El Matí de Tarragona Ràdio, la ràdio del matí que es fa a Tarragona.
Quatre minuts seran tres quarts d'una.
Aquí seguim en directe amb tots vostès.
Matí de Tarragona Ràdio, encetem un nou capítol de l'espai que estrenàvem la passada setmana,
un espai que realitzem en col·laboració amb la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
i un espai que realitzem en col·laboració amb el grup de treball de la dona Gemma que està integrat dins d'aquesta delegació.
Ens acompanya una setmana més Clara Bermant. Bon dia, benvinguda Clara.
Hola, bon dia.
Antonia Tajuelo, bon dia.
Hola, bon dia.
I avui també s'incorpora al nostre espai Sònia Navarro. Bon dia, Sònia.
Bon dia.
Benvinguda. Avui no és que fem un parèntesi en el tractament de temes genèrics relacionats amb el món de la psicologia
i en el món d'aquells temes que ens interessen a tots i a totes com a persones,
és que l'actualitat ens convida a parlar d'un tema que no serà ni la primera ni l'última vegada que abordarem,
segur i disortadament hem d'afegir aquesta paraula.
Està molt relacionat amb l'actualitat perquè justament el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya,
la seva delegació de Tarragona, ha convocat unes jornades, les primeres jornades,
violència i dones aquí a Tarragona.
tindran lloc que el proper dia 16 i 17 de maig, demà es presentaran en societat,
per tant tindran ocasió de sentir-ne a parlar tant de bo que sigui,
perquè jo imagino que la intenció és que participi molta gent,
el màxim nombre de persones, perquè són unes jornades obertes a tothom.
Sí, sí, obertes a tot tipus de professionals que estiguin interessats en aquest tema
i, bueno, esperem que estigui ple, no?
Mai se n'havia parlat tant de la violència de gènere que es diu ara d'una manera eufemística moltes vegades, no?
Violència domèstica, violència de gènere, hi ha moltes maneres d'anomenar-la,
però està claríssima el que és, no?
Per molt que vulguem posar-li noms...
A veure, nosaltres hem plantejat la jornada més enfocada en relació a les dones,
no tant en relació a la violència domèstica o la violència de gènere,
perquè la violència de gènere és un tema que ja han abordat des del feminisme i des d'altres vertintes,
i en aquest cas ens vam dedicar específicament a la violència dirigida a la dona, les dones.
Però no només en l'àmbit familiar.
Exactament.
Per això dic que no és solo aquesta confusió, aquesta violència que abordareu en les jornades
de les que parlarem amb més detall, en quin context, en quins escenaris i de quines formes es manifesta?
Amb l'agressió física material o de moltes més maneres?
Amb l'agressió física és una de les possibilitats, però també amb l'agressió psicològica o verbal,
no parlem només de la física, sinó tot tipus de conducta que produeixi violència o que sigui violenta.
I fora de l'àmbit familiar, on es donen aquestes circumstàncies de violència cap a les dones?
Què creieu vosaltres?
Podríem trobar escenaris, perfils, fàcilment identificables?
És a la mesura en què les dones ocupem cada vegada més escenaris,
on és possible verificar aquest trobar amb la violència en diferents escenaris.
És a dir, en el escenariu laboral, en el escenariu de la casa, en el escenariu de la relació amb la pareja,
en la família nuclear, és a dir, amb els propius pares,
lo cual hace complejo, digamos, tota aquesta lucha de la mujer per una igualdad supuesta,
habría una posibilidad de igualdad,
que le trae, jo diria, com a conseqüència,
no vull ser demasiado sintètica,
però, entre otras cosas, la lucha por la igualdad
incrementa la igualdad, efectivamente, la igualdad de derechos,
pero trae, como consecuencia, que hay que cargarse-las, hay que cargarse-las.
Una certa crispació, no?
Sí.
Justament, la primera taula rodona del dissabte 17 de maig està titulada,
es titula, el malestar social i violència.
Una és una conseqüència d'una altra.
Aquesta violència és conseqüència del malestar social
que es pugui estar visquent en aquests moments.
Bé, en aquesta taula, de fet, hi ha diferents professionals de tots els àmbits
i el que es vol és parlar una miqueta d'això, no?,
el que la Clara estava intentant dir,
que no és només l'àmbit familiar,
sinó que es pot ubicar en tots els àmbits socials.
