Fins demà!
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio,
ara sí ja saludant els representants que avui ens acompanyen
del grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
Javier Terrés, Víctor Roca, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts. Avui el tema que tractem aparentment és un tema d'aquells que diuen
home, no és una miqueta allò de papers, que sembla que si una miqueta espècie
em permeteu l'adjectiu, potser no és molt jurídic, però és així,
però és un tema d'interès perquè per aquí tard o d'hora tots hem passat
o passarem. Parlem dels contractes.
Un contracte què és? Podríem començar amb les definicions,
no cal que sigui excessivament acadèmica?
Bé, més que una definició acadèmica, el terme contracte és molt ampli.
Òbviament es pot definir des d'un punt de vista estricte, des d'un punt de vista
ampli. Des d'un punt de vista ampli, un contracte no deixa de ser un acord
de voluntats en general, amb el qual dues parts, com a mínim, s'obliguen a dur a terme,
i valgui la donació una sèrie d'obligacions, una espècie de prestacions i contraprestacions
recíproques. Pot ser, bé, n'hi ha milers, qualsevol tipus de relació entre dues parts,
quasi que entre el cap que pot denominar-se contracte, des del punt de vista, com he dit,
de prestació i contraprestació. Comprar a canvi d'un preu, llogar a canvi d'un preu,
no sempre ha de ser a canvi d'un preu, òbviament, no? Un contracte, per exemple,
de permuta, et canvio això, et canvio per allò. Llavors, bàsicament, la nostra idea
era avui comentar una miqueta, més que definir, ho he definit molt per damunt
i d'una manera molt simple, per definir el que vol dir contracte, parlar una miqueta
de situacions que poden assimilar-se a un contracte i des del punt de vista pràctic,
i ho posaré una miqueta damunt de la taula. Per exemple, es produeix molt la situació
que ve un client al despatx i et porta, per exemple, no dic jo, ja directament al
contacte, una situació, et planteja una situació i et diu, escolta'm, tinc que llogar
un pis, escolta'm, tenim que comprar un pis però de moment no el volem elevar
escritura pública. Perdó, una escritura pública de compra-venda és un contracte,
però també ho és un contracte, el que se'n diu un contracte privat, és a dir, un paper,
com has dit tu abans, i em remeto el paper, signat per dues parts normalment,
amb el qual es comprometen a comprar o vendre, per exemple. Això és un contracte.
I me n'aniria més enllà. Tu abans, fai meva una miqueta l'expressió que jo l'han
desutilitzat a l'obrir el programa, papers. Un contracte no té per què ser escrit.
Avui en dia els advocats acostumem a recomanar, perquè entra poc al cap,
que un contracte no siguin per escrit, però no té per què ser per escrit.
Hi pot haver, mitjançant una aportació de prova, per exemple, amb un judici,
amb un plet, amb el qual dues parts discuteixin si hi ha hagut o no hi ha hagut compromís,
testimonis, documents indirectes. Es pot demostrar davant d'un jutge que hi ha hagut
un contracte i no s'ha pactat per escrit, expressament. I ja no diré només...
Però és difícil d'aprovar en determinats casos.
Però és un tema de prova. I una altra situació molt típica, que també vull posar
damunt de la taula. Hi ha molts ciutadans, per exemple, m'imagino que a Tarragona,
en qualsevol localitat, que estan ocupant un pis des de fa 20, 30 anys, 25, 15,
com a inquilinos, com a arrendataris. Llavors, encara que aquests senyors no hagin signat
amb el propietari o amb la persona usufructuari, és igual, la persona que tingui en aquell moment
la potestat per poder convertir-se en part arrendadora, no hagin signat un contracte
express per escrit, amb el clausulat que tots acostumem a conèixer, pel simple fet de,
per exemple, anar pagant els rebuts o ocupar aquell immoble i anar pagant una sèrie
de quantitats o desenvolupant una sèrie d'activitats envers a l'arrendador,
és suficient com per acreditar, o perquè pugui acreditar-se una relació arrendatícia,
el que vol dir que es produeix ni més ni menys un contracte i no és un escrit express.
