.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio
i és el moment de saludar els nostres advocats.
Avui ens acompanya en Javier Terrés, en Víctor Roca.
Molt bon dia.
Bon dia.
Per compartir una estona d'aquest espai que ens agrada recordar-ho,
el realitzem amb col·laboració amb el grup de joves advocats
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Mentre escoltàvem la publicitat, comentàvem aquestes recreacions històriques
que proposa el Museu d'Història a la ciutat de Tarragona
i amb el Víctor i el Javier dèiem
Home, un dia hauríem de parlar una miqueta de la terminologia aquesta
que encara es fa servir en llatí.
Moltes vegades s'ha dit que el llenguatge sovint críptic
que s'utilitza als tribunals de justícia
doncs és útil per mantenir un cert distanciament necessari
d'altra banda, en molts casos, no?
Però clar, això d'encara arrossegar el llatí pels tribunals,
Déu-n'hi-do, jo no sé si...
Avui dia s'estudia el llatí? No.
No.
Com abans.
Abans estudiava el llatí al batxillerat, al buf.
A la carrera de dret, no.
Al batxillerat suposo que sí.
Encara s'estudia una mica de llatí.
El batxillerat crec que sí, els de llatres crec que...
Bé, batxillerat, eso.
Sí, sí, sí.
Perquè abans d'això de bé escorpus, hi ha més figures, així, més terminologia llatina.
Teniu en compte que l'origen que existeixi tant latinajo, que diem nosaltres,
és que precisament un dels drets que fonamenten l'actual, les lleis actuals, és el dret romà.
Aquest dret romà que aquí a Tarragona, segurament, quan era la capital de la Espanya, es feia servir tant.
Llavors, moltes d'aquelles institucions, encara que molta gent no s'ho cregui,
són les mateixes que avui tenim, una mica modificades, actualitzades, però són les mateixes.
I com ells ja ho havien definit i també, i li havien posat un nom en llatí,
doncs potser nosaltres, en un moment donat, doncs també les utilitzem, clar.
O realment en una vista s'utilitzen?
Cada vegada menys, jo penso.
Però jo crec que sí que s'utilitza alguna vegada.
Jo crec que s'està perdent una mica.
I realment, quan s'utilitza, és molt bonic, perquè t'ajuda una mica a entendre més bé
potser aquella institució jurídica que s'està debatent.
Tu creus què més?
No, home, jo no crec que s'utilitzi molt.
També depèn de...
De tant en tant, fins i tot fa bonic, no?
Exacte.
Hi ha una mica d'aixar, hi ha una mica d'aixar.
Depèn del judici, depèn de com estigui la situació.
De l'auditori, també.
Hi ha companys que utilitzen més aquestes expressions.
Que tenen més trassa, perquè això si no et surt de forma natural, queda una mica així, no?
Sí, perquè ho poses en calçador.
Però com diu el Javi, són reminiscències del dret romà, que és la base.
Però n'hi ha moltes?
Us ve al cap algun exemple?
Sí.
Va, jo he dit la Bea Scorpus, perquè potser és el...
El Yuranovit Kúria.
El Yuranovit Kúria.
Expliquem-la també una miqueta.
Sí que és, perquè clar...
Bueno, Yuranovit Kúria...
Home, ve a ser una miqueta...
És que el que ens costa és una miqueta com a vegades llengües com a l'anglès, no?
La traducció literal.
Però és una figura...
però que, bé, és com dient, és conegut pel jutge, per la judicatura, no?
És a dir, hi ha vegades, per exemple, que en una demanda o durant un judici,
tu tens, a part de les lleis, o la llei en si, doncs, per exemple,
una amplia gamma de sentències de jurisprudència, no?
Per exemple, llavors, en principi, la jurisprudència és coneguda pel tribunal.
Tu la pots invocar, però a vegades reproduir-la, doncs, és potser redundant, no?
Perquè qui jutja ja la coneix, eh?
O ja té prou preparació com perquè tu plantegis un assunto i ell trobar aquella jurisprudència
i aplicar-la a que ell cregui convenient.
perquè hi ha moltes vegades que costa d'entendre el fet que la llei està escrita d'una manera
i la interpretació, a vegades, és molt variada.
Això és difícil.
A vegades és complicat dir que en un mateix assunto puguin haver-hi opinions jurisprudencials contradictòries.
