.
Ara passen vuit minuts, de dos quarts d'una del migdia,
al matí de Tarragona Ràdio, tal com els hem anat avançant,
estrenem un nou espai.
L'hem batejat com a Prisma
i és un espai que pretén abordar al llarg de les properes setmanes
totes aquelles qüestions que siguin d'interès i d'actualitat
relacionades amb el fenomen de la immigració.
Aquest és un espai que no fem sols.
Al matí de Tarragona Ràdio el fem en col·laboració
amb la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgilí,
el Pla Comarcal d'Integració i la Comissió de Periodisme Solidari
de la Demarcació de Catalunya del Col·legi de Periodistes.
Al llarg de les properes setmanes abordarem en diferència qüestions,
sempre mirant de trobar totes les visions d'aquí,
el nom amb el qual hem batejat aquest espai, Prisma.
Des de la vessant més institucional,
allò que té a dir la societat que hi treballa,
les entitats, els professionals,
i també, naturalment, no poden faltar les veus més que autoritzades
de les persones que són immigrades,
que viuen i treballen aquí, a la nostra ciutat, al nostre entorn.
L'espai, o el tema, millor dit, que hem triat per estrenar aquest espai
és un tema d'absoluta actualitat.
Ahir es va presentar a la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira i Virgilí
un curs de postgrau de Gestió Global de la Immigració.
És un fet important,
tenint en compte que, des del punt de vista fins i tot acadèmic,
de titulació, és l'únic curs d'aquestes característiques
que es fa a l'estat espanyol
i fins i tot, jo m'atreviria a dir,
però ara em corregirà, si m'equivoco,
arreu d'Europa.
Ens acompanya el de la Facultat de Ciències Jurídiques
de la URB, Santiago Castellà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
És única a Europa, també?
Quasi podríem dir-ho.
Ho he dit que jo amb la boca petita dic, no sé si...
Aquestes coses mai es poden afirmar amb rotunditat
perquè sempre pot sortir algú que digui...
No, nosaltres ja fem una cosa similar, no?
La proposta és una proposta bastant innovadora.
innovadora perquè hem volgut plantejar el tema
des del punt de vista de la gestió,
del management, com diria en anglès,
no fem un discurs teòric,
no volem formar gent amb capacitat per fer tesis estructurals,
sinó el que volem és formar professionals
que puguin atendre totes les qüestions
que planteja la immigració,
des d'una administració pública,
des d'una ONG,
des d'una empresa,
i ho volem fer en caire universitari.
i això marca una diferència.
Sí que hi ha propostes formatives a altres nivells,
però una proposta formativa a nivell universitari
que abarqui la globalitat de la immigració
de cara a formar gestors no existia
i nosaltres no hem estat capaços de trobar-la.
Ahir es va presentar en societat, com dèiem,
l'acte més protocolari va ser convidat i va assistir
Salvador Ubió, el secretari per la immigració del govern català,
que en principi vam pensar que era una persona
que era interessant que fos en el primer programa.
Dificultats d'agenda impossibilitaven que avui fos amb nosaltres en directe,
però sí que ahir a la tarda la nostra companya Anna Plaza
es va desplaçar fins a la inauguració,
la presentació d'aquest curs,
i va tenir ocasió de conversar amb ell,
especialment per aquest espai Prisma del matí de Tarragona Ràdio.
Santi, si et sembla, l'escoltem?
Perfecte.
Avui és un dia especial perquè s'inicia aquest primer postgrau
en gestió global de la immigració a la Universitat de Rovira i Virgili,
un postgrau que sorgeix del conveni
entre la Generalitat i la Universitat.
Quin és el paper que ha de desenvolupar aquest postgrau?
Home, molt important, no?
Aquest postgrau ha de portar persones
que en aquests moments estan gestionant el tema de la immigració
a ser uns veritables professionals formats
per tal de poder informar,
per poder gestionar aquest tema important pel país,
molt important pel país,
que és el tema de la immigració.
