CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat.
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
Dos anys a Dalet 2.
El CBT, tal com dèiem al capítol passat,
va recalar la temporada 2000-2001 a l'ALEP 2,
una categoria molt forta,
en la que podien jugar dos jugadors estrangers.
La directiva va apostar per un pressupost tal,
uns 80 milions de pessetes,
i va fitxar a un dels entrenadors
amb més projecció al bàsquet espanyol, Ricard Casas,
que després ho demostraria pujant al Manres a l'ACB
i dirigint l'elexió espanyola masculina júnior.
L'equip va fer fitxar amb dos americans explosius,
Derrick Bryant, excel·lent anotador,
i Levi Meidelbrooks, veteràve a 34 anys,
especialista en capturar rebots.
Un bas experimentat,
gran recuperador de pilotes i excel·lent triplista,
Nacho Ferrer.
Dos ales que anotaven,
Aranda, un gran jugador d'equip,
i Amat millor amb tasques ofensives.
L'equip va anar a completar un pivot amb vores a l'ACB,
Rafa Vega,
que aportava dosis d'experiència,
i un polivalent Xavi Paricio,
que fou un excel·lent jugador d'aquí.
El conjunt va conquerir al Ghezillas la Copa Lep,
i va quedar subcampió a la Lliga regular.
El play-off es va desfer del Calpe
amb un gran esforç físic,
i ho va pagar davant del Cornellà,
que el va eliminar al pavelló del Serrallo
després d'una dramàtrica pròrroga
davant de la impotència del seu públic
que on planava avançar el pavelló.
La base estava posada,
i la següent temporada es va fitxar un bon tècnic,
però potser amb masses dubtes,
Porfirio Fissac.
Don Ricard Casas va fitxar per l'equip de la seva ciutat,
el Manresa, que, com dèiem,
pujaria a l'ACB.
Es van fer retocs a la plantilla,
canvi d'americà, va arribar un rookie,
Charles Beneb, que va aportar punts,
però li va faltar una miqueta més d'experiència,
un pivot Coego, que va aportar intimidació sota els taulers,
i un base, Miqui López,
que va donar repòs a Nacho Ferrer.
La lesió de David Garcia
va aproviciar l'arribada de l'ex-ACB Gavi Ruiz.
L'equip, finalista de la Copa Lep 2,
va fer segon la Lliga regular.
Amb tres partits es va desfer del Porrinyo,
però alguns errors tècnics en el primer partit de casa
contra els valencians
va aproviciar que a la final
la tingués que disputar contra el Gandia cinc partits.
Hi hagueren tres pròrrogues
en els dos partits a Gandia
i una final amb el pavelló a rebentar
i amb l'entrenador valencià provocant
que van fer viure un darrer partit
ple d'angoixa, nervis
i molts dubtes.
Però el gran encontre de José Coego,
un jugador discutit per l'afició,
va fer que el CBT
pugés a l'Alepo.
A Tarragona es va deslligar l'eufòria
i tota la ciutat,
amant del bàsquet,
va virar amb l'ascens de l'equip
a la categoria pòrtic de la CB.
Va ser un 25 de maig
que es va inscriure
amb lletres d'ort
a la història dels CBT.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
perquè la categoria en si ja el primer any va demostrar
que tots els equips integrants s'ho van prendre amb molta serietat
i la veritat que va ser un èxit per part de totes les poblacions
que van estar en aquesta competició.
Quins van ser els primers problemes que vau haver d'afrontar?
Quin era el principal hàndicap que tenia l'equip per tirar endavant en aquesta competició, Ramon?
Bé, sí que el principal hàndicap era potser l'estructura de club,
que potser en aquells moments no estava preparada per optar en una categoria ja professional,
però nosaltres, tant el Rafel com jo, ho teníem bastant clar,
que l'Eva havia perdut l'interès esportiu i també pel públic de Tarragona
i que tenien que donar aquest pas.
Ja ens havia passat el tren una vegada per Tarragona
per optar en una categoria professional com era l'ALEV, feia quatre anys
i aquesta vegada no podíem perdre aquest tren que parava a la nostra estació
no podíem perdre i tenien que tirar endavant.
S'havien de posar molts diners, Rafa,
i una part, evidentment, anaven destinats a fitxar jugadors,
entre ells els que ens acompanyen avui, no?
El Nacho Ferrer i el Xavi Paricio,
que eren de les principals novetats que oferia l'equip.
Sí, nosaltres, lògicament,
ens vam prendre la cosa com a molt professional,
teníem que tenir, penso que els jugadors,
entrenant de matí i tarda,
com després s'ha demostrat que tenia que ser,
i una de les primeres incorporacions,
quan vam fer l'equip amb en Ricard,
va ser per intentar buscar gent que estés almenys prou de Tarragona
i com que eren dos jugadors,
que penso que ja havien demostrat moltíssim la seva qualitat,
vam decidir perquè fossin de les primeres incorporacions
i dels primers jugadors que vam negociar amb ells
perquè poguessin entrar en la disciplina d'aquesta nova categoria professional
que, evidentment, el Xavi ja l'havia viscut
amb la seva època de Melilla i de Calp
i no sé si hi havia algun equip més,
que després amb l'Eva,
doncs, vulguis o no,
va ser una categoria que et permetia el fet de poder treballar
o el fet de poder estudiar,
però en aquest cas jo penso que era donar un pas endavant tots
i ells, bueno, van voler donar aquest pas amb nosaltres
i, lògicament, doncs, bueno,
han sigut dos anys, aquests dos anys de l'ALEP 2
que els van viure molt intensament.
De fet, la decisió de fitxar el Nacho Ferrer i el Xavi Parici
en bona part correspon al tècnic
que prèviament ja havia fitxat la directiva.
Parlem de Ricard Casas,
que també s'incorpora ara mateix al programa.
Ricard Casas, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Estàvem parlant d'aquella estrena del Club Esca Tarragona
a l'ALEP 2.
Com recorda justament la incorporació també de Ricard Casas?
a aquest club i a aquella categoria en aquell moment?
Tenim problemes amb la cobertura del telèfon mòbil.
Ricard?
Igual tant.
Ho intentarem recuperar d'aquí uns instants
perquè sembla que la comunicació no és molt bona.
En qualsevol cas, els jugadors, el Xavi i el Nacho.
Com recorden la seva arribada a Tarragona?
Javi.
Bé, va ser un pas important per nosaltres dos,
tant com el Nacho com jo.
Nosaltres ja fèiem molts anys que jugàvem a baix
i estàvem molt bé allà, fins a casa allà.
I bé, doncs sí que és cert que la trucada de Rafa va ser,
no una sorpresa, però va ser un incentiu per nosaltres.
El fet de jugar en una liga professional,
doncs es feia, clar, de cara al jugador,
és una...
va ser una...
doncs algo molt bonic, no?
Jo ja havia jugat abans
i era un projecte en el qual
la gent, doncs, es veia que aquí a Tarragona
es volia fer tot sèrio,
molt ben planificat
i, bueno, hi havia expectatives, no?
Llavors, clar, hi havia molta al·lusió per al tema
i, bueno, van arribar a un acord
i, de fet, va ser demostrat
que aquest any, aquell any va ser molt bo
i el següent també, no?
I vam aconseguir l'objectiu que volien
amb dos anys, no?
Tenia un projecte de cara a dos anys
i va sortir, doncs, gairebé a la perfecció
perquè el primer any que s'hi pugem
però el següent any ho vam fer, no?
Nacho, t'ho vas pensar molt
abans de venir al Club Escatraona, no?
Doncs sí.
La veritat és que sí, o sigui,
costava molt, no?
O sigui, perquè, vulguis o no,
eren nou anys que es portava a jugar a valls
però, bueno, però, o sigui,
tots amb aquesta vida volem
volem intentar, doncs, fer
o tenir un somni, no?
O sigui, en aquest cas,
el meu era dedicar-me professionalment
a l'esport que practico, que és el bàsquet, no?
