.
Dos minuts, un quart de dotze del migdia.
Saludem ja la Imma Pujol. Bon dia, Imma, benvinguda.
Hola, bon dia.
És el temps de la Biblioteca Pública de Tarragona,
que també té un marcat accent relacionat amb la tardor literària.
Ja ho dèiem abans que la Imma ens acompanyarà de forma enllaunada.
A partir de la una del migdia serà la responsable
de fer-nos tastar aquests aperitius de la tardor literària
amb tot un seguit de textos que s'han registrat, tu, Imma.
Molt variats, no?
I tant, molt variats.
És un menú, i mai millor dit, molt ampli.
Sí, sí, cada dia un menú diferent.
El començarem a tastar avui, després de la una del migdia,
però ara el que farem serà, dins de l'espai que dediquem
a la Biblioteca Pública de Tarragona cada setmana,
a parlar justament de la tardor literària,
que formalment també, naturalment,
entra en l'àmbit de la Biblioteca Pública
en forma de contes per infants,
però també en forma de contes per adults.
Sí, sí, com cada any.
Ja fa uns quants anys que estem col·laborant
amb la tardor literària,
i com que aquest any també la tardor literària
doncs omple tot el mes de novembre...
Tot el mes.
Clar, abans s'havia de concentrar tot més,
ara podeu anar amb més calma
i fins i tot afegir més dies de contes.
Sí, sí, llavors, clar, també hem omplert
diferents dies de tot el mes de novembre.
Sí, et sembla que comencem a explicar una miqueta,
ho va comentar...
Sí, els més propers...
T'ho he fet un programa molt ben editadet, molt bonic.
Sí, normalment, quan és la tardor literària,
fem un programa una mica on que té més difusió
de la Biblioteca, diguéssim,
surt encara molt més,
doncs fem un programa una mica fet ja més especial, no?
Traiem algun tipus d'il·lustració
d'algun llibre de contes que ens agradi,
i, bé, hi posem un títol,
que aquest any és Heu de saber i entendre,
que és una mica una manera també
de començar els contes, les històries,
i, bé, doncs, aquest any l'hem treta
d'un llibre que es titula
Hi havia una vegada un bosc.
Hi ha moltes maneres de començar un conte,
perquè només hi havia una vegada.
Sí, sí, sí.
Però hi ha més, no?
És la més clàssica,
ho vet aquí una vegada, no?
Vet aquí, sí.
Però, mira, vam pensar...
És a dir, el començament i el final del conte
sempre és molt important, no?
Sí.
Amb la frase aquella estereotipada.
El tanques, diguéssim, l'obres i tanques.
És un cercle tancat, no?
Una mica tanca, la història.
I, bé, doncs, aquesta setmana ja comencen els contes,
tant per infants com per adults.
Això és molt important, eh?
Sí.
Establir la diferència.
Sí, sí, perquè potser amb alguna programació
que puguin llegir potser no queda massa clar
quin dies fan per adults i altres per infants.
Aquest dimecres, 5 de novembre,
tenim contes per nens,
amb la maleta de la Carme,
una maleta que deu estar plena d'històries i de contes.
La narradora és una narradora d'aquí,
i Tarragona, que és la Carme González.
L'edat recomanada és a partir de 5 anys,
l'hora de 6 a 7,
i el lloc a la sala infantil de la biblioteca.
Això ja què està semblant el mateix dimecres?
El dimecres, de 6 a 7, a la sala infantil.
I després, l'endemà, el dijous 6 de novembre,
tenim contes per adults.
En aquest cas, és a la primera planta de la biblioteca.
I quin tipus de contes i qui els farà?
Sí, contes i llegendes de la Xina.
La narradora és Sílvia Llorente,
que és una narradora de Barcelona.
Que ve expressament per explicar aquestes narracions orientals.
Sí, que ja va venir fa dos anys a explicar contes del de Camaró,
que potser algú ho recordarà.
