CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat.
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
El CBT viatja cap a l'elit.
El viatge cap a l'elit del bàsquet a Tarragona
el va iniciar el CBT la temporada 2000-2001.
Però d'això ens en ocuparem en un proper capítol.
Avui volem valorar el pas endavant
que la Junta presidida per Rafa Pintado va voler donar.
Per deixar va ser un equip de l'EVA
i passar a ser un equip respectat.
De fet, es va aconseguir convertir-se
en el sisè equip de bàsquet de Catalunya.
La Junta, de Bracet amb l'Ajuntament, va augmentar el pressupost,
va estructurar el club de manera més professional
i va iniciar un procés d'implicació a la ciutat amb el bàsquet,
basat en el recolzament de les diferents escoles de bàsquet de la ciutat.
La tasca va ser feixuda.
Es va haver de competir amb el futbol del Nàstic,
llançat cap a la segona divisió A,
i el bòli del Sant Perí-Sant-Pau assentat a la Lliga C-Bol,
la màxima categoria val bòli estatal.
A partir d'aquí, van començar a sorgir les enveges
d'altres clubs de la ciutat de bàsquet
que veien com els esforços econòmics de les institucions
assentraven cap al CBT.
El projecte va anar sortejant entre bancs
i en tres temporades es va deixar l'equip sènior masculí a l'Alepu,
pòrtic de l'ACB.
A canvi, es va haver de sacrificar l'equip sènior femení
i deixar-lo en un segon planell,
i els equips base també van patir els retalls pressupostaris,
però el desig de disposar a un equip d'elit
ja era tota una realitat.
Els socis van superar per primera vegada la història el miler
i el pavelló del Serrall ho va viure amb un bon bàsquet.
Tarragona ja disposava d'un equip
per mirar a entrar en la lluita per l'ascens a l'ACB,
però amb la mancança d'un pavelló digne
i amb els requisits indispensables per poder-hi jugar,
la cosa es feia esperar.
L'alcalde Nadal va oferir la possibilitat
de cobrir la plaça Batoros
a imitació de Vista Alegre a Madrid
i les opcions van començar a prendre cos.
El viatge cap a l'elit del bàsquet estatal
ja tenia data de sortida.
Mancava només la consolidació
i la professionalització, encara més, del club,
perquè d'aquesta manera podria assolir el darrer objectiu.
Entremig encara hi hauria la possibilitat
de dimensionar més el club cap a la celebració
dels actes del 25è aniversari.
Un club, doncs, modest com el CBT,
començava ja a respirar les inquietuds
dels clubs grans del bàsquet nacional
i veia com aquella inquietud
d'uns joves aficionats al bàsquet
d'ara feia 25 anys
prenien cos
i tenien unes possibilitats de realitzar-se.
i tenien unes possibilitats
de realitzar-se.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, molt bona tarda.
La setmana passada recordàvem en aquest programa de Tarragona Ràdio aquella fase de 100 de l'any 1991 a Càceres.
L'equip sènior masculí del Club Basca Tarragona no podia aconseguir l'objectiu de pujar a la primera B.
Però la temporada vinent, la 91-92, tornaria a tenir l'oportunitat de jugar la fase de 100.
I aquesta vegada sí, va poder assolir l'objectiu que s'havia marcat.
Aquesta setmana, doncs, en aquest programa de Tarragona Ràdio dedicat als 25 anys d'història del Club Basca Tarragona,
ens situem al mes de juny del 1992 i a la població valenciana de cada dia.
Allà es va jugar aquella fase de 100.
Avui els convidats d'aquest programa són els jugadors Jordi Canals.
Jordi, bona tarda.
Bona tarda.
Un altre Jordi, Jordi Tombas. Bona tarda, Jordi.
Hola, bona tarda.
També ens acompanya un soci i actual membre del patronat de la fundació del CBT, Àngel Morós.
Àngel, bona tarda.
Bona tarda.
El directiu Paco Franco. Paco, bona tarda.
Bona tarda.
I a través del telèfon saludem també un jugador d'aquella temporada del Club Basca Tarragona,
el Miquel Anton.
Miquel, també, bona tarda.
Bona tarda.
