.
Sintonia de Tertúlia.
En aquest matí de dimecres 19 de novembre
seguirem analitzant les eleccions,
el panorama polític complex,
però alhora també apassionant,
que s'obre a Catalunya després de la cita
amb les urnes del passat diumenge.
Avui farem Tertúlia.
Igual que ahir, hem triat 3 polítics i un periodista.
El periodista és Carles Aballó,
subdirector del diari de Tarraona.
Carles, bon dia.
Bon dia.
I els polítics,
són Albert Ballbé,
regidor de Convergència i Unió.
Bon dia, Albert.
Bon dia.
Alejandro Fernández, del Partit Popular.
Bon dia, Alejandro.
Bon dia.
I el que falta és Josep Anton Burgessé,
del Partit dels Socialistes,
que ja ens ha avisat que hi ha un problema,
no sabem en quina via,
un problema de trànsit.
Hi ha un embús considerable
i esperen que pugui arribar de totes maneres a temps
per, com a mínim, també conèixer la seva opinió
al voltant d'aquestes eleccions,
d'aquests resultats,
que, en fi, deixen un panorama,
com dèiem, molt obert,
no sé si inesperat per als nostres contartulis,
pels resultats,
però, en fi, amb moltes possibilitats
que suposo que ben aviat caldrà,
com a mínim, ja posant en llista
quina pot tenir més preferències
o quina pot tenir més possibilitats.
Carles, des de la teva perspectiva,
a dia d'avui,
quina opció de govern,
de les moltes o d'unes quantes que n'hi ha
damunt de la taula,
quina forma de govern
creus que té més probabilitats o es darà?
Home, aviam,
el que digui que, més o menys,
sap quina és la que té més possibilitats,
menteix,
perquè avui per avui,
jo crec que ningú ho sap, això.
Vull dir, primer,
perquè ni els propis partits polítics
han començat a plantejar-se,
de dir, bueno,
què fem,
quina és la decisió que prenem,
cap on anem
i cap on deixem anar.
Jo crec que ara s'estan situant tots,
estan digerint els resultats,
uns resultats que,
encara que, bueno,
parlaves que havien sigut
inesperats.
Jo crec que han sigut més esperats
del que es diu,
perquè, si recordeu,
es parlava abans de les eleccions
que hi podia inclús haver un empat
de partits
en quant a escanys,
i que, per tant,
podia provocar una situació
una mica difícil
de formar govern després.
i, bueno,
no hi ha hagut aquest empat,
però existeix aquesta situació
en el sentit
de com se forma aquest govern.
I que, per tant,
jo crec que
en aquest moment
el que s'està és
plantejant el fet
de dir, bueno,
pensem a veure què fem,
perquè inclús els dirigents
dels principals partits polítics
de Convergència,
tant el Mas com el Durant,
com el Carau Rovira
d'Esquerra Republicana
i altres dirigents,
penso que demà desapareixen
tres o quatre dies
i se'n van a descansar
i a pensar,
i a partir del díoms
m'imagino que començaran
a plantejar-se les coses.
Ja veig que el Carles
no es moua gaire.
Alejandro?
Jo penso més o més igual.
Primer que els resultats
no són...
És a dir,
la combinació exacta numèrica,
no sé si era l'esperada,
però el que sí que és evident,
i ara, per exemple,
parlaré de les sempre
tan denostades enquestes del CIS,
en aquest cas no van encertada totalment,
però sí que van predir
una victòria del PSC
amb vots
i una de Convergència
amb Escons,
però era 48-47,
una pujada important d'Esquerra,
no tant com finalment ha sigut,
i una pujada moderada
del Partit Popular
i d'Iniciativa per Catalunya.
És a dir,
que és un escenari
que més o menys ja es podia preveure,
i suposo que els partits,
ara mateix,
com deia abans el Carles Saballó,
segurament no tenen cap decisió feta,
però suposo que els seus estrategues
ja tenien pensades
les diferents combinacions possibles
i alguna estratègia de negociació,
les persones ja es van definir ahir,
quines persones portarien les negociacions,
però l'estratègia suposo que també està
més aviat definida,
suposo que ara descansaran,
pensaran com ho faran,
i que serà una negociació,
m'imagino,
que allarga.
Albert,
i els convergents i d'unió,
ja ho teniu clar,
què voleu fer
amb el futur govern o no?
Home,
ho hem dit,
cal que teníem clar,
nosaltres ens agradaria molt
governar amb Esquerra Republicana de Catalunya,
i en aquest sentit
s'ha fet ofertes
més que públiques.
