Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Find a tot!
and I
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i entrem després a concretar com són aquests judicis.
Fent una reflexió, penso,
si actualment amb la infraestructura
i el personal que hi ha, els judicis van lents,
perquè, a veure, siguem realistes,
no és un procés ràpid,
un any mínim, un procés penal, un any mínim que dura,
entre que es cometa el fet i entre que es jutja, va un any.
Tenim, l'administració de justícia té el mateix personal,
la mateixa infraestructura i el mateix material
per fer judicis ràpids.
Si tenim la mateixa infraestructura,
els judicis acabaran sent lents
o poden ser ràpids, però amb condicions precàries.
Penso que eren poc més de 500.000 euros
que s'invertien a la demarcació de Tarragona,
parlem de demarcació, no ciutat,
justament per intentar adequar les infraestructures,
el personal, etcètera,
aquesta modalitat d'impartir justícia.
Sí, però és que això s'ha fet ara
abans d'entrar en vigor la llei.
El normal és que donis la dotació pressupostària
per poder adaptar el sistema
a la nova llei que entrarà en vigor
i després entrar en vigor una vegada el sistema està adaptat.
Però és que en aquest cas,
la dotació i els judicis ràpids
han vingut alhora,
el qual vol dir que al començament,
i jo vull ser optimista,
que sol serà al començament,
les coses no seran tan fàcils ni tan ràpides
com el govern pretén que sigui.
Clar, quan parlem de justícia ràpida,
ull, com de ràpida?
Comencem per aquí.
I acabem, o primer que tot,
potser cal explicar
quina tipologia de delictes
són susceptibles d'entrar en aquest circuit
de la nomenada justícia ràpida?
A veure, precisament per atendre la tipologia
de quins judicis i sobre què
es jutjarà dintre del que es anomena
justícia ràpida,
entenem que la llei es basa
en delictes anomenats de violència domèstica,
en delictes de lesions,
en delictes de robaments,
de força de carrer, que es diu,
de substracció de vehicles motors, etc.
Com veieu, són...
Alcoolèmies també, no?
Alcoolèmies.
Són un tipus de delictes
que entren dintre d'aquesta mena de conjunt
que es diu inseguretat ciutadana.
Una sèrie de mesures
que el govern, en aquests moments
que està a la presidència,
ha volgut, doncs, en certa mida,
atenuar tota la incidència.
La seguretat ciutadana
no és única i exclusivament
un dels arguments d'aquest govern,
sinó gairebé de totes les formacions polítiques
que estan traient-ho endavant.
I saben que és una qüestió
que la societat pateix.
S'ha creat aquesta sèrie de justícia ràpida.
És a dir,
el que normalment trigava un munt de temps
a enjutjar-se
i que aquella persona
que si havia sigut agredida
pogués ser recensida...
En un d'aquests casos,
quin temps seria el que fins ara es podria ser?
Dependrà de l'entitat.
Si és un caràcter lleu,
és possible fins i tot
que se realitzi el judici el dia següent.
Però anteriorment a l'aplicació d'aquesta justícia ràpida?
Anteriorment depèn de les diligències
que el jutge,
que les parts volguessin en tot moment
portar a terme
i sobretot del ritme
que el jutjat et pogués donar
a aquelles somtants.
Podríem anar...
Jo tinc alcoholemies, per exemple,
instruïdes
o acabant la instrucció
en el març de l'any passat
i encara no m'han assenyalat el judici.
És així.
i considero que potser és un jutjat
en concret aquest que estic parlant
que té una certa agilitat
a l'hora de tramitar els assumptes.
Això jo penso que deu afectar,
entre altres moltes coses,
el torn d'ofici.
Molt.
Doncs bastant.
A veure,
segons la nova llei
i segons estipulen
els articles de la nova llei,
els judicis ràpids han d'estar
entre que es comencen
i s'acaben en un mes i mig.
Llavors...
Molt ràpid.
Realment és ràpid.
I alguns fins i tot abans.
Si la qüestió és lleu,
si el delicte a la falta
és molt lleu
i fins i tot s'han pogut practicar
les diligències que considera el jutge
que són ja suficients,
que és una qüestió molt polèmica aquesta,
doncs potser es pot assenyalar
mitjançant les forces de seguretat
i tal, ràpid,
ja per tindre una sentència immediata.