Que va ser de les primeres vegades
que vau començar a explicar contes per adults, no?
Sí, que vam fer només una vegada, una sessió,
i la gent ens va dir, ostres, per què no en feu més?
Doncs aquest any, tres sessions.
Tres sessions.
Si seguim la programació ja la propera setmana,
el dilluns 10 de novembre,
tenim una altra narració per a nens.
Sí, contes de lladres i bandolers.
En aquest cas, els explico jo.
Aquests agraden, no?
Sí, sí, aquests agraden molt.
L'edat és a partir de 6 anys, una mica més grandets,
i bé, continuem també a les 6.
Els contes per nens sempre són a les 6 de la tarda,
i els per adults són a les 6 i mitja, a dos quarts de 7.
I com que, si algú de vosaltres que ens escolteu
ha visitat la biblioteca, que suposo que sí,
veureu que els espais són bastant reduïts a la biblioteca,
que quasi no tenim espai, no?
Llavors, quan fem els contes per adults,
hem d'inutilitzar una sala,
que és la sala dels ordinadors,
la sala d'art i d'història.
Perquè, esclar, és l'únic espai
on hi ha la secció de referència que podem fer allí.
Això o el vestíbul,
i el vestíbul no el podeu inutilitzar durant una hora, no?
No, tenim el problema, no?
Que ja tot ho tenim ple.
I, esclar, llavors s'ha de fer la planta primera
i a dos quarts de 7.
Comentàvem el dilluns, contes per a nens,
però l'endemà dimarts continuen els contes per a nens,
també, a la mateixa setmana, no?
Ho veig per aquí?
No, dilluns, no.
Dilluns 10 de novembre, sí, molt bé.
I el dimarts 11 de novembre també.
I el dimarts 11 de novembre,
contes per telèfon,
més contes de dracs.
Que és una narradora que ve de Barcelona,
que és la Montserrat Solanes.
Això, contes per telèfon, podeu pensar,
ostres, Clara, com que el mòbil,
tots van amb mòbil.
Però no, aquest és un títol d'un llibre
del Gianni Rodari,
que és un pedagog molt important,
que ja és mort, italià.
Que va titular contes per telèfon
i eren contes molt curtets.
Ai, un mans ràpid, ràpid, eh?
Ràpid, sí.
Que no eren perquè fossin pel mòbil,
pels nens, no?
Després del dimarts 11 de novembre,
tenim el dimarts 18 de novembre,
Vides acolorides,
que són contes per adults,
amb la Montse Bosch,
que també és d'aquí de Montblanc.
El lloc, a la primera planta de la biblioteca,
i l'hora, com sempre.
Després hi ha el dimecres 19,
és que jo dic que us perdreu, eh?
Perquè tants.
Dimecres 19, contes de ratolins,
amb l'Agus Ferrer,
que també és d'aquí de Tarragona.
Aquest és, l'edat és fins a sis anys.
Fins a sis, eh?
O sigui, que és pels més petitons.
A més anys és que s'avorriran.
Sí.
Millor no...
Això de l'edat, doncs cal...
No passa res,
no a vegades si hi ha un nen
que és més petit o més gran,
però que tinguin present això,
que va orientat a aquesta edat.
Després, el dimecres 26 de novembre,
ja a finals de mes,
tenim Històries que compten
amb el narrador Domingo Chinxilla.
Aquest és un narrador del País Valencià,
de València, eh?
Que jo recomano a tots que vingueu a escoltar-lo, no?
I després, el dijous 27 de novembre,
em tornaré a ser jo a explicar contes,
en aquest cas, Rondalles Valencianes,
de l'Enric Valor,
que per mi va ser un descobriment
quan me'n vaig descobrir l'Enric Valor.
Potser aquí coneixem més, doncs, a la Mades,
coneixem el Vidal i el Cuber,
tot i així, no?
Però bé, el Valor també va recuperar,
doncs, va recuperar tota la rondellística valenciana,
que, de fet, té molts paral·lismes amb la d'aquí.
