Sintonia de Tartulia
El segon Carles és Carles Magrané, periodista de Més TV i Més Tarragona. Bon dia, Carles.
Bon dia.
El tercer Carles és Carles Sala, regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament també de la Ciutat i president del Consell Comarcal del Tarragonès. També, Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
I el no Carles és Javier Almagro, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Tarragona. Javier, també bon dia.
Lamento haver trencat l'estètica. Bon dia.
Esquerra Republicana trencarà moltes coses potser en els pròxims dies.
En fi, parlem del panorama postelectoral, que Déu-n'hi-do, segurament és el més complex que ha viscut Catalunya en els últims 25 anys, arran de la recuperació de l'autonomia, de l'autogovern.
Doncs ens trobem amb un panorama força complex. Ja han passat unes 48 hores de la jornada electoral.
En fi, podem començar ja a descartar algunes de les moltes possibilitats de govern que s'obren després de les eleccions,
o encara totes les possibilitats, en fi, continuen obertes i es pot mantenir damunt de la taula totes aquestes possibilitats.
Carles Magrané, que és el no implicat directament en partits polítics. Com ho veus?
Bé, de possibilitats, no sé, ahir mateix encara en sentia un altre, quan el president de la patronal de Terrassa, em sembla que era,
ja estava proposant un Convergència Esquerra a partit dels socialistes, no?
És a dir, que a veure, que d'aquí em sembla que sortiran... Ho proposava molt seriosament, eh?
No feu aquesta cara perquè ho proposava molt seriosament. Suposo que per ell el perill...
És que n'hi ha cinc combinacions i fins i tot després el govern en minoria.
i...
És a dir, serien sis.
Però això ho han dit que la llei de la mateixa nit, pràcticament, així llegint entre línies.
No, no, ahir, de manera explícita, el president de la patronal de Terrassa,
que doncs ja ho deia, que seria una bona idea.
Ara els d'Esquerra aneu llegint entre línies, veig també, eh?
I escoltant entre línies.
Si no han anat de vacances.
Sí, és veritat.
No, en tot cas, el que sí que queda demostrat és un cert grau de fet diferencial català també per aquesta banda,
perquè, normalment, com fa quatre anys, s'ha donat dels tres representants polítics que hi ha en aquesta taula,
m'assembla que tots podran dir que han guanyat.
I, a més, aquesta vegada amb bastanta exactitud, perquè tant un per vots, l'altre per escons,
i Esquerra Republicana per l'increment i la capacitat que té de fer de clau de moltes possibilitats,
gairebé tothom ha guanyat, fins i tot el Partit Popular, carai, ha pujat de vots aquí.
Aquestes són unes eleccions especialment agraïdes per tothom, pel que sembla,
i el que sí que tenim pel davant, i això ens ho confirmaran,
en tot cas els representants polítics que tenim aquí,
però sembla que s'ho estan prenent amb bastanta calma,
tot el tema aquest de les negociacions i possibles pactes i xerrar entre ells.
És a dir, que em sembla que fins ben bé el desembre, que és quan toca per llei,
no hi haurà res bastant aclarit.
En fi, són tres setmanes, de totes maneres, el que hi ha de termini.
Ja vets, però, Carles, que no descartes cap possible combinació.
No, no, no en descarto cap perquè, i això també és un fet a favor de la nostra classe política,
ho estic dient molt seriosament, és a dir, a diferents, jo què sé,
ara mateix a Madrid l'espanyolisme més ranci està començant a treure els cartells d'avís
de que a veure què fem aquí a Catalunya, perquè segons com,
i parlo tant del PP com del Partit Socialista, que n'hi ha hagut de tot arreu,
ens estan avisant a veure si ara, vigilar el que feu, que això de l'unitat d'Espanya i tot plegat.
Doncs mira, afortunadament, des de la perspectiva catalana,
estaven obertes totes les possibilitats perquè no passaria res.
És que això és una bona notícia en aquest sentit,
una altra cosa és que, evidentment, en funció dels resultats, pot haver més i menys,
però no passaria res en qualsevol quiniel tal com acabés sortint.
A veure, els altres contratolís, descarten alguna possibilitat o tot continua obert?
