.
Ara passen nou minuts i mig, en de dos quarts d'una,
seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Tots els dijous tenim una cita amb el Patronat Municipal d'Esports
des d'aquest espai que vol potenciar i difondre la pràctica esportiva entre tothom.
El que passa és que el tema que ens ocuparà avui
va adreçat a un col·lectiu de persones perseverants, persistents,
perquè, clar, per participar en una mitja marató
això no és una decisió que es pugui prendre d'avui per demà.
Les persones, unes 1.500 aproximadament,
que correran per un circuit extraordinari a la ciutat de Tarragona diumenge
ja porten temps preparant-se.
Parlem d'aquesta mitja marató ciutat de Tarragona
que ja arriba a la dotzena edició.
I ho fem amb Rosa Vallonrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb en Roser Barberà.
Bon dia, Roser.
És la capa d'activitats.
Us presento una mica per cortesia,
perquè de cada setmana aquí ja sou més conegudes que Déu-n'hi-do, eh?
I us coneixen per venir aquí,
però també Déu-n'hi-do per els toms que doneu per la ciutat,
per muntar els circuits, els itineraris,
per controlar que tot estigui a punt,
en aquest cas per diumenge.
Sí, la veritat és que a vegades quan em veuen,
jo perquè sóc la que estic més pel carrer que Rosa, en aquest cas,
quan me veuen vindre sobretot la Guàrdia Urbana...
Alguna prova ja?
No, ja em fas por, ja em fas por.
Hi ha alguna cosa que ja ens faràs treballar massa.
Volien dir que quan jo estic pel carrer
és que hi ha alguna cosa per totes maneres.
De totes maneres, les dades les esperen ja.
Sí, ja se sap.
I la gent, també al principi,
la gent de la Rambla, la gent del Passeig de les Palmeres,
i què feu, i què munteu?
I ara ja tindrem problemes.
Ara ja no vols ningú que et pregunti res,
ja tothom sap que aquell dia,
l'últim diumenge del mes de novembre,
hi ha la mitja marató,
i o s'han d'aguantar o gaudir-la, com vulguin.
Millor la segona part, eh?
Sí, normalment la gaudeixen bastant, eh?
Aviam, en dilluns es tancava el termini d'inscripció,
tal com estava previst,
i amb les expectatives cobertes amb Escreix,
perquè és una mitja marató
que un dels seus encants també és la capacitat de persones
que acull perquè els corredors puguin córrer gust
i bé, unes 1.500 persones.
Sí, aquest és el marge que nosaltres teníem previst
per poder donar una cursa en qualitat.
Per donar qualitat, no?
Correcte, un bon servei al corredor
i la qualitat tant de circuit com de servei, no?
Llavors, doncs, cal dir que això,
el dia 24 es tancaven les inscripcions oficialment
i es van tancar amb la inscripció complerta.
És a dir, a vegades deixàvem un dia més per gent de Tarragona
i aquest any no ha pogut ser.
És a dir, es va complir,
el dia 24 vam arribar al límit de la capacitat d'inscripció.
Home, aquesta qualitat que es menteu que té la mitja marató
no es diu gratuïtament.
Com a mostra un botó, perquè jo tinc entès
que dues terceres parts de les persones inscrites
venen de fora.
I les persones que fan mitges maratons
tenen molt clar on volen anar i on no
perquè coneixen perfectament els circuits
i els mapes i els calendaris de mitges maratons.
I la de Tarragona té una reputació extraordinària.
Jo no ho dic, que jo no hi entenc.
Ho sé per la gent que corre habitualment, no?
Que ho diuen.
Sí, la veritat és que n'estem contents.
Abans parlàvem amb la Roser.
Nosaltres ni portem corredors importants
per donar-li una categoria ni paguem els...
No donem premis en metàl·lic als guanyadors.
És a dir, bàsicament, aquests 1.500 corredors
que s'han inscrit, s'han inscrit, suposem,
perquè tenen un bon record d'edicions anteriors
i perquè el boca en boca, no?
És a dir, això sí que ho podem dir
i ben satisfets que n'estem orgullosos.
Porta 12 anys el patronat d'esports
fent aquesta activitat.
Añe, darrere, any, quan s'acaba l'activitat,
ajuntant-nos i mirant millorar els problemes.