Llavors, bé, el jutge pot optar entre una i l'altra i el seu coneixement forense,
és a dir, de qüestions jurídiques, doncs, lògicament, no cal que l'advocat vagi allí
i faci una reproducció literal.
Hi ha una altra, per exemple, es canviaran al cap algunes.
Res adjudicat a interpartes, és a dir, que ve a ser una miqueta la cosa jutjada, no?
La cosa jutjada vol dir que no es pot tornar a valorar una altra vegada sobre aquella qüestió.
I altres paraules, per exemple, el reo...
Reo ve de...
Clar, ja és directament paraula llatina.
Paraules llatines, no?
Sí, o dintre del que és, per exemple, un dret molt, molt romà,
molt pretorià, millor dit, que és, per exemple, el dret de la propietat
i l'adquisició de la propietat, tenim una figura que és l'usucàpio.
L'usucàpio és la que, doncs, avui en dia, traduït al castellà,
s'utilitza com l'usucàpio, que és una manera d'adquirir per al pas del temps, no?
Doncs, el que seria la propietat.
O dintre del dret penal, per exemple, en delictes contra l'honor,
que ja vam fer un programa aquí, l'excepció veritatis, que aquesta segurament...
Mira, és bonic, ben utilitzat, això és bonic, no?
Sí, sí, no, la veritat és que t'adones que no hi ha...
Dones solemnitat.
Clar.
I t'adones que no hi ha coses noves.
Està tot inventat.
Està tot inventat.
Aviam, no els volem fer traduir la Guerra de les Gàlies, ni res en el programa d'avui, ni parlar de llatí.
L'havíem de traduir, jo recordo que l'havíem de traduir el seu dia.
Aquest matí ho comentàvem aquí a la ràdio, arrell justament d'aquestes recreacions històriques,
que afortunadament no tenen res a veure, tot el contrari, són divertides, entretingudes, molt lúdiques,
també una paraula molt directament llatina justament, i comentàvem, no?, que era, doncs, una autèntica tortura
de la traducció de la Guerra de les Gàlies, perquè el llatí és el que tenia, que si t'entrava bé
i ho agafaves de seguida, molt bé, però si no, ho paties, no?
Les declinacions.
Les declinacions, el dativo, l'ablativo, tot allò, Déu-n'hi-do.
En fi, escolteu, que avui em penso que veniu disposats a parlar d'un tema que està perfectament relacionat
amb aquesta època de l'any, les responsabilitats, tot allò que jurídicament pot derivar
de qualsevol incident o accident que es pugui produir, en platges, piscines, no sé si podríem, doncs,
ampliar aquest inventari de possibilitats a pràctiques d'esports d'aventura, de natura,
coses característiques de l'estiu, hi ha, doncs, una part que també contempla el món del dret,
lògicament, perquè, disordadament, de tant en tant es produeix algun que altre accident, no?,
en aquests espais.
No, aquest és un tema que, si no recordo normalment, l'estiu passat, algú vam comentar també al respecte,
però són d'aquelles qüestions que no es fan redondants perquè realment són importants.
A més a més, avui mateix, crec, no sé si vosaltres també ho heu llegit,
a la premsa sortia el fet, crec, que a Salou, palatja de Salou, platja de Cambrils,
les criatures anirien amb uns braçalets.
Sí, són experiències que s'han dut a terme en algunes platges anteriorment,
de braçalets i d'anfitificatius, per aquella imatge també tan estiuenca
de nen o nena perdut a la platja.
Correcte, és que es produeixen 100.000 situacions desgraciades.
Fa poc, no gaire, un mes aproximadament, també a Tarragona es van ofegar
dues o tres persones en una setmana, a Tarragona i Rodalies.
Bé, llavors, clar, com tot accident, perquè no deixen de ser accidents,
ja no m'entra el cap, això sí que ja hem parlat moltes vegades,
molts cops que hi pugui haver voluntarietat amb alguna acció.
Deixem apanda la voluntarietat.
Serien casos excepcionals. Quan passen aquestes coses són accidents.
Molt bé. Llavors, plantegem-ho des d'un punt de vista,
i així dono una miqueta d'entrada en el tema,
que siguin situacions incidentals, és a dir, accidents
i qüestions sobrevingudes i involuntàries, en definitiva.
Llavors, això comporta normalment una paraula
que té o pot tenir connotacions penals i civils,
que és el terme d'imprudència.
Imprudència vol dir, bueno, a veure, una persona s'ha ofegat a la platja,
és com un accident de circulació per fer un símil, no?
A veure, pot ser ofegat, doncs, perquè realment...
Ha tingut un tall de digestió.
Ha accedit al límit, molt bé, però llavors es poden esvinar les causes
i es pot, no dono idees, perquè hi ha moltes vegades que és injustificat
i tampoc voldria que la gent interpreteixi de seguida involucra
a qui no es té a involucrar, però a vegades es pot generar situacions
en les quals hi hagi algú que no sigui el propi ofegat,
que pugui tenir algun tipus de responsabilitat penal o civil
en quant a indemnització per aquella mort, no?
I a partir d'aquí, avui una miqueta el tema,
perquè també ja vi comenti alguna coseta al respecte,
però vamos, en principi, partint d'aquesta base,
qui o com o quan o per què pot haver-hi gent
que pugui tenir responsabilitats en independència
d'aquella pobra persona que s'ha ofegat...
En el cas de la platja, parlem, perquè és que les piscines
és un altre món que ara parlaríem també,
és un capítol a banda perquè les situacions i les circumstàncies són...
Però és similar en segons què, eh?
Per exemple, el tema de les piscines, supòsits,
disortadament els primers casos d'accidents a piscines
cada any els protagonitzen nens i nenes de corta edat
que han entrat en un recinte que probablement no estava tancat
com calia, o sí, evidentment davant de la falta
de vigilància dels seus pares,
doncs han caigut en una piscina i, desultadament, s'han ofegats.
Aquí algú té la responsabilitat que aquell menor,
aquella criatura, doncs, hagi mort en víctima d'un accident.
Està absolutament prohibit que les piscines públiques
tinguin trampolins, palanques, tot això.
Si una persona es tira d'un estri d'aquest tipus
i cau malament i es lesiona,
imagino que algú també ha de tenir responsabilitat,
que no hi hagi socorrista.
En fi, que hi ha un munt de supòsits
dins del món de les activitats aquàtiques
que a cada supòsit podríem trobar una resposta legal, no?,
en quant a responsabilitat.
Sí, efectivament, concretament.
Les piscines, cada vegada que han anat passant el temps,
s'anen posant més prohibicions i més acompliments
per part d'aquells propietaris o d'aquelles piscines.
Tinguem en compte que això ha sigut una evolució.
En temps, qualsevol piscina de qualsevol club,
de qualsevol estament públic, gairebé no en tenia.
I per què s'ha anat imposant?
Perquè també la societat i també el que és la reclamació
de la responsabilitat també ha anat a evolucionar.
Ha tingut més cabuda.
A on? Doncs possiblement davant de les persones
que havien de donar una cobertura,
ja fossin assegurances, ja fossin aquelles entitats o clubs,
o bé també dintre del que és els propis jutjats.
Els jutjats han entès que potser allà la responsabilitat
tenia que ser molt més present respecte a les persones
que estaven vigilant tot allò.
Efectivament, aquí pot haver-hi un concurs de responsabilitats.
Hem d'anar al cas concret.
Moltes vegades d'entrada ho podem veure,
potser en un primer anàlisi, molt senzillament.
Doncs no, hem d'estar precisament al cas en concret.
Possiblement aquella piscina sí que complia
amb uns termes mínims de seguretat.
Però encara hi ha així,
doncs possiblement unes altres de les persones
que hi havia ja, com són els pares,
que tenen, i aprofito i diré un altre latinajo,
un deber ineducando e invigilando,
que és una altra institució romana,
doncs no han estat fent-la en el seu, diguéssim, ús més complet.
Això s'ha de lligar amb la responsabilitat del socorrista,
de l'equipament que pugui tindre aquella piscina,
de la piscina en si, de com hagi estat dissenyada
i com hagi sigut considerada apta per qualsevol tipus
de nens, persones més grans,
inclús persones d'avançada edat.
Aquella piscina té una rajola trencada,
tot just al costat de l'aigua, ensopegues i caus.
Exactament.
És un accident, però aquí trobaríem la responsabilitat
d'alguna.
És que amb aquesta temàtica,
com diu en Javi, existeix una normativa,
en aquest cas una normativa de la Generalitat,
que la veritat és que defineix molt bé
les característiques a tot nivell,
des de, per exemple, la celebritat de l'aigua
fins al número de socorristes
que es necessita segons els metros
i la capacitat del recinte.
Després també es pot diferenciar,
això és un tema que també que dona tela,
si una piscina és pública, és privada, etcètera.
