.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut puntual, eh?
Com cada dimarts, aquí el tenim al matí de Tarragona Ràdio,
se'n recorden, la passada setmana vam fer un tom per la costa,
per diferents costes, perquè vam anar de Galícia fins a Benidorme,
per recollir creences, llegendes al voltant del mar, del món marítim,
des d'una vessant, allò, una mica tortuosa.
Avui continuarem parlant en la línia costanera,
podríem dir-ho així, però ens quedem a casa.
Però, primer que tot, Jordi, jo fa molts mesos, aquesta temporada,
encara no t'havia deixat anar cap refrenyer.
He dit, home, ni que no vingui a Tom,
jo algun refrany he de dir, perquè és que si no rebento.
Haurem de buscar alguna cosa.
No, no, però jo he trobat un, però molt...
És que, clar, del mes de novembre, tot és Sant Martí o Sant Andreu,
o tots sants, i això ja ens comença a quedar una mica lluny.
Però he trobat una cosa que jo buscava i dic,
mira, com que ha plogut i ha fet uns dies així,
però mira quin sol tenim, i el que diré jo ara,
ens queda una miqueta desfasat, però com que me l'havia preparat.
Diu, novembre humit,
per això de la pluja que tothom deia l'altre dia,
mira, de ploure, de ploure. Doncs no, senyores i senyors,
la pluja al novembre és estupenda,
perquè diu, novembre humit, et faràs ric.
No ho sé més, ja.
Això és un avançament de la loteria de Nadal.
De la loteria?
Escolta, mira, ara m'acaba de donar una idea,
quan acabem l'espai, ja li diré al Jordi.
Això és com el cirr, més difícil encara.
Més difícil.
Més difícil encara.
Ara, li posem difícil al Jordi Bertran
a la recerca de llegendes d'històries,
i sempre en troba.
Fins i tot, com que l'altre dia ens va agradar tant tant
aquest tema del mar,
i van dir, vinga, va,
continuar explicant coses relacionades amb el món del mar.
I no conforme amb això el que jo els deia,
doncs, llegendes, històries relacionades amb el mar,
i a més, domèstiques, de casa.
Avui ens aturem a la platja del Miracle?
Sí, i ho hem intentat fer
des del punt de vista del calendari,
que sempre és més difícil.
Tot ho lliga, eh?
No sé com ho aconseguim, però tot ho lliga.
Si no, no, és complicat.
La setmana passada, si recordeu,
vam parlar d'allò d'Oxia.
Era real del primer aniversari
de l'accident del Prestig, imagín't-se, eh?
De Moxia, no?
I llavors, doncs, una mica,
és aquesta que fa el fil, no?
I avui, doncs, aquest fil l'hem continuat
partint d'una idea que l'altre dia
vam deixar en l'aire,
una mica que és aquestes arribades
de personatges sagrats, podríem dir-ne.
I quan parlem de sagrats,
a vegades parlem de mitologia,
a vegades parlem de tradició cristiana,
a vegades parlem d'altres temes,
que van succeint.
Parlàvem dels mascarots, per exemple.
Mascarons.
Mascarons, millor dit,
que és una altra cosa, els mascarots.
Per cert, aquests dies he tingut l'oportunitat
d'escoltar una cançó
que em va recordar l'altre dia,
el programa,
el que passa és que no la tenia l'altre dia,
que és una cançó que prové de Valguer,
per tant, una ciutat a l'illa de Sardenya,
al mig de la mar Mediterrània,
que és d'una cantant,
que canta en alguerès,
o canta en català, doncs,
amb el dialecte alguerès,
que és la Franca Masso.
Que ha estat a Barcelona,
actuant aquests dies, a més a més.
I parla, precisament,
dels mascarons de les barques, no?
Jo vaig pensar, dic,
mira, quina llàstima.
Doncs no, res, la buscarem i me la posarem un dia.
Algum altre dia, amb una altra cosa,
ho farem, això, no?