I després està allò de la conformitat.
El que passa és que, a part,
en independència del procediment,
jo fent una reflexió diria
que el tema de les diligències de prova
que pugui demanar el jutge,
però també les parts poden demanar-les,
imagineu-vos que siguin oficis a entitats X,
a Hisenda
o a l'oficina de treball de la Generalitat, etcètera,
aquesta gent no està dintre dels judicis ràpids,
amb la qual cosa poden tardar 15 dies
com que poden tardar un mes.
Doncs ja entorpim la rapidesa.
I llavors ja fent una comparació
amb el menjar ràpid,
podem determinar que no és el mateix
anar a un restaurant, seure't,
i que et donin un menjar elaborat,
que anar a un restaurant
i que et donin menjar ràpid.
Perquè la qualitat...
La qualitat no és la mateixa.
I jo, fent la comparació
amb l'administració i justícia,
la qualitat no serà la mateixa.
Perquè si un advocat dintre del torn d'ofici,
com ha passat avui,
amb un advocat ahir,
el van trucar i li van dir...
Hi ha un exemple.
Aquest exemple que abans ens comentaves
a microfrontant cat és molt il·lustratiu.
Aquest exemple és una noia
que estava de guàrdia avui a Tarragona
i ahir la van trucar i li van dir
demà a les 11 tens un judici.
Aquesta persona no ha vist la persona
en qui han de jutjar.
No sap de què va el tema.
No sap quines diligències de prova
haurà de sol·licitar,
perquè com que no ha parlat amb ell
ni l'ha vist,
ni sap exactament quina acusació
ni quines penes se li demanen.
Perquè en un dia,
i encara ja no entro a valorar
si ha tingut temps o no ha tingut temps
ha pogut despreparar el judici,
però pots haver estat fins als 3 de la matinada
preparant un judici
que exactament no saps per on vindran els cops.
Això no pot crear un cert estat d'indefensió?
Jo crec que sí.
Jo crec que efectivament
és una de les crítiques més contundents
contra aquesta llei.
Perquè si hi ha mal temps tradicional,
moltes vegades sorgien dubtes i problemes
i en el procediment mateix
i diligències i proves i més proves,
clar, aquesta rapidesa.
Jo sincerament,
i crec que també una part del col·lectiu,
creiem que s'està sacrificant
tot el que és les garanties
més fonamentals i constitucionals
i del propi ordenament penal
que té tota persona imputada,
a favor d'una certa rapidesa
i una certa, diguéssim,
consecució
d'aquella mena de delictes
que s'han volgut considerar
d'un caràcter habitual i menor
i que exactament, doncs,
tan prematurament em sembla excessiu,
cal tal·lar-ho ser així,
i que, bueno,
que amb una mena de comunió
entre les diferents parts,
doncs, podrien arribar
a que tot anés molt ràpid.
Però és que si no existeix comunió,
que pot ser una cosa
molt habitual
i que precisament d'entrada
és molt difícil valorar
a l'inici
de qualsevol detenció,
de qualsevol persona,
em sembla
que estem transgredint
al principi
i a l'entrada
d'innocència
d'aquella persona.
Jo és que això us ho volia apuntar,
clar, parlo sempre des de fora,
vull dir,
a mi em sorgeixen
molts interrogants
com imagino
que s'estan plantejant
els nostres oients
i d'això és del que es tracta,
vosaltres que esteu
dins aquest món
que ens explica,
quins criteris
o qui aplica,
qui ha de dir
això entra per la via ràpida
o entra per l'altra?
Doncs mira...
Perquè clar,
una tipologia,
violència domèstica,
tot és violència domèstica
quan hi ha violència pel mig.
Exacte.
No és el mateix una empenta
que deixar una persona a l'UBI.
Exactament.
I precisament
tots els preceptes...
Tot i que totes dues coses
són recriminables,
només faltaria.
Per suposat,
però precisament
a lo millor
no ha quedat en cap moment clar
com s'ha produït aquella agressió,
qui ha sigut,
qui ha deixat de fer,
exactament en què ha consistit.
A lo millor
el dictamen
periciar al metge
d'aquella persona
que ens indicarà
quin tipus de lesió,
si és delicte
o si és una falta,
no poden fer-lo
perquè està bloquejat.
necessitaríem a lo millor
més metges forenses
i tal com està
tot proposat
i organitzat
i previst
és totalment insuficient.
