Sabeu?
Sempre ens hem preguntat quina fórmula química fan servir els músics
per aconseguir que una peça sigui del tot ballable.
Escoltant el Tecnodense dels 80,
sembla que gairebé totes les cançons estiguin tallades pel mateix patró.
Perdó, volíem dir per la mateixa fórmula química.
Doncs bé, després de molts anys d'acurada escolta,
estem en condicions d'afirmar que la fórmula tipus ve a ser la següent.
En primer lloc, un 75% de ritme,
proporcionat per les màquines electròniques més avançades del moment.
Li segueix un 15% de bones vibracions, vaja, de bon rotllo.
El 10% restant se l'emporta allò que podríem anomenar com a missatge subliminal.
Sí, una mena d'experiment psicològic
que fa possible que moguis les cames gairebé en contra de la teva voluntat.
El 10% restant se l'emporta allò que podríem anomenar.
El 10% restant se l'emporta allò que podríem anomenar.
El 10% restant se l'emporta allò que podríem anomenar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio,
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Un programa de Tarragona Ràdio
Radioactivitat
Discovered by Madame Curie
Radioactivitat
Tune in to the melody
Hola, bona nit. Anem a encetar una altra edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Anem a encetar el programa 215 de Radioactivitat,
Anem a encetar el programa 215 de Radioactivitat,
quan ja fa 1413 dies que vam estrenar el segle XXI.
Traducido por Pierre
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després segueix!
Change of love!
Take a change on me!
Love to hate you!
Un tema molt conogut entre els Írsus!
I el que es deia!
Stop!
Aquí farem una petita parada
perquè encara que sigui el darrer programa
no volem deixar de parlar-vos d'aquelles petites grans notícies
a Mission Line!
Per cert, que la setmana passada ja es vam fer un avançament
de què aniria la cosa!
Sí!
Aquest de desembre sembla ser que fan 100 anys
d'una proesa que ha agafat molta volada a llarg aquests 100 anys!
Sí!
Després han acabat!
Us farem 5 cèntims d'acabar la història!
Ara!
Escoltem!
De moment la tranquil·la música del Sirsul
perquè després la cosa s'anima una mica!
Así!
pots
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Farem l'aturada!
la notícia del centenari ens està esperant ja!
Yeah!
She regained the women's singles title with the same sparkling tennis that first captivated the center court crowd in the 1971 final.
At the age of 28,
At the age of 28, she was back on top of the world with a 6176 victory over Britain's other favorite aircraft.
This has happened at the night many22.
At the age of 20,
Fins demà!
Bé, doncs la notícia del centenari.
Demà 17 de desembre farà 100 anys que l'home va començar a volar, però volar, volar.
Allò que avui dia és una cosa tan quotidiana, agafar un avió i anar d'aquí cap allà.
Doncs bé, això fa 100 anys era encara una utopia.
Bé, fem un parèntesi, ho sentim per la gent que ens escolti la repetició d'aquest programa el diumenge perquè ja haurà passat el dia 17.
Però bé, la qüestió és que anem en directe el dimarts i és el moment de dir la notícia.
Tanquem parèntesi.
Doncs bé, un matí del 1903, un boig estri, tripulat, va posar-se a volar i per primera vegada no es va estavellar.
I ara, doncs, posarem una música d'herois.
Una música èpica.
Aquelles músiques que ens fan recordar grans gestes.
I és que fa 100 anys les persones que es van atrevir a pujar en aquest boig estri
havia de ser molt valenta, però no dir una altra paraula, que més val no dir-la.
Evidentment és l'Alcario Surffire d'Evangelis.
La música d'aquella pel·lícula del mateix nom que relatava les gestes d'un grup d'atletes britànics que van fer història.
Doncs bé, el 17 de desembre del 1903 també van fer història dos germans.
Ara us explicarem breument com va anar la cosa.
Semblava impossible que aquell amalgama de fusta coberta de tele pogués elevar-se del sol.
Però ho va fer i sense estavellar-se.
Va ser el 17 de desembre del 1903.
El Flyer One, un aparell més passat que l'aire i tan sols mogut per la força del seu motor,
va despegar del sol, va romandre suspès durant 12 segons i va aterrar després de recórrer 37 metres.
Fou en els turons de Kill Devil a Carolina del Nord, Estats Units.
I els seus comandaments estava Orville Wright, que l'havia construït en el seu taller de bicicletes de Dayton, Ohio,
juntament amb el seu germà Wilbur.
Van tenir dos problemes, però els van poder resoldre.
