Gràcies.
De la temporada amb la Sílvia Ferreres.
Bon dia, Sílvia.
Bon dia.
Et veig una mica trista.
No dissimulis perquè és veritat.
Et sap com ha greu?
Estic desfeta.
No, sí que fa pena, però jo us ho escoltaré.
No és un adeu per sempre, com deia la cançó.
És un adeu per un instant, no?
Per un instant, perquè a l'estiu mira que costa d'arribar,
però després passa volant, eh?
Home, i que...
Jo si vols vinc...
Tu no hi vindràs a l'agost.
No, jo a l'agost vindré una estoneta d'agost.
Jo també, però si vols...
Una part de l'agost vindré.
No vindràs, estaré, que és que no marxaré.
Sí, no, jo puc vindre, però...
Però donem descans als jovians.
D'acord, donarem descans a tu també.
Després ja veurem que ara al curs vinem.
Després de Santa Tecla, eh?
Perquè ara ja saben que comptem aquí a Tarragona,
el temps és com un conte enrere de Santa Tecla.
És així.
Santa Tecla ens fa començar i acabar l'any.
Almenys els que treballem a...
Els cicles de Sant Joan a Santa Tecla.
Sí.
Aquí a Tarragona.
I avui estem a punt d'iniciar un cicle.
I ho havíem promès, que avui parlaríem de les rebelles,
que escoltaríem música de rebelles, cançó de l'estiu,
que parlaríem de les activitats,
algunes de les activitats més immediates,
tot i que Sant Joan és protagonista
amb les seves celebracions com protagonistes.
Han estat els diferents i nombrosos festivals
de fi de curs a tot arreu.
Quin ho ha anat a un festival de final de curs
aquesta setmana passada?
O a dos?
O a tres, perquè clar, a banda de l'escola reglada,
després tenim totes les activitats extraescolars
que també fan la seva celebració.
Ballet, música...
Sí, sí, sí.
Després dels pares i els avis.
Els prestatges de les cases plens de treballs manuals,
també que els vas despistant durant l'estiu.
Ai, que ha caigut!
Sí.
Aquella coseta tan bonica que va fer el nen.
Mirem l'alba.
Ai, el quadre aquest d'estany,
mira tu quina llàstima que s'ha arreglar.
És que són estratègies que tots tenim.
Sí.
Això passa també quan et regala la típica parenta de lluny,
que et regala quan et cases una figura
i dius, ai, se m'ha trencat, home, si has agafat un masso,
o com si digui una mà de morter i fas cloc,
és bastant fàcil.
Tan bonica que era.
Sí.
I clar, dins dels festivals de fi de curs, de les escoles...
Que entranyables són.
Que bonica, la canelleta petita.
Sí.
I aquí no fem broma perquè és bonic,
perquè fa gràcia, sobretot si són teus.
Ja m'emociono, ho fan molt bé.
I jo tinc entès, perquè jo és tan petita, tan petita, tan petita,
però jo tinc entès d'altres que tenen petita, petita,
que enguany els festivals de col·les ha triomfat la sèrie G.
Home, i el Bisbal.
La sèrie G i el Bisbal.
Amb un moviment de malucs?
Sí, senyora.
La canelleta ballant la sèrie G,
que era la cançó o les cançons de l'estiu passat,
que les han posat en escena.
Per cert, tu que estàs més al món mundial,
quina cançó serà la de l'estiu?
Segons informacions fidedignes,
de persones que són enteses en la matèria,
enguany arriben amb un cert retard,
això de les cançons de l'estiu,
perquè ens falta el King Africa.
No, que ja la té.
Ja la té, i tu dius que jo estic al món,
més al món estàs tu.
Un gran tècnic d'aquesta casa m'ho ha dit,
que ja hi és la cançó.
I quina, no saps...
No ho sé, i et diré més.
Tampoc ho vull saber.
George i Dan.
George i Dan m'han dit que enguany treu una,
després de molt de temps sense treure,
després del xeringuito i la barbacoa,
torna George i Dan.
Puc fer una confessió que ara em ve bé per fer-la?
Sí, fer-la, fes-la.
Quan jo era petita, que ho vaig fer,
fa molts segles,
al festival de final de curs vaig ballar el George i Dan.
