,
perquè és un tema
que no hem parlat,
el tema dels testimonis
i el tema de la veritat
o falsedat
de les declaracions
dels testimonis.
D'entrada,
què dieu testimonis?
Una persona es pot negar
a testificar
en un judici?
En principi,
no.
Sempre quan...
A veure,
si el Ministeri Fiscal
te demana com a testimoni,
és a dir,
una cosa particular...
per senzill és un acte delictiu.
Has d'anar.
Per exemple.
Has d'anar-hi.
Has d'anar-hi.
Sí.
Però tu pots tenir por,
no?
Pots tenir por.
Doncs parles amb el jutjat
i es posa la teva decisió.
Legalment hi has d'anar.
Si no hi ha una multa,
25.000 pessetes,
com a mínim.
Sí, aproximadament.
Això és el que els hi posen a tots,
allà,
el paper de citació.
Exacte.
Legalment,
estàs obligat a anar-hi.
Després,
hi ha el fet
que et ve gent al despatx.
Escolti,
estic citat a declarar
amb un judici
com a testimonis.
I si no hi vaig,
escolti,
el multaran.
A més,
sempre...
Sí, però una persona
pot tenir por,
no dir,
ui,
aquí ets,
ja,
ja,
jo tinc por
i no vull veure ni la cara
en aquesta persona.
Posen un biombo
amb el pare.
I,
de tota manera...
Això es fa sempre.
Es fa,
quan ho demanen el testimoni,
ho fan.
Jo recordo fa uns anys
que hi va haver molta polèmica,
sobretot en el tema
de declaracions de menors
que havien patit abusos
per part de familiars.
Jo n'he vist fer.
I vés posar biombo
a procediments penals
amb temes de violacions,
agressions sexuals,
etcètera.
Segons quins delictes,
no?
Aquins delictes,
sobretot.
Si hi ha menors,
ja la porta està tancada,
vull dir que ja la pots entrar.
De totes maneres,
una...
Bueno,
és una invitació,
entre cometes,
no?
Que sempre fem els advocats
i que hem de fer,
crec que des d'aquests micròfons,
és la gent que vagi a declarar
si està citada com a testimoni,
perquè si no,
el sistema judicial,
bueno,
si és que es pot dir
que tiri endavant,
no tirarà endavant.
Perquè, òbviament,
que hagi pogut veure,
que hagi pogut tenir coneixença
d'uns fets,
com més percepció directa,
millor,
perquè més credibilitat
tindrà aquest testimoni.
Però,
sàpiga o no sàpiga res,
si aquella persona
se la cita
en un judici
per anar a testificar,
a declarar com a testimoni,
hi ha d'anar,
insisteixo,
i hem de dir-li a la gent
que hi vagi,
perquè,
oh, és que jo,
escolti,
què en trauré d'això?
Oh, escolti,
és que hi ha una persona
que ha tingut un accident
i traurà diners,
i jo, escolti,
que tinc que fer i tal.
A veure,
sigui o no sigui veritat,
tingui o no tingui veritat,
cobri o no cobri,
guanyi o no guanyi,
la persona implicada,
si una persona
està citada a testificar.
És que si no,
no tirarem endavant.
És una forma de col·laborar
en l'administració de justícia
per part de tots.
I ara,
si ho mirem per una altra banda,
també ens crearem
un petit problema.
No.
És a dir,
per ti mani ara per mi,
jo puc tenir un problema
necessitat d'una persona
que vingui de clara.
És l'obligació que m'atenda.
És l'eterna pregunta
que et fan els testimonis.
Em traurà molt de temps,
això,
tindré que fer una...
Oh, és que tinc que vindre
des de Pallares.
Llavors,
quan tu li dius,
doncs miri,
li dius una mica,
doncs potser sí,
però depèn de vostè.
I llavors,
doncs,
en aquell moment,
potser et diu
que m'ha passat moltes vegades
i ara potser quedaré
una mica malament,
però m'ha dit,
doncs no penso vindre.
Doncs jo, sincerament,
si tinc les seves dades
i veig que és definitiu
perquè el meu defensat,
doncs,
potser accedessi
a la llibertat
o li pugui rebaixar
en certa mida
o no és la pena,
jo ho sento molt.