I, evidentment, ha arribat un moment
que entre els anys que fa que s'està fent,
les ganes de fer-ho que va de millor,
el grup de voluntaris que tenim incondicionalment
sempre a sobre, que ens ajuden,
inclús mesos abans ja a muntar el circuit,
a preparar-ho bé, a tindre-ho tot a punt,
tot això, evidentment, és un esforç
de patronat, de voluntaris del patronat,
de voluntaris de fer el patronat,
perquè estem parlant de 300 persones.
Es mobilitza un grup de persones extraordinari.
Clar, és que el que es diu és que es mima molt
el corredor en aquesta mitja marató.
Sí, la veritat.
Que se'l cuida, que se'l cuida, que se sent atès.
És que, en realitat, és el protagonista.
I el circuit, que ja en parlarem també, no?
És el protagonista, el corredor és el protagonista
de l'activitat.
Llavors, nosaltres, si fem la mitja marató
per fer una promoció i donar un servei,
hem de mimar en aquesta persona que rep el servei.
Llavors, pensem que, si tenim el bàsic,
i hi ha d'una manera consolidat els serveis bàsics,
el que intentem cada any, el que deia Rosa,
després ens assentem, ens reunim i diem
a veure com ho podem millorar.
Llavors, cada any intentem tindre alguna novetat
o una millora amb el servei.
Per això, els corredors diuen
que cada vegada que venim a Tarragona,
cada vegada és millor.
Doncs bé, i a més, Tarragona, el que té de bo
és que té molt bon temps
i té una façana marítima preciosa
per on sortim a córrer.
Llavors, és clar, la gent se queda entre...
Lo bé que la tens i lo maca que és la ciutat,
perquè la ciutat, doncs, anys en s'ha guanyat moltíssim,
doncs, què passa?
Que la gent repeteix Tarragona.
I és que no es pensin, eh,
que els corredors no miren el terra exclusivament.
Necessiten també d'un entorn que sigui agradable i plen.
El circuit és el de sempre?
Varia en respecte a altres anys?
Perquè moltes vegades ens veiem subjectes a obres,
a històries més de caràcter urbà,
i això deu modificar, poc o molt,
d'un any a l'altre, el circuit.
Enguanyes un circuit igual que el de l'any passat?
El varia't una miqueta.
És a dir, a veure, nosaltres sempre intentem,
com has dit tu, evitar,
zones d'obra, que això, doncs, et limita a vegades,
no?, un determinant recorregut.
El que sí que podem dir és que, bàsicament,
és el mateix que l'any passat,
i que això també serveixi pels corredors
o la gent que la corre normalment cada any
i ens està sentint,
que seguirà més o menys sobre aquesta mitja.
Hi ha petites variacions quines?
Doncs, per exemple,
en guany sí que fem tota la Rambla,
perquè podem, perquè podem arribar fins a dalt de la Rambla,
i hem evitat algunes carrers, doncs,
que en principi, doncs,
o eren una baixada amb un impacte més pronunciat
o tenen la possibilitat de poder decidir
per en un ente recorregut més planer,
més ample i més maco,
s'ha fet, com, per exemple,
agafar l'avial,
l'avial de Vidal i Barraquer.
És a dir, sí que hi ha uns petits canvis,
no són massa significatius,
i pensem que ho són per millor.
És per...
El circuit ha sortit, jo penso,
beneficiat d'aquests canvis.
Jo ara penso que en aquest espai
hem parlat molt,
des que el fem,
que ja fa uns quants programes,
de la pràctica d'anar a córrer
com una pràctica esportiva,
que és molt saludable,
molt assequible per tothom,
hem parlat molt,
perquè hem vist que, a més,
hi ha una gran afició d'un temps cap aquí.
I el que és bonic de sentir
moltes persones que fa un any
van començar a córrer,
que es posaven com a repte
per la constància,
participar a la mitja marató.
Sí, sí, això...
És a dir, hi ha corredors novells
d'aquesta mitja marató
que diuen, no,
fa un any, un any i mig que corro,
però clar, això s'ha de preparar amb temps
i has d'estar ben entrenat,
perquè la meva fita,
la meva meta és participar a la mitja marató.
Per tant, és un estímul també
per aquests corredors de la ciutat
que cada cop veiem més pel carrer.