Llavors, el que està clar és que es té d'estar a dues coses.
Primer, es té d'estar a veure, cas per cas,
quina ha sigut la causa d'aquell accident,
en causa de lesions o en causa de mort,
és a dir, una rajola dintre de les característiques físiques.
Jo sembla, més enllà del que és la normativa,
entrem en la casuística, que pot il·lustrar molt.
És que és fonamental.
És la millor manera.
Com sempre, en la nostra professió,
però en aquests casos és fonamentalíssima,
perquè, a veure, no és el mateix caure en una rajola
que puguis ofegar-te perquè l'aigua té un alt contingut de clor
o alguna cosa que t'hagi impedit respirar.
Perquè tu estàs fent vaginades
i ningú té la culpa que tu no tinguis sentit comú.
I llavors també és molt important,
també és molt important, en segons quins casos,
per exemple, l'informe del metge forense,
que tornem a reiterar després de molts cops,
però sempre és bo deixar-ho clar,
el metge forense no és que tingui que només assistir
a l'ofegat que hagi mort,
sinó que pot ser qualsevol lesionat.
Seria una persona que tingui un principi d'ofegament,
diguéssim, que comenci a passar-se aigua
o tenir uns símptomes d'una irritació, etcètera.
Llavors, si la família d'aquell noi decideix posar-ho en coneixement
de les autoritats judicials pels possibles efectes que pugui derivar-ne,
llavors se'l pot veure o pot anar el metge forense.
A la llarga, inicialment, el que també pot ser recomanable
és que se'n vagin, òbviament, per motius de salut inherent,
inherent, és a dir, me'n vaig al metge, no?, a urgències.
Però aquell part d'urgències servirà com a prova
d'un hipotètic judici i procediment,
perquè el forense, si no el pot veure immediatament
després d'aquest desgraciat aconteixement,
pugui valorar els informes immediats
en moments posteriors a aquell incident,
a l'hora de veure quina ha sigut la causa de les lesions,
si pot haver sigut causada per algun factor
directament vinculat amb la piscina
i per afegit-ho amb els responsables d'aquella piscina,
o bé, si ha sigut, com deies tu abans,
la imprudència o la negligència, no ha sigut d'una altra,
si no ha sigut pròpia, doncs perquè, bé,
hi ha hagut una vessinada, una bestiesa, no?
De tota manera, aquests casos són complicats, no?
És com aquell noi que es tira a la piscina
i bé, i es trenca una cama
o es tira de cap i té lesions més greus
perquè toca el terra o...
Però si la piscina té la profunditat,
està ajustada, normativa, tot plegat,
aviam quina responsabilitat més enllà de...
És la discussió...
Del disortat accidentat, no?
Hi ha casos que deuen ser molt clas.
És la discussió i és el debat que precisament
es derimeixen els jutjats, normalment, no?
Si és que s'arriba...
Potser no hi ha en l'àmbit penal,
que també pot passar,
però ja se'n va a una jurisdicció civil, no?
Que és precisament on es derimeixen
les indemnitzacions econòmiques
que pots percebre per tot això.
És a dir...
Perquè això hi ha una assegurança, també?
Normalment, normalment,
totes aquestes activitats de piscina
i d'aquesta mena d'oci
tenen alguna assegurança.
Em sembla que si no,
no les deixen obrir com a activitat.
Llavors, és en el debat en què estem.
Clar, un noi que es tira de cap
amb una piscina,
potser està prohibit tirar-se de cap
amb una piscina d'entrada.
Podríem dir, bueno, aquest senyor
o aquest nen, única i exclusivament
ha sigut una culpa exclusiva seva...
Caldria posar un cartell
que està prohibit tirar-se de cap a la piscina.
Però potser falten aquests cartells
o aquests rètols
o potser el socorrista
no vigilava la gent
per dir-li, escolteu-me,
no es podeu tirar de cap.
O potser és una hora
amb la qual no hi ha socorrista.
Exactament.
O sigui, anem a veure exactament
i anem a lligar tot això.
Ara direu,
tampoc no cal filar tan prim,
però sí, perquè són situacions que es donen...
Quantes vegades, quantes vegades,
i no ens ho han explicat tots,
els oients, nosaltres les hem vist a la platja,
bandera vermella.
El socorrista de la Creu Roja
ja no pot més d'avisar la gent, sisplau,
que no entrin,
que no entrin amb els matalassos inflables,
que no entrin, que no entrin...
