.
Dos minuts i mig, un quart de dues,
a moment per parlar d'espectacles,
per parlar de l'oferta d'espectacles,
l'oferta cultural que tenim aquesta setmana a la ciutat.
Des del programa, demà, i amb Sílvia Ferreres, molt bon dia, Sílvia.
Bon dia, Iolanda.
Que avui, pobreta, arrossega un encostipat d'aquells
i no ha renunciat a venir a la ràdio.
Home, home, és que és el millor que pot passar durant la setmana.
I fa una cara que amb la cara ja deia, no em trobo bé.
Dic, ja se't veu, Sílvia, ja se't veu, que estàs una mica peixucha.
Moriré al sortir d'aquí, però ara aguantarem.
Sí, però tu aguanta, aguanta fins i 25, com a mínim.
Jo supe que a la tele, que diuen allò, la Julia Otero i aquesta gent,
m'hi compromiso amb l'audiència.
Doncs aquest és el meu compromís.
Mira, perdona, Sílvia, però aquestes que veus per la tele,
malaltes, jo no les he vist treballar mai.
O els equips de maquillatge i tot això fan virgueries, eh?
Aquestes, si estan malaltes, estan malaltes.
Sí?
Sí.
I posen el substitut o la substituta.
Que tenen un clònic?
No, no, no, no hi van, i ja està.
És que jo tampoc.
Jo vinc aquí i me n'aniré a dormir.
Bé, però has vingut.
Perquè tinc el meu compromís amb l'audiència.
Clar que sí.
I el compromís és parlar d'algunes, només algunes,
de les activitats que hi ha al llarg de la setmana a la ciutat,
de totes no podríem parlar, perquè cada dia hi ha alguna coseta,
i també que vostès treballin una mica.
Això què vol dir?
Que des d'aquest moment ja obrim el 977, 24, 47, 67,
perquè està malaltona, però està generosa.
Sí.
I porta un bon grapat d'entrades per anar a veure
dues de les convocatòries més destacades de la setmana.
En aquest cas ens referim al Teatre Metropol.
D'una banda, l'actuació d'Eliott Murphy,
tot un referent en el món del rock,
en música nova i orquesta, està de gira per l'estat espanyol
i s'aturarà a la ciutat de Tarragona.
I és aquesta setmana que actua, no?
I si Bruce Springsteen diu que ell és el millor...
Aquest és el que li va tocar la cama a Bruce Esbola Cuixa, m'has dit.
No, home, no, aquest és amic del Bruce Springsteen.
Aquest és amic, no, però...
Ah, no, vas al teu germà.
Vas al teu germà.
He confós el germà de la Sílvia amb l'Eliott Murphy.
A veure, no és el mateix, no és el mateix.
Amb tot el carinyo, però no.
No, no, però perdona, no tothom pot dir
que li hagi tocat la cama al Bruce Springsteen.
Jo et puc dir que no.
Ara, hi ha gent que podrà tocar la cama al Paul McCartney, potser.
Alguns.
Alguns, que m'ho han dit així.
I algunes.
Sí, sí, i algunes a lo millor el que puguin.
O mirar senzillament i escoltar, que per això es va als concerts.
Sí, que és bonic això.
Molt bonic.
Serà bonic.
Home, el concert aquest del Metropol,
un concert amb aquest guitarrista, amb l'Eliott Murphy,
no és d'aquests concerts macro, concerts multitudinaris.
És una mica en plàgat, eh?
El tens a prop, que és una altra manera d'anar a un concert de música.
Molt interessant, eh?
Sí, sí.
I això quan serà?
Això és el dijous, sí.
Que han fet la propaganda i no...
El dijous.
I el divendres, dèiem també, ara en parlarem més extensament,
de escenes d'una execució al Teat Redacional.
Qui ens truqui pot triar, o un o l'altre.
I què ens han de dir?
Només hola, posem veure's, han d'explicar alguna cosa.
Què han fet al cap de setmana?
Això com la canalla, quan arriba al col·le dilluns al medelló.
Redacció sobre el que heu fet durant el cap de setmana.
Mira la tele.
No.
I cadascú, doncs, explica el que ha fet a casa seva,
avergonyint o no, els pares.
Dèiem, doncs, quina porqueria de cap de setmana.
No, o dius, tu digues això encara que sigui mentida.