Ens situem, doncs, com dèiem, en el mes de juny del 92,
o millor dit, podem fer una prèvia en la temporada 91-92,
en aquella temporada que després del descensís,
de la fase d'ascens de Càceres,
doncs, se situa un altre cop amb possibilitats de jugar la fase d'ascens a la primera B.
Jordi Tombas i Jordi Canals, què recordeu d'aquella temporada?
La prèvia a la fase d'ascens.
Va ser fàcil?
La veritat és que es fa difícil,
després de tants anys, no?,
entrar en detalls de la temporada aquesta.
El que sí que és cert,
jo penso que és la segona temporada que realment el club va apostar
per fer un equip competitiu.
El primer any, ja havia estat l'any anterior,
va ser l'any que a Càceres ens hi vam classificar,
va ser una temporada bona,
però a la fase final, doncs, clar,
també venen els equips més importants de tots els grups
i no se'ns va sortir gaire bé.
Penso que vam també patir una mica la baixa
en aquella ocasió del José Martínez,
que teníem amb nosaltres.
I bé, l'any següent, a més a més,
el club es va prendre decisions difícils,
per dependre'n quan va marxar
algun jugador emblemàtic del club,
jugadors que portaven temps,
com l'Ambros Domingo, com el Carles Torruella,
el Tito Videller,
el Tito Videller potser n'emportava tants,
el Jaume Mallafrés...
Són decisions difícils d'aprendre en aquests casos
i, clar, són coses que a l'hora ja feixessin pressió,
perquè van venir, a més a més,
ja en aquella temporada teníem dos jugadors de fora,
que eren el Miquel Antoni i el Jaume Andrés,
i al qualsevol s'hi van afegir l'Edu Bonet i el Xavi Puig,
i a l'hora van fitxar un jugador dels importants d'aquí,
de la província de Tarragona,
que era el Jordi Canals.
Amb la qual cosa el club apostava fort,
però també prenia decisions difícils,
i, bueno, al final de la temporada es va acabar pujant
per decisions també federatives,
però bé, va ser una temporada on hi havia un equip força competitiu.
Jordi Canals, com recordes aquella temporada?
Bé, jo recordo...
Passa el mateix, no?,
que em costa una mica situar-me ara en el temps,
perquè realment fa bastants anys, no?,
però recordo que teníem un equip a priori molt competitiu.
Aquí, abans d'anar a les fases,
doncs vam fer una temporada en la qual ens vam classificar per les fases,
i allí no vam acabar de lluir del tot les fases.
Vam fer uns partits que ens van permetre la classificació i el pujar,
el que passa és que no vam acabar d'exprimir potser
el que podia haver donat aquell equip.
i potser també, o segur que,
el fet d'incorporacions noves
i tindrà que rodar ràpid a la gent que no es coneixia
i totes aquestes coses també dificulten moltes vegades
el que un equip...
No és el mateix que un equip que juga des de fa anys junts, no?
I el Miquel Anton, com recorda aquell any?
Bueno, primero, buenas tardes a todos
y enhorabuena a todos los que han participado tantos años para conseguir esto.
Y luego decirte que evidentemente
siguiendo un poco lo que dicen tanto Jordi...
Bueno, los dos Jordis,
pues evidentemente pasó eso.
Yo lo que sí que recuerdo es que fueron unas fases muy complicadas
a nivel de físicas.
O sea, que tuvimos que jugar siete o ocho partidos
con muy poco margen de tiempo de descanso
y eso pues se acaba pagando, ¿no?
Y lo acaban pagando todos los equipos en general.
Nosotros cuando ya vimos más o menos la clasificación cerca,
pues lo digo, que te relajas y evidentemente pues ya te lo tomas de otra manera, ¿no?
Fue una lástima porque podríamos haber conseguido quizás más cosas,
porque sí que, como dice Jordi, éramos un equipo competitivo.
Lo que también es verdad es que durante el año,
fue un año también complicado,
éramos cuatro jugadores de fuera
y ese año ocurrió que alguna vez o más de una vez
se tuvieron que hacer entrenamientos diferentes,
o sea, la gente de casa y la gente de fuera,
porque ocurrió que hubo muchos atentados en Barcelona
y cerraron de una manera terrible lo que es la ciudad
y entonces también, digamos, más tarde en algunos entrenamientos
y eso pues provoca a veces un poco de inestabilidad en cuanto a trabajo, ¿no?
