.
Dos minuts serà un quart de dotze del migdia.
Aquí seguim endavant des d'aquesta nova hora del matí de Tarragona Ràdio
amb aquest espai que cada dimarts en dediquem a parlar de temes
relacionats amb l'administració de justícia.
A mi m'agrada recordar i reiterar que és un espai que realitzem
en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats,
un espai impulsat pel grup de joves advocats.
Avui representant aquest col·lectiu, una setmana més,
Víctor Roca, bon dia, Víctor.
Bon dia, Iolanda.
I avui ens acompanya també Jaqueline Marinés,
treballadora social referent de l'Oficina d'Atenció a la Víctima,
que depèn del Departament de Justícia i Interior
de la Generalitat de Catalunya.
Jaqueline, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir, per ser amb nosaltres.
Amb vosaltres.
Si fan una mica de memòria, se'n recorden,
ahir la setmana passada parlàvem de tota aquesta reforma
que s'està duent a terme del Codi Penal,
de les conseqüències que els professionals albiraven
que podien tenir en la pràctica quotidiana
de l'aplicació de la llei.
I parlàvem dels delinqüents,
i parlàvem dels jutges i dels advocats,
i al final de tot vam dir,
i les víctimes què?
Perquè a vegades aquestes víctimes queden una miqueta...
Ens preocupem més quasi del que comet l'acció punible,
que no pas qui la pateix,
que és en principi l'agraujat,
i lògicament se'l té d'intentar protegir
i cuidar amb la mesura del possible.
I per això avui ha vingut,
i li agraeixo ja d'entrada a la Jaquelin,
per comentar-nos una miqueta el servei que dona.
No només sembla ser que les dones maltractades,
com imaginem normalment,
sinó tot aquest perjudicat, no?,
l'agraujat, ara ella ho precisarà una miqueta més.
És veritat, Jaquelin,
perquè la primera confusió ja l'hem tingut nosaltres,
interpretant que aquest servei
sembla que només estava concebut
per donar cobertura a qualsevol denúncia
relacionada amb els maltractaments de gènere.
Potser és que com que tenim aquestes xifres
tan esfereïdores a les nostres estadístiques,
immediatament quan parlem de víctimes
ho relacionem amb les dones.
Però en general, la vostra tasca
va adreçada a qualsevol persona
que sigui víctima d'un delicte del tipus que sigui.
Això mateix.
El gener de l'any 97,
la Generalitat va creure oportú
posar en marxa aquest programa
adreçat a qualsevol persona,
ciutadà o ciutadana,
que fos víctima de qualsevol delicte
o falta i que la perjudiqués
o físicament o sexualment
o en el seu patrimoni, etcètera.
Llavors, des de l'any 97,
es ve prestant aquest servei
que és obert a tots els ciutadans i ciutadanes
a nivell, diguem-ne,
del que seria la demarcació provincial,
si se'n pot dir així,
i bé,
es va dotar d'un servei d'informació,
d'orientació a les víctimes
de qualsevol mena de delicte
o de falta que puguin cometre
sobre la seva persona.
Per què es va fer necessari aquest servei?
Justament per les mateixes característiques
de l'aplicació de la justícia que tenim?
A veure, hem de considerar
que el Departament de Justícia,
suposem que amb ja tanta rodatge
i tanta implantació de tants anys,
havia detectat precisament
això que dèieu vosaltres ara,
aquesta manca d'atenció
o de tenir cura
de les persones que reben
un perjudici,
un perjudici que de vegades
pot tenir seqüeles greus,
físiques, psíquiques,
econòmiques, morals, oi?