Jo, abans que descartar alguna possibilitat, jo crec que tot continua obert,
i continua obert durant bastantes setmanes,
perquè si les negociacions no poden començar allò com, molt seriosament,
doncs fins dilluns, perquè, doncs, ho dèiem ara, no?,
que en Carot Rovira sembla que s'ha pres uns dies de descans.
Encara no, encara no.
O es comença a prendre-se els dijous.
Ja nomenada una comissió de negociació de paper d'esquerra.
O sigui, nosaltres no ho som.
No som allò seguidistes d'una persona.
No discutirem ara per les vacances o no del senyor Carot Rovira
o dels altres polítics.
Bé, en tot cas, a veure, jo que s'hi discrepo
amb una qüestió que deia ara el Carles Magrani
dient que tothom ha guanyat, no?
Aquest tipicisme tan habitual de la nit electoral,
doncs, home, jo analitzant les dades
i analitzant alguns articles de premsa,
jo crec que aquí, perdre, perdre, perdre de veritat
ha perdut el PSC.
Ah, sí?
Perdre, perdre, perdre de veritat ha perdut el PSC.
Demostrar-ho.
Jo crec que ni els més optimistes de Convergència i Unió
ens creiem amb la possibilitat de treure quatre escons més
que el PSC en aquestes eleccions del Parlament de Catalunya.
I ho dic així perquè, si bé és veritat que el PSC guanya
amb 7.000 vots, uns 7.000 vots a l'hora.
A l'hora de l'anterior.
Doncs cal preveure que demà hi ha el recompte dels 100.000 vots estrangers
que veurem llavors, fins i tot si aquests 100.000
no es pot arribar a acabar a tombar, fins i tot numèricament,
que ja tenim més vots.
Però jo crec que un govern de 23 anys,
que canvi el candidat,
que parteix d'un desgast importantíssim
per molts fets que crec que no cal repetir aquí,
resulti que acabi guanyant les eleccions
amb quatre diputats més que la segona força política,
doncs home, jo crec de veritat
que el PSC, que no tenia cap desgast,
que havia sigut el canvi,
que el canvi no havia arribat per poc
i que tornava a ser el canvi,
però que el canvi ja es veia que no tenia
ni la mateixa acceleració ni molt menys,
doncs home, jo crec que aquí el PSC ha tingut una derrota
importantíssima que ja es va començar a entreveure,
més enllà de si és el tema Maragall o no és el tema Maragall,
es va començar a entreveure a les municipals.
Convergència i Unió-PSC ha fracassat en una cosa,
en el tema del vot útil.
El tema del vot útil, jo crec que tant Convergència i Unió
com el PSC ha fracassat estrepitosament,
perquè el mapa plural que ens ha sorgit aquí a Catalunya
després d'aquestes eleccions
demostra que el missatge ha llançat...
Demostra que el vot útil era un altre.
Tant pels uns com pels altres,
durant la campanya
el ciutadà no ha fet cas
i ha diversificat moltíssim el vot.
Això des del punt de vista de la pluralitat política està molt bé
i ja veurem què passa.
Els altres grans triomfadors per mi són
Esquerra Republicana de Catalunya, evidentment.
No començar les negociacions fins dilluns anirà bé
perquè totes les eufòries de tots els que diuen que han guanyat
es tranquil·litzin
i portem
després dels nervis del dia electoral
i de la nit electoral tan especial
tothom s'assegui a la taula
amb un cert raciocini
i amb dos dits de front.
I el que sí que tinc l'impressió
és que començarà una etapa molt dura
de relacions de Catalunya amb Espanya.
Però sigui quin sigui el pacte,
sigui un pacte Convergència-Unió-Esquerra Republicana,
sigui PSC-Esquerra Republicana,
i el que està clar és que si ahir quan se tiraven els pas pels cap
el senyor Rodríguez Amatero i l'Aznar
al voltant de qui té més culpa o qui té menys culpa
que Esquerra Republicana hagi augmentat tant de vot,
home, jo crec que hi ha un dels dos que va molt, molt, molt despistat.
Primera, perquè l'avàlua d'Esquerra Republicana,
nacionalment parlant,
també el suport de la gent jove és evident,
i segona, per l'actitud especialment anticentralista,
antinacionalista,
que el Partit Popular ha vingut demostrant
en els darrers, especialment, tres anys i mig.
Vinga, què més?
Carles, febre o Xavier Almeida, és igual.
És igual, no, jo és que...