Pero en lo demás, pues sí, recuerdo unas fases un poco duras en ese sentido, ¿eh?
El Jordi Tombas deia al principi que d'alguna manera la directiva,
el club, havia apostat per mantenir la competitivitat.
Paco, després d'aquell descensís que comentàvem la setmana passada de Càceres,
el que fa el club és això, no?,
mantenir una aposta per pujar.
Sí, sí, del primer moment, quan vam tornar de Càceres,
el plantejament es va fer de cara a tornar-ho a intentar
i confeccionar en equip amb unes mínimes garanties
de poder, doncs, bueno, tindre, guanyar unes fases
per tornar a repetir l'experiència
i anar amb més garanties de poder aconseguir el que s'estava pretenent, ¿no?
El que passa és que, bueno, l'experiència de Càceres també ens vam aprendre
i això també ens va donar peu a reconsiderar algunes coses, no?
Jo recordo que, bueno, el fet de...
En Pic vam conèixer que s'anàvem a les fases a Gandia,
doncs en vam anar quatre persones,
el Jaim Mas, el Vicenç Neuja, el Jesús Sant José i jo,
a buscar ja hotel per no trobar-nos a l'experiència que vam viure.
Amb els problemes de l'any anterior, no?
Sí, sí, sí, vam trobar un hotel amb garanties d'estar molt bé
i el que passa ha estat, com ha dit el Jordi i com ha dit el Miguel,
va ser una temporada bastant dura
i les fases també van ser molt dures
perquè, clar, no estàvem acostumats a jugar gairebé cada dia, no?
I això va donar peu a que, bueno,
vam començar una miqueta pensant en els pròxims partits
i segurament que això també ens va donar peu a no fer un bàsquet
que n'antros durant tota la temporada havíem practicat, no?
I des de la grada, un soci i una fesió com l'Àngel, com veia l'equip?
Home, la classificació, vull dir, es va lluitar bastant
perquè jo penso que el Reus va fer una primera part de classificació
de la Lliga bastant bona
i després l'equip va anar remuntant
i llavors, doncs, bueno, vull dir, els fitxatges que s'havien fet
tipus Onet, que havia jugat amb el Barça
i el Javi Puig, que tenia més experiència,
doncs, vull dir, després van, amb els moments que jugaven,
doncs, bueno, vull dir, també donaven una mica més de confiança a la gent.
Ens trobem amb un vestidor, no?, i amb un equip
en què per primera vegada segurament entren en força jugadors de fora,
abans ja ho heu comentat,
això per la gent una mica més vinculada a la casa, a la terra, com va?
I nosaltres, en el nostre cas, érem bastant jovenets,
els que érem d'aquí els que hi havíem,
a més, es va donar la circumstància aquell any
que hi havia els tres equips de la província jugant en la mateixa categoria,
ens vam haver d'enfrontar amb el Valls, amb el Reus,
clar, nosaltres, com que la club havia fet una aposta força gran,
portant jugadors des de Barcelona,
semblava ser que havíem de guanyar tot
i això és una pressió que s'està afegeix, no?,
fins i tot es va perdre algun partit amb el Reus,
aquí a casa nostra i al Camp d'Ells,
és que, de fet, això, el calendari és com que els han canviat
tan assiduament en el món del bàsquet,
que fins i tot em sembla que, si no recordo malament,
amb el Reus aquell any ens vam enfrontar quatre vegades.
Hi va haver dues victòries per cada un, sembla,
i en quant a això de la gent de fora,
sí, sempre és un risc que prens a l'hora de portar gent de fora,
perquè s'han d'involucrar en un nou conjunt,
però bé,
jo normalment no acostumo a trobar problemes
en aquest sentit en els vestuaris.
Jordi?
Bé, home, és llei de vida, no?,
quan vols,
quan vols,
quan vas assolint noves categories,
amb qualsevol equip passa, no?,
que tens que anar renovant amb qualitat,
moltes vegades no ho pots fer amb la gent que tens,
i, doncs,
un cop vas pujant,
doncs vas incorporant gent
que sigui competent
i que ja no té a veure si és de casa o no ho és, no?,
i en aquest cas, doncs,
al CBT li va passar el mateix, no?,
jo no sé, em sembla que la temporada anterior ja ha començat.