De fet, està enfocada cap a aquest cantó.
Per això hi ha persones convidades de diferents àmbits que podríem comentar,
si ho considereu oportú.
Doncs sí, mira, hi ha una advocada, una professora d'història,
una catedràtica d'antropologia social,
una filòloga catalana
i una doctora en psicologia.
De fet, hi ha, si vols, podem dir una mica els noms, no?
Les persones convidades són la Margarita Trallero, que és advocada,
la Montse Duc, professora d'història contemporània,
la Dolors Comas, professora de la URB,
catedràtica d'antropologia social,
la Coral Quadrada, també professora d'història,
l'Eulalia Lledó, doctora en filologia catalana
i membre de l'equip nombre de l'Institut de la Dona,
la Carme Ferrer, doctora en psicologia
i professora de la URB.
I com a coordinadores, Ritece Vasco i Esther Forgas.
Ritece Vasco, que és psicoanalista
del Centre Nacional de Research Científic
i Esther Forgas, que és catalàtica de llengua espanyola.
Per tant, hi ha una miqueta de totes les professions
i de tots els àmbits professionals.
Interdisciplinar, que és com es tracten aquests temes.
La següent taula rodona ja és més específica,
d'escriptura, la clínica de l'acte de violència.
Què vol dir això? Traduï una miqueta.
Bueno, yo creo que hemos querido, digamos,
hacer hincapié en la violencia
como un acto que va más allá de la palabra.
Es decir, que hay un momento en el cual
la palabra ya no funciona, ya no sirve,
no quiere decir que no haya lenguaje,
el lenguaje está siempre, pero bueno,
esto sería más complicado de explicar.
Pero en un momento en el cual la palabra
ya no da cuenta de lo que puede ser el acuerdo,
fundamentalmente entre los sexos,
cuando se percibe que no hay armonía posible,
en lugar de preguntarse acerca de esta disarmonía,
se va directamente a lo que podría poner fin,
digamos, a esa locura de no poder entenderse,
que va desde el golpe hasta finalmente la muerte.
Es decir, además es bastante frecuente
que los hombres que han llegado a maltratar
a su partener, a su mujer, a su víctima,
y llevan esto hasta el final.
Es decir, llegan a matarla,
pero luego ellos no desaparecen de la escena.
Generalmente o se suicidan...
O se entregan.
O se entregan.
Lo cual es peculiar.
Es peculiar.
No es un asesinato así nomás.
Es un asesinato bastante...
Es como del orden de lo que hablábamos el otro día,
la impotencia paterna, diría, del lado del hombre,
la impotencia que lo lleva hasta llegar a una degradación tal
de querer acabar con la mujer que ha dejado de ser aquella
que de alguna manera le permitía hacer pareja con él.
Había una complementariedad.
Ellos se entendían.
Parecía que hace unos años los hombres y las mujeres nos entendíamos.
Encara hi ha, per part de la societat,
aquesta tendència a justificar determinades actituds violentes
en el sentit de...
Ha perdut el cap.
Ell no volia i ha perdut el cap.
Les circumstàncies l'han portat...
Encara funcionem amb aquests paràmetres?
Sí.
Tot i que moltes vegades...
No, no, la societat condemna cada cop més aquests actes de violència,
però encara, tot i que condemna,
justifica o diu que entén determinades actituds?
Què creieu vosaltres?
Jo crec que sí que les justifica
i que, además, esto está escrito en las leyes.
Es decir, si alguien comete un asesinato o comete un acto delictivo,
parece ser que la patología,
el tener algún problema mental, entre comillas,
lo hace no ser responsable.
I eso es falso.
Eso es falso.
Uno es igualmente responsable,
aunque esté aquejado de un malestar psíquico.
Penso que, Antonia, en aquest sentit de la violència volia afegir...
Anava a incidir amb el que acaba de dir la Clara,
que no només és en qüestió de violència anomenada domèstica,
que poder és un tema molt més actual.
En qualsevol, diguem, acte delictiu hi ha la...
no sé com es diu a nivell legal, però...
Potser un eximent, no?
Exacte, l'eximent.
L'eximent és per bogeria temporal,
per això que tu deies, perdre el cap, no?
Jo què sé, és curiós.
És curiós com es porten aquestes coses.
És cert que poder, en el tema de la violència vers les dones,
això està encara més...
poder, més clar, no?