Jo,
el que veia Alejandro
que les eleccions eren previsibles,
jo el que puc dir
és que nosaltres vam patir molt,
i vam patir moltíssim,
suposo que tothom va patir.
Jo crec que vau patir
perquè vau voler.
Vau dir que som masoques,
gràcies Carles.
No, no, no,
jo us ho explicaré.
Amb vosaltres teníeu una enquesta,
jo almenys la vaig conèixer
quatre dies abans
de les eleccions,
que quadrava.
Us donava
quatre diputats
per damunt dels socialistes.
I això,
quatre dies abans
de les eleccions.
Doncs escolta,
un altre any que per caritat
l'oposin el coneixement
de la base.
Perquè si no van patir molt.
Això ja és una qüestió,
però això és cert,
a més a més,
perquè dos fonts
dintre del vostre partit
me la van dir
quatre dies abans.
Bé, bé, bé.
Vull dir que llavors,
bueno,
això és aigua passada.
El que passa
és que com cada vegada,
perquè si recordeu,
les dues últimes eleccions municipals,
també en un principi
semblava que ho guanyaven
els socialistes.
I després,
a poc a poc,
la cosa anava repuntant,
repuntant, repuntant
i quedàvem com quedàvem.
Bé,
però jo crec que ja dic,
aquest és un tema anecdòtic,
doncs vam passar mal rato
i ja està.
Josep,
tu vols que ser per cert bon dia.
Espera,
perdó,
perdó.
No,
que va,
que va,
que va,
que va.
Aquí,
no,
home,
perquè,
llavors,
deia l'Alejandro
i el Carles
que a veure'ls,
què és el que,
què és el que passaria,
no?
No,
no,
no,
jo no he dit això,
he dit que era un dels escenaris
que es preveien,
no que exactament fos el que...
No,
no,
no,
no,
em refereixo al futur.
Que era possible?
Al futur.
Jo ahir vaig estar
amb una tertúlia
amb el Bargalló,
reconegut responsable
de l'Esquerra Republicana de Catalunya,
no?
I llavors,
el periodista li va demanar
que fes quinieles,
no?
I llavors ell va fer
els tres supòsits possibles,
no?
És a dir,
un gran pacte d'esquerres,
un front popular,
un popular
en un sentit tradicional,
ja m'entendràs,
Alejandro estimat.
Evidentment.
Evidentment.
Bé, bé, bé,
no,
però nada,
és per aclarir.
El front popular
te torna al cap
cada dos per tres a tu,
no,
home,
no és que em torni al cap,
home,
però crec que és un terme
ocorrent o recurrent,
més ocorrent.
No,
és molt pobret.
És molt popular,
no?
És maliciós.
No,
maliciós no.
Bé,
és igual,
deixem-ho estar.
No ho diré més.
A veure,
el tripartit d'Esquerra,
Iniciativa i Socialistes.
Molt bé.
I llavors ell feia,
doncs,
que pel canvi
tenia que tenir la presidència
del Parlament,
etcètera,
etcètera.
I el punyetero del Bergalló,
quan va acabar totes aquestes enquestes
i el micrófon tancat,
va dir,
però és que nosaltres no compteu
amb una cosa.
I és amb la ciutat
d'aconsellent cap.
Que sembla ser que és la...
Encara que va...
Ell va dir,
paratiu i perpassiva,
que la seva preocupació
en aquell moment
era amb els càrrecs
i el tema del programa,
cosa que em sembla molt
que ho digui,
però el cert és que
la bala a la recàmera
de l'Esquerra Republicana
és el tema
de l'aconsellent cap.
Bueno,
ja és una mica
de definició,
no?
Llavors ja dic,
què passarà?
No ho sé,
no ho sé.
És a dir,
tots els pactes són possibles,
és a dir,
tampoc no vol dir
que el Conselló s'entesti
amb Esquerra Republicana
de Catalunya.
Què passa?
Que sembla ser
que el pacte més natural,
donada la...
l'aritmètica parlamentària,
seria un pacte
exclusivament
amb Esquerra Republicana.
Josep Anton,
segur que no està d'acord.
No,
jo crec que
les últimes paraules
de l'Albert
donen la pista
de quina és la situació
política.
Diu,
l'aritmètica parlamentària
fa possible...
L'única manera
de fer possible
un govern de convergència
seria amb Esquerra Republicana.
Si fos possible
en el Partit Popular,
avui no estaríem discutint.
també és possible
en el Partit dels Socialistes,
per exemple.
No,
però a veure,
això és una hipòtesi
que vostè diu.
Vostè fa les seves hipòtesis
i fa les meves.
Jo hi he molta gent.
No,
no,
però també és l'aritmètica
parlamentària
que es podria cooperar
amb el PSC.