Em sorprèn això del Carles Sala que em digui
que l'únic que ha perdut gairebé és el PSC.
No solment a Tarragona,
perquè ara dades generals no les tinc,
però veig que hem incrementat 3.000 vots i pico
i Convergència, 1.000.
No sé, jo també fixo molt en el nombre de votants,
en el nombre de ciutadans que van a votar en una opció política,
i els increments, doncs, no sé si són pèrdua o no.
En tot cas, donada la llei electoral,
vigent, que no hauria de ser aquesta la de Catalunya,
que no s'ha entrat en la seva reforma,
malgrat també les promeses de Convergència,
doncs segueix donant, pel que sigui,
doncs un nombre d'escompte superior.
I això jo entenc que no es perd, però bueno.
És la mateixa llei, que Espanya...
Sí, sí, bueno, però qui l'ha podria modificar
i no es va fer no sé amb quines intencions,
o amb quina despista o amb quina irresponsabilitat.
Però, a veure, en tot cas, jo no em sento com a força política
que s'hagi pogut perdre
quan tens més ciutadans que et donen suport.
Que aquest suport no és suficient per poder
tenir la paella pel mànec,
com diríem vulgarment,
doncs vale, d'acord, no la tenim.
Que hagués sigut desig
que Catalunya es hagués produït un canvi de debò,
un canvi de forma de governar
i un canvi de forces
que s'entenen amb moltíssima facilitat,
com fins ara ha demostrat el Partit Popular
i Convergència i Unió,
malgrat ara últimament
les seves crides al nacionalisme
i al catalanisme de Barretina,
doncs ha anat, no ha parat,
no ha deixat d'anar de la mà del Partit Popular
un partit que justament no destaca
pel seu respecte
i per la seva sensibilitat cap a la diferència
i la pluralitat de totes les nacions d'Espanya.
Jo dic així de clar,
perquè jo penso que sí que han guanyat tots.
Ha guanyat la democràcia,
hi ha hagut més participació,
ha guanyat Catalunya,
ha guanyat Catalunya,
el conjunt de les forces catalanistes
i el PSC és una força catalanista,
totes elles han tingut un suport ciutadà notable
i ha guanyat el canvi també.
Han guanyat les ganes de canvi.
És a dir,
a Catalunya els ciutadans no volen
que es pugui tornar a repetir
un govern i una entesa
entre Convergència i Unió i el Partit Popular.
Jo dedueixo aquest missatge.
Que hagi estat Esquerra Republicana
que ha pujat i que ha incrementat moltíssim
el seu nombre d'escons i de vots,
enhorabona i felicitats,
així, de clar,
i de català.
Que l'iniciativa hagi incrementat,
doncs moltes felicitats també.
El PP, malgrat,
doncs bé,
segueix tenint el seu suport,
però queda absolutament en minoria.
Per tant,
jo aposto,
si és que s'haig d'apostar per alguna cosa,
clara i descaradament
per un govern d'entesa
o per una entesa
entre les tres forces progressistes
i catalanistes,
com són el PSC,
com és Esquerra Republicana
i com és iniciativa.
I no per descartar ni molt menys,
que també ens podem entendre
en Convergència perfectament,
i a llocs on hi ha aquesta entesa,
sinó perquè trencaríem
una dinàmica
que s'ha anat reproduint
enrere any
i que s'hagués tornat a reproduir
si haguessin tingut
suficients escons
entre uns i els altres
per fer-ho possible.
Per tant,
i només per fer una menció
a que,
malgrat,
i és veritat,
aquestes opinions
dels últims dies
dels líders del Partit Popular
i del Partit Socialista Obre Espanyol,
del PSOE,
respecte als seus anàlisis
que fan
de les eleccions catalanes,
jo sí que distingeixo
clarament
que
companys del Partit Socialista Obre Espanyol,
els líders,
no parlo de l'Ibarra
ni parlo del Bono,
perquè ells tenen també
les seves comunitats autònomes
i ells sabran
els que diuen
i el que deixen d'opinar,
però el líder
de la federal,
del PSOE,
el Rodríguez Tapatero,
jo crec que el missatge,
al meu entendre,
ha estat,
perquè em prengui nota
del Partit Popular
perquè se'n doni compte
que l'Espanya plural,
l'Espanya plural,
l'Espanya diversa,
està guanyant terreny
i per tant s'ha de considerar
i s'ha de tenir en compte
i no s'ha de menys tenir.
