Fins demà!
És un quart de dut del migdia, obrim el temps que cada dimarts dediquem a parlar de temes relacionats amb el món de la justícia i les lleis.
Avui saludem en Víctor Roca, Lourdes Guibernau, molt bon dia, benvinguts.
Bon dia, gràcies.
Parlem de temes diferents i en la mesura del possible, de vegades intentem posar-nos en sintonia amb l'actualitat.
I justament l'actualitat aquesta setmana, concretament avui, ens enremet a un protocol que ahir van signar a Barcelona representants del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
i el Col·legi de Periodistes.
L'objectiu de l'assignatura d'aquest protocol és crear un codi de bones pràctiques, diuen, que neix de la necessitat perquè millorin les relacions entre els mitjans de comunicació i l'administració de justícia.
En definitiva, i utilitzant un llenguatge potser més planer, intentar estalviar molts judicis paral·lels que sovint es desenvolupen a través dels mitjans de comunicació,
que tenen una incidència molt important en la societat i que, en cap cas, perjudica el mateix sistema judicial ni a les persones encausades, m'imagino.
Aquests, a grans trets, podríem dir que és l'objectiu.
De quina manera es vol fer? Doncs amb temes de formació, agressades als professionals dels mitjans de comunicació,
amb un seguiment que es pugui fer des de diferents organismes, com ara el Consell Audiovisual de Catalunya,
i també demanant als mateixos jutges que siguin molt acurats també a l'hora de donar informació
i, sobretot, que siguin equànims i plurals a l'hora de facilitar la informació a tots els mitjans de comunicació.
No és un objectiu senzill, aquest, ni de bon tros, però bé, suposo que és una qüestió també
que totes les parts implicades, doncs, posin fil a l'agulla.
Clar, això dels judicis paral·lels i d'aquest tipus de coses, quan es tracta de fenòmens molt cridaners,
molt mediàtics, a nivell nacional, tots estem al cas, no?
Jo no sé si quotidianament en ciutats de les característiques com ara la nostra, doncs, poden passar.
Poc o molt deuen passar, no? Perquè molts periodistes, vosaltres ho sabeu,
però vosaltres mateixos o companys, davant de determinats casos, doncs, us pregunten, no pregunten,
els veieu que volten pels tribunals, no?
Normalment sí que hi ha relació entre els periodistes i l'administració de justícia.
Habitualment sempre trobes pels jutjats a l'audiència, quan hi ha algun judici
que té alguna rellevància o transcendència superior per temes que és social
o hagin tingut molt de ressò per la problemàtica que han creat,
o com pot ser el cas del Consell Comarca del Priorat,
o allò de la central d'allà baix de Medellós, me'n sembla que va ser,
o casos d'aquest tipus que en el moment en què surten a la llum pública
tenen una gran transcendència, després es queden uns mesos
i en alguns casos són anys allò com o aletargados,
i després en el moment del judici torna a tenir transcendència
donat que és el moment de resoldre o d'intentar esbrinar el tema
si realment hi ha algun tipus d'índici delictiu o no en el cas que s'enjutja.
Llavors, a veure, la influència dels mitjans de comunicació jo crec que és molt important,
sobretot en aquests temes que tenen molta rellevància.
Suposadament els temes de judicis amb jurat també considero que és molt important.
Aquí més potser, no? Perquè som més vulnerables els ciutadans quan actuem com a jurat.
El que passa és que hi ha el problema que en teoria s'hauria de descontaminar,
per dir-ho d'alguna manera, la influència dels mitjans de comunicació,
com poden ser premsa, ràdio, televisió, respecte de les persones que van a fer de jurat.
Però aquestes persones, al moment que s'instrubeix el cas, per exemple,
no saben si seran designades o cridades al moment d'anar a jutjar.
Llavors, com que no ho saben, jo considero, i des del meu punt de vista,
que tenint en compte el dels judicis paral·lels que estaves comentant,
que porta la premsa d'avui, es poden veure afectades les seves decisions futures
per una influència o mala influència, o un fet de prejutjar,
abans que una persona sigui jutjada, fàcticament, davant d'un jutjat,
prejutjar-lo, el qual pot influir a la decisió futura d'aquella persona que serà jurat,
respecte de la persona que hi ha imputada.