Què és el que has de dir?
Que dolenta, que és.
Bueno, en aquest cas no, no heu de mentir,
que heu tingut molta oferta aquest cap de setmana i molt generosa.
Fins i tot, com diu la Sílvia de vegades,
com un recurs, si heu fet calçotada també serveix, o no?
Sí.
Jo puc trucar per la vida de calçotada.
Serveix la calçotada també per aconseguir les entrades?
Serveix, però hi ha moltes coses.
Deu-ho a la tele serveix?
No.
Ha de ser alguna cosa?
Per veure el José Luis Moreno no li donem entrades.
No, no, no.
Donem a passar una primera trucada.
Bon dia.
En qui parlem?
Què tal, Teresa?
Què has fet el cap de setmana?
Aviam si tindràs punts o no.
Tu fas moltes calçotades, eh, Teresa?
Perquè ja, i la primera vegada ja va guanyar unes entrades per la calçotada.
Sí.
Però té bon tipet.
Sí.
Molt bé.
Són bons els calçots, eh?
Sí.
Jo també en faria cada cap de setmana, si puguem.
Els gruixuts no.
No, mitjanets.
Sí, sí, sí, sí.
Però estan molt dolços, eh?
Fins i tot els gruixuts són bons.
Enguany són bons i no estan excessivament pujats de fer.
Això sembla molt per a tàpies.
Teresa, les calçotades al restaurant o a casa dels amics o a la casa pròpia?
No, a casa dels familiars, que per això la tenen, per compartir-la.
Clar que sí. I la pobra gent que té casa amb Jardí ja pateix quan arriba aquesta època,
perquè sap que els caps de setmana no descansarà.
Jo diria que ahir estava tothom de calçotada, eh?
Perquè Tarragona estava buida.
Amb el dia que va fer, va ser impressionant.
La gent que veies que va sortir de calçotada, que anava a comprar les postres...
I que es queda la passa sempre al Tàrrec, o que això m'agrada.
A Tarragona...
És bonic, i anaves pel carrer i hi ha la flaireta dels calçots, eh?
Veus aquell fum quan vas pujant.
Incendis, no? Calçotades?
No.
A tot arreu.
I al teatre, què tal?
El que vas anar a veure, el Lluís Omar, i què tal?
Doncs jo, sincerament, sense que ningú s'ofengui, el vaig trobar una mica pallissa.
Ai, així m'agrada que ens diguis el que penses, clar que sí.
Però bé, és un gran intèrpret, jo diria, de solistes, o sigui, de grans personatges.
Però com a monòleg el vaig trobar una mica llarg.
I una mica cultista, a veure, una llarga autobiografia i trajectòria de tot el que ha fet,
però si ho saps, si no, la primera part una mica més avorrida,
la segona una mica més tistesa, però tot i així diria que una mica això, llarg.
Per ser un monòleg, a mi em costa, sincerament.
Ara, si veus el, com es diu aquest, el del Màquina Baja, el...
El Pepe Rubian.
El Pepe Rubian és no, perquè és per riure, no?
Clar.
És que allò no és ni monòleg, és una cosa.
És un ben i és pel poble, no? Llavors, perfecte, no?
I el debat de després, el del fòrum, què tal va anar?
Ah, no vaig quedar perquè em va anar a un punt de...
Sí, Elvia.
Ah, molt bé.
A Teresa, si ja li va costar aguantar l'obra com per quedar-se després al...
Però a veure, jo també soc oient d'aquest programa i el que no puc anar a veure m'agrada preguntar.
Clar que sí.
Clar, no, el debat suposo que molt bé perquè ens van trobar el Pep Martorell després i ho va comentar.
Clar, però ell era el conductor.
Però clar, ell era el conductor.
No, jo trobo que està molt bé que ho fàcil, però clar, jo tenia una altra oferta que era anar a veure un concert, un grup de música i em vaig estimar més.
Terraplane, potser?
Sí, Terraplane.
M'ho hem fet, molt bé.
I què tal, què tal?
Perfecte.
És que tenen, a veure, són un grup de rock dels clàssics, però és que ho fan tan bé, sona tan bé, i clar, al·ludint grups així com els del Tonos, que ja és el tipus de música que fan, no?
I rock clàssic, però és que és perfecte.