Volia posar aquestes qüestions damunt de la taula perquè un contracte no és únic i simplement
un paper en el qual Dú Gaspar s'introdueix una sèrie de clàusules, sinó que, en el sentit ampli,
i amb això acabo, no deixa de ser un acord de voluntats que es pot plasmar per escrit,
millor, però pot donar-se a vegades per acords verbals o una activitat reiterada
sempre que es pugui demostrar davant d'un judici.
Passa que això del pacte de cavallers, allò del contracte amb l'encaixada de mans,
ha passat una mica a la història, no?, amb els temps que corren?
Sí, efectivament ha passat a la història i també moltes normatives i legislacions,
i ells avui en dia, precisament com saben que això és molt difícil de demostrar,
potser una mica per seguretat jurídica, per també la tranquil·litat en dues parts,
o a vegades fins i tot per la part més feble, perquè a vegades els contractes es fan entrar
en situacions de superioritat davant d'una altra persona que potser no té una situació tan còmode,
que doncs obliga, obliga allà a formalment fer-ho per escrit.
Però és una realitat de fa poc temps, això.
I és més, si aquell contracte que hi figura en qualsevol llei que s'ha de fer per escrit
l'haguessin fet d'una manera oral o verbal o mitjançant l'encaixada de mans,
com deies tu, Iolanda, potser a lo millor també seria vàlid, no?
O sigui, aquesta mena d'acord no és única i exclusivament la forma escrita el que el valida,
sinó que hi ha una sèrie d'elements més que formen el contracte,
el consentiment, l'objecte del contracte, etcètera, etcètera,
que potser són els que estructuren encara més un contracte.
El contracte, sobretot, ha de tindre uns límits,
perquè tothom diu, bueno, jo faig un contracte per el que sigui.
Sí, perquè parlem de, des del començament, sembla que parlem de temes materials,
però un contracte no necessàriament es fa per un tema material.
De vegades el contracte també regeix en relacions personals,
fins i tot laborals, familiars...
Un contracte laboral.
No només estem parlant de temes materials, de temes que es poden tocar.
Un contracte laboral, tu ara mateix ho has dit.
A veure, un contracte laboral, en el sentit estricte,
tornem a parlar-n'hi, doncs un va a l'empresa,
signa un contracte amb el qual aquell senyor,
amb aquella categoria per saber-ho, un salari, etcètera,
una remuneració, el que sigui, no?, tal categoria, tantes hores, tot això.
A més, moltes vegades estan ciclostilats, i he de dir una cosa,
ciclostilat vull dir que hi ha el tipus estàndard, no?, la plantilla.
Això és molt important que ho diem, eh?
I això, a veure, això pot ser, home, si són faves comptades,
i aquella empresa normalment té un sistema de contractació,
a més a més el que deia el Javi és una qüestió vital, no?,
encara que un contracte per essència té que donar-se per un acord de voluntats,
eh?, basat en l'autonomia de la voluntat,
i té que haver-hi un equilibri, normalment aquest equilibri no existeix.
Si tu vas amb una empresa a buscar feina,
doncs aquella empresa no li diguis,
escolti, miri, vull posar, no, et posa les condicions.
Però moltes vegades es produeix una situació, i no ens enganyem,
i això existeix, no?,
encara que aparentment és legalment perseguible,
amb el tema laboral, com deies.
Quanta gent no està treballant sense contracte?
Ara, és el que et diem, denominem il·legal,
ja no dic només gent immigrant,
sinó doncs aquella persona que treballa en un bar...
Les economies submergides, aquest tipus de coses.
Molt bé, 30 euros l'hora, o 30 euros la nit, o el que sigui, no?
Pam, llavors t'ho donen, t'ho paguen amb diner negre,
clar, llavors no s'ha contractat aquella persona,
i el no haver-se regularitzat la seva situació
pot ser perseguible entre cometes, lògicament,
perquè no deixa de ser, entre cometes, insisteixo, il·legal.
Això sí, hi ha un contracte,
hi ha una relació i un vincle contractual, no hi ha dubte.
El tema és ampli, per tant, jo us aniré interrompent
i em perdonareu, perquè a cada cosa que dieu
penso que val la pena que ens aturem una mica.
Parlaves aquell contracte, que és una còpia de l'anterior,
un contracte de tipus laboral,
un contracte de lloguer d'un pis,
un contracte de compra-venda.
