Bona nit
Ara passen vuit minuts, de dos quarts d'una, mirem el cel i sembla que no caldrà renunciar aquest cap de setmana a fer alguna sortideta a la natura.
Si la pluja no és excessiva i el temps no és excessivament endolent, també és agradable prendre contacte amb la muntanya en dies així una mica ennubolats.
Pep Calvet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquí el tenim, el Pep Calvet de l'empresa Niltravel, una setmana més al matí de Tarragona Ràdio amb bones propostes per engaudir a l'aire lliure.
Sortir a la muntanya en dies així, sempre i quan no sigui més adversa la meteorologia, és bonic.
Sí, sí, així és molt bonic, és molt agradable perquè, a veure, tot i que ens agrada el sol, ja ho som a Tarragona, gent de sol.
Però ja en tenim molt de sol tot l'any.
Aleshores, aquesta aigüeta, així una miqueta, vas una mica preparat amb el teu impermeable i una miqueta de roba dins la motxilla.
I s'agraeix, s'agraeix.
Estem una mica tips de calor i de sol, no?, que ha estat un estiu molt dur el que hem deixat enrere.
Avui el Pep ens proposa moure'ns per un territori molt proper a la ciutat de Tarragona.
Estem parlant de la zona de la serralada de Prades, anirem cap al Cuber, Montral, tota aquesta zona.
Però com que ens hem de moure per la muntanya, amb el Pep hem comentat la possibilitat de parlar,
ni que sigui breument, perquè ja saben que aquí ens encanta aconsellar i fer bones recomanacions.
Som tan formals, però creiem que és necessari.
El tema de perdre's a la muntanya.
Ara comentàvem també una excursió d'aquestes al Montsant i d'aquells en dos boletaires que han estat notícia,
perquè han passat la nit al ras, que es van perdre per la zona del Montcaro, per els ports de Tortosa.
És que la muntanya, tot el que té d'agraïda quan tot és fa bon dia, a veure, hi ha visibilitat i tal,
el moment que baixa una miqueta la boira és que hi ha una cosa tan senzilla com pot ser tindre al costat una carretera,
doncs no es veu.
Clar, i vostès diran, home, només es perten els inexperts, no?
No, no, no.
Això és un error perquè moltíssima gent experta, aquests boletaires ho eren i coneixien la zona i es van perdre.
És que és molt fàcil perdre's.
I inclús jo a nivell que organitzo així events esportius, quan faig el Transaventur i tot això,
o sigui, el moment que hi ha problemes a la muntanya, doncs sempre que puc,
si puc eliminar aquesta prova en concret, doncs millor.
La seguretat és el primer, no?
Per molta senyalització que hi hagi, és molt senzill.
Sobretot a zones com el Montsant, els ports, que són zones molt grans.
Sí, són zones que, a més que són molt grans, tot és igual.
Les referències, de vegades...
Les referències, tu mires a un costat i dius...
Dius, no, que hi havia aquell arbre, sí, sí, i aquell altre, i aquell altre.
No, i zones que, en concretes, no?, un riu, una miqueta de toll d'aigua i tal,
i això del que parlàvem, no?, dos o tres roques,
deu quilòmetres més cap enllà, ja exactament el mateix, no?
Aleshores, doncs clar, t'ha perds completament.
I quan gires...
Si tu tens...
Perquè la persona, normalment, tenim una miqueta d'orientació, no?,
allò que dèiem l'esma, no?, d'anar...
En quan gires dos o tres toms del teu centre, ja perds completament la...
I més, si se podem guiar una miqueta pel sol,
si tenim una mica d'orientació i tal, però clar, en la boira...
Tot això desapareix, no?
Segons en quines circumstàncies.
Però això és molt recomanable, doncs, portar un mapa,
una cosa tan senzilla com aquesta, saber-lo interpretar,
que tampoc no té molta dificultat.
Sí, no, o sigui, normalment, com ja tothom conduïm,
els mapes de carreteres els fem servir molt.
Aleshores, els mapes topogràfics i tot això,
doncs, volis o no volis, reconèixer el terreny...
A més, és una pràctica que...
És divertit i tot, no?
Sí, de la cartografia en podíem parlar un altre dia més centrals...
Farem un programet de cartografia, si et sembla.
I aviam, avui en dia també tenim els telèfons mòbils,
tot i que en determinades zones la cobertura ens pot fallar,
però també, bé, és un estri que val la pena que el posem a la motxilla.