Jo, per mi,
és aquest el seu missatge,
no pas un missatge d'alerta
per la unitat
que prediqui
malentesa unitat
d'aquest estat
per part del Partit Popular
i per tant jo crec
que el mateix
Rodríguez Tapatero
en el conjunt de l'Estat
li agradaria
i defensaria
i defensaria plenament
on tingués que defensar,
on tingués que defensar,
una entesa,
una millora de l'autogovern
i un major grau d'autonomia
per part de Catalunya.
Xavier.
Aquí jo crec
que qui ha guanyat
ha sigut Catalunya.
Jo ho vaig dir
la mateixa nit,
o sigui,
jo estava molt content
que hagués augmentat
la participació
en un referèndum nacional,
l'altre és l'estatal,
aquest és el nacional
i que això podia semblar
o interessant,
interessadament es podia deduir
que el poble de Catalunya
començava a creure en el seu país
i per tant
s'aprenien seriosament
les eleccions
al seu Parlament,
als seus ordres de govern
i el que deprimeix una mica
és que tothom segueixi
parlant dels seus partits.
Si ha guanyat Catalunya,
per què no parlem de Catalunya?
Algú es creu
que no ens tendrem
a posar
els quatre partits d'acord
per reformar l'Estatut
o per aconseguir
el concert econòmic?
O sigui,
el que Esquerra ha estat dient
no durant els 15 dies
de campanya,
sinó
durant fa molts mesos
és que ningú
s'ho prenia en sèrio
per a l'equidistància.
Doncs
és molt seriós.
Aquí ningú podrà presentar,
preparar una reforma
de l'Estatut
encara hi ulls
si no estan els quatre partits
i es posen d'acord.
Aquí no es podrà parlar
de concert econòmic
i aconseguiu abans del 2006
perquè l'hem d'aconseguir
abans del 2006
que és quan s'acabaran
les ajudes europees.
Si els quatre partits
no van
el govern de Madrid
a negociar.
Els quatre partits.
I el problema
és que tothom
segueixi parlant
del seu partit.
No ens prenem
seriosament
ni el canvi
de l'Estatut
ni el concert econòmic.
Ens prenem seriosament
a veure
a qui tindrà la presidència,
a veure a qui tindrà
més consellers
i a veure
a quin partit
manarà Catalunya.
I aquest
és un missatge
que Esquerra
estem llançant
des de fa temps
i que és un missatge
seriós
i és un missatge
que seguirem mantenint
que seguirem mantenint
perquè nosaltres creiem
que hem de ser
els quatre partits
els quatre partits
amb el PP
no hi comptem
els quatre partits
els que solament
solament
un acord
entre els quatre
podrem aconseguir
urgentment
urgentment
el canvi
el canvi de finançament
i és urgent
perquè el 2006
repeteixo
s'acaben
els ajuts europeus
s'acaben
s'acaben
i perquè
és urgent
seguidament
fer
la reforma
de l'Estatut
i això
si algú
segueix parlant
de partit
partit
partit
i partit
doncs
que tothom ha guanyat
els polítics
són molt agraïts
escolti'm
agraïm el vot
i tothom ha guanyat
i menys mal
que ens ha votat algú
però si seguim
parlant de partits
el que aconseguirem
és que no ens votin ni Déu
a veure
més coses
si això és una tertulia
poden intervenir quan vulguin
no seguim un ordre
perquè és que si no
hi ha una intervenció
molt breu
suposant
que estiguis d'acord
amb l'argumentació
que acaba de fer
el company
Javier Almagro
i si no us està
se diu
ja està
jo podria arribar
a estar d'acord
però em sembla
però és molt suposant
sembla
sí
té una greu dificultat
que és que
qui ens donarà
el concert econòmic
qui ens donarà
la reforma
de l'Estatut
com a llei orgànica
i mira que demanar-ho
per aconseguir alguna cosa
has de demanar-ho
i si no
t'ho donen
has de ser
lo suficient valent
per confrontar-te
vostè parla
d'una enfrontació
vostès
no no
vostès han estat votant
