La una del migdia i deu minuts, saludem els nostres propers convidats als estudis,
obrim el programa demà amb Sílvia Ferrera.
Sílvia, bon dia.
Bon dia, Ricard.
I amb el Marcelí també. Bon dia, Marcelí.
Bon dia, Ricard.
Com sempre, entre vestidors ens dirà algunes coses que s'han pogut veure aquests dies al Teatre Metropol.
Però abans, expliquem-nos, Sílvia, que avui tenim una cita important.
No és normal que el dilluns hi hagi un espectacle al Metropol,
però aquesta setmana toca espectacle i a més dels forts, no?
D'Alto Copete. Avui és perquè la gent hi vagi mudada. Avui tenim balet al teatre.
I hem d'anar mudats?
Això és el que parlava amb la Iolanda sempre, que diu que la gent era una miqueta arreglada.
Quan és òpera, quan és balet...
I avui és balet, no?
Sí, tenim Carmen i altres suïts de càrrec de l'Odessa Festival Balet.
Doncs l'Odessa Festival Balet.
Ara mateix tenim línia directa amb l'intèrpret i guia d'aquest grup,
el senyor Mijail Litín.
Senyor Litín, buenos días.
Buenos días a tots.
Què podrem veure aquesta noix en Tarragona?
En què consiste l'espectacle de l'Odessa Festival Balet?
És que este espectacle que presentamos hoy, esta noche, en el Teatro de Tarragona,
se compone de dos partes bien distintas.
La primera es un espectacle entero basado en la obra de Bisset Carmen,
y la segunda es un divertimento basado en la Bella Durmiente de Piotr Tchaikovsky.
És un espectacle amb moltes bailarines en el escenari?
És, es.
Sàcamos a máximo, és a dir, tant en Carmen, com sobre todo en el divertimento,
d'on participa tot el elenco de este balet que està a l'hora de girar aquí per Espanya.
Estàix fent moltes actuacions aquí en nostre país?
Bastantes, tots els dies.
I què tal el ritmo este de actuar cada dia?
És que ha sigut difícil entrar en aquest ritmo els primers, digamos, dos dies, no?
Però ara ja tot està sobre els riels.
Com dèixem, ja hem tingut quatre espectacles i ja sembla que actuem normalment, com dèixem allà.
Este balet, aquesta companyia, Mijail, venís de Ucrania?
De Ucrania, Odessa, és una capital, digamos, d'una región de la costa del Mar Negro.
¿Qué historial tenéis? Porque hace años, no?
Vale, el historial és bastant rica, perquè, primer, és un teatre d'on d'antes solien veranear els hidalgos de San Petersburgo
i d'acord a finales del sigle XIX, és a dir, en el año 1887, ha sido construido este teatre,
que és una belleza arquitectònica construida per arquitectos italians, Felmer i Gelmer,
i fins ara és un centre d'atracció per molts músics, conductors, directors d'orquestes, ballets, etc.
Porque cada uno, digamos, de los artistas eméritos de todos los tiempos, se sentía orgulloso pasar por este teatro.
Es que el propio Piotr Tchaikovsky estuvo allí, Nizinsky, Duncan, ya no hablamos de otras figuras,
tales como Plisetsky, Caruso, Gilel, Soestras y otros.
Mijail, seguro que el espectáculo de esta noche va a gustar mucho a la gente, ¿no?
Espero que sí.
Estaba pensando que el año pasado a lo de ese Festival Ballet ya le dieron un premio
como mejor espectáculo de danza aquí en Tarragona, ¿eh?
Para mí me van próximos días a darles muchos premios a los espectáculos de Tarragona, ¿eh?
Sí, sí, sí, lo han tenido, lo han tenido, eso es.
¿Estás con otros miembros de la compañía?
Sí, ahora estoy con unos bailarines y el coreógrafo y director Vladimir Borisov también está a mi lado.
Pues que vaya muy bien la actuación de esta noche, transmíteles a los compañeros del grupo nuestra felicitación,
y en fin, que sea un éxito la actuación de esta noche en Tarragona.
Yo creo que sí, muchas gracias a todos y buen día a todos.
Gracias, doncs, Mijail Lítim.
