La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona
al servei de les empreses i del progrés de la nostra demarcació.
Informa't dels serveis que t'oferim a la Rambla Nova 95
o al telèfon 902 33 80 33.
La CEPTA a prop teu.
Matí de dilluns a la sintonia de Tarragona Ràdio
obrim amb aquesta sintonia justament l'espai empresari.
Aquest espai setmanal que realitzem en col·laboració amb la CEPTA,
la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona.
Avui parlant, entre d'altres qüestions, a l'Observatori Empresarial,
aquest informe de conjuntura que justament ha començat a editar la CEPTA
un cop al mes per donar-nos els principals indicadors econòmics
de les comarques terragonines.
Un observatori empresarial dirigit per Juan Gallardó
i que compta, entre d'altres, amb la participació de Rafael Muñoz,
un dels tècnics de la Confederació de l'Observatori Empresarial
que aquest matí ens acompanya en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Rafael Muñoz, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Estem parlant del segon número de l'Observatori Empresarial.
Fa unes setmanes presentàvem amb el propi Rafael Muñoz
i amb Juan Gallardó presentàvem aquesta nova iniciativa
i tenim ja a les mans el segon informe,
l'informe de conjuntura del mes de novembre aquí a les comarques de Tarragona.
Quins serien els principals trets o les principals desindicadors
que es publicen en aquest segon informe de conjuntura
de l'Observatori Empresarial?
En primer lloc, comentar que la publicació de l'Observatori
vol reafirmar el compromís de la Confederació Empresarial
per proporcionar, per fer arribar als agents socials i econòmics,
a empreses, a institucions i als contribuyents i als usuaris
una eina d'informació el més apropada, el més acurada a la realitat,
el més acurada possible a la realitat.
Això per un costat.
I fruit d'això és aquest segon número,
si més no el número 1, ja que va ser el número 0, el del començament.
I fruit d'això, dit això,
també comentar que tampoc l'activitat dona per molts comentaris sovint.
El que volem fer és un seguiment molt de prop i molt acurat.
I fruit d'això és en aquests moments,
ja saps perfectament que les dades tenen un decalaix,
tenen un retard en quant a la comptabilitat nacional,
en aquest cas la comptabilitat dels diferents sectors
que conformen l'activitat de la província de Tarragona.
I jo crec que d'aquí, dit això,
el més important és comentar que hi ha una positiva,
jo crec que són tres trets bàsics.
Positiva evolució del mercat de treball,
a la demarcació, punt 1.
Una temporada turística,
bueno, que podíem comentar,
però que ve caracteritzada a Tarragona
per l'ampliació de la capacitat instal·lada
en termes de places hoteleres i departaments,
per un costat i pel comportament diferenciat
del volum de viatgers i pernoctacions als diferents segments,
però que han millorat.
Podem dir que els establiments s'utilitzen
de forma clara amb creixements
sobre el mateix període de l'any 2002,
tant en nombre de viatgers com de pernoctacions,
podem dir d'un 16% a l'agost i del 10,5% al setembre.
i potser comentar que les xifres d'ocupació
han estat lleugerament inferiors a l'any 2003,
amb respecte al 2002,
i entenem que han estat conseqüència
dels increments de capacitat esmentats abans.
Després podíem parlar d'altres,
o què ha passat a d'altres llocs
de la costa turística,
de la zona turística del Mediterrani,
com podria ser la Costa del Sol,
les Illes Balears o la Costa Blanca,
amb increments en aquests casos molt importants.
I després, pel que fa al tercer punt
que podíem dir de remarcar a l'observatori
del mes de novembre,
comentar que la construcció
està mantenint els nivells d'activitat
amb certs acceleraments a llocs molt concrets.
Aquests serien els comentaris bàsics,
com dèiem, d'aquest segon informe de conjuntura,
en una publicació que veiem,
justament en la contraportada,
que ens permet, amb un quadre,
amb un gràfic,
veure els principals indicadors
de la província de Tarragona.
Suposo que una eina adreçada especialment
a empresaris, agents econòmics i socials,
com comentàvem abans,
perquè d'una manera pràctica,
en una pàgina,
tinguin els indicadors
amb els seus diferencials.
La voluntat és posar a l'abast de tothom
aquests indicadors
perquè tant empresaris
com a responsables
d'empreses i d'institucions
puguin prendre les decisions
òptimes, les millors possibles.
I per això, el quadre,
que és un quadre que ho trobem
a totes les publicacions
o a tota la informació econòmica
d'exsemblant,
és la primera en realitat
que es fa a Tarragona
amb aquesta qualitat i quantitat d'indicadors.