M'imagino que l'inici d'aquest postgrau,
que és pioner de l'estat espanyol,
suposa una aposta important,
tant per la Generalitat com per la Universitat Rovira i Virgili,
i que a més respon a una realitat emergent que s'està vivint, no?
Sí, i a més aquest postgrau, com vostè ha dit,
és pioner a l'estat espanyol, però va més lluny, no?
És pioner a Europa, és a dir, amb aquesta globalitat, no?
Amb aquesta globalitat.
Això vol dir que la Generalitat de Catalunya,
el govern de la Generalitat i la Universitat Rovira i Virgili,
doncs, vam fer en el seu moment una aposta important
per tal de poder portar endavant
aquesta formació d'aquests professionals.
i lògicament, doncs, me'n sento molt orgullós
de poder avui estar aquí a la obertura,
a la posada en marxa, a l'engegar aquest postgrau,
que a més a més ha tingut un èxit impressionant,
perquè esperàvem, doncs, una inscripció bona,
i ha sigut molt bona,
per la qual cosa estem pensant en ampliacions
d'aquest mateix postgrau,
fins i tot més enllà de Tarragona.
El govern de l'Estat està plantejant
una tercera reforma de la llei de restrangeria,
que cada cop tenteix a ser més restrictiva,
fins i tot des de l'oposició es comenta
que pot arribar a vulnerar drets constitucionals
i llibertats de les persones.
Com s'entén el postgrau en aquest context?
Miri, l'oposició no pot opinar,
l'oposició ha de callar,
perquè l'oposició precisament ha votat a favor
d'aquesta llei, no?
Per tant, el Partit Socialista,
que fins ara era un avalador,
que era el que demanava més per tothom,
juntament amb Iniciativa i amb Izquierda Unida,
doncs ara resulta que juguen el mateix rol que el PP.
I lògicament aquest tema de la immigració
cal gestionar des de les comunitats
que tenim el problema.
I per això nosaltres,
que sempre havíem donat un recolzament
a la llei i a la modificació de les lleis,
aquesta vegada no ho farem,
és a dir, ens abstindrem,
perquè entenem que allò que havíem demanat,
que ens és propi,
que seria poder atendre les competències exclusives
en matèria d'immigració,
resulta que això ens ho ha negat tant el PSOE
com el Partit Socialista Català,
com també el PP.
I això sí que és greu,
és greu perquè el que no es pot fer
és jugar amb les persones.
I lògicament, les lleis,
quan es fan,
és perquè es compleixin.
I això precisament és el que no ha passat.
És a dir, la llei s'aprovarà
i, com sempre, després no s'aplicarà.
I això no vol dir res a favor
ni del PP ni del PSOE.
Senzillament, Catalunya necessita aquesta immigració,
però des del Govern de la Generalitat
exigim,
exigim al Govern central,
que aquesta immigració vingui regulada.
I per això nosaltres ens hem preocupat
del tema de les oficines de la Xila
per tal de poder seleccionar en origen,
informar i seleccionar a les persones
que han de venir a Catalunya
a treballar amb els seus drets,
els seus deures.
El que no pot ser
és que hi hagi més de 250.000 persones
en aquests moments a Catalunya
en una situació d'irregularitat
per culpa d'ells mateixos,
perquè quan han vingut ja sabien
que venien com a turistes
i que venien sent irregulars,
però sobretot per culpa
de la mala gestió de la immigració,
del Govern central
i de l'oposició que ha de callar.
I tenint en compte aquest context,
quin és el panorama
que es trobaran els professionals
quan acabin aquest curs
en gestió global de la immigració?
Doncs que tindran molta feina,
perquè lògicament nosaltres
engegarem el compromís en Catalunya
i el Pla Nacional
per a la Integració de la Immigració
i això voldrà dir
que hi haurem d'implicar-hi
Consells Comarcals, Ajuntaments
i totes les institucions
i lògicament això
haurà de gestionar-ho professionals.
