.
Quatre minuts serà un quart d'una, saludem ja Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora. Benvingut, continuem endavant preparant el Nadal, com dèiem l'altre dia.
Avui fa bon temps, però ja.
Sí, jo començo a tenir certs problemes a l'hora de pactar amb tu els continguts del programa.
Jordi, podríem parlar d'això ara que fa fred, tothom dius, vinga, va, d'acord, prepararé un programa d'aquests.
Però clar, ens ha sorprès aquesta abonança meteorològica.
És que ara és l'estiuat de Sant Martí.
Ah, ja està, ja està.
No, però no és la setmana que ve, l'estiuat de Sant Martí.
Dos dies.
És a dir, és un abans i després del dia de Sant Martí, que és dilluns vinent.
Dimarts vinent.
Dimarts vinent.
Sí, és el dia 11.
El dia 11, Sant Martí, de Turs.
De Turs, un sant que té alguna cosa a veure amb allò de l'art de Sant Martí?
Sí, és un sant bonic, és d'aquells sants que cal explicar-lo, perquè dona origen a moltes llegendes,
podrien dir, moltes explicacions de coses que normalment no acabes de pensar-ho.
Jo estic convençut que la gent, la majoria de la gent, quan veiem l'art de Sant Martí,
per què es diu l'art de Sant Martí?
Per exemple, el fet que avui el Jordi Bertran ens parli de Sant Martí no és que s'obriu a veure la temporada de sants aquí al programa,
ni de bon tros, sinó que justament és d'aquells personatges que donen molt de sí des de la perspectiva de les llegendes, no?
Exacte. Llavors, com una mica les idees, la idea del programa ara és agafar algun apartat d'aquest llegendari,
doncs intentarem trobar-ne alguns, no sé si serem capaços, però vaja, jo crec que sí, no?
En tot cas, aquest n'és un dels bons exemples, no?
I com jo crec que agafat per aquí dona molt més de sí que només agafat com a santet, doncs...
Té la seva vida, la seva cosa, però el més interessant és la dimensió llegendària.
Té una part ja de vida llegendària, també, però vaja.
En tot cas, també està posat el programa avui, una mica perquè la setmana passada no vam parlar del tema dels difunts,
del tema de tots sants, però en canvi ens va molt bé perquè realment aquest sant, Sant Martí,
forma part d'un petit grup especial de sants que la llegenda diu que porten les ànimes al cel.
I són, doncs, alguns d'ells, majoritàriament són àngels o arcàngels o sants, viatgers i alats.
I una mica de guia, com a guies, no?
Alats o, com a mínim, això, viatgers, que hi ha, no?
I ràpidament són quatre, és un grup de quatre que la gent d'ABM identificarà, no?
Sant Miquel, que és un arcàngel, Sant Jordi, amb cavall blanc,
que comparteix amb el cavall de Sant Martí i Sant Jaume, no?
Ah, que Sant Martí també tenia cavall.
També.
O sigui, aquí hi ha Sant Jordi, Sant Jaume i Sant Martí tenen cavall, no?
I diu la llegenda que, precisament, el fet que vagin a cavall,
a banda de la visió medieval militaritzada, no?, podríem dir,
que és la visió aquesta de l'època de guerres, de l'època medieval,
doncs, que són sants guerrers i que, doncs, es revesteixen de tot el tema de la cavalleria,
sembla que hi havia una cosa anterior, una funció anterior, més dòcil, no?,
podríem dir, més humanitzada, fins i tot, que és aquest trasllat, no?,
entre les ànimes des de la terra fins al cel, no?
Cosa que és bastant bonica, perquè a mi ja em connecta després
amb tots aquests personatges nadalencs, no?,
que, curiosament, volen també, no?,
i volen anar animals, doncs, que es tiren carros, que es tiren trineus,
diferents qüestions, no?, hi ha tot un lligam...
Entrem en un període bonic, no?, en quant a personatges...
Sí, sí, sí, sí.