Per exemple, el cas més clar va ser el tema de la Rocío Baninkoff,
que ens hi trobem actualment, perquè encara no hi ha...
El primer judici que va haver...
És a dir, jo parlo del primer judici que va haver...
I que va haver una sentència, evidentment, i que es va complir.
Exactament. A veure, en què han canviat les coses, ara?
Vull dir, jo crec que aquí han canviat les coses,
doncs, entre d'altres motius, pel tema que hi ha hagut una gran pressió mediàtica
respecte d'aquest tema, des d'un primer moment,
i que ara, a conseqüència del senyor aquest que ha aparegut, aquest anglès,
que ha aparegut posteriorment, que se li han adjudicat aquest i d'altres crims,
doncs, ha canviat totalment la truïta.
Però a veure, en teoria, els fets que es van demostrar,
jo considero que si es van demostrar llavors,
com és que llavors es va considerar que eren certs i ara no?
A veure, és la pregunta que deixo l'aire i el Víctor,
que opinii per què respecta això, crec que...
No, jo volia fer diversos comentaris,
perquè es donen situacions diferents.
Ara la Lourdes, per exemple, estava parlant de judicis paral·lels,
és a dir, del desenvolupament del seguiment extern
per part dels mitjans de comunicació,
de tot el que pugui ser un procediment judicial.
Clar, aquí hi ha un problema.
No discutirem, i també em remeto a les paraules de Lourdes,
que moltes vegades els mitjans de comunicació
tenen accés, entre cometes,
és a dir, a vegades l'accés són filtracions
més que accessos directes, però bueno,
o accessos lícits a l'administració de justícia
o a altres personatges, advocats mateix.
Hi ha advocats, parlo a qualsevol nivell,
tots coneixem advocats molt coneguts
que surten per televisió, molt mediatitzats.
Hi ha cares d'advocats, que no els conec personalment,
evidentment, i que a les televisions nacionals,
el nom i la cara, però moltíssim.
Hi ha un advocat, i perdoneu,
que vestegeixi molt de disseny
i que té un mustatge enorme, un bigot enorme,
que aquell senyor, ara no em diguis dir el nom,
però jo el veig en tots els casos,
d'aquests que tenen molta...
L'advocat de les noies, aquestes de la Rocío.
Per exemple, però aquest senyor l'hem vist en tots els casos,
així que han tingut molt de ressò mediàtic.
Aquest senyor és característic.
S'hi porta barrets, així.
El senyor Rodríguez Menéndez, que surt constantment.
El que passa que aquest, jo dic, crida l'atenció
perquè surt molt, però jo no li veig aquesta vessana
així com a més, no em feu dir un adjectiu...
A veure, això és com tot, hi ha gent que li encanta sortir a la tele.
Vull dir, a veure, li encanta crear polèmica
i li agrada allò, posar maranya.
Li va la marxa.
Li va la marxa.
Hi ha advocats que els agrada, això.
Hi ha advocats que prefereixen permaneixer a l'anonimat.
Però, perdona, Lourdes, de vegades deu ser, doncs,
per un problema, diguem-ne, emocional d'aquella persona
que vol tenir el seu minut de glòria,
però, de vegades, un determinat advocat
no pot tenir interès que es faci molt de ressò mediàtic
perquè pugui afavorir la seva causa.
Òbviament, és el que està dient Lourdes, eh?
És a dir, que sigui per motius professionals
del mateix cas que porta,
no tant per un tema de, diguem-ne, d'ego, eh?
Però també hi ha d'haver un vessant personal.
Vull dir, a veure, pots dir...
T'ha d'agradar, que diuen.
T'ha d'agradar, a veure.
Jo puc voler que una cosa tingui un ressò mediàtic determinat
perquè m'hi pugui afectar positivament,
però tinc molts mitjans que no són sortir a la tele
a fer l'espectacle perquè tingui ressò.