Molt bé, doncs,
jo el que m'agradaria que em diguessis
per què el calendari
ens situa a la platja del Miracle.
Doncs ens situa a la platja del Miracle
perquè, sempre és una mica allò,
amb un a baix, no?
Perquè una de les històries que tocarem avui,
d'una manera o altra,
s'encavalca entre els mesos d'octubre i novembre
de fa molts anys,
del segle XIII, del 1230,
i es barreja la història i la llegenda.
I això, doncs,
s'ha portat una mica amb aquest...
Ja no m'atreveixo a precisar...
Què ens explicaràs per què la platja del Miracle
es diu del Miracle?
Podria ser una de les versions,
però intentarem amenir també
amb una mica de llegenda.
Home, doncs,
si ens expliques això,
perfecte,
perquè són d'aquelles coses
que les hem sentit tota la vida
però que no les coneixem.
Bueno, hi ha diferents versions
i, per tant,
tampoc no voldríem aquí pontificar.
Algunes, algunes.
Direm una de les històries
o intentarem, doncs,
en alguns altres casos,
donar alguna dada històrica també, no?
Bé,
una de les històries principals d'avui
ens remunta a l'època medieval
i ens remunta a un carrer
molt proper visualment,
podríem dir,
a la mar Mediterrània
davant de la costa tarragonina
que és el carrer La Nau, no?
El carrer La Nau
és un carrer mariner,
com el seu propi nom indica.
I és un carrer, doncs,
que d'una manera o altra
ens permet
circular des de l'interior de la ciutat
cap a l'exterior
i, per tant,
en direcció claríssima
cap al mar.
Bé,
una de la història i agenda
d'aquest carrer
es vincula
a la conquesta
de la illa de Mallorca,
per tant,
també relacionada amb el mar.
I es diu
que en un dels
edificis més o menys nobles
que hi havia en aquest carrer
es va donar, doncs,
la situació
en què un mercader
famós
estar reunir,
que és en Pere Martell,
que té un carrer dedicat.
També té un carrer.
En aquest cas,
a l'altra banda de la ciutat,
molt a prop de Tarragona,
ràdio.
És com una mica de plano
de Tarragona avui.
Doncs,
sembla que va,
en aquest carrer,
va apuntar
la possibilitat
al rei Jaume I
d'anar cap a Mallorca,
o sigui,
cap a la conquesta de Mallorca.
En tot cas,
el que sí que és cert
és que sembla que
des de la visual,
i això encara s'ho exceix avui en dia
des de la torre del Pretori,
els tarragonins ho poden comprovar,
la visual és bastant bona,
i en tot cas sí que
d'una manera o d'altra
se'ns inspira
aquesta possible
anada cap a dins
de la mar Mediterrània.
Bé,
sigui com sigui,
el fet és que
la història
certifica que el rei Jaume I
va conquerir les illes
i entre ells
entre elles Mallorca.
On hi havia
tota una sèrie de personatges
que ens començaran a aparèixer,
que ja ens apareixien
una mica l'altre dia
quan parlaven dels pirates,
no?,
els pirates,
però bueno,
en aquella època
a Mallorca
hi ha el Moro
i el Turc,
depèn de com
segons qui parla,
que està ocupant
aquella illa
i és conquerida
per les tropes cristianes.
La llegenda
no tant
se centra
en la conquesta,
que donaria per molt,
sinó se centra més
en la tornada,
cap a aquí.
i...
En Jaume I
ja ha anat a Mallorca,
ja l'ha conquerit
i torna.
Ha fet unes quantes
escabetxines.
Pere Martell va amb ell?
O aquí Pere Martell
quin paper ha de jugar?
Pere Martell
no intervé massa
en la nostra llegenda,
ho he dit una mica
per situar-lo.
Allò per adornar la història.
Sí, però el Pere Martell
és al principi
un personatge
que a banda d'incentivar
doncs sembla
que també contribueix
i financia
l'expedició.
Hi ha molta més gent
que financia
aquí
aquest procés
entre
autoritats civils,
l'arquivisbe
de l'època,
diferents
poders de l'època
intervenen en aquest procés,
que seria
més llarg.