Però és que no només és això,
és que a més a més
s'ha volgut incloure
una mena de
dracera
per a tota aquesta qüestió
i també per justificar-ho,
que és el règim de la conformitat
que parlàvem abans.
Explica una miqueta més
això del règim de la conformitat.
Són termes que caldria
que els entenguéssim
els ciutadans.
A veure, això ve
d'una influència
del dret nord-americà.
No és pròpiament
de l'engrupsecció
sinó ve del dret nord-americà.
En el dret nord-americà
es produeix
un pacte.
Nosaltres sempre
suposo que haurem vist
en totes aquestes pel·lícules
com d'entrada
per delictes
d'aquesta mena
entren en una mena
de diàleg amb el fiscal.
Aquest fiscal
sempre dolent
que surt en totes les pel·lícules.
Molt bé.
Aquí s'ha volgut aplicar
el mateix, segons el meu parer,
jo després a la Lourdes
no sé què opinarà exactament,
però segons el meu parer
és que
s'entra dintre
d'una dinàmica.
És a dir,
si tu,
la proposta de la llei és
si tu,
infractor,
delinqüent,
etcètera,
estàs d'acord
en indemnitzar
tot el greu
que li has causat
a aquesta persona
per els diferents delictes
i ràpidament
et compromets
en un termini ràpid
que jo et marcaré,
doncs jo
et proposo,
de primer
suspendre't la pena
que et correspon,
que et correspondria,
i, bueno,
i en tot moment
doncs aquí guanyem tots dos
perquè jo surto
amb una sentència
condemnatòria
amb tot el que implica
d'antecedents,
etcètera, etcètera,
això per part de l'administració
de justícia,
i per altra banda
doncs tu
tens que
en tot moment
recerci aquella persona
que per al robament,
per al furro i tal
s'ha vist en certa manera
transgredida en els seus drets.
Això està molt bé
i possiblement sigui ideal,
però hi ha els reincidents
que normalment
són els habituals.
Jo no sé l'ordre
que és el que més o menys
penses tu
de la conformitat aquesta
que els fiscals
i que la llei
doncs
vol posar...
Jo crec que l'únic que fan
és la conformitat
que es feia
fins ara
al jutjat de l'openal
fer-la prèviament
i així
estalviar-te
tot aquest temps
que has estat esperant
que arribés
a la data del judici.
Però, a veure,
jo per mi això
és una cosa
que ja existia.
Anteriorment,
si tu tenies un cas
que el veies molt clar
que era una conformitat
perquè damunt
el teu client
te deia
no, no,
és que ja ho he fet
i vull arreglar-ho
i vull posar...
Agadeixo tot el que comigui...
Vull posar les mesures
que estiguin en la meva mà
per reparar el mal que he fet.
Tu t'anaves a parlar
amb el fiscal,
arribaves a una hora
amb el fiscal...
I era ràpid aquest procés.
I tant, rapidíssim.
Jo vaig fer una alcoholèmia
en sis mesos
des del moment de l'alcoholèmia
fins al moment del judici
en sis mesos
en vam tenir prou.
I molt abans del judici
ja teníem fet el pacte
i l'acord
al qual s'havia d'arribar.
L'únic que estàvem esperant
és el dia de judici
que ensenyalessin
per ratificar
les dues parts
aquell acord
que ja havíem acordat.
Llavors, a veure,
en aquest cas
va ser un judici ràpid
perquè el meu client
tenia interès
d'arreglar el tema
el més ràpid possible
i no tenia ganes
de seure's de l'enquillo,
per què?
Doncs perquè no li venia de gust
perquè era un delicte
que era una alcoholèmia.
Sense conseqüències
per ningú?
Sense conseqüències
per ningú
ni res de res.
Llavors,
vam anar a parlar
amb el fiscal,
vam arribar a un acord
amb el fiscal
prèviament a l'arreglat judici,
vam signar l'acord
les dues parts
i vam esperar
que ensenyalessin judici
que va tardar
dos o tres mesos.
Per què?
Doncs perquè la instrucció
va ser rapidíssima.