Puc anar a una ràdio, puc fer cartes al diari
o escrits o articles o qualsevol història d'aquestes,
o puc fer, traspassar la notícia amb un mitjà,
com pot ser la tele, però sense que tingui que sortir al davant.
A veure, crec que és part de l'espectacle
d'aquests advocats, sortir ells allà al davant.
Jo imagino que és difícil posar límits a una cosa i a l'altra.
Trobar el límit al punt exacte del dret a la informació,
del dret a informar,
del dret a la presonció d'innocència
que té qualsevol persona que està en un procés judicial.
Posar el límit entre tots aquests drets
deu ser complicat, eh?
És difícil, és difícil.
Hi ha dret a llibertat d'informació,
el que passa és que, com dius tu,
hi ha una obligatorietat per part dels advocats,
que sense consentiment del seu client
han de guardar sempre saquedat professional,
el que passa és que normalment existeix una connivencia
entre advocat i client
i que converteix aquella situació
que a mi realment forma part una mica dels reality shows,
de la situació aquesta que es crea,
però una connivencia per vendre aquesta informació
i processos que són molt personals de cadascú
i anar a programes determinats que tots també coneixem
i exposar un fet concret.
Això sí, el que deies tu abans,
imaginem que es dona una situació
en la qual l'advocat i el client decideixen
no mediatitzar aquella notícia,
aquell procediment judicial.
D'una part i imaginem que d'una altra dintre d'un litigi.
Llavors és quan realment es produeix el conflicte,
perquè si l'advocat i el client volen,
però és quan es fica el mitjà d'informació pel mig...
Que es filtra una informació de no se sapon
i aquelles persones...
Vés d'una altra via i llavors és quan es produeixen
les denúncies i les querelles contra aquell mitjà de comunicació.
Sí, però ja està dit el que s'havia de dir, no?
Per molta querella que posis, ja s'ha dit.
El problema és com se digui.
A veure, jo amb això vull dir una cosa,
no vull generalitzar perquè hi ha de tot,
però moltes vegades,
i en el fons és obligació del mitjà de comunicació
crear notícia i ensalçar la notícia,
doncs pel seu propi interès,
però també he de fer una petita crítica.
O sigui, un gafa molts diaris,
intentava mirar amb el diari que tenim aquí davant,
però m'ha sigut impossible arribar-hi,
però qualsevol diari de cada dia,
la part que parla de justícia,
la notícia.
Se detiene a pareja de jóvenes...
jo recordo un cas que me n'afecta bastant de prop,
Bonnie and Clyde,
uns senyors que robaven unes,
ho dic públicament perquè va sortir a la premsa,
uns senyors que robaven cabines telefòniques.
Moltes.
Sí que és una informació important,
amb certa transcendència,
perquè n'han fet moltes, no?
Presumptament.
Deixem-ho així.
És clar, és que sempre estem parlant presumptament,
però des del moment que es posa aquest titular,
el lector no ho mira com a presumptament,
sinó que ja els dona per jutjats i condemnats.
Amb una situació que advocat i clients han mantingut,
o mantenen,
una situació de secret professional,
i no voluntarietat que allò surti,
a veure, com ens ho han de plantejar, allò?
Que hi ha dret a que una informació judicial surti a la premsa?
Pot haver-hi dret, eh?
Parlem així incondicional.
Però que es faci d'aquesta manera,
és el que dius tu,
és molt difícil posar la frontera,
perquè ens entenguem pot no ser cap secret,
però, clar, també és com se diuen les coses.
Sí que després,
el mitjà de comunicació amb una miqueta d'habilitat i astúcia,
entremig posa presuntament,
és a dir,
no, miri, miri,
nosaltres els hem posat de presumptos,
però de moment el titular,
Bonnie and Clyde,
escolta, Bonnie and Clyde és una pel·lícula
que ja sabem que...
una miqueta de què va,
dos lladres,
i en aquell moment estan fent un símil
d'aquests dos senyors
que de moment no estan condemnats,
o en aquell moment no ho estaven,
amb una pel·lícula
amb la qual,
si no recordo malament,
bé, més que condemnar-los,
em sembla que al final
se'ls carreguen,
si no recordo malament,
a Bonnie and Clyde.
Sí, i tant,
amb un tiroteig al final,
mor en el cotxe...
Llavors, a veure,
estem creant una situació
que realment ratlla,
no?,
la legalitat i la constitucionalitat,
diria jo, no?
Clar, però,
aviam,
en el cas dels jurats populars,
que esmentava la Lourdes,
jo veig claríssim, no?,
cap a on poden fer de cantar,
perquè, insisteixo,
som molt vulnerables els ciutadans
quan ens arriben totes aquestes informacions,
hi ha mitjans que ho fan molt bé,
això,
i són capaços d'arribar-te
al moll de l'os,
com aquell qui diu.
Però, per exemple,
els judicis paral·lels
que es puguin produir
a través dels mitjans de comunicació,
aquells que són tan mediàtics,
fins a quin punt
poden influir en la decisió d'un jutge?
Perquè una cosa és un jurat popular,
sense menys tenir a ningú,
i una altra és un jutge,
que és un professional
que està format per emetre,
sota uns criteris estrictament legals,
un judici.
Jo crec que al jutge
la influència és mínima.
A veure,
influència n'hi ha d'haver
perquè és humà
i com a qualsevol persona
li pot tocar la fibra.
Però, bueno...
O pressió, millor dit,
es pot sentir pressionat.
Sí, potser sí,
però jo crec que els jutges,
gràcies a Déu,
en aquest país
són bastant independents
respecte dels mitjans de comunicació
i de l'opinió pública.
I ells dicten les sentències
segons el seu propi saber i entender,
que es diu,
i el seu criteri.
I gràcies,
vull dir això,
que ho dic gràcies a Déu,
no estem en unes Estats Units,
que normalment
la justícia allí
és molt, molt, molt diferent
respecte de la nostra
i respecte...
L'entrada la figura del jutge
arriba a assumir el seu càrrec
a través de vies ben diferents
de les d'aquí, no?
Exactament.
Es graven els jutis,
sí, es fan aquests xocs...
A la J. Simpson...
És molt més reality show
als Estats Units,
però no passa aquí,
aquí és una cosa molt més sèria,
gràcies a Déu.
Però ara,
tornant al que deia el Víctor,
jo vaig a dir una cosa
que és una reflexió
que m'ha passat
en algun dels casos
que he portat
que ha sortit a la premsa.
Sobretot,
normalment,
i això m'ha cridat molt l'atenció,
quan és un delinqüent habitual
li posen les inicials,
però això és una persona del carrer
que ha tingut un mal rato
a la seva vida
o ha tingut una mala època
o ha tingut una,
per circumstàncies,
X,
ha tingut,
ha sigut detingut
i s'ha vist implicat
en una sèrie de fets,
moltes vegades
els mitjans de comunicació
posen noms i cognoms.
Noms i cognoms.
És molt trist.
I s'hi poden una fotografia.
I una fotografia i tant.
Jo vaig tenir un tema
que els...
Jo sí.
A mi m'ha passat
amb un client
que era un senyor
que per circumstàncies
a la vida
se va tenir
a veure amb la necessitat
d'agafar,
de treure uns diners,
una apropiació indeguda.
Aquest senyor
era un senyor
que mai l'havia tingut problemes
però resulta
que estava en una empresa
que feia 4 anys
que no cobrava
o 3 anys
que no cobrava regularment.
Tenia una família
que mantenir
i no es va haver més
que amb la necessitat
de fer això.
Aquest senyor
el van detenir
i la seva senyora
se'n va entrar
pels mitjans de comunicació.
És a dir,
se'n va entrar
pel diari
perquè ell no li va voler
dir res
per no preocupar-la.
Això és una cosa greu
considero jo
perquè això
crec fins i tot
que es tindria
que mirar la llei
però podria ratllar.
És evident
que si aquest senyor
va cometre un delicte
se li havia d'aplicar
la llei
com a qualsevol altra
i això vol dir
posar les inicials
i no serà sensació.