Sí, en realitat, si tu vens a mirar,
totes són forces similars.
És un programa molt ampli.
Ho hem explicat a grans trets,
però caldrà que consultin la cartellera,
com es diu en el cas del cinema,
perquè durant tot el mes,
gairebé cada setmana,
hi ha una sessió de comptes.
O dos actuacions.
O que mirin el públic que surt,
però que tinguin en compte això cada...
Ah, sí, el tema de l'edat, eh?
És molt important que no es col·loquin
a una sessió de comptes per adults,
que no passa res,
però és que aquells nens no entendran res
i s'avorriran en molts casos.
Sí, sí.
I que consultin la nostra pàgina web,
si de cas no,
i allà trobaran tota la informació
sobre les activitats,
a la secció d'actualitat,
i surten totes.
I ara, si trobo aquí la pàgina això,
la nostra pàgina web,
si vols la recordo,
que és
H-T-T-P
dos punts barra barra
cultura.gencat.net
barra
B-P-T
barra.
I si se'n van a la secció d'actualitat,
allà dintre hi surt tota la programació.
Tota ben detallada.
Perquè si no, et perds per les pàgines web.
Això pel que fa a la tardor literària,
però no treu que aquestes activitats extraordinàries
trenquin el ritme habitual de la biblioteca
i en particular de la sala infantil
i també hauríem de dir juvenil.
Continua el Club de Lectura
després de l'experiència de l'estiu,
traslladada ja al curs escolar.
Es fan els dissabtes les sessions
i aquest dissabte us trobeu.
Sí.
Ara ja és una vegada al mes,
perquè els nanos i els joves
tenen moltes més coses a fer,
ja no donen abast,
i una vegada al mes
encara es diuen que sí,
que es poden comprometre.
Què esteu llegint ara?
Bé, ara...
Bé, al setembre vam començar les reunions
i esclar, com que era la primera reunió,
una mica, a veure com anava la cosa,
i jo els hi vaig dir que portessin un llibre
que els hauria agradat molt.
I aquest llibre el van repartir
amb els altres nens.
O sigui, va haver un intercanvi
de llibres que els haguessin agradat.
O sigui, que cadascú llegeix el seu.
Per tant, no hi ha un text únic, aquesta vegada.
No, en aquest cas no.
Però ara ja sí, aquest dissabte,
repartirem un exemplar
del llibre Planeta ESO.
Planeta ESO?
Sí.
Ui, es començaran a agobiar.
Nosaltres vam presentar diferents títols
i els hi va agradar aquest.
Els hi vaig explicar que era una mica
un retrat irònic dels professors
d'ESO sobre els seus alumnes.
Llavors, clar, això ja els interessa.
És a dir, els professors parlen dels alumnes.
Sí, que si el mòbil, que si això,
que si allò, que si...
Ah, està bé, està bé.
I ells van dir, ostres,
és que ara estem a l'ESO i tot això
i ens interessa.
Doncs vinga.
O sigui, que és un llibre una mica diferent.
No és una novel·la.
No és narrativa.
No és narrativa.
O sigui, que és una mica...
I aquest llibre va guanyar
el Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira.
O sigui, que jo dic,
vigileu, eh,
que us poden deixar bastant verds.
No, no, home,
imagino que els convidarà
a fer una reflexió també, no?
Sí, sí.
Sobre la seva actitud.
Sí, perquè està molt bé aquest llibre.
A més a més, posa, doncs,
respostes que han fet els nanos,
els joves als exàmens,
que n'hi ha cada una que...
Bueno, pixes de riure.
Però bé, jo crec que també els pot agradar.
Planeta ESO,
el llibre del Club de Lectura,
aquests dies, aquests mesos,
a la Biblioteca Pública.
I parlant de llegir i de joves,
tinc entès que esteu intentant-ho,
entrareu en una iniciativa molt interessant
perquè els joves també s'acostin a la lectura,
que és...