Sí, la veritat és que nosaltres,
quan vam començar l'any 92
per primer cop a fer aquesta mitja marató,
va ser perquè ens ho van demanar
els corredors de fons de la ciutat,
que en aquell moment n'eren uns 50.
Els coneixíem tots.
Sí, i ens van demanar
que teníem que fer una mitja marató
que ja estàvem farts d'anar per ahir
i que volien anar a casa seva.
Vam dir, bé, nosaltres farem aquesta prova
que és competitiva,
no és, diguéssim,
el que nosaltres busquem,
però la farem
pels ciutadans de Tarragona,
però sempre i quan
dona això una promoció del fons.
Si veiem que realment
segueix sent una prova
pels de Barcelona,
doncs per això ja tenen les seues, no?
I aquest va ser el repte.
Llavors vam veure
que cada any
anava augmentant
el nombre de corredors de Tarragona,
sobretot de Tarragona Ciutat
i la rodalia més propera.
I, bueno,
vam seguir amb aquesta motivació.
Per tant, clar,
per nosaltres és una motivació
que la mitja marató de Tarragona
comporti any rere any
augmentant el nombre de participants.
I després veure també
que corren els de...
porten corrent molts anys,
però a més a més corren els nous.
Aquelles persones
que coneixen els que corren
o veuen la gent que corren
i ell corren normalment.
Ah, doncs mira,
per a motivar-me aquest any
vaig a córrer
la mitja marató
perquè és com una fita
per a totes les persones
que fan fons aquí a Tarragona
és córrer a la seva ciutat
i fer un bon temps
a la seva ciutat,
un bon temps
per als que ja són veterans
i pels altres
és acabar-la.
Llavors...
I un estímul
per a aquella mandra
que de vegades agafa
i dius
oi, és que avui no tinc ganes
d'anar a córrer,
va, però si és que he de participar
a la mitja marató
i he d'anar cada dia
i d'anar cada dia
no ho puc deixar, no?
Sí, a més,
moltes grups d'amics
que corren,
entrenen tots junts
i aquesta època
és una meravella
a partir de les vuit de la tarda
veure tota la façana marítima,
gent corrent
i preparant-se per la mitja, sí?
Jo no sé si teniu ja
preparades aquelles curiositats
que tots els mitjans
cada any els demanem,
que deuen
el més gran anar...
Déu-n'hi-do,
també hi ha persones
molt veteranes
que corren aquesta mitja marató
de Tarragona.
Doncs sí que és veritat.
Veteranes perquè participen
des de la primera edició
i veteranes d'edat també.
D'edat, d'edat també.
Correcte, és veritat.
És a dir,
a més, pensem
que és un reconeixement
que se li ha de donar
al corredor, no?
És a dir,
hi ha persones
amb unes edats
que és veritablement
per felicitar
i nosaltres com a satisfacció
tindre'ls corrent, no?
Amb una prova
en la que veritablement
és la de Tarragona.
Solen ser gent d'aquí a Tarragona,
que és gent gran que corre
i nosaltres doncs
estem encantats,
però tenim gent doncs...
76 anys.
Sí, sí.
És el més gran.
I acaben amb mitja marató.
L'acaben.
que he corregut sempre
la mitja marató
i el més jove
és de 14 anys.
14 anys,
bé, d'on hi va, eh?
Que veiem el pare
i, bueno,
ens ha demanat
que sí que aguanta la distància.
Nosaltres ja l'hem explicat
els problemes
que podia tindre,
però en realitat
diu que...
De fet,
ja ens ha passat altres vegades.
Altres vegades.
Un altre any
va tenir una nena
de 12 anys.
De 12.
14 i 15 anys
solem tindre'n, sí, sí.
Clar,
són persones també
que tot i la seva joventut
mantenen un ritme esportiu
important d'entrenament,
etcètera.
de les característiques
d'una mitja marató
del que s'ha de fer
i del que no s'ha de fer
aquelles persones
que s'han inscrit.
Ja ho saben.
A mi m'agradaria
que parlessi una miqueta
perquè abans
els hem esmentat.
Alguna vegada
han estat protagonistes
també d'aquest espai
dels voluntaris
i voluntàries.
Fins a 300 persones?
Sí, que és important,
i tant.
Tenim 300 persones.
Abans que els corredors
i els acompanyants
dels corredors
ja estan treballant.
Sí.
No,
ja estan treballant fa mesos.
Fa mesos.
I el grup que fa mesos.
Hi ha un grupet
que podem dir
que fa cinc mesos,
inclús sis.
S'estan entrenant,
també podríem dir-ho així.
Jo diria més.
És a dir,
quan acabem la mitja marató
amb aquesta reunió
que fem,
ells hi són,
per tant,
ja estan treballant
per la propera.
El que sí que hem de dir
és que llavors
hi ha uns mesos
que encara que ells
van pensant en coses,
doncs no hi ha la comunicació,
és a dir,
ells porten temps preparant.
El que passa
que comencem a treballar
conjuntament
fa uns cinc o sis mesos.
I tal,
hi ha gent
que està treballant
fa molt de temps
a la mitja marató.
I què fan els voluntaris
a la mitja marató?
A grans trets,
imagino que moltes coses.
Doncs fan de tot.
A veure,
des d'ara,
el que és preparar,
s'han de muntar tanques,
s'han de marcar punts quilomètrics,
s'han de marcar tots els avisos
a totes les portes
de les...
Allò dels pàrquings,
dels cotxes.
Perquè els cotxes no surtin.
Llavors tens la gent preparada
dintre del recorregut
en cada pàrquing
perquè no et surti ningú
en cada punt de carretera
que controlis un cotxe
que ha de sortir
perquè hi hagi algú
que controli
que no pugui sortir.
Gent d'Anim Vespa,
per exemple,
tenim guarda urbana,
motoritzats,
és a dir,
controlant,
comunicant-se amb walkies
cada punt.
Assistència sanitària
que també són voluntàries.
Per temes d'habituallament,
d'assistència.
Podem dir que tenim
300 persones
entre voluntaris
de patronat municipal d'esport,
entre la gent gran,
que aquesta gent
és veritablement...
Vam pensar en ells
fa uns tres anys,
i la veritat és que...
Recordo,
vam venir a un programa
del Fem Esport també,
i ens vam quedar
paradisional
de la tasca
que arribaven a fer.
Però bueno,
amb el mitjà marató
i amb tot,
amb tot el que els demanes
els tens.
Vull dir,
són formidables.
Llavors tenim protecció civil,
també,
sempre incondicionalment,
igualment que Vespa Club,
associació del Port,
l'associació del Miracle,
l'agrupació Acell,
també,
els rellats 35 FM,
l'assistència sanitària,
com hem dit,
s'han de tecla,
superimportant,
també incondicionalment,
cada any,
amb això i amb altres activitats,
massagistes i podòlegs,
el tractament al corredor
quan arriba,
intentar donar-li un massatge
que pugui...
Que això no hi és
a totes les mitges maratons,
no?
Sí,
Ara sí,
però abans no.
No, abans no.
Però ara el massatge,
sobretot,
és una cosa que sí,
potser el servei de podòleg,
no tant.
El servei de podòleg,
no hi ha una gran majoria
que ho necessiti,
però hi ha gent,
per exemple,
que o té problemes amb els peus
abans de sortir
i necessita que li envenen
o que li facin un petit toc,
o bé quan tornen
han tingut problemes de llagues.
Llavors,
arribar i tindre una persona
que t'ho pot curar
i et pot atendre,
és un servei
que val la pena tindre.
I aquests voluntaris,
pensem que fins ara
s'ha fet l'aposta a punt
per iniciar,
però és que el dia de la mitja,
o el cinc del matí,
comencem a muntar.
És muntar tot el punt d'informació,
tota la part d'entrega de xips,
tots els punts d'informació,
rètols que informin els corredors
perquè no tinguin cap pèrdua,
personal d'entrada de xip,
personal de...
Els párquings.
Els párquings,
les obsequies.
És que és...
És inacabable.
Dius,
no és possible,
sí,
és possible,
ho fas,
i després resulta
que són les sis de la tarda
d'estar recollint.
Clar,
perquè no s'acaba
quan s'acaba la prova.
Veritablement,
se'ns poden fer
a les sis de la tarda.
Sí,
és el que normalment estem,
sense comptar...
I molta...
Sense comptar,
després el dia següent...
Però ja no cal comptar tant,
perquè llavors hi ha feina
del patronat pròpiament,
però la feina del voluntariat
fins a les sis de la tarda
hi ha feina.
