.
4 minuts, un quart de dues.
Després del parèntesi de gairebé dues setmanes,
Sílvia Ferreres, molt bon dia, benvinguda.
Bon dia.
No perquè ella no volgués ni nosaltres,
és que dilluns passat era el dia que s'havia d'anar a menjar a la mona
al pont del diable per seguir la tradició,
o allà on convingués, o no.
Tu hi vas anar al pont del diable?
Jo no.
Jo no surto de casa els dies que hi ha molt de trànsit.
Jo tampoc.
Escolta, és que has de trobar la carretera i a patir pel món.
A veure els barcelonins, doncs ja estem d'aquí.
Ja hi ha la gent de Barcelona,
ja som nosaltres, ens quedem tranquil·lament a casa.
I tant.
Com uns reis i unes reines.
Sílvia, quina setmana més magueta que tenim d'activitats?
Jo he vist una cosa que em crida molt l'atenció.
Jo el que vull haver-hi és que ningú marxi de pont,
amb aquest pont tan maco que hi ha,
però que ningú marxi perquè amb les actes que hi ha en aquestes setmanes...
Doncs escolta, la gent sí que té la butxaca llarga per marxar,
si fa no res, setmana santa, quatre dies...
No, que tots estaven a la processó.
Ah, i marxen ara.
A la perruqueria i a la processó.
Ja, veus?
Mira, ara ho he vist aquí, ha escrit el tema de les caramelles.
Clar, és molt...
Que bonic és el tema de les caramelles.
Sí, sí, cada any vine.
Cançons de ronda a les xiques, que això ja no es fa, eh?
Sí, els del cor gregal cada any ens aleiten una mica tard,
perquè, clar, lo de les caramelles, que jo sàpigui, és per Pasqua, no?
És per Pasqua, és per Pasqua.
Però, bueno, ells a la ciutat...
Però com que hi ha tanta cosa...
Sí.
És com els tres toms.
Home.
Els tres toms es fan per Sant Antoni.
Els tres toms duran tot l'any.
Avui he vist el diari que els havíem fet a l'hora de baracar.
Per això t'ho dic, que durà tot l'any, perquè, clar...
Comencem a demanar que...
Ja està bé que Intermón organitzi coses ahir.
Ah, i tant, i tant.
Aviam si repartim una mica tot aquest bé de Déu de coses que tenim.
Sí, sí, i comprem cafè.
Per exemple, del comerç solidari.
I tant.
Bueno, què et sembla? Parlem d'aquesta setmana?
Parlem d'aquesta setmana.
Què sembla si primer...
Recordem el telèfon.
La gent s'ha portat molt bé, que ha anat al Metropol,
ha agafat entrades de quasi tots...
Bueno, dels espectacles.
No em diguis que està tot venut, no.
No, tot venut, no.
Però Déu-n'hi-do, eh?
Què s'ha venut?
Joan Pera i Paco Morán.
Clar que sí.
No queda ni una...
Ni una.
Ni una entrada, ja.
No, però ja està bé, però la gent va ser...
Els que van anar al matí, en van trobar.
Però són uns fenòmens, aquesta gent, eh?
Sí, sí.
I altres espectacles.
Sí, i l'habitació del nen, i el cafè de la Marina.
Aquesta de l'habitació del nen.
En queden molt poquetes, molt poquetes.
És normal que quedi en poquetes, perquè, a més,
quan es va estrenar, se li va fer una gran...
Ja et diré més, que no sigui l'any que ve.
Mira ja quina visió que tinc de futur.
Que no sigui ja la millor actriu l'any que ve, la Marina.
Perquè surten a Vila de Sal, perquè clar...
Difícic, però mira...
No perquè hi hagi allò que...
No és que m'ho menti jo, però com que sempre es guanya,
dic, doncs quasi que vas anar a veure ja la guanyadora de l'any que ve.
Que hem de parlar un dia de l'1 dels premis,
que es pot votar els premis de l'any passat.
Ah, doncs quan tu vulguis.
Sí, la setmana que ve en parlem.
D'acord.
Aquesta setmana tenim molta feina.
Bueno, què et sembla?
El primer que farem serà obrir el telèfon,
perquè avui també veig generosa.
Ja et veig que portes unes entradetes aquí a la butxaca estupendes,
pel tema dels contes de la Xina i per l'habitació del nen.