Tenim la tendència, tots, a pensar que són ja estereotips,
que ja vénen fets com si diguéssim,
com que estan molt posadets amb els seus segells i coses,
això és oficial, per tant, aquí no m'enganyaran.
I sento parlar d'engany, però, clar,
quantes vegades o quants casos n'haureu vist vosaltres.
El fet que un contracte ens el donin tot fet
i tot maquet i tot posat,
no vol dir que sigui un contracte estàndard
i que el contracte estàndard sigui el que haguem d'assignar.
Vull dir, s'ha de llegir sempre.
I tant.
No hi ha una única forma de contracte
per fer el lloguer d'un pis
o per fer la compra-venda d'un immoble.
No, no, i a més a més, en concret,
la jurisprudència,
la jurisprudència és el recull de sentències
que el màxim, el Tribunal Superior que tenim en aquest país,
que és el Tribunal Suprem,
doncs, diguéssim, considera que s'han de tindre en compte, no?
A l'hora d'interpretar els judicis,
a l'hora d'interpretar els niticis,
bueno, doncs aquest tribunal ha dit en tot moment
que aquests contractes d'aquesta manera,
fets en cadena, diguéssim,
s'han de mirar molt bé, eh?
perquè, possiblement, allà hi ha un desequilibri,
aquest desequilibri que parlava el Víctor, notori.
I això, per molt que una persona, diguéssim,
en la part més feble,
en la part, diguéssim,
que anava a signar
quan ja li presentaven el contracte,
doncs no ho ha pogut interpretar,
no ho ha pogut llegir tot,
o realment no s'acomodava en tot moment
a les seves circumstàncies i característiques,
aquesta persona ha de tindre una defensió molt bona
i no en tot el que ha signat li compromet.
Són els contractes,
anomenats també contractes massa,
o d'adhesió,
que és una mica diferent,
i que en tot moment
aquella persona que s'ha considerat perjudicada
ho ha d'alegar,
ho ha d'alegar.
Moltes vegades les consideracions són tan globals,
tenen un àmbit tan extra personal
que poden estar lliscant la il·legalitat.
Això és així.
No té per què ser tot igual.
A vegades hi ha contractes d'adhesió
que estan molt bé.
Però un contracte d'adhesió,
per qualsevol cosa,
no el tenim que anar a buscar,
tan sols en llocs de feina
o en comprar vendes de pisos.
Poden ser, potser,
el contractar algun tipus de línia telefònica habitual
que tenim per casa,
on ja venen ells amb un tipus de contracte...
Contractar el servei d'una companyia d'assegurances...
I dius, escolti-me,
o sigui, assegurances són clàusules
que es nomenen limitatives,
que en tot moment,
quan estem en judici,
doncs, en delegar-les,
que potser ells la imposen,
però potser sigui això,
potser sigui una imposició,
i que en tot moment ho vaig signar
perquè en aquelles circumstàncies
necessitava aquella assegurança,
necessitava aquell pis,
necessitava aquell lloc de treball,
però té aquesta intenció.
Hi ha un límit, com deia abans.
El Cògic Civil nostre,
que és el recull de normativa civil
més bàsic,
o del que s'ha de partir,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs, recull que els contractes
no han de traspassar un límit
que és a l'ordre públic establert,
diguéssim, no?
Això és molt elàstic, no?
Molt elàstic,
però al final,
en tots aquests pleig,
moltes vegades,
tan basa aquest precepte bàsic,
i és tan bàsic, tan bàsic,
tan flexible,
que dona un camp
que moltes vegades és la via
per poder impugnar
totes aquestes situacions
una mica injustes.
No és fàcil,
és bastant difícil.
Per tant,
no està tan acotat
el tema dels contractes
si tenim en compte
el Codi Civil.
Quan parlem d'un contracte privat,
de què estem parlant?
Perquè abans l'has mentat el Víctor.
Pots fer un contracte
o un contracte privat.
i això ho hem sentit
moltes vegades.
Hi ha aquesta situació,
aquella cosa que diu
no, no,
però farem un contracte privat.
Què vol dir tot això?
Home,
un contracte privat
és, en principi,
el contracte
que s'uscriu en dues parts,
el que habitualment fem,
i que no està elevat
a escriptura pública,
no està passat pel notari,
perquè ens entenguem.
I dic notari
perquè abans
existien els corredors de comerç,
ara estan unificats,
ja es coneix,
no?