I van ser aquestos.
El mèrit d'Orville i Wilbur Wright fou resoldre els problemes aeronàutics pendents
que des que, segons la llegenda, Ícaro va aixecar el vol del laberint del Minotaure amb unes ales de cera,
doncs s'havia plantejat com poder tornar a emular les proeses de l'Ícaro.
Per un costat, van vessar la seva maniobralitat amb un aparell en la torsió dels seus extrems de les ales,
i per l'altre costat, donat que no existia un motor d'explosió tan potent i lleuger com el que necessitaven,
el van construir ells mateixos.
Quan van tenir la nau a punt,
es van anar els turons de Kill Devil,
al lloc de les seus anteriors fracassos,
perquè anteriorment
els seus anteriors estris bojos
no van tenir èxit,
però bé, es van anar a aquest lloc
i aquell dia amb un vent de 38 km hora,
el Flyer One
va realitzar 4 vols,
l'últim de 59 segons
que van suposar a l'inici
de l'aviació moderna.
Els aparells actuals,
capaços de volar sense escales durant 18 hores,
seguides per reunir, per exemple,
Singapur i Los Ángeles,
són hereus de l'esforç dels uraic,
que van seguir la mateixa recepta que la resta de pioners,
estudi, construcció, fracàs i tornar a començar.
Sí, és així com van aconseguir finalment
que el Flyer One no s'estavellés.
Després de diversos fracassos,
ells van decidir tornar a començar
i així els hi va anar aquell 17 de desembre de 1903,
fa 100 anys.
I com va anar la cosa?
Doncs tan sols hi havia 5 espectadors
i un gos que van contemplar
aquell fred 17 de desembre del 1903,
el primer vol tripulat de la història,
que va durar els 12 segons
i va recórrer els 17 metres.
val a dir que Orville i Wilbur Wright
es van interessar des de joves
per la possibilitat de volar.
La seva afició i els estudis
del alemán Otto Lienthal,
que entre 1891 i 1896
va realitzar més de 2.000 proves
amb planejadors sense motor,
els van servir per a construir els seus prototipos
en el taller de bicicletes que es presentaven a Dayton.
Després de l'èxit del Flyer One,
van desenvolupar nous dissenys.
Un d'ells va cobrir el 1908
100 quilòmetres en tan sols dues hores.
O sigui que al pas de l'any
van anar perfeccionant
aquell primitiu Flyer One
i bé, doncs sembla que ja no van recórrer
tan sols uns quants metres,
sinó van poder aconseguir
ja el 1908 100 quilòmetres en tan sols dues hores.
Doncs bé, hem de retre un sentit d'homenatge
als germans Orville i Wilbur Wright
que gràcies al seu enginy,
gràcies a les seves ganes de tirar endavant
després dels seus anteriors fracassos
van posar a l'home a l'inici de l'era aeronàutica.
L'home ja podia volar
gràcies a estris més pesats que l'aire,
però esclar, coses de l'aeronàutica
volaven sense estavellar-se.
Doncs bé, aquesta és la notícia
avui aquí a Miss Online,
aquesta petita notícia que demà passarà,
no sabem si en Pene o en Glòria,
però la qüestió és que ho havíem de recordar
aquí a Radioactivitat.
i per acabar d'arrodonir-ho
escoltarem una cançó que ens fa volar
molt, molt la imaginació.
Un tema de fa ben poc,
del 2002, de l'any passat,
els cinc pelmenys que tornaven a l'atac
i no amb poques ganes,
sinó amb moltíssimes ganes
i amb molt bona música,
perquè després d'anys i anys de fer música
ells encara aconsegueixen
fent cançons tan rodones,
cançons que fan volar tant la imaginació
com aquest New Sunshine Morning.
i try to write the song
i try to memorize
such a long time, Margot
i try to write the song
i try to memorize
such a long time, Margot
more than I realize
and are you bitter still?
Queden pocs minuts
i acomiadem, acomiadem el programa
tots recordant qui l'ha fet possible.
Els controls tècnics d'avui
tan sols la Sílvia Garcia,
la Núria tan sols ha posat les veus.
La Sílvia és la que ens ha engegat els botons,
ha tocat les tecles
i ha anat tot perfecte.
Res més, salutacions cordials d'en Beta
i us emplaço
no d'aquí 7 dies,
us emplaço
d'aquí uns quants dies,
el 2004,
quan escolteu
aquestes músiques
dels anys 80,
sabreu que esteu
escoltant Radioactivitat.
Institut Cartