.
Ens acompanya avui Víctor Roca
en aquest espai que dediquem a parlar del món de la justícia,
de les lleis, un espai que sempre ens agrada recordar-ho
i insistir-hi que realitzem en col·laboració
amb el grup de joves advocats del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Víctor, bon dia.
Bon dia.
Avui t'han deixat sol.
Davant del parís.
Avui no compartirem aquest espai amb altres companys,
però és que la feina de l'advocat, amb tot això que diuen,
Déu-n'hi-do, també té uns horaris una mica estranys
i bastant imprevisibles.
Efectivament, i més al dematí, que tenim judici assenyalats,
em consta pels companys tertulians habituals que tenien judicis.
Ara m'he trobat a la Regina Jové fa un moment que anava a entrar en sala.
Vull dir que Déu-n'hi-do.
Però això es comunica amb molta antelació, això dels judicis?
Normalment sí.
Normalment, per sort, tenim la gent ja amb una miqueta d'antelació,
dos, tres, quatre, cinc mesos,
però alguna vegada ens hem trobat amb judicis que assenyalen judicis
i no judicis, declaracions, compareixences en dos o tres dies d'antelació,
quatre, cinc, no és freqüent, però alguna vegada pot passar.
Llavors t'agafa allò in extremis i has d'intentar acudir
o buscar algú que et pegui un cop de mà.
Avui, en el programa, el que volem plantejar és la part més material del tema.
Volem parlar de costes judicials, de quotes, de taxes,
de les minutes que poden passar en un moment determinat
als diferents agents judicials,
quan hem de pagar el procés nosaltres,
quan els paga l'altra part,
quan l'administració, qui assumeix que és una bona cosa,
saber, tant de bo que no ho necessitem,
amb què ens podem trobar si entrem en tot aquest engranatge del món de la justícia,
perquè de vegades dius,
no, no, jo no m'hi poso en pleids, que això de l'advocat és molt car.
Podrà ser molt car o no podrà ser molt car,
però no és l'únic que cobra en tot aquest procés l'advocat.
Efectivament, la qüestió crematística,
el que ens toca a la butxaca sempre és la qüestió,
una de les qüestions més delicades,
al cap i a la fi és la remuneració professional pel servei que estàs oferint.
A més, servei que normalment es basa en treballar al voltant de la problemàtica de la gent
i a la gent, a vegades li costa assumir que ha de pagar
algú que soluciona o no soluciona un problema.
Et preguntaré una cosa que potser sembla una bajanada.
Jo crec que no ho és, per això t'ho pregunto.
Realment és tan cara la feina o la minuta d'un advocat, en termes generals?
Mira, jo sempre dic que el tema car o barato
va en funció del punt de vista des del qual se'l miri.
I ara dirà la gent, bueno, s'advocat i els advocats,
doncs acostumen a tenir uns honoraris...
Anem a veure.
En primer lloc...
Hi ha uns honoraris fixos.
Nosaltres tenim uns criteris orientadors
aprovats pel Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya
que fixen i determinen unes quantitats orientatives, insisteixo, mínimes,
a fi a efecte de poder realitzar les minutes.
No vol dir que tinguem que minutar això,
però en el cas que no ens poséssim d'acord
amb un client,
aquests criteris poden tenir davant de l'òrgan
davant del qual tinguis que reivindicar
o que discutir aquesta minuta,
es tenen en consideració.
Aquests criteris,
a veure, insisteixo, fixen uns mínims,
uns mínims que moltes vegades
es relativitzen en funció de la tasca realitzada,
ja ho posa,
insisteixo, són criteris orientadors,
això sí,
al client se li explica,
quan hi ha algun tipus de problemàtica i discussió,
que si te discuteix aquells honoraris
que t'ho has fixat
en funció de les normes orientadores,
possiblement a l'ens o a l'òrgan
que tingui que resoldre,
que dirimi...
Però es pot negociar, això.
Negociar es pot negociar tot,
els advocats estem acostumats.
Si feu alguna cosa és negociar.
La nostra feina a vegades
diuen que és un petit mercadet,
perquè, escolta,
et ofereixo això, tal,
la pensió, la quantitat.
A canvi d'allò altre.
Exacte.
Però el tema que sigui car o barat,
anem a veure, insisteixo,
clar, la nostra tasca
pot, per exemple,
intervenir en un procediment.
A vegades tarda mesos i anys
de lluita i de batalla al jutjat,
de lluita i de batalla dura,
escrits, compareixences,
el que dèiem abans dels companys d'avui,
judicis, una sentència,
que es té que recórrer,
que es té que apel·lar, etcètera, etcètera.