Ja havíem començat amb el Jaume Andrés i el Miguel Anton.
Ja, el Miguel,
Miguel, buenas noches.
Buenas, ¿qué tal?
¿Cómo estáis?
¿Cómo está?
No te he dicho nada.
Muy bien, hombre,
bueno, estamos siguiendo el curso de las entrevistas
y, bueno, ya tenemos tiempo para hablarnos,
dejarnos teléfonos y cosas así.
Muy bien.
Estava mirant ara les estadístiques, Miguel,
de fet ho parlo amb tothom,
veia que en algun partit de la fase regular de la Lliga
evidentment tu vas ser el màxim anotador de l'equip
i estava veient que fins i tot en un partit
de la fase d'ascens a Gandia
també va ser el màxim anotador
contra el Náutico Tenerife.
Clar, que el Jordi Canals també va ser
el màxim anotador contra el de Roca.
I, clar, d'això ja ni us en recordeu, evidentment.
Això s'ha de mirar al llibre de l'Enric Pujol.
Bueno, a veure,
yo creo que son aspectos importantes que el equipo,
como hemos comentado antes,
son equipo competitivo.
Y cuando uno no estaba mejor lo fino que tenía que estar,
pues salía otro.
Eso era una ventaja, ¿vale?
Lo malo era cuando estábamos todos mal, ¿no?
Pero la verdad es que en ese sentido,
cuando un jugador mete más puntos que otros,
porque también ha habido un trabajo de parte de los demás, ¿no?
Y tampoco hay que ser muy prepotente en ese sentido,
sino simplemente por felicitar a cada uno en su parte.
También Jordi metió puntos, Berni, Álvarez, etc.
Entonces todo eso contribuyó, ¿no?
Yo también quería apostar en la cosa,
que antes quizás hemos dejado de comentar,
que era el tema de que también no solamente hubieron jugadores nuevos,
sino también un entrenador nuevo.
Y con inquietudes nuevas y con filosofías nuevas.
Entonces el equipo se tenía que adaptar
a toda esa nueva filosofía que se quería involucrar
y que, bueno, de alguna manera, pues yo creo que salió.
Yo no me quedo con...
Es que parece que todos estamos hablando de que no se hizo lo posible
o que se hizo lo posible, pero no se consiguió de aquella manera brillante.
A ver, la liga es muy larga,
los jugadores...
Pues había momentos buenos y momentos malos.
El equipo en sí, lo que es compañerismo,
excelente, excelente,
porque además nos hicimos muy amigos todos,
muy amigos todos.
y la verdad es que en ese sentido
yo creo que se hizo una muy buena campaña.
Evidentemente se perdieron partidos contra el Reus,
contra el Valls,
también ganamos en el último segundo,
si no recuerdo mal, también en Valls,
etcétera, etcétera.
Pero esas son cosas que pasan, que pasan.
Lo importante es que el club y el equipo
en su momento consiguen la clasificación.
Hola, Miguel. ¿Cómo estás?
Hola, Paco. ¿Qué tal?
Mira.
¿Cómo ha dado? ¿Sigues igual?
No, un poco mayor, pero bueno.
Bueno, eso siempre, eso siempre ha sido mayor, coño.
No, lo que pasa es que...
Me estaba sonriendo.
Cuando habías dicho el tema, me estaba sonriendo.
Sí.
Pero bueno.
Pero bueno, como había buenas mujeres ahí sirviendo,
pero bueno, vamos a dejarlo ahí.
Vale, vale.
Sí, no entrem en qüestions personals, eh.
¿Todo bien, Paco?
Bien.
¿Dices en la junta o no?
Bueno, no.
Vinculado.
Eso, eso.
Estás vinculado.
Sí, sí.
Estás colaborando y tal.
Muy bien, hombre, me alegro mucho.
Sí.
Què volies comentar, Paco?
No, és que el Miguel,
com que era de fora,
perquè les estadístiques estiguessin més bones,
quan feien la Citegui li apuntaven 4 punts, no 2.
Ah, sí?
Sí, per això era...
Ah, per això surt a vegades com a notador.
Ja podes veure que sigui igual, entonces.
Està mayor, està mayor.
L'equip aquell d'aquella temporada, Jordis,
Jordi Canals i Jordi Tomàs,
més o menys jugueu tots bastant, no?
No hi havia, per dir-ho d'alguna manera, cap estrella...
És cert, hi havia un equip força ampli.
Vèiem les posicions de pibos,
doncs hi havia el Miguel Anton,
el Paco Borrell,
el Jordi Canals,
el germà del Jordi i l'Edu.
En els hores hi havia el Javier Puig,
que donava una mica d'experiència.
Sobretot una notadora també era el Jaume Andrés,
que aquell de les dues temporades,
doncs, clar, el jugador,
en quant a punts,
també una de les referències, no?
El Berni Albrez,
que es començava a destacar ja a les hores,
i en les posicions de base,
doncs l'Edu Bonet i un servidor, no?
O sigui que era un equip molt ampli,
que com comentava el Miguel Anton,
el que passa en aquests casos és que a vegades
hi ha molta compatibilitat dins l'equip,
i si no ho està fent bé un,
doncs normalment no ho està fent bé un altre.
I moments bons i moments dolents
per a molt bon equip competitiu que tinguis,
doncs, al llarg d'una temporada hi són.
Recordo, a més a més,
l'arribar a les fases descents,
que va ajudar dues circumstàncies
que no són anecdòtiques,
sinó que van ser importantíssimes.
El fet que el Jose també va arribar
més legionat en aquelles alçades,
i la pèrdua del Jordi en els dos primers partits,
que estava...
tres del Jordi,
que estava sancionat,
doncs, si no recordo malament,
per una tècnica descalificant o així,
i són coses que ja comences una mica...
Que era molt dur o què?
Eres molt dur o què?
Que t'havien desqualificat?
No, amb el peu...
Ja entres una mica,
doncs, amb el peu cois a les fases, no?
I són coses que, evidentment,
tenen molta importància,
i bé,
no hem de deixar enrere,
doncs, que allí fan cap als millors equips,
no?
Normalment en unes fases descents,
i pot passar de tot.
Eres molt dur o no, Jordi?
Home, sí, però...
Du, però net.
El que passa és que l'últim partit de...
Crec que va ser l'últim que vam jugar de la Lliga regular,
doncs, en aquell partit,
van descalificar,
i llavors m'havien de fer pagar la sanció
els tres primers partits de la fase,
cosa que et fa arribar...
que arribes amb un mal peu increïble.
Però no arribes més descansat,
perquè ara el que us anava a preguntar
és que, clar,
ens trobem en una fase de sense
en què jueu cada dia.
Ens trobem en el mes de juny,
és a dir, final de temporada,
després d'una lliga regular bastant llarga,
d'una temporada dura,
i jueu cada dia.
Jo no sé si això recordeu que va ser,
en fi,
un element encara de més pressió,
per dir-ho d'alguna manera,
més complicat que superar,
per superar, o no?
Tots els equips tenien...
El mateix hàndicap.
El mateix hàndicap.
Jo crec que quan vols estar dalt
ho tens que demostrar
davant de totes les circumstàncies, no?
Jo, de fet,
m'ho recordo d'una cosa,
i és que, bueno,
al fi i al cap vaig haver d'anar aquí
com a responsable de l'expedició, no?
I vaig veure que
la feina que hi havia
entre entrenadors, preparadors, metges,
era un treball
amb el qual
estava pràcticament
tot sincronitzat,
sabien el que s'havia de fer
en cada moment,
sabien el que s'havia de menjar
cada dia,
perquè cada dia,
al dematí,
dient,
entre els entrenadors i el metge,
què és el que s'havia de menjar
durant el dia, no?
I quantes hores
s'havien de descansar,
que és...
Cadascú...
Teníem una habitació
exclusivament,
si mal no recordo,
per fer els typings
i els missatges
i tot això,
o sigui,
que va estar,
jo penso que...
Ben preparat i ben organitzat.
Sí, sí,
com que...
Torno a repetir el que he començat,
donada l'experiència
de Càceres,
doncs aquest any
ens ho vam plantejar,
donada...