I que a mi
no ho compto.
Per què ho dic?
Perquè tothom té història.
Quina és la història?
El pacte amb Esquerra Republicana
també era possible
fa quatre anys.
O sigui,
Convergència i Unió
i Esquerra Republicana
feien majoria absoluta
fa quatre anys.
i Convergència i Unió
va optar allò
animosament
amb un gran despliegue
de medius
allò per al Partit Popular.
O sigui,
avui com no pot optar
pel Partit Popular...
No són neprosos.
No són neprosos.
No, no,
perdona,
això és un partit democràtic.
O sigui,
per allò absolutament legítim
faltaria bé.
Però...
Gràcies,
Gràcies per dir-ho.
Alejandra t'acaben
de perdonar la vida.
Si no et sentiria malament
amb vostè.
No,
però els que tenen...
És molt que ho aclareixin.
Els que tenen una certa al·lèrgia
al Partit Popular
per temporada
són Convergència.
O sigui,
nosaltres no.
Nosaltres sempre hem dit
que no pactarem mai
amb el TVE.
Al·lèrgia a ningú.
Al·lèrgia a ningú.
A ningú.
A veure...
No pacten mai
quan no pacten.
Això demostra...
A veure,
aquí hi ha tres partits polítics
i això demostra
que és difícil
que és pactar.
perquè si aquí
entre tres que esteu parlant
és difícil entendre's.
Imagina't...
No,
però jo estem al principi
de tot el que passa.
No,
no,
però entre quatre
el difícil que és pactar.
Deixa'm acabar el Josep Antón.
Primera conclusió.
O sigui,
Convergència i Unió
no pactarà amb el PP
perquè no pot.
És evident.
Diferentes...
Veus?
Escoltem una cosa.
No, home,
és que sou artífecs
en agafar les paraules a mitja.
És evident
que amb el Partit Popular,
encara que volguéssim
que no volem,
la matemàtica no surt,
però com dèiem
el senyor moderador
podria empaquetar amb vosaltres
i això ni ho contemplem.
Home,
hi ha dirigents del seu partit
que sí.
I l'alcalde Nadal
en aquests micrófons
va dir que
tan raonable seria
un pacte amb Esquerra Republicana
com amb el socialista.
Evidentment que sí.
I també se'm a dir
que pertany a un partit
que encara és més dubtós
que no vulgui
empaquetar amb el Partit Popular.
O sigui,
que és unió.
Però i per què?
Aquesta és una mania
persecutòria
que ha tingut
de tota la campanya
del senyor Carot Rovira
i que ara tu
de puntes amb aquest carro.
Aquesta és una qüestió...
És una opció política
que sempre ha demostrat
el vostre líder
que se'l donaria aïda.
Però això és...
Sempre més a prop
del Partit Popular
i de l'Alejandro.
Deixem acabar
el Josep Antoni
i donem pas també
al Carles i a l'Alejandro
si no al final
farem un cara a cara aquí.
I després,
si mires el resultat
de les urnes,
el que sí que es veu
almenys a la ciutat de Tarragona
és que la suma dels vots,
les forces que han tingut més vot
són les forces
que apostaven pel canvi.
No comptem, sumem.
Sumem,
és fàcil comptar.
Hi ha més forces,
més vots
que sumen
a favor del canvi
que no les que
volen la continuïtat.
Qui són les forces polítiques
que volien la continuïtat?
Doncs era Convergència Unió
i el Partit Popular.
Doncs això ha posat
en una columna
i Esquerra Republicana,
Iniciativa i els Socialistes
ha posat en una columna.
La columna aquesta
és més alta
que la de les forces conservadores.
Per tant,
el lògic seria,
és una lògica parlamentària
de les discussions,
faran que els pactes
seran els que siguin,
no sé quins seran.
Jo dic el que és la lògica,
el que hauria de ser la lògica.
La columna, els vots,
l'opció per al canvi
és superior
a l'opció
que voldria
que no es produeixi un canvi.
I això ho diu
la pròpia Esquerra Republicana.
O sigui,
el nouvi aquest que tots busquem
doncs també ho diu.
Esoltim,
els nostres vots
eren per al canvi.
i per tant,
queda clar
que la columna,
el nombre de vots,
el nombre de ciutadans
que han optat
per al canvi a Catalunya
és superior als que no.
Aquí, paradoxalment,
el partit que
s'ho mira des de la barrera,
que és el Partit Popular,
és el primer que ha mogut fitxa,
segurament perquè no està implicat.
Ahir deia el seu líder,
Josep Piqué,
que s'han disposat
a abstenir-se
en una sessió d'investidura
al Parlament de Catalunya.