Quina llàstima que ja no s'hi dediquin gaire, els Terraplaneis.
Jo crec que l'agafarem de cronista, la Teresa.
I tant, i tant, no faria la merda bé.
Jo crec que et farem una oferta, Teresa.
Home, jo crec que es mereix el doble d'entrada.
Jo crec que sí, jo crec que et mereixes anar a l'Eliot Murphy i a veure l'assassinat d'una execució.
I al Sir Crick no van fer res? No, que teníem calçotada.
No, perquè tenia la canalla malalta.
Quina agenda, quina agenda?
Clar, és important de calçotada.
Sí, però a veure, la pròxima vegada els haig d'anar a veure.
Sí.
Jo reconec que l'Eliot Murphy ja tinc entrades des de fa temps, perquè els havia de veure, però truco per al meu germà, que espero que me les podeu regalar.
I tant, home, que te les mereixes.
Sí, no, Sílvia, jo crec que...
Si hagués de fer una redacció, que em dèiem abans la canalla, li faltarien folis, eh, a la Teresa?
Jo soc sincera, perquè ja l'Eliot Murphy l'havíem de veure i ja me vaig espavilar per comprar-les, però aquest mon germà no et tenia.
Dic, mira, si puc demà trucar a la ràdio.
Molt bé.
I he pogut.
Doncs mira, Teresa, jo l'obra del Lluís Omar no l'he vista, per tant no puc parlar, però per la conversa que vam tenir li preguntar,
escolta, per això que fas una mica de currículum en forma de monòleg teatral,
diu, no, no, és molt divertit, hi ha entran moltes coses, i que tot era amb tot humor, no ho sé, no ho sé.
Sí, no, sí.
És un gran treball d'actor, però la història potser es fa una mica llarga, no?
Sí, i jo ho he comentat, això, la primera part més descompensada, no gaire compensada,
perquè la primera part era molta autobiografia d'altres obres i moltes cites, no sé això, no?
Ocultes d'autors i d'obres que ja ha fet, que està molt bé, però fer-ho en una sala tipus la Bequet de Barcelona, no?
O una sala més petita, i no per al gran públic i per a les típiques senyores que van al metropol totes arreglades de perqueria.
I el fet que fa acte.
Que van anar a veure, doncs, l'actor famós i no l'obra en si, no?
I jo trobo que això, fins i tot hi va haver gent que va marxar, que a mi em sent molt de greu, no ho faria mai, eh?
Jo tampoc, però no hi ha una cosa que es diu educació.
Sí, per això mateix. Llavors, una mica, jo he fet aquest comentari en plan carinyós, vull dir que tinc un gran respecte, no?
Però que a mi personalment vaig ruir una mica, i vaig veure això, no?
Que la gent es movia, que agafava cara més, que havien soroll, i dius això és perquè no funciona.
És un símptoma, és un símptoma quan hi ha aquests moviments al pati de butaques.
Molt bé, Teresa, així, doncs, què vols?
Vull la...
Elliot Murphy.
Elliot Murphy, sí, molt bé.
Doncs, moltes gràcies.
Les podeu recollir al Tetra Metropol, al teu nom.
Molt bé, que bé.
I, escolta, si tens ocasió, truca'ns dilluns vinent i ens expliques què tal ha anat allò de l'Heliot Murphy.
Si puc, sí.
Molt bé.
Si tens un momentet.
Vinga, gràcies, Teresa.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia, adéu.
Algú va anar a veure la Marina, del mestre Josep Maria de Munt, que ens truqui, 924-47-67.
No sé si van anar a veure la Marina o què van anar a veure, però hi ha algú que intervindrà.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Teresa Serra.
Una altra Teresa.
Què tal, Teresa?
Bé.
Què hem fet el cap de setmana?
Jo, mira, vaig anar de circ a pallassos.
El Cric-Cric?
Sí, el Cric-Cric i el Marcel Gross.
Molt bé.
Escolta, has agafat els millors pallassos de Catalunya i del món mundial, eh?
I tant que sí.
I què tal?
El Torter-Poltrona molt bé.
És un circ que ho cuiden molt bé.
Genial, sí.
Els Mortimers, no?
Els Mortimers agraden moltíssim.
Molt bé.
La setmana passada ja vam comentar que el circ és encantador, el personal també.
Jo vaig anar a ell també.