I va decidir posar en marxa
aquest servei
que hem vist que era totalment necessari,
que les víctimes han anat expressant
que eren les grans oblidades
dintre del procés penal
i que se n'ha fet un ús,
pensem, prou interessant
i prou important
amb xifres estadístiques
any rere any
ha anat augmentant
l'afluència d'aquestes víctimes
que venen a orientar-se
de com posar una denúncia,
de què passarà
si no posa una denúncia
o què passarà si la posa
i d'alguna manera
la pretensió, diguem-ne global,
pensem,
de la Generalitat
i del Departament de Justícia
en el moment de crear aquest servei
era evitar
que el pas precisament
de la víctima
per tot el que seria
un procés
per a ella
moltes vegades
desconegut
la victimitzés
d'una forma secundària
la victimització secundària
intentava evitar-se
i pensem que
ho hem aconseguit
doncs dotant-la d'informació
d'acompanyament
de vegades en el judici
d'un assessorament
que li mancava
i que li era
totalment aliè
i que de vegades
interpretava la víctima
potser fins i tot
com d'una certa
entre cometes
agressivitat
perquè tot va molt ràpid
per la justícia
doncs tot és
un mecanisme
ja posat en marxa
però que la víctima
desconeixia
i de vegades
podia sentir-se
desinformada
oblidada
o hi ha qui diu
que una mica
utilitzada
de cara
a la persecució
de l'autor
d'aquell delicte
però com a víctima
podia quedar
una miqueta
en un terme
delicat
Podrem entrar
en més detalls
però en principi
aquesta persona
que ha estat víctima
d'un acte
delictiu
d'una falta
d'un delicte
el que sigui
ja entrarem en detall
pot rebre el suport
de l'oficina
en qualsevol moment
des que es cometa
el delicte
fins que acaba
el procés
abans
després de la denúncia
abans del judici
durant el judici
si se sent desprotegida
ara penso
identificar
el seu agressor
en una sala
d'un judici
pot ser un tràngol
realment difícil
Des del mateix moment
en què ha estat víctima
fins i tot
sovint
a vegades
abans de posar
una denúncia
abans de ser vista
per un servei
d'urgència
si és un tema
físic
d'agressió
la persona
ja pot ser informada
pot ser orientada
pot ser situada
en el que serà
un procediment
un procés
que se seguirà
i informada
clar
en qualsevol moment
sí sí
és així mateix
com dius
i com arriba
aquesta informació
a aquesta persona
és des de
des de les forces
de seguretat
als advocats
jutjat de guàrdia
qui li diu
aquella persona
que té l'oportunitat
que té l'oportunitat
de posar-se en contacte
amb vosaltres
sí
des del moment
en què
la Generalitat de Catalunya
va posar en marxa
aquest programa
aquest servei
es va fer una gran difusió
i s'ha anat
recordant
periòdicament
fent
certes campanyes
difonent
i com tu bé dius
de seguida
hi van participar
altres col·lectius
el col·lectiu
en concret
a Tarragona
del Col·legi d'Advocats
diríem
i no ens equivoquem
que va ser
el primer
Col·legi d'Advocats
a Catalunya
que es va
sensibilitzar
moltíssim
en aquest tema
i si no recordo
malament
jo diria
que va ser
a finals
del setembre
del 98
un any
i escarx
després d'haver
posat en marxa
la Generalitat
aquest programa
ja va signar
un conveni
de col·laboració
molt interessant
i molt important
de crear
un torn
especial
lletrat
en tema
per exemple
de violència domèstica
de mals tractaments
familiars
que ha sigut
un
en fi
un objectiu
que s'ha assolit
d'una forma
satisfactòria
jo diria
que al 100%
per tant
col·lectius
que han col·laborat
el col·legi d'advocats
a nivell hospitalari
es va fer
tota una
informació
per part
del Departament
de Justícia
de la creació
d'aquest servei
per què?