Si amb això,
si aquí
crec que hi ha d'haver
una intervenció positiva
per part de tots els professionals
que intervenim
dintre de l'administració i justícia,
si això
ho féssim
en tots els procediments
que creiem nosaltres
que hi ha possibilitat
de conformitat
i no sóc per part nostra
sinó també per part del fiscal
perquè el fiscal
pot veure
o pot proposar-te
escolta, mira,
però clar,
ens trobem que
la justícia està bloquejada
i hi ha molts casos típics
que heu explicat
de pisos,
de finques
que aquí es podia arribar
a un acord
i no s'allarguessin
deu anys en el temps.
Sí, però a veure,
hi ha casos
dels que dius tu
que són civils
i aquí sí que hi ha.
Estem parlant de dret penal
i no el dret penal,
a veure,
la justícia rugada
és el fiscal
el que porta
la paella pel mànach,
vull dir,
que és el que domina.
Aquest tipus de delictes
que esmentàveu
que aquesta tipologia,
en determinats casos
no sé si la sentència
podria implicar
presó
d'aquestes persones
en funció dels delictes.
Clar,
en principi
s'afegeix
a un altre problema,
però moltes vegades
hem sentit dir també
que aquest retard
de l'administració
de justícia
va acompanyada
d'una saturació
dels centres penitenciaris.
Si no hi ha
lloc per encabir
a aquestes persones
que s'han sentenciat
al seu ingrés
en presó,
etcètera,
etcètera,
clar,
és que a mi em costa
que em quadrin les coses.
És un altre problema
que generi aquesta llei.
Aquest és un altre problema
que hi ha.
Jo crec que,
en definitiva,
aquestes...
O el cas dels reincidents.
Exactament.
que l'ascendència
imagino que varia
en funció
si una persona
té antecedents
o no té antecedents.
La reincidència
és un dels elements
que et pot inclinar
directament
per a aquella persona
ingressi en una presó
o no ingressi
si no en té.
Si no té antecedents.
Si no té antecedents
i si no és reincident.
Efectivament és així.
Clar,
si ho pensem bé,
aquest règim
de la conformitat
que aquests justicis ràpids
en un moment
doncs pregonen,
en certa mida
per a aquella persona
que per primera vegada
delinqueix
o bé els antecedents
no els té vius,
doncs clar,
immediatament
si el que es busca
i és veritat
perquè tota víctima
el que vol
és el ressarcimento
en certa mida
econòmic
si es pot
perquè molts delictes
ja em diràs
en la violència domèstica
com única
i exclusivament
el que es demana
és un ressarcimento
econòmic
o indemnitzatori.
Hi ha moltes coses més.
La violència domèstica
no és un dia.
Exactament.
Exactament.
Bueno,
doncs en aquest sentit
si és això
el que es pregona
doncs sí,
podríem veure
com aquella persona
no ingressa a presó.
És a dir,
allò que sempre s'ha dit
de la justícia penal
i del dret penitenciari
que entren i surten
doncs en aquest sentit
ni entrarien.
Per tant,
també estaríem reduint
el que és
la població reclusa
amb totes
les seves deficiències.
Però això
en veritat
estem evitant
la seguretat ciutadana
que és per part
del govern
el que s'està intentant
assolir
i anul·lar.
Jo crec que no.
Per mi
un reincident
un client reincident
en tot moment
si veu
que té
aquesta possibilitat
de pagar
i marxar
sincerament
al sortir
d'aquell llotjat
cometrà
quatre atracaments
més
o quatre
tirades
de bolso
més
per pagar
això
i desnyeurar-se
i que el deixin
en pau
policies
etcètera
i després
hi ha aquí
una altra qüestió
que és molt evident.
Tot això
s'ha fet
des d'un principi
i és que
sempre
es pensava
que totes les tasques
que feien les forces
de seguretat
quedaven en no res
quan arribaven els jutjats
per aquests problemes
de l'intitud
que l'Urdès
ens explicava també.
Aquell aforisme
tan clàssic
i tan popular
d'entren per una porta
i surten per una altra.
Quan realment
totes aquestes qüestions
que les forces de seguretat
deien
i es queixaven
i el govern
que no arribaven
a una bona fita
perquè en el jutjat
donant la seva lentitud
i el ritme que portaven
acabaven
arxivades
o sense cap condemna
és precisament
el que aquí a Tarragona
i en moltes ciutats
és deficient
les forces de seguretat.