O sigui,
molt més serió,
i amb més garanties
de poder aconseguir
el que s'ha de fer.
L'Àngel es va veure en directe
a tots els partits de Gandia?
Jo vaig...
Vam baixar el divendres,
després de dinar,
vam sortir de Tarragona,
uns quants cotxes d'aquí,
i, bueno,
i quan vam arribar,
doncs pràcticament,
com que s'havien produït
una sèrie de resultats,
vull dir,
l'equip estava ja...
Clasificat.
Clasificat.
Hi havia poca emoció,
per dir-ho d'alguna manera.
No, bueno,
vull dir,
arribaves ja més tranquil.
A més a més,
vam jugar amb uns madrilenys
d'aquests de la Rosa,
també penso que hi vam perdre.
Sí,
amb les rostres es va perdre,
després es va guanyar el d'Aroca,
i es va acabar guanyant també
el Torre la Vega,
un equip de Cantabria.
I va la tornada,
el dimensi,
van jugar a mig del matí,
llavors va ser una tornada.
Va ser relativament fàcil
la fase d'ascens,
aquells partits,
ho recordeu?
No, hombre,
el que sí que va passar aquell any
és que,
no sé per quines circumstàncies,
però van pujar bastants equips.
Set, em sembla, no?
Sí,
perquè van canviar...
Llavors,
em sembla que de setze...
Sí,
quatre van anar en un grup
i quatre van anar en un altre grup.
És a dir,
vuit.
De setze van pujar
la meitat dels equips.
Llavors,
això,
bueno,
per una reestructuració
d'aquestes que fan...
És que portem molts en jugant,
hem vist categories,
les fan,
les desfan,
i amb el pas dels anys...
Que ni vosaltres mateixos
les enteneu.
Sí,
ho entens,
al final no te'n recordes
ni dels noms de les categories,
com passa ara actualment.
llavors,
va ser una fase
que va ser relativament...
Va ser bastant més senzill
que en unes fases
en les quals,
per exemple,
de setze equips
n'apugin tres o dos,
no?
Creieu justament
que si l'ascens
hagués estat així,
de dos o tres equips,
el Club Escatarrona
hagués tingut
serioses possibilitats
a pujar?
Home,
a priori nosaltres
sempre hem anat
amb la intenció
de quedar primers,
amb la qual cosa
jo crec que no hi haguéssim
estat en les posicions
d'haver pujat,
si sol que hi haguessin
pujat dos o tres,
però clar,
segurament els que van quedar
dalt de tot
també devien tenir
un equip força competitiu
per estar dalt,
no?
L'any següent
hi va haver aquesta reestructuració,
coses que,
bueno,
no sé,
el que comentàvem
l'altra vegada
que vaig venir,
són decisions
que no he mai entès,
tantes variacions
al llarg dels anys,
però bé,
ens va anar molt bé
perquè l'any següent
recordo que
ens vam ficar en el grup B,
va ser un dels millors anys
de la història del club
en quant a l'ambient
que hi va haver
dins del club,
en quant als jugadors,
públic,
la gent de Terragona
que s'hi va volcar,
vull dir que,
al cap i a la fi
va ser molt bo pel club.
Miquel,
què volies dir?
No,
que jo apostant un poc
també en el que deia Jordi,
evidentment,
en una fase d'ascensó
en la que se clasifican
dos o tres
per aconseguir
esa clasificació,
evidentment,
les mentalidades cambian
entre els jugadors
i dels entrenadors,
no?
El planteamiento
ja és molt distinto,
en el sentit de que,
bueno,
haces menos dotacions,
vas a segurar
quizás més el resultat,
juegas més
con els mateixos jugadors
en determinats moments
i lograr una clasificació.
I després,
els jugadors,
evidentment,
la mentalització,
si tu sabes
que tens que jugar
oche partits
per delante
o juegas quatre
i de esos quatre,
literalment,
els dos primers cruces
són els importants,
la mentalidad,
la mentalidad,
eh?
Tendría que ser la misma,
pero la intensidad
con la que afrontas
el partido
es mucho mayor.