doncs perquè
qualsevol
cas
que passés
a nivell
d'urgències
de ser visitada
una persona
sigui dona
sigui home
sigui un infant
en el servei
d'urgències
també ens el poguessin
adreçar
de forma immediata
a nivell
dels serveis
socials
de les àrees
municipals
dels consells
comarcals
la difusió
ha estat molt
abastament
recordada
temporalment
recordada
i veiem
ja
notem
que moltes vegades
et ve una persona
o et truca una persona
i et diu
una amiga
o una infermera
o una mestra
o qualsevol col·lectiu
pensem que ja
està al corrent
de la creació
i el funcionament
d'aquesta oficina
d'atenció
a les víctimes
i el sistema
d'arribar-hi és
o presencialment
acudint
al Palau de Justícia
d'aquí de Tarragona
o amb trucada telefònica
que molt sovint
el que rebem
són trucades
telefòniques
sol·licitant
l'anonimat
moltes vegades
que vol mantenir
aquesta víctima
jo voldria afegir
i més que afegir
ratificar
el que comenta Jaquelin
d'aquesta col·laboració
que existeix
des del punt de vista
del nostre
o parlo del meu gremi
efectivament
existeix
un torn d'ofici
especial
un advocat
que durant una setmana
es dedica
a atendre
des del punt de vista
insistim
jurídic
aquestes
víctimes
de la violència domèstica
normalment
en aquests casos
a mal grau
o a mal percentatge
es tracta de dones
maltractades
nois
nens
que moltes vegades
es mantenen
l'anonimat
perquè tampoc existeix
aquesta por
a vegades
de la possible violència
de la possible reacció
d'aquest espòs
ho es posa
perquè parlem de dones
i alguna vegada
en baix percentatge
però pot passar
a l'inrevés
i altres tipus
de delictes
també
sí
en quant a altres tipus
de delictes
aquest torn
potser està
percentualment
si m'equivoco
demanaria
que em rectifiqués
però
percentualment
potser
es dona més
en casos
de violència domèstica
de dones maltractades
en quant a les altres víctimes
de qualsevol tipus
de delicte
voldria comentar
un fet jurídic
que actualment
a la llei
així es dona
mireu
quan es dona
un procediment judicial
parlo de judicial
a partir d'una denúncia
per exemple
o a partir d'un fet
conegut
per les autoritats
etcètera
etcètera
la llei obliga
en principi
qualsevol
autor
o presumpte autor
de qualsevol
delicte
que aquest
tingui un advocat
sempre
per declarar
per anar al judici
en canvi
la víctima no
i una miqueta
i una miqueta
el servei
que es dona
és per complementar
aquesta mancança
perquè clar
per exemple
hi ha una figura
jurídicament
tipificable
a vegades
delictiva
que és
no pagar la pensió
a la dona
hi ha moltes dones
que posen
una denúncia
i mai tenen
advocat
compte
no tenen per què
tenir-lo
no està obligat
sempre
a veure
comprem cap a casa
vinga
pot ser convenient
que es busquin un advocat
però l'experiència
també ens diu
que solets
no ens podem moure
per aquests
camins
de l'administració
per això estan
els serveis
per això estan
els serveis socials
per complementar
una miqueta
aquesta mancança
no vull que es pensi
ara que es vagi
únicament
al servei social
però òbviament
fan una gran tasca
per com a mínim
informar
i donar suport
jurídic
però
amb un alt
gran component
també
moral
per aquestes
persones
per exemple
que pateixen
per exemple
l'impegament de pensions
ja no parlo de violència
sinó d'un possible
delicte tipificat
és una miqueta
jo crec que
és un complement
entre
el tema
de l'advocacia
i el servei social
perquè l'experiència
d'aquests més de 5 anys
de funcionament
de l'oficina
us diu que
en bona part
no cal entrar en estadístiques
exactes
l'experiència quotidiana
ja pot fer memòria
és
les víctimes
que
amb les que treballeu
són persones
que venen
de casos
de violència
domèstica
generalment
agressions
sexuals
o el ventall
