Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr Rafael.
Gràcies.
Gràcies.
i tenen, per una banda, les presses del dia a dia de l'administració de justícia
i, clar, els és molt difícil portar la justícia en català aquí.
Des d'aquest punt de vista, d'aquest darrer aspecte que s'ha assenyalat,
per tant, el problema de la llengua ha arribat justament com això, com un problema?
És un problema.
És una situació que ja la podem veure des del punt de vista de, precisament, les lleis
que ens governen, començant per la Constitució i l'Estatut, aquí a Catalunya ens diuen
que són cooficials del català i del castellà.
Per tant, tota administració hauria de poder tenir el que s'anomena la disponibilitat lingüística.
El fet que, si vas a l'administració i parles en castellà, t'entenguin
i et parlin en tu i et tractin en castellà, i si vas en català, que és l'altra llengua oficial,
hi hagi aquesta reciproositat.
El problema que ens trobem és que vas en català a l'administració de justícia
i moltes vegades ells et contesten en castellà o cadascú a la seva.
I et trobes que els procediments són un bativull de català, castellà, cadascú va per la seva banda.
Hi ha una realitat que és òbvia, tant el Víctor com el Javier ho han apuntat més d'una vegada
en el tema dels jutges i determinats funcionaris, que moltes vegades estan de pas,
que és un moment transitori el que estan aquí, perquè demanen plaça en un altre punt de l'Estat espanyol.
Davant de tot això es fa complicat.
En aquesta realitat, en aquest context, tot i així, es posen els mecanismes
perquè a partir d'una certa voluntarietat per part de tothom
es pugui tirar endavant un millorament de l'utilització de la llengua?
Hi ha un pla pilot de la Generalitat de cara al funcionariat
per poder implantar el català als jutjats.
Els advocats normalment, els que tractem el tema del català,
ens venim queixant d'una cosa, que aquest pla, que s'anomena pla pilot,
no és un pla per ajudar les persones concretes que treballen a l'administració de justícia
perquè puguin treballar també en català.
És una situació curiosa, el fet que des del govern no es vol imposar
d'una manera forta aquesta disponibilitat lingüística, què provoca?
Doncs que per entrar al pla pilot han de ser els funcionaris, el jutge i el secretari,
que per majoria acordin entrar al pla pilot
i obligar-se llavors a fer el 70% de les seves actuacions en català.
Això, clar, és una situació que ho deixes una mica a la voluntat de la mateixa administració,
quan creiem que el més normal seria que els dinamitzadors
i la gent que actuen allà, que posa la Generalitat perquè puguin treballar en català,
ho haurien de generalitzar més, que no et trobis que poses una demanda en català
i potser te la tramitaran i et seguirà tot en català si cau amb un jutjat del pla pilot.
Però resulta que poden dues parts actuar en català,
va tot a un jutjat que no és del pla pilot i et trobes que el jutjat segueix actuant en castellà.
Això pot crear confusió a l'hora de la terminologia
i que pugui influir d'alguna manera en el resultat de tot un procés, de tota una instrucció?
No, en certa manera el que es dona és una situació de realitat, la realitat del dia a dia,
que hi ha persones que parlen en català, d'altres en castellà, s'entenen, cadascú va a la seva,
el que passa és que et trobes, clar, moltes vegades un procediment judicial,
que en bona part és escrit, no hi ha altres sistemes de documental,
si has d'anar al Tribunal Suprem a Madrid,
doncs has d'enviar les actuacions als traductors de la Generalitat
i es troben que en aquell procediment de mil planes
n'hi ha el 70% en català, l'altre 30% en castellà, és com un batiu.
Clar, això és interessant el que apunta el Marcel Magrané
perquè moltes vegades pensem que l'utilització de la llengua,
la ciutadania en general, ho visualitzem en una vista, una vista oral,
que bé, que pot tenir més o menys, però al cap i a la fi tothom es pot entendre,
però clar, aquí estem parlant de molts fulls i fulls i fulls de papers
que han d'anar a diferents instàncies i a tot l'Estat,
per tant, la cosa es complica.
Si parlem de les vistes orals, en general,
qualsevol persona que intervingui en aquell procés,
des de la persona que seu com a acusat,
els testimonis, fiscals, advocats, jutges,
qualsevol persona pot utilitzar la llengua catalana?
Està garantit que pugui utilitzar-la?
Està garantit legalment.
A més, l'Estat espanyol va signar i ratificar
la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i Regionals
i aquesta Carta Europea és dret espanyol per sota de la Constitució,
és a dir, que obliga tots els poders públics a complir la Carta.