Des de fa un parell d'anys,
potser,
aproximadament.
Però quines són les circumstàncies
que ens fan fer
un contracte privat
i no un contracte
de banda notari?
Bé,
a veure,
hi ha alguns contractes
que, en principi,
s'exigeix legalment,
hi ha una reta a il·la,
s'exigeix
que s'elebin
a escriptura pública.
Però compte,
aquesta exigència,
que normalment
és de caire formal,
és a dir,
efectes de forma,
perquè que sigui privat
té efectes,
és de caire formal,
insisteixo,
perquè no és estrictament
obligatori.
Per exemple,
es pot considerar
que un pis s'ha venut
quan hi ha un contracte privat.
Jo ara aquí
seré una miqueta frívol,
no?
però amb un foli
que tinc aquí davant,
puc redactar
Reunits a Tarragona,
per una part,
Jolanda García,
l'altra,
Javier Terrer,
i fer-vos un contracte privat
i en aquest moment,
perdoneu que sigui tan frívol,
no?
Un contracte de què?
No sé,
però ja ens ho dirà després.
Alguna cosa tu i jo
hem venut
i no sabem el què.
Hem venut la casa,
Javier,
ens hem quedat sense pressa.
Però podria tenir validesa.
Tindria validesa aquest foli
que està en mitja escrit?
Tindria validesa.
Cuidado.
Òbviament,
què pot passar?
Estem parlant de validesa,
aquest contracte privat
pot prevaldre molts anys.
Quantes vegades
no ens hem trobat
els advocats,
el javi m'està sentint,
m'està fent esqueixir
amb el cap
que em ve
un client
i diu
miri,
escolti,
fa 40 anys
mon pare
miri què va fer,
un contracte privat
de compra-venda,
és propietari d'una casa
i ha pagat el preu.
Hombre,
efectivament.
Llavors,
t'has de posar en contacte
amb,
aparentment,
l'actual propietari,
registrar-lo,
perquè el registre de la propietat
s'inscriu en escriptures públiques,
no contractes privats.
Aquesta és una miqueta
una de les diferències
i parlo de la compra-venda
d'immobles
perquè és de les més conegudes,
de les més senzilles de comentar.
Clar,
problemes.
Llavors ja comença
i potser no aprofundirem massa
perquè seria també
objecte d'un monogràfic.
Bé,
aquell senyor és propietari
per un contracte privat
de compra-venda,
però clar,
potser
qui l'hi va vendre
amb contracte privat
després ho ha vengut
amb escriptura pública
i hi ha hagut
tres o quatre transmissions
inscrites al registre de la propietat.
Legalment,
aquell que té escriptura pública
és el que,
clar,
aquella persona que ha comprat...
La llei el protegeix
com a tercer registral,
és a dir,
com a persona
personatge que ha inscrit
al registre
i a lo millor
vint anys després
l'actual propietari,
segons consti
inscrit al registre,
no té,
bueno,
suposo que no té ni idea
de que fa vint anys
hi havia hagut un contracte privat
que pot tenir validesa.
Què té més força?
El contracte privat
en aquest foli mig escrit
o aquell que s'ha elevat
a escriptura pública?
A veure,
en aquest cas
jo interpreto
que el tercer
de bona fe
que...
A més,
perdó,
no estic parlant,
imaginem fa vint anys,
venda per contracte privat,
però és que aquell senyor
que ha vengut
resulta ser
que ha vingut
un banc
i li ha embargat el pis
i aquest banc
ho ha vengut
amb un senyor
i aquell senyor
l'hi ha vengut
amb un altre senyor.
Bueno,
aquell banc,
imaginem que s'ha adjudicat
per subhasta,
etcètera,
o ha vengut
o ha vengut
o ho ha transmès
amb un senyor
i aquell senyor
amb un altre senyor.
És a dir,
que potser hi ha
perquè mantinguin
els oients
quatre generacions
inscrites al registre.
D'entrada,
l'últim comprador,
sobretot,
i això no és que tingui
a veure amb el contracte,
que busqui una mica
la història
d'aquell immoble.
Hi ha maneres
de conèixer-lo.
Si parlem d'immobles...
Si parlem d'immobles,
això de pas...
