.
Passen dos minuts en aquests moments a dos quarts d'una del Mincia,
després de fer un repàs per la cultura, per aquesta exposició dels gravats
que provenen del British Museum que acabeu d'escoltar,
entrem dintre d'una secció habitual, de fet, cuidem l'esperit i també cuidem el cos
en aquesta secció del Fem Esport en col·laboració amb el Patronat d'Esport de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui volem parlar sobre un tema que tot just aquest mes de setembre-octubre
ens ocupa sobretot els nostres fills i és l'activitat física en l'ensenyança secundària.
Per parlar sobre aquest tema hem volgut convidar el Josep Maria Cambra,
llicenciat en INEF i professor d'Educació Física de l'Institut d'Educació Secundària
de Torrefort, a més a més de membre de l'Observatori de l'Esport Tarragoní.
Molt bon dia, Josep Maria.
Hola, bon dia.
Un tema que sembla que una mica el deixem de banda,
l'educació en l'esport, i que no s'hauria de deixar de banda.
Un tema que, de fet, crec que hi ha força equívocs.
Comentaves tu just abans de començar que moltes vegades es diu que es fa gimnàstica
quan en realitat és un concepte una miqueta més ampli.
Sí, el que fem a l'ensenyança secundària no és gimnàstica, és educació física.
La gimnàstica seria una disciplina esportiva que està relacionada amb un esport,
que és fer flic-flacs, tombarelles, hi ha un esport olímpic que es diu gimnàstica,
i alguna activitat que fem dins de la secundària pot ser activitats de la gimnàstica,
però l'activitat física que es fa dins de la secundària no és exclusivament gimnàstica.
Hi ha una mica de tot.
En tot cas, en què consisteix aquesta base educacional en educació física que feu en secundària?
Bé, a la secundària podem dividir que hi ha dos grups.
Hi ha l'ESO, que són quatre anys, que són els alumnes que van de 12 als 16 anys,
que és obligatòria, i després hi ha l'altra part, que és el batxillerat,
que són dos cursos més, i després ja la gent passa a la universitat o al món laboral.
Amb la part obligatòria de l'ESO, que són quatre cursos,
en l'actual llei els alumnes estan fent de mitja unes dues hores setmanals d'educació física,
més algun crèdit variable, alguna assignatura variable que poden escollir a més a més.
I els de batxillerat fan una mitja d'una hora setmanal, entre primer i segon,
però normalment quasi tots els instituts estem concentrant en l'educació física primer de batxillerat
i estan fent dues hores a primer de batxillerat,
i a segon de batxillerat normalment no hi ha educació física.
En tot cas, sempre hi ha hagut una mena de...
Sobretot si mirem l'ALOCE, que serà la llei que en aquests moments substituirà l'ALOCE,
no hi ha una especial atenció a l'educació física.
Més aviat és com la germaneta petita que la col·loquem en alguna hora lliure de l'horari.
Això acostuma a ser així o només pels nostres governants?
No, l'educació física és una assignatura que està dins del currículum obligatori de l'alumne,
que té una nota com les altres, que té el mateix valor que les altres,
no compta a l'hora d'anar a la selectivitat,
però sí que compta en les mitges de la nota total que treu l'alumne a l'acabar el cicle,
com qualsevol altre, com les matemàtiques, no?
En tot cas, hores insuficients.
A veure, si comparem amb altres països,
anem a França, estan fent una mitja de 3-4 hores setmanals,
anem a Estats Units i estan fent quasi totes les tardes d'esport,
fan pel matí les que són merament teòriques
i per les tardes fan molta activitat física, no?
Aquí, de mitja, surt dues hores setmanals,
a excepció del que fa algun crèdit variable d'aquestos,
que llavors s'aniria a 3 hores setmanals.
Veiem que això és insuficient.
Tots els llibres de teoria de l'entrenament
i de millora de la qualitat física
estan parlant que com no fem una incidència
de 3 a 4 sessions setmanals com a mínim
amb una persona,
no li estem produint millores amb el seu estat físic, no?