Jo tinc que dir,
alguns potser em mataran,
però tinc que dir realment i sincerament
que, com en tot,
hi poden haver-hi abusos,
pot haver moments determinats
que un advocat,
que un company,
puguem,
parlo en primera persona del plural,
aplicar uns honoraris successivament alts
en funció del que has fet.
S'aprofitem de la benentesa,
perquè els honoraris van en funció també
de la quantia del plet.
No és el mateix minutar
sobre un plet de 600 euros
que sobre un plet de 60.000 euros.
Però, bueno, independentment d'això,
independentment d'aquesta quantificació,
que, òbviament,
a vegades pot implicar una tasca igual,
pot haver treballat igual
en un plet de 600 euros
que en un de 60.000.
Però, en independència d'això,
jo crec que, a priori,
per terme mig,
en general,
l'advocat no acostuma,
insisteixo,
em mataran amb el que diré,
però a ser car per la tasca realitzada.
A veure,
jo voldria posar una miqueta
el símil d'avui en dia
amb tots els meus respectes
i ho considero totalment
amb un estatus totalment igual
que el de l'advocat,
això indiscutiblement,
però la tasca d'algun professional
molt reclamat,
doncs,
de, no ho sé,
un lampista,
un gent que treballi,
doncs,
un paleta.
Actualment,
es realitza una tasca
i es cobren també
minutes o numeris bastant.
Déu-n'hi-do,
si es cobra.
Hi ha molta demanda,
hi ha molt poca oferta,
van molt buscats,
però,
anem a veure,
agafem el número d'hores,
la tasca realitzada
i moltes vegades,
escolteu,
tampoc pot ser tan accessible
el de l'advocat.
Cuidado,
hi ha de tot
i,
amb un afegit,
la tasca de l'advocat
no crida tant l'atenció
com la tasca
que pugui fer un paleta
o un pintor,
per exemple,
si ve un pintor
i pinta aquesta habitació
on estem
i et diu,
escolti,
miri,
són 300 o 400 euros
per pintar-li
pintura a part,
no?
I potser s'ha tirat
10 hores pintant-la.
Bueno,
si tu amb un advocat
el contractes,
un arrendament de serveis,
li dius,
t'encarrego-te el tema
i et tires en total
10 hores de feina
i li cobres 300 euros,
al cap i a la fi,
allò,
euro hora,
euros hora és el mateix.
Això sí,
nosaltres treballem
i juguem
amb una feina
base
o basada
en els problemes
que puguin tenir les persones,
problemes particulars
que moltes vegades,
escolti,
el damunt que no me la...
Bueno,
el damunt que tinc un problema
i problemes que moltes vegades
per molt que treballis
no tenen solució.
El que passa
que la percepció general
que es té
no del tema exclusiu
de l'advocat
sinó que la justícia
en general
és cara.
El que sobta de vegades
és que hi ha gent,
persones,
no tothom,
però hi ha gent,
persones que molt alegrament
entren en processos judicials
tenint en compte
que els processos judicials
en conjunt
hi ha la creença
que són cars.
Comences a pagar
procuradors,
pèrits,
taxes,
costes...
Arriba un moment
que dius
home,
com ens hem d'aventurar
en determinades circumstàncies
afrontar un procés
que no sabem
amb certesa
quin serà el resultat?
D'acord,
això estic d'acord amb tu,
això sí,
anem a veure,
hi ha una qüestió molt important.
S'ha de començar
a pel·lar instàncies
superiors,
allò,
és que ja es desborda
completament.
Però anem a veure,
és el que et deia abans.
Has de tenir les coses
molt clares
per afrontar un procés judiciar.
Però a veure,
és el que et deia abans,
mira,
no ho sé,
anem a posar un cas freqüent,
no?
Una separació o un divorci.
Una separació o un divorci
te'n vas a l'advocat.
Òbviament,
una separació o un divorci
acostuma a ser
més car o més barat
en quant a un horari.
Si és per mutu acord,
no ha d'haver-hi cap problema.
Correcte,
en funció que sigui
mutu acord
o sigui contenciós.
Bé,
llavors...
Una separació,
un divorci de mutu acord,
què pot sortir?
I t'ho pregunto així perquè...
I això amb les preguntes
del milionista...
Depèn.
Depèn,
perquè, a veure,
anem a veure,
no serà el mateix...