un pressupost
amb el Partit Popular
amb el Partit Popular
al Congrés de Diputats
han estat donant suport
al Partit Popular
al Congrés de Diputats
i vostès no han demanat
i exigit
almenys
a canvi d'aquests vots
d'aquests vots
que es publiqués
la balança fiscal
que és un acord
del Congrés de Diputats
i que fa tres anys
que la balança fiscal
no es publica
a veure
Carles Sala
intentant acabar
la intervenció
si estem d'acord
amb la democràcia
que ha guanyat la democràcia
també
i ha guanyat Catalunya
la democràcia
ens diu
amb el seu sistema
establert
que el sistema parlamentari
aquí pots demanar
i abans ho he dit
quan he dit
que es complicava molt
les relacions de Catalunya
amb Espanya
a partir d'ara
doncs
i l'exposició
que ha fet el Giamagro
ve a confirmar
el que jo
anunciava
si nosaltres volem
un nou estatut
si nosaltres volem
un nou finançament
etcètera
si volem més competència
si volem més autogovern
la forma d'enfrontar-nos
democràticament
suposo que estarem d'acord
és mitjançant els vots
i mitjançant els vots
a Madrid
jo malauradament
tinc la lleugera impressió
que el mes d'abril
de l'any que ve
doncs agraventi
una força majoritària
que si doncs
queda exclosa
d'aquí a Catalunya
i que jo entenc
perfectament
i comparteixen perfectament
certs criteris
pels quals
doncs Esquerra
pot entendre
que cal que quedi exclosa
però que si no entenem
que allí
s'ha de negociar
amb aquesta força política
per obtenir
allò que tots 4
o tots 5
o tots 3
o els que acabin
governant aquest país
i com més ampli sigui l'acord
governin o no governin
conjuntament tots
doncs millor
doncs si allà
no es negocia
allà això
no tira endavant
allà a Madrid
no tira endavant
de cap manera
perquè
el Partit Popular
que tinc la lleugera impressió
que seguirà
amb una bipolarització
el vot de centre-dret
a Partit Popular
mentre que el vot de centre-esquerra
quedarà dividit
entre Partit Socialista
i Esquerra Unida
doncs crec
i tinc la lleugera impressió
que no tindrà
molt suport suficient
per obtindre
aquests 3 quarts
o 2 terços
o sigui
la majoria
aquesta qualificada necessària
2 terços
2 terços
que es necessita
per poder
aprovar
una reforma d'estatut
i conseqüentment
una reforma
del sistema de finançament
i jo tinc la impressió
que aquest tancament
d'aixeta
pot ser
doncs greu
si les negociacions
i el diàleg
i aquestes qüestions mínimes
d'entrada
es tanquen les portes
a un dels partits
perquè aquest partit
també està a Catalunya
i vostè
que prefereix
parlar de Catalunya
i no parlar de partits
doncs ens agraï
o no ens agraï
les seves posicions
a Madrid
o les seves posicions
fins i tot
d'alguns dirigents
aquí a Catalunya
i són
i si vostès
tenen la paella
pel mànec
pel Parlament de Catalunya
ells tenen
la paella pel mànec
a Madrid
sobre Catalunya
Cardes Magrané
Sí
al respecte d'això
en aquest sentit
em sembla que
Esquerra faria
bé de tindre en compte
ahir on estem
és a dir
de la manera que està
tot plegat
jo recordo
el discurs
mateix
d'en Carot
la mateixa nit electoral
que parlava
que s'havia acabat
la bipolarització
i no parlava precisament
d'Espanya
amb Catalunya
sinó estava parlant
dels catalans immigrants
i els no immigrants
i els que eren d'aquí
d'això
ho va fer
em va referència
va fer referència explícit
almenys
és el que vaig entendre
doncs bé
també hi ha votants
del PP a Catalunya
en aquest sentit
és a dir
és això
potser el que caldria
tindre molt present
a l'hora d'anar
amb aquesta reforma estatutària
que ara sí que no hi ha excusa