Sempre lliguem al món infantil, però que pel món adult també té el seu atractiu.
Sí, i a més trobo que, per exemple, en aquest tema de les ànimes,
la visió del cavall, de tots aquests sants,
és una visió com a molt propera, gens faresta...
Però, veus, jo en la cosa això de les ànimes i els cavalls
veig més una visió més apocalíptica, no?,
probablement per la influència de la literatura...
Sí, també les han certat, ara en parlarem.
El que passa és que me refereixo que és més humana aquesta visió amb un sant que porta al cel
que no la visió de l'esquelet medieval, no?, de la deça de la mort...
Sí, amb tant, molt més agradable.
És més agradable, no?
Bé, en tot cas forma part d'aquest grup de personatges, doncs, si més no, curiosos, no?
També s'hauria de dir que la seva vida, legendària, però amb una certa dosi històrica, com sempre,
doncs la situa dins del món de l'imperi romà, al voltant de l'any 300, si no m'equivoco,
i en aquella època...
Sí, quan va morir l'any 397...
En aquella època, diguéssim, estem ja en un període de transició entre l'imperi romà més, podríem dir,
ferèstec, i aquest imperi romà que ja està revestit d'un cristianisme molt important, no?
I Sant Martí, o Martí, realment, que venia d'una nissaga familiar militar,
representa una mica aquest pont de transició, no?
És un personatge que és soldat romà, però simultàniament és cristià,
es confessa com a cristià, això era compatible, és a dir, no era dos...
Tenia un moment que això no és una qüestió ja de viure, doncs, sempre amagat,
sinó que es va, diguéssim, una tolerància progressiva, es va acceptant,
i la llegenda, doncs, bonica, també, d'aquest sant,
és que en un dels moments que, doncs, que en una de les seves expedicions,
doncs, troba un captaire, i aquest captaire té fred, va despullat,
i llavors el que fa és, li dona, parteix, treu l'espasa,
amb un signe militar, i parteix la capa amb dos,
i dona mitja capa pel captaire i mitja capa per ell, no?
Després, més endavant, el que succeeix és que Martí té un somni,
i en aquest somni apareix la figura de Jesucrist,
que se li revela com el captaire que tenia fred, no?
Hauria quedat millor si li hagués donat la capa sencera, també t'ho dic ara,
a mi m'has deixat una idea, però més mèrit donar-li tot a la capa,
no la meitat de la capa.
Jo crec que té un punt de relació amb això que t'explicava
del pas dels romans als cristians, diguéssim, no?
És a dir, és, però encara no és del tot, no?
Llavors, vull dir, hi ha una qüestió curiosa, no?, amb això.
Bé, aquest punt el que fa és, el fa canviar de vida, diguéssim,
i se'n va cap a una visió més religiosa, més apostòlica,
ajudar els bisbes del sud de França, poetiers i també a altres llocs, no?
Allà, doncs, curiosament, exerceix una funció que a vegades és una mica
connectada amb el maligne, o es té una idea, doncs, molt...
Com si fos del maligne, però realment és el contrari, no?
Que és l'exorcista, no?
Els exorcistes són uns personatges que...
Des de Sant Martí de Turs va ser exorcista?
Sí, sí, sí.
Són uns personatges que des de l'interior de l'església
el que fan és treure la figura del dimoni.
Ara explicarem per què, això del dimoni.
I, curiosament, això s'identifica com una feina sanitària o de curació, no?
Encara, avui en dia, els arquebisbats tenen exorcistes.
Naturalment.
Em passa que perquè actuï o entri en funcions en aquest exorcisme
s'han de donar tota una sèrie de condicions, etcètera, etcètera.
Però en aquella època suposo que la cosa anava més a l'ample, no?
Jo crec que hi havia més històries.
A la que veies alguna cosa que no quadrava amb el teu esquema general,
aquella persona estava poseïda.
Exacte.
I allà que anava a Sant Martí.
I allà anava a Sant Martí, no?