Fins ara.
Fins ara, bon dia.
Adeu, adeu, bon dia.
Déu-n'hi-do, no? Que animats que es veuen els ucrainesos.
Estàven nerviosos, és difícil el ucrainer, si li he dit alguna cosa en ucrainer, a l'altre, jo, jo, jo.
Ens sorpresa aquesta traducció.
I el Tutim també deu ser ucrainer.
Perquè estava llegint això, que els hi vam donar el Premi, el millor espectacle pel Trencarous.
Aquest tipus d'espectacle s'agrada molt, no?
Agrada, agrada, és de família.
Marcel, i quin tipus de públic ve a veure la dansa? És diferent? Tu que observes el personal?
És bastant diferent el públic d'un espectacle teatral a l'espectacle de dansa.
Normalment, el que deia abans la Sílvia, que van més modats, van més arreglats.
Però hi ha bastanta gent que també es dedica a tots dos espectacles indiferents, el teatre i el ballet.
I puc dir una cosa, que entre vestidors hi ha com a més gent treballant.
Sí? Sí.
Costa molt més muntar un...
No, però és que són molt guapes les xiques que ballen.
Ah, simplement perquè...
No, però casualment aquell dia sempre hi ha més feina.
Si tu passes pel darrere, és com el dia que dèiem de l'esbart, que ve a molta gent entre vestidors,
doncs no perquè actuïn molta més gent, sinó perquè estranyament aquell dia hi va...
Si passes per allà veus més gent.
I, clar, més si són dels països de l'és, no?
Que potser no estem gaire acostumats a veure aquestes noies tan guapes.
Però vosaltres heu de pensar que són molta gent.
Per tant, necessitem més gent al darrere de l'escenari per poder-ho controlar tot.
Tot, tot, tot, tot.
Però, escolta, el muntatge és diferent? És molt més complicat?
O no? Més o menys pot ser com...
També hi ha obres de teatre que tenen un escenari...
Amb la dansa té molta complexitat luminotècnica, em sembla, més que de so.
Però, vaja, el complicat és a vegades poder guaitar tot.
I el muntatge... Ai, perdona, el muntatge al públic.
Estava ja pensant el muntatge al públic.
Dius que va una mica més ben vestit.
És també més gran o no?
Perquè també tenim una mica la idea que el ballet i la dansa és per persones grans.
I segurament també va gent jove, no?
Vaig gent jove, però no tota la que hauria d'anar.
Perquè amb tantes escoles que tenim de dansa aquí,
normalment la majoria de la gent és gent gran.
Sílvia, què hem de fer? Que tenim aquí tantes entrades?
Jo el que pensava, habitualment, el que fem és fer els deures a la gent
i explicar alguna activitat.
Però, com que avui som així de generosos i tenim la sort de tindre't aquí el micro...
Sí, perquè hem de recordar que jo aquest espai...
No el faig mai, que és temps per estar a la Iolanda.
Sí, està bé, no?
Està bé, sí, sí, s'ha agafat un dia de festa.
Però què hem de fer ara, doncs? Obrim els telèfons.
Sí, però jo el que faria...
Podries fer de presentadora, tu, no?
No, però el que podríem fer, com que jo habitualment regalo entrades,
però en tenim més de les que ja tan gentilment regala Tarragona Ràdio.
Potser la gent no cal ni que sorti a Mantena,
o que sorti del primer i en donem més.
Sí, però podem saludar els oients.
Els primers, si tenen temps.
Sempre fa il·lusió, no?
Fa les il·lusions que em fa patir, que són molt generosos i que no tinguin temps de trucar.
I avui no tenim temps, però ja tenim la primera a trucar d'apunt, eh?
Tenim audiència.
Tenim una audiència molt gran i sobretot molt interessant.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom.
Carme.
Carme, què més?
El Viol.
Carme, el Viol.
Tu vols anar aquesta nit a la dansa?
Sí.
Sí? T'agraven aquests espectacles?
A mi sí, molt.
Doncs escolta, espera un moment, que ara la Sílvia et dirà què has de fer.
Ah, em pensava que em feies alguna pregunta.
Home, si a més a més ens expliques alguna activitat que has fet aquesta darrera setmana, estaria bé.