és a dir
d'acord amb els resultats
que hi han hagut
en aquestes eleccions
sigui en sigui
el pacte
que se'n pugui derivar
després d'aquestes negociacions
tots els partits
i fins i tot
fins i tot
al final
en Piqué
deixava la porta oberta
el possible canvi
de segons què
tots els partits
han apostat
per la reforma estatutària
que sembla que tothom
té clar
que és necessària
doncs bé
ara
permeteu que ho digui així
no teniu excusa
els que sou aquí
és a dir
no hi ha més remei
és a dir
almenys
aquest és un compromís
que em sembla que està
que vau adquirir
en quant a campanya
i a compromís
amb els votants
i tal com han anat
els resultats
no hi ha raó
perquè no sigui així
una altra cosa
és que aquest
evidentment
aquesta reforma estatutària
vagi més enllà
del que uns voldrien
o d'allí on és possible
i tenint en compte
sobretot
això que ara parlava
el Carles Sala
és evident que no som un bolet
no som
l'aldea Gala
perquè no ho som
és a dir
hi ha un lloc
on s'ha de provar
tot això
i això és a Madrid
i tal com estan les coses
i tal com estan reaccionant
a més
comença a donar una mica
ens han acostumat
malament
a veure
que ahir
hi hagués persones
que demanessin
que el cap de l'estat
sortís amb uniforme
per la tele
a fer un missatge
per tranquil·litzar el poble
doncs em sembla molt raonable
i va ser així
i va ser així
i una altra emissora
estava proposant
que per solucionar
el problema català
es fes una segona ronda
a veure
no s'entreveuen
el problema català
exactament amb els resultats
que han sortit
doncs això està passant
ara
sí, sí, sí
ens hem d'anar una miqueta
en compte
és a dir
per això mateix
ho estic dient
el que també
hem de tenir
molt present aquí a Catalunya
és que s'ha de una miqueta
s'ha de vigilar
de la manera
com es fan les coses
per no
encendre
una cosa
que no és provocada
per la veritat
és allò que deia
és que no coneixen tal qual
està la situació realment
a Catalunya
com perquè diguin
aquestes coses
però és evident
que cal vigilar
com es fan les coses
perquè tot plegat
s'ha d'anar
a negociar a Madrid
si no canvien les coses
de totes maneres
sempre hem de vigilar
jo estic d'acord
amb que
i Carles Magallà
venia duro
estem en un moment històric
estem en una etapa
en la que els marcs
de referència
polítics
per poder
reformar
canviar
o avançar
cap a un sentit
o cap a un altre
són els que són
i quins són
aquests marcs referencials
doncs
un
evidentment
el primer
és el nostre
Parlament de Catalunya
però dos
hi ha
un congrés
de diputats
de l'Estat
en el que
ens agradi
però un moment
ho estic dient
per ordre
que és primer
no em sents
ho estic dient
per ordre
els marcs
nostres
referencials
polítics
per poder avançar
amb l'autogovern
en qualsevol
política
doncs
són els que tenim
ja no et parlo
del municipi
evidentment
perquè ara
estem centrats
en aquest moment
en una temàtica
com més la reforma
a l'Estatut
com més la negociació
del finançament català
i evidentment
que això no vol dir
que deixem de tindre en compte
que hi ha tota la sèrie
de problemes
i de millores
que el poble català
espera
que el govern
de la Generalitat
tiri endavant
no vull fer demagogia
però tots tenim present
que hi ha problemes
amb l'habitatge
que hi ha problemes
amb la societat social
però amb la seguretat
ciutadana
que hi ha problemes
passen pel concert econòmic
ja no parlo d'això
d'acord
tot i de què veure
per això
si centrem aquesta temàtica
amb la millora
del nostre propi autogovern
i d'aquest finançament
Marx
perdona'm
Javier
no?