Atenció, que queden poquetes entrades.
Algunes d'aquestes poquetes entrades les poden aconseguir de franc.
Sí.
Si ens truquen al 977-2447-67, han de fer els deures, com sempre.
L'únic que es tracta és que ens truquin i ens comentin, doncs,
algunes de les activitats de les que ja ho heu dit.
Que hi entre la bicicletada, els de la URB...
Sí, i dissabte la romescada i la dansa.
Ens pot aguantar.
A veure, ho tenen facilíssim avui per fer-nos la crònica
del cap de setmana en matèria cultural i de lleura.
977-2447-67.
La recompensa és evident i, escoltin, que està prou bé, eh?
La possibilitat de triar entre dos espectacles magnífics
per anar al Teatre Metropol de Tarragona.
Mentre arriben aquestes primeres trucades, que esperem que arribin,
comentem aviam què és el que tenim.
Un destacat d'aquesta setmana.
El demà, a la sala Amagatzem, a les 10,
un recital de poesia de Miquel Martí Pol,
a càrrec de la gent de l'aula de teatre de la URB.
Dins de la primavera del teatre?
Això mateix, el que va començar ahir, que anàvem per la Rambla,
amb totes les actes, amb diferents figures
que han fet amb altres activitats de l'aula de teatre,
doncs ho treien.
Després, el dimecres, el que comentàvem,
a dos quarts de vuit, una hora molt bona per als nens,
perquè l'endemà és festa més.
És veritat.
Hi ha els contes tradicionals de la Xina.
que, a veure, saps el Port Aventura,
que és un referent que tots tenim,
el teatre de la Xina, aquell tan bonic d'omnes xinesques.
Aquell que fan la perla d'Orient des de fa molts anys.
No ho sé, potser sí.
Sí, bueno, que estan una mica...
Perdoni, però és que hi ha un de la perla d'Orient,
o no sé, que...
El que hi ha davant del restaurant Xina.
Que és un clàssic.
No, però que per exemple és molt bonic.
Ah, no, aquest no et dic jo.
No, jo no et dic aquest.
No, jo et dic aquell,
el teatre aquell,
que et jugava amb les llums i tot això.
El teatre de Titelles de la Xina.
És una oportunitat que aquí no ho hem vist mai,
a part del Port Aventura,
de gent de la Xina.
Que ningú pateixi,
que la gent d'aquests han passat,
perquè m'ho han comentat.
Sobretot, digueu...
Ah, pel tema de la neumònia.
A algú s'havia passat pel cap?
A mi no.
A mi tampoc.
A mi no, perquè som innocents.
Sí, però bé, els senyors
ja han passat tota la inspecció dos vegades.
Home, no els haguessin deixat venir aquí, eh?
Si portessin alguna miasma d'aquestes de la neumònia.
Quan entro a algú m'ha trucat al Marcelí,
el Marcelí, que és el que és d'allà,
ho revisa tot.
Abans que continuem dient més bajanades,
potser que donem pas a una...
És que fa bon temps.
...una primera trucada.
Bon dia.
Ui, no ha tingut paciència,
us ha tallat el telèfon.
Home, també, esperint un minutet,
perquè hem d'acabar la conversa,
el premi és prou interessant, eh?
Igual la culpa és de telefònica.
També podria ser.
977 24 47 67 entrades per anar a veure
l'habitació del nen,
o els contes de la Xina.
Si volen anar, ens truquen ara,
però ha de ser ara,
mentre duri l'espai,
després ja impossible.
Seguim, si vols, mentrestant.
El dissabte, el dissabte.
Ens havíem quedat que havien passat
tots els controls sanitaris,
els integrants d'aquesta companyia.
Els xins ja els tenim.
El dimecres, el mes,
però nosaltres en parlarem amb ells demà.
Recomanable per a nens a partir de 6 anys.
Però també per a durs, eh?
I tant.
I per a durs.
És molt bonic.
És un espectacle extraordinari.
Llavors, el dia 1 de maig
deu haver manifestació,
això ja no el controlo.
És una activitat.
Però dimecres, la Sílvia s'ho ha deixat,
no ho ha deixat intencionadament,
sinó que sap que hem parlat
àmpliament aquest matí,
fèria d'abril a Bona Vista,
que s'inaugura el dimecres a la tarda.