Què dius ara?
El caça-xoc.
Home, mira, que dius,
el ritmo ha llegado, si ja ho recordo.
Jo saps que vaig ballar i cantar
en un festival de final de curs,
que ara estaria molt bé amb això de la multiculturalitat.
Què?
Vam fer una cosa que era,
viva la gente,
un tema que tenien molt bonic,
que era de què color és la piel de Dios.
Ai, sí, però una mica de missa, eh?
I anàvem vestits i disfressats.
Tu anaves a les monges.
Clar.
És que en aquella època, xiqueta...
Ja, és que és més de monges.
I tothom anava vestit d'una cosa així com a ètnica,
de pell roja, de negra de l'Àfrica...
Jo volia ser els del Valenzum,
que també eren així, multicultural.
Giorgio Aresu?
Sí, però no sé quina volia ser,
la xina o la japonesa?
Bueno, anem.
La cosa se'ns està anant,
la cançó de l'estiu.
Aquí en Àfrica ja t'he dit
que n'hi haurà moltes, segur,
no sé qui t'ho ha dit,
però a mi m'ha dit que sí.
Els experts diuen que ja no tant.
I després ha sortit tot un reguitzell
de grups de xiques i xics siliconats
que també canten cançons així picantetes...
Com la Lleola Berrocal?
Tipo així, no, no ho sé.
Ah, i les cançons de l'Hotel Glamour, no?
Aquestes també.
Sí, però de moment,
la que sembla que té ja el títol oficial
com una de les cançons de l'estiu,
perquè a més és com un kit de ball incorporat,
és aquesta.
No.
Salut!
No.
Fui tan rico que el dinero me hizo desvariar.
Camarera, quedes un ratito aquí, necesito hablar.
Ahora preciso de un oído que me ayude a olvidar.
Ella era mi reina, mi pasión, mi fantasía.
Mi amante de dos caras, mi cielo, mi suero, se me va.
Bye, bye, mi picolísima data.
Veus, és aquí on entra la coreografia?
Sí, ja em veig ballant, eh?
Ja, ja, ja, és la feina gallina.
Se't van els peus, Sílvia, si és que ho portes a la sang.
No, home, però és que ets falta la coreografia encara.
Però de seguida la pendrem.
No, però és el bo, que baixi amb una rebella i el típic nen,
que ja se la sap i llavors imites a la nena, millor dir.
A la nena.
Aquesta, segur, segur, ja és cançó de l'estiu.
Ja es canta.
La bec, la bec.
Ja la sentirem a les grans orquestres de rebella.
Ja la tenen preparada, ja la tenen a punt.
Hi ha altres cançons que sonaran aquest estiu a un nivell diferent.
Això, Jarabe de Palo també té la...
Fa ràbia.
Sí, todo le parece bonito.
i van cantant, van cantant i dius, molt bé, molt i molt...
Sí.
David Cibera, com...
I després, a mi el que em sap greu és que el mític Luis Aguilé
ara es posi de moda per aquesta colla de siliconades.
Ah, l'allò de...
L'allò del treballar.
Però mira, si parlem de...
Això, cançó de l'estiu, que les orquestres les incorporen,
amb els CDGs, amb tot això...
Ara, avui estem una mica revivals
i el que farem és recordar les rebelles d'aquelles antigues.
Les dantes.
Les dantes, va.
Ens claudica aquest treball a tots aquells que estimen la música.
Comença la festa amb l'orquestra Maravella.
Aquesta és l'autèntica música de rebella.
La cosa de la cançó de l'estiu, doncs sí, d'acord,
però aquesta és la música de rebella de tota la vida, no?
Quina homenatge a tots aquests que ens dediquen amb això tot l'estiu.
Doncs sí, senyora, perquè...
I els tècnics?
Que els tècnics no els veu la gent, però que ara arriben
amb aquell bat de sol de les 3 de la tarda.
I aquella calor.
Amb aquelles sabates.
Perquè a la nit fresquets, però quan munten, són les 3 de la tarda, eh?
I aquelles sabates que dius, quina calor que deuen tindre.
Ah, i el llacet de coll també posat.
No, però els tècnics...
Ah, no, no, per això que deies els músics.