Exactament,
doncs no,
li van posar el nom
i cognoms,
clar,
el demà di següent
aquella senyora
que no l'havia trucat
al marit
per no preocupar-la
va trucar
ipso facto
els Mossos d'Esquadra
m'han dit
què ha passat.
A mi el que
em crida molt l'atenció
negativament
és que de vegades
aquest tipus d'actituds
hi ha maneres
molt correctes
i hi ha mitjans
que tracten
evidentment molt correctament
tota la informació
relacionada amb aquest món
no generalitzem mai
però de vegades
ens trobem per exemple
en una falta absoluta
de rigor
quan es tracta de menors
per exemple
tant en el dret
a la seva imatge
com a la seva afiliació
a part una altra cosa
que és que
venia tot això
per el que us anava a dir
resulta
que aquesta gent
surten el dia
que els detenen
com a presuntes
amb lletra petita
i allò que no es vegi gaire
vull dir que en teoria
de cara a l'opinió pública
són interligüents
però es posa
es posa perquè
si no llavors
es poden trobar
problemes legals
però aquesta gent
el dia que són jutjats
com que ja no és notícia
aquell fet
moltes vegades
per no dir que la majoria
si són absolts
no posen cap lloc
que fulanito de tal
que en feixa tal
va ser notícia
perquè se li havien imputat
quatre roatoris
o dos violacions
ha resultat absolt
amb la qual cosa
aquella persona
tota la vida
porta al Sant Benito
que és un violador
que és un lladre
que és un estafador
etcètera
amb la qual cosa
aquesta és l'única crítica
que jo tinc
respecte als mitjans de comunicació
que solament posen en relleu
un fet
quan és presumpte
el delicte
que se li imputa
a la persona
i fan notícia
en funció de la sentència
del signe
o del caràcter
que tingui la sentència
sigui un particular
o una empresa
quan ja surt la sentència
no hi ha notícia
depèn
de quina sigui
la sentència
normalment
depèn
casos gordos
com hem dit abans
els d'abans
aquests sempre surten
si té a veure
amb grans empreses
grans personatges
del món de l'economia
etcètera
i un cas
que voldria resultar
ara que esteu dient això
aprofito i agafo el fil
perquè
un cas
que sí que hi ha hagut
sentència
i que al damunt
denota clarament
com deia abans
la Lourdes
la independència
dels jutges
que ha sigut el cas
d'aquest treballador
que han condemnat
amb ell i no l'empresa
aquell treballador
que va quedar
minús vàlid
no sé si ho he sentit
fa poc
a veure
en aquest cas
realment
la repercussió mediàtica
que hi ha hagut
és totalment contrària
és a dir
si aquell jutge
hagués volgut
o hagués estat
influenciat
pels mitjans
de comunicació
aquell senyor
hagués fallat
diferent del que ha fallat
aquest senyor
bueno
tots sabeu de què parlo
hi ha hagut aquests dies
el treballador
de l'accident
que havia tingut
un accident laboral
és un cas claríssim
amb doble vessant
el que comentava
l'Urdes abans
de la independència
judicial
amb el qual jo hi crec
realment
i per altra banda
per aquesta
qüestió
d'influència
dels mitjans
un altre tema
voldria jo resaltar
actualment
els judicis paral·lels
s'han canviat
una miqueta
sempre s'ha donat
la justícia paral·lela
sempre
si ens remuntem
anys enrere
potser moltes vegades
he llegit
amb articles
sobretot articles d'opinió
que el percursor
dels judicis paral·lels
jo no crec que ho fos
però com a mínim
el que va donar
una miqueta el tom
va ser el programa aquell
del senyor Pepe Navarro
on el tema del càcer
les nenes del càcer
que va començar
cada programa per programa
a invitar fins i tot
les parts i intervinents
en aquell procediment judicial
el qual jo crec
que realment
no estava ben fet
perquè què té que anar
l'advocat allí
a donar opinions
d'un judici
que s'està celebrant
abans d'emetre sentència
i hem vist últimament
que les sentències
poden oscilar molt
actualment
això s'ha desbordat
per què?