I em va, o sigui, em va trucar Rafa
em va trucar
m'han trucat, ens vam veure
i la veritat, doncs, que va ser, doncs
un incentiu, no?
O sigui, poder fer això al costat de casa
sense tenir que fer cap trasllat de res
doncs, la veritat és que va
va estar bastant bé ara
va ser una decisió, doncs, bastant difícil
d'aprendre
però, al final, o sigui, no me arrepenteixo de res
Ricard, per què, a veure si ara
si ho podem sentir bé
per què vas decidir fitxar el Nacho Ferrer
i el Xavi Parizio?
Bueno,
ho he dit alguna vegada amb ells
sempre us he tingut en contra
i sempre m'heu fotut
doncs ara veniu amb mi
i per menys no em fotereu
eren dos jugadors que són
són dos jugadors
d'un nivell de joc excel·lent
i que penso que, a més, aportaven
una cosa molt important
que era experiència
i capacitat de resoldre
i està clar que després
es va comprovar
que això va estar així
i van tenir
una professionalitat
molt important
i, a més a més,
una gran motivació
per fer-ho
i, a la vegada,
l'experiència
que jo creia
que em vien de donar
i que em van donar
jo crec que la decisió
va ser molt bona
i aquests van ser els motius
perdoneu abans
que s'hagi tallat, eh?
No, no hi ha problema
i el Ricard
perquè va venir a Tarragona
qui el va convèncer?
El van convèncer fàcilment o no?
Sí, sí
perquè en Rafa Pintado
em va donar
una oportunitat
molt important
que sempre li agrairé
que era, doncs,
anar a jugar
a un alèf 2
anar a entrenar
en un moment
que, igual que ara
és molt difícil fer-ho
on al bàsquet
doncs hi ha un nivell
i professional
tens que tenir gent
que et doni
que et doni oportunitats
i que la Quina
em va donar a ell
va presentar un projecte
i a més a més
va tindre a bo
el decidir
que jo fos
entre d'altres opcions
la Quina
i considerava millor
per tant, doncs
no va ser difícil
i sempre, com et deia
doncs,
estaré agraït
El Ricard Casas
i el Porfirio Fissac
que és l'altre entrenador
que ens acompanya
a través del telèfon
han marxat a fora de Tarragona
jo no sé si ara
fa temps
que no es veuen
o no es parlen
amb el Nacho Ferrer
i amb el Xavi Paricio
Porfirio Fissac
Hola, buenas
T'estan escoltant, eh?
Estan aquí
Sí, la verdad
es que son gente
que a mí me han hecho
más grande
como entrenador
porque
como bien dice Ricard
yo lo único que hice
fue continuar un proyecto
que él creó
que Rafa Pintado
creo
y que lo único
que tengo que hacer
es agradecer
la profesionalidad
que tuvieron
y sobre todo
la entereza
a la hora
de disputar partidos
y saber en todo momento
estar
y lo único que tengo
hacia ellos
es agradecimiento
porque en principio
yo soy más grande
o puedo ser más grande
gracias a ellos
Ricard
Sí
d'aquella primera temporada
o l'única temporada
teva al Club Es Catarragona
però en fi
la primera a l'ALEP 2
quin balanç
en faries ara
amb la perspectiva
que dóna el temps?
Molt bo
crec
i satisfet
d'haver-hi contribuït
vam començar
amb 300 persones
me'n recordo
el Rafa
els tis
que havien pujat
que havien generat
un bon equip
perquè costava crear
un bon ambient
vam acabar en 3.000
i això és una cosa
que sempre
d'una manera orgullosa
en parlem
i a més a més
crec que va ser
un primer pas
que la gent
que després
no el recull
evidentment
sinó que el segueix
a més a més
sempre ha sigut gent agraïda
i hem de considerar-te
com una persona
més o menys important
dintre d'un projecte
que va néixer
i que evidentment
jo crec que
amb la particularitat
sobretot
i amb l'empenta
del president
que és el que
sempre se l'ha jugat aquí
doncs
s'ha posat a bon terme
ara és un moment
precisament
on jo al conseller
m'agradaria
com haver-hi participat
on molta més gent
no?