Perquè diem,
no és car si és car.
Un exemple?
Ja no et preguntaré més
de quotes.
Posem algun exemple pràctic.
Punt primer.
Honoraris d'advocat.
Et parlo dels honoraris
amb els quals jo tinc més coneixença.
Òbviament,
els del procurador també van en funció
una miqueta de lo que ara et diré.
Procurador que acostuma a ser
preceptiu amb aquests litigis.
Si tenim en compte
que no incidirem massa,
ja ho vam comentar el dia
que vam parlar de separacions
i divorcis,
que cadascú porti el seu advocat,
perquè si és de mutu acord
es pot fer amb un sol advocat
i procurador,
però imaginem que cadascú
porta el seu advocat
i el seu procurador.
Bé,
separació contenciosa
o divorci...
No, però és que aquí ja no podem
calcular el que pot sortir.
Però és que de mutu acord...
Perquè es pot allargar en el temps,
poden passar moltes coses.
Però de mutu acord
jo l'han de ser el mateix
per dos factors.
Primer,
perquè un mutu acord
és base
en un contracte
que es diu
conveni regulador
firmat per Amdú Gasparç,
Marit i Moller,
i aquell conveni regulador
es té que negociar
amb un advocat,
diguem-li, contrari.
Si aquell conveni regulador
per arribar a aquella solució...
En funció dels béns
que tingui aquell matrimoni...
Però primer,
a veure,
jo sempre voldria,
encara que els béns
es tinguin en consideració
a l'hora de minutar,
jo voldria fer prevaldre
un criteri,
que això surt
a les normes orientadores,
i segons el meu punt de vista
és un criteri
quasi que més important
que l'altre.
La dificultat
d'arribar a aquell acord.
Jo he tingut negociacions
per arribar
a motos acords
que han durat mesos.
Mesos?
Setmanes de discutir,
reunir-te amb l'advocat
i ara vull això
i ara vull allò
i ara així,
la pensió i tal i qual...
És a dir,
que han sigut durs
i difícils.
N'hi ha hagut d'altres
que, escolta,
ha sigut bufà i fent polles,
han vingut...
És, posar l'assignatura
i ja està.
Molt bé.
Bufà i fent polles
vol dir arribar a un acord
havent-te entrevistat
amb l'advocat contrari
tres o quatre cops.
Llavors,
un segon criteri
que es té en compte
a l'hora de fixar els horaris
lògicament és
una miqueta
la capacitat econòmica
del teu client
i els béns
que es dirimeixin.
No és el mateix
arribar a un conveni
amb el qual,
per exemple,
pràcticament
es deixi confitar
la liquidació
del patrimoni
conyugal,
es deixi ja pràcticament
encaminat
o encaminat,
doncs, escolta,
amb el mig pis
t'alquadaràs tu.
jo et dono 60.000 euros.
Llavors,
quan es mou
aquestes quantitats econòmiques
també és un factor
tenir en compte
a l'hora d'aplicar un horari.
Però preval,
jo crec que preval
la tasca realitzada.
L'advocat
té que ser conscient
i crec que majoritàriament
ho som,
de minutar
sempre
amb virtut
de la tasca realitzada.
Llavors,
tu em preguntes
quant pot costar
una separació
o un divorci?
A veure,
nosaltres tenim uns criteris...
Menys que un casament.
No t'ho diria això,
menys que un casament,
no?
Menys, menys.
Menys que un casament,
falso.
Oh, doncs escolta,
els casaments
estan pels núvols,
segons com els fa la gent últimament.
Ah, menys, m'has dit.
Perdona, m'he entès més.
Ah, menys, sí, menys.
No, no, per això t'ho dic
perquè estan els casaments
intocables.
Perdona, l'advoc lingüe.
Més que un casament.
Menys que un casament.
Menys, menys, bastant menys.
Més un casament.
Home,
òbviament, sí.
Ara dic...
No et passis
que els honoraris
no són tan cars, no?
Els soients tinguin en compte
que casar-se val
bastant més que...
Home, casar-se no val tant
és com ho volem fer, no?
En general.
Hi ha el mite
que corre per aida
gent de segons quin tipus
de pompa
i de...
Que si el Julio Iglesias
que si aquella separació
a l'advocat se'n va portar
amb el seu dia
dos o tres milions.
Bueno, clar,
és el que dèiem abans, no?
A veure,
pel Julio Iglesias
potser...
Tres milions no són res.
Per nosaltres és un capital.
Exactament.