El que s'ocsia
és que moltes vegades
hi ha situacions jurídiques
que potser és
quan han d'anar precisament
a la consulta professional
d'un professional,
d'un advocat,
on es pensen
que tot el que està registrat,
on es pensen
tot la gent,
la societat en si,
i potser d'entrada
sí que hauria de ser així,
doncs ja és vàlid
i això ja implica
que no passa absolutament res
si tu vols aconseguir
aquell bé,
ja sigui immoble o immoble.
Doncs, per exemple,
no és obligatori,
no és obligatori
si tu compres una casa,
registrar-la
al registreport de la propietat.
No hi ha cap mena
d'obligació.
El que passa és que tu
et cures
de molts espans
si realment
la tens allà
doncs
registrada,
com per exemple...
És una mesura de protecció.
Com per exemple
el cas que el Víctor ha explicat.
O sigui,
és una garantia
per a aquella persona.
Quan sí és obligatori?
Serà en tot moment
obligatori
quan aquella casa
que tu compres
resulta que té alguna càrrega.
Què és una càrrega
dintre del dret?
Hipoteques,
servidumbre de tota mena,
algun dret
reial
que hi ha per mig
o que està afectat
per alguna cosa
d'alguns veïns o de...
Llavors sí que és obligatori
perquè això
sí que són unes dades
en tot moment
que en teoria han de ser
per tot el món
que conegui
i això
ha d'estar
registrat d'alguna manera.
Però l'escriptura
de compraventa
que tu tens
d'aquell pis
que acabes de comprar
és tan fort
com per exemple
vintre d'una persona
amb una nota simple
i dir-te
no, no,
escolti'm,
això és meu.
És una cosa
enfront de l'altra
i en tot moment
aquella persona
que ho ha adquirit
de bona fe
com deia el Víctor
tindrà tots els drets
i sobretot
se li haurà de considerar
que ell no ho ha fet
en cap mena
d'intenció il·legal
sinó totalment
la seva
diguéssim
projecció
la seva intenció
la seva consecució
ha sigut bona
ara bé
l'altre també
té molts drets
moltíssims
respecte al dret
de propietat adquirit
què es tindrà que fer?
No ho sé
no es retornen
les possessions normalment
però potser sí
que s'han d'indemnitzar
o potser hem d'entrar
en alguna qüestió
de caràcter lucratiu
ja ho hauríem
Clar, estem parlant
fonamentalment
perquè és l'exemple
com deia el Víctor
més evident
quan parlem de contractes
de temes
de propietat immobiliària
i de temes laborals
el que passa
que són coses
tan importants
a les nostres vides
d'entrar al tema immobiliari
quan comprem un pis
és una inversió
tan important
que jo crec
que a aquestes alçades
la majoria de persones
s'ho miren molt
i sempre buscant
el suport d'un professional
en el tema laboral
el mateix
quan signes un contracte laboral
doncs també vas
amb molt de compte
però hi ha altres
activitats humanes
subjectes a contractes?
Home, estranyes
n'heu d'haver-hi
moltes a la vida
però així com a més corrents
I quotidianes
I quotidianes
per no centrar-nos
només en el tema
de l'habitatge
No, en Javi
n'ha dit una
és que estem parlant potser
de qüestions
en Javi
i tu abans i Holanda
heu parlat
encara que ha sigut
molt de passada
i potser no
no hi hem prestat atenció
però ara incidiré
per exemple
un contracte d'assegurances
un contracte d'assegurances
ara potser
em referiré
a contractes
molt utilitzats
que no deixen de ser contractes
perquè és
el propietari
o el tomador del seguro
el propietari del vehicle
per exemple
assegurances n'hi ha
de tot tipus
estic parlant de cotxes
perquè òbviament n'hi ha
infinites
o d'una targeta de crèdit
també signem un contracte
quan utilitzem
o un préstec al banc
o la hipoteca
com ha dit abans
el Javi
però què passa
que tots aquests
o la majoria de contractes
que signem quotidianament
ja són
per exemple
per tenir serveis
exemple
la llum
oi que signen vostès
normalment
quan van a fer el canvi
de pis
o de vivenda
la llum
el telèfon
el telèfon
l'aigua
el meu matxa
és a dir
tot un seguit de contractes
i aquests
com ha dit abans en Javi
els a vegades
pseudo-denominats contractes
d'adhesió
formularis tipus
com se li vulgui dir