té que entens
el gran esforç
que s'ha fet
en tot això
i on molta gent
ha de buscar-se totalment
en un aspecte
jo crec
molt important
per la ciutat
aquí de temporada
ja vi
vam estar a punt
de pujar
però ens vam quedar
amb les ganes
no?
en aquell partit
contra el Cornellà
sí
va ser una llàstima
perquè
van començar
com estem dient
a molta il·lusió
i les coses
sortien molt bé
i van quedar primers
de Lliga
van guanyar copa
i van fer
coses molt importants
que clar
per ser un any
i l'equip era nou
i bueno
doncs
estaven tots
molt contents
llavors
teníem tot
al nostre favor
perquè teníem
el cinquè partit
a casa
i bueno
contra el Cornellà
que haguien sigut
una eliminatoria
molt difícil
amb pròrrogues
amb partits
molt igualats
i bueno
el camp estava
ple
ple
ple
avarrotat
i no podíem fallar
nosaltres
ja sabíem
bueno
creiem que guanyaríem
perquè estava tot a favor
i bueno
va ser molt dur
va ser molt dur
per què es va fallar?
bueno
el bàsquet
dintre de tot
és un joc
i llavors
doncs bueno
sí que tens estadístiques
tens coses
fas tot possible
per treballar
que surti bé
el partit
però
hi ha factors
que a vegades
no poden controlar
i per sort
o per desgràcia
en aquest cas
doncs bueno
van perdre
va ser
va ser molt dur
però
però van saber
doncs
pujar un altre cop
i l'any següent
van aconseguir-ho
l'any següent
van jugar també
aquí a casa
cinquè partit
i no es podia escapar
i no es va escapar
d'aquella derrota contra el Cornellà
Nacho
tens alguna imatge
algun record negatiu
perquè clar
va ser un partit d'aquells
home negatiu
negatiu
és que
em van fotre fora
o sigui
van
bon pena
però no
o sigui
amb això sí que
els entrenadors
que he tingut
que he tingut al llarg
de la vida
sempre han dit
que de les coses dolentes
t'has de quedar amb les bones
o sigui
crec que
i més d'una vegada
ho he dit
que ningú s'esperava
que aquell primer any
fos com fos
o sigui
campions
primer a la lliga regular
campions de copa
i eliminats el cinquè partit
com a més
jo si ho arribo a sàpicar
al principi
firmo
on sigui
no
el que passa que clar
la mateixa competició
t'aporta
a arribar fins extrems
a les sensacions
o sigui
clar
i volies no
poder perdre
un cinquè partit
de casa
quan tot està
però bueno
o sigui
crec que
en un moment
o sigui
en un moment
determinat
no podria
dir el què
o sigui
crec que va ser
tot un any
o sigui
hi ha molts moments
sense dubte
Ricard
amb la perspectiva
també que dóna el temps
va ser una qüestió
més psicològica
aquell cinquè partit
es va fallar
per qüestions
tàctiques
per l'arbitratge
per què?
Bueno
jo l'imatge
que recordo
que abans li deies
amb el Nacho
però a mi no és el Nacho
amb els ulls plorosos
aquesta és la imatge
que t'ha quedat
aquesta és la imatge
que jo recordo
i
està clar
que aquest sentiment
és el que ens va fer
arribar
on vam estar
al moment
en què estàs allà
pots guanyar
pots perdre
i no hauríem pogut pujar
nosaltres
vam fallar
l'últim tiro
però vam jugar
cinc partits
i vam fallar
també d'altres tiros
i no és aquesta la situació
et dir la qüestió
no?
Moltes vegades
l'entrenador
per lo menys
a mi
a mi
el que sí
quan hi penso
m'ha servit
i molt
és
bé
per intentar
dominar més coses
en aquell moment
com a entrenador
pots arribar a dominar
en situacions
i en partits
tan puntuals
i a vegades
tan continuats
no?