Llavors, si amb el camp de l'educació
estem fent aquests mínims tan mínims,
doncs poca cosa podem fer, no?
Què és el que comprèn l'educació física en secundària?
A veure, l'educació física en secundària
és una assignatura que dèiem que està dins del currículum obligatori
i llavors, dins dels seus objectius a desenvolupar,
tenim com 3 grans àmbits, no?
Tenim un gran àmbit que és el més important,
el que ens porta més hores,
que és el de la pràctica esportiva,
on allí intentem que l'alumne
millori totes les seves capacitats físiques,
o sigui, guanyi en resistència,
guanyi en velocitat, guanyi en força,
millori el seu estat físic,
també que millori les seves capacitats de coordinació,
que sigui més hàbil, que es pugui desenvolupar millor a la vida real,
i també, bueno, adquireix uns coneixements,
que això seria la part teòrica de l'assignatura,
que tingui uns coneixements mínims
perquè aquella persona coneixi bé el seu cos
i el dia de demà pugui sortir a córrer al carrer
a fer footing i no faci cap animalada,
i que pugui anar a un gimnàs
i tingui uns certs coneixements del que està bé
i del que està malament,
que tingui alguns mínims coneixements de nutrició
perquè sàpigui alimentar-se millor,
tots aquests coneixements,
intentem impartir-los dins de l'assignatura.
I a part, ja que és una assignatura
que hi ha relació amb els companys
i que està dins d'un pla educatiu,
les actituds, que hi hagi una participació,
que hi hagi un respecte amb els companys,
que hi hagi un respecte amb l'entorn, amb el material,
tot això també s'ha de potenciar.
Veiem, doncs, que és una assignatura de força completa,
potser en contra del que molta gent
tingui el tòpic de pensar que només sigui la pràctica,
sinó que acull molts altres aspectes.
Qui són les persones més idònies,
els professors en aquest cas,
per impartir aquestes classes?
A veure, més que parlar de gent més idònia,
per llei ja està establert
que en tenen aquesta capacitat
de poder donar amb la secundària
les classes d'educació física,
són la figura del mestre especialista
amb l'assignatura
i el llicenciat d'educació física.
El mestre especialista és el que està donant
tot el que és primària i primer cicle de l'ESO
i el llicenciat d'educació física
és el que pot donar tota l'ESO i el batxillerat.
En tot cas, gent molt preparada
per fer aquestes classes,
es necessiten moltíssims anys d'estudi
i de preparació per donar classes d'educació física
en qualsevol escola, en secundària en concretament,
però també en primària.
En tot cas, tu comentaves ara l'ALOCE.
L'ALOCE us ve a sobre
i en com influirà en les classes d'educació física?
Bé, de moment estem a l'expectativa.
Ja a finals de l'any passat
van sortir alguns comentaris,
alguns escrits a la premsa.
Primer, aquesta llei s'ha de desenvolupar
a nivell autonòmic.
Llavors, hi ha unes directrius generals
que va sortir el dia 3 de juliol
a la llei aquesta
i apuntava uns mínims de l'assignatura.
Aquestos mínims anaven perquè hi hagués
un mínim d'una hora setmanal.
Creiem que això, si es quedés així,
seria tornar enrere.
Llavors, bé, estem lluitant tots
des dels col·legis professionals,
des de diferents àmbits,
perquè per almenys se mantingui el que tenim
i, si més no, es poguéssim posar
a nivell europeu, entre cometes.
Aquest seria l'objectiu principal,
en un principi, de la lluita, diguem,
en cas que això tirés endavant.
Bé, pensem que a les classes d'educació física,
vull dir, si aquí podem incidir
en millorar la salut de la nostra població,
o crear uns hàbits,
estem millorant
que tindrem persones més sanes,
tindrem persones que tindran
que anar menys al metge,
persones que tindran
una millor qualitat de vida,
que al final cap és el que tenim
que traslladar
a aquesta etapa educativa de la persona.
Creieu, en general,
que la societat necessita
aquesta educació bàsica,
que no la té,
és insuficient?