I la gent no fa cas.
Clar,
moltes dius,
ja aquestes persones
ja no estan per sobre
de les seves possibilitats
les situacions moltes vegades, no?
I crec que és una...
Aquell socorrista de piscina
que diu, escolta, noia,
no et tiris de cap a la piscina,
diu, ja em tiro com vull.
Doncs, clar.
És que és el que dèiem abans,
el terme imprudència,
el terme imprudència,
estrictament parlant
o jurídicament parlant,
és el que provoca,
o en el moment que es provoca,
un resultat,
amb uns danys,
amb unes lesions,
amb una repercussió
normalment negativa.
Llavors, aquest terme imprudència,
normalment,
normalment no, sempre,
implica la no voluntarietat,
és a dir,
ningú es fa mal expressament,
ningú s'ofega expressament,
però,
el que sí que es té a veure
és qui,
encara que sigui involuntàriament,
qui ha tingut
més culpa,
és a dir,
és el que dèiem abans,
amb exemples,
a vegades es poden veure
o valorar tots aquests termes jurídics,
no?
És el que deies tu.
No és el primer,
per exemple,
no és el mateix un menor d'edat
que un major d'edat,
perquè els menors d'edat
normalment són més inconscients
i no tenen capacitat de valoració.
Llavors,
un major d'edat,
una persona que ja pot
aprendre a valorar
si el fet de tirar-se
en una piscina
que té un metro de profunditat de cap
li pot causar un dany.
O banyar-se en bandera vermella.
Clar,
aquest senyor,
aquest senyor tindrà més grau,
encara que s'hagi causat
un accident
i que lesionat sigui ell,
i, ai, pobra,
si al damunt
que s'ha causat l'accident,
al damunt ell tindrà la culpa.
Home,
en principi té la culpa.
Aquest terme tan popular de culpa.
Té la desgràcia
d'haver patit l'accident
però té la culpa.
Molt bé,
però s'ha de veure
si no hi havia cartell,
si el socorrista estava o no estava,
si aquell senyor
s'ha tirat bé
o s'ha tirat malament.
S'han de valorar
una sèrie de factors.
I del còctel.
Aquest còctel
és el procediment judicial
que pot acabar amb una sentència.
Posaré un altre cas.
La persona que s'està banyant
plàcidament a la piscina,
xap, xap, xap,
i el típico, típic,
agraciós,
que em tiro fent la bomba,
flac,
li dona un cop
segurament que sí.
Perquè moltes vegades
en llocs de bany
trobem actituds
poc respectuoses.
Per ser respectuosos nosaltres,
referint-nos a certes actituds.
Crec que sí.
Crec que a més a més
que la forma de tirar-se a la piscina
és si no recordo malament
perquè me'n vaig portar un cas.
Perquè aquesta imatge la teniu,
o no?
Exacte.
Està també en certa mida
una mica d'enreguladet.
I si tu has causat una lesió
per tirar-te així,
inevitablement
és que ja ets un causador
d'una lesió.
I això sí que ja no...
I què hem de fer en aquest cas?
Doncs en aquest cas procedir com a lesionat
si et porten amb un centre d'atenció
d'urgències i tal
doncs normalment aquella denúncia
arribarà als jutjats de guàrdia
aquell dia que estiguin
seguint totes les denúncies
llavors s'obriran unes diligències
i a més a més et trucaran a tu
per veure si pots...
Caldrà buscar els testimonis
totes aquelles coses
que hem parlat tantes vegades.
I si vols fer-te la denúncia
fes-te la denúncia.
El que passa és que clar
estem amb el de sempre, no?
La causació d'unes lesions
de manera imprudent
perquè clar
si tu veus persones
que s'estan banyant tranquil·lament
en una piscina
i tu vas i et llances
d'aquella manera
a veure, tindríem que veure
i valorar-ho.
Si aquella mena de capbussada
d'aquella persona
s'ha fet amb tots els coneixements
que potser es podria molestar
i fer mal
o bé doncs no
no es contemplava en cap moment
fer-ho, no?
Llavors és el que estaríem abans
potser sortiríem
de l'àmbit estrictament penal
de càstig
i ens anirien ja
al tema
del que seria civil
per primer
sempre recordar
que es tindria
que resoldre el penal
i aniríem al civil
on la culpa
és una mica
es dimeix allà
i comporta
una indemnització econòmica.