de
tipus de delictes
és més ampli
bàsicament
sí
hem vist que
des de finals
del 97
fins al moment
present
el percentatge
és altíssim
quan parlem
de víctimes
de violència
física
de violència
sexual
també
en menys grau
però també
respecte
si les agredides
són dones
o de vegades
menors d'edat
voldria també
en aquest sentit
afegir
la sensibilitat
que estem detectant
darrerament
i de fa temps ja
en les figures
dels magistrats
i jutges
també de la fiscalia
i a nivell policial
penso que
una miqueta
l'èxit
o la satisfacció
que hi ha
des del nostre servei
en orientar
en acompanyar
en escoltar
molt aquestes persones
amb després
derivar-les
cap a serveis
que
també
d'alguna manera
els donaran
un suport
més en profunditat
amb psicòlegs
o amb altres facultatius
doncs
prové
de la coordinació
prèvia
que ja es té
doncs
amb la figura
del jutge
amb la figura
de la fiscalia
amb l'acompanyament
i la presentació
que de vegades
es fa d'un cas
doncs
la Guàrdia Urbana
la Policia Nacional
l'equip
de la EMUME
de la Guàrdia Civil
que de vegades
han rebut
en doncs
en un
en un diumenge
a la nit
doncs
estan treballant
en un atestat
reben una denúncia
d'un fet greu
sobre una persona
i
d'una forma immediata
et traspassen
aquell cas
ja abans
que la persona
hagi de passar
a presència
de jutge
ratificar
la seva denúncia
ja té tot aquest suport
pensem que tot això
és un
tot un engranatge
de cara a protegir
els drets
d'aquesta persona
el dret
a estar informada
en tot moment
a ser escoltada
a poder-se
desahogar
diguem-ne
no
emocionalment
perquè
a vegades
és molta la càrrega
de la persona
no
que ha estat víctima
tant si és una dona
com si és un infant
com si
en el cas
d'alguns homes
que han pogut ser
amenaçats
o agredits
vull dir
qualsevol persona
que ha estat
sotmesa
a un acte violent
realment
porta una càrrega
emocional
i uns temors
a enfrentar-se
el que seria
tot un mecanisme
que desconeix
desconeix
i que de vegades
s'actua ràpid
li pot donar
la sensació
que s'actua
fredament
i tot això
a veure
humanitzar
tot aquest espai
en què entrarà
aquesta persona
pensem que
té molt de valor
per a ella
i per a la seva família
hi ha un col·lectiu
de víctimes
que és un col·lectiu
molt silenciós
i que també
ha sortit al llarg
de la conversa
que és el col·lectiu
dels nens
dels menors
generalment
aquest col·lectiu
no denuncia
per raons òbvies
estem parlant
de criatures
sovint petites
teniu també
canals
vies
maneres
perquè
aquests menors
coneguin
de l'existència
d'un servei
d'atenció
a la víctima
pensem que sí
que tota la difusió
que s'ha fet
del programa
ha arribat
a gairebé
tots els racons
de la geografia
nostra
i de vegades
hem rebut
consultes
i trucades
o presències
per exemple
del col·lectiu
d'algun mestre
que ve a informar-se
de com fer les coses
ben fetes
perquè aquella criatura
doncs
quedi emparada
llavors
hi ha coordinació
evidentment
amb altres direccions
generals
que són competents
en el tema
i coordinació
clar
dintre de l'administració
doncs
autonòmica
per sort
hi ha molta
molta
coordinació
llavors
entraria
segurament
tot el cos
dels Mossos
d'Esquadra
com a policia
autonòmica
les altres
policies
si tenen
alguna cosa
a fer
o a dir
pensem
que sí
que la coordinació
és prou estreta
prou bona
i que
inclús
els infants
amb els mecanismes
que existeixen
i la sensibilitat
que va anar creixent
doncs
realment
sí que poden ser atesos
i alguna vegada
s'ha rebut
si no recordo malament
fins i tot
consulta d'alguna persona
que com deia
el senyor Roca
vol quedar l'anonimat
però uns veïns
algú
proper
a la criatura
que pot ser
maltractada
que fa
passos
perquè la justícia
conegui d'aquell cas
i sigui
degudament
atès