Molt bé, i cada vegada hi ha més els GPSs,
cada vegada els fan més tipus telèfon mòbil.
Més petitets, i es poden portar...
I al començament, doncs, eren molt cars,
perquè, bueno, eren uns 600 euros,
ara ja en pots trobar ben bé per 300, 400 euros,
que hi està molt bé.
Com tota la tecnologia, no?, que se barateix,
perquè cada cop es generalitza més el seu ús.
Parlem d'aquestes rutes que ens proposa el Pep,
com dèiem, per la zona de les muntanyes de Prades.
Comencem amb bicicleta.
Molt bé, sí.
Tot i aquest cap de setmana, doncs,
sembla que anirà aguantant així,
plovent, no plovent i tal, però bé,
és una ruta amb bici de muntanya, amb BTT.
La sortida la farem des del Cuber,
més que res perquè, bé, podem aparcar amb el cotxe.
Estan de festa aquest cap de setmana.
Sí, sí.
Una mica de festa major.
De tornada, doncs, encara se'n podem afegir, no?
I tant.
Doncs, molt bé, sortiríem de l'ermita del remei, del Cuber.
Un clàssic, de l'excursionisme.
Un clàssic, perfecte.
I llavors arribaríem fins a Prades.
És una miqueta no d'orilla, però exigent.
Ja no és allò simplement anar d'un tomet el diumenge,
sinó que, a veure, el desnivell ja va sent acumulat,
ja va sent...
Perquè, clar, parts de la baixa del Cuber,
del Cuber ja puges cap dalt a la Mossara,
la Mossara ja té mil metres,
tornem a baixar cap a Fons,
tornem a pujar altra vegada cap a Prades,
altra vegada mil metres.
O sigui, l'exigència ja és una miqueta, no?
Sí, sí, ja s'ha de tenir una certa forma.
Però bé, o sigui, és per tothom, no?
O sigui, és una...
Llavors, seria la travessa d'est-norest
de tot el que és la serra del Montsant
i ja agafant muntanyes de Prades.
Llavors, començaríem de l'Ermit al Remei,
de l'Ermit al Remei tirem una miqueta enrere,
en direcció altra vegada del Cuber,
però bé, simplement 200 metres,
i llavors, a mà dreta ja trobem un camí
que baixa cap al riu,
passem pel Molí i del Molí
allà ja se dirigim
i sempre una miqueta cap a l'esquerra
en direcció a l'Albiol.
Dic això una miqueta per diferenciar
de l'altra ruta clàssica
que és anar cap a dalt
al riu Glorieta.
Sí.
Allí el Niu de l'Àguila i això tothom...
Un altre clàssic de l'exclusionisme.
Doncs bé, o sigui, simplement és girar,
deixant aquest riu Glorieta més a la dreta,
doncs seguim per tota una pista fins a dalt
de l'Albiol.
Llavors, una vegada arribem a dalt de l'Albiol,
ja està ben senyalitzat,
agafarem el GR 65-5
que ens portarà fins al mateix coll de la Mossara.
Aquí és una mica exigent,
hi ha un tros que hem d'anar amb la bici al coll,
però bé, portem bici de muntanya
i n'hem preparats.
Que suposa que ja ho tenim prevista, això.
Llavors, des del coll de la Mossara
anirem en direcció als Mollats,
allí tornem a agafar el GR,
però en aquest cas el GR 7,
que ve des de Reus, per dir-ho,
i va per tota la costa i per dins,
passa per Montserrat, bé, el GR 7 és molt conegut, no?
És el d'aquell tèmic que porta a Roma, no?
Això, sí, sí, perfecte,
perquè jo he fet trossos per la part de Marsella i tot això.
I també és el mateix, veus, no anava jo desencaminada.
Doncs bé, llavors, dins els Mollats,
parlant com parlàvem
que la gent a la muntanya és fàcil de perdre,
els Mollats és una d'aquestes zones
que segur que es parlarà la gent,
perquè hi ha infinitat de camins,
això sí, han de veure,
tots van al mateix lloc,
perquè és com una masseta,
i llavors van donant tons i tons,
però sempre pots passar tres vegades pel mateix lloc.
Com aquells passat temps que fèiem de petits,
de trobar el camí més curt per arribar a un punt determinat.
Perfecte, hi ha un munt de camins,
tot s'acruza...
Però l'únic que ens pot passar és que fem massa camins.
Això, sí.
Llavors, quan s'acansem de perdre's,
ja busquem el camí...