Són aquests
Catalunya
són l'Estat
vulguem o no vulguem
i fins i tot
són Europa
el Parlament Europeu
bueno
doncs són aquests
i aquests són els
amb els que hem de jugar
i això també s'ha de tenir present
i jo estic d'acord
aquí ja s'ha insinuat
vale
això és una cosa
que primer solucionem
el nostre govern a Catalunya
mitjançant els pactes
que corresponguin
doncs endavant
sigui quin sigui el final
però que mai hem de deixar
perdre de vista
que el següent pas
és el Congrés de l'Estat
i que jo entenc
que sí
tots hauríem de ser conscients
que hi ha unes forces polítiques
a nivell d'Estat
que hi són
a nivell d'Estat
i no és el PSC
que és la força política
el PSOE
i el Partit Popular
que també tenen
alguna cosa a dir
i jo crec que entre aquestes dues forces polítiques
hi ha sensibilitats diferents
això s'ha demostrat
al llarg de la història
en què anem a la república
i en els temps presents
i per tant això
perdona'm un moment
i per tant això
jo crec que estem amb l'obligació
de tenir en compte també
els partits catalanistes
ho han de tenir en compte
començant per Convergència i Unió
que em penso que a vegades
no hi creu
en aquesta diferència
en aquesta línia de vulguer
sí
en aquesta línia de vulguer
confondre
l'espanyolisme
i determinats partits estatals
doncs
a tots els poso el mateix sac
i això
per mi
també és un problema
d'irresponsabilitat
que des de Catalunya
hem de tenir present
a veure
des de l'altra banda
de la taula
a veure
el que
crec que
ha de quedar clar
tots estem d'acord
amb els dèficits
amb els dèficits de Catalunya
fins i tot
els que han tingut 23 anys
per solucionar aquests dèficits
però no tot és pel finançament
Javier
no tot és pel finançament
no podem
no podem fer més polítiques socials
no podem fer més polítiques
que es pot millorar la gestió
d'acord
que es pot millorar la gestió
però si amb un pressupost
de dos bilions
li sumes un altre billó
i billó
competències en educació
les tenim des de fa
una bona cosa d'anys
i els pressupostos en educació
i els pressupostos en educació
els tenim bé
els tenim bé
tenim els suficients diners
tenim els suficients diners
tot passa pels diners
llavors a mi
el que em fa gràcia
és que es descarti
es descarti
per part d'algun partit
polític
que avui no és aquí
la possibilitat
que per donar un primer pas
per tirar endavant
polítiques socials
sanitàries
d'ensenyament
d'habitatge
ens posem tots d'acord
ens posem tots junts
formem un govern
de concentració
i s'anem a Madrid
a arreglar el problema
dels diners
del concert econòmic
per nosaltres hem dit
aquesta campanya
i ho hem repetit
és prioritari
el concert econòmic
perquè té data de caducitat
el que deia abans
el Carles Magrané
plantejar
el tema econòmic
més enllà del 2006
és absolutament impossible
perquè
avui funcionem molt
per ajuts europeus
i moltes comunitats d'Espanya
funcionen per ajuts europeus
si Catalunya planteja
el tema econòmic
si ens anem apropant
el 2006
i es planteja
el tema econòmic
i per tant
es planteja
la rebaixa
d'aquestes inversions
que venen
amb diners catalans
cap altres comunitats
d'Espanya
ho tindrem
encara més xungo
encara s'entendrà
pitjor
però això
el prioritari
el prioritari
avui dia
és que els quatre partits
que estem d'acord
en una reforma
en un millor ofensament
o almenys
és el que hem dit
fa mesos
i especialment
durant la campanya
que ens posem d'acord
que tanquem
tanquem les carpetes
dels partits
que amaguem els logos
i que anem junts
junts
els quatre partits
com a representant
com a representant
del Parlament
això és una cosa
senyors polítics
i també senyor periodista
això és una cosa
la reforma de l'Estatut
i la reforma
la millora del finançament
que segurament
es podrien posar
o es poden posar d'acord
o com a mínim
poden negociar
aquestes quatre forces polítiques
sense deixar de banda
tampoc el Partit Popular
però un altre
és la formació de govern
el govern pot ser
un altre
que no sigui necessàriament
el que
en fi
però per què no pot ser
aquest govern
el mateix
li preguntem al Carles Sala
per exemple
i al Carles Tepero
el govern de concentració
abans que intervengueu vosaltres
sembla que
menys Esquerra Republicana
tothom l'està descartant
hores d'ara
el govern de concentració
només es pot ser
el Consell Comarcador
del Tarragonès
podria ser una bona experiència
ho poden exportar
poten transmetre
com se fa
amb tranquil·litat
sense córrer
agafant-nos uns dies
i que no entri qui vulgui
exacte
i que després
s'ha volgut a Terradambar
tot doni més temps
que tot es cau
això vol dir que no l'estàs descartant
tampoc
no és un exemple vàlid
no és un exemple vàlid
no és un exemple vàlid
el Consell Comarcador del Tarragonès
perquè si jo et tingués que guiar
de la manera que em tracta
el senyor Nadal
a l'Ajuntament de Tarragona
o sigui
el pacte en convergència
està absolutament descartat
i que els senyors
no el foten fora del partit
o sigui
així de clar
o sigui
si l'enemic públic
del senyor Nadal
és Esquerra Republicana
a Catalunya
a Tarragona
jo per això
no em fixo
en aquests localismes
a veure
si poséssim el ranking
l'anemic públic
del Joan Miquel Nadal
a Tarragona
no és Esquerra Republicana
de Catalunya
teniu molt mal entès
el Partit Popular
et juro que no és
no se'm desviïn del tema
a veure
per rànquing de pacte
segurament ara
podríem tenir un rànquing
que podria ser
la primera possibilitat
Convergència Juni
i Esquerra Republicana
després potser n'hi hauria
el tripartit d'Esquerres
i t'estic mirant a tu Carles
que tu mires també
des de la barrera
com jo
però no es descarta
el de Convergència Juni
i el PSC
tenint en compte
que a més hi ha sectors
molt influents
econòmics i socials
d'aquest país
que estan demanant justament
que les dues forces majoritàries
pactin
com ho veus?