i s'intervingui
en tota la seva amplitud
que passa que no només
ens podem sentir
víctimes
de maltractaments
físics
sexuals
psíquics
sinó que podem ser
víctimes
d'altres tipus
d'agressions
des de
atracaments
robatoris
estafes
etcètera
etcètera
en aquest territori
també actual
l'oficina d'atenció
a la víctima
sí, sí
es reben trucades
es reben de vegades
trucades
fa pocs dies
va trucar un senyor
ja de certa edat
que deia
que han baixat el tren
que no s'havia trobat
amb la cartera
que ell diria
que la portava
se li va fer
doncs
tota una orientació
va quedar
la persona
doncs
atesa
ens ho va agrair
molt
verbalment
i se la va orientar
perquè ell ens deia
això és que ara mateix
és que no sé
per on començar
doncs bé
se li van donar
unes indicacions
sí
diríem que potser
són
les menys
aquestes consultes
però hi són
i han sigut
des del primer dia
i
tenim ganes
que continuïn senti
perquè
si la persona
necessita informació
se li prestarà
se li prestarà
la informació
home
que a un li prenguin
la cartera
és dur
però és molt més dur
que et prenguin
la dignitat
per exemple
o que t'apallissin
per tant
si et prenen la cartera
t'enfades com una mona
només faltaria
i te'n vas directament
a comissaria
diguem-ne
que estem parlant
d'un altre nivell
és indiscutible
els diners són diners
és indiscutible
malgrat
Iolanda
jo sempre
òbviament
és un tema
de gravetat
de graduació
de la magnitud
d'una possible
o de la repercussió
d'un possible
patiment
però malgrat tot
tenim en compte
i crec que això
ho patim
treballadors socials
advocats
que el més petit problema
pot ser el més gran problema
per tothom
no estic
insisteixo
m'envaï
m'allunyo
d'una comparativa
que lògicament
com tu has dit
no té
ni punt de comparació
no
el carregar-se
la dignitat
de la dignitat
d'algú
o el robar-te la cartera
però
tenim en compte
que molta gent
petits problemes
li causen
repercussions
de certa magnitud
no dic jo
el robament
d'una cartera
anava a dir una cosa
amb una certa violència
per exemple
qualsevol
haurà tingut
petita o gran experiència
si no
directa o indirecta
i realment
es pateix
es pateix
es pateix bastant
jo volia fer un petit
per trencar una miqueta
aquesta serietat
d'un tema
absolutament seriós
volia comentar
aquí
que ni els treballadors socials
últimament es lliuren
de sèries de televisió
és que aquí
normalment
en aquest programa
parlem
que policies
surten a la televisió
bombers
advocats
i últimament
hi ha alguna sèrie
que també parla
de treballadors socials
en quant a referència
a protecció del menor
suposo que comentaríem
que a vegades
s'allunya molt
o alguna cosa
de la realitat
perquè sempre ens distorsiona
una miqueta
però volia fer aquest comentari
que últimament
ni vosaltres
n'heu enlliberat
del fenomen
no sé en l'actualitat
quina sèrie
que fan una sèrie
sí
fan una sèrie
del
com es diu
tradicionalment
emíri Aragón
que són treballadors
socials
em sembla
en referència
al menor
una gran tasca
que volia jo
tradicionalment
i perdona Víctor
quan surten treballadors
socials a les sèries
que surten molt
sempre tenen problemes
de pressupost
sempre tenen problemes
de personal
no arriben a tot arreu
això és un clàssic
també en la realitat
imagino
bé pot ser un reflex
a vegades
de la realitat
jo potser puc parlar
una miqueta més
que d'això
no
però parlar amb el sentit
que sí
que a vegades
home
sempre demanem més
m'imagino
més mitjans
per poder actuar
i treballar
però
a veure
sempre són precaris
o escassos
perquè
insisteixo
actualment
estem en un
en un estat
jo volia
de totes maneres
resaltar
la tasca dels treballadors
socials
amb una altra qüestió
que també
jo crec que és
força important
que és amb el