I aquí tenim, evidentment,
els de novembre,
que estan a la contraportada,
com tu molt bé en dius,
i que també es pot trobar
a la pàgina web,
a la plana web de Decepta,
a internet.
I aquí trobem,
perdona Rafa,
dades com les generals,
podríem dir,
de la taxa d'ocupació
o de l'IPC general,
però després ens han fixat
que trobem altres més concretes
com matriculacions,
matriculacions a cotxes,
que pot ser un bon indicador econòmic,
el tràfic de mercaderies
o també qüestions relacionades
amb places hoteleres.
És a dir,
intenteu abarcar realment
tots els àmbits econòmics
de la demarcació.
Sí, intentem proporcionar,
ja et dic,
aquests indicadors,
que no tan sols són aquests,
a la plana web
hi ha bastants més
i a més en comparació
amb la resta de Catalunya
i amb la resta d'Espanya,
i en el que es pot fixar,
doncs clar,
el que intentem és
des del tema de preus al consum,
que és interessant per veure
si estem perdent
o estem guanyant
capacitat adquisitiva
i en quin sentit
o per on hem de modificar
les nostres decisions
tant de consum
com d'inversió.
Per un altre costat,
quina és la taxa d'ocupació
i quina és la taxa d'atur registrat,
tant EPA
com d'altres índexs
que es poden proporcionar
sobre la taxa d'atur
i que proporcionen
i que proporcionen
aquesta idea
de quina és la situació
de la demarcació
de les diferents comarques
de Tarragona
envers l'activitat.
Després, evidentment,
parlem del sector
de la construcció
com a locomotora
que tira d'altres sectors
i que, en conseqüència,
necessitem veure
si s'està mantenint
com és el que està passant
en aquests moments,
quin és el volum
de les hipoteques immobiliàries
que s'han constituït
i, després,
un dels indicadors
també importants
és el consum de ciment
perquè el que estem dient
és, per una banda,
quin és el que hi ha al mercat,
el tema de la construcció,
què és el que hi ha al mercat,
què és el que d'aquí un temps,
d'aquí un any,
estarà al mercat
i, després,
per un altre costat,
també,
quina és la capacitat
de la demanda,
quina és la fortalesa
de la demanda
per poder respondre
a l'oferta
que hi ha en aquests moments.
que ens donaria
una mena
d'índex
de la salut
que té el mercat
i de la capacitat
i de la potència
que té el mercat
de la construcció
residencial
en aquests moments.
També tenim
altres indicadors
a la plana web
com és el de l'obra civil,
no tan sols
construcció residencial
sinó també l'obra civil,
les obres d'infraestructura.
I, evidentment,
l'altra gran
zona d'estudi
està composada
per la demanda,
la demanda
i el consum
de les famílies
en què volem
referir-nos
a les matriculacions
de vehicles
per un costat,
el volum
de crèdits
i de dipòsits,
l'actiu
i el passiu
del sector
financer,
els efectes
comercials
impagats
que és el que
ens estaria
donant
una indicació
sobre el risc
i després
a dintre
de tot el que és
el sector turístic
evidentment
el volum
d'ocupació
i el volum
del nivell
d'activitat
a dintre
del sector turístic
tant per
viatgers
com
l'ocupació
d'apartaments,
hotels
i càmpings.
i després
també
de llibre
de manual
dintre del quadre
macroeconòmic
per poder dir
quina és la
mesura,
quina és l'activitat
de les comarques
tarragonines
evidentment
estaria
la balança comercial
el nivell
d'exportacions
i importacions
que tenim
a les comarques
tarragonines
envers
la resta
de Catalunya
i la resta
d'Espanya.
Amb aquest quadre
en resum
insistim
dels principals
indicadors
econòmics
de la província
de Tarragona
podríem fer
una mena
de titular
o una mena
de fotografia
molt genèrica
i molt sintètica
de l'estat
econòmic
ara que ens trobem
a punt d'acabar
l'any 2003
aquí a la demarcació.