No tenim uns mecanismes
ni ben sortits
ni amb mitjans
ni equipats
amb les forces de seguretat.
Llavors és com una mena
de cercle viciós
totalment
estúpid
i sense sentit.
Aquesta llei
contempla terminis?
Sí, en principi
és el que he comentat abans
un mes i mig
amb un mes i mig
ja t'està tot enllestit.
I si no està enllestit?
Ah,
aquesta és la pregunta
que fem nosaltres.
Què passarà?
Què passarà?
No ho sabem
perquè com que puguis
el segon dia...
Escolta,
i té un mes i mig
de termini
per enllestit?
D'aquí un mes i mig
si vols en parlem.
És que podríem
parlar-ne a veure com ho funciona.
Podrem demanar anul·litats,
podrem dir que es deixa
tot sense sentit,
podrem dir que
per primera vegada
li podrem dir
a un jutge,
li podrem dir
a un fiscal
que no està complint
els tràmits
quan resulta
que eren els altres
els que no ho complíem.
És així?
És realment
el que ens diu aquesta llei?
Sincerament,
no m'ho crec.
I hi ha una altra cosa
que també voldria dir.
El govern,
l'objectiu d'aquesta llei
és de caràcter disuasori.
Objectiu disuasori
per què?
Doncs perquè si la gent veu
que la justícia és ràpida
ja no cometrà
aquest tipus d'actes,
si sap que avui entra
i que potser el tenen
a dintre dels calabozos,
no sé com s'hi diu en català,
calabossos,
de la Guàrdia Civil
o de la Policia
fins que al cap d'un dia i mig
no surti al judici
perquè hi ha molts casos
com per exemple
les alcohòlèmies
o inclús jo crec
que els de violència domèstica
el tindrien allà
i farien el judici
al cap d'un dia i mig.
En aquests casos
la gent ja se n'estarà molt
de cometre aquest tipus
de fets.
Aquest és la filosofia.
La filosofia del govern.
Però a veure,
el que ha dit el Javi inicialment,
aquests judicis ràpids,
l'origen
o l'entrecedent més conegut
és el sistema nord-americà.
Com funciona el sistema nord-americà?
Quanta delinqüència
hi ha al sistema nord-americà?
Crec que l'objectiu disuasori
allà, vamos,
que no funciona.
I aquí...
I funcionen molt ràpidament
aquests judicis anomenats ràpids.
A Estats Units funcionen molt ràpids.
Però a veure,
així està el país,
així estan les presons allí.
Potser massa ràpids, no?
No ho sé, dic ja.
Jo crec que aquí no disuadeix a ningú,
perquè a la llarga,
i a veure,
m'agradaria equivocar-me,
això en un mes i mig
no estaran llestos els procediments.
És que no pot estar llest de cap manera.
Si tu deman,
imagina't,
un jutjat
que tingui un procediment
de violència domèstica
i tingui que demanar
a un altre jutjat
un testimoni
d'una sentència
o d'un procediment anterior
que ha tingut aquella persona
pels mateixos fets.
Actualment tarden...
T'ho poden tardar un mes i mig?
Un mes i mig et poden tardar.
Et poden tardar.
Entre que el funcionari agafa
i te fa l'ofici,
ho envia a l'altre jutjat,
a l'altre jutjat,
el funcionari de torn,
fa les fotocòpies corresponents,
els hi posa el cell,
us ho cella a la secretària
i ho torna a enviar.
On és mentre el presumpte agressor
i la víctima?
O pot ser el carrer,
normalment és el carrer.
Ja, ja, ja.
I la víctima vivint amb agressor
en el cas de violència domèstica.
Sí, sí, sí.
Jo amb això
el que volia dir
és que precisament
no és que els advocats
ens vulguem posar
en contra d'una rapidesa.
Tot al contrari
és el que sempre hem demanat,
però amb condicions
i amb possibilitats
de poder-se fer.
Rapidesa de qualitat.
Exactament.
Tot.
Sempre hem parlat
entre nosaltres
i segurament que
en seu sentit
dir no només aquí
als mitjans de comunicació
si per desgràcia
o per sort
heu sigut clients
nostres
com la més gran injustícia
a les que ens teníem
que enfrontar
quan arribàvem a uns jutjats
era el temps
i la lentitud.