El tindré que cridar
i tindrà que vindre
i si no,
insistiré
perquè ja siguin
les forces de seguretat
o de la manera que sigui,
doncs me'l portin
o es faci algun tipus
de diligència.
És molt important.
Jo ja ho sé
que és molt difícil
avui en dia
en la societat que vivim,
que vivim,
millor dit,
però és una peça clau,
és una prova
molt clau,
la testifical
i que depèn
del testimoni
i el seu perfil,
que això ho ha de valorar
el jutge,
una mica enllaçant
amb allò que deia
la Lurdès,
imaginem que venim,
vinga va,
vindré,
però un cop allà
puc dir la veritat
o no?
Puc no dir-ne res?
En principi,
com a testimoni,
has de dir la veritat.
He de dir la veritat,
però només jo sé
si dic la veritat o no.
Sí,
però en el cas
que es descobreixi
que no estàs dir la veritat.
Allò de dir
tota la veritat
tornant a les pel·lis,
tu pots jurar
el que vulguis,
que després hi des
el que et doni la gana
i perdoneu l'expressió,
no sempre tenim garantia
que aquell testimoni
realment és fidel a la veritat.
No,
però bueno,
hi ha una...
No siguem innocents,
no?
Hi ha una via penal
que el jutge
abans de testificar
li diuen
vostè està actuant
com a testimoni
i com a testimoni
ha de dir la veritat
a tot el que se li pregunti
i en el cas
que no contesti
la veritat
de tot el que se li pregunti
se li poden obrir diligències
que es diu
testimoni de particulars
per un delicte
de fals testimoni.
És un delicte penal
que per aquest delicte
jo he vist procediments
que s'han obert.
És a dir,
el típic de comprar els testimonis,
que això també es veu
en les pel·lícules,
passa a l'actualitat,
passa a l'actualitat
i la gent a vegades
no té prou picardia
o no ho sap fer bé
perquè a veure,
si tu ets un testimoni comprat
sobretot has d'anar
molt bé enllisonat
i has de saber molt bé
que no posaràs la grapa
i això és un tema
que s'ha de ser
un autèntic professional
per poder-ho fer bé
perquè la gent
t'enxampen.
T'enxampen.
T'enxampen.
L'altre dia,
si no recordo malament,
vaig llegir una estadística,
crec que una estadística interna
al Col·legi d'Avogats
que deia que
crec que l'any passat,
l'any 2002,
hi havia hagut
o molt poc
o cap delicte
incuat pel jutjat
per fals testimoni,
hi havia poca cosa.
De totes maneres,
com diu la Lourdes,
se n'ha vist algun,
alguna vegada.
Això dius
testificar uns fets
a canvi de diners,
per exemple?
No,
a canvi del que sigui,
és igual,
no hi ha una...
O per favorir els interessos
d'una part.
Exactament.
O la persona es pot sentir amenaçada
i per això canvia la seva declaració
o pot passar.
Es pot estar amenaçat
i per estar amenaçat canvia.
I davant d'això,
si el jutge ho descobreix
i t'obre diligències
per fals testimonis,
tu no pots demostrar
que has estat amenaçat.
Seria una de les vies.
Sí,
per això és una circumstància
atenuant dintre del procediment.
És que jo vaig declarar
en aquest sentit.
Que a mi em van amenaçar
amb una pistola
o la teva família,
per exemple.
Per això és una circumstància
atenuant o eximent
amb un possible procediment
de fals testimoni,
seguit per fals testimoni,
al mig era insuperable.
Però després també hem de mirar
una altra cosa,
que abans de testificar
te pregunten
vostè té alguna relació
d'amistat o una amistat
amb la persona
que està assentada
al banquillo?
Té algun interès direct
amb el pleit?
Els familiars poden testificar?
Sí,
poden testificar,
però són familiars
amb la qual cosa
la seva testificar
és relativa.
Menos de valor,
el jutge...
Però no poden testificar
en contra dels seus familiars,
això sí.
En contra no poden.
Si no volen,
no testifiquen.
Només poden testificar a favor.
No perjudicar-los.
A l'hora...
Exactament.
A l'hora del jutge,
valorar totes aquelles proves
testificals,
el primer que tindran en compte
és que aquest primer senyor
era el seu home
o era la seva dona.
Aquest segon senyor
és el company de feina
i a més a més
que està a la taula del costat.