Bé, totes les...
O han anat evolucionant les coses amb els anys?
A veure, alguna cosa ha anat evolucionant,
evidentment.
El que hem de lograr
és que si ara hi ha un 30%
de la població
que fa una activitat física quotidiana,
activitat física no vol dir fer esport.
Són dues coses diferents.
Que faci una activitat física,
que pugui ser esportiva o no,
estem parlant
que hi ha un 70%
que no fa res.
Llavors,
hem d'intentar
que aquest 70%
es mogui una miqueta,
que això
repercutirà en la seva salut.
D'alguna manera,
els joves
són entre 12 i 18 anys,
són els que adreceu
a l'educació física
als quatre cursos d'ESO
i als dos cursos de batxillerat,
dels 12 anys fins als 18.
Però, generalment,
els joves
potser són els que
reben molt bé
les classes d'educació física.
Però,
quina és l'actitud davant?
Quin és l'objectiu
quan ells van a classe?
Perquè suposo que
una cosa és jugar
un partit de futbol
amb els amics
i una altra cosa és
ja voler entrenar-se,
com tu deies,
o tenir l'opció
a millorar
a nivell competitiu,
per exemple.
Hi ha actituds diferents
dels joves, suposo,
davant de l'esport, no?
Bé, evidentment,
quan la gent parla d'esport
està parlant de competició,
de regles,
d'un joc agonístic, no?
Llavors,
d'alguna manera,
els hi tenim que mostrar
que no és així,
que tothom pot anar
a la piscina a nedar,
tothom pot anar
a fer fúting
o sortir amb bicicleta
o anar a la platja
i fer activitats
i que no solament
l'activitat física
és fer esport, no?
Això és el que intentem
inculcar-los, no?
Evidentment,
des d'altres instàncies,
vull dir,
això ho tenim que...
Nosaltres no ho podem fer
tot dins de l'horari
de l'actiu.
El nen,
a partir de les 5 de la tarda,
té un horari
per la tarda
que fa moltes activitats
i hauria de tenir
l'oferta suficient
com per poder trobar
alguna cosa que li agradi
que no sigui
merament esportiu,
perquè els que volen
fer esport
i esport de competició
teòricament
aquests talents
ja els té que vindre
a buscar a la federació
o al club
i això és una minoria.
La majoria de la població
no té per què
ser molt bo
en un esport
o agradar-li
fer esport de competició.
Tindria que tindre
una activitat física
per, d'alguna manera,
tindre una bona salut.
Igual que menja,
igual que dorm,
doncs tindre una activitat
a lo llarg del seu dia
que sigui per cuidar
la seva salut, no?
Llavors,
tindríem que buscar
ofertes d'aquest tipus, no?
Sí, suposo que
com un component més aviat
lúdic
i d'oci
de trobar el temps
per disfrutar d'allò
que no pas, doncs,
agafar-s'ho
com una obligació.
Sí, però, a veure,
això és una trampa
que fem, no?
Si nosaltres tenim temps lliure
ja farem activitat física.
Llavors, arriba un moment
que en certes edats
no hi ha temps lliure
per poder fer activitat física.
Llavors, la solució
i la gent que logra
fer una activitat física
quotidiana
és quan no la posa
dins del seu temps lliure.
La posa dins del seu temps
d'activitats
que necessita per viure.
O sigui, el dormir,
el menjar,
el rentar-se,
doncs,
fer una activitat.
Llavors, sí que funciona.
Això ja ho deien els francesos
fa molts anys.
Llavors, aquí entra
la vostra tasca principal
que és l'educació.
Ah, això.
L'educació física.
En tot cas,
jo tenia una curiositat
quan parlem d'esports
per adolescents
entre 12 i 18 anys.
Moltes vegades penses
que són els nois
els més interessats
i les noies menys.
Però això, vosaltres
que esteu cada dia
en contacte amb els alumnes,
suposo que ha anat canviant
moltíssim al llarg del temps.
Ho continuen,
a veure-hi, doncs,
ser esperit més competitiu
potser amb els nois
o de superació amb els nois
a nivell físic
que les noies
o el tòpic s'ha trencat?