Però com que avui estem així de generosos i vol ploure, doncs...
I a més anem una miqueta justos de temps, no?
Sí.
Carme, simplement per trucar-nos ja tens les dues entrades.
Com que també et dius Carme i l'espectacle és Carme.
No, jo l'òpera l'he vista i vull dir que així en dansa me fa gràcia anar a veure-la.
Doncs a veure si t'agrada.
A veure si hi hagi mitja part, però vinga.
Ja ens ho explicaràs, Carme.
Vinga.
Gràcies.
Adéu-siau.
La Carme Albiol té dues entrades.
Si voleu trucar, el 977 24 47 67.
És el telèfon directe de Tarragona Ràdio, el programa de mà.
La Sílvia Ferreres amb el Marcelí.
Aquí tenim unes quantes entrades per regalar.
Saludem un altre oient que em sembla que ens ha trucat.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Encarna.
Què més?
Ibañez.
Encarna, Ibañez.
Encarna, des d'on truques?
D'aquí, de Tarragona.
I amb ganes d'anar al teatre?
Sí.
Sí?
T'agrada la dansa?
Molt.
O t'agrada tot?
Bé, és una de les coses que m'agrada.
Vull dir que les filles també n'han fet de quan eren jovenetes i m'ha agradat sempre.
I què has vist darrerament?
Al Metropol o a algun altre espai de la ciutat?
No, al teatre Metropol i a l'Auditori, nat.
Sí, però que darrerament què és el que has vist?
Que dius que t'agrada el teatre i tot?
Per fer-te fer una miqueta més complicat?
Ah, no.
L'últim que vaig fer va ser el tricicle aquí a l'Auditori.
Ah.
Per Santa Tecla, no?
Sí, i després vam anar a veure Mama, s'adó?
Algo així a Barcelona.
Sí.
I després va vindre cap aquí a Tarragona a dir, bueno, no em va servir res anar a Barcelona.
Aquesta setmana van anar a Constantí.
Sí, però és que ja ho envies i no es repetir, doncs no, la veritat.
Clar, amb el Joan Pere.
Sí, i el Paco Morant.
I el Paco Morant.
Sí, senyor.
Que són amics del Marcelé, que ja els coneix de fa temps.
I el tricicle et van agradar per cert o no?
Sí.
Sí, no?
A mi sempre m'han agradat, era la mímica que tenen.
Són molt divertits.
I mire amb els anys que porten.
Molt bé.
Carme, ai, Carme no, perdona, Encarna, Encarna, tens les dues entrades que pots venir a recollir
a partir d'ara mateix.
Val, ja serà la tarda, eh?
Molt bé.
Recorda que l'actuació comença a dos quarts de deu.
Sí, sí, ja ho sé.
Molt bé, gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Doncs l'Encarna Ibáñez, que deies que el Marcelí és molt amic de Paco Morant i Joan Pera.
És amic de tothom que passa per allà, clar, perquè ja els he vist moltes vegades.
Ja, amb el Joan Pera som íntims, amb el Paco no tant.
No, per què?
Què és d'una altra manera?
No, és que tenim petites diferències de com funcionen les coses.
Coses de mi, coses de mi.
No, no, som íntims, ens fem unes abraçades.
És carinyós.
Sobretot quan marxa.
Jo a les vegades que he vingut a recollir...
No t'ho no sortiré un dia, a totes maneres.
No, de debò, que és carinyós.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom.
Soc Montse Avià.
Montse?
Avià.
Avià des de Tarragona?
Exacte.
Amb ganes d'anar al teatre?
Doncs moltes.
Vaig anar, em sembla, a lescincomujeres.com
Sant Magí era allò, eh?
Sant Magí, ui, imagina't.
Doncs sí que fa mesos, eh?
Sí, fa molt de temps.
Fa molt de temps.
Sí.
Home, tenim la programació tarda a punt de plegar,
i ara aviat hi arribarà la d'hivern.
Molt bé.
Sí, però no, aquest, la de Tarragona no m'ha acabat d'agradar.
No t'ha acabat d'agradar.
A l'hivern no et gastaràs els quartos, ja t'ho dic ara.