es signen
i és una cosa
que volia comentar
perquè aquests tipus
de contractes
i són contractes
perquè hi ha un acord
de voluntats
és a dir
l'empresa t'ofereix
un servei
i tu
perdoni l'expressió
lo tomas
o lo dejas
molt bé
i aquí no vulguis
imposar
perquè si no
no tindràs aigua
sempre pots tirar
per les energies
alternatives
però clar
és molt difícil
el tema
llavors
i òbviament
es crea una relació
de confiança
i n'hi ha de conflicte
n'hi ha de conflicte
perquè
hem sentit moltes vegades
associacions fortes
de consumidors
que agafen un contracte
amb aquestes grans
companyies
i d'entrada
el porten als tribunals
i després als mitjans
de comunicació
perquè hi ha alguna clàusula
que no la veu en clara
molt de rellevància
fa poc
que és aquest
que això
potser sí que és també
un altre monogràfic
com diu el Víctor
que és el de les
agències aquestes
d'idiomes
i tota la
financiació bancària
i l'article
si no recordo malament
10 o 11
de la llei de contracte
de consumidors
parla
específicament
que amb un contracte
amb aquest tipus
de contractes
no tenen que donar-se
ni clàusules abusives
per una de les parts
ni clàusules
que puguin
que siguin
oscures
és a dir
que siguin fosques
clar
això és molt difícil
jo volia posar un altre exemple
és un contracte
i és també un tema
amb certa actualitat
i no vull donar idees
per exemple
quan un
signa
o demana un préstec
a un banc
i
se li diu
bueno
ara passa
però
jo parlo d'exemples
una miqueta més antics
tipus d'interès
en el cas de demorar-te
s'ha dit
interès de demora
en el cas que deixis de pagar
25%
a veure
això és una passada
llavors deixis de pagar
i el banc
abans utilitzava el judici executiu
el que se'n deia judici executiu
ara té una altra nomenclatura
però
perquè m'entenguin
executa
és a dir
escolti
vostè no m'ha pagat
2, 3, 4 mensualitats
8 o 10
vostè deu
tants calés
més el 25%
d'interessos
quan normalment
qualsevol
reclamació
està supeditada
a l'interès del diner
més
un 2%
o depèn
no?
és a dir
són interessos molt més baixos
parlem de la quarta o cinquena part
bé
aquestes clàusules
cada vegada
són tractades pels tribunals
amb menys carinyo
és a dir
cada vegada
són els tribunals més crítics
a dir
escolti
vostè ho ha firmat
com a vegades utilitzo
l'expressió
carta en la mesa peça
però
escolti
realment
és una passada
hi ha una tendència
de
una mica
de no donar tant
la raó
a les entitats financeres
jo no diria tendència
a veure
jo l'únic que he dit
és que
seria una bona notícia
es comencen a veure
tendències
que si realment
vostè ha assumit
que si no paga
hi haurà el 25%
però
si a l'assumpte
s'agafa temps
òbviament
cada vegada
escolten més
emparant-se
amb aquesta normativa
que he invocat abans
de consumidors socialis
perquè realment
moltes vegades
doncs un signe
no sap el que signa
o ens entenem
aquests contractes
d'adhesió
i perdona Víctor
potser planteja
una bajanada
però com vosaltres
sou els experts
de vegades
es desdiuen
o entren en contradicció
amb el Codi Civil
és a dir
podrien ser
podrien estar cometent
algun delicte
des d'aquest punt de vista
la frontera
la frontera
és molt
o incomplint
alguna llei
però possiblement
no s'ajustaria
el que hauria
que ser
aquest esperit
que en tot moment
per exemple
en Víctor
donava
aquestes
línies
no pot ser
obscur
no pot ser
en tot moment
massa
ara ho diré
i potser un munt de gent
se sentirà
una mica al·lodida
però no podrà
afavorir
desproporcionadament
amb una de les parts
i la d'altra
no
a veure
hem d'anar
amb uns termes
i dintre d'uns límits
i és per aquí
per on realment
nosaltres podem dir
en tot moment
que aquell contracte
no realment
és un contracte
de debò
ara bé
també hem de veure
l'altra part
no solament és una
i l'altra
també l'altra part
per dir que
és un contracte fet
amb un munt de drets
amb un munt de garanties
i que realment
donat una sèrie
de
habituals
situacions
iguals
en el dia a dia
en la societat
en qualsevol