Perdona,
s'ho mira des de la barrera?
No,
s'ho mira des de fora de la plaça,
perquè l'han fet fora de la plaça.
És a dir,
no de la barrera,
no de la barrera.
T'he fet tu a la plaçó.
Alejandro,
s'ha pensat,
és insignificant
el Partit Popular
en aquest moment.
Des d'un punt de vista polític.
No,
insignificant políticament
no hi ha ningú.
Això és segur.
És a dir,
des del punt de vista
de la pluralitat democràtica,
qualsevol força política
que tingui representació
al Parlament,
insignificant no ho és.
En tot cas,
s'han de fer valoracions.
Miri,
ahir ho deia el Buenafuente,
que el que diuen vostès
del pacte del canvi
és com aquell alumne
que suspèn un examen
que la mitjana de la classe
és aprovada.
És a dir,
vostès tenien una possibilitat
d'una força
com és
Convergència i Unió
que ha patit
una erosió brutal,
però aquesta erosió
vostès des de
la posició
de primera força
de l'oposició
han sigut absolutament
incapaços
d'aconseguir
màxim...
Aquesta és el discurs oficial
del PP madrileny.
No, no, no.
Això és el manual.
Això és el manual.
El catàleg
és un dia en per fax.
Han sigut incapaços
de maximitzar
aquesta erosió
i d'aprofitar-la.
Després s'han fet servir
un argument
que jo crec
m'agradaria aclarir-ho
perquè és que
em sembla absolutament
desastrós
i fins i tot ridícul
amb tot el respecte.
Aquest és parlar dels vots.
Miri,
les lleis electorals
es fan...
Parlar dels vots
no és ridícul.
No, no, no.
Parlar dels vots
no és ridícul.
No faci demagògia.
Estic parlant de dir
que vostès han guanyat
les eleccions.
Vostès no han guanyat
les eleccions.
Perquè les lleis electorals
es fan per traduir
vots amb escons.
I es fan dos criteris.
Criteri territorial
i una fórmula matemàtica
majoritària o proporcional.
I parlar de justícia
d'una llei electoral
és absurdament ridícul
perquè a la Gran Bretanya
fan servir
una circunscripció
uninominal
que seria com fer
Catalunya
135 circunscripcions
i que es jugui
cada una
a guanyar
o perdre-la.
I es fa una regla majoritària.
És a dir,
la regla majoritària
o proporcional
no significa
justícia o injustícia.
És la regla
que tots i cadascun
dels partits
voten
en el període constituent.
És a dir,
un debat és dir
que si Catalunya
necessita una nova llei electoral
que amb això
estaríem d'acord tots
perquè ho diu l'Estatut
i Catalunya
s'ha d'adoptar
d'una llei electoral pròpia
i una altra cosa
a dir que
com que conjunturalment
no els afavoreix
és una llei injusta.
El sistema espanyol
i el sistema català
és una llei proporcional
ben és cert
que la menys proporcional
de totes
que és la llei d'Ont
però això
a qui més perjudica
de fet
és a les forces
més petites
Esquerra
Partit Popular
i Iniciativa
i això és així
i nosaltres no diem
hem tret 15 escons
però en un sistema
com el d'Israel
que és una proporció perfecta
treuríem 18 o 19
això no ho diem
senyor Burgassé
s'ha de saber què perdre
s'ha de saber què perdre
No entrem en qüestions
més tècniques
del tema de la llei electoral
perquè si no
la gent
tampoc sap del que parlem
Perquè
tinguem clar
perquè si no
fem discursos
i aleshores
no hi ha el contingut
no s'ajustem al contingut
la selecció
les guanya
qui treu més vots
No
Perdoneu un moment
Perdoneu un moment
Després explicaré una anèdota
És que aquí
no s'elegeix
el president de la Generalitat
per votació popular
no ens enganyem
Es trien 135 diputats
Guanya
les eleccions
Dic guanya
Vosaltres dieu
qui guanya les eleccions
Sempre guanya el que treu més
El que guanya més
més diners
és el que guanya més
no és el que guanya menys
Una altra cosa
Una altra cosa
Una altra cosa
Jo no he entrat en la llei
i a més no he dit
que ha guanyat
Qui ha tret més vots
és Pasqual Maragall
Això es diu guanyar
D'acord
Això li dona possibilitats
de governar
Doncs en pacte sí
Sol no
Perquè la llei
distribueix
el nombre dels cons
d'una manera diferent
Això és la veritat
Han guanyat
Això ho han dit
Jo no he dit res
Molt bé
Aparquem aquest tema
Avancem en qüestions que dèiem
Des de la postura
del Partit Popular
que diu
Estem disposats a abstenir-nos
per fer que Artur Mas
sigui president
En minoria
No és possible
Això els han demanat
a vostès els socialistes
que també s'abstinguin
Un moment
Però jo els proposo
d'opinar d'aquestes qüestions
O el pacte aquest
de Convergència
i Unipartit dels Socialistes
que ambits empresarials
i econòmics molt potents
a Catalunya
i de fora de Catalunya
estan reclamant
Carles, tu com ho veus?