Som els primers, no?
Però és que hi ha
una sèrie d'aplicacions
de les persones
que tenen
que fer les lleis
que sempre,
sempre,
no només en aquesta llei
i l'Urdes
sinó en altres primeres
que també ens han aplicat
ens trobem
amb el mateix problema.
No coneixen
que és un jutjat.
No coneixen el dia a dia
i les lleis
les fan els polítics
i no els professionals
de cada sector.
A veure,
parlem tant
amb el sector
del món del dret
com els de l'educació,
com en sanitat, etcètera.
Les lleis es fan
sobre el paper
i amb una realitat
que no és la realitat actual.
Aquests senyors
no venen als jutjats
a veure com funcionen.
aquell programa
que feien a TV3
de jutjats,
aquell programa
segur que no se l'han mirat.
Seguríssim.
I era un reflex
molt real
del que passa
cada dia
als jutjats.
I ens hem de donar
en compte
que amb la infraestructura
que tenen ara
van el més ràpids
que poden.
Doncs imagineu-vos
que la mateixa infraestructura
que tenen ara
pels ràpids
aniran igual
perquè són els primers
de queixar-se.
Em comentàvem
que donat tota aquesta
implantació
de la llei
de judicis ràpids
només s'havien previst
per Tarragona
dos fiscals més.
Quan tothom coneixem
com el fiscal
en cap està demanant
no,
s'està demanant
una borrada més
de fiscals
i és precisament
arriben dos fiscals més
quan se posa una llei
que reclama
no els habituals
sinó el doble o el triple.
Són aquestes qüestions
que d'acord
que hi ha
qüestions pressupostàries
econòmiques
etcètera, etcètera.
Però això
no ho poden conèixer
que realment
ha d'aplicar la llei.
Són aquelles qüestions,
aquells interrogants
que els que tenim
que estar cada dia
amb un client
amb un cop al cap
o perquè li han robat
el cotxe
o amb una dona
o amb un home
que ha patit
les seves lesions
i agressions
de tota mena sexual
davant d'una oficina judicial
en aquells pesadissos
doncs ens veiem
molt impotents.
Ahir el president
de l'Audiència Provincial
Antonio Carril
presentava la memòria anual
independentment
de l'aplicació
d'aquests judicis ràpids
reclamava
la creació
de noves sales
i nous jutjats
recordava la necessitat
i la demanda
que hi havia
a Reus
noves sales
a Tarragona
i també
al Vendrell.
El Vendrell
és que hem tocat.
el Vendrell també
imagino
vosaltres
de tant en tant
us toca actuar
entre cometes
el Vendrell
el Vendrell
és territorio
com anjo
és el que te n'he va dir
de vegades
els advocats
expliqueu coses
que dius
home
realment Kafka
aquí hagués tingut
arguments
per altres novel·les
el Vendrell
és el partit judicial
que pitjor
funciona
de tota la província
però amb diferència
primer que és un partit judicial
on hi ha molta mobilitat
de funcionaris
a més
hi ha mobilitat judicial
perquè a veure
el jutge
que va caure al Vendrell
és un punt
com a fronter
també pel delicte
com que no són magistrats
perquè són jutges
a seques
és un dels primers destins
de molta gent
clar evidentment
porten dos anys
i tenen unes ganes
de marxar d'allà
que no s'aguanten
i que crec que tot ho va
entre que els funcionaris
també van i venen
els jutges
es queden poc
hi ha molt poc temps
per poder
freguar
un funcionament
i una coordinació
entre l'administració
els funcionaris
i els jutges
i allò va mangar
per ombra
moltes vegades
els clients
que tenen procediments
que van a caure al Vendrell
et diuen
i això anirà ràpid
i te'ls mires com dient
de moment anirà
de moment anirà
no no
perquè és que a veure
entre que entren les demandes
fins que te les proveixen
poden passar dos mesos
molt
i a més a més
concretament els advocats
que som la cara
de tot aquest món
que no és el que nosaltres organitzem
sinó el que ens trobem
doncs som la cara
davant del nostre client
o sigui que a la partida
ara em vull fer una mica
la víctima
com a representant
d'alguna
tu ets el que quedes malament
i clar
imagineu-vos
en qüestions de judici ràpids
no sé
estan parlant
que potser
les faltes
no s'extendran
més dels tres dies
és que
és que estem passant