perquè estem cansats
de veure
tant per temes seriosos
tots tenen un caire
de serietat
però de seguida
m'entendran
per temes seriosos
com el tema del càcer
com el tema
de la Rocío Baninkoff
com per temes
no dic que no siguin seriosos
però una miqueta més
de reality show
com són
la separació
del torero
de la noia
que m'he querello
perquè m'insultes
totes aquestes qüestions
que surten
per exemple
al programa
del senyor Cerdà
tot això
avui en dia
s'ha potenciat moltíssim
i és potser
el que es vol intentar evitar
tot aquest desbordament
d'una qüestió
que almenys
l'Urdés
i jo
hem de defensar
que és tan sèria
com l'administració
de justícia
però
Víctor
això que acabes d'afegir
aviam
no cometrem
la barbaritat
de dir que
els tribunals de justícia
estan saturats
per culpa
d'aquest tipus
de querelles
però a mi m'escandalitza
bastant
de pensar
la quantitat
de diners públics
que es gasten
en les querelles
dels famosets
i famosetes
de tor
que s'estan
tot el dia
querellant
per bagenades
que ells mateixos
es retroalimenten
de la mateixa història
en determinats jutjats
sobretot a Madrid
i a Barcelona
que és on viu
tota aquesta gent
deuen estar
de papers
i de querelles
de famosos
Tenen dret a fer-ho
tenen dret a interposar-les
el que passa
és que és el que deia jo
una miqueta abans
tu ets tonto
tu més
et posen una querella
i posen la querella
és que estem a aquest nivell
de criaturada
el subfons de tot això
és purament econòmic
i vull dir
com que els diners
és el que mou a la gent
s'admeten a tràmit
aquest tipus de querelles
sí
per uns insults
per unes amenaces
per exemple
amenaces
és un delicte perseguible
a instància de part
és a dir
que la persona
que ha sigut amenaçada
si ella vol
pot querellar-se
o denunciar els fets
al jutjat
i s'ha de continuar
el procediment
que un dia ella
per exemple
l'altra part
que ha denunciat
li diu
mira
tot un 10 milions de pessetes
si revides la querella
ens oblidem del tema
però és com un intercanvi
de cromus
jo tinc 5 querelles
i tu 10
ens canviem una
per l'altra
però jo crec que és part
del joc
i part de l'espectacle
aquesta gent que viu
de cara al públic
a veure
això és una forma
també de donar-li joc
a veure
què explicarien
els programes aquests
de Corazón Corazón
i aquestes coses
de cotilleos
si no tinguessin
temes legals
d'entre
els mesmos
famosillos
que explicar
vull dir
que és una forma
també
s'acosta d'entendre
que l'administració
de justícia
s'aprofita
diners
i personal
i professionals
a temes d'aquests
que francament
sense
tothom té dret
però
quants casos
no hi haurà
de més transcendència
probablement
que s'hagin d'atendre
amb més urgència
no ho sé
és una presència personal
com diu la Lourdes
amenaces
i jo fins i tot
li trauria
una miqueta
de transcendència
en un tema
que són les injúries
les injúries
és insultar públicament
donar-li
percocció pública
amb un insult
tot el dia
s'estan insultant
a aquestes persones
partim de la base
que la justícia
és igual
i s'aplica
de forma equànim
a tothom
llavors ens té tant de dret
el veí
que l'ha insultat
el veí de sota
posar una denúncia
per insultos
i amenaces
que el famosillo
i la famosilla
que s'han insultat
al mig d'un programa
a posar una altra querella
Lourdes
jo no
en cap cas
dubto
que tingui dret
tothom igual