És el que són 30 o 40 mil
pessetes
per un ciutadà de peu, no?
Llavors no es pot comparar.
Però bé, en general
insisteixo
un preu estàndard
és difícil.
A veure, es parla
no ho sé
doncs de...
No ho sé
1.200, 1.500...
Depèn.
És que a partir
d'aquestes quantitats, no?
Però és molt difícil
quan veiem una revista
divorciar-se cuesta tanto.
Depèn.
Perquè clar,
ara penso una cosa.
Advocat, procurador,
pèrit,
sí que...
Després
hi ha com a taxes,
com a alguna mena
d'import més
que es paga
quan s'inicia un procés judicial.
Per advocat,
jo hem comentat,
el procurador és una cosa similar
perquè té els seus,
el que se'n diuen,
els drets,
els suplidos,
les quantitats,
els seus honoraris,
perquè ens entenguem.
Llavors,
bé,
això és tema,
jo quasi que emplaçaria
que un dia
ja portarem un procurador.
Un procurador,
sí, seria interessant
perquè vam conèixer
ja des del començament
d'aquest espai
que el procurador
és un element imprescindible
en qualsevol
el seu judicial.
Amb la majoria de...
O en molts procediments.
Sí, sí,
depèn si és perceptiva
en les classes, no?
Lògicament,
Pèrit és tot aquell,
bueno,
professional
que,
amb el que és normalment,
o que té una sèrie
de coneixements tècnics
sobre una determinada matèria
que no pot tenir
un advocat,
un procurador,
o en aquest cas,
el jutge, no?
I que,
com diem,
perdoneu que utilitzi
bastant el castellà,
però nosaltres normalment
els judicis i tal
els expressem
quasi més en llengua castellana, no?
Segons Soler
el saber i entender,
no?
Doncs segons
les seves capacitats tècniques,
l'exartis, no?
Doncs,
bé,
arriba amb unes conclusions
i amb uns dictamens
que es poden,
amb uns informes
que es poden
o es tenen
en consideració
a l'hora de dictar sentència.
Pèrits,
metges,
doncs a l'hora de valorar
lesions...
Però aquests pèrits
no entren,
com si diguéssim?
Bé,
no entren d'ofici?
El que se'n diu pèrit
pot haver el pèrit
sol·licitat
o demanar
que el jutjat
dicti un pèrit
segons un sistema
que es diu
insaculació
o una llista,
sí,
que precisen d'un pèrit
i tu demanes al jutjat
que també es té que pagar.
També pagues?
I tant.
Sempre pagues el pèrit?
A veure,
el pèrit,
anem a veure,
si tu sol·licites
que intervingui un pèrit
en un procediment
i per lo que se'n diu
insaculació,
un sistema
per ordre de llista
al cap i a la fi
per sorteig
et toca un pèrit
perquè dictamini,
lògicament també
té que cobrar
un sonorari
i es presenta
minuta
que a priori
tindrà que assumir
la part que ha proposat
prova pericial.
Una cosa és que tu demanis
i una altra cosa és que...
Que la portis.
És diferent.
No, no,
i que es consideri
imprescindible
per resoldre aquest cas
l'acte de l'opèrit.
Lògicament,
qualsevol prova
que se proposi
i la prova pericial
és una més.
I si tens un advocat d'ofici
que no tens diners
per pagar el pèrit?
A veure,
en primer lloc,
qualsevol...
Exactament.
I sí, i sí, i sí, no?
Yolanda,
que ja va aprenent
bastant del tema jurídic,
ja anaves més enllà, no?
Seríem uns mestres
molt bons
cada setmana aquí.
Dona,
i bona alumna.
Bé,
doncs vinga,
deixem les floretes.
Deixem les flores pel costat.
Llavors,
a veure,
en primer lloc,
un pèrit,
qualsevol prova
que es proposi
en un procediment
testifical,
documental,
pericial,
interrogatori de les parts,
etcètera,
té que proposar-se
per les parts
i té que ser acceptada
pel jutge.
practicar esta prova,
proposició i pràctica
de prova.
Això en primer lloc.
Llavors,
bueno,
si el jutge
considera que sí,
doncs paritatge.
Sempre és a proposta
de les parts,
l'actuació del pèrit.
Exacte.
O del mateix tribunal,
també pot ser?
El tribunal pot dir
que necessita,
lògicament,
de la...
És lògic, no?
Això és...
En qualsevol moment
pot fer ús també de...
És el que jo et deia,
si és el tribunal
qui diu que aquí
és precisament...