I aquests professionals
són aquells que es prepararan
i que es prepararan bé
segur en aquest postgrau.
I tot això tenint en compte
que la Generalitat de Catalunya
encara no té transferides
les competències
en temes d'immigració.
Com es compagina a tot plegat?
Bé, doncs ja ho veu,
nosaltres no tenim les competències
per si tenim la responsabilitat.
És a dir,
el que no som,
som uns irresponsables.
I lògicament,
el que fem és,
tot i no tenir les competències,
intentar de gestionar
aquest tema
que el que no volem
és que es converteixi en un problema
sinó que es converteixi
en una situació
de normalitat
per a les persones
que venen al país
amb papers
per trobar la seva oportunitat,
per trobar feina
i lògicament
el que exigim
i demanem
al Govern central
és que faci bé
els seus deures
i la seva feina
que és intentar
regular els fluxos
i donar
la llibertat necessària
a la Generalitat de Catalunya
per tal de poder
gestionar
des de casa nostra
el tema
de la immigració
que ens és propi
perquè en definitiva
aquestes persones
venen a ajudar
a que el país
tiri endavant
amb la seva riquesa.
Catalunya
és una terra
d'oportunitat
i Catalunya
sobretot
és una terra
en la qual
la gent
hi ve
perquè
hi té sort
és a dir
no és un
país de fracàs
és un país d'èxit
i la gent
com que ho sap
per això ve
i el que sí ens cal
és que la gent que vingui
puguin ser
ciutadans de primera
és a dir
el que no pot ser
és que condemnem
la gent
en definitiva
que vinguin a Catalunya
i que no existeixin després.
Cal que aquestes persones
puguin tindre
un contracte de treball
els que facin falta
per treballar
i cal que aquestes persones
després
puguin ser
ciutadans
de primera
categoria
a Catalunya.
Senyor
Biols
una darrera pregunta
l'acolliment
dels nouvinguts
moltes vegades
va càrrec
també
de les organitzacions
no governamentals
que hi juguen
un paper fonamental
les administracions
quin és el paper
que hi haurien de jugar?
Doncs miri
les administracions
precisament
amb aquest tema
el fem jugar
a les entitats
i ONGs
del país
és a dir
nosaltres
intentem
ajudar al màxim
possible
aquestes entitats
perquè puguin fer
aquesta feina
aquesta feina
no la vol fer
ni l'ha de fer
el govern
de la Generalitat
perquè Catalunya
precisament
té una xarxa
importantíssima
d'entitats
i ONGs
que estan treballant
molt bé
i la Generalitat
els està donant
el suport necessari
perquè això
sigui així
doncs
senyor
Salvador Biols
secretari general
per la immigració
de la Generalitat
de Catalunya
li agraïm molt
que just abans
de la inauguració
d'aquest curs
de postgrau
en gestió global
de la immigració
hagi atès
els microàfons
a Tarragona Ràdio
bona tarda
a vosaltres
i bé
escolta'm
en teniu sempre
a la vostra disposició
eren
les paraules
de Salvador Biols
el secretari
per la immigració
del govern català
que deia
que aquests professionals
que encetaven
aquest postgrau
tindrien molta feina
quan acabessin
nosaltres així
ho pensem
estem convençuts
d'aquesta idea
no hi ha professionals
formats
per atendre
les qüestions
que planteja la immigració
avui dia
les persones
aquestes qüestions
qui les resol
hi ha treballadors
socials
però que tenen
un desconeixement
del dret
d'estrangeria
que és un dret
a més molt canviant
ara encetarem
la quarta llei
d'estrangeria
de la democràcia
i que no serà
la definitiva
amb molts reglaments
amb moltes normatives
que els afecten
no és fàcil
moure's
en aquest món
sense coneixements jurídics
no és fàcil
moure's
en aquest món
sense coneixements
del funcionament
de l'administració
de la mecànica
de presentació
de papers
de reclamar
permissos de residència
permissos de treball
reagrupaments familiars
però
tampoc
ho pot fer
simplement un jurista
perquè
ve acompanyat
d'unes demandes
d'intervenció social
de necessitat
d'intervenció
en qüestions
de vivenda
d'ensenyament
de sanitat
de polítiques
socials
en general
i
hem de buscar
un professional
híbrid
que doni resposta
a això
que sigui
des d'un gestor
administratiu
un graduat social
un advocat
un treballador social
però que tingui
una formació específica
nosaltres detectem
que a Catalunya
ara per ara
farien falta
300 professionals
com els que nosaltres
ara comencem a formar
això no vol dir
que hi hagi
300 llocs de treball
vacants
esperant
sinó vol dir
que les administracions
s'han delegat
de manera
jo penso
que abusiva
la responsabilitat
d'aquest tema
sobre les organitzacions
no governamentals
i sobretot
els ajuntaments
no estan assolint
les tàxes
que devien assolir
en aquest terreny
i estan
en una posició
excessivament relaxada
demanant
un sobresforç
a la gent
que fa voluntariat
les pròpies
associacions
no governamentals
associacions
amb voluntariat
tenen mancances
formatives
i intenten
suplir
amb bona voluntat
aquestes mancances
però
això els genera
un grau d'estrès
molt important
no poder donar
respostes
a una persona
que està en situació
d'il·legalitat
t'acaba deixant
en una situació
especialment trista
per tant
per tant
nosaltres pensem
que fa falta
aquest tipus
de professionals
globalment
formats
i amb molta capacitat
per anar-se
adaptant
als canvis
que el tema
de la immigració
viurà
en els próxims anys
els canvis
que passen
per aquesta
per aquesta
llei
que constantment
genera
controvèrsia
i molts canvis
legislatius
clar
el bloc jurídic
dins de tot el programa
d'aquest
postgrau
és una base
importantíssima
en el que serà
l'ensenyament
però és que
continuarà canviant
és a dir
vostès comencen
el postgrau
i d'aquí no res
veurem que hi ha
unes modificacions
a la llei
d'estrangeria
és una dificultat
afegida
és més
i canviant
no simplement
a Espanya
amb la nova
Constitució Europea
quan entra en vigor
adoptada
i posteriorment
entra en vigor
la política
d'estrangeria
passarà a ser
una política
comunitària
on a Brussel·les
es prendran
decisions
molt importants
en aquest tema
i haurà
que coordinar
les diferents
polítiques estatals
per tant
haurà que
tindre professionals
amb molta capacitat
d'adaptar-se
als canvis
jo de totes maneres
estic convençut
que aquesta
quarta llei
no és la llei
ni de molt lluny
definitiva
i que no ens durarà
massa temps
anirà més
diuen que serà
més restrictiva
que les anteriors
la cinquena
o la sisena
probablement
ho serà més
des de la seva
perspectiva personal
no tenim una bola
de vidre aquí
dependrà molt
també de la percepció
que tingui
la ciutadania
i la existència
que faci
els seus polítics
jo d'aquesta
quarta llei
tinc la sensació
que és una mena
com el pacte
de Toledo
de la immigració
o sigui
que els grans partits
busquen un espai
de consens
per no fer
una excessiva batalla
electoral
del tema
de la immigració
perquè encara fa por
és un tema
que hi ha
per una banda
la idea
que si s'utilitza
excessivament
en el debat electoral
suscitarà
tensions socials
que no es volen assumir
i que semblen
indesitjables
i llavors
aquesta ambigüedat
entre el discurs
polític
que a vegades
es fa
de fronteres
obertes
o el discurs
de tolerància
cero
que es fa
de vegades
des dels altres punts
es va mantenint
en un cert
consens
precari
entre els dos
grans partits