no dubto del dret
sinó en tot cas
de la conveniència
sí
però bueno
hauríem de fer
en jutjats especials
per famosillos
és evident que tothom
té dret
però vaja
jo crec que és una evidència
això que estem dient
i ara que estem parlant
una miqueta
tinc aquí a la Iolanda
i ara serà part implicada
no ho dic per ella
en concret
tot el contrari
però ara voldria
adreçar-me una miqueta
estem parlant
de temes de periodistes
i sempre ens adrecem
als advocats
i jo crec que en aquest programa
sempre intentem
criticar-nos
positiva o negativament
però ja que estem parlant
de periodistes
m'adreçaria
una miqueta amb ells
amb el tema següent
si realment hi ha un conveni
entre la justícia catalana
i mitjans de comunicació
crec
i en temes tan delicats
com alguns
la majoria
de temes judicials
i relacionats
amb tot el món del dret
que el periodista
molts d'ells
ja sé que ho faran
seguríssim
però que el periodista
que s'encarregui
d'aquests afers
primer
tingui una consciència
de
vamos
que és una qüestió
sèria i personal
i que òbviament
m'adiran
els periodistes
si hi ha una part
que vol donar-li transcendència
per què no l'hi donaré
però que ell
li doni una miqueta
de seny
de seriositat
i segona
que intenti
no dic que sigui
llicenciat en dret
però que intenti
ser expert
en aquella matèria
com és un periodista esportiu
dels quals
en tenim moltíssims
com és un periodista
del cor
com és un periodista
de la matèria
que sigui
especialitzar-se una mica
perquè conèixer
clar
potser
el que et demana
el diari
el que et demana
la ràdio
el que et demana
la televisió
serà el resultat
una miqueta
de vegades
fins i tot arribant
quasi a l'escàndol
el titular
però
realment crec
que hauríem de ser
una miqueta més
moderats amb tot
potser seguiríem
venent diaris
i revistes
de la mateixa manera
com a mínim
tots posar
advocats
jutges
i periodistes
també
i no magnificar
la qüestió
ara em dirà un periodista
escolta
si no no vendrem
però que sàpiga
que hi ha moltes vegades
i molts assuntos
que realment
es pot estar fent mal
a molta gent
no parlo
dels famosos
en concret
sinó
s'està fent mal
a molta gent
i crec que s'hauria de posar
jo és el que estava pensant
tota l'estona
Víctor
justament això que deies
el dret a la intimitat
que tenen les persones
sobretot quan es troben
en casos
i en moments difícils
a la seva vida
i no parlo
a veure
i no estic parlant
insisteixo
que sigui el periodista
ni molt menys
a vegades són les pròpies parts
les que ho provoquen
i incloc també l'advocat
el que passa és que
ja he dit que aquí ja critiquem
prou
i perquè dediqui
30 segons
o un minut
als periodistes
perquè els advocats
ja ens critiquem prou
ja hem criticat abans
autocrítica
l'autocrítica és molt saludable
total
però en aquest cas
més que crítica
bueno sí
prenem-ho com una crítica constructiva
des del punt de vista
que el periodisme
jo abogaria
utilitzaré la paraula
perquè prevalgui una miqueta el seny
perquè és que
si no la cosa
s'està desbocant
però escolta una cosa
has fet referència
als advocats
als periodistes
però
la societat demana
aquest tipus d'informacions
sí
a la gent
li agrada
escoltar
a veure
jo ho veig
perquè hi ha un canal
amb més detalles
que a Brosi
hi hagi millor
sí
a veure
hi ha un canal
no sé
amb quina cadena privada
si és el
d'aquí?