Ara et volia contestar
el tema de l'abogat d'ofici,
que això és molt interessant.
Lògicament,
l'abogat d'ofici,
ja hem dit més d'una vegada,
que si una part
no té recursos,
demana el que se'n diu
justícia gratuïta.
La justícia gratuïta
implica,
no només que tingui
advocat gratuïtament,
sinó que qualsevol despesa
que se li pugui generar
dintre del procediment judicial
sigui gratuïta.
Aquí,
a vegades,
hi ha...
A veure,
com passa moltes vegades,
hi ha un tòpic també,
una frase que s'utilitza
que la justícia és per rics,
home,
òbviament,
qui tingui més recursos
té més facilitat
per acudir a segons què
i per proposar
segons quina prova,
perquè, clar,
una cosa és demanar
una prova pericial
al jutjat,
que el jutjat
digui tal pèrit
i si després tu l'has proposat
i aquest pèrit
o aquestes despeses
se li...
Aquesta minuta
se li passa
a qui ha demanat
justícia gratuïta,
doncs,
en principi,
justícia gratuïta té.
Compte,
de totes maneres,
hi ha una altra prova
que avui en dia,
a veure,
no és exactament pericial,
testificar el pericial,
que és tu aportar
els teus propis informes.
Jo, advocat,
li dic amb el client,
miri,
faria falta aportar
un informe
d'un aparellador,
un arquitecte tècnic.
Bueno,
molt bé,
clar,
aquest sí que,
si no es demana el jutjat,
si el vols aportar tu
pel teu compte,
s'ha de pagar el client,
aquí no hi ha justícia gratuïta
que valgui.
Clar.
Perquè, clar,
a veure,
o ho demanes el jutjat
perquè s'aprovi
la intervenció
d'un pèrit expert...
Una justícia gratuïta
amb els mínims
imprescindibles
per tirar endavant
un procés.
Correcte,
però si tu aportes...
Tot allò més que tu vulguis afegir
ho has d'apagar
de la teva butxaca.
Efectivament,
és aquesta la diferència,
és a dir,
encara que tu et donin
justícia gratuïta,
la justícia gratuïta
no t'inclou
el fet
que tu puguis aportar
segons quin tipus
de documents,
per exemple,
o de proves
que puguin necessitar
un desembolsament econòmic.
Llavors,
això sí que no està,
a principi,
inclòs dintre
la justícia gratuïta.
I ara que aprofito,
que surt el tema
d'advocat d'ofici
o ator d'ofici,
justícia gratuïta,
dir que la justícia gratuïta
lògicament
es sol·licita,
depèn de l'àmbit civil
o penal,
però bé,
així parlant una miqueta
en genèric,
es sol·licita
i el Col·legi d'Abogats
i la Comissió
d'Assistència Jurídica
Gratuïta,
crec que és
d'àmbit provincial,
estudia cas per cas
si aquella persona
arriba als mínims establerts,
no insistirem ara,
però en tot cas
hi parlaríem un altre dia
perquè són diversos requisits
que s'han de complir,
molta paperassa,
molta documentació
que s'ha de portar,
però en un moment determinat
es pot perdre
aquesta justícia gratuïta
perquè lògicament
puguis venir
a major fortuna
o etcètera,
i que
és una miqueta
no ho sé,
hi ha molta gent
que utilitza
molta,
tinc que dir
que utilitza,
hi ha molta gent
que sí que realment
ho necessita,
però hi ha picaresca
i això sí que ho tinc
que dir
perquè realment
salta a la vista
que hi ha molta picaresca
perquè mira,
jo m'està el viu
l'advocat,
home,
òbviament qui té té
i qui no té no té,
però a vegades
s'intenta buscar
lògicament
si pot sortir gratuïtament
aquell procediment
doncs millor.
el que passa és que
ara que parlàvem
de la justícia gratuïta
ara penso
moltes vegades
heu comentat
que en determinats
processos
una de les parts
de la sentència
contempla
que una de les parts
hagi d'assumir
totes les costes judicials
fins i tot
la de l'altra part.
si tu entres
en un procés
amb el que s'anomena
justícia gratuïta
la sentència
pot dir
que tu has de pagar
les costes
de l'altra
és una situació
una mica estranya
perquè se suposa
que no tens mitjans
pel teu propi procés
que tu està pagant
l'administració
l'Estat
i aleshores
has de pagar
unes costes
les pagaria
en aquest cas
també l'administració
o les assumiria
l'Estat?
No, a veure
en primer lloc
el que està clar
és que...