Aquesta Carta diu que qualsevol document en català
o qualsevol persona que es dirigeix al tribunal
o a qualsevol instància administrativa en català
té dret a ser atesa amb l'idioma
i no li poden demanar que canviï d'idioma.
A la pràctica, el que s'acostuma a trobar la gent
és una situació...
Jo parlo molt del mínim comú denominador.
En lloc del màxim comú múltiple.
Com que la Constitució ens diu que tots hem de saber la llengua castellana,
i és evident que tots la sabem,
quan hi ha algun problema que ve un advocat de fora,
el secretari no l'entén,
sempre es tendeix a demanar que es faci tot en castellà,
que és una manera d'evitar que hi hagi un intèrpret
o que hi hagi alguna necessitat d'aquest tipus.
I clar, sempre acaba imposant-se l'idioma que coneixem tots.
Imagino que al final el que volen totes les parts
és que es desenvolupi el procés amb la màxima claretat
i el més ràpid possible.
No es deuen donar casos de persones que es neguin a continuar
o que vulguin aturar un procés
perquè no se'ls deixi utilitzar la llengua?
Es donen casos.
De vegades, no?
Però en aquest cas es posa un intèrpret.
El que passa, des del punt de vista,
i els advocats amb això tenim bastanta consciència.
Les paraules, moltes vegades,
depèn de com se diuen,
te poden portar a una condemna o a una absolució.
Una persona que és catalana
i que normalment sempre parla en català,
tot i que conegui el castellà,
té una diferència de registres de vocabulari
que fan que si ha de canviar d'idioma
es pugui perjudicar ella mateixa.
L'important, davant de l'administració i justícia,
és que puguis explicar les coses
amb tot el detall possible
i si et fan canviar d'idioma,
clar que ho pots fer,
però a vegades veus un client
que té un esforç terrible
per intentar explicar una cosa
que en català la diria amb molta claretat.
Clar, cada paraula té moltes excepcions
i segons el context i l'idioma que l'utilitzes
es pot interpretar d'una manera o una altra.
Això és una evidència.
Per tant, no és una qüestió de caprici
o de militància, entre cometes,
sinó moltes vegades la dificultat
que pot tenir una persona
d'expressar-se en una llengua
que no és la seva habitual.
Ah, exacte.
Fonamental, això.
Parlarem immediatament
i posarem exemples
de la tasca que fa la comissió.
A la passada, el Marcel comentava
que una de les circumstàncies
que donava que no...
com un dels factors,
no l'únic ni de bon tros,
era que determinats advocats
de determinades generacions
el seu aprenentatge
l'havien fet al castellà.
De totes maneres,
tot i que les facultats de dreta
al català, a Catalunya, evidentment,
el català s'utilitza
i els apunts i els joves
ja en van fer en el seu dia el BUP
i després l'ESO
i totes aquestes coses en català,
encara els joves advocats
que es llegeixen avui,
justament per aquesta pràctica
que s'arrossega,
continuen tenint dificultats
a l'hora de plantejar
una terminologia correcta en català?
No tindríem que tenir-la,
entenc jo,
però realment sí que succeeix.
Si parléssim de percentatges,
no els tinc a la mà,
no és exactament,
però em costa que el nivell d'escrits,
el nivell de presentació de demandes
o qualsevol altre tipus d'acció
en l'administració de justícia,
així com la intervenció
en vistes encara en els advocats joves,
doncs és encara molt castellà.
És la pròpia inèrcia, no?,
de tot el sistema.
I també és exactament
el que el Marcel ha apuntat,
també els diferents condicionants
que hi ha en l'administració de justícia
on no única i exclusivament
tu treballes amb formes pròpies d'aquí a Catalunya,
sinó moltes vegades
inclús amb formes de la resta de l'estat espanyol.
En aquest aspecte no és molt estrany
trobar que algun jutge en alguna vista
quan algun client s'està expressant en català,
en català amb el seu vistiplau,
doncs et pari la vista
o bé s'apropi a tu i et digui en concret
escolta'm, aquesta paraula o aquesta frase
què vol dir exactament, no?
O ni tan sols això.
O de cop i volta, doncs,
amb una mena d'intervenció espontània
diu, perdó, però és que no entenc
què vol dir tal cosa, no?
Això amb un advocat li pot provocar una certa por
i precisament per les mateixes paraules
que ha dit el Marcel.
Que es malinterpreti a l'hora de traduir, no?
Crec que som tots molt coneixedors
de com certa frase en determinada sentència,
en determinada resolució o decisió d'un jutge,
depèn de com l'ha interpretat,
doncs l'ha impugnat
perquè precisament
hem volgut dir el contrari
o dintre d'un altre, diguéssim, objectiu, no?