Però precisament
la Iolanda abans
ha dit una paraula
molt interessant
que és el kit de la qüestió
per valorar
si pot haver-hi imprudència
o imprudència penal
en alguns casos
la capacitat de preveure, no?
la imprudència
sempre
quan estudiem la carrera
implica
el que dèiem abans
el xavi
de la culpa
en vigilants
vigilar preveure
la possibilitat
que allò pugui causar-se
quan un es tira en bomba
en principi
pot preveure
és també una miqueta
el que dèiem abans
de menor i major
No volem dir
que no es pugui tirar en bomba, eh?
No, no ho sé
No, no, a veure
lògicament es pot tirar en bomba
i no tothom
que rebi un cop
quan algú es tiri en bomba
vagi al jutjat
perquè a vegades
crec que tirar
en bomba no ho sé
però crec que tirar-se de cap
no es pot tirar
cosa que no es fa
crec que tirar-se de cap
està prohibit
Però és el que dèiem abans
i precisament
quan deia menor i major d'edat
i ho difensé
és que clar
lògicament el menor
aquesta facultat de previsió
la té menys desenvolupada
perquè els petits
els nens
lògicament
no tenen tant desenvolupat
les possibles responsabilitats
que pugui implicar tot allò
però
amb gent gran
lògicament
la imprudència
sempre implica
podries preveure
un resultat d'anyós
Clar
quan un es tira
això és com quan vas
amb accident de cotxe
i atropelles amb un peató
hi ha imprudència
tu no la atropelles voluntàriament
No hi ha voluntat de fer-ho
però clar
segons quines circumstàncies
tindries que haver-ho previst
i el fet que tu
vagis per exemple
més o menys de pressa
és el que potencia
aquella culpa
aquella imprudència
el que fa que potser tu puguis ser
o no puguis ser responsable
No són casos fàcils de resoldre
hi ha un espai
en el que cada cop
jo no dic que la convivència
sigui difícil
però sí que hem de prendre
normes de convivència
com és la platja
amb l'increment
que hi ha hagut
d'embarcacions
d'esbarjo
d'activitats aquàtiques
tot i que
hi ha unes balises
que determinen molt
quin és el territori
de cadascuna
a la platja
moltes vegades
es dona la circumstància
que pot haver-hi un banyista
afortunadament
no hem hagut de lamentar
cap problema greu
però sí que
podria passar
en un moment determinat
que amb qualsevol
tipus d'embarcació
una persona
fes mal
a un banyista
que s'està banyant
a la platja
aquí també
entraríem
dins d'un tema
penal
també
en funció
de les lesions
que pogués causar
possiblement
d'entrada
en funció
de les lesions
que
d'entrada
si hi ha
de voluntarietat
i no les lesions
de les lesions
sí
si hi ha
unes lesions
d'entrada
podríem anar
a un jutjat
de guàrdia
una altra cosa
és que en aquell jutjat
de guàrdia
en aquell mateix moment
es resolgui
si allò
ha de continuar
per la via penal
o per una altra via
però d'entrada
com a lesió
tota la lesió
en si
és un il·lícit penal
és un bé
transgredit molt greu
és un enescavament
amb una persona
molt greu
i entraria
per la via penal
però jo si voleu
en aquest aspecte
us puc explicar
una mica
un cas
que vaig viure
no jo personalment
sinó d'un company
i era precisament
un accident
en una piscina
d'un noi
que tenia
el síndrome
de Down
és o sigui
que tenia
les seves capacitats
volitives
en una piscina pública
allà
després un munt
de qüestions
en una piscina
que havia estat
bastant
tenia
tot el que són
els elements
de seguretat
bastant
funcionant
estaven en regla
doncs es va considerar
que hi havia hagut
una falta intel·ligent
i vigilant
dels pares
així de clar
perquè no era el mateix
els pares
possiblement
no havien fet
una altra cosa
diferent
a altres pares
amb fills
sense discapacitats
amb una capacitat
normal i corrent
però és que
aquest no ho era
i realment
doncs
no l'havien portat
mai
en una piscina
l'havien deixat
desgraciadament
perquè ho parlem així
una mica
des del punt de vista
quasi
de definició jurídica
i tampoc
tenim que estar així
doncs bueno
i realment
es considerava
que no
aquell nen
necessitava
una atenció doble
o triple
davant d'una aigua
responsabilitat
es va buscar
als pares
és un tema delicat
però que jo també
ho volia treure
quan has parlat
d'aquest tema
perquè clar
davant dels casos
d'ofegaments
de nens i nenes
petites a piscines
davant de nens petits
que entren
i s'endinsen al mar
i els pares
les mares
potser estan fent
una altra activitat
prenent el sol
aquí
qui actuaria
demanant responsabilitat
als pares
que són els primers
responsables dels seus fills
no ens enganyem
abans que els socorristes
i tot
m'imagino
però anem a veure
moralment