perdó per el taco
però és que estem
passant
de faltes
que triguen un any
a tres dies
és que
amb les mateixes gens
amb els mateixos ordinadors
excepte
una sala de guàrdia
que veig que han habilitat
de baix
o sigui
necessiten funcionaris
expressament que es dediquin a això
poseu-nos un exemple
de què és una falta
d'aquestes que es podrien
doncs
les faltes són
enllestir en tres dies
les faltes són
aquelles menes
d'ilicituts
penals
que no es consideren delictes
són diguéssim
molt bé Javi
bona explicació
són geus
són geus
com per exemple
aviam
què seria
que jo et falto
jo ara et falto
en el cas de violència domèstica
un insult
una lesió
que potser
no ha comportat
cap mena
desistència
allò que hi ha més
un dany moral
que no pas físic
no no pot haver
també dany físic
l'únic és que
la falta del delicte
en el cas de les lesions
se diferència
en que
a la falta
no ha d'haver
primera assistència
i no ha d'haver
ni intervenció quirúrgica
ni posteriors assistències
aquestes coses
estan bé
que s'enllesteixin
amb rapidesa
perquè de vegades
és una baralla
entre veïns
disultadament
vull dir que no estem parlant
ni de delinqüents
ni de bandes
però és que en teoria
els judicis ràpids
haurien de ser les faltes
és que les faltes
és el típic de judici ràpid
una mica que arribi
en un acord
una mica de conciliació
entre les persones
i ja
un fur, un robatori
un fur, diguéssim
de poca entitat
d'una qüestió
d'un bé
que no tingui cap d'això
quin ambient hi ha
pels jutjats
jo us imagino
que des d'ahir
i des d'avui
us heu fet un tomet
per la vostra feina
no vull ser
no vull ser
alarmant
aquí parlem des de la vostra perspectiva
absolutament tota l'estona
però segur que heu comentat
amb altres professionals
crítiques
no només advocats
parlo de funcionaris
parlo de pèrits
funcionaris em sembla
que ahir mateix
s'estaven manifestant
que precisament
ells també són
una de les parts
més implicades
i en concret
del que estic veient
d'ahir i d'avui
en el nostre àmbit
del col·legi d'advocats
doncs bastant caos
perquè encara hi havia
una mena d'ignorància
sobre què era exactament
el tort d'ofici
respecte als judicis ràpids
per part dels jutjats
no per part del col·legi
en el cas que he vist jo
en concret
s'ha d'ampliar
el tort d'ofici
jo crec que haurien de fer
un altre torn d'ofici
per judicis ràpids
perquè si s'ha de guàrdia
de Tarragona
i tens tres detinguts
a la comissaria
i te diuen que a les 11
tens un judici ràpid
si tens sort
i si no en tens
al judici ràpid
no hi arribes
tinc constància
que el col·legi d'advocats
i la resta de col·legis
que hi ha aquí a Catalunya
s'estan posant també
ja ho tenen preparat
per ser en cas
d'entrada aquí a Tarragona
i hi ha tots els advocats
que estan dintre del tort d'ofici
se'ls ha avisat
se'ls ha posat en antecedència
se'ls ha dit que
per qualsevol causa
estiguin localitzables
no només el dia
que tenen de guàrdia
sinó fins i tot
a lo millor abans
Déu-n'hi-do
ens heu alegrat el dia
que podem dir
que no sigui això
en tot cas
és una aplicació
quotidiana
a partir d'ara
ho serà
i el que si fora
interessant
i us ho demanaríem
perquè jo crec
que té interès
pels oients
de Tarragona Ràdio
és que de tant en tant
féssim una miradeta
perquè
d'aquí un mes i mig
posem dos mesos
posem dos mesos
d'aquí dos mesos
tornem a parlar del tema
exact
i fem una miqueta
de valoració
des d'aquesta perspectiva
que intentem que sigui
cada dimarts
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
més propera
al Ciutadà
un espai
que podem realitzar
a la col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats
de Tarragona
concretament
col·laboració
amb el grup
de Joves Advocats
moltes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
l'Urdès Guibernau
Javier Terrés
sort
moltes gràcies
i a vosaltres
una vegada més
per poder també
explicar-nos
davant d'aquestes coses
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
bon dia