No, els tècnics són de samarreta negra i texans gastadets.
I el primer que diuen, un lloc per dinar, això ho tenen.
Clar, perquè tu aquest tema el coneixes, no?
Sí, abans, ara no gaire, però sí, m'agradava.
I aquelles proves de so.
I el tracte, és un tracte humà, amable, és bonic.
Obrim a...
Què regales, avui, que és l'últim dia?
Alguna coseta, eh?
A veure, que la vida sigui, que a l'estiu seguirem informant molt bé.
Sí, però en un format diferent, eh?
Podríem dir que millor i tot.
Podríem dir...
Diguem-ho, diguem-ho, diguem-ho.
Però escolta, jo hi apretaré perquè segueixin regalant,
que hi ha el Festival d'Estiu...
Sí, però avui què regales?
Què regales, Sílvia?
Doncs, què et sembla si regalem el primer espectacle del Festival d'Estiu?
De Goll de Gom?
Sí?
De Goll de Gom, la perritxola.
Regales, entrades de de Goll de Gom?
Bueno, regala al poble.
Déu-n'hi-do.
Jo les administro.
La vida es una tómbola.
Tó, tó, tó, tó, bola.
La vida es una tómbola.
Tó, tó, tó, bola.
De luz y de color.
De luz y de color.
Y todos en la tómbola.
Aquí m'estan tractant d'antiga, però aquí tothom balla, eh?
I tant, i tant.
Alguna cosa tindrà l'assumpte.
Ara, encara no ho han sentit tot, eh?
Això és un aperitiu, tenim preparades unes quantes en matèria de rebella.
Donem pas a una primera trucada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Soc la Montse Avias.
Què tal, Montse?
Doncs mira, molt bé.
Ara mateix vinc de la platja, us dono enveja.
Oh!
Oh!
Però venies en cotxe amb aire acondicionat o venies...
No, no.
He fet exercici, perquè un cop no em faig mai...
Doncs ja, tant la calor que fa...
Mira, no m'ho expliquis.
És més bonic, perquè llavors quan et dutxes et surt tot, la suor, el sol...
Ara, mira, mentre ho sento m'estic desuant.
Oh, que bé.
Bé, aquí són frisquets, eh?
Ara quan surtim...
Ara estem molt bé aquí dins, eh?
Montse, vas de rebella, a tu t'agrada ballar?
Moltíssim.
I el tema rebella el treballes, vull dir, encara hi vas i balles i tot això?
Sí, i tant que sí.
I tens algun record especial d'alguna rebella?
No, això sí que no.
No, però aquí de Tarragona, suposo que per Sant Atec, per Sant Magí,
deu ser una de les fixes que hi va.
Sí, i tant que sí, no me'ls perdo.
Fem Tarragona.
I la rebella remullada, Sant Magí, que t'hi apuntes?
Ui, ja no tant, ja no tinc edat.
No, però clar que sí.
No ho sé, allò que fa por que t'encos tipis.
No, tant de bo que guanyi faci calor,
perquè alguna li ha fet una miqueta de fresca i llavors ja és més...
Ho miro de lluny, m'agrada molt, però ho miro de lluny.
Ho desposa a ti, val la pena.
I Montse, has fet alguna cosa en particular,
a banda de passar calor, aquest cap de senana?
Mira, si t'ho explico on vaig anar...
On vas anar?
I noia, espantós, horrorós.
La calor.
Horrible, de veritat, horrorós, horrorós.
Tremendo.
Vam arribar aviat i no hi havia gent, però després, noia, allò sembla a la ONU, eh?
Indus, negres, xinesos, de tot, horrible, horrible.
Però bueno, en fi, que sí que té què fer.
Podíeu baixar al museu, perquè almenys allà està fresquets.
Sí, oi tant, oi tant.
Vam estrenar, bueno, vam pujar per primer cop a la cremallera
i l'anècdota de pujar de la mar de bé, l'aire condicionat, perfecte.
I després vam dir, oi, que bé, a la baixada, també.
I resulta que s'havia espatllat l'aire condicionat, noies.
Però si l'han estrenat aquesta setmana, no?
Doncs, noies, ahir no funcionava mai l'aire condicionat a la baixada.