Vull dir, la gent entén com no l'hi ha de pagar,
si no és una bona...
Mare.
Mare, si no és una bona...
No té la casa en condicions.
Hi ha aquesta qüestió.
Jo penso que, d'alguna manera, com a més...
Perquè és com a més novedosa, no?
És entroncant amb el que dèiem el dia passat,
o el que acaba de dir la Clara,
que les posicions no estan clares en aquest moment, no?
És cert que la dona està intentant, com a col·lectiu,
està intentant sortir o arribar a aquesta pretesa a igualtat,
però també és cert que l'home tampoc no sap quin és el seu lloc
i tampoc no entén què és el que passa, no?
I, bé, no sé si la violència és la exposició més clara
d'aquest malestar, no?
Aquest malestar...
Per això, el malestar social penso que és un factor molt, molt important.
Se suposa que una persona que està bé no actua violentament,
ni contra una dona, ni contra un home, ni contra ningú.
Per tant, ja partim de la base que una persona que actua
d'aquestes maneres no està bé.
Aquesta taula rodona la protagonitzaran aquí, sí,
especialistes en psicologia, en psicoanàlisi, en medicina.
Hi ha un factor biològic, imagino, també important
que cal tenir en compte.
I, bé, i psiquiatres també.
I psiquiatres, naturalment.
De fet, és tota una taula molt dintre del món de la psicologia,
la psiquiatria, la medicina, no?
Jo també, abans de continuar, voldria afegir
que moltes vegades també parlem, quan parlem de la violència, no?
Només veiem quan realment hi ha un cop.
L'agressió física.
L'agressió física, però que en moltes situacions,
ja siguin familiars, ja siguin professionals,
hi ha una agressió que no es veu,
que és més de paraula, o més psicològica, o més de...
Bé, però que existeix.
Aquesta no està condemnada socialment, no?
Aquesta és molt difícil de demostrar.
És molt difícil de demostrar i és, bé,
és una mica subjectiva, no?
A l'hora de...
Llavors, qui la pateix, qui té raó, no?
Si el que la pateix o el que la fa.
Llavors, doncs, bé, penso que sí que...
No es condemna o no es veu tan fàcilment.
Crec que sona un mòbil per aquí.
Tranquil·la, Sònia, agafa'l, tanc-la tranquil·lament,
que està l'Antònia i la Clara,
que poden continuar amb la intervenció.
Hi ha un altre aspecte d'aquestes jornades
del mateix dissabte, dia 17, però a la tarda,
que es planteja en forma de pel·lícula,
de cinefòrum, allò que es feia abans, no?
I que és molt il·lustratiu.
I és bonic el títol que l'heu posat.
En el nom de l'amor que es cometen autèntiques barbaritats,
moltes vegades, va per aquí?
És en aquesta línia que heu posat aquest títol?
Sí, sí.
¿Quieres comentar un poquitos los cortos?
Mejor, mejor tú.
A ver, en los dos, en el puzzle,
es muy interesante,
se plantea una sèrie de secuencias
en las cuales la mujer va sufriendo passivamente el maltrato
hasta que llega un día en que se le presenta, digamos,
la ocasión de revertir ese maltrato sobre el hombre.
Bueno, hay que verlo.
Os invito.
Realmente es prácticamente la primera vez
que se ve este corto aquí.
Creo que merece la pena que se vea
cómo ella resuelve, tanto en la realidad
como subjetivamente, el problema de la violencia.
El otro, Amores que matan,
ya se ha visto bastante,
es de Isier Boyairín,
y plantea un grupo, un hipotético grupo de terapia
de hombres maltratadores.
Donde digamos que en el corto
lo que se ve es algo así como
la imposibilidad de salvarlos.
Por lo menos es lo que se ve allí.
Es el que proposa,
después arriben els especialistas
y no des de la ficción,
sinó des de la realitat, ¿no?
Plantejaram si hi ha esperanza o no
entre aquests perfils maltratadores.
Además, en este corto lo plantean un poco
como fruto de algo así como que esos hombres
no saben leer ni escribir,
y por lo tanto estaría situado
en una vertiente salvaje del ser humano,
la violencia.
Creo que no es así,
que hay violencias de lo más refinadas,
y si no, ahí tenemos los campos de concentración,
de los cuales podríamos decir
que la violencia dirigida hacia las mujeres
no es más que un síntoma
de la civilización actual.