Evidentment,
és d'agrair,
no ens cansem de fer-ho
perquè veritablement
sense ells no es pot fer.
Tot això s'hauria de fotografiar,
perquè quedés constància,
no?
L'hem passat entregant aigua.
Ho dic,
perquè com que teniu
el certamen fotogràfic,
també podria ser un bon tema.
És que surten ells
amb moltes fotografies,
evidentment,
perquè estan allà.
Vull dir,
no és difícil que surtin,
en tots els punts
tenim voluntaris,
no?
L'hi comentàvem,
l'any passat plovent,
entregant aigua,
amb tot aquell xoll d'aigua
que queia,
i ells allà...
I a més,
a més contents,
és que la gent ho fa
contenta i amb alegria.
L'any passat va ser un dia
molt bo,
un any molt bo
per els voluntaris,
perquè els corredors,
que van vindre quasi tots,
tot plovent,
van acabar aplaudint
els voluntaris.
De les sorpreses que estaven,
que hagués,
estigués caient aigua per dalt,
i els voluntaris,
tots xops,
donant-los aigua per haver dit...
Jo, que havia la fi,
m'he inscrit,
he vingut,
jo sóc el corredor,
aquesta persona no té cap obligació,
més enllà de la seva voluntarietat,
i aquí continua.
Teníem la gent gran de l'IMS,
també, allà,
no es va fallar ni una persona,
vull dir...
No, no,
és que val la pena.
És que tots aquests que hem nombrat,
vull dir...
Que, per cert,
el dijous dia 4,
en aquest mateix programa
parlarem del voluntariat.
Que s'ho mereixen.
Això.
Doncs ja els deixem,
perquè prou floretes
els tirarem merescudes
la propera setmana.
Molt bé, correcte.
I esmentem el tema
del concurs fotogràfic,
vull dir,
per la mitja ja és la dotzena edució,
però el certamen fotogràfic
és la tercera,
per tant,
s'ha d'allò de difondre molt,
perquè hi hagi moltes obres,
és un concurs,
a més,
més enllà del que té de bonic
i de testimonial,
perquè hi ha imatges realment impagables,
aquelles cares,
aquells gestos,
aquelles expressions,
hi ha un premi i hi ha uns premis
que no estan gens malament.
Tot s'ha de dir.
Doncs sí.
Serem una mica materialistes ara.
No,
el que passa és que,
a la mitja ja mera,
tots ho hem comentat,
no hi ha cap premi metàl·lic,
en aquí sí,
de fet,
això va sorgir,
la idea la vam tindre
quan vam fer el desènic aniversari,
llavors vam pensar,
què podem fer?
No teníem un recull important
de fotografies
i a l'hora de voler fer alguna cosa
ens vam trobar amb aquest amancat,
ens vam dir,
bueno,
podríem fer un certamen de fotografia,
celebrar-ho aquest desènic aniversari
amb un certamen
que li donés una certa importància
i la veritat és que tindrà tant d'èxit.
Van sortir les fotografies tan boniques
i que hem vist,
doncs,
evidentment,
és una activitat més
que no es pot deixar,
que acompanya la mitja marató.
I que dona molt d'ambient.
Que li dona molt d'ambient.
I que ens queda
una memòria històrica
preciosa d'aquelles mitjans.
Pot participar qui vulgui.
Sí, sí.
Professional, aficionat,
qui vulgui,
no té cap mena de restricció.
Qui vulgui
i a més a més,
ells ja tenen prou cura
de no molestar anar a cursa,
vull dir,
no cal que ho diguem això
perquè no ha hagut mai cap problema
i ells busquen les seves ocasions
per fer les millors fotografies, no?
I, bueno,
des d'aquí animar
a qualsevol persona,
no cal que sigui professional,
a qualsevol aficionat, no?
Llavors,
en tot cas,
dir que es dona
un premi d'honor
de 600 euros
a la millor col·lecció
de 3 fotografies.
Es pot participar
en col·lecció de 3 fotografies
o en fotografia individual.
Llavors,
el premi t'es dona
premi d'honor
a la millor composició
de 3 col·lecció
de 3 fotografies,
amb 600 euros,
i 5 prèmits
de 150 euros
a les millors obres individuals.
Molt bé.
