Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
posar l'altre dia.
Per exemple, vam començar
fent una relació
entre allò que dèiem de la sort i de les
captes i els
guinaldos, doncs
amb la festa de Sant Nicolau, que és la festa
que inicia d'una manera o altra
al cicle de Nadal,
a l'inici del desembre,
però vam comentar
que hi havia una altra festa que era
l'equivalent amb el món femení
a la de Sant Nicolau,
que era concretament la festa de Santa Llucia,
i per Santa Llucia també
es fan captes, i avui
ens ha semblat oportú portar
una petita cançoneta
de capte, en aquest cas
d'una de les més característiques,
captada a la comarca de la Noia,
que és una comarca interior que també
ha sabut mantenir totes aquestes
tradicions, diguéssim,
i totes aquestes tonades, potser per allò que
ja és una mica més interior, i a vegades es mantenen
una mica, i bé, així les noies
no s'enfadaran, perquè la deien fer les captes
de nois, doncs avui les noies, no?
Doncs vinc, escoltem-la.
Santa Llucia de l'Abisbal,
13 dies, 13 dies,
Santa Llucia de l'Abisbal,
13 dies d'aquí Nadal,
baixeu, baixeu, mestressa,
baixeu, baixeu de dalt,
baixeu una coqueta pel dia de Nadal,
panses i figues,
nous i omelles,
tot el que ens donareu,
la cistella ens omplireu.
Mira que bé, i és que
em deixes dir un refrenyet d'aquests
que el pensaves.
T'incita, eh, t'incita això.
Sí, sí, a mi m'inspira molt aquest tipus
de manifestacions cantades.
Un Nadal no fa mal,
per a aquells que diuen,
això del Nadal.
I un de pessimista...
Això ho passen totes les festes, eh?
Sí.
Sempre hi ha gent que...
A mi no m'agrada aquesta,
a mi no m'agrada l'altra.
Mira, un altre d'aquells
dedicat especialment a aquelles persones
que mai no els agrada res.
És a dir,
és que a mi no m'agrada,
és que no sé què tinc.
I diu,
Nadal i Pascos esperen amb alegria
i passen com un altre dia.
Aquest especialment dedicat...
Home, això depèn de com ho portis,
perquè hi ha gent que...
Se li puja una mica el cap, eh?
Bé, bé, continuem.
Per Nadal,
cada un al seu hostal.
És la versió, diguem-ne,
com a més urbana
de l'ovella al corral, no?
Sí, bé.
Vinga, què més tenim, Jordi?
Bé, de...
Sí, també avui vam anar
d'aquesta banda de tonades, no?
Hi ha una sèrie de formuletes
que l'altre dia en vam posar una
del tio,
però que a vegades
doncs la que poses
doncs és molt tòpica o així, no?
Després, quan l'escoltava,
diia, home, doncs mira,
aquesta és molt habitual, no?
Hi havia gent...
Fins i tot va sortir
aquí els tècnics dient,
hòstia, aquesta la canta la meva canalla, no?
Sí, sí, sí.
Al col·le,
era d'aquelles que encara es mantenen.
Llavors he dit, vinga, va,
avui anem a buscar
alguna altra formuleta
per fer cagar el tio.
N'hi ha diverses, eh?
Les podrem anar escoltant
fins que ens cansem, eh?
Però hi ha diverses
que són il·lustratives, no?
Així servirà per assajar, eh?
Perquè d'aquí no res
hem de fer cagar el tio.
Sí, però aquestes són
una mica menys...
A mi m'han semblat
menys habituals, eh?
Vull dir, no sé si és
una sensació personal,
però, vaja, en tot cas
n'hi ha moltes enregistrades
com són cortetes
i gairebé cap dura
jo més de 15 segons
o mig minut
podem escoltar-ne algunes
i veurem que són de diferents, no?
La primera que escoltarem, per exemple,
és del Baix Camp d'Arbolí
i a mi em sona
que és d'aquestes
com a mínim menys estantes, eh?
Sempre hi ha trossets, eh?
Que, sobretot quan parla
de torrons
o el del vi blanc
que això sí que es va repetint
en més llocs,
lo del cop de bastó també
però, ja veureu que
en algunes de les tonades
no són, no em sembla
tan habituals.