A veure,
cada vegada
més les noies
fan activitat física.
El que moltes activitats
o molts esports
estan moltes vegades
muntats més pels nois
que per les noies.
A mi em passa
quan intento ensenyar
a jugar a futbol,
evidentment,
el nivell que tenen de futbol
els nois
és molt diferent
de les noies
i les noies
ja es retrauen
en un començament
de fer aquesta activitat.
però si realment
entenen
que ho poden fer tots
i que uns poden
ensenyar als altres
i que tots poden participar
al final
no hi ha cap mena
de dificultat.
En tot cas,
quins consells
donaries
a la gent
que ens està escoltant
que pertinen
als seus nens
al col·legit
que s'agafin seriosament
aquesta assignatura,
no és una hora del pati
que moltes vegades
et trobes sobretot
amb els nanos més petits
que és l'hora
d'esbarjo,
de sortir,
de córrer,
de fer altres coses,
sinó que és
un fet força important
per la seva vida
en el futur.
Bé,
per un lloc,
potser que s'assegurin
els pares
que hi ha bons professionals
donant aquesta assignatura
tant a col·legis públics
com privats
amb les seves titulacions
i amb els seus coneixements,
que a vegades
no sempre és així.
Per un altre cantó
que quan pensin
de completar
el millor
la seva activitat física
fora d'un roli lectiu
que ho facin
en llocs
on estigui ben organitzat,
que hagin
entrenadors
o monitors
competents
amb coneixements bons
per poder fer
aquesta tasca.
Sempre què ens passa?
Fins a les 5 de la tarda
sempre hi ha un llicenciat,
hi ha un mestre,
hi ha una regularitat
i una regulació
de l'activitat
i a partir de les 5 de la tarda
pot fer aquesta activitat
qualsevol persona
tingui titulació
o no tingui titulació
i tothom és entrenador.
Així és com està
la legislació actualment?
Actualment
no tenim un estatut professional.
Moltes altres professions,
jo què sé,
els metges,
el món sanitari,
se sap molt clar
qui ha de fer
de fisioterapeuta,
qui ha de fer d'ATS,
qui ha de fer de metge,
qui ha de fer de no sé què.
Està molt regulat
i no es pot posar
ningú en el camp de l'altre.
Canvi,
en el camp de l'educació física
i de l'esport
això és lliure.
Tothom pot obrir un gimnàs,
tothom pot donar
això i no hi ha
una regulació,
excepció,
dins el món de l'educació
que sí que es diu
que hi ha d'haver
un llicenciat
i un mestre especialista
dins d'un col·legi.
Doncs ens queda clar.
En tot cas,
jo suposo que els nens
de 12 o 18 anys
són els perfectes
per rebre
l'educació física.
És a dir,
a partir d'una determinada edat
no sé si costa més
si un no està habituat
a fer educació física.
Per tant,
suposo que per això
és tan important
l'educació física en secundari.
Bé,
el crear costums
és l'edat millor,
vull dir,
com creem costums
amb l'hàbit de l'estudi,
creem costums
o aprenentatges
per després trobar fenya
o el que sigui,
doncs és l'edat idònia
per crear uns costums
i uns hàbits
d'higiene,
d'esportius,
d'activitat física,
que al fin i al cap
amb el nostre cos
tenim que viure
tota la vida.
Això també,
tens tota la raó,
de fet,
d'això no ens hi podem estar.
Doncs t'agraeixo molt
que hagis vingut fins aquí
a Josep Maria
per parlar-nos
de tot plegat.
No sé si hem d'afegir
alguna cosa més,
però diria que hem fet
una repassada força àmplia
el que és
l'educació física
en l'ensenyament secundari.
En tot cas,
ja tenen vostès
unes referències,
uns punts,
per garantir
una qualitat
en aquesta docència
de l'esport a les escoles.
Moltíssimes gràcies,
Josep Maria Cambra,
per acompanyar-nos aquest matí.
Moltes gràcies.