recolzament
que donen
o tracten de donar
perquè a vegades
no es deixen
ja no de les
víctimes de delictes
sinó precisament
de presumptes
autors de delictes
en el cas dels menors
els menors
quan
són jutjats
o existeix un procediment
hi ha una gran tasca
d'analítica
de l'entorn
d'aquell menor
i un recolzament
em consta
i ho sé
i ho visco
perquè ho veig
en judicis
jo només visco
directament
el judici
però indirectament
el procediment
es veu la gran tasca
que es fa
precisament
una miqueta
parlant
del que tractàvem
l'altre dia
i Holanda
en quant a la reinserció
o la possibilitat
de reinsertir
o d'educar
amb aquella persona
que ha comès
una presumpta
delicta
o una presumpta
falta
i també voldria
resaltar aquesta tasca
per part dels treballadors
socials
que realment és dura
perquè a vegades
hi ha nois
adolescents
normalment
complicats
complicats
i que
bé
realment
si insisteixo
vull lluar aquesta tasca
i que no s'oblidi
que
no només
assisteixen
a dones maltractades
o
a presumptes víctimes
sinó que també
presumptes
utilitzant la paraula
presumpta
autors
o comitents
d'accions
punibles
perquè
es tracti
insisteixo
el seu entorn
per acabar
o per dur a terme
una tasca educativa
amb aquell menor
jo crec que també és una altra tasca
que volies resaltar
i que realment
és digne de menció
clar perquè
deixant de banda
l'oficina
entrant una mica
en el perfil personal
i no parlant
exactament
de la teva experiència
ja que l'intotec
la pots posar també
damunt de la taula
el contacte que tens
amb altres treballadors
i treballadores socials
imagino que és important
en la mesura del possible
no implicar-se emocionalment
perquè
amb el que veieu
dia a dia
per la vostra feina
s'ha de mantenir
un cert distanciament
per no perdre
el nord
sí
això deu ser
el més difícil de tot
sí
s'ha intentat
fer tota la formació
possible
en aquest àmbit
que és un àmbit
certament
una miqueta
nou
perquè l'any 97
es va
prendre aquesta decisió
pensem que
molt encertada
i molt convenient
però clar
a veure
el fenomen
de
del que és la violència
i
una miqueta
aquest
assumir la idea
de les víctimes
i tal
nosaltres sempre
recordem un fet
que pensem
que en els mitjans
de comunicació
va tenir molt de ressò
i que potser
veu fer tots
plegats
una gran tasca
de sotregada
cap a la societat
i és
la mort
d'una dona
andalusa
que havia anunciat
doncs
pels mitjans
de comunicació
no sé si per una televisió
d'aquella comunitat
que el seu marit
l'amenaçava
i tal
i aquesta senyora
va aparèixer un dia
morta i cremada
oi
em sembla
que això
va ser l'inici
de tota una tasca
enorme
feta
al voltant
del que era
la violència
això recordem
que era finals
finals del 97
tampoc fa tant
deia
que clar
s'ha anat
entrant
en tot el que seria
donar
suport
donar cobertura
a les víctimes
en general
però molt especialment
a les víctimes
que han anat sorgint
i que han anat
destapant
tot aquest tema
de la violència
paral·lelament
ens hem anat formant
hem anat coneixent
què s'ha fet
en d'altres llocs
què s'està fent
en d'altres països
etcètera
i tot això
ens ha portat
a aquesta conclusió
que tu dius
i és
la de posar
una certa distància
crear una empatia
això sí
amb la persona
que et ve a explicar
una cosa greu
que li ha passat
per a ella greu
és el que deia
el company
l'advocat
el senyor Roca
pot ser més
o menys greu
objectivament
però a la persona
que l'afecta
a vegades
un robatori
amb l'utilització
de violència
d'una arma
o d'una intimidació
tal
és gravíssim
perquè segons en quin estat
el troben aquella persona
vull dir
la desmunta molt
llavors tot el que ha sigut
formació
i anar aprenent
també del dia a dia
ens porta
a la conclusió
de què?