Rebassó de vinya vella
tu que ets torç i mala
igual
jo pagaré la granatxa
i tu els torrons de Nadal
caga't jo
no et daré cop de bastó
caga't a brot
i pissa-li en blanc
per Nadal
posarem el porc en sal
la gallina
la pastera
el pollia
dalt del pi
toqui toqui
valentí
ara passen bous i vaques
les gallines
en sabates
els capons
en sabatons
correu, correu
minyons
que el prara
fa torrons
la guineu
els ha tastat
i els ha trobat
salats
ai el brut
ai el porc
ai el cara
de pebrot
per a nostra
del tio
Bon Nadal
que Déu m'os dó
ara venen festes
festes glorioses
dones curioses
renteu-los plats
renteu-los tupids
que el tio ve carregat
de torrons
de vellana
de torrons
de pinyó
caga't jo
si no cagues
torronatis
i no pixes
vi blancatis
des que ho farem
els morratis
tío, tío
caga't urró
de vellana
i de pinyó
tant si entens
com si no entens
caga't per
els meus dents
caga't i jo
panses
i figues
i nous
i olives
mel i mató
i caca
no
ronc de naval
caga't urró
i xalin blanc
jo cagues
erengades
que són massa salades
caga't urrons
i bons cagallons
caga't
casquetes
i bones
panerenes
no cagues
erengades
que són massa salades
hi havia una
una de les cançons
que feia referència
agafava
descaradament
prestada
la lletra
del noi de la mare
que hi darem
al noi de la mare
allò de les panses
i figues
ara el que deies
la constant són
avui dia
mira que caga
coses estranyes
el torró
ai el tio volia dir
però el vi blanc
i els torrons
no falten
en cap d'aquestes cançons
que tenen fins i tot
alguna declinació
cap al llatí
hem sentit alguna senyora
sí
el torronatis
blancatis
morratis
suposa
tenen una part
que barreja una mica
l'escatologia
a vegades
sobretot aquest últim senyor
que hi ha una mica
de mania
i tot
sí
aquesta és una tonada
marroig
que està enregistrada
marroig
però de fet
hi ha drets comuns
en diferents poblacions
hem escoltat Arbolí
la nou de Gallà
Cambrils
Ripoll
Sant Feliu
Sacerra
el Bages
el Marroig
el Priorat
vull dir que
hem intentat
fer una mica
d'il·lustració general
a mi em sembla
que totes
tenen el seu interès
i en aquest cas
són totes
d'informants
adults
amb la qual cosa
vol dir que
doncs bé
algunes referències
com per exemple
això de les arancades
doncs a vegades
té un cert sentit
doncs també
d'una època
i tal
de totes maneres
em sembla que
el menjar
la presència
del personatge
aquest
ritual
o l'animal
aquest ritual
que són les gallines
també
curiosament
tot aquest tema
de
la roba
o dels elements
la roba
dels estris
de tretzo
podríem dir
les sabates
els sabatons
bé
em sembla que té
una certa
gràcia
com es configura
i després
en el fons
moltes vegades
es perd
el sentit
d'hi ha
algunes referències
que costen
de saber
per què
o com a mínim
a mi em sorprèn
a vegades
aquesta presència
toqui toqui
Valentí
no té massa
d'això
però ja és normal
aquestes
no són cançonetes
que estan pensades
perquè hi hagi
un gran
to
d'informació
sinó
més ràgicament
barregen
la cançó
amb el crit
a vegades
bàsicament
per intentar
que la formuleta
serveixi
per fer cagar
el tio
també
és curiós
que la majoria
de vegades
surt la paraula
tio
però en aquesta
del marroig
ha sortit
aquesta de tronc
de Nadal
és a dir
tronc de Nadal
caga torrons
pixavi blanc
quan en canvi
la resta
surt majoritàriament
el tio
però vaja
és curiós
perquè
en comarques
prou properes
a vegades
del Tarragonès
al Baix Camp
o al Priorat
doncs varia
la paraula
probablement
en petites poblacions
sobretot
de l'àmbit rural
moltes d'aquestes
fórmules
es mantinguin
perquè és el que
tenen la oralitat
es va transmetent
a les generacions
properes
però el que és
a les ciutats
diguem-ne
que la fórmula
de fer cagar el tio
si fem referència
a la canalla actual
que l'aprenen
i la practiquen
a les escoles
s'estandaritzats
probablement
un nen
d'Andarreus
de Valls
o de Tarragona
canti
la mateixa cançó
a l'hora de fer
el cagar el tio
perquè afortunadament
aquests temes
també es treballen
a l'escola
bé de totes formes
a mi em sembla
que està molt bé
que s'estandaritzin
les coses
perquè
ara una cosa
és fer un programa
però la qüestió
és que evidentment
és bo que hi hagi
una certa tonada
a mi em sembla
a vegades
quan ho comentem
això de la cultura
popular als museus