No hi ha una explicació
concreta
d'alguna cosa
sí que hi ha
una claretat
en pensar
des d'aquest meu punt de vista
doncs
com poder
no?
portar
o equilibrar
les coses
d'una manera millor
i que així
doncs
amb una altra probabilitat
poder-ho aconseguir
no?
Però
el que vam estar fent
crec que va ser
algo
molt important
vam arribar
molt molt lluny
i després
aquella pilota
també hauríem pogut
tindre la sort
que ens n'hagués
ensat a nosaltres
no?
Llavors bé
hauríem pujat
no?
No hi ha res més
que puguis
particularitzar
més que
o pensar
doncs bueno
què em pots treure
malgrat aquella derrota
del cinquè partit
la temporada
havia estat excel·lent
i el president
Rafael Pintado
decideix
oferir-li la continuïtat
bàsicament a tot l'equip
i sobretot a l'entrenador
del Ricard Casas
tot i que el Ricard
li diu que no
Rafa
com va anar allò
el Ricard
d'una manera o altra
pensàvem que
que tindria una oferta
de Manresa
com així va ser
ell i jo ens vam marcar
una data límit
i
amb 24 hores abans
que
de que
arribés
al terme
va caure
aquesta oferta
de Manresa
i evidentment
em va saber
molt de greu
però
vist l'ho vist
doncs
ara per ara
m'he alagrat molt
de la seva marxa
perquè també va aconseguir
un pas més
a la seva carrera
jugar a l'Alep
i després aconseguir
l'ascens a l'ACB
penso que a vegades
doncs estem aquí
per
per fer la feina
que ens estan
que ens estan donant
jo sabia
tenia molt clar
que si el Ricard
no anàvem en res
el Ricard es quedava
aquí a Tarragona
i així va ser
i bé
a partir de llavors
ens vam començar a moure
vam començar
a moure cables
i finalment
doncs vam tenir
també la sort
d'encertar
amb l'entrenador
amb el Porfirio
ara recuperarem
el Porfirio
però abans
Ricard
va ser difícil
decidir-se
finalment
per Manresa
sí
esclar que sí
perquè a més a més
jo estava molt bé
aquí a Tarragona
i a més a més
escoltem tu
hi havia de conya
i estic
i vaig passar
un any de conya
aquí
i estava molt content
amb tot el que havíem fet
i estava superil·lusionat
i el que passa
com diu el Rafa
una altra cosa
és agrair-li
ell em va donar
un temps
perquè jo pogués
prendre una decisió
que va arribar
abans del temps
si hagués arribat
24 hores després
el Rafa
m'ho hauria escoltat
igual
perquè
sempre m'ha apreciat
i sempre m'ha ajudat
no ho sé
segur
que t'ho dic jo
va ser així
i bueno
doncs
les coses han anat bé
a tots
hem seguit caminant
tots plegats
i tots separats
però cada un
amb el seu aspecte
crec que l'any següent
va ser determinant
per tots els que estem parlant
ara aquí
i es van aconseguir
objectius globals
objectius individuals
i amb aquesta benentesa
doncs bé
tot ha sortit
com tots hauríem volgut
el Ricard Casas
doncs
se'n va anar
cap a casa seva
cap a Manresa
i aquí entra en escena
el Porfirio Fissac
Porfirio
se'n recorda exactament
te'n recordes
del dia
en què et van trucar
i et van oferir
l'entrenador
del Club Esca Tarragona?
Sí
la verdad es que
yo estaba
en Villanueva
a la Serena
donde solo residir
normalmente
cuando no estoy trabajando
y bueno
fue un contacto
rápido y directo
yo hablé con
la Fé
y decidí
ir aquí
con una persona
antes de tomar
la decisión
y yo
ya tenía contacto
a nivel
y la decisión
la verdad es que
él me lo puso
tan bien
tan bonito
y tan maravilloso
como realmente
luego fue
y no tuve ninguna duda
en realmente
aceptar un reto
importante
pero un reto
atractivo
y una situación
que hacía
que todos
pudiéramos
estar a gusto
y convencidos
del tema
bueno
y
Sí, sí, per suposat, sí.