O amb un altre subjecte
o amb un altre predicat
o potser érem passiva
i nosaltres la volíem activa, no?
Depèn de com els significats
que puguin tindre, doncs,
aquelles expressions,
aquells paràgrafs trets
d'una declaració d'un client
o d'un testimoni,
si d'un...
A més, doncs la llengua expressada
no és la d'aquell client,
no és la d'aquella persona,
doncs, escolta'm,
potser estem perdent una eina important.
Sí, és que ara
potser no té sentit a veure el típic, no?
Ves a dir, sí,
perquè aquella canalla que va venir,
clar, estàs parlant de criatures,
de mainada,
el jutge que no entén
diu, canalla,
aquí que estem parlant d'un altre individu
que està involuntat.
Dic una bajanada, no?
Però que probablement
és molt fàcil malinterpretar les paraules.
Què fa la comissió de la llengua?
La comissió...
En l'àmbit del col·legi.
Fa bastants anys ja,
perquè porta més de 10 anys,
els advocats a través del Consell de Col·legis
van veure que feia falta
millorar tot el tema del català.
Llavors es va acordar
fer una comissió amb membres
de cada col·legi d'abogats
que ens reunim mensualment
i el que s'intenta fer
és una doble actuació.
Per una banda,
facilitar als advocats
tot el possible
al poder treballar en català
amb eines que són o bé pròpies de la comissió
o bé amb noves tecnologies.
Tenim un traductor per internet
en català-castellà, català-anglès
que et permet en un minut 15 planes
en castellà canviar-les d'idioma o la inversa.
Llavors, amb la Generalitat
també ens trobem
que com que l'administració
de la comunitat catalana
va haver de començar
a treballar en català
en el seu dia
va fer tota una terminologia,
tota una fraseologia
nova, amb modismes,
actualitzant l'antiga que hi havia
perquè hi ha
tot un vocabulari històric
jurídic molt important a Catalunya
i et trobes, per exemple,
a internet a través del Gencat
que hi ha el cercatern
per buscar mots,
formularis de terminologia,
de fraseologia
i tot això està a disposició
dels advocats i de la gent
perquè si trobes una sanció
que et ve de la Generalitat
no et trobis
que no saps què hi diu.
Això és important pels advocats
però també pels ciutadans en general, no?
I aquí podríem entrar a parlar
si us sembla una mica
de terminologia
i posar algun exemple.
Abans el Víctor i el Marcel
deien
home, és que segons
si t'envien des de la Generalitat
doncs un document
amb alguna qüestió relacionada
amb els tribunals
clar, no sona igual
que aquells tradicionals
que ens podien arribar
en castellà, no?
Hi ha paraules molt diferents.
Per això podíem posar
no sé, aquesta manca d'ús jurídic
del català
fins i tot pels ciutadans, no?
Allò de
el desahucia, doncs desnonament
ai, que en faran ara, no?
És a dir, que això també
pels ciutadans,
pels administrats
també pot crear
una certa confusió.
Exacte.
Hi ha situacions
de confusió
que et poden venir
per exemple
per una simple sanció
quan et diuen
que t'obren la via
de constrenyiment.
Aquesta sona
molt forta sempre, eh?
La gent abans
s'entenia
i tenia molta por
quan li deien
la via de apremio
perquè sabia
que Isenda
se't tirava al damunt
o qualsevol cosa d'aquestes
quan li diuen
constrenyiment
molts
se poden sentir
sobtats
al primer moment
d'entendre
què m'estan dient, no?
Perdó, Marcel,
una anècdota
volia explicar
amb això de constrenyiment
una vegada
em va venir un client
i mitja m'ironia, no?
Però li comentava
que li sonava
com si el tinguessin
realment és així
una miqueta, no?
d'apretar el coll
perquè constrenyiment
realment
sona fatal això
i realment
doncs
sona una miqueta així, no?
Sona molt
una sonoritat
molt forta
I què ve a dir
això de la via
de constrenyiment?
És la
el que abans
o en castellà
s'anomena
via de apremio
que és quan comencen
l'execució
d'una
Home, també és per preocupar-se
francament
ja sigui en català o en castellà
no?
Els embarcs
Després del constrenyiment
ve l'embargament
L'embargament
Això ho entenem tots
disurtadament
Molt bé
No, no, hi ha paraules
i en termes
us sembla que comentem
alguns d'aquests?
Abans em comentava el Marcel
l'afitament
Vindran a fitar-li la finca
Jo escolti
L'embargament
L'embargament
L'embargament