no ens va gaire
a nosaltres
ha d'estar
justament
una de les coses
més tristes
crec
que ha passat
en aquest país
és que
per exemple
en una tonada
que hauria de ser
molt més estàndard
que és la celebració
d'un aniversari
majoritàriament
la gent segueix
cantant
l'en castellà
cosa que és molt trist
perquè
la fórmula castellana
és
és a dir
el compleany
és feliç
el compleany
és feliç
jo crec que
segueix molt més
imposada
que no
moltes felicitats
per entendre's
jo crec que és
una mala adaptació
és a dir
una vegada em va tocar
fer una xerrada
jo crec que el Happy Birthday
i tu i un més encara
que el moltes felicitats
això ja és un altre tema
però vaja
jo crec que sí que està bé
que s'estandarditzin
perquè
i a vegades no passa res
que no s'encerti la primera
és a dir
moltes vegades
cançons tradicionals
de tota la vida
resulta que
no tenen ni cent anys
és a dir
que l'estandardització
és bona que s'occeeixi
si en algun moment
serveix per
que es pugui
col·locar
una fórmula
home
cantant la cançó
d'aniversari
de les que s'han popularitzat
en els últims anys
no deixen de formar part
d'un programa televisiu infantil
com és el
Super 3
que és la que la canalla
canta sobretot
però de totes formes
jo segueixo veient
encara masses aniversaris
on
automàticament
es canvia
el castellà
amb tot el respecte
a la fórmula castellana
però vull dir
evidentment
és el costum
sí, sí
denota
que hi ha un traspàs
és a dir
una mica
com quan la gent
anava a escoltar
missa en llatí
hi ha un moment
que algú va decidir
que es passava del llatí
al català
o al castellà
o al gallec
o al italà
però vull dir
que
en aquest cas
curiosament
no crec que s'obri
un debat ciutadà
com a la missa en llatí
per dir
si s'ha de cantar
a complany
és feliç
o amb moltes felicitats
ho sento Jordi
però
no, no
però vaja
és un tema que no
a veure
no deixa de ser
molt curiós
però és curiós
que en canvi
no sé
l'himne del Barça
sigui més popular
i més estàndard
i sigui en català
és a dir
Jordi
jo crec que és un mecanisme inconscient
sí, sí
ara estem aquí
al·lucinant
és un mecanisme inconscient
que deixes anar
quan toca aquell ritual
concret
doncs la fórmula
que tens allò
com a
ja assumida
doncs la deixes anar
d'una manera mecànica
té un avantatge
que en el fons
demostra una mica
el fracàs de la televisió
també
doncs mira
tots havien de mirar
la part bona
què més tenim
Bé
l'altre dia vam tocar
diferents aspectes
un que no vam tocar
i que jo creia
que s'havia de tocar
sobretot per
l'altre dia vaig veure
una informació
que em va sobtar
l'arribada dels reis
les arribades dels reis
hi havia una enquesta
l'altre dia
o un estudi
que concretament
treia el periòdico
i em va sorprendre
que
doncs zones
de l'estat espanyol
com a Andalusia
mantinguessin
d'una manera
molt més clara
i molt més definida
el fet
que els regals
es fan
per reis
en lloc de Nadal
això em va sorprendre
perquè em pensava
que era totalment
a l'inrevés
em pensava que era una cosa
o bé
més estandaritzada
o que en canvi
a Catalunya
manteníem molt més
que respecte
altres zones
i em va sobtar
moltíssim
en tot cas
jo com sempre
crec que cada
l'any passat
ja vam dedicar
aquí un programa
a personatges
d'altres cultures
fluminants
vull dir que
em sembla que
tenim superat
el fet
que parlem
de totes les cultures
però
crec que són
uns personatges
que cal seguir
reivindicant
normalment
les
formuletes
per rebre els reis
també existien
i
m'ha semblat
oportú
una formuleta
d'aquestes
per rebre els reis
que
en aquest cas
la que sentirem
enregistrada
la primera
és la de Ripoll
els reis arriben
porten
torrons
de la Mallorca
de la cua torta
els reis de l'Orient
porten coses
de tota la gent
si fillet
no fillet
poca blanc
i torronet
el rei de l'Orient
porten coses
porten coses
els reis de l'Orient
porten coses
per la gent
els reis d'Urristat
porten coses
porten coses
els reis d'Urristat
porten coses
per menjar
espera el rei petit
ben calçat
i ben vestits
amb un tall
de llangonissa
ballarem
tota la nit
espera el reis
espera el reis
que els reis han vingut
carregats de pebre
i vestits
del vellut
espera el reis
espera el reis
l'oninop d'Espigol
s'ha casat
a Reus
n'ha perdut
la dona
cap als Pirineus
espera el reis