Fer-ho
més a més
fer uns
indicadors
més a més
la variació
la variació
és molt
molt petita
en tot cas
el que
el que es veu
és que estem
on havíem
d'estar
d'acord
amb el cicle
el tema
que entrem
al final
de la tardor
hi ha començaments
de l'hivern
significa
evidentment
dintre d'un sector
turístic
encara
amb una estacionalitat
intensa
que el grau
d'ocupació
és diferent
o s'està
produint
una ocupació
diferent
envers
cap a les ciutats
o cap a
l'allotjament
rústic
durant els caps
de setmana
més
que per
els hotels
que nosaltres
tenim
en abundància
de sol
i platja
això per un costat
però un altre costat
el que ja dèiem
al primer
observatori
aquesta tendència
fortíssima
cap a la
terciarització
cap als sectors
mantenint
les estructures
de la indústria
però que cada vegada
amb un pes més important
cap a la terciarització
del sector
de serveis
i després
evidentment
estem
amb un
aquest és un
un informe
de conjuntura
doncs molt
molt de
molt de transició
que és el mes
de novembre
ens trobem
estem al mig
entre
octubre
que acaben de sortir
o s'estan polint
les dades
referents
a l'estiu
i
esperem
al final
de l'any
per veure
quins són
els guanys
o si ja es poden
establir
quins són els guanys
o el comportament
de la contra
resultat
de les empreses
per un costat
i evidentment
després
al final
de l'any
el que tenim
és el consum
el consum
que sembla
que esperem
al final d'any
per prendre
aquella decisió
que durant tot l'any
havíem pensat
i no l'havíem fet
la decisió
de comprar
l'immoble
que sigui
per invertir
al final
al cap de l'any
la decisió
fiscal
financera
d'engraixar
el pla de pensions
si no el tenim
o engegar
un pla de pensions
per motius
ja et dic
fiscals
o de previsió
en el futur
i després
evidentment
el tema
del repunt
de la demanda
en el que
el comerç
de la ciutat
per una banda
i els serveis
de restauració
estan esperant
i que forma
una part molt important
de la compta
de resultats
del final
de l'any
o sigui
estem
amb un informe
de transició
esperem
l'informe
de desembre
gener
a veure
quin és el comportament
i si hi ha
més dades
que ja s'han publicat
i que nosaltres
a banda del
propi treball
de camp
podem trobar
i podem comentar
alguna cosa més
en realitat
el comportament
de l'economia
de Tarragona
està seguint
la seva
el seu camí
menys o menys
fixats
no hi ha cap
cap esdeveniment
que li generi
una
variació
important
i
en principi
anem a buscar
quines són
les dades
de la construcció
quines són
les dades
del consum
al final
de l'any
per veure
si aquest comportament
es manté
en realitat
el que estem
pretenent
amb els diferents
observatoris
és poder mantenir
una sèrie de dades
una sèrie temporal
de dades
en la que
puguem
esverinar
quina és la tendència
de l'economia
de Tarragona
i poder fer
una previsió
i una planificació
a més llarg termini
en fi
estarem atents
al mes de gener
a veure
què ens diuen
aquests indicadors
del mes de desembre
perquè tal com comentava
Rafael Muñoz
són segurament
molt interessants
per diferents
variables
el que pot posar
el comportament econòmic
que pot passar
durant l'últim
mes
de l'any
avui però
també volem
comentar altres dades
també mirant
cap al futur
dades a partir
que han sorgit
en les últimes hores
a partir
de les xifres
del volum
de passatgers
que hi ha hagut
a l'aeroport
de Reus
i que s'han incrementat
d'una manera notable
justament aquest
passat mes
de novembre
s'ha doblat
el trànsit
registrat
respecte
el mateix
de l'any
anterior
segons unes dades
que s'han fet
públiques
aquest cap de setmana
dades facilitades
per AENA
la societat
que gestiona
els aeroports
espanyols
aquest passat
mes de novembre
han passat
per l'aeroport
de Reus
prop de 15.000
usuaris
i això vol dir
més del doble
que l'any passat
més del doble
que l'any
2002
unes dades
que en fi
ens porten
a mirar
amb un ser optimisme
el futur
de l'aeroport
o davant
de les quals
encara cal ser
molt previngut
o cal actuar
amb molta moderació
home
d'entrada
jo el que
el que diria
és que qualsevol
augment
en el tràfic
de passatgers
de l'aeroport
de Reus
és una bona notícia
això és evident
i jo crec
que no té
més
no té cap discussió
dit això
dit això
voldria
en tot cas
fer
precisions
o més que precisions
fer-se plantejaments
de dir
tots els passatgers
que han vingut
s'han quedat
a la Costa Daurada
establiments