A veure, això són experiències que s'agafen
i, bueno, doncs sí que va ser un cop dur i psicològic,
però, clar, venia l'estiu i teníem dos mesos i mig
de deixar-nos això oblidat
i d'agafar el millor que havia passat aquell any, no?
I, bueno, la veritat és que va servir molt
perquè al final van arribar també a un cinquè partit,
igual que l'any que vam perdre,
i no se va escapar perquè, bueno, teníem les coses clares
i teníem ja l'experiència d'haver perdut
i no volíem perdre un altre cop, no?
Nacho, vau canviar molt la manera de jugar,
la manera d'entrenar entre la primera temporada de l'Alepa
amb Ricard Casas i després amb el Porfi?
Home, canviar, aviam, sempre que hi ha un canvi
s'ha de notar, no?
O sigui, crec que cada entrenador té la seva manera d'entrenar.
O sigui, Ricard ha entrenat d'una manera
i Porfi entrava d'una altra, no?
O sigui, crec que tots els entrenadors fos cada un entrenar
a la seva manera, no?
O sigui, clar que el canvi es va notar, no?
Però que, vamos, que això el jugador
pues ha d'estar preparat, pues, per lo que vingui.
Quina va ser la clau, Porfirio,
per afrontar també la temporada que vas estar amb el CBT?
Bueno, por un lado, lo que han comentado
tanto Xavi como Nacho, no?
Yo creo que la experiencia del año anterior era importante
y esto, pues, hacía pesajear que el futbol era prometedor, no?
Y lo que sí que es evidente es que yo lo que sí que quiero resaltar aquí
que el trabajo de mi temporada, aunque Ricard y yo podemos ser distintos
a la hora de trabajar o a la hora de actuar,
pienso que es un reconocimiento también a la temporada anterior, no?
Yo creo que todo el trabajo que ya había hecho Ricard
es algo que a mí ya me ha dejado hecho
y que pienso que el mérito no es solamente del año en el que yo estuve,
sino que el año anterior todo lo que ellos sufrieron,
todo lo que la directiva planteó, pues, sirvió de mucha experiencia
y fue el primer paso, un paso grande, un 50% tan importante
como la temporada siguiente para lograr el objetivo.
¿Va haber-hi algún moment clau al llarg de la temporada
que determinés el futur de l'equip, Porfir?
Sí, yo creo que hubo dos situaciones concretas, ¿no?
Una en la que los primeros fichajes, sobre todo el recanvio,
que intentamos darle a Nacho Farré, pues, era un chaval joven,
un chaval que venía con hambre, pero que no nos acababa de dar
ese salto de calidad cuando Nacho no estaba en pista.
Y por la experiencia de lo que Ricard me había comentado,
yo quería que Nacho Farré llegara un poco más fresco a los play-offs
y por eso decidimos la contratación de Miqui López.
Yo creo que fue un momento clave.
Y el otro momento, para mí, fue la lesión de David García,
que nos torció un poquito los planes,
porque el equipo estaba muy compacto, muy unido,
ellos eran un grupo humano más que profesional.
Y en ese momento, pues, decidimos también la contratación de Gaby Ruiz.
Y aunque realmente Gaby no estuvo a nivel de números,
a nivel de estadísticas, con unas grandes aportaciones,
sí que quiero resaltar que uno de los partidos importantes en play-offs,
sobre todo en Gandía, pues, él nos sacó las castañas del fuego
sin haber jugado durante los tres primeros cuartos.
Demostró que era un gran profesional y en el último cuarto dio la cara
y nos hizo que ese partido lo sacáramos para adelante,
con lo cual podíamos volver a tener el factor campo a favor
y poder jugarnos el quinto partido en Tarragona, ¿no?
Abans li preguntàvem al Nacho i al Xavi per les imatges,
els records que els podien quedar d'aquella temporada
que va acabar amb aquella decepció contra el Cornellà.
I de la següent temporada, Nacho, tens alguna imatge
o algun record aquest sí més feliç?
Anem ja directament al dia de l'ascens
o prèviament hi ha algun moment que també no se t'oblidarà mai?
Sí, crec que, aviam, sí que l'últim és el que queda més recent,
però crec que quan passa una setmana i t'asseus i ho analitzes,
veus que ha sigut tot un any,
o sigui, veus les pujades i baixades que té una temporada
i analitzes que l'equip va arribar amb els play-offs bastant bé,
però crec que va ser una feina de dos anys,
tot i que va haver-hi alguns canvis,
però crec que tota una temporada, justificar-ho en un dia,
per mi, sota el meu punt de vista, no és així, no?
Crec que és tot un any, i l'any va ser bastant correcte, no?
Els resultats estan allà, o sigui, que el fill al cap és el que mana.
Javi, i tu et recordes d'algun moment en especial?
Sí, home, sobretot del dia de l'ascens, no?
Que, bueno, va ser molt, molt emocionant.
Aquell partit teníeu, per l'experiència vostra dels dos,
amb el que havia passat l'any anterior, allò,
estàveu convençuts mentalment que aquesta vegada no es podia fallar?
Sí, sí, ja el primer any també estaven convençuts,
i jo cada cop que jugo intento convence'm de...
De que guanyaràs.
Però si una vegada es puxes perdut, l'any següent sí que...
Sí, bueno, sempre està...
A veure, intentes apartar-te aquests pensaments negatius, no?
Intentes que tot surti bé,
i, bueno, quan estàs dintre del partit ja vas a mort, no?
O sigui, et centres dintre de la pista,
i, bueno, intentes jugar de la manera que vola l'entrenador,
de la manera que tu saps,
i de la manera que saps, amb els jugadors, no?
I, bueno, doncs, el segon any va sortir,
i, bueno, va ser molt emocionant,
perquè sabíem que s'havia apostat molt fort aquí a Tarragona,
la gent havia...
Bueno, havien un ple del camp, no?
De 500 persones que n'havien estat al camp ple,
i, bueno, i la directiva,
i tots havien fet un pas molt important, no?
I, bueno, va ser molt emocionant, no?
I només recordo la gent cridant, saltant,
i tots abraçant, no?
I va estar molt bé.
Ricard, ja molt breument,
perquè estem a la recta final del programa,
des de la distància,
com recorda el Ricard Casas l'ascens del Club Esquet a Tarragona?
Bueno, estava molt pendent, la veritat.
Estava molt pendent.
Ho va viure amb una certa enveja?
Ostres, no.
No, no, no, no.
Ho vaig viure supercontent, però molt.
I, a més a més,
amb una dependència del que estava passant molt alta,
i em va satisfet molt.
La veritat és que sempre m'han tractat
i sempre m'he sentit, no?
Part d'aquests anys.
I, bueno, ho estan referint tots,
els que estan parlant ara, no?
I està clar que les meves sensacions són les mateixes.
I va ser una cosa important,
va ser una cosa important,
que no puc posar al currículum,
que a Tarragona va pujar amb mi,
però que sí que, evidentment,
sempre tindreu el record aquest
que vaig contribuir en alguna cosa.
A mi sí, és com ho vaig lliure.
Per això del currículum deia,
entre cometes,
lo de l'enveja, evidentment.
Sí, ojalà ho has pogut fer,
però el primer que va fer el porfi
és dir públicament aquest 50%,
i el meu nom.
Hi ha coses, la veritat,
que per mi han estat molt importants
aquests darrers anys,
i el meu pas per Tarragona
ha sigut, a nivell personal, clau per mi.
Porfirio,
quina imatge et queda d'aquell 25 de maig
de l'any passat,
si no m'equivoco de data?
Bueno, la verdad es que es espectacular, ¿no?
Yo es algo que recordaré durante toda mi vida,
porque ver a un grupo humano,
de directiva,
jugadores, cuerpo técnico,
todos unidos en una misma situación.
Ellos habían tenido la experiencia del año pasado
y la tristeza del último día
con la alegría que sufrieron,
pues para mí reconfortó todo el trabajo
que habías hecho durante todo el año,
durante todos estos dos años
y yo creo que ellos realmente lo sintieron
como mucho más lleno
porque la verdad es que es algo suyo,
es algo que tienen ahí
y es algo que siempre quedará en la retina
el recuerdo tan agradable
de la gente celebrando esto, ¿no?