Se'ls convida a fer de jurat d'un premi literari.
Sí, de moment hem...
Amb una fórmula força curiosa i senzilla, no?
Sí, sí, és molt diferent, no?
De moment hem penjat uns quant...
una mica de propaganda per la biblioteca,
es busquen joves per fer de jurat,
ens ha vingut gent gran,
dient, ah, sou vosaltres,
doncs ja ens enfiem si vosaltres sou el jurat.
Bueno, ens ha vingut de tot, no?
Però el que nosaltres pretenem amb això,
doncs, és a veure si els nois
que estan al club de lectura,
o altres, és clar,
perquè això està obert a tothom,
de fet, seria interessant posar-ho dins
de com una activitat més del club de lectura.
Clar.
Perquè això dura d'ara fins a l'abril de l'any que ve.
I què han de fer exactament?
Sí, doncs,
el Consell del Llibre Infantil i Jovenil,
d'aquí a Catalunya,
doncs,
convoca aquest premi protagonista jove,
que en el que els joves són els jurats.
Hi ha una llista tancada de llibres,
i llavors ells els han de llegir i puntuar.
Llavors s'envien les puntuacions,
les valoracions a Barcelona,
i amb totes les que recullin
de tots els altres joves
que ho estiguin fent arreu de Catalunya,
surt un guanyador
de cadascuna de les dues categories.
O sigui que té l'inconvenient
que és una llista tancada de llibres,
no?
No sabeu fins a quants?
Quatre.
Quatre llibres.
D'aquí a l'abril se'ls han de llegir.
Sí, quatre llibres,
tant per la categoria de 12,
de 13, 14 anys,
com la de 15, 16 anys.
Els han de llegir,
puntuar i ells decideixen
qui aconsegueix aquest premi
protagonista jove.
Sí, sí, llavors, clar,
és això,
és una llista tancada,
hi ha un grup d'especialistes
que han triat aquests títols,
no?
I, esclar,
potser n'hi haurà un d'aventures,
un altre de realista,
un altre de ciència-ficció,
i potser el nano dirà,
ostres, jo,
és que a mi la realista no m'agrada.
I, esclar,
t'obliguen a llegir-te un de cada,
no?
Però també trobo que és una
activitat que està prou bé.
Doncs, en principi,
s'inclouria
o s'intentaria vehicular
a través del Club de Lectura,
però si hi ha algun jove
que té interès a participar
i també es pot posar
en contacte amb vosaltres,
o?
Sí, i tant, i tant,
però és que no es pot participar
individualment,
ha de ser com a biblioteca.
Com a biblioteca.
No, no,
a través de vosaltres,
participant en aquest premi jove.
Llavors faríem les reunions
una vegada al mes,
també,
fent-ho coincidir,
doncs,
amb el Club de Lectura,
i a veure, no?
És una possibilitat més,
no?
A més, a més,
al final donen el repartiment
de premis a una biblioteca
i pot anar, doncs,
els que hi han participat,
se'ls donen un diploma
amb els nanos.
El que has de incentivar
la lectura dels més joves,
no?
Sí, sí.
d'una manera o una altra
i acostar-los
a la literatura jove
que es fa ara,
eh?
A banda de llegir els clàssics,
doncs,
hi ha una producció literària
per als més joves
important en aquests moments.
I a més, això, no?
Que són un grup d'especialistes
que s'ho han llegit
i ho han triat entre tots.
Vull dir que ja és un criteri
de qualitat, no?
La tria.
Molt bé.
Ima Pujola,
ens deixem alguna cosa?
No, no, no.
Prou feina avui, eh?
Recordar el dimecres
que hi ha contes per nens
i dijous per adults.
Doncs moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més.
Ens retrobem el proper dia,
però avui ens retrobarem
amb tu a la una, també.
A la una, això.
En l'aperitiu
d'aquesta taula reservada
que farem aquesta tarda
o literària
al matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies, Ima.
A vosaltres.