hem de comprendre
la persona
l'hem d'escoltar
en tots els cinc sentits
hem d'empatitzar
amb ella
però hem de guardar
aquesta objectivitat
nostra
de pensar
bé
doncs ara
com la podem ajudar
sense deixar-nos
arrastrar clar
pel dolor
que ella presenta
sinó
a veure
comprenent
el que hi ha
i veient
la millor manera
de canalitzar
tot això
es té que ser professional
i persona a la vegada
exacte
perquè
això passa amb advocats
amb metges també
no?
això és com un metge
que
a vegades
parla frivolament
d'una persona
que se li ha mort
a la planta
estic a la planta
sisena
i se m'ha mort
clar
ets persona
i ho sents
i més quan
entables
contacte o relació
amb una persona
perquè xarres
això passa a vegades
amb clients o clientes
els advocats
ens hi trobem
no?
també víctimes
òbviament
entables una relació
que no té
que...
pot ser-ho
però no
tens qu'intentar evitar
que arribi amistat
almenys
per la vinculació
directa
amb aquell problema
i has de combinar
la sensibilitat
amb l'objectivitat
perquè moltes vegades
perdó
moltes vegades
si t'imbueixes
massa de la problemàtica
clar
imagineu
no sé
x persones
que puguis atendre
en un dia
en una setmana
llavors
els que patirien
potser algun col·lapse
neurològic
o físic
seríem nosaltres
no?
els que treballem
vinculats amb tot això
hem de començar
a posar el punt final
a l'espai d'avui
de totes maneres
Víctor
des de la perspectiva
de l'advocat
un tema que hem parlat
també en aquest espai
de cada dimarts
aquelles persones
que se senten
víctimes
de procediments
judicials
que segons
el seu punt de vista
el seu criteri
doncs
no han rebut
la justícia
que esperaven
diguem-ne
que no entrarien
en aquests perfils
que hem anat descrivint
en el programa
d'avui
també són víctimes
també són víctimes
però serien uns altres camins
que haurien d'emprendre
clar
a veure
lògicament
lògicament
ja no serien
una bajanada
però ho dic
perquè clar
si generalitzem
més val també
establir diferents categories
no serien víctimes
d'una acció
tipificable
o com diem
els advocats
tècnicament subsumible
amb el codi penal
per exemple
però potser serien
víctimes
del sistema
clar
és la sensació
que no s'ha fet justícia
o no s'ha impartit justícia
o no s'ha fallat
com jo volia
llavors potser
necessitarien
d'un altre servei
específic
que podem plantejar-se
la seva creació
en un futur
però òbviament
seria una qüestió
que s'enyullaria
del tractament
per part
de treballador social
afortunadament
aquest servei
funciona
aquesta experiència
de més de 5 anys
l'avalen
i és un servei
que tampoc
cal donar un telèfon
d'aquells
perquè en qualsevol
d'aquests punts
que es referia
la Jacqueline
des del Departament
de Justícia Interior
de la Generalitat
i així
els mateixos tribunals
als hospitals
a les comissaries
de policia
doncs poden demanar
d'escolti
vull posar-me en contacte
amb l'oficina
d'atenció a la víctima
és així no?
Exacte
com ha de funcionar
sí, sí, sí
poden
sí, sí
tant de bo
que no ho necessitin
però per si de cas
queda dit
Jacqueline
Mariné
treballadora social
referent
de l'oficina
d'atenció a la víctima
del Departament
de Justícia Interior
de la Generalitat
gràcies per venir
avui a la ràdio
gràcies a vosaltres
enhorabona
per la tasca
que feu
i Víctor Roca
ens retrobem
la propera setmana
si no hi ha novetat
i si no tens judici
molt bé
moltes gràcies
vinga, gràcies