También hay segregación y violencia
hacia los inmigrantes,
hacia los de otros colores,
sean cuales sean los colores,
sean de la piel,
sean de las banderas.
Entonces, esta jornada está puesta
en relación a todo ese discurso
de la segregación.
Hacia las mujeres tiene una particularidad,
que es lo que vamos a tratar en las jornadas.
I com que son las primeras,
imagino que l'objectiu
es que n'hi hagi unes segones
i unes terceres.
Aquí us estreneu una mica
en aquest sentit de fer les jornades.
Bé, aquesta és la intenció.
De moment, aquí a Tarragona,
des de la delegació del Col·legi de Psicòlegs,
no s'havia fet cap jornada
i la intenció és aquesta,
estrenar-nos amb aquestes primeres,
amb aquest tema
i poder continuar amb altres temes
també que siguin interessants
i d'actualitat en propers anys.
Home, el cartell,
si m'ho permeteu dir-ho així,
com si fos un espectacle,
és molt important
i hi ha persones molt expertes
que poden aportar
moltíssima informació
als professionals,
com dèieu,
però jo no sé si algú
que ens escolta
està interessat
en conèixer,
en sentir les taules rodones,
les xerrades,
pot participar,
pot assistir igualment.
A la societat en general,
clar.
Sí, sí, sí.
És que està destinat a tothom,
és a dir,
a tothom que li interessi el tema.
encara que aquí el tríptic
pot especificar els que siguin col·legiats
del col·legi de psicòlegs
o els que siguin estudiants,
en realitat està destinat
a tothom que li interessi el tema,
ja sigui un professional que treballi
o ja sigui una persona
que li interessi el tema.
I on les fareu exactament?
En quin lloc?
Doncs les farem a la Fundació La Caixa,
al Centre Social i Cultural
de la Fundació La Caixa,
que està allà al carrer Cristófel Colom,
número 2,
aquí a Tarragona.
I seran el dissabte 17 de maig?
No, divendres 16
i dissabte 17 de maig.
Llavors, el divendres,
comencem a les 9 i mitja del matí.
Llavors, el que sí que m'agradaria comentar,
perquè hem estat comentant el dissabte,
però el divendres tenim,
per iniciar...
Breument,
i en parlaríem més endavant,
perquè se'ns està acabant el temps,
en tot cas breument a divendres.
Doncs que les dues conferències inicials
volen donar dos perspectives diferents.
La primera,
que és Consecüències Psicopatològiques
de les Mujeres Víctimes de Maltrato Domestico,
de Paz del Corral,
doncs vol donar la part més concreta
de la violència domèstica a la dona.
I la segona,
que és el problema de la violència masculina
contra les Mujeres,
obstàculos para su comprensión y abordaje,
per a Luis Bonino,
que és un psiquiatre i psicoterapeuta,
vol donar una visió més des de l'home.
O sigui, des de l'home que maltracta.
És a dir, que el que hem volgut és
que es vegin les dues visions,
la dona maltractada
i l'home que maltracta.
que, malgrat que ens conscii d'entendre,
hem de fer un esforç per entendre,
també, perquè és l'única manera d'arribar,
malgrat que costa, eh?
Fer l'esforç d'entendre
per què una persona,
ara no diem només home,
sinó una persona actua amb violència
en una determinada circumstància.
No tenim més temps avui,
però, sortosament,
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
tenim una finestra important
cada dilluns a partir de dos quarts d'una
per parlar d'aquesta qüestió,
ja que s'acosten les jornades
o d'altres que es puguin generar
i que vostès, si ho desitgen,
també poden aportar en aquest espai
que els acompanya setmanalment
al matí de Tarragona Ràdio
i que m'agrada recordar,
sobretot, aquests primers capítols
que el fem en col·laboració
amb la delegació de Tarragona
del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
i, en particular,
amb el grup de treball de la dona Gemma.
Moltíssimes gràcies,
Clara, Antonia, Sònia,
que siguin un èxit.
Fins la propera setmana.
Gràcies.
Podem dir una coseta?
En mig minut, sí.
Sí, bueno,
que les persones que estiguin interessades
que s'apropin a la delegació
de Tarragona del COP
en inscriure's.
On som?
A la plaça dels Carros,
número 5,
al primer pis,
o que truquin per telèfon
al 977-21-41-02.
Molt bé, doncs queda dit.
Gràcies, fins la propera setmana.