En tot cas,
en la tornada
que sembla que s'inicia
a l'octubre del 1230
cap a les costes
tarragonines,
al final
el rei
doncs desembarca
concretament
a Tamarit,
una zona
doncs
en aquella època
que no pertanyia
al municipi de Tarragona
sinó que era independent.
Tamarit fins al segle XIX
va tenir
una independència clara
respecte
a la ciutat de Tarragona.
És una zona
també vinculada
històricament
a una sèrie
d'elements
podríem dir
militars
en relació
amb guerres
i tal
fins a la guerra civil.
Talos de la Torre de la Mora,
la Torre de Vigia
és una zona
exacte,
una zona que suposo
que podríem
forgar una mica
i trobar diferents
i agendes de pirates
fins a la guerra civil
on encara
recordo uns dies
un mitjà de comunicació
que apareixien
tota una sèrie
de trinxeres
i tal.
Bé,
en tot cas hi ha una zona
que és la Porrassa
que és on desembarca
el rei
i sembla que el rei
fa
estatge
en un dels castells
fortificats
de la zona
que era el castell
senyorial
del Molnàs
és a dir,
a mig camí
abans d'arribar
a Tarragona
és a dir,
estem a desembarcar
allà
i ja
però
si ho veies
ara això
el baixava
en la zona
és important
els reis
quan entren a les ciutats
normalment
i més si venien
d'una expedició
això era una mica
una cosa
per fer un
diguéssim jo
un estatge
provisional
per no dormir
al vaixell
és a dir,
estaven en un castell
però llavors
es reembarcaven
i des d'aquesta zona
de Tamarit
arribaven a rem
amb barca de rem
a...
bueno,
amb barca
amb vaixells de rem
algú pensarà
que algú va
amb una muleta
d'aquestes embarcacions
tradicionals
no, no
amb uns vaixells
més grans
cap a Tarragona
i normalment
encara es conserva
aquest fet
avui en dia
per exemple
quan arriben els reis mags
arriben a l'escala reial
que existeix
arriben per mar
exacte
i arribaven
i desembarcaven
doncs bé
el rei va desembarcar
en aquella platja
de Tarragona
i just
quan va acabar
de desembarcar
a la platja
la llegenda
no sé si
tenia o no
tenia escala reial
però el fet
és que va desembarcar
es va produir
un fet
el miracle
estem dient
es va produir primer
el problema
i després el miracle
però la platja del miracle
estem
que no es deia del miracle
la platja de Tarragona
que nosaltres ara
diem del miracle
exacte
la platja de Tarragona
és com s'explica
en aquella època
és a dir
és normal
perquè la ciutat
en si
la platja
que històricament
ha desembocat
és aquesta
per tant
la resta
sempre ha estat
més enlluny
i avui en dia
totes les platges
és a Tarragona
sí
però aquesta
estava més propera
al cascantic
al nucli històric
bé
el fet és que
hi ha una gran tempesta
en el moment just
que acaba
de desembarcar
el rei
a la platja
estem al mes
de novembre
una època
d'aleshores
que no és com ara
perquè el temps
si ho insidus
al temps
d'aleshores
no era com el d'ara
el teu refrany
contradiu una mica
la llegenda
perquè diu que plou bé
el mes de novembre
però vaja
en tot cas
el que sí que es produeix
és que les dues embarcacions
que venien amb el rei
i de les quals
acabava de baixar el rei
s'enfonsen
davant de la costa
de Tarragona
però ja havien baixat
havent baixat el rei
amb la qual cosa
s'interpreta
doncs
bueno
hi ha diferents versions
però el fet és que es produeix
un miracle
gairebé reial
està bé però poc espectacular
la persona del rei
és com sigui en Jordi
poc espectacle
home hi ha diferents
jo m'imagino
que els que es van enfonsar
no havien de pensar
el mateix
ah no no
que havia baixat el rei
no tothom
exacte
ah d'acord
no perdona
dic home