espera el reis
visquen els reis
de l'Orient
que porten
torrons
a tota la gent
una botifarra
per la meva dent
una botifarra
per la meva dent
pareu-vos
sant reis
al meu balcó
perquè sóc un noi
molt bon
minyor
omplim el meu plat
i encara faré
més bondat
alcem els fanals
aixequem les veus
perquè de velluny
en sentin els reis
i després vindrà
que demà matí
torrons i joguines
hi haurà
anar a dir
visca els reis
doncs visca
visca
els d'Orient
sí, sí
escolta una cosa
la segona
la segona que cantaven
aquesta sí que també
està estandarditzada
i es canta a les escoles
les altres
absolutament desconegudes
i
jo crec que està bé
que també
com l'altre dia
hem vist
alguna formuleta
cantada per nens
perquè
jo m'agrada posar-la
perquè és que si no
sembla que estem fent arqueologia
i això no es tracta d'això
de totes formes
hem fet també un repàs
a tot Catalunya
perquè des de Ripoll
fins a aquesta última
que era de Salomó
que em semblava
una tonada extraordinària
d'altres enregistrades
a Vinyó
al Bages
a les Garrigues
a Lleida
al Barca
a Priorat
quan encara hi vivia gent
encara hi viu algú
els caps de setmana
més d'un
i més de dos
i més de tres
però vaja
en tot cas
si noten coses curioses
com per exemple
que els reis venen de Mallorca
a alguns llocs
i els reis
porten torrons
de la Mallorca
és a dir
porten de la Mallorca
que en el fons és Orient
i després
també aquesta referència
en algun moment
quan llegia
aquest llibre
que parla
de les tonades
no s'acaba d'entendre
alguna frase
per exemple
aquesta del Barca
parla de l'oninot d'Espígol
això és molt característic
i els oients
que puguin haver estat
a la zona
de Bandallós
o a la zona
de la Riera de Gallà
aquí mateix
en el programa
n'hem parlat
altres vegades
de la importància
d'encendre
atxes o torxes
d'Espígol
que és una herba
que és molt aromàtica
i quan s'encena
encara ho és més
amb motiu
de l'arribada
dels reis
no únicament
pel foc
sinó pel perfum
d'una manera o altra
l'Espígol encès
ens transporta
cap a aquells
aromes orientals
que no són propis
només de la cultura catalana
sinó que si aneu
a la cultura
andalusa
per Setmana Santa
especialment a Sevilla
es pot veure
també aquests aromes
en aquest cas
d'incens
succeix molt
també aquest fet
d'aromatitzar
l'arribada
dels reis
jo crec que tenim
temps d'escoltar
alguna altra cançoneta
què et sembla
podríem escoltar
una altra
sí
si la sabem trobar
és una cançó difícil
de trobar
pels tècnics
perquè està minutada
i
és igual que sí
tenim els millors tècnics
sí
per acabar una mica
és un personatge
del qual
no n'hem parlat mai
quan n'hem parlat
del Nadal
i que en canvi
és molt habitual
és a dir
que encara ens queda
algun personatge
per tractar en aquest programa
vaja
s'han d'anar descobrint
també
això vol dir que l'any vinent
podrem continuar fent aquest espai
hauràs de donar una pista
hauràs de donar tu alguna pista
però bé
en tot cas
és un personatge curiós
que
és molt evident
i no sé per què
doncs a vegades
no en parlem
que és el Dimoni
doncs escolta Jordi
parlant del Dimoni
i és una casualitat
ens acomiadem de tu
fins al proper programa
que bé
que esperem
retrobar-te també
al matí de Tarragona Ràdio
parlem
d'una cançó de guerra
dels Dimonis
dels Pastores de Ginora
doncs vinc
ens quedem amb aquesta tonada
gràcies Jordi
i bones festes
igualment
bon Nadal
fem que tot arreu arribi
l'anarquia de l'infern
guerra
guerra d'odi d'extermini
guerra als homes
i a l'etern
anem a la guerra
s'encengui la terra
portant a la gropa
portant a la gropa
el geni del mar
llancem foc i flames
un blimne de trames
las vías fashugas
las vías fashugas
dolos terrival
el geni del mar
la guerra s'encengui la terra
tu serpidus filas
d'un tot infernal
ja baila misteri
un tempi a misteri
un tempus
l'anarquia de l'infern
i la guerra s'encengui la terra
portant a la gropa
portant a la gropa
el geni del mar
llancem foc i flames
un blimne de trames
les vías fashugas
les vías fashugas
les vías fashugas
les vías fashugas
s'encengui la terra
nois fashugas
les vías fashugas
les vías fashugas
les vías fashugas
l'egücht
i la gi euh
203
esmere
la pandem
entre
la pandem
les vías fashugas
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!