I a partir d'aquí, podríem dir que això seria el petit esquema
llegendari en quant a la vida, però el que és cert és que
totes aquestes coses deriven en una sèrie de relacions,
en diferents oficis, en diferents mons, en diferents llegendes,
que jo crec que alguna d'elles és com a molt interessant, no?
Per exemple, això que parlàvem dels cavalls
i d'aquesta relació de sants i ànimes,
curiosament, Sant Martí va ser un patró anterior a Sant Jordi i a Sant Jaume
de les hordes militars de cavalleria de l'època mitjana,
de l'època mitjana.
Llavors vol dir que és un sant relativament important, no?
És a dir, seguit i amb una devoció d'un cert nivell, no?
També, això estava traslladat amb una devoció més popular,
de manera que era el patró dels animals i cavalls de ferradura,
bueno, cavalls, cavalleries, tots els animals de ferradura, no?
Abans que Sant Antoni, no?
És a dir, és un sant abans que molts altres sants, no?
És a dir, que després està substituït progressivament, no?
Aquí hi ha aquesta relació amb el cavall,
però també podem trobar una altra relació militar
amb tot el gremi de fabricants, amb els manyans, amb els forjadors,
dels quals va ser patró durant molts anys, no?
Diuen que l'espasa de Sant Martí, doncs, tallava...
Era una d'aquestes espases mítiques, no?
Que han existit en el món...
Com l'Escalibur, per exemple.
Com l'Escalibur, exacte, no?
I diu que tallava la pedra i el ferro, no?
Aquesta espasa.
De fet, hi ha una visió que explica que aquesta espasa
va ser heretada pels comtes reis de Barcelona,
que la van costudiar històricament, no?
I concretament hi ha una població que és Sant Saloni,
que té una llegenda, que és una llegenda com la de Sant Jordi,
podríem dir, on un sant mata.
Doncs un drac, i aquest drac de Sant Saloni,
que encara existeix avui en dia,
perquè s'ha reconstruït, diguéssim, a nivell figuratiu, no?
Doncs va ser matat per un cavaller que es deia Soler de Vilardell,
que va ser el portant d'aquesta espasa
que li van fer entrega als comtes reis de Barcelona
per matar aquest drac,
que era tan dur com el ferro i la pedra, no?
Però que aquesta espasa de Sant Martí va poder, no?
Diuen que aquesta espasa no era espasa normal,
sinó que estava forjada
per uns personatges mitològics especials,
que eren els martinets.
És a dir, els martinets són uns fullets
que encara podem sentir-hi sota la terra
quan fan espases màgiques.
Però que treballaven particularment per Sant Martí,
d'aquí martinets?
No, és la visió, diguéssim, del Mediterrani,
que és un sant molt mediterrani,
doncs aquests fullets,
que són els forjadors de les espases mitològiques,
podríem dir que aquí tenen aquest nom de martinet.
No ho sé ara, aquí ja m'agafes absolutament desconcertat
i no sé, suposo que els martinets
de la cultura celta...
Deuen tenir el seu aquí l'equivalent, exacte.
Però aquí se'n diuen martinets.
Sí, és un personatge que l'any passat,
quan parlàvem, tu t'agrada molt aquest tema dels fullets,
no el vam tocar.
Ah, és a dir, ens ha aparegut uns petits genis de la natura
que són els que forgen les espases mitològiques.
Ja veus, eh?
Suposo que tenen feina de forjar-les durant molts segles
i per això hi ha pocs sants o poques espases tan mitològiques.
Perquè tinguin aquestes propietats, no?
Sí, sí, una feina de formiguetes.
Vull dir que...
Bé, aquesta és una de les llegendes que envolta aquesta figura del sant.
Hi ha d'altres, no?
La següent, crec que és...
Bé, no és llegenda, és una teoria de filologia,
d'etimologia de les paraules.
La paraula llatina,
capella,
vol dir mantell.
Mantell, no?
I sembla...