si ja havia baixat tothom
no hi ha xifres de morts
que s'enfonsin les barques
estàs una mica periodista
ara
allò de buscant
la notícia més destacada
si van haver-hi víctimes
ho lamentem molt
pensàvem que és que s'havia
no sabem del tot
però el cert és que el rei
el rei es va salvar
i
bueno
des d'aleshores
una mica
aquesta és una llegenda històrica
que
perfila des de l'edat mitjana
molt clarament
aquesta
però era dia de tempesta
sí sí
però
això va ser fruit de l'atzar
aquí del miracle
jo no el dic
però
llavors
el rei acabava de baixar
i això s'ha interpretat
com a tal
el fet és que
en aquella platja
hi havia una capella
que era la capella de Sant Miquel
i a partir d'aleshores
se situa també
en una nova ubicació
de la capella
o basílica
o església
de Santa Maria del Miracle
que realment seria
Santa Maria dels Miracles
perquè n'hi ha molts més
documentats
el cas és que
aquesta església
és la que encara avui en dia
es poden veure
la seva planta
les restes de la seva planta
a l'interior
de l'amfiteatre
de l'antic amfiteatre romà
i per tant
d'una manera o altra
sí que es testimonia
aquesta vinculació
aquesta dedicació
a Santa Maria
d'aquest miracle
o d'altres miracles
des d'aquesta època medieval
hi ha moltes interpretacions
algunes connectades
per altres llegendes
perquè aquí en passen bastantes
no hi ha cap miracle
més lluïdet
home aquest és el més espectacular
perquè és el que protagonisme
pel protagonista
però no pel miracle en si
hi ha bastants de miracles
en aquesta platja
igual que és una platja
on hi ha molts
sembla que estadísticament
és la que hi ha més ofegats
a la ciutat de Tarragona
per tant
s'ha d'anar
en compte
jo diria aquí
el que és cert
és que hi ha altres protagonistes
que també
calmen tempestes
hi ha un altre bisbe famós
en aquest cas
un altre personatge
doncs del tema eclesiàstic
és el bisbe
Oleguer
que
entra en una mena
de debat espiritual
humà
després de calmar
una tempesta
perquè ell s'havia d'embarcar
i decideix
fer una mena de conjur
i canvia
la situació del temps
en aquell moment
per això
fa olor eteretgia
sí
però això era un bisbe
que fa provocar
tot un dilema
entre si
el Déu
com a personatge
doncs religiós
i l'home
com a
en aquest cas
el bisbe
com a representant
de Déu
es produeix
una certa dicotomia
que genera
tota una crisi
espiritual
jo diria
del bisbe
però la va calmar
la tempesta
sí la va calmar
de fet n'hi ha altres
vull dir perquè
també
podríem remuntar-nos
a la pre-basílica
amb la mateixa
història
doncs
de
Sant Fructuós
en aquesta
martiritzada
l'arena
de l'amfiteatre
sembla que també
està
el moment
doncs del martiri
doncs també hi ha
una ascensió
cap al cel
vull dir
hi ha tota una sèrie
és un espai màgic
realment
la platja del miracle
que es va
doncs
historiant
des de diferents èpoques
no?
i podem trobar
doncs efectes
en el primer cristianisme
després podem trobar
aquesta notícia
més
jo diria
aquesta capacitat
miraculosa
de la platja
sempre
està vinculada
doncs
a la calma
de la tempesta
salvar una vida
enmig de la tempesta
sempre aquesta mar
doncs
una miqueta
problemàtica
i algú que se salva
una ventana
sí
segueixen una mica
aquesta via d'entrada
del mar
de
cap a la terra
en aquest cas
es produeix un miracle
en el moment
que un personatge
doncs
important
doncs
acaba de desembarcar
no?
i trobem
històricament
altres personatges
doncs
que es van d'això
tu l'altre dia
apuntaves
el fet de
de les imatges
sagrades
que ens arriben
via marítima
no?