No sé si es pot donar
aquest cas
No, no, a veure
també volia fer
aquí volia fer un comentari
i crec que és bastant interessant
si la sentència
condemna en costes
la sentència
no té en consideració
a priori
si aquella persona
té o no té justícia gratuïta
la sentència diu
vostè ha perdut un plet
i el condemna en costes
costes
en principi són totes les despeses
de les que estàvem parlant ara
les de l'altra en aquest cas
les de l'altra part
és a dir
que tens que pagar
doncs el teu advocat
el teu procurador
els teus
pèrits
que hagis aportat
els teus informes
el pèrit que s'hagi demanat
el jutjat
i el que
ha portat
la part contrària
però clar
aquí pot resultar
que et condemni en costes
i tu hagis instat
un expedient de justícia gratuïta
hagi sortit
favorable
i que no tinguis
que pagar-te
les teves despeses
en què ens trobem aquí?
que hi ha una sentència
que condemna en costes
però és una miqueta
el que deia abans
aquella sentència
es té que executar
és a dir
què és una execució
de sentència
costes és un terme genèric
què inclou les costes
hi ha un
aquella sentència
quan s'executa
ejecutar la sentència
vol dir
si a tu et condemnen
a pagar 6.000 euros
el que se'n diu
de principal
mas interesses
i costes
doncs molt bé
l'execució
l'execució fa
que es calculi
quants són els interessos
que es calculi
quants són les costes
es fa el que se'n diu
tassació de costes
tassació de costes
els professionals
que han intervingut
per la part guanyadora
fan un
aporten les seves minutes
al jutjat
el qual
en principi
normalment
a vegades
hi pot haver-hi discussió
tenint en compte
la comissió d'honoraris
del col·legi d'abogats
però bueno
el jutjat aprova
el secretari judicial
aprova
o no aprova
i
un cop
ja està fet això
doncs molt bé
vostè
que ha perdut en costes
tindria que pagar
un total de 6.000
més interessos
i costes
total
doncs 8.000 euros
d'acord?
sí
però clar
si té justícia gratuïta
clar
compte
clar
entre que hi ha hagut
la sol·licitud
m'ho guarden
quan vinguin temps millors
per pagar-ho?
sí però
a veure
imaginem que aquell senyor
des que ha demanat
la justícia gratuïta
fins a que es dona
la tassessió de costes
en aquell moment
bueno
durant aquell període de temps
que pot passar mesos
ha trobat feina
i una bona feina
o no ho sé
té un ingrés extraordinari
llavors
sí que és possible
que s'executi
tant al principal
interessos i costes
perquè lògicament
ha vingut a millor
entenc doncs
que queda pendent d'execució
correcte
aquella persona
pot estar
tota la vida
visquent en una situació
econòmicament difícil
mai s'executarà
en el moment
que aquella persona
figuri que té
uns ingressos
raonables
s'executarà
el pagament
d'aquelles costes
això és una miqueta
mireu
quan algú
deu
doncs
queda de veure un préstec al banc
i deixa de pagar
llavors el banc
i no pot quedar en la casa
i el que convi
no però potser aquell senyor
no té res en aquell moment
i diu
ui
posi'm el ple que vulgui
li posa el típic judici
procediment
hipotecari
el que sigui
pam
bueno hipotecari
si diem que no té béns
no
però bueno
és igual
el procediment X
bueno
potser hi ha una sentència
en contra d'aquell senyor
però
aquell senyor
que de moment no té res
si ve millor fortuna
al banc
quan tingui oportunitat
d'enganxar-li
doncs part de la nòmina
o un pis que et quereixi
li escriuen aquestes coses
o
és molt relatiu també
i molt elàstic
això de la prescripció
molt elàstic
amb execució de sentència
la llei
el codi civil ja ho diu
no
quan vingui millor fortuna
venir millor fortuna
vol dir
jo sempre li dic a la gent
que és una sort
venir millor fortuna
perquè molta gent
depèn
perquè potser tens acumulades
unes execució
però òbviament
a veure
jo sempre
a veure
jo
a veure
ho faré una miqueta
amb certa ironia
però jo a la gent
li dic sempre
que escolta'm
que si li embarguen alguna cosa
que li embarguin
moltes coses
o molta part del sou
perquè senyal que guanya
moltíssim més
jo sempre dic
que
escolti
és que m'han embargat
600 euros
escolti
segons
el tant percent
estipulat a la llei
d'enjustament civil
que es pot embargar
el salari
per exemple
d'una persona
doncs
escolta
si t'han embargat 600 euros
senyal que guanyes
guanyes molt
bastant
perquè és un percentatge
que ja ve determinat
el que es pot embargar
en funció de
no recordo exactament
els percentatges
però en funció
que arribis al salari mínim
a partir del doble del salari mínim
el triple
s'estableixen unes franges
exacte
una progressió
aritmètica
Déu-n'hi-do
això de pagar
i del pagament
en general
quan
quan en un judici
doncs
aviam si m'explico
escondem
a pagar una multa
o s'ha de pagar
una indemnització
tots aquests diners
com es mouen?