sí
hi ha un canal
amb la via digital
no sé
hi ha un canal
que és de judicis
per la veritat
és a dir
la transmissió de judicis
sí
jo conec una persona
que s'hi ha passat hores
allà al davant
i veient
i tal
i llavors
abans m'ho comenta
sí
perquè vaig veure el canal
aquest
a mi m'agradava
Perry Mason
però això no crec
que vulgui dir que sigui
hi ha un canal
dedicat a judicis
i funciona
a veure
hi havia un programa
que feien
com jurat popular
que sortia
el
me sembla que era
el Ricard Fernández Déu
potser
el Fernández Déu
i el
un feia de fiscal
un altre
de l'advocat
bueno
un que també surt
sempre
sí
uns que sempre surt
eren periodistes
no no no
són advocats
sí perquè jo el Fernández Déu
i l'altre
l'altre
jo l'he vist aquí a Tarragona
el Javier Nart
l'he vist aquí a Tarragona
amb un judici
el jutjat de l'openal
vull dir que és una persona
que exerceix
el Fernández Déu
s'ha retirat una mica
de circulació
però vull dir
aquells programes
s'ha fet en judicis
perquè aquells programes
feien fa anys
molts
però a veure
és un programa
que la gent
la gent se'l mirava
però allà s'aplicava
una terminologia judicial
i es reproduïa
un judici tal com és
era una reproducció
no s'agafava un cas real
i es posava allò
era una cosa
com a pedagògica
o jo ho recordo així
però és que no els típics judicis
que es troben
amb un judici de faltes
amb un jutjat d'instrucció
són judicis
de la veïna
que m'ha mullat
i m'ha tacat la roba
de la Gia
perquè me l'ha tirat
amb mala llet des d'anar
que també té dret
a anar al jutjat
però és que estem
en un món
a veure
el que estem
crec que plantejant
ara la Lourdes
la localitat de la gent
és la polèmica
estem en un món
molt judicialitzat
és la polèmica
la Lourdes està dient
retransmetre en judicis
és una retransmissió
pura i dura
d'un judici
tu estàs mirant un judici
a porta oberta
que tu pots anar
si vols a la sala
invito la gent
que quan vulgui
vagi a l'audiència provincial
els jutjats d'instrucció
digui que instrucció
s'aprèn molt
el judicis
primera instància
però és més avorrit
el civil que el penal
però que vagi a veure judicis
però ja no és això
és que dintre
del món
mediatitzat
mediàtic
actualment
inclòs
els telediaris
i els telenotícies
es produeixen
aquestes
es produeix
o es dona
aquest sensacionalisme
és a dir
veiem les notícies
en general
i intenten sempre
a veure
es té que ser realista
es té que donar
la notícia
tal com és
d'acord
però hi ha moltes vegades
que s'intenta
magnificar
la tragèdia
un judici
un procediment
no deixa de ser
una petita tragèdia personal
llavors
pam
se li dona una transcendència
a la Rocío Baninkoff
detalls
però el pitjor
es prenen conclusions
abans d'hora
i no ho dic
per la Rocío Baninkoff
i prendre conclusions
abans d'hora
massa contundents
algú que té tanta força
com els mitjans de comunicació
pot ser perillós
tant pel periodista
insisteixo
com per l'advocat
que pot donar
aquesta notícia
al periodista
com pel jutge
o jutjat
funcionaris
que puguin filtrar
la notícia
o algú
a vegades conegut
i això és perillós
i produeix
clar
la gent sí
compra i ven
però mirem-ho
des del punt de vista
d'alguna víctima
o d'algun interessat
o involucrat
en aquell procediment
pot causar
en alguns casos
és el que jo estava
referint-me a baix
no qui ho fa voluntàriament
sinó qui ho fa
o que se li produeix
la situació
involuntàriament
aquest és la víctima
ja no només del procediment
sinó de tot el sistema
era aquesta la crítica
que volia
o la conclusió
que volia extraure aquí
i esperem
que aquest acord
que no sigui paper mullat
que ajudi
a tot això
a mínim una representació
de totes les parts implicades
doncs posin en marxa
els termes
que recull aquest protocol
Lourdes
alguna cosa més?
Sol demanaria
que els periodistes
a vegades es reprimissin
a l'ànim
de crear polèmica
i de donar
carronya
a l'opinió pública
perquè
s'aprofiti d'ella
perquè moltes vegades
és el que dèiem
és donar una mica
de canxa
perquè la gent
critiqui
opini
de coses
que no coneix
llavors
el millor és ser objectiu
donar la informació
objectivament
però
sense posar-hi
un cosetxa pròpia
perquè moltes vegades
ens trobem notícies
amb molta acollida pròpia
i per fer literatura
exactament
exactament
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
Víctor Roca
Lourdes
Sangui Bernau
integrants del grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
fins la propera setmana
adeu-siau
adeu-siau
bon dia
gràcies