I allà dintre, bueno, horrorós, imagineu-vos, a tope de gent,
i però bueno, què sí que té què fer?
Doncs de moment, Montse, gaudir aquesta nit de la rebella de Sant Joan
i que tens dues entrades per l'espectacle de la Goy de Goy.
Per la Pritzola.
Pots anar al Metropol, no?
Sí, a la Metropol.
A buscar les entrades.
Però aneu-hi la setmana que ve, que demà comencem a vendre les entrades
i hi haurà bastanta cua millor que la setmana que ve.
Molt bé.
Montse, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bona rebella, adéu-siau.
Igualment, adéu-siau.
Doncs, escolta, ara que dèiem que encara no ho havíem sentit tot,
algú és capaç de concebre, perdó, una rebella sense un pas doble, per favor.
No quiero que me supliques que yo te quiera,
No quiero verte llorar, ni quiero que pases pena
Despreciaste mi cariño cuando yo te lo entregaba
Veus el pas doble que tampoc no pot faltar en una rebella.
És molt nostre el pas doble, eh?
Molt, sí, sí, sí.
A mi m'agrada.
A tu t'agrada el pas doble?
Home, a Tarragona...
Però per un sentit allò d'Arrels o...?
Amb un sentit de Talibán, Amparito Roca.
Sí, no, però és un altre tema, ja arribarà a Santa Teca.
No, home, però és per a veure...
També, també.
Sí, home, és el típic pas doble que normalment no es balla.
O les noies fan allò, les coreografies del David Cibera,
que amb quatre cerveses les fas millor,
i els nois estan bàsicament a la barra.
Però quan toca l'amparito Roca, mira, tothom balla.
Ai, mira, s'encén la sang, eh?
És allò que bonic i s'abracen, i després segueixes fent el mateix, però...
Donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
En Montse, Barceló.
Què tal, Montse?
Moltíssima calor, vull.
Ui, no diguis que fa calor.
El camp de març estarà fresquet, eh?
Sí, sí, sí, a la nit, sí.
Està molt bé allà.
Com ha anat el cap de setmana?
Molta calor, també.
També, molta, molta.
I has pogut fer alguna coseta?
Home, hem anat a pescar.
Ah, mira, bé.
Que l'anit està molt bé a la platja.
Sí, senyora, molt bona alternativa.
I què, van picar o no?
Doncs sí.
Què vau pescar?
Doncs no ho sé com ser, un sard, més sembla aquest.
Ah, mhm.
I d'ambientillo, perquè cada cop hi ha més gent, eh?
Doncs hi ha molta gent que va passejar per la platja, eh?
A passejar i a pescar, també, amb el sopar.
Allà, caminant, sí, sí.
Molt bé, Montse, i aniràs de Rebella aquesta nit?
I tant.
Doncs, a banda d'anar de Rebella, podràs anar a veure els...
Avui s'ho d'anar a pescar, no sé si el Miracle es pesca.
No, però millor que no, que estarà tot el de la Rebella.
Però avui quasi que no hi anés, el Miracle a pescar.
No, no, no, avui és mal dia.
Perquè pescaréu altres coses, però peixos crec que no.
No, avui no.
Avui seré per una altra hora.
Molt bé, Montse, doncs a partir de la setmana vinent,
pots passar al Metropol a recollir les teves entrades, d'acord?
Vale, a partir de quin dia, sisplau?
A partir del dimarts.
D'acord.
Que dilluns està tancat.
El dia 1 de juliol.
Molt bé.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Per això l'està molt bé, perquè se n'en foten dels governants,
se n'en foten d'alguns dels que governen,
fan un paral·lelisme amb gent...
Està bé, està bé.
I entre ells surt el Javier Bertran.
Saps el que feia el 7 de nit, feia d'Alma del Temps?
Sí, sí.
Que està en Animalot.
Doncs és un dels actors principals.
Estic acabant amb tu, eh, ja, directament.
Sí, sí, sí, estic impressionada.
Una ranxera, per favor.
Oh!
Absolutament tematitzades des del programa demà.
Donem pas a una última trucada,
perquè el rellotge ja no dona més de si.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Aquí parlo.
Soc la Teresa León.
Què tal, Teresa?
Molt bé, i vosaltres?
Molt bé, molt bé.