El de veritat.
Sí, i podem seguir aquest LGR,
que la ruta normal,
a mi m'agrada més ensenyar l'altra,
la més fresca,
la que va fins a cap a fons,
perquè passem tot el rato per...
Comencem a la cova del Grèvol,
és una cova que fa l'aigua
i hi ha un desnivell d'uns 60 metres
que allà és...
Amb l'empresa Nils Travel portem gent a fer ràpel,
és un ràpel penjat molt bonic.
Doncs bé, llavors s'assegueix tot aquest barranc
i s'arriba cap a fons.
I de cap a fons,
altra vegada s'apuja cap al coll
a dalt,
que cruza ja la carretera
que va cap a la Febró,
i d'allí s'assegueix el GR
cap a Prades.
Com a cosa curiosa o bonica,
abans d'arribar a Prades,
a un quilòmetre més o menys,
s'esviem una miqueta a la dreta
i podem visitar l'ermita de la Mare Déu de la Vallera.
Perquè hi ha unes pujades, Pep,
això que estàs dient ara.
Per efecte, per això deia que...
Són unes pujades extraordinàries.
Aquest és una miqueta més fort,
per dir-ho d'alguna manera,
però podem fer,
sempre donar l'altra versió també,
la més normal.
Una vegada ja estem els mullats,
seguim tot el rato el GR...
Ja de tornada.
No, aquesta encara continua.
Com si diguéssim,
fem dues versions.
La heavy,
per passar cap a fons,
i l'altra,
que no cal arribar cap a fons,
simplement passem per tota la carena.
Perquè el desnivell,
una vegada arribes els mullats,
són 950 metres,
doncs va a 950 metres,
900 i arribem a 1.000,
que és a Prades,
o sigui,
sempre va més o menys per la carena.
Llavors,
des d'allí,
hi ha una visió molt bonica
de tota el que és la serra del Montsant
i tot el que és aquí,
tota la serra
i tots els boscos de la Mossara,
no?
que és una zona
que algú pot dir,
home,
això ja estem,
hem anat moltes vegades,
però moltes vegades que hi vagi
sempre trobes.
Sempre,
a més,
o sigui,
hi ha infinitat de camí.
Sí,
sí,
és que és això,
hi ha moltes rutes dins d'aquesta zona.
Llavors,
no és bé,
per una vegada arribes a Prades,
aquesta la podíem fer
de les dues maneres,
o deixant dos cotxes,
un a Prades
i l'altre al Cuber,
o bé,
anar i tornada,
anar i tornada,
penseu,
he dit que era una miqueta exigent,
perquè les sis hores,
entre anar i tornar,
no te les treu ningú.
Llavors,
doncs clar,
ja és una miqueta,
només començar,
ja vas fins al viol,
és una bona pujadeta,
després,
el que parlàvem d'esplà,
i llavors de tornada,
doncs sí,
llavors tornes més agraït.
És recomanable a sortir d'hora,
eh?
Sí,
sí,
en totes aquestes excursions,
doncs al matí
no se trobarem
en surts així del temps,
o sigui,
quan surts,
si ja veus més o menys
que fa el dia,
com avui,
doncs,
bueno,
s'aguantarà,
no s'aguantarà.
I per aquesta zona
ens proposes alguna caminant,
una mica de senderisme?
Bé,
sí,
aquest no serà tan llarg,
perquè,
si no,
llavors aquest sí que seria
una miqueta de senderisme,
des de,
també sortint des del Cuber,
des de la mite del Remei,
en aquest cas,
no tornaríem enrere,
sinó ja aniríem directament
a buscar el riu,
el riu Glorieta,
pujaríem,
sempre anem creuant el riu,
és molt bonic,
perquè el riu Glorieta
ja de per si és molt bonic.
I quan fas una miqueta
de senderisme a l'aigua
dona molta alegria
quan vas caminant.
Sí,
perquè així vas veient
tota rata uns tolls
que són ferms,
i anem pujant
en direcció,
en direcció Montral,
passarem
per el típic
del Niu de l'Aire.
Aquí sí que hi passem.
Aquí sí que hi passem.
En bicicleta no,
però caminant sí.
Sí,
caminant pots anar més tranquil,
pots anar visitant tot això,
i llavors farem cap
per sota el camp de futbol
de Montral,
i al camp de futbol
doncs ja
pugem a dalt a Montral.