a veure
partint de la base
que en principi
qui
per dir-ho d'aquesta manera
té la responsabilitat
de formar govern
d'entrada
és qui ha aconseguit
més escons
és a dir
Convergència
està clar que
suposo que
primer mira Esquerra
que és el que ha de fer
o almenys
durant la campanya
és a dir
això em sembla
em sembla evident
i en tot cas
un acord
amb el partit
dels socialistes
jo no sé
si no passaria
abans
per un cert canvi
dintre del mateix partit
és a dir
no sé si es podria
arribar a assumir
diguem-ne
un
un maragall mas
eh
no sé com
a veure
pot passar de tota la teva
és a dir
que no podrien conviure
els dos líders
no però
no estic dient
que no podria haver
un pacte
com a urgència
de partit dels socialistes
perquè poden passar
moltes coses
fins a tot internament
dintre del partit dels socialistes
el que és evident
és que marxant Pujol
o haguem té un candidat nou
Maragall avui
un articulista
expressava en un diari
el fet que Maragall
és un bon governant
però un mal candidat
i potser realment
pot ser així
perquè
no se n'ha sortint
en aquest cas
això ho dèiem
em sembla que era el país
no recordo el diari
jo
tots els escenaris
són possibles
i només
jo recordo un comentari
d'algun dirigent
de Conmergència
la mateixa nit electoral
després de sentir
el discurs
d'en Carot
el va considerar
com a messiànic
em sembla que tot això
anirà canviant
però vull dir
també depèn molt
del que demani Esquerra
del que passa
Carles Tebre i Carles Sala
30 segons
és possible un pacte
Convergència PSC?
jo veig més factible
en aquell moment
un pacte Convergència
i Unió Esquerra Republicana
que un pacte
Mas-Maragall
un pacte Mas
no sé qui
no ho sé
però un pacte Mas-Maragall
ho veig difícil
Carles
no se li seny
senyor Magro
jo també ho veig
molt difícil
perquè el PSC
representer
i representarà
i representarà
l'alternativa
als governs
de Convergència
sigui qui en siguin
i per tant
jo també veig
molt difícil
i complicada
aquesta possibilitat
i Javier Magro
com ho veu?
aquest tio PSC?
jo veig molt possible
perquè hi ha interessos
econòmics molt potents
darrere
i perquè
és el que entrà
a Esquerra Republicana
per d'aquí 4 anys
el PSC no li interessa
el PSC no li interessa
Seria un regal de Nadal
Seria un regal de Nadal
de l'altre Nadal
Esquerra Republicana
no està el país
Esquerra Republicana
fa 3 anys
fa 4 anys
està reclamant el tripartit
el tripartit
i des de l'any 92
des de l'any 92
estem reclamant
el concert econòmic
i vostès dos
fa 4 dies
que estan d'acord
amb el concert econòmic
o sigui
que som una mica
messiànics
o que tenim
un tanga de leopardo
i una bola de vidre
doncs potser sí
però l'any 92
s'acaba el concert econòmic
tindrem temps
els pròxims dies
per continuar analitzant
aquest panorama polític
com a mínim
tan interessant
o tan inèdit
que tenim ara mateix
a Catalunya
perquè no l'havíem tingut
mai fins ara
Carles Sala
Carles Tepero
Carles Magrané
Javier Magro
gràcies als 3 Carles
i a l'altre contartuli
el Javier
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
i fins la propera
adeu-sia bon dia
Salud de Repubblica
Adieu