Àngel,
aprofitant aquella temporada
i aquella fase
d'ascens a Gandíes,
quan es produeix
també al voltant del club
un moviment
més gran de socis,
a l'entorn del club
es veu un més moviment
d'aficionats?
Home,
la gent va gaudir
de bons partits,
va veure que la feina
que no s'havia aconseguit
a Càceres,
doncs,
amb més esforç
i més dedicació
i tothom recolzant més,
doncs,
va sortir millor
i llavors,
vull dir,
jo crec que tot això
va influir positivament.
el cas és que
després sempre hi havia
uns problemes
típics econòmics
que, bueno,
vull dir que condicionaven
bastant els èxits esportius
que es podien
aconseguir a la pista.
I la directiva
com vivia
aquella temporada,
aquella fase d'ascens?
Tenia un cert amor
que es pogués produir
i repetir el cas de Càceres
o ja anaven molt més preparats?
No, no,
vaja,
home,
havia de passar-ho
fora del normal,
no?
Però anàvem predisposat
i anàvem preparats
per tornar
de Gandia
amb la plaça
o amb l'ascens,
no?
Home,
sempre pots tindre
el,
bueno,
el desencert
que no ho pugueu aconseguir,
no?
Però, vaja,
anàvem preparats.
El que passa és que l'ascens,
a més,
suposava,
imagino,
un mal de cap
de cara a la temporada següent
perquè pujar de categoria
volia dir més diners,
més infraestructura,
potser millors jugadors,
no?
No,
el que passa és que
aquella junta directiva
i suposo que la d'aquí
i la que d'ara,
doncs també
tenen el mateix sanonà,
és,
si aquesta temporada
pateixes,
la pròxima temporada
tens que patir
una miqueta més,
no?
I la pròxima
una miqueta més,
si no,
no seríem nantros.
Aquest club
sempre s'ha basat
en això,
en què
no ens agraden
les temporades fàcils,
les hem de patir
i quan més patir,
més,
no sé si més disfrutem,
però és així.
I a la plantilla,
tot i la joventut
de la majoria dels jugadors,
éreu conscients
que potser estàveu obrint
d'alguna manera
la millor pàgina
de la història
fins a aquell moment
del club a Escatarragona,
amb aquelles scents?
Home,
jo el que he comentat abans,
jo crec que era el segon any
que el club realment
apostava fora
amb unes intencions
de tirar per amunt,
des d'aleshores
el club s'ha regit
també sempre
en aquesta línia
i ha hagut potser
un parèntesis
dels dos treners
que van estar lligués
una mica així
amb el club
una mica més deixat
però la línia
sempre era anar per amunt
i penso que això
que comentava
o això ha de ser
el mal de cap o no
el mal de cap
segurament la directiva
el volia
perquè si no
realment a principi
de temporada
no es configura
un equip d'aquella manera
són mal de caps
d'aquells que agraden
o que es traspassen fàcilment
a la ciutat.
Jordi?
Sí, exacte,
jo crec que
a veure
la temporada
la temporada regular
que se jugava aquí
a Catalunya
realment
el fet de marcar història
no ho estaves fent
tampoc
ni obrir pàgina
perquè estava jugant
la lliga
que s'havia jugat
l'any anterior
el fet de pujar
va fer que realment
s'obrís pàgina
en la temporada posterior
és a dir
és a partir de Gandia
que jo crec que va ser
la consolidació
quan a veure
un equip
ja una mica
en el que era
la semi-elit
del bàsquet estatal
quan vas
començar a jugar
amb equips de fora
de tot Espanya
i estàs en una
categoria
pre-elit
no?