Cal dir que si aquesta excursió
la volem fer d'un parell de dies
a Montral,
hi ha un refugi.
Hi ha un refugi,
molt bé.
I que està molt bé,
a més a més.
I a més un bon refugi de muntanya,
que és bonic,
el poble també és molt bonic.
Podíem fer això dos dies,
tot el cap de setmana,
i em comentaves abans
que per a aquelles persones
que vulguin fer una miqueta
d'escalada senzilla,
que hi ha alguna paret
que a més a més està preparada
per això.
Molt bé, sí.
Per sota mateix
del camp de futbol,
a més ja es veu
perquè està bastant trepitjat,
la gent hi va molt a practicar,
o sigui,
hi ha tres o quatre vies
i n'hi ha dues
que pels que ja en tenen d'escalada
és un cinquè,
un quart que ja,
pots fer-ho trapant,
o sigui,
no necessites...
Per iniciar-se no?
Per iniciar-se un quart
que és trapada,
o sigui,
una trapada
te pots
assegurar bé
i, bueno,
vas fent força de dits
i de peus,
però bé,
un cinquè,
doncs,
per a la gent
que més o més li agrada
i no fa grau,
com diuen els entesos
i els que si realment
s'hi dediquen,
no?
Doncs hi ha un parell
de parets
que estan molt bé.
Estan a prop,
o sigui,
pots fer això,
parada i fonda,
que dic jo,
el material
el pots portar damunt,
però tampoc és...
Dins la motxilla
tampoc és un gran material,
perquè, bueno...
Ja vull dir que
es fan tan lleugers,
no?
Sí,
necessitaràs,
potser hi ha parets
de quatre o cinc cintes
amb una corda
de 30 metres
no tens prou,
o sigui,
amb aquests de,
ja dic,
per iniciat,
no?
Llavors,
doncs,
recordem que és això,
és per sota
el camp de futbol,
doncs,
en direcció
cap a les fonts
del riu Glorieta,
doncs,
allí trobem...
Podria ser,
podria ser,
però el Pep no ho assegura,
que trobessin algun bolet.
Sí.
Però tal com està el panorama,
els dies de festa del bosc
que està bé,
deixem buscant bolets.
A més,
ara s'ajunta
amb els caçadors.
Sí,
també té un nivell.
Aquesta és una altra,
no?
Qui hi ha
molt de respecte
amb els caçadors.
que tothom ha de conviure,
però fa una mica de recança
posar-te segons on d'excursió,
no?
Sí,
perquè,
clar,
o sigui,
ells van amb l'orella posada,
no?
I tu també.
Si tu estàs acutat
buscant bolets
i ells s'aconforen,
o sigui,
la diferència
d'anar tu
buscant bolets
i ells amb l'arma,
doncs,
és una miqueta...
Suposo que,
bueno,
tot això també
ja ho tenen previst
i aquest any
els hi hem posat
una normativa
que han d'anar
amb una jaqueta visible,
allò del fosforito,
no?,
perquè es vegi.
Home,
totes les mesures
que es puguin posar
perquè hi hagi
una convivència raonable,
no?,
en aquests llocs
és positiu.
Parlàvem abans...
Digues,
digues,
Pep.
Sí,
no,
que deia abans
parlar de la zona
de dalt dels mullats,
que és molt perdedora,
així com aquesta
del riu Gloriat
és molt fàcil
i senzill.
En el Montsant,
dèiem.
Sí,
en el Montsant.
Llavors,
per això recomanàvem,
doncs,
a veure una miqueta
de cartografia.
és l'editorial d'aquí,
l'editorial Piolet,
que a més,
o sigui,
tècnicament
la preparen
des d'aquí
a Tarragona,
doncs,
bueno,
hi ha el mapa
de muntanyes
de parades
1.25.000,
o sigui,
que és un mapa
molt bonic,
s'entén molt bé,
se veu tot,
eh?
Després,
el dia que parlem
de Ciurana
ja veurem
que també hi ha
un mapa de Ciurana,
aquest encara es veu millor
perquè és 1.10.000,
o sigui,
que surt
hasta el camí
que va cap a casa
d'algú que tingui
algun xalet
per allà dalt,
eh?
I llavors,
també l'últim
que han tret
és Serra de Lleberia,
que ja parlarem
d'altres excursions
per aquella zona.
Sí,
perquè aquesta zona
també és molt àmplia
i aquí
hi podem trobar
llocs extraordinaris.