Mantell o capa, no?
Sembla que precisament el fet que la relíquia de Sant Martí va ser guardada,
la relíquia de la capa de Sant Martí va ser guardada en una esglésieta petita...
Un pedàs que es quedaria de la seva part, no?
Bé, no, no, l'habitat.
L'habitat no sabem quina, de les meitats.
Però en aquesta capa va quedar guardada,
es va construir una petita esglésieta,
a mida d'aquesta capa,
que precisament a partir de col·locar la figura d'aquest personatge allà
o de relacionar-la amb la figura d'aquest personatge,
és a dir, va donar nom a que les esglésies petitetes es diguessin capelles, no?
És a dir...
És a dir, que ve d'aquí la cosa de la capella.
Vaig a la capella botiva de tal lloc,
o vaig a la capella de tal...
Doncs aquest nom se li deu a la capa.
Capella vol dir mantell.
A la capa de Sant Martín.
Ja veus, ja veus.
Una cosa també, com a mínim...
Potser és que no prenem coses, eh?
Perquè després diguin aquestes coses dels santurals.
Dóna molt de sí, no?
Després hi ha una altra visió del sang,
que és la més...
Potser és la que tu apuntaves a l'inici,
que és la que l'emparenta més amb tots els llibres de l'Antic Testament,
concretament amb el Gènesi, no?
I en aquest llibre,
doncs el que se'ns explica
és el fenomen atmosfèric de l'arc de Sant Martí
a partir d'una teoria o d'una idea cristiana.
Segons el llibre del Gènesi,
aquest arc multicolor que tenim en el cel
és el signe inequívoc de l'aliança de Déu i l'home
després del diluviu universal.
Això apareix escrit en aquest llibre,
que és un llibre sagrat,
i que, per tant, tots li dona aquesta...
Aquesta és la interpretació bíblica de l'arc de Sant Martí.
Just quan, després del diluviu universal,
surt el sol...
...en aquest arc,
i sembla que des d'aleshores,
cada vegada que plou,
i molt, doncs apareix aquest signe d'aliança,
de retrobament de la tranquil·litat
entre el cel i els homes,
entre el cel i la humanitat.
Com una reconciliació.
Sí, això seria l'interpretació que se li dona al Gènesi
i que, per tant, ha existit des d'aleshores a nivell religiós.
Després hi ha dues visions més.
Una podríem dir que és la...
...la que s'emparenta amb la llegenda aquesta que explicava del Cap Taire,
resulta que sembla que, clar,
el sant un bon dia, quan es va morir,
doncs havia d'anar al cel, evidentment, aquest sant.
Home, després, amb aquest currículum, era lògic, no?
Doncs, de tan bo que era,
resulta que Jesús, o Déu, en aquest cas,
li va voler donar un tractament especial, no?
Aquest tractament especial es materialitza en diferents coses, no?
D'entrada, hi ha una versió que diu que el torna estel, no?
I és un estel que ens guia, no?
I a vegades aquest estel, segons la teoria,
és... De fet, hi ha una constel·lació,
que és la constel·lació de Sant Martí,
que el magnifica encara més, no?
Per tant, podem trobar que té aquesta interpretació,
podríem dir, còsmica, no?
Estem comprovant que Sant Martí és un sant
amb una dimensió extraordinària, eh?
I amb una gran consideració que ho tenen al cel.
Sí, sí, sí, sí.
I després, hi hauria una altra,
que seria la visió més popular,
que a mi m'agrada molt, perquè...
Bé, ens explica...
el per què dels colors, no?
Que és el bonic d'aquest arc, no?
De Sant Martí.
Vaja, jo sempre m'agrada explicar-ho,
perquè no és una cosa que ho hagi sentit.
Suposo que sí,
que hi ha hagut gent que part d'adició familiar,
doncs, li van explicar,
però jo ho vaig llegir en un llibre
i després m'ho va fer gràcia, no?
Ah, doncs, vinga, expliquem-ho.