Home, la veritat és que no me'n recordava,
però que hi penso anar.
Clar.
No hi comptava amb el mateix.
El finito, la manzanilla, tot això.
Sí, sí, és bonic.
Aquelles atraccions,
que algunes fan una mica de por,
però després el tiro i tot,
és bonic.
Ja no queden de fires.
No, no, és veritat, és veritat.
Doncs continuem.
A part de tindre-lo de Bona Vista,
que és una parada obligatòria,
en un moment o altre,
el dissabte hi ha de tot.
Tenim a les 7 dos actes a l'hora.
A les 7, a la plaça de la Font,
es barra en Saïra,
amb el festival de primavera.
I a les 7, a la plaça Verdaguer,
el concert de caramelles,
que cada any hi venen,
és una trobada de caramelles
que organitza el Corregat.
El dissabte i pràcticament,
i a la mateixa hora, simultàniament?
A les 7, simultàniament.
A mi m'agradaria dir,
la persona aquesta que ens havia trucat
i que s'ha tallat la comunicació,
que miri, en tot cas, el seu telèfon,
perquè em penso que ha quedat una mica
la línia retinguda
i ens sabria molt de greu
que persones que intenten contactar amb nosaltres
no ho poden fer.
977-24-47-67,
quasi que em miri una miqueta,
aviam si allò que de vegades passa,
que no penges bé el telèfon.
Em penso que hem pogut recuperar la normalitat
a les línies telefòniques.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Teresa Serra.
Què tal, Teresa? Com anem?
Bé.
Sí?
I què hem fet aquest cap de setmana,
que es pugui explicar, esclar?
Que es pugui explicar?
Bé, jo vaig estar Montblanc el dissabte.
Oh, que bonic, que això sí que és bonic.
Sí, molt bonic, ens ho vam passar molt bé.
Vam veure dos espectacles de carrer.
Però es podia caminar, Teresa,
perquè algun any que jo he anat
era pràcticament impossible.
Vaig anar a pronte, a la tarda.
Potser era de 5 a 7 o alguna cosa així,
vaig estar i bé.
I què vull dir que està Montblanc?
Jo vaig estar el dia que ha passat
i està molt, molt bonic.
Estan restaurant davant de cases.
Sí, i sobretot per la zona de la muralla i això.
Sí, sí, sí.
Estan deixant-lo molt maco.
Està creixent molt bé.
Home, com a referent de festa medieval,
la veritat, jo no en conec gaires a Catalunya,
però aquesta és la més important.
Quan s'ha vingut a trobar?
I la que es fa millor, no, Teresa?
Digue'm.
Teresa, que potser és de les festes medievals
que es fan millor de Catalunya.
Sí, no sé, jo és que tampoc he vist.
Què és el que vas veure exactament dels espectacles
que s'oferien?
Vaig vendre un espectacle de titelles
i l'altre era així de cants de juglars.
Ai, més felicitar els de la companyia Passocat de Valls
que han guanyat el concurs de juglars,
ho veus avui al diari.
Doncs mira, seria d'això que va anar la Teresa a veure, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs escolta, Teresa, per aquesta setmana
que hi ha una mica de festa i tot plegat,
des d'aquest espai et convidem a anar al teatre.
Què vols anar a veure?
Els contes xinesos, l'habitació del nen?
Doncs l'habitació del nen.
Doncs pots recollir les entrades al Teatre Metropol
a partir de demà al dematí
i sàpigues que és el proper dijous, dia 8,
a dos quarts de 10 del vespre.
No és aquesta setmana, és l'altra?
És la setmana que ve.
D'acord.
Gràcies, Teresa.
A vostès.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, adéu.
Doncs ja està, una primera trucada.
És veritat, la Setmana Medieval de Montblanc,
que és tot un espectacle.
Jo tinc aquesta sensació que hi ha tanta gent,
potser no, potser sí que es pot caminar bé,
però fa poc aquestes aclomeracions.
Jo durant l'entre setmana probablement estigui tot més tranquil.
Els caps de setmana, la Setmana Medieval de Montblanc,
i si vas un diumenge al dematí ja és una cosa...
Tot de Barcelona.
No vull que me lleven, eh?
No cal que caminis perquè ja és com el corrent.
Pitjor va ser a l'Ikea,
que havien dos quilòmetres de cua, vaig sentir la ràdio.