el que passa és que
després
clar
ara es torna a estar
a la ciutat
en una categoria
pre-elit
però
les categories
que hi ha
intermig
són
molt nombroses
perquè
abans potser
tenies la CB
després tenies
el que era
la primera B
que és on
vam aconseguir
pujar nosaltres
i abaixaven
les segones
després van desdoblar
la primera B
en dos grups
ara inclús
entre la segona divisió
que és la Copa Catalunya
actual
fins a l'ACB
hi ha en quatre categories
enmig l'EVA
l'ELEP 1
l'ELEP 2
al final
però en aquells moments
realment va ser
la temporada següent
el que va
jo crec
obrir pàgina
en la història
del club
Miquel
i tu també
tenies aquesta sensació
de començar a escriure
una miqueta
la història
més important
del club
evidentemente
evidentemente
mira
ya desde el primer año
en las fases
de Cáceres
que se han nombrado
un par de veces
yo creo que las fases
de Cáceres
fueron un regalo
un premio
a un buen trabajo
y luego con el segundo año
se consiguió
pues evidentemente
lo que ha hecho
Jordi Tombas
y Jordi Canals
de que
evidentemente
el equipo
había conseguido
una meta
y un objetivo
muy importante
para el club
y el club
se veía abocado
la Junta Directiva
a tomar decisiones importantes
entonces
tenían que achuchar
al ayuntamiento
había que achuchar
a los sponsors
y entre todos
se tiraba del carro
¿no?
entonces
como mal de cabeza
o no
pero sí que realmente
los directivos
pues bueno
tenían que ir un poco
más de culo
en ese sentido
y bienvenido
bienvenido
evidentemente
los años
que más se disfrutaron
fueron los siguientes
a nivel de
público
a nivel
de que conseguimos
un americano muy bueno
uno que se involucró
muchísimo
que era Smith
y luego conseguimos
que el grupo
de más jugadores
de fuera
junto con los que habíamos
pues de alguna manera
llegamos a ser
bueno
una y carne
había un ambiente
increíble
o sea
era una fiesta
era una fiesta
el vestuario
en el sentido
de la palabra
no fiesta
en otras cosas
y había
pues evidentemente
mayor competitividad
y eso pues
lógicamente
provocaba
un mayor bien
para lo que era el equipo
¿no?
Podriem continuar
parlant
durant molta estona
d'aquella fase
d'ascens a Gandia
però sense acabar el temps
a mi els convidats
m'agradaria
que demanen-los
una imatge
un record que tinguin
d'aquella fase
d'ascens
que els hi vingui
molt personal
Paco
no sé
una imatge
un moment
Sí
sempre se m'ha quedat
gravada
una imatge
amb la qual
jo sortia
del pavelló
quan ja sabíem
que havíem
aconseguit la victòria
i que havíem
pujat
i veure
al final del carrer
que venia
el Javi Mas
la seva dona
la meva dona
i no sé qui més
aquella imatge
la tinc gravada
per sempre
Àngel
molt breu
jo
o sigui
jo era
dels cotxes
que arribàvem
i que llavors
va sortir el Paco
amb l'explosió
que el caracteritza
i ja diem
que
estava aconseguit
l'ascens
Miguel
Bueno
yo tengo varias
pero si me tuviese
que quedar con una
fue el apoyo
de las novias
en su momento
me imagino
que alguna mujer
que hay ahora
de alguna de nosotros
y luego
de la afición
yo me acuerdo
de eso
de que evidentemente
eran muchas horas
incluso había un pavillón
que hubieron goteras
no sé si os acordáis
y estuvimos esperando
y calentando
un montón de tiempo
y un frío
que hacía increíble
coincidió
con una gota fría
y entonces
bueno
son cosas
que te acuerdas
Sense acabar el temps
Jordi Tombas
doncs jo em ve la ment
l'arribada de tot l'equip
aquí
amb l'autocar
aquí a Tarragona
doncs pitant
amb l'autocar
i tal
i sí que hi havia gent
que estava al corrent
del que estàvem fent
però hi havia gent
que realment
doncs
al·lucinava
al·lucinava
no sabien lo que era
no sabien lo que dèiem abans
realment la ciutat
es va bloquear
amb l'equip
l'any següent
jo molt ràpid
tres coses
una festa a la piscina
quan vam aconseguir
l'ascens
un partit
a les 9 del matí
amb uns tres noixadors
quan el pavelló
estava a 8
que anaven
amb alguna copa de mes
i sols
se'ls sentia amb ells
i també recordo
el patiment del José
en aquelles fases
quan li tenien
que treure líquid
del ginoll
per poder jugar
així acabem
no hi ha tens part més
Miguel Anton
Jordi Canals
Jordi Tombas
Paco Franco
Àngel Moros
gràcies
bona nit
i fins la propera
adeu-siau
gràcies
Miguel
bones noches
gràcies