Pujar a l'Alepu a punt de complir
els 25 anys d'història del club
segur que ha estat el millor regal, ¿no?,
que podia tenir l'entitat, Rafael?
Sí, home, és evident, doncs,
que el segon any,
el primer any que vam estar a l'Alepu 2
ens vam envalentonar,
el fet que arribéssim on vam arribar
ens va fer pensar
que podíem tirar més amunt,
ho vam aconseguir el segon any
i, bueno,
i ojalá aquest any haguéssim pogut dir
que havíem pujat a l'ACB
i complir els 25 anys.
és molt complicada aquesta competició,
l'Alepu és més complicada
del que tots potser ens havíem pensat,
però, bueno, hem de continuar treballant,
25 anys, ara comencem ja l'any 26,
a partir del setembre,
i hem de començar, doncs,
amb nous objectius.
Jo suposo que deu ser
l'última vegada que em dones la paraula,
voldria aprofitar públicament
per agrair tant el Javi Paricio
als anys que ha estat aquí,
a Tarragona,
al Nacho també,
aquestes tres temporades,
lògicament el Ricard,
doncs, per aquell primer any,
aquell primer pas que vam fer
i aquella consecució de Copa,
el Porfirio agrair,
lògicament,
serà home recordat per l'ascens,
agrair-li la temporada
que vam viure l'any passat
i aprofitar per donar-li,
tot i que li vaig enviar un missatge,
doncs agrair,
donar-li l'enhorabona
per aquest ascens aquest any
amb el Gezires,
a l'Alep,
o sigui que l'any que serem rivals,
i donar-li a tots quatre
i a tots els que no estan aquí
les gràcies per aquests tres anys
que hem viscut
en aquesta competició
ja més professional.
Gràcies.
Ricard,
Porfirio,
alguna cosa per acabar
des de la distància?
Sí,
saludar a tots,
al Nacho,
el Xavi,
el Rafa i el Porfi,
saludar-los
i que me alegro molt
de parlar amb vosaltres
i amb ells.
Porfirio.
Nada,
igualmente,
desde luego,
encantado de poder
volver a charlar
con gente
que voy a tener
durante toda mi vida
en el recuerdo
y nada,
solamente decirles
que yo he sido muy feliz
a su lado
y que las cosas
que guardo en mi retina
y que guardo en mi cabeza
es un recuerdo agradable
de todos ellos
y es lo único que siento.
Xavi,
Nacho,
per acabar?
Bueno,
pues parte de lo mismo,
muy agradecido
por todas estas personas
que me han aportado mucho
para a mí
estos dos años
y bueno,
que ha sido un placer
estar,
compartir parte de mi vida
con ellos
porque ha sido,
bueno,
hemos hecho dos años
muy importantes
humanamente,
¿no?
Nacho?
Pues igual,
una mica repetitiu,
o sigui,
agrair
aquests tres anys
i re,
o sigui,
ajudar
i he ajudat
amb lo que he pogut
i re,
o sigui,
crec que ha sigut
una feina col·lectiva
que cada ue ha posat
el seu granet de sorra
i que s'ha arribat
fins on s'ha arribat
i a partir d'aquí
donar les gràcies
i desitjar sort.
Doncs amb aquests
missatges de sort
de cara al futur
acabem aquest espai
ja el penúltim
de la sèrie
com dèiem
dedicat a la història
del Club Basqueta
de Tarraona.
Gràcies per atendre'ns
per telèfon,
Ricard Casas
i Porfirio Fissat.
Gràcies
i molta sort
en el futur.
Gràcies.
Porfirio?
Doncs gràcies
també a Ricard Casas
i a Porfirio Fissat,
com dèiem.
Gràcies també
a Nacho Ferrer,
Xavi Paricio,
el vicepresident Ramon Martínez
i el president
Rafael Pintado
que han participat
en aquest programa.
Gràcies
i fins la propera.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Bona tarda.