Que bé,
pot sortir alguna
d'aquestes 3 del conjunt
o no,
o poden ser
completament independents,
no?
Doncs si vostès no corren
ni volen fer alguna cosa
a la marató
i tampoc són voluntaris
a fer fotos,
que donaran molt d'ambient,
com dèieu.
Després es podran veure
algunes d'aquestes obres
en una exposició,
no?
Com cada any,
perquè és bonic
després de compartir-ho.
Sí, després,
el Pati de Jaume I
a l'Ajuntament
durant tots els Nadals
estarà exposat
i la gent podrà gaudir
del 18 al 31 de desembre
estar exposat.
Jo sé que fa dies
que esteu posant espalmetes
a qui correspongui
perquè faci bon temps
i deia,
a més exigents,
a dir,
l'ideal és que
si fa fred no fa res,
però sobretot
que no faci molt de sol,
un sol com el d'avui
i un vent com el d'avui
és fatal.
Que no faci vent,
que no faci vent primer.
Que no faci vent
ni un sol exigerat.
Això una miqueta ennubulat,
una miqueta de fresqueta
fora l'ideal, no?
Sí, sí.
La puja, no?
Perquè la vam tastar
l'any passat
i vam tindre prou.
Aquell xop-xop, no.
Estany no cal.
Estany no cal.
Escolteu,
hem de dir alguna cosa
d'interès,
en tot cas animar
no els que han de córrer,
que ja ho tenen claríssim
i estan més que animats,
sinó els espectadors,
perquè dona també
molt d'ambient
que hi hagi espectadors,
mirant-se aquests corredors
i corredores esforçats.
Doncs si no, Roser,
des d'aquí,
tota la gent de Tarragona,
és a dir,
aquests que tenen posats
el rétol a les portes
i saben que no poden sortir
amb cotxe.
Que no s'enfadin,
ja no s'enfaden ningú
a aquestes alçades.
Però els que s'ho poden fer
si volen sortir al balcó,
baix al replà
i animar una miqueta.
Vinc allò a fer,
picar amants i animar.
Sí, perquè el corredor agraeix.
A més a més,
és el que dius tu,
fa bonic, fa festa,
i no sé,
nosaltres hem col·locat
en una zona estratègica,
a la sortida,
i en un punt
on passen tres vegades,
un grup, doncs,
per fer una miqueta
de festa i d'ambient.
I una batucada,
que són un grup de setge persones,
la veritat és que sí.
Com n'ha de venir tothom a fer la mitja?
És que hi ha impostos,
hi ha punts pobres
que es queden molt apartats,
molt sols.
Tot el que és la Fasana Marítima
està sola.
Llavors, on no tenim
aquest grup,
aquesta banda,
podríem tindre la gent,
això, animant, aplaudint,
i des d'aquí,
doncs,
és una festa bonica.
I es notarà,
perquè parlem de 1.500 corredors,
però la quantitat de persones
que mou una prova
d'aquestes característiques.
Més acompanyants.
Acompanyants,
els voluntaris,
la gent de la ciutat
que s'atura,
a veure,
clar,
la ciutat canvia de Fasomià
quan arriba la data
de la mitja maratò
ciutat de Tarragona.
Ho deixem aquí,
la propera setmana parlarem,
des dels serveis informatius,
doncs,
mantindrem informats
els oients
de com evoluciona la prova,
el diumenge,
tot plegat,
però la propera setmana
farem una valoració
així més àmplia
i acompanyats
dels voluntaris.
La cita aquest diumenge,
a partir de quina hora?
Sí,
a veure,
la cita és a partir
de l'hora de sortida,
que és a les 10 en punt,
és la sortida.
Si volen estar abans
a la Rambla Vella,
molt de moïna.
Has pogut fer alguna fotografia
maca pel concurs?
Veus a partir d'aquella hora?
No,
i a partir de les 6 del matí
quan estem muntant
també poden vindre.
No,
n'hi ha de gent.
Que vulguin és una altra cosa,
però per poder poden.
N'hi ha de gent
que ha vingut a fotografiar
la part,
diguéssim,
més fosca
d'una mitja maratò
com pot ser un muntatge.
Fosca en el sentit literal,
perquè encara no ha sortit
el sol.
Exactament.
Si vostès,
res estrany.
Rosa Vallonrat,
en Roser Barberà,