això acabarà
sent un error
perquè la sensació
és que s'està
amagant el tema
o sigui
el model
que utilitza
aquesta llei
que continua
sent el model
de contingent
de fixació
de contingents
és un model
que ha fracassat
que no funciona
i que no pot funcionar
sentíem
el mateix
Salvador
Víols
dir
ara
en aquesta entrevista
que manteníem
els micròfons
de Tarragona
Ràdio
que la llei
s'aprovarà
però no s'aplicarà
com s'ha fet
anteriorment
clar
això s'opta
una mica
com a ciutadà
s'entera
o dir
però efectivament
la llei
d'estrangeria
no s'ha aplicat
perquè no es pot aplicar
o sigui
la idea
és que es fixaran
uns contingents
contingents
que no sap
com es fixen
no es compleixen
arriba molta més gent
de la que tindria
de la que fixaran
els contingents
de fora del contingent
de gent que entra
il·legalment
sobretot
pels aeroports
no amb el mite
de les pateres
que es dona
però sobretot
quan està entran
molta gent
és als aeroports
i amb visat
de turistes
gent que ve de Sud-amèrica
del Magreb
i que es queden
després aquí
i això produeix
un absurdo jurídic
és gent
que molts cops
està
en situació d'il·legal
està en el que es diu
sense papers
per tant
no tenen drets civils
ni drets polítics
són
i l'expressió
a vegades
és una mica dura
però són quasi
com morts civils
o sigui
gent que no pot
exercitar
una vida cívica
normal
estan en un ordre
d'expulsió
un ordre d'expulsió
que mai es podrà
complir
perquè no hi ha
un conveni
per retornar
és com viure
el limbo
exacte
és una situació
jurídica
molt estranya
però
en un ordre d'expulsió
que mai es complirà
no hi ha conveni
amb el seu país
amb el qual
no se'l podrà expulsar
però a més
aquestes persones
poden empadronar-se
en el seu municipi
i gaudir dels beneficis
de la sanitat
i de l'escolarització
pels seus fills
i normalment
estan fent
un treball il·legal
perquè si no
tot aquest potencial
de gent que tenim
crearia una tensió social
immensa
si no estiguessin treballant
hi haurien unes bolses
de pobresa
impressionants
estan treballant
en l'economia submergida
estan treballant
il·legalment
amb el qual
hem acabat generant
una figura jurídica
totalment absurda
gent
que no té cap dret
que té un ordre
d'expulsió
però que està
empadronada
i els hi deixem
temes de salut
i de sanitat
que estan il·legalment
treballant
doncs
haurien de trobar
alguna solució
millor
això és una
ficció jurídica
que no té cap sentit
afrontar el fenomen
de la immigració
és posar damunt
de la taula
infinitat de temes
en uns minuts
Santiago Castellà
ja els ha apuntat
aquesta mena
de l'invent jurídic
en el que viuen
aquestes persones
apuntava el secretari
per a la immigració
de la Generalitat
a Catalunya
250.000 persones
en situació
d'irregularitat
són xifres
es diferencia molt
d'altres comunitats
autònomes
aquest nombre
per tant
també el model
aplicar
en funció
de cada zona
del país
també fora
interessant
considerar-ho
sí
no pot ser el mateix
el model que s'aplica
a Extremadura
al País Basc
o a Catalunya
inclús jo diria més
cada comarca
i cada municipi
té una realitat
econòmica
diferent
que és la que acaba
determinant
perquè els immigrants
es mouen
per motius econòmics
s'estan
s'estan desplaçant
per a la recerca
d'un futur millor
per tant
per tant
són territoris
que econòmicament
es desenvolupen
i les comarques
de Tarragona
són dels territoris
que té
més futur econòmic
els que tindran
unes forces
més grans
d'immigració
il·legal
les illes
balears
també s'estan produint
és lògic
que els immigrants
no
et sentin
atrets
per a
Extremadura