Aquell altre,
sí,
un bon testimoni,
però és el seu jefe.
Tot això,
a l'hora de tu
una mica aglutinar
els factors de justícia
respecte a una persona,
clar,
t'han d'influir.
El millor testimoni,
el més pur,
doncs el que no es coneix de res,
el que passa per allà
i va a veure.
El casual.
Però que difícil és a vegades
portar aquest, no?
Bé,
és tota una sèrie
de factors
que han d'influir
a l'hora de dictar una sentència.
Home,
és un tema complicat, eh?
que depengui el teu futur
del que puguin dir
determinades persones,
és molt compromès,
la veritat.
No,
i a més a més,
arrel del que dèieu
del fast testimoni,
ha de tenir en compte
la gent que quan està
en un judici
atén o té que respondre
a les preguntes,
doncs,
de un,
dos,
tres,
quatre advocats,
depèn dels que hi hagi,
del fiscal
i del jutge o jutgessa.
Què vol dir això?
Que muntar-te una història
o mentir
o faltar la veritat
és complicat
perquè són professionals
que normalment
es pretén
per esclarir uns fets
intentar a vegades
si tu pots presumir
que la part contrària
de portar-te un testimoni
entre cometes preparat,
no?
I l'intentes fer
entrar en contradiccions.
A vegades ens trobem
en una acusació,
per exemple,
que porti un testimoni
i hi ha quatre advocats defensors.
Entre tots intentarem
fer que aquell senyor
es contradigui.
No perquè
pretenguem que aquell testimoni
incorreixi en un delicte
sinó per precisament
esclarir els fets
si aquest senyor
no està dient la veritat
és el seu problema, no?
I després una altra qüestió
i no vull donar cap idea
però un testimoni
moltes vegades
et trobes en testimonis
al judici
que no volen saber res
que van una miqueta
amb calçador
i que els hi vas fent preguntes
i que més que dir
això no és així
és d'altra manera
no he vist res
no sé res
jo no hi era
no sí hi era
però no vaig veure res
i a vegades
falten la veritat
però d'una manera
una miqueta dissimulada, no?
Clar, a ningú se li poden obrir
quasi ningú
diligències penals
o és més difícil, no?
en un fals testimoni
quan diuen
escolti, no sé res
no he vist res
perquè pràcticament
t'autosuggestiones
que no has vist res
per una miqueta
treure't les posses del damunt
no?
De totes maneres
això també és una miqueta
una miqueta
no ho sé
egoista
segons com
Això que dius Víctor
en part
estic en totalment desacord
perquè una persona
que en un judici
el dia de la detenció
i d'obrir diligències
d'instrucció
declara
que ha vist això
que ha vist allò
que ha vist allò
altres
i després va dir
ara no ho sé
ara no me'n recordo
però és un cas particular
que m'exposes
jo només t'estic
de gent
si t'ha de testificar
amb algun
que hi ha molta gent
que a vegades
es treu les posses del damunt
d'aquesta manera
una miqueta
abstracta
en general
tenim les proves
tenim els testimonis
encara podem afegir
més actors
a aquest escenari
que serien els pèrits
perquè clar
davant d'un determinat cas
però pèrits
que podrien passar
per un art professional
molt ampli
doncs sí
infinit
la prova
precisament
és perquè
aquests personatges
et donin
una explicació
de caràcter
al millor científic
i que també poden ser
convocats per donar
a GBI
per les dues bandes
o pel jutge
o pel jutge
per tres doncs
sí
en tot moment
hi ha una sèrie de coneixements
a l'hora de portar a terme
un estudi
sobre una situació
antijurídica
o sobre un delicte
ja que estem en la via penal
que potser a tu se t'escapa
perquè no tens
aquells coneixements
científics
professionals
etcètera
necessites una ajuda
d'aquesta mena
perquè al millor
aquell dictamen
serà definitiu
per veure
d'on ha vingut
doncs
molts elements
que poden
esculpar
o en tot moment
doncs
acusar encara més
tu sol·licites
quins són
els més utilitzats
les pericials mèdiques
quan es tracten
de lesions
etcètera
etcètera
les pericials científiques
doncs
en qüestió
d'anys
a veïns
de tota mena
ja sigui
mobles o immobles
que aquestes normalment
són enginyers
o algun tipus
de categoria
professional similar
i ja si ens
de cotxes
etcètera
etcètera
si ens anem
fora d'aquest àmbit penal
i dels delictes
doncs podrien anar
per exemple
a delictes informàtics
doncs
potser
algun tipus
de tècnic informàtic
en concret
o sigui
el vano
és molt ampli
i pot ser molt definitiu
el paritatge
depèn de la matèria
perquè l'objectivitat
endavant
d'un fet
que ho pots visualitzar
fins i tot
el que dius
un cotxe
vull dir
s'ha trencat una peça
d'aquell cotxe
és un fet evident
tens la prova allà
i tens els tècnics
que poden coincidir
més o menys
però aniran a parar
al mateix lloc
però jo penso
per exemple
quan parlem
d'avaluacions
psiquiàtriques
aquí és potser on hi ha
un punt més controvertit
entre una part i l'altra
és molt subjectiu
un informe psiquiàtric
i el que he vist
i Holanda
és que moltes vegades
precisament les parisels
que fan
és no coincidir
i en qüestió
en tots els casos
no en tots
no en tots
em refereixo
en totes les matèries
no en tots els casos
per exemple
aquesta que apuntaves tu
el tema psiquiàtric
jo he vist molts punts
de desconnexió
qualsevol tema
per això
és qualsevol
la valoració
d'un
és dependent
de la informació
que rellis
depèn de la part
que et contracti
o que et vulgui
et vendrà
la seva part
de la història
i com en aquesta vida
les coses
sempre has d'escoltar
les dues parts
per saber exactament
cap on va
i normalment
si ets pèrit de part
solament escoltes
una de les parts
doncs és evident
que intentarà
afavorir
el que tu
et vagi bé
i callarà
perquè moltes vegades
el fet de no posar-ho
no vol dir que no hi sigui
sinó que tu no ho poses
perquè en aquest cas
no se t'ha demanat
l'aparícia
respecte d'aquell punt
en concret
tu calles
evidentment
si davant d'un jutjat
el dia del judici
te pregunten
sobre aquell punt
evidentment
tu en principi
hauries de contestar
perquè l'aparicial
el que fa és
il·lustrar el jutge
sobre coneixements tècnics
o coneixements
professionals
interns
del funcionament
per exemple
en el cas d'un tema
de construcció
doncs de com funciona
el tema de
com han d'anar
els contrapesos
que sigui
el tema
del tècnic
que el jutge
evidentment
no hi entén
de construcció
perquè el jutge
no és un constructor
ni una enginyer
i la prova paricial
amb assuntos penals
és molt important
moltes vegades
perquè serveix
per fixar
si aquella acció
per exemple
en un furt
en un urto
si aquella acció
que s'està perseguint
ha sigut una falta
o un delicte
si accedeix o no accedeix
de 50.000 pessetes
300 euros
aproximadament
llavors
normalment
es practica
per part del pèrit
una valoració
per exemple
d'un furt
o d'uns danys causats
i si accedeix o no accedeix
serà una falta
serà un delicte
que és molt diferent
llavors
circunscrivint-nos
a l'àmbit del penal
en quant al peritatge
la valoració
per exemple
d'uns danys
per part d'un especialista
serà molt important
si aquells danys
clar
jo m'he trobat amb assuntos
suposo que vosaltres també
amb els quals
una part ha valorat uns danys
amb 60.000 pessetes
i tu has hagut d'intentar
portar unes factures
per 25.000 pessetes
i el jutjat
el pèrit del jutjat
ha valorat
si no accedia
de les 50.000 pessetes
antigues
era una falta
a danys
si accedia
era un delicte
llavors clar
és molt important
perquè una falta
és molt lleu
o més lleu
que un delicte
òbviament
un tema interessant
el que són
les proves
i els testimonis
en els procediments
penals dels civils
en tot cas
en parlaríem un altre dia
si us sembla
perquè el temps
ens ha passat volant
i és un tema
com tots
quan abordem
diferents aspectes
de la pràctica
de la justícia
amplíssim
moltíssimes gràcies
per venir avui
també a la ràdio
a vosaltres
com sempre
Javi Terres
Lourdes Guibernau
Víctor Roca
gràcies
fins la propera setmana
adeu bon dia
adeu bon dia