Vinga, doncs ojalà.
Perquè estarà molt bé.
Molt bé, estupendo.
Doncs Montse, ja pots venir a recollir les entrants quan vulguis.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Hem regalat sis, perdona, Sílvia.
Encara en podem regalar alguna més, no?
Sembla que sí.
Ho dic perquè...
Dues més ens hem de regalar sisqueles.
Sí? Dues o fins i tot quatre, no?
Crec que dues.
Doncs 977, 24, 47, 67.
Regalarem les últimes dues entrades
amb la Sílvia Ferreres, que avui ha vingut especialment generosa.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Des d'on truques?
Des de Tarragona.
Però des d'un cotxe, potser?
Sí, ara sí.
Però has parat o no?
Eh?
Sí, sí, has parat.
Sí, segur que sí, segur que sí.
Escolta, digue'm el teu nom.
Manel Vargas.
Manel Vargas.
Vols anar al teatre?
Digue'm.
Que sí, vols anar al teatre?
I tant.
I tant.
Què has anat a veure últimament?
Has anat a veure algun espectacle?
O alguna exposició?
No val el nàstic, eh?
Per aquí no, no.
Per aquí no.
No vaig anar a la bicicleta
i ja vaig veure el Camp de Mara Rigoleto
i altres coses, però...
Home, Rigoleto...
Ja fa temps, això, no?
Sí, ja ha plogut, eh?
Molt bé, Manel.
Doncs escolta,
vols anar a veure Carmen aquesta nit?
T'agrada el balet o no?
I tant.
Sí.
Amb la dona, això.
Quedaràs la merda bé avui, Manel?
Sí.
Vine a buscar les entrades a seguida.
Molt bé.
L'adreça?
Avinguda Roma?
Sí.
5B.
Molt bé.
Primer pis, al costat de la plaça Imperial Tarracó.
Gràcies.
Gràcies, Manel, que vagi bé.
De res.
Adéu-siau, bon dia.
Notàvem, Sílvia, avui que els oients fa temps, eh?
Que no anaven al teatre?
Ah, sí.
Han estat una mica adormits, no?
Trucaven...
No, perquè no...
Avui hem estat molt generosos.
Ja, a més, aquest espectacle val molt la pena.
Sí, sí que feia temps.
Escolta, i ara què ens ha de dir el Marcelí?
Aquest cap de setmana hem anat a veure moltes coses al Metropol.
Marcelí, què hi ha hagut aquests dies?
Que m'han anat una mica perduts.
Aquí a Tarragona Ràdio no ens hem assabentat d'algunes coses.
Perquè estava amb la visita del Pujol.
Clar, visita del Pujol, la campanya, la postcampanya.
El Camí del Riarol.
Amb Jaume Cabré fent una presentació abans.
El Montcama el dissabte i a Atenea repetint èxit el diumenge.
Marcelí, explica.
Què podem dir d'aquest cap de setmana, doncs?
Per on comencem?
Pel Montcamp.
Per un Montcamp.
El Montcamp.
Un espectacle dels que la majoria de la gent jove
haurien de poder visitar el teatre amb aquestes dates.
Per poder entendre què és l'afició d'aquesta gent
i la il·lusió en què actuen i canten.
I estaven fotuts, eh?
Tenien la grip, alguns d'ells.
Però per què ho dius, això, Marcelí?
Perquè de diners no guanyen gaires, no vols dir?
Ni un.
Per això, per això ho dius.
Ni un.
No guanyen ni cinc, per dir-ho d'alguna manera,
i a més a més, la majoria d'ells estan entre els 70, 80 i alguns més.
A més, tenen un públic fidelíssim.
Fidelíssim.
Ple, no? Estava?
Te'ls deus conèixer gairebé a tots, a memòria.
Els...
Moltes cantes.
En camp, sí, i el públic quasi també.
Molt bé.
Això el dissabte.
I el diumenge?
El diumenge vam tenir l'Atenea, en l'obra, en el casament de conveniència, i és repetició
i continuem fent ple.
I continuen també tenint...
És que la gent de l'Atenea té molt de...
I van tenir més gent el segon dia que el primer.
Això vol dir que la gent que va anar el primer dia ha recomanat el segon a anar-hi.