Perquè és una de les coses curioses, no?, d'aquest sant.
En principi, està relacionat amb aquesta llegenda
de relació amb l'exorcisme, amb el diable, no?
Que sempre és un personatge, també, que dona molt de si, no?
Sembla que van fer una juguesca,
Sant Martí i el Dimoni,
per veure qui construïa un arc més gran i bonic, no?
Un arc, doncs, de...
Un arc monumental, podríem dir, no?
Llavors és quan Martí, que encara no era sant,
el va fer de set colors
i, en canvi, el Dimoni només en va fer un molt més petit
i de gel, curiosament, no?
O sigui, per fer el contrast, clar, el de Sant Martí,
encara perviu al llarg dels segles,
i va sortint i va repareixent
i, en canvi, el de gel, el de Dimoni, el va desfer, no?
De fet, si us fixeu,
quan sabeu l'arc de Sant Martí,
realment n'hi ha dos, eh?
Perquè un és el que veus a dalt...
I l'altre el que veus a sota.
I el que veus a sota, que és el reflex del primer.
Exacte.
Que sembla que sigui...
És com a blanc, transparent.
Exacte, és el gel, no?
I, bueno, diu que...
Bueno, aquesta és l'explicació, no?
Sembla que allà, en les puntes,
per acabar amb aquest tema dels colors i de l'arc,
diu que en les dues puntes de l'arc,
en el lloc exacte on l'arc toca el terra,
si vas cap allà trobes un tresor amagat
i sembla que és un tresor molt...
I sí, hi ha una altra idea
que és que si aconsegueixes passar
per sota d'aquest art de Sant Martí,
et pots convertir...
pots canviar de sexe.
Sí, això ho havia sentit jo.
Mira si hi ha maneres de canviar de sexe.
No cal passar per un quiròfan,
perquè alguna vegada també,
no sé què s'explicava de la nit de Sant Joan.
Respecte al tresor,
hi ha altres cultures que diuen
que al final de l'arc de Sant Martí
hi ha una parola plena de monedes d'or, també.
Per tant, que sempre anem a parar
a les mateixes fonts.
De l'estiuet, alguna cosa per acabar?
No, senzillament és que...
Senzillament que coincideix amb el temps.
Sí, coincideix amb el temps.
I de fet,
recordo que alguna vegada
quan havíem fet alguna cosa de refrenys
i de dits,
havíem parlat allò de...
que a cada porc li arriba el seu Sant Martí, no?
Ah, per exemple.
Que té diferents versions.
És l'època de la matança, ja.
Sí, es feia la matança, entre altres coses,
sí, per cert,
perquè arriba el mal temps
i, per tant,
hi ha una de les primeres matances,
però després hi ha una altra
que es fa just al Carnaval,
que ja n'hem parlat de l'altra.
En tot cas,
dic que s'aprofitava precisament aquests dies
perquè hi havia aquesta abonança, no?
I era un bon moment
per fer aquesta cerimonial col·lectiu.
De fet, la matança del porc,
com té molta durada,
hi ha molta feina,
s'ha de començar a primera hora,
que hi ha unes condicions gematològiques fresquetes,
perquè no es facin molt bé tot això.
Llavors,
es fa molt a primera hora,
la qual cosa és una hora que està fresca,
però tampoc gela.
Per tant,
és una mica aquesta abonança.
Doncs caldrà esperar per posar en pràctica.
A la mena ha començat l'abonança,
potser que la setmana que ve ja faci fred.
Jo ho deia per si algú volia allò,
o haver buscat el tresor,
o haver canviat de sexe,
s'haurà d'esperar,
perquè de pluja no en tindrem properament.
Molt bé, molt bé.
Jordi Bertran,
gràcies per venir una setmana més,
i si no hi ha novetat,
ens retrobem el proper dimarts.
No sé si seran llegendes de Sants,
o llegendes més mitològiques.
Moltíssimes gràcies,
Bon dia a vosaltres.