I m'agradar molt tots.
I aquells nois, els trapeccistes, és que era espectacular.
Com se poden enfilar allà.
Com patir, eh?
I el senyor aquell que era també una mica contorsionista, aquell que anava amb l'abric?
El Tigre.
El Tigre.
El Tigre era molt bo.
Un personatge també molt divertit.
I què tal?
El Marcel Gross bé, no?
El Marcel Gross molt bé.
És clar, parlem de clàssics en el bon sentit de la paraula.
Molta gent o molta cua o no?
Molta gent, molta, sí.
A més, a les dues sessions, a la segona potser no tanta perquè era l'hora de dinar.
Ja és la una.
Això, i era un horari més, més rarillo.
Però la primera, molt bé, tot ple, molt animat.
Molt bé, Teresa, i tu on vols anar aquests dies, aquesta setmana?
Què vols anar a veure?
A l'Heliot Murphy o a les escenes d'una execució?
Amb l'Anna Lizaran.
M'agradaria veure les escenes d'una execució.
Doncs ja estàs fet.
Ja estàs fet.
Ja estàs fet.
Ja pots passar pel Metropol a partir de demà, reguller les dues entrades.
Ja estarà en el teu nom, vas amb el carrer d'entitat i res més, ja està així de fàcil.
Gràcies, molt amant.
Gràcies a tu, Teresa, per trucar-nos.
Bona setmana, adeu-siau.
Veus, és que el tema dels espectacles infantils també ho tenen, això, que si són de qualitat, s'omplen.
Està comprovadíssim aquí a la ciutat de Tarragona.
Hi ha molt de públic infantil de teatre i d'espectacles.
Encara podem rebre alguna trucada més, no, Sílvia?
Com que està en costipadeta, diu, avui regalaré moltes coses que tampoc no estic per explicar.
I jo crec que això ho agraeixen també els oients perquè els hi regalem entrades.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En Jordi Puerta.
Què tal, Jordi?
Doncs molt bé.
I què hem fet el cap de setmana?
El cap de setmana, entre d'altres, posem a veure les puncions, com aquesta de pintura de César Estany.
Ah, i què tal?
Molt maca.
Molt maca.
O sigui, que es veu una sèrie de quadres i tal, no?
Així un pastel, que són maquíssims, no?
I la de Jujol, l'heu anat a veure?
No, doncs jo també hi vaig anar a veure.
I què tal?
Doncs també molt maca.
Maca, no?
Maca, no?
A veure si hi ha aquestes coses, doncs, és maquíssim, no?
I a part també, doncs, també he anat a tirar fotografia i tal, no?
Sóc molt aficionat a fotografia, llavors cap de setmana, doncs, passo a tirar fotografies i tal, no?
Oi, aquest cap de setmana s'ha inaugurat la d'Esquerra Republicana, també.
Sí, al Port.
Sí, a Catalunya, tampoc.
Que t'agrada molt anar a les exposicions, Jordi.
Sí.
I què aprofites el cap de setmana per anar a veure-les?
Cap de setmana i entre setmanes també s'hi puc.
Veus? Doncs, escolta, hauràs de deixar-te un raconet a l'agenda per anar a escoltar l'Eviod Murphy
o anar a les escenes d'una ejecució.
Què t'estimes més?
L'Eviod Murphy, sí, pot ser.
Doncs pot ser, Sílvia?
I tant.
Doncs sí que pot ser, Jordi.
Les entrades les pots passar a recollir pel Teatre Metropol, d'acord?
Doncs moltes gràcies.
A tu per trucar-nos.
Gràcies.
Bon dia. Adéu-siau.
Adéu-siau.
Veus que bé?
Sí.
Les exposicions que de vegades no ho esmentem, perquè clar, com que tenen l'edat de caducitat
diguem-ne més ampliada que no pas...
Sí, però al final, pobreta, sí, i la veritat és que en pocs anys ha canviat molt el panorama
d'aquí, entre l'aposta que fa l'Ajuntament i l'aposta que han fet, la Fundació La Caixa.
Mira, la Fundació La Caixa ja ens avançaven algunes que vindran després de Jujol, una d'una
fotògrafa alemanya que pot estar molt bé.