Ja veus, aquí tenim l'aire acondicionat molt bé.
Esteu fresquetes, no?
Molt.
Ja queda l'estiu.
Preparades?
Bé, molt bé.
Cap de setmana bé?
Bé, bé.
Ja hem vist alguna cosa, hem fet alguna cosa,
a banda de treballar?
Bé, el corpus de rigor,
de rebotir amb la processó.
Home, els encanten els nens, la veritat.
Que els gegants és una de les coses que deuen tenir alguna,
no sé, alguna cosa que enganxa,
que és addictiva, sobretot pels nens,
perquè els enyoran, sí.
Però diga-li, Teresa, no som de ranxeres, nosaltres.
Jo, fatal, eh?
No, no, ranxeres...
Però aviam, Sílvia, no estem parlant del que es porta ara,
estem parlant de les rebelles de tota la vida.
De tota la vida, sí.
No em pots negar que la ranxera, el pes doble...
Vols que et digui una cosa?
El fill de la Rocío Durcal, l'espera Bessons.
Ho vaig veure l'altre dia a la Pelo.
I què té a veure, això, amb la ranxera?
I diu, ja s'han fet tan grans.
Home, la Rocío Durcal, home...
Home, molt malament, eh?
Molt malament.
Teresa, es presenta bé l'estiu?
Sí, bé.
I què tal els espectacles del Camp de Mar?
Et fan el pes o què?
Doncs molt millor que l'any passat, per començar,
perquè l'any passat només a la ronda de nit aquella,
que la van anar a veure i era insuportable,
perquè Déu-n'hi-do el que va durar,
però no hi havia res més, bueno, música, no?,
pràcticament, o sigui que un any hi ha més ofertes de teatre
i més variades.
I el QS, tu que ets sortidora,
et recomanem molt especialment el QS.
El QS, ah, sí.
I el que passa és que jo el QS pràcticament on treballaré,
però, bueno...
Doncs ja t'ho baixarem a explicar.
Ja t'ho explicarem, ja t'ho explicarem.
Ja m'ho explicareu, sí.
Teresa, tens dues entrades pel Degoll de Gó.
Doncs moltes gràcies i que us vagi molt bé l'estiu.
Igualment.
Bon dia, adeu, xata.
Adéu-siau, adeu-siau.
Adéu-siau.
Sílvia, com que és l'últim programa demà,
jo sé que aquesta també és de la teva època de Rebella,
aquesta t'agradarà més.
Emociona, quina és?
És...
Toni Rona?
És en Rubén Blades.
Home!
Pedro Navaja.
Mítica, mítica cançó.
Mítica cançó de Rebella.
I, per cert, només ens queden dos minuts i mig
per posar el punt i final.
I encara ens passarà el temps
i no felicitarem des d'aquí
a les integrants del grup de teatre 45 RPM.
Oi tant!
El seu director, Vicenç Canyón,
que ahir van estrenar l'obra d'aquesta temporada.
Una obra realment divertida,
al carrer de les Patxines 14.
Déu-n'hi-do, l'entusiasme, la gràcia i els saleros,
si em permeten l'expressió,
d'aquest grup de dones
que van haver de fer-te passar una bona estona,
el que sí t'injecten és un missatge
que en aquesta vida allò de l'edat no té importància
i que l'important és tenir ganes de viure.
És fantàstic que hi hagi grups així.
Per tant, enhorabona, 45 RPM,
no només pel mèrit,
sinó perquè realment fan riure molt
en el millor sentit de la paraula
amb aquest muntatge.
I enhorabona, el Vicenç Canyón.
I els deixem amb el Pedro Navaja,
desitjant el millor per aquesta nit de Sant Joan,
diuen que és una nit especial.
Si més no, intentem que ho sigui
i sobretot, molta cura,
amb el foc, amb els petards,
amb la carretera, amb tot allò.
Amb l'alcohol,
i que demà ens vingueu molta ressaca.
Sobretot.
I que bonica era la versió de la plateria.
El cas és queixar-se.
No, que no, que no.
Sílvia, bon estiu.
Igualment.
Ens veurem, però, aquí a la ràdio,
si no ens trobem, bon estiu.
Això mateix.
Gràcies.
Gràcies.