es mouen a través
d'una entitat bancària?
com funciona?
sí
a veure
quan hi ha una
bueno
les costes mateix
escondem-ne amb algú
amb costes
i aquestes costes
es tenen que pagar
ingressar amb un número de comptes
llavors
normalment
els jutjats
no sempre
fins
crec que el 31 de desembre
el BBV
BBVA
a partir del 31 de desembre
o de gener
el Benesto
hi ha hagut un canvi
una transició
una miqueta
complicada
però bueno
ara ja està
més o menys regularitzat
sembla ser
mitjançant l'entitat bancària
Benesto
tenen
un número de comptes
bueno
uns números de comptes
cada
llavors cada número de comptes
té una numeració
que va en funció
del procediment
del número d'objectes
això t'ho facilita
anar allà
llavors has d'anar al jutjat
i dir
escolta
quin número de comptes
tenen
doncs miri
tal
i allà pot ingressar
els diners
corresponents a la multa
la indemnització
a les costes
o el que sigui
ho ingresses
normalment hi ha uns
manaments d'ingrés
si has tingut
procurador
el procediment
o el bugat
doncs parles amb ell
perquè t'ho ingressi
o has d'anar
depèn
però en definitiva
mitjançant l'entitat
Benesto
i uns números de comptes
determinats
s'ingressa
i lògicament
els manaments
després es tenen
que anar a recollir
hi ha una sèrie
de qüestions
però sí, sí
a veure
és un tema
que durant un temps
ha sigut una mica complicat
perquè hi ha hagut
aquesta transició
però bueno
ara més o menys
s'ha regularitzat
i a veure
i en principi
pot anar més o menys
àgil
també depenent
del funcionament
i de la coordinació
entre el banc
i de l'entitat
i el propi
és un jutjat
però bé
al final
si els diners
estan al banc
qui en la sigui
la consigue
i es té que estar
una miqueta pendent
per dir
escolta'm
aquests diners
però jo no vull fer
d'amagògia
ni de bon tros
però es cobra
amb la mateixa
rapidesa
una multa
que una indemnització
per part del jutjat
sí
a veure
depèn
la rapidesa
amb la qual
a mi
normalment s'executa
la sentència
és que clar
depèn
si estem parlant
de multa
ja te'n vas
una miqueta
a l'àmbit penal
llavors
multa
que
a veure
multa equival
a pena
llavors moltes vegades
es fa pagar una multa
doncs en l'àmbit penal
quan s'executa
la sentència
tantes
quantitats
amb concepte
de multa
amb indemnització
hi ha una
el procediment penal
sobre el que se'n diu
una peça separada
de responsabilitat civil
i bueno
més o menys
jo no pensaria
que vagi més ràpid
pel pagament
d'una multa
que de responsabilitat civil
a més a més
es tingui en compte
una cosa
normalment
en l'àmbit penal
si hi ha
una
condemna
una de les condicions
que pot
entrar en joc
segons
estipula
el codi penal
és que si no
si es tenen recursos
lògicament
si no satisfan
les quantitats
corresponents
a responsabilitat civil
per exemple
que hi hagi una condena
per impago
de pensiones
que condenin
un marit
o una muller
per no pagar
la pensió
molt bé
tants dies
d'arrest
aquest arrest
es pot
anar al jutjat
i dir
escolti
no el vull complir
o voldria no complir-lo
perquè no tinc antecedents penals
doncs un dels requisits
pels quals
no es compleixin
a vegades
les penes de presó
és que satisfagin
les quantitats
de responsabilitat civil
perquè vegis una miqueta
que a vegades
és condició
o condicionant
sine qua non
per no complir
una pena
o una condemna
bé sigui multa
bé sigui
bé sigui
de presó
o de arrest
o de presó menor
etcètera
doncs
el fet de pagar
les responsabilitats civils
i això et dona a veure
una miqueta
que s'intenta
que la gent digui
oh mira escolta
a mi només me preocupa
l'arrest
i m'és igual
pagar o no pagar
si vostè no paga
la responsabilitat civil
ho tindrem en compte
a l'hora de
poder-li suspendre
l'execució
d'una pena
o d'una condemna
vull dir que
es cuida o es mima
bastant el tema