legalment ja no ho sé
moralment sí
anem a veure
anem a veure
a l'hora de demanar responsabilitats
a l'hora de demanar responsabilitats
clar
nosaltres ens plantegem
si un nen
s'ofega a la platja
perquè els pares
per exemple
no han batllat convenientment
s'han despistat
o tenen un criu petit
i
i bueno
la seva obligació
és estar pendent
mil coses
que poden passar
clar
m'estàs dient
qui pot demanar responsabilitats
home
a veure
en principi
si els propis pares
ja no
si realment
els propis pares
demanen responsabilitat
no serà amb ells
serà amb una tercera persona
però si al final resulta
que ells són els responsables
entenem-nos
potser és que ho he plantejat malament
en el cas de la piscina
un cas similar
al que ha dit el Javi
si els pares demanen responsabilitat
a la piscina
aquesta demanda
es pot girar en contra seva
és el que va passar
i que sigui l'establiment
qui demani responsabilitat
als pares
en aquest cas va ser
que els pares
van interposar
em sembla que era en via civil
ja
una demanda
de responsabilitat
contra aquella entitat
aquell club
llavors
doncs
el jutge
va considerar
que no podien demanar
cap mena de responsabilitat
a aquell club
ni a aquelles persones
operaris
que estaven de seguretat
ni res
o sigui
no els hi va donar la raó
no és que els castiguessin
els pares
perquè no es demanava això
sinó tan sols
que no va acceptar
cap mena de responsabilitat
per part d'aquell club
era una qüestió civil
això va començar penal
i va acabar civil
és que
anem a veure
és el que estàvem dient
a veure
imaginem que els pares demanden
amb una
bueno
a qui és
encarregat
el sucre
el que sigui
de ment
de les platges
club
i hi posen un ple penal
un ple penal
la responsabilitat penal
sempre ha de ser personal
intransferible
una persona que
tingui una culpa
i pot comportar responsabilitats civils
anexes
que són les indemnitzacions
pel cas de mort
qui té que cobrar
una indemnització
per la mort d'un fill
els pares
bé
imaginem que s'arxiva penalment
és a dir
que es considera
com el cas que has posat en Javi
que es considera
que allí
no hi ha hagut
ningú
almenys dels denunciats
que hagi tingut
una responsabilitat
per imprudència
amb resultat de mort
perquè ell
criu
molt bé
s'arxiva penalment
contra qui s'havia instat
i es passa
al ple civil
clar
òbviament
el fet que es regiri
un ple civil
el regirà
un ple civil
implica
que arribarà un moment
que el jutge dirà
que no hi ha indemnització
pels pares
per la mort d'un fill
a dintre d'una piscina
el que no faran mai
és condemnar els pares
que paguin responsabilitat
és evident
però com a mínim
es culparà
el fet de regirar-se
és bàsicament
que es digui
escolti'm
vostès no tenen dret
a indemnització
perquè realment
són vostès
els que tindrien
que haver estat
vetllant
per son fill
després també
podríem ser retorçats
que és una cosa
que normalment
no m'entra al cap
que els pares
és que és impensable
pràcticament
que se'ls pogués denunciar
per homicidi imprudent
perquè
a veure
això ja és impensable
això ja no m'entra al cap
perquè me faltaria més
però bueno
en principi
aquest seria el resultat
no és que es girés
és a dir
no és que després
es demandés contra els pares
sinó que el judici
acabaria
amb una sentència absolutòria
en principi
hi ha un altre aspecte
el que passa
que no tindrem
gaire temps
per abordar-ho
perquè el rellotge
se'ns tira a sobre
en el qual
el nostre expert
d'esports de natura
i aventura
dels divendres
sempre apunta
com altres col·legues seus
que hi ha un gran
embuit en quant a normativa
parlem dels esports
de natura i aventura
de tant en tant
molt de tant en tant
assistim al capítol
d'alguna víctima
d'algun accident
i generalment
en la majoria dels casos
els familiars
de la persona accidentada
o la víctima
en el pitjor dels casos
no demanen mai
doncs cap responsabilitat
perquè es veu
que tampoc es contempla
perquè tu quan
a través d'una empresa
de manera arreglada
i tot molt ben organitzat
entres a fer una pràctica
d'aquest tipus
vull dir
i assumeixes aquest risc
i et fan signar
i ho signes
et fan signar
et fan signar també
el que és
l'assegurança
que normalment
els cobreix
i tal
el que passa és que a vegades
això és tot molt qüestionat
per això que aquí
hi ha una buita
és que
exacte
són clàusules
que van
una miqueta
perquè com molt bé dius
no hi ha una normativa
específica
hi ha una normativa
que regula
el funcionament
d'aquestes empreses
la creació
de
normalment
esports de risc
etc.