també
és a dir
a partir de la llegenda
que ja comentàvem
de la platja
de la mare de Déu
dels sufratges
doncs
que connectàvem
amb les mare de Déus
de Moixia
doncs
veiem
que hi ha
aquesta és una situació
habitual
que desembarquin
imatges sagrades
per les platges
no?
el cas més
de les comarques
tarragonines
el cas potser
més habitual
o en quant a comentari
tot i que a vegades
sovint
doncs també
molt desconegut
és el cas
de la imatge
del crisi
de Salomó
no?
però per aquí
hi ha dinerons
hi ha un rescat
hi ha cursaris
és més apassionant
aquesta història
i perdona Jordi
que no pas l'altra
és més
més de pirates
té més elements així
llegendaris
i espectaculars
insisteixo
és una història
de pirates
no?
realment
i clar
en aquest cas
doncs
sí que està
amanida
doncs
per tota una literatura
curiosa
en tot cas
en l'altra
llegenda
que podem explicar
un altre dia
en relació
amb totes les mitologies
de les creus
el cas
de Salomó
el que es produeix
és senzillament
una arribada
d'una imatge
venerada
a través d'una platja
és a dir
no és que
el mar
en aquest cas
actui
d'alguna manera
doncs
tempestuosa
o que ens condueixi
a un miracle
sinó senzillament
és la porta
de comunicació
entre
el món
del nord
de l'Àfrica
concretament
la ciutat del Ger
i
les platges
en aquest cas
no la platja
de Tamarit
o la platja
del miracle
sinó la platja
una miqueta més amunt
que és la platja
d'Altafulla
és a dir
anem pujant
i en aquesta platja
d'Altafulla
hi ha un desembarcament
d'una imatge
que jo crec que donarà
per un capítol important
d'explicar aquestes històries
que és una imatge
d'un crucifix
amb tota la relació
que suposa
les creus
que venen
en aquest cas
del món
del moro
si no
no digues
digues
i a més a més
un crucifix
que curiosament
està mutilat
és que precisament
com que té tots els elements
per explicar una història
allò
amb temps i amb ganes
fem com els colabrons
si et sembla
continuarà
fem per capítols
avui ens hem aturat
a la platja del miracle
la propera setmana
parlem
anem pujant
parlem
a Benidorm
fixa't des de Benidorm
si has fet camí
des de la setmana passada
ens aturarem
a la platja d'Altafulla
esperem que arribi
aquest baixel cursari
pirata
procedent de l'Alguer
amb aquesta imatge
del Sant Cris
mutilat
aviam els fidels
de la zona tarragonina
què volen fer
què no volen fer
i veurem com s'acaba
la història
sí
de totes formes
pensem
en aquests diferents
papers del mar
és a dir
a vegades
el mar
ens porta
la tempesta
que ens podeix el miracle
a vegades
senzillament
ens porta
la veneració
ens anem trobant
en diferents
situacions
tot un món
no sempre
ens dona la mateixa
relació
parlarem la propera setmana
com sempre
Jordi Bertran
ha estat un plaer
de veritat
que ens hagis acompanyat
i t'esperem
el proper dimarts
esperem que puguis comptar
més ferits
i més morts
home
tampoc és això
és que em malinterpreta
em malinterpreta
et puc dir
la xifra exacta
deixa'm dir-te
un verset final
ah
un verset encara
no tan sols
a Solomó
d'ell tenen confiança
tot el camp de Tarragona
d'Urgell
la Conca
i la Segarra
l'Ubisbat de Barcelona
i la més alta muntanya
li tenen devoció
i fins a les Índies d'Espanya
gràcies
és un verset popular
dedicat al Sant Crist de Solomó
doncs
amb aquest verset
posem el punt i seguit
perquè la propera setmana
haurem de conèixer
en profunditat
la llegenda
que ha donat nom
posteriorment
a aquest ball
que ja té una anomenada
important
arreu dels països catalans
al ball de Sant Crist de Solomó
a la Segarra
a la Segarra