conveni col·lectiu
en qualsevol altre tipus
de contractes
de la mateixa mena
doncs això és el més habitual
i també té que ser considerat
per al jutge
que és per exemple
un conveni col·lectiu
un conveni col·lectiu
i ara aquí ja en fico
en matèria
de dret laboral
que no és precisament
el meu apartat
però bé
un conveni col·lectiu
és un contracte
a gran escala
no és més que això
on realment
treballadors
d'una determinada
hi ha un compromís
per les dues bandes
d'una determinada branca
doncs
moltes clàusules
en els contractes
en massa
en els contractes
d'adhesió laborals
que faran
durant 5 anys
6, 10 anys
sempre aquelles clàusules
sortiran
vulgui l'empresari
vulgui el treballador
no vulgui l'empresari
no vulgui el treballador
aquelles clàusules
sempre sortiran
o sigui que tots els contractes
que facin
a partir d'allà
a partir d'aquesta data
de 21 d'octubre
del 2003
portaran totes
aquelles garanties
això és una gran
un gran contracte
a gran escala
que després es reprodueix
en petits contractes
particulars
per a cada treballador
què succeix?
que si realment
ens arriba un contracte
que aquella empresa
ha fet amb aquest treballador
que no reuneix
aquelles conseqüències
del conveni col·lectiu
que ja estaven
una mica reflexades
doncs en tot moment
aquell contracte
es pot impugnar
un contracte és això
un contracte és la compra
d'un electrodomèstic
d'un vehicle
en definitiva
ja ho deia
el Groucho Mars
no m'estranya
que es fes un embolic
amb allò del contratante
de la primera part
no m'estranya
que aquell pobre home
ja
doncs n'és com va
perquè realment
ens perdem
és motiu de conflicte
generalment
el contracte
en general
els contractes
home
sí
mira
per exemple
en els tipus
d'assumptes
que abans parlàvem
i que es repeteixen molt
els contractes
de lloguer
contractes de lloguer
tenen una incidència
però és el que diem
hi ha un patró
generalitzat
de com ha de ser
un contracte de lloguer
i per altra banda
doncs crea conflictivitat
perquè potser
és una situació
que té molta incidència
és inevitable
veure com
moltes qüestions
del dia a dia
de les societats
que es reprodueixen
amb molta intensitat
tenen també
la seva reciprocitat
no solament
als jutjats
sinó a l'hora
d'establir
una relació
de tot tipus
laboral
consensual
de serveis
a l'hora
de contractar
el telèfon
a l'hora
de contractar
qualsevol mena
de serveis
té molt de reflexe
la gent pensa
bueno
és que es queda
el contracte
tal com
el vaig entendre jo
en l'any 93
i punt
no
doncs possiblement
les evolucions
tenen també aquest reflexe
i hem d'estar
damunt
d'aquestes evolucions
és a dir
per exemple
és molt evident
si diem
que en l'any 93
hi havia una realitat
tecnològica
telefònica
i ara tenim una altra
i com han d'encer
els serveis
per exemple
no és el mateix
un servei
que
de telefonia
mòbil
estic posant un exemple
una mica
sobre
aquí hi ha hagut
molt de renous
sempre
amb els contractes
amb els telèfons
mòbils
que tarifa
mitjançant segons
i resulta que hi ha
un sistema
que no tarifa
segons segons
o segons minuts
o segon temps
seria
sinó segons
el tipus d'informació
que tu
doncs coneixes
mitjançant
aquests nous
terminals
que hi ha
bueno
llavors clar
la gent allà
pot veure
vulnerada
el que ja entenc
que ha de ser
pagar per un servei
doncs hem d'estar-hi
no?
o sigui
hi ha una sèrie
de situacions
que clar
demanen la seva regulació
com és lògic i normal
però potser no estan regulades
no deixen ser il·legals
però sí que tenen
una inserció dintre
del que tindria que ser
aquella relació
jo volia també
parlant una miqueta
en general
del contracte
potser aquesta qüestió
que plantejarà
té una miqueta
de tipologia teòrica
però
que la gent sàpiga
que dintre d'un ordenament jurídic
les normes
que regulen
a la societat
hi ha lleis
hi ha reglaments
ho emanen
o les dicten
doncs els òrgans
competents
institucionals
però el contracte
no deixa de ser
una font del dret
una font normativa
per què?