Bé, primer
Amb l'abstenció només del PP
no és possible
que Artur Mas
sigui president de la Generalitat
De l'única possibilitat
que hi ha que sigui president
és l'abstenció dels socialistes
Aquest és l'únic escenari
que en aquests moments
es produeix
perquè
per votacions
és el que necessita
Llavors
Ja et deia abans
és que
podem parlar
tot el que vulguem
però avui per avui
les possibilitats
de pacte
són les que
més o menys
avui publicàvem al diari
Vull dir que
Convergència
amb Esquerra Republicana
Esquerra Republicana
Socialistes
Iniciativa
Convergència
Esquerra Republicana
PSC
o Convergència
Unió
i PSC
però quan parlem
de tot això
és que estem parlant
de tot
Aquesta última
que esmentava
tenint en compte
les veus
que han sorgit
insisteixo
en diferents àmbits
econòmics
de poder a Catalunya
Jo crec en aquest moment
Per molt que la patronal
digui no sé què
no sé quantos
aquí
té poc a dir
té poc a dir
en aquests moments
vull dir
jo em sembla que
primer
ahir
ahir a la nit
estava escoltant
el Joaquim Nadal
i deia
el Canal 33
deia que
era una de les
últimes possibilitats
que s'estaven platejant
ells
vull dir
a mi em sembla que
i amb això tenia raó
el fet que
hi hagués un pacte
entre Ciu i PSC
trencava una miqueta
tot el que s'ha arribat a dir
vull dir que
a més a més
vull dir que
això els hi podia treure
els hi podia provocar
inclús
represàlies
electorals
s'entén
vull dir
de propi electorat
en el sentit de dir
bueno
escolta
veiem
t'han de dir
que s'ha de netejar
la Generalitat
que hi ha d'haver un canvi
i tal i qual
i al final
pacteu
amb aquesta Generalitat
hem sent dit
moltes coses
va dir Nadal
sí
estic d'acord
que en una campanya electoral
també se'n diuen moltes
que després ningú
se'n recorda
però avui
encara està la cosa
molt tendra
o per Déu-n'hi-do
el que s'han dit
Convergència i Republicans
sí
però bueno
però sense arribar
a l'assan
la realitat era
que en temes
de calat
no hi va haver
sobretot
la campanya bruta
que ha fet
Convergència i Unió
contra Esquerra
l'última setmana
Albert
com a què
com a dit
com a vota Esquerra
la Generalitat
no era un batut
escolta'm per això
però hi ha més coses
cartells innominals
que devien ser vostres
perquè si no
no té allò
quins cartells innominals
en la universitat
dient
escolta'm
jo votaré
no votaré Esquerra
perquè no m'agrada Maragall
home
perdó
allò que va fer
el Partit Socialista
a Terron
que deia
votar Nadal
és votar el PP
tiu
tiu
tiu
tiu
Albert
només una cosa
només una cosa
només una cosa
Albert
és que
ostres
no deixeu tan
fàcil
el pacte
vull dir
perquè us esteu rebaixant
una mica
amb la dialèctica
política
el dia a dia
però per què
no va arribar
la sang al riu
no sé què
Alejandro
teniu que entendre
una cosa
perdona
i ara n'hi ha per tu
és a dir
el que és cert
és que
ara no s'estigui
molt més còmodes
amb Esquerra Republicana
de Catalunya
que per exemple
amb el PP
per què
perquè tenim
molts
moltíssims punts
de contacte
amb Esquerra Republicana
espera't un momentet
no home
però escolta
escolta
escolta'm una cosa
a veure
a veure
entèn-me
no siguis ximple
en el sentit
no
simple
simple
no a veure
escolta'm
jo no sé
simple a mesa
no a mig
el senyor
el senyor Bruxelles sap
que li tinc
que tinc a pressa
i que
no faltaria mai
evidentment
ja s'està fent
el pacte aquí
no no no
a veure
jo no sé