existeix una normativa
però normalment
per analogia
tens que anar
altra normativa similar
això
està claríssim
el que també està clar
és que et fan signar
una clàusula
amb la qual tu renunciis
la possibilitat
de reclamar responsabilitats
que no és determinant
si tu després
vols reclamar responsabilitats
o què?
a veure
no és determinant
no és determinant
però l'assignat
és el que diem nosaltres
sempre
i per això
clar
no aniràs
allà al taulell
de l'esport de risc
del Pirineu
amb un advocat
al costat
jo ho entenc
però si no queda't a casa
ja no vagis a fer això
ja sé que tens unes ganes
de llançar-te per el Noguera
Pallaresa
en Hormes
fent el rafting
el lanting
o no sé com s'ha dit
ja ho entenc
i no aniràs
un moment que li dono
a la fotocòpia
normalment és una fotocòpia
al meu advocat
que està aquí
i li diu
si aquesta clàusula
la pots signar o no
no
jo ja ho entenc
però és
mirem-ho
llegim la lletra petita
mirem-ho
i en tot moment
veiem
per exemple
fem cosetes
mirem l'assegurança
preguntem quina casa
d'assegurances és
preguntem
una mica
què ens explica
què ens cobreix
què passarà
si al millor
tenim alguna coseta
anem informant-nos
a més
perdó una última qüestió
encara que signi
una clàusula
exonerant
la responsabilitat
per exemple
criminal civil
és més difícil
perquè l'assegurança
ja tenen cobert
a les espatlles
però penal
home pensem
que amb un resultat
per exemple
d'una mort
en un accident
produït
en una
allò del barranquisme
etcètera
també existeix
una figura
que ja hem nomenat
diverses vegades
que és el Ministeri Fiscal
Fiscalia
que pot
òbviament
en base
a l'anàlisi
d'una
possible
persona
que ha mort
amb el dictamen
forense
pot
ell
impulsar
un procediment
perquè el procediment
començarà igual
amb un part
de lesions
judicials
llavors
es pot
impulsar
per part
del Ministeri Fiscal
per tal
de depurar
això no vol dir
que hi hagi
ningú culpable
responsabilitats
penals
que s'hagin
pogut
derivar
d'aquell incident
sense que
intervinguin
per exemple
els familiars
del mort
inicialment
és a dir
que han signat
l'exoneració
de responsabilitat
criminal
en aquest cas
però
òbviament
és molt difícil
acotar aquest tema
perquè pot
intervindre
intervindre i el fiscal
per exemple
i que crec
que encara
que signis clàusules
realment
les persones
que organitzen
algun tipus
d'activitat
d'aquesta
inevitablement
d'una manera
més directa
o més indirecta
tindran que estar
doncs
presents
i jo crec
que responsabilitat
se'ls podrà demanar
cada cop
més són empreses
molt professionals
que la pròpia
experiència
els ha ensenyat
a tenir
les coses
molt clares
quan organitzen
una activitat
ho deixem aquí
un tema
també estiuen
justament relacionat
amb el món
de les lleis
si no hi ha novetat
ens retrobem
el proper dimarts
en el que probablement
serà l'últim programa
de la temporada
perquè també vosaltres
mereixeu un descans
només faltaria
quina llàstima
de totes maneres
pots continuar
tot el mes d'agost
no, no, no
el que passa és que
s'està molt bé
però jo espero que torneu
després
ja en parlarem
la propera setmana
que us esperem aquí
al matí de Tarragona Ràdio
Javier Terres
Víctor Roca
gràcies
bona setmana
adeu-siau
a vosaltres