perquè crea
efecte jurídic
entre dues parts
i parlo
insisteixo
del contracte
des del punt de vista
ampli
això sí
mai pot
contravindre la llei
i
així com la llei
també es pot interpretar
està sotmesa
a interpretació constant
si no no existiríem
nosaltres
ni els jutges
ni totes aquestes
institucions
que plantegem
constantment
en aquest programa
però un contracte
no diria que sigui infinit
perquè a més
cada branca
com deia Estudio Holanda
un contracte de lloguer
per exemple
no és que tingui que posar
no és que tingui que constar
unes clàusules determinades
però òbviament
i té que fer constar
com sempre
les parts contractants
una renda
manera de pagament
període
descripció del local
serveis i subministres
qui els assumirà
si l'arrendatari pot fer obres
és a dir
una sèrie de clàusules
que a poc a poc
amb el que se'n diu
l'acostum
els usos contractuals
això vol dir
la reiteració
vegades i vegades
i vegades
i vegades
d'una manera continuada
dintre d'aquest àmbit
d'aquelles clàusules
i al final
es van convertir en clàusules estàndard
però no sempre són clàusules estàndard
jo insisteixo
vagin a l'advocat
que els redacti un bon contracte
digue'm malpensada
però en una societat
que no ens caracteritzem
precisament per l'estalvi
ni de paper
ni de res
per què fan les lletres tan petites
i no faig una broma
perquè aquí hi ha mala idea
aquí hi ha mala idea
perquè no t'ho llegeixis
perquè si la lletra fos més grossa
ens ho llegiríem
i no dic cap tonteria
penso
són aquelles lletres
que realment
realment necessites una lupa
en moltes ocasions
sobretot aquests d'adhesió
els contractes aquests
d'adhesió
són lletres minúscules
o d'aquelles clàusules
dir que això ho fan així
perquè no ho puguis llegir
aquelles ofertes contractuals
sense anuncis de publicitat
on de cop i volta
després de fer l'oferta contractual
allò havia tocat un viatge
no sé on
surt una lletreta petiteta
corrent per la pantalla
i dius
això realment
és el que m'interessa veure
a més a més
quan un fa un contracte de lloguer
pot dir
escolti
escolti les coses
amb la boca botita
és igual el mateix
no però si jo feia un contracte de lloguer
en país som especialistes
amb això la veritat
un contracte de lloguer
amb en Javi
per exemple
doncs puc dir-li
escolta en Javi
fem una còpia cada un
si en anem als nostres advocats
o experts
o el que sigui
que s'ho miri
però quan tu vas a un banc
o a la telefònica
no li diguis
que et facin una fotocòpia
del contracte que signaràs
per portar-li l'advocat
és aquest el problema
llavors tens que estar allí
que en el cas de la compra del pis
en el cas del tema laboral
evidentment
aniràs a un advocat
i consultaràs
però tenint en compte
que qualsevol acció humana
en la nostra societat
està regida per un contracte
sempre
no pots anar portant
has de tenir un advocat de capçalera
com el metge
un advocat mòbil
i l'altre l'has de portar tot arreu
insisteixo per segona vegada
que ho deixin a l'advocat
hem de fer una miqueta d'apologia
en fi
seguirem inassequibles
al desalé
en aquest món
dels contractes
i en tot cas
sí aprofitar
que tenint en compte
que és un tema
que està molt present
en la nostra vida
avui no ho hem dit
a l'inici de l'espai
que aviam
casos puntuals
i temes puntuals
això no és un gabinet
ni de bon tros
però sí que
en un moment determinat
vol anar a fer alguna aportació
al tema que ens ocupa
aquest és un espai
que també està obert
a la participació
dels oients
del matí de Tarragona Ràdio
avui hem parlat
dels contractes
i la propera setmana
continuarem
parlant i abordant
temes relacionats
amb el món de la justícia
i la pràctica del dret
un espai
que realitzem
en col·laboració
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
Javier Terres
Víctor Roca
gràcies
fins la propera setmana
gràcies a tu
gràcies