crematístic
econòmic
finalment Víctor
estem parlant
d'onoraris
i no hem parlat
d'un tema
que moltes vegades
així col·loquialment
es diu
sobretot
quan intentem afrontar
processos que tenen a veure
amb els béns
amb els béns materials
és a dir
saps què
que com que jo no tinc diners
i no vull gastar molt
li dic a l'advocat
que si ho treu
aquesta quantitat per ell
és així com es diu
efectivament
això que ara ell dirà
el tecnicisme
però és així com ho expressem
moltes vegades
que vagi a comissió
que es diu normalment
home la quotalitis existeix
de fet
de fet es va
es va
en determinats casos
és un bon estímul
per l'advocat
i una tranquil·litat
pel client
sí però mira
aquí hi ha una cosa
que sempre comento jo
la quotalitis
és un sistema
doncs mira
si em treus
el 10% per tu
i si no
jo tampoc no perdo res
però l'advocat
sí que té més de treball
exacte
però clar
jo voldria
jo voldria
que la gent assumeixi
que majoritàriament
els advocats
s'ho treballen
igualment
o amb igual mimo
quan es guanya
quan es perd
el primer interessat
bueno primer
el segon
interessat en guanyar un plet
crec que el primer
és el propi justiciable
i en un cas així més
és un advocat
procurador
llavors clar
et fas un fart de pencar
cuidat-ho
jo sempre dic
que es té que ser conseqüent
una miqueta
encara que es treballi
el mateix
quan es guanya
que quan s'ha perd
per dir-ho així
col·loquialment
però crec que es té que
una mica ser conseqüent
doncs no és el mateix
segons el tipus de plet
doncs que si
t'has ficat
els calés a la butxaca
o no te'ls has ficat
o has guanyat
o has perdut
però clar
ens trobem que
la tasca desenvolupada
ja no diré
si és millor
pitjor és la mateixa
quan s'ha guanya
que quan s'ha perd
o almenys l'esforç
d'aquell advocat
si nosaltres venem
els nostres serveis
el nostre esforç
òbviament
es té que tenir en compte
el resultat
per tant si no és un cas
molt clar
els advocats
no deuen ser molt partidaris
d'aquest tipus de sistema
no a veure
es pot tenir en compte
però jo sempre dic
que com a mínim
es fixin
la redundància
uns mínims
perquè és que si no
a veure estaríem
a veure
imaginem
anem a fer una miqueta
també de broma
que hi hagi un advocat
que no guanyi un plet
què passa?
que no guanyarà res
treballa
utilitza mitjans
es gasta diners
de la seva butxaca
llavors
crec
crec que no és una situació justa
i insisteixo
a més
en definitiva
una miqueta
per acabar amb una frase
la nostra relació
amb el client
és un arrendament
de serveis
és un contracte
de serveis
no d'obra
de resultat
què passa?
que nosaltres
lloguem
el nostre servei
la relació contractual
moltes vegades
verbal
que s'entabla
amb el client
és
donar o vendre
el nostre treball
òbviament
intentant
aconseguir
assolir un resultat
però resultat
que moltes vegades
per desgràcia
no es dona
des de la posició
o des de l'opció
més satisfactòria
per als interessos
del nostre client
i òbviament
depèn de molts factors
però insisteixo
jo crec
i li diria al ciutadà
que
dintre d'aquesta
mal
a vegades
mala reputació
que tenim els advocats
que tinguin consideració
que el fet
que el resultat
no sigui
el més idoni
pels seus interessos
que l'advocat
normalment
s'esforça
amb igual mesures
guany o es perdi
això està claríssim
Avui hem parlat
d'honoraris
de diners
de la part més material
del món de la justícia
que és molt important
al cap i a la fi
aquests processos judicials
moltes vegades
el que obeixen
al final
és trobar satisfacció
a través dels diners
per tant
era important
també abordar
aquesta qüestió
Víctor Roca
moltes gràcies
per venir a la ràdio
Gràcies a vosaltres
Si no hi ha novetat
i un judici d'última hora
t'esperem la propera setmana
Molt bé
moltes gràcies
Gràcies
Bon dia
Gràcies