de la Costa Daurada
establiments turístics
de la Costa Daurada
i han incrementat
o han realitzat
aquesta despesa
que nosaltres esperem
que vinguin a fer
com a consumidors
com a turistes
és a dir
hi ha un valor
afegit
d'aquests
viatgers
per una banda
per una altra banda
els
ciutadans
i ciutadanes
de Tarragona
i del camp de Tarragona
de Reus
de Valls
de Montblanc
de Salou
de Vilaseca
de Cambrils
han fet servir
aquests vols
que evidentment
el que estem parlant
de l'augment
de viatgers
és per una altra banda
de línies
de línies
de baix cost
de baix preu
baix cost
de baix preu
valdria la pena
també comentar-ho
baix cost
baix cost
baix preu
però
mateixes tasses
aeroportuàries
és a dir
que valdria la pena
comentar
què és el que costa
un viatge
d'aquestos
i després
l'esforç
que han fet
la societat civil
i les administracions
perquè aquestes
empreses
es quedin
a Tarragona
des de dintre
de l'empresa
el que es fa
és veure
quina és la rendibilitat
de les inversions
que es fan
per tant
hauria de comentar
si
seguir
algunes dades
que del començament
són positives
però que evidentment
necessiten
una consolidació
això és una idea
l'altra idea
evidentment
seria
i la càrrega
la càrrega
és Reus
un aeroport
de càrrega
i passatgers
o és només
un aeroport
de passatgers
valdria també
evidentment
potenciar la càrrega
o com a mínim
analitzar
si aquesta càrrega
existeix
i és viable
des d'aquest punt
de vista
recordar
que la Confederació
Empresarial
de la Provincia
de Tarragona
ja es va preocupar
va ser
de les primeres
que es va preocupar
per el tema
de l'aeroport
de Reus
i l'aeroport
de Reus
no tan sols
com a
punt
d'arribada
de més passatgers
sinó
des d'un punt
de vista
de gestió
i de gestió
global
en la qual
hi havia
una forma
un model
de gestió
diferent
es tractava
si bé
com tu
havies parlat
de l'ENS
de la
de AENA
que controlava
l'espai aèri
per un costat
controlava
els serveis
també de terra
i controlava
el volum
de tràfic aèri
si era capaç
de cedir
una part
de la gestió
o de compartir
com a mínim
el tema
de la promoció
de l'aeroport
de Reus
i dintre
de la promoció
de l'aeroport
de Reus
que es va arribar
a configurar
com a agrupació
d'interès econòmic
es trobava
el tema
de buscar
càrrega
de buscar
passatgers
també
i de dinamitzar
l'activitat
de l'aeroport
en el fons
s'estaven dient
si aquest model
de gestió
podia
havia de ser
continuada
havia de continuar
sent
exclusivament
des del Ministeri
de Foment
de Madrid
o podia ser
una gestió
des de la
Generalitat
de Catalunya
aquí
a casa nostra
o també
existia
la possibilitat
de fer-ho
des d'un
model
d'agents
socials
i d'agents
econòmics
privats
des de la Càmera
de Comerç
la Confederació
Empresarial
i els altres
interessats
les administracions
evidentment
administració local
i l'administració
comarcal
una vegada
això
jo crec
que el que necessita
com deia al començament
primer ens alegrem
però després
ens hem de
plantejar
quin és el plan
què és el que tenim
pensat
l'AENA
va dissenyar
un pla director
per a l'aeroport
de Reus
jo em recordo
que l'any 98
deia que sobre el 2010
Tarragona
Reus
Tarragona
Reus Costa
la durada
perdona
jo crec que el nom
és una cosa
per mi important
però que
no té el primer lloc
en la prioritat
que l'aeroport
de Reus
tingués
tingués una capacitat
suficient
per atraure
tant la càrrec
com els passatgers
i donar-li
aquesta promoció
que altres
instal·lacions logístiques
com és el port de Tarragona
ja havien gaudit
i s'estava veient
que
estaven funcionant
des de l'àmbit privat
i amb col·laboració
amb les administracions
públiques
d'una manera
molt
positiva
doncs volíem portar
des de la
Confederació Empresarial
aquest model
cap a l'aeroport
de Reus
per donar-li
dinamisme
i consolidar
aquest equilibri
entre càrrega
i passatgers
i consolidar també
una estructura
que no depengués
només
que una companyia
aprofitant
determinades
situacions
o determinades
oportunitats
gaudeixi
amb una mà
de
tràfic
amb bitllets
de baix preu
per una banda
i per una altra banda
gaudeixi també
de les subvencions
o dels ajuts
o del suport
digue-li
com vulgui
de les administracions
públiques
aquest que
sembla
un bon plantejament
i una
situació
immillorable
per la companyia
s'hauria de plantejar
i s'hauria d'exigir
que es consolidés
davant
dels ciutadans
del territori