I després, una que a mi em crida molt l'atenció, que arribarà d'aquí uns quants mesos, aquesta
de Tuarec, en aquesta línia que fan d'exposicions històriques i una mica antropològiques, com
van fer la del Tíbet, doncs ara arribarà una que es diu Tuarec.
Una altra trucadeta, Sílvia?
L'última, perquè si no...
Mira, l'última, l'última, si no, no podrem en dir res més.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Assumpció Robert.
Què tal, Assumpció?
Bé, molt bé.
Sí, i el cap de setmana?
El cap de setmana estupendo.
Què hem fet?
Doncs mira, em vam celebrar molt bé el Dia de la Dona.
Ah, treballant, no?
No.
Quina sort.
Quasi que t'ho he dit de festa.
Oh, que bé, que bé.
Cap a l'Ajuntament, és que vaig presentar una prosa.
Ah, i va guanyar?
No, un diploma.
Molt bé.
Jo ja, amb participar ja he estat contenta.
Molt bé, molt bé.
De Tíbet era bolla.
I de què anava aquest text d'Assumpció?
Aquest text, ui, és molt...
És molt, miqueta trist i alegre, de tota manera, però és la meva vida reflexada, eh?
Tota la meva vida de joveneta.
Això està molt bé.
És que la gent hauria de fer la seva biografia, de veritat.
Sí, sí, sí.
Tots que l'han llegit, l'han trobat, doncs...
Els ha agradat.
Això, que no soc cap escritora ni res, eh?
Ha sigut apencionada totalment.
Però aquest concurs està pensat així.
I m'agrada molt escriure el català, ja que no me'l van ensenyar, però sempre hi tinc molta afició.
Molt bé.
És a dir, va celebrar el Dia de la Dona, dissabte?
Sí, sí.
Va anar de calçotada també, o no?
No, no, vam anar amb un dinar també totes les dones, que érem 350 dones.
Déu-n'hi-do, eh?
A la residencial.
I va dir-ho de bon dia.
Una mica de ball, és el que li anava a dir, que no pot faltar el ball, eh?
Sí, sí, sí, mira, tot érem dones, però ballàvem amb les altres.
També es pot ballar suelto, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, Assumpció.
Va passar molt bé, ahir vam anar a veure l'exposició de Jujol.
Molt bé.
Escolta, és que fan els deures, eh?
Fan els deures, fan els deures.
Per això mereixen una bona nota i unes entrades, eh?
Els jubilats han d'anar més carrers a veure coses, també, no?
Clar que sí.
Tenim més temps.
I tant.
Clar que sí.
Assumpció, on vol anar, vostè?
A veure el teatre, m'imagino?
Jo al teatre, sí.
A les escenes d'una ejecució, no?
Sí.
Doncs, escolti, pot passar a recollir les entrades per les taquilles al teatre a Metropol, justament, eh?
Això per quin dia és?
Això és per aquest divendres, a les 10 del vespre.
A les 9 del vespre, perdó.
És a les 9, sí, és una miqueta abans.
Gràcies, Assumpció.
Adéu, si hi hau bon dia.
Adéu.
Res, Sílvia, que hem de fer el resum així ràpid, eh?
No ens ha quedat temps, però escolta, ja va bé tenir aquests crítics accidentals.
No, pobrets, veus, la meva audiència em cuida perquè no podia parlar.
La Sílvia avui està malament, truquem nosaltres.
Un repàs superràpid.
Vinga.
Destacadet, el dimecres a Poetes, al Comte a Comtes, a dos quarts d'onze.
A Déu a Tarragona, el dijous a La Bequeria, a les onze.
Pots anar a veure l'Eleomorfi i després anar a veure One Drop.
Després, destacar a La Caixa, el dissabte al dematí,
un d'aquests concerts familiars amb el Montto Cantabile,
o també el diumenge a les doze, el Parxís Màgic, al Teatre Metropol.
I també el diumenge a la tarda, a l'antiga audiència,
una pel·lícula sobre l'onze de setembre, de diferents autors.
Això és un abans, perquè ja saben que al llarg de la setmana
anem parlant amb els protagonistes d'aquest espectacle.
I anem parlant, però així dilluns fem una panoràmica amplia
del que donarà de si la setmana en matèria de lleure i de cultura.
Sílvia Ferreras, gràcies per venir, malgrat tot.
A vosaltres.
Cuida't i apa, enllitexat.
Vinga, adeu.