Dos quilòmetres de cua per entrar al pàrquing.
Són ganes.
Imagina la pobra gent.
Sílvia, jo ho sento molt, eh?
Jo no em posaré en cap firma comercial,
però s'ha de tenir molta passió de compra, eh?
S'ha de ser molt malalta.
Jo crec que sí, ho has de necessitar molt,
uns draps de cuina o alguna cosa així d'urgència.
A veure si algú va anar a l'Ikea que ens ho expliqui
i li regalaran una o dues entrades, 24, perquè sumaré.
I el nostre condol.
O no, o tot el contrari, eh?
Bueno, seguim amb l'acta de...
A veure, què tenim al deixapte també?
M'has deixat molt així amb això de l'Ikea.
És que costa d'entendre.
Dos quilòmetres de cua per entrar al pàrquing.
Més tota la gent que devia haver-hi a l'altre.
Oh, no, no, no.
I després entra, entra, i compra, i vés a la caixa.
Ai, per favor, avall ja ho genia.
Avall ja ho magatzem, que la gent hi treballa.
Però no la pots comprar allà.
No, però per això, però donem feina, home,
ja està bé els dos quilòmetres de cua,
que donem feina a la gent d'aquí.
Bueno, i el dissabte, tornem, dissabte dia 3, allò que diem.
Que no marxi ningú de pont, sobretot perquè el dissabte tenim molts actes.
És clar, les barres d'ençaire, les caramelles, i...
L'acte de retrobament del licor Chartres en Tarragona.
Molt bonic.
Nosaltres estem preparant un programa especialet.
És que ens agrada el Chartres a Tarragona.
I a més, la gent de Chartres, que és molt amable,
no és que al·lucini, és que se sorprèn tant
de veure com a Tarragona estima molts.
Perquè és una bebida santa.
Sí, no, no, no, però els monjos...
Pensa que l'any passat, per Santatecle,
és bo que cada any la firma comercial organitza una trobada
a un lloc d'Europa.
Vam vindre per Santatecle tots, a Tarragona.
normals, és que som els millors ambaixadors del Chartres aquí.
Sí, sí, sí, i al·lucinament.
No, no, i no és broma, és que és veritat.
Hi ha una passió pel Chartres?
Sí, i llavors l'any passat va visitar,
no sé si el jefe dels cartuixants o no sé com s'ha de dir.
El jefe dels cartuixants?
No es diu així.
Seria el padre Prior.
Bueno, doncs això, sí.
Un senyor d'aquests que mana molt i que va amb túnica.
Serà el Prior, no, que jo potser hi ha dit una barra.
Digue Matea, també.
Bueno, és igual.
Que va vindre i van dir, ai, no sé què, visitant el...
Si no conec jo la jerarquia dels convenços,
està el Prió, l'Abad...
Sí.
Però no ho sé, a França potser és diferent.
Sí.
En resum, que van a Escaladell i parlant,
que podríem fer el Chartres de Tarragona una altra vegada.
I l'Ajuntament, que això sí que té també.
Però on? A la Chartres, ara que la tenim d'una altra manera?
No, home, però tornem a posar els alambics i tot això.
No.
Ah, perquè per recuperar tot allò que vés a saber on és.
Ho fabriquen i llavors ho portaran aquí a Tarragona,
però això és l'acte del dissabte.
El que el tindran aquí és a sota taulada...
Fins ara que no us deia sol i serena.
No, sol i serena és el que deien abans,
però que no ho podran moure.
Però el que sí que deixaran és el licor aquí amagatzemat
durant un any i mig,
perquè com que diuen que aquí a Tarragona era més bo,
de fet, per això ara quan trobes una ampolla antiga
te foten aquells cops de pala...
Què pot costar, tu, saps, Sílvia? Per curiositat.
Se n'han arribat a pagar fins i tot 150.000 pessetes.
Però també és la mateixa gent que va a l'Ikea
a fer dos quilòmetres de cua.
Sí, clar, aviam, sempre ja saben què diuen,
que les coses tenen el preu que un vulgui pagar.
La llàstima és que abans sí,
perquè l'ampolla de Xartres a Tarragona
sempre ha estat a totes les cases,
el que passa que, clar...
Escolta, el Xartres de normal,
a la nevereta fresquet,
que és com un senyor de la Xartres,
a mi m'ha explicat que s'ha de prendre...