I potser no es troba,
també és un lloc clàssic
d'excursionisme,
però potser no trobes
tanta gent
com a les muntanyes
de Prades o al Montseny,
no?
No,
perquè aquí potser
la gent ja hi sap anar més
amb el cotxe,
no cal que
van fins arreu.
Ja dius,
mira,
si aquí això ja és bonic,
ja ens podem quedar aquí,
no?
No cal anar-hi més a l'altre.
L'altra zona,
doncs clar,
ja vas més cap a la costa
i d'allí has d'anar cap dins
i això ja costa una mica més,
però bé,
és molt bonica.
Una proposta interessant,
eh?
Per aquest cap de setmana,
excursions a prop de casa,
que tenen dubtes,
que volen més informació,
que algú els organitzi
una mica de ruta,
doncs trucant al Pep
a Neil Travel,
el que convingui.
Ens has portat una mica d'agenda
que podríem repassar així
molt ràpidament.
Repassem una miqueta ràpidament,
perquè algunes són,
doncs bé,
vam parlar una miqueta
la setmana passada.
Bé,
parlem de curses de muntanya,
perquè el temps ara
afavorit aquestes curses de muntanya.
Doncs el dia 19
tenim la tercera cursa de muntanya
a Taradell,
són uns 23 quilòmetres.
Per la muntanya,
bé.
Sí,
però bé,
és agrair a la muntanya.
Sí, sí,
quants més quilòmetres millor.
Molt bé.
Llavors tenim ja la clàssica,
que hi va molta gent
de Tarragón,
a qui vam parlar,
que és el dia 29 d'octubre,
a la de Sant Llorenç a Vall,
que organitza l'Ajuntament.
Aquest està molt bé
perquè són tres curses a l'hora.
Aquí hi ha nivells.
Sí.
Aquí pots fer 10 quilòmetres
i més o menys vas només
en pla de tranqui.
Pots fer una mitja marató,
no?,
a 21 quilòmetres,
o una marató sencera.
Llavors,
doncs,
aquest any,
doncs el que parlàvem,
suposo que la gent
quedarà parada
de veure tot el que es va cremar
però,
bueno,
la qüestió és que
allà ho repoblin
i nosaltres,
doncs,
hi contribuïm d'alguna manera,
no?
I tant.
Llavors,
també,
el dia 18,
també,
o sigui,
demà l'issabte,
aquest allà potser
és més exigent
perquè són 100 quilòmetres
en pista
de la ciutat de Terrassa,
que és una miqueta bèstia.
Molt,
molt bèstia,
no una miqueta,
Pep,
molt bèstia.
hi ha gent pertot
en aquesta vida.
Sàpien que també
fan des de l'Ajuntament
de Terrassa,
es poden dirigir allí,
val 15 euros,
hi ha dues també curses,
una de 100 quilòmetres
i l'altra,
que es cansi una mica abans,
de 50,
però Déu-n'hi-do.
Llavors,
doncs bé,
l'altra ja havíem parlat
amb bici de muntanya
a la platja d'Aro,
que és el dia 26,
que queda com,
és per l'altra setmana,
podem parlar l'altra setmana,
i després,
pel 26 d'octubre també,
aquest m'han trucat,
a veure si volia parlar,
és una clàssica internacional,
que és de Marsella,
Cassis,
que no arriba
a 21 quilòmetres,
però bé,
la idea que van fer
aquesta cursa
també és
la del poble de maratón,
o sigui,
van fer des d'un poble
a l'altre,
van veure que quasi
era una mitja marató,
que tenia aquesta distància,
i bé,
llavors ja l'han fet clàssica
i és la gent que diu,
si he sortit a córrer
fora d'Espanya,
doncs,
sap que hi ha molta gent
que fa el circuit
de les mitges
i de les maratons,
hi ha persones que estan...
Perfecte,
doncs,
saben que aquí a Marsella,
doncs,
és un autopista,
és un moment.
Déu-n'hi-do,
Pepe,
ens has donat,
per triar,
aviam,
què poden fer
aquells que són capaços
de córrer tants quilòmetres,
Déu-n'hi-do,
les distàncies
que hem recorregut
en tan poc temps
aquí al matí
de Tarragona Ràdio,
i de moment ens quedem
per les nostres muntanyes,
aquestes de Prades.
Sí, aquestes són les nostres.
La propera setmana
continuem parlem.
Gràcies,
Pep Calvet,
de l'empresa Niltravel.
Bon cap de setmana.
Igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.