què és el que va demanar
Esquerra Republicana
de Catalunya
ara fa 4 anys
m'entens
i Esquerra Republicana
de Catalunya
es caracteritzava
per fer una sèrie
de peticions
que realment
eren certament
reassumibles
és a dir
jo recordo
que es parlava
que volien
és a dir
que volien intervenir
d'una manera directa
amb les caixes
d'estalvis
llavors hi ha coses
que en aquell moment
eren molt difícil
d'assumir
i clar
jo el que estic convençut
és que fa 4 anys
Esquerra Republicana
no va voler pactar
amb Conversació i Unió
no van voler
no
no no
jo diria que no
jo és que no m'ho heu dit
parlem de l'actualitat
no m'ho ha deixat d'acabar
no m'ho ha deixat d'acabar
no m'ho ha deixat d'acabar
Carles
ara parlava jo Carles
a veure
l'amic Burgessé
li ha dit a Alejandro
breu eh
no rapidíssim
l'Aleandro que tenia un manual
perdó
el manual del PSOE
perquè ahir la senyora Lices
em va obsequiar també
amb el manual de torn
era la famosa discussió
que si més vots
guanyen les eleccions
no
jo crec que la dona Lorza
que és una alcalde
que a mi em remenicant
respecte a l'alcalde de Sant Sebastià
el primer que va fer
va ser acompanyar el sentiment
del senyor Pasqual Maragall
i en segon lloc
també l'argument
dels socialistes
de dir
escolti
sumant els vots d'esquerra
entre cometes
guanyem nosaltres
miri
això és molt aleatori
això és molt aleatori
a veure
Carles
un moment
Carles
a veure
deixeu estar els vots
que avui
no sé qui ho deia l'altre dia
tenia tota la raó del món
avui els vots ja no serveixen
perquè avui
avui si tornessis
a repetir les eleccions
no trauries el mateix resultat
no no
està clar
en cada elecció
en cada elecció passa
en cada elecció
el que forma govern
és els escons
si no els vots
però bueno
a part d'això
el que dèiem allò
del pacte entre
Convergència i Unió
i PSC
també hi ha un fet
significatiu
i és que des de
Convergència i Unió
i sobretot
el líder de Unió
Durant
ja ho ha dit
que ells estan disposats
ells estarien disposats
a pactar
sempre i quan Maragall
no estigués
amb aquest pacte
llavors
és una cosa
que en aquest moment
els socialistes
és una cosa irrenunciable
no m'imagino
i que per tant
de moment
t'estic dient
vull dir que de moment
és una cosa irrenunciable
i que per tant
jo crec que les ferides
estan massa obertes
en aquest moment
com perquè es podreix
un pacte d'aquest estil
i bueno
el que s'ha de veure
és amb aquest mes
que queda
perquè les coses
veiem
sempre diem
va per llarg
pot anar per llarg
però no pot anar
massa llarg
vull dir que hi ha
hi ha plaços
i que per tant
les coses
n'hi ha més de peça
del que es pensem
i que
quan les coses
estiguin damunt
de la taula
en sec
Convergència
jugarà
la base
de dir
escolta
si Esquerra
no va pactar
ja pactarem
amb els altres
els altres
també diran
el mateix
vull dir que
aquí ja veurem
el joc
és una cosa
llarga
llarga però curta
una cosa
una cosa
que feies menció
tu
els sectors
econòmics
que diuen
i demanen
que
els sectors
econòmics
tenim que
treure-li
una mica
de fer
els sectors
econòmics
al final
són
una espècie
de pseudo
militants
d'algun partit
per entendre'ns
i poso com a exemple
el senyor Rossell
el senyor Rossell
ara
no sé què diu
però
si és foment
del treball
doncs fa 20 dies
va dir que
el millor per aquest país
era
que continués
la situació actual
o convergència
amb el Partit Popular
per què?
perquè
és un insigne
representant
d'una ideologia
en aquest país
que és
el Partit Popular
per tant
aquí cadascú
juga
primer
això de les
si home
el senyor Rossell
és un insigne
no militar
tant
però representant
d'un poder
no
vostè vol dir que
aquestes opinions
no s'entrenen en compte
això l'assenyalar
mal dit la gent
és que
és un costum
que teniu
a Espanya
en aquell moment
és veritat
que s'assenyalar
molt dit
a quasi tothom
això és veritat
no és una bona pràctica
no és una bona pràctica
però és que
parlant d'Espanya
del conjunt d'Espanya
són moltes les veus
també des de fora d'aquí
jo el que dic
és que els poders econòmics
al final acaben
siguin les opinions
del president de la Caixa
o del president
de Foment de Treball
i tal
que ja m'agradaria saber
si aquesta opinió
és personal
o és del col·lectiu
el que representa
i per tant
aquest jo crec que és un tema
que no ens hem de deixar
mediatitzar
perquè si diuen
determinats sectors econòmics
diuen tal
avui s'ha demostrat
a Catalunya
que un govern possible
entre Convergència Unió
i el PSD
no passaria res
un govern possible
entre Esquerra Republicana
Iniciativa i el PSD
com s'ha demostrat
a l'Ajuntament
tan importants
com el de Barcelona
doncs no passaria res
però insisteixo
les opinions a Madrid
i quan dic Madrid
em refereixo a la resta d'Espanya
en fi
parlen d'un govern
a la Balear
o parlen d'un govern
ultranacionalista
en el cas de Convergència Unió
i Esquerra Republicana
i els estan demonitzant
i molt
el govern
és que aviam
aquí s'estan confonent les coses
primer
jo crec que
des del resta d'Espanya
la política catalana
no l'acaben d'entendre
l'acaben d'entendre
i no l'entendran mai
igual que de la mateixa manera
que no van entendre mai
el que va ser la política
a la Balear
vull dir
escolta'm
al cap allí
va haver-hi un pacte
on hi havia
les forces d'esquerres
no passa res
no ha passat res
i en Baleares
no s'ha fet independent
ni res
ni es va plantejar
temes d'aquestos
per tant
em sembla
escolta'm
va haver l'ecotassa
el que sigui
que això pot ser
que li hagi perjudicat
a l'esquerra
perquè
el Partit Popular
hagi tornat a agafar
el govern balear
però bueno
l'alternàcia de poder
és el més normal
amb una democràcia
i voler comparar
i a més a més
això inclús
durant Lleida
durant tota la campanya
ho va dir
escolta'm
no comparin
voler comparar
el País Basc
en Catalunya
no té res a veure
i poc favor
això s'està comparant
ja
si es forma un govern
nacionalista
però poc favor
fan
els que estiguin comparant
això
a més hi ha una altra història
és a dir
a Madrid
ara hi ha
un
han tocat
verdaderament
a Generala
i avui sentia
que el Pedro Suars
que en definitiva
és un home
és un home distingit
dins del PP
estava preocupadíssim
perquè representava
d'un pacte
de conversació
d'un Esquerra Republicana
per això
era el trencament
del país
i després jo també
aviso una vegada
ningú se'n recorda
del pacte
del PNB
amb el PSOE
amb el seu moment
amb el seu moment
la vanguardia
senyor Burgesset
la vanguardia
que no és meva
que és del Ricard
jo he comprat
la vanguardia
és del senyor Burgesset
no home
em refereixo
l'exemplar
l'exemplar
no no ho diguis
això
no se sents
senyor Burgesset
primer
el que diu
que la vanguardia
que esteva d'aquest
no
l'exemplar
la vanguardia
que estem perdent el rato
escolta
Zapatero Pito Cooper
un govern de cohesió
espany a Espanya
això em recorda
el diàleg
que va tindre ahir
el senyor Zapatero
i el senyor Aznar
dient
escolta
amb cuidador
con la cohesió del país
és a dir
que una preocupació
extraordinària
i després hi ha
una altra notícia
que és encara més interessant
aviso navegantes
pel senyor d'Esquerra Republicana
i diu
el PSOE
que no el PSC
fija el límite
de Maragall
con Esquerra Republicana
en respecte a la Constitució
això
això en si mateix
vol dir
que un govern d'esquerra
aquest govern
que proposeu
de les esquerres
entre cometes
seria d'una fragilitat
extraordinària
però vosaltres
superareu
el límite de la Constitució
doncs
amb un pacte amb esquerra
no és que
el que estàs dient
és el greu
que no respetaràs
la Constitució
Alejandro
per mi
és que et contesto
jo no dic que no la vulguis
reformar
que és legítim
però no la respectaràs
per mi
la Constitució
és igual
que el Còdic Civil
me mereix
el mateix respecte
i llavors jo crec
que
el Partit Popular
ha comès
un error
gravíssim
de dividir
els espanyols
entre
respecte
la gent que respecta
la Constitució
home
que no la respecta
per mi la Constitució
és un cos jurídic
que es pot canviar
sempre que es vulgui
i per mi també
no no no
sembla que no
sempre que es consideri