Sí, el senyor Vidal, exacte.
És boníssim, també.
No cal anar a buscar aquestes rareses.
Què passa que, bueno,
ara és una manera de reivindicar l'identitat local.
I és el que dèiem,
cadascú que faci el que vulgui.
No, no, si pots reivindicar-la
amb una ampolla del moment, també.
I llavors els del Xartres han dit,
bueno, com que aquesta...
A veure, no fan per fer negoci,
ho fan perquè...
I es farà una mica d'acte.
Es farà una mica d'acte
de portada de les barriques,
i llavors per Santa Tecla del 2004
es comercialitzarà.
Però fins a Santa Tecla del 2004
no n'hi haurà de Xartres d'aquest.
A més, és a veure,
que tampoc sabem si hi haurà molt de canvi.
Anirà buscat.
És una prova, clar.
Però que no patiu,
que tothom se podrà apuntar a la...
Ja s'explicarà oportunament,
perquè això és la Xartres d'infusió
en què ho ha d'explicar.
Però suposo que als llocs habituals
on s'adquireix el Xartres
podràs apuntar-te
per a comprar el Prouatlicor.
El cas és que es farà una mica de cerimònia.
I baixarà en el carretó,
i amb musiqueta...
Sí, es farà bonic.
Sortirà a partir de les 6 de la tarda
de la plaça de la Font,
recorrerà els principals carrers,
i a dos quarts de vuit
es farà l'acte protocolari,
es visionaran dues o tres pòl·lícules
del Xartres,
que són les que hi ha
a la fàbrica de Guarón, a França,
i es repartiran una miqueta de còctel
i una sorpreseta.
Còctel amb Xartres?
A veure, que si la gent marxa de pont
que no es quedi per això, tampoc.
No, perquè escolti...
Perquè és que quan hi ha un acte de Xartres...
Però que és per si es regalen coses.
Clar, clar.
Però bueno, a veure,
que estarà bé l'acte,
però que tampoc és allò
que es posem nerviosos,
que hi ha molta gent que fa coa.
Hi haurà per tothom.
De còctel i de tot.
Aviam, això dissabte i diumenge...
I diumenge apunta dues coses.
A la Caixa Tarragona,
el dematí tenim les titelles Pere i el Llop,
amb la companyia Per Poc,
que hi ha dues sessions.
A dos quarts de dotze hi ha la una.
Entrada gratuïta.
Entrada gratuïta.
Que està bé, està funcionant molt bé aquest cicle.
La qual cosa fa que també hi hagi força gent,
sembla, el teatre.
Sí, que no són els mateixos
que anem al Xartres i...
No, no sé.
Des del dissabte.
Són els mateixos fent cua,
perquè hi ha de cua.
I a la tarda cua també.
Anem d'anar a fer cua.
Cantada de baneres del Metropol.
Però cal fer cua també per la cantada de baneres.
Amb els principals grups de les comarques de Tarragona.
La empassada s'ha de omplir, eh?
Ja, ja.
A dos quarts de set de la tarda,
de les 18.30 al Teatre Metropol.
La cantada de baneres que la empassada ja s'ha de organitzar.
Mai seran cues com les de l'Ikea, que deia la Sílvia.
Home, la del Xartres jo et tremola una mica,
però dos quilòmetres no n'hi haurà,
però millor mig.
Aviam, hi ha moltes més activitats, eh?
Durant la setmana, la Sílvia el que fa...
Cada dilluns des del programa demà és apuntar-nos algunes
i a més amb la generositat que la caracteritza.
Els dona a vostès opció a aconseguir entrar-nos.
A veure, jo ho agraeixo molt a vegades,
van al Teatre, diuen les entrades de la Sílvia.
Que a mi fa molta il·lusió,
però vull dir que això és l'Ajuntament de Tarragona
qui ho organitza i ho dona.
Evident, però personalitzen amb la teva presència.
I gràcies a que el públic hi va
i compra les entrades, els espectacles,
podem donar-ne algunes.
O sigui que el mèrit és a la ciutat de Tarragona.
Sílvia Ferreres, gràcies per venir una setmana més.
Que disfrutis del pont, del xartrés
i de tots els actes que et cantin caramelles,
que te les mereixes.
Sí, hi ha maneres.
I ens retrobem la propera setmana.
Molt bé, xata. Adéu-siau.