que en definitiva
són qui
els demana
la responsabilitat
que es faci així
i donat això
nosaltres vam visitar
que et deia abans
aeroports
com el de Foronda
Vitoria
que ens semblava
un model molt atractiu
vam visitar també
l'aeroport de Zaragoza
que s'està consolidant
en la càrrega
i l'aeroport
d'Alacant
que en aquell moment
l'any 98
es consolidava
com a charters
en aquest moment
les línies de baix cost
han mogut
moltíssim
moltíssim
aquesta situació
i també s'han
transformat
les posicions
Foronda
en aquell moment
estava
en el quart
o cinquè
lloc
de la llista
i en aquests moments
és el número 3
el número 3
d'encarregat
després de Madrid
i de Barcelona
amb una posició
d'expansió
molt important
i això és el que
preteníem
en definitiva
i això és el que volem
després de continuar dient
que és una bona notícia
a l'augment
del passatgers
El que està clar
és que
aquest tema
el de l'aeroport de Reus
el futur de l'aeroport de Reus
valdrà la pena
que entrem
en detall
i potser
en forma de debat
o de taula rodona
en el futur
l'inici
d'aquest 2004
perquè es poden crear
sens dubte
unes expectatives
de creixement interessants
però realment
els agents
econòmics
i socials
del camp de Tarragona
han de tenir clar
cap a on
cap a on ha d'anar
el fill del que dèiem
perquè està molt bé
doncs
la presència
d'aquestes
companyies de baix cost
que ajuden
i molt
a l'augment
d'usuaris
a l'augment
de passatgers
però segurament
cal tenir
al davant
un plantejament
molt més clar
i molt més global
de cap a on ha d'anar
aquesta infraestructura
Sí, jo crec que ho hem repetit
molts
i en moltes situacions
Tarragona
necessita un pla
Tarragona
necessita un pla
i quan dic
Tarragona
evidentment estic parlant
de les comarques
de Tarragona
les comarques
del Camp de Tarragona
si deixem
les Terres de l'Ebre
ja van tenir
el seu pla
suposo que ara
es modificarà
però Tarragona
el Camp de Tarragona
i les comarques
necessiten un pla
i necessiten un pla
que es digui
i que en el que s'aclareixi
no que es posin
partxes
a les situacions
sinó que es planifiqui
i d'alguna manera
què és el que volem
les infraestructures viàries
que ho vam comentar
l'altre d'aquí també
com volem que siguin
les infraestructures viàries
quina és la dimensió
i la intensitat
d'aquestes infraestructures viàries
que necessitem
el tema de les circunvalacions
ara està molt punyent
com a mínim
a la ciutat de Tarragona
Reus ho té
més solucionat
i ho té més avançat
el tema dels accessos
a la costa
el tema
de la connexió ferroviària
que s'ha de posar en marxa
la connexió
entre el corredor mediterrani
i la línia d'alta velocitat
i els accessos
a les estacions
tant l'estació central
del Camp de Tarragona
com la de Pere Fort
la Secuita
com es farà
hi ha tot un seguit
de preguntes
que
esperem
esperem que després
de demà
que el dimecres
que ja hi haurà
un president
de la Generalitat
en funcionament
doncs que
no
no és per la setmana que ve
però sí que el 2004
hauria de ser
l'any
en què posessin
els criteris
i es posessin
els fonaments
d'aquest pla
que necessita
que necessita
Tarragona
doncs ens plantejarem
de cara
a principis del 2004
parlar molt més
àmpliament
de qüestions relacionades
amb infraestructures
i especialment
amb el tema
de l'aeroport
de Reus
avui hem fet una pincellada
a propòsit
d'aquestes últimes dades
facilitades sobre el volum
de passatgers
a l'aeroport
durant el passat mes
de novembre
i hem comentat
també els indicadors
econòmics de la província
de Tarragona
del passat mes de novembre
que apareix
en l'informe
de conjuntura
de l'Observatori Empresarial
tot això
amb el tècnic
justament de l'Observatori Empresarial
Rafael Muñoz
en aquest temps
que cada dilluns
dediquem
al món
de l'economia
i de l'empresa
Rafael Muñoz
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies a vosaltres
bon Nadal
avui hem parlat
d'aquests temes
en aquest espai
empresaris
que tornarà ja
després del període
de festes
de cara
al mes de gener
del 2004
empresaris
aquí
al matí
de Tarragona Ràdio
La Confederació Empresarial
de la província
de Tarragona
al servei
de les empreses
i del progrés
de la nostra demarcació
Informa't dels serveis
que t'oferim
a la Rambla Nova 95
o al telèfon
902 33 80 33
La CEPTA
a prop teu
organs
Snyder
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar
Sundar