I algun s'ha repetit.
El Montcamp per Seren, un espectacle musical, no?
Com acostumen a fer ells.
Tot musical.
Sí, perquè monòlegs no en fa com el...
I amb el mestre Godall.
Mestre Godall que estava amb la grip.
Que està en forma.
En forma, en forma.
I això que estava en grip.
Però hi ha que felicitar-lo perquè va aguantar les dues hores i mitja que va durar l'espectacle...
Però explica, explica què va passar.
Tocant el piano.
Però, mestre Godall, compte que m'heu trencat dues cordes.
Imagina't, imagina't quin ímpetu.
Molt bé.
Què més hem tingut?
El Camí del Rionel també vam tenir divendres, que era un dels últims actes de la Tardó Literària.
Sí, ja s'ha acabat.
Ja s'ha acabat la Tardó, s'ha acabat les lletres a taula.
S'ha acabat el mes de novembre.
Anem ja cap al Nadal.
Arriba el desembre i pensem en el Nadal.
Per cert, que va venir el Jaume Cabré, com deies.
Sí, sí, sí.
Protagonista, no cal dir-ho, de l'actualitat informativa dels últims dies.
Protagonista, però reservat.
És com els pactes d'Esquerra Republicana, que diuen
no fem declaracions i no en va fer, no, no, no.
El Marcel i el va veure el Jaume Cabré o no?
Sí.
I no va dir res, no?
De la polèmica del premi de narrativa.
No, no, no.
Se'ls va dir, hi ha la premsa aquí, va dir si volen alguna cosa que escoltin.
I ja està.
Molt bé.
I què més hem tingut?
O què més tenim la setmana?
Què més tenim?
Tenim un minut o dos o més, eh?
Aquesta setmana recomana a la Sala Trono el Bestial 0.0
i després el diumenge a Caixa Tarragona tenim contes i cançons africanes,
que a més és dia gratis, aquests infantils en família,
i una xafarderia al Joan Tena el dia 9 a la Bequeria.
El Joan Tena el de...
El de...
El d'Ot.
El d'Operació Triunfo.
Sí, però jo no ho he vist mai.
Sóc rara, no?
El dimarts dia 9.
És a dir, ja ens estem avançant a la setmana que ve,
però tenint en compte que el proper dilluns és festa...
Sí, sí, sí, aquestes setmanes així...
Ja ho avancem.
És una mica fluixa, no? Pel pont.
És el pont.
És el pont.
Toc anar a fer gasto o anar al Carrefour.
Anar a comprar.
Anar a comprar, anar a preparar.
A l'Ikea i tot això.
Recordeu, perdó,
recordeu que no podreu entrar si no teniu la corresponent invitació,
perquè se suposa que la Bequeria es quedarà petita per aquest actor.
Ah, sí, hem d'anar a buscar...
Què hi diràs, tu?
Heu de recollir una invitació.
No, però m'imagino que algú de la ràdio sí.
A més ja veig algunes que segur que el truquen al Joan Tena per entrevistar-lo.
És guapo aquest xic.
Sí, no?
Ah, no ho sé, és que ho heu vist mai.
Ah, que no ho hauràs vist mai?
Sí, em sembla que era un dels guapos de la segona edició d'Operació Triomfó.
Sí.
Sí, que t'ho miraves, eh?
No, és que he treballat i amb ell.
I has treballat?
Ah, on has treballat, Marcelí?
No, res, res.
Ara m'has deixat parada.
Ja te'l presentaré.
Sílvia Ferreres, Marcelí, no tenim temps per més.
Avui és que hem anat molt ràpids en el tema del ballet,
de l'entrevista i de regalar les entrades.
No hem pogut comentar gaires coses, però en fi,
ens quedem amb aquests apunts que ja anirem comentant al llarg de la setmana.
Marcelí, gràcies.
A tu.
Fins aquí 15 dies, perquè el dilluns que ve fem festa,
Sílvia Ferreres igual, farem pont.
Gràcies.
I tornarem ja el dia 15, que estarem en plena campanya prena de l'enca.
Sí, sí, sí.
Gràcies.
Adéu.
Que vagi bé.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, bon dia.