que s'ha de reformar
no que s'hagi de reformar
perquè tu dius
que s'ha de reformar
estimat amic
vosaltres
heu deificat la Constitució
i la Constitució
a França
per justos democràtics
l'han canviat 7 o 8 vegades
des de la zona
de guerra mundial
i no passa nada
però el que ha dit
el que ha dit
el Burgessé
ja sé com et dius
ja sé com et dius
ja sé com et dius
t'ajudo
no
és que és absolutament cert
és a dir
la lectura
la idea subliminal
que hi ha darrere
del que tu dius d'allà
significa que tu
en teoria
no respetaràs
la Constitució
llavors els tribunals
m'agafaran
per què dius això
els tribunals
no home
primera
que qui dona instruccions
és el PSOE
vol dir
que el PSC
jo lamento moltíssim
és una declaració
molt normal
la desaparició del mapa
a veure
no ens fixem cara
del titular
de l'avantguàrdia
no home
no
a veure
a veure
a veure
a mis veus
malgrat que el senyor Zapatero
va fer una declaració
tan simpàtica
dient
jo donaré suport
al que digui
el Parlament de Catalunya
respecte
de la reforma
de l'Institut de Catalunya
el senyor
el d'Extremadura
i el Bono i companyia
repicaven de peus a terra
de malíssima manera
ha sortit a l'Ibarra
dient que ell
de tot el que diuen
que ha dit
no ha dit nada
això
això que us va a passar
el que passa
que veiem
les declaracions
del Zapatero
tenien trampa
quan parlaven
de la reforma
de la reforma
de l'Estatut
no es pot fer trampa
no
però veiem
tothom fa trampa
en el moment de la política
però vull dir
que ho deia
perquè quan se reforma
un estatut
necessiten els dos terços
dels vots
i per tant
entén
que sempre
amb aquesta reforma
de l'Estatut
hi haurà la part
per molt que hi hagi
un govern
CIO
Esquerra Republicana
si no hi ha
sense el PSC
no és possible
la reforma
d'aquest estatut
això ja va passar
l'any 31
i llavors
poc a poc
arriba un moment
en què
inclús els contraris
no els queda
més remei
no vols comparar
amb Euskadi
i t'hi has
el front popular
l'any 31
Alejandro
cuidado
cuidado
quan parles
de comparar
amb Euskadi
caus en una situació
manicaïsta
que no és recomanable
existeixo
jo no ho he fet mai
dic
que dius tu
que no s'ha de fer
que estic d'acord
però en canvi
tires tu cap a l'any 31
que Déu-n'hi-do
perquè
amb unes forces
en aquella època
catalanistes
nacionalistes
minoritàries
es va aconseguir una cosa
que semblava impossible
amic meu
res més que això
a vegades
la pressió popular
pot més
pot més
que
Carles
que volies afegir
no no
imagina't tu
una taula
amb 4 o 6 negociadors
d'aquestos
per a veure
quins càrrecs
els hi donen
a la Generalitat
per què càrrecs
Carles
Carles
Tarjet de Vermella
estem davant
d'una prova de foc
i aquesta és gairebé
l'última pregunta
perquè estem a punt d'acabar
estem davant d'una prova de foc
per la classe política catalana
que després de 23 anys
acostumats a govern
d'un sol color
ara sí que han de fer
política i han de negociar
i aquí ens hi juguem molt
el prestigi també
de la classe política
i li respon la pregunta
que em feia
per què càrrecs
perquè home
no t'he preguntat
això
el que deia
programa programa programa
ja saps qui era
que és el Julián Guita
però ara
per molt que es digui
programa programa programa
ahir el que van
és a veure qui
ahir el senyor Barbelló
ho negava amb Rudolf
escolta'm
jo he de fer cas
de què diu
sí sí
el senyor Barbelló
inclús va dir
Carles
va dir que
ells estaven disposats
a arribar
a la Constitució del Parlament
i a la designació
del president
sense haver arribat
encara en algun acord
això no és veritat
perdona
això ho va dir
perquè ahir
jo parlava
jo parlava ahir
amb un dels negociadors
i em deia que això
n'ha anat a la Xina
t'estic explicant
el que va dir
el senyor
ja ho sé
per això et dic jo
que es diuen moltes coses
i després són uns traus
però el paper que li toca fer
a la Sèrra Republicana de Catalunya
és precisament
aquesta indefinició
per caldejar una mica més l'ambient
està fent el seu paper
meravellosament
ho caldeixen tots
tots els polítics
dels nostres partits
estan caldeixant l'ambient
que acabem Albert
10 segons
10 segons
em preocupa
em preocupa la lectura
que s'està donant
de la Sèrra Republicana de Catalunya
a la resta d'Espanya
per part tant del PSOE
com per part del Partit Popular
em preocupa moltíssim
senyors acabem
me'ls convido
amb una propera tertúlia
perquè d'aquestes negociacions
tindrem temps de parlar
en els pròxims dies
Albert Bellbé
Josep Anton Morgasé
Alejandro Fernández
els tres polítics
de la tertúlia
Carles Avelló
subdirector del Diari de Tarragona
el periodista
gràcies per venir
fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
Gràcies!