perquè les condicions
de vida
ja són
molt més dures
les possibilitats
de trobar treball
són molt més complicades
no hi ha una economia
en creixement
no hi ha sector turístic
no hi ha construcció
per tant
les bosses de pobresa
que normalment
estan concentrant
i de treball
estan concentrant
en la immigració
no es donen
i això provoca també
que des del Ministeri d'Interior
i ho negaran
i diran
que no és exactament així
quan es troben
que tenen que deixar
en llibertat
en llibertat
les persones
que han tingut
retingudes
en un centre
d'atenció
durant 30 dies
i no les han pogut
expulsar
quan les deixen
lliures
en una ordre
d'expulsió
les traslladen
i les traslladen
normalment
a Catalunya
i et trobes
per 6 persones
de la mateixa
nacionalitat
que t'expliquen
que les han deixat
en un avió
a Barcelona
i li han donat
un bitllet d'avió
perquè vagin
a tal lloc
de Lleida
on es recollirà
la puma
o per tal lloc
que es farà
una gran obra pública
o no sé què
no hi ha dubte
és que s'ha de reorganitzar
i posar una mica d'ordre
tot plegat
parlant de les diferències
que hi ha diferents zones
de l'estat espanyol
però no oblidem
que el nostre territori
és una zona de pas
també cap a Europa
de ben segur
que els diferents
manetaris europeus
també trobaran
la necessitat
de fer polítiques
migratories
comunes
contundents
en aquest sentit
també serà un lloc
cap a on
haurem de mirar
des d'aquest programa
per el tret comparat
una mica
aquí al París
serà que no vulguin pensar
que Espanya
o Itàlia
tenen que fer
d'estats policials
no tenim que ser
la frontera
d'Europa
però se'n suma
una miqueta
aquesta tendència
aquest jo penso
que és el gran error
dels plantejaments
que han tingut
les polítiques
europees
que s'han endegat
en aquest sentit
Europa
té que tindre
un espai
de cooperació
amb el Mediterrani
i això és el que manca
i tenim que ser
els impulsors
d'aquesta cooperació
principalment
no podem fer nosaltres
de policia
perquè és imparable
o sigui
la frontera
de Mèxic
amb Estats Units
el nivell
de relació
de pobresa
és molt més baix
a Estats Units
hi ha tres cops
més riquesa
que a Mèxic
que és una frontera
que ningú ha pogut
controlar mai
i s'han utilitzat
els mitjans
més sofisticats
per part de l'exèrcit
americà
pensar que
utilitzar el Mediterrani
com una frontera
quan a les diferències
econòmiques
en molts casos
sobrepassen
la relació
d'un a la deu
o sigui que són deu cops
més rics
que el Magreb
pensar que aquí
ho aconseguirem aturar
és impossible
a més
és una frontera
molt més permeable
és una frontera marítima
no tenim més temps
aquesta breu conversa
amb Santiago Castellà
de la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat
Rovira i Virgili
jo m'atreviria a dir
que ha servit una mica
per parar la taula
ja la tenim parada
en properes setmanes
doncs anirem
destapant
cadascun
d'aquests temes
i intentarem
des d'aquí
des d'aquest espai
prisma del matí
de Tarragona Ràdio
sentir totes les veus
que tenen alguna cosa
i des de tots els punts
de vista
i sobretot
portar totes aquelles
persones
i institucions
representants
d'entitats
que ens puguin
aclarir i explicar
a la ciutadania
realment cap a on
de mirar
on hem de mirar
i quin camí
hem d'aprendre
doncs justament
per donar solució
al que alguns
anomenen problema
de la immigració
d'altres
fenomen
de la immigració
Santiago Castellà
moltíssimes gràcies
molta sort
en aquest postgrau
a tots aquests alumnes
que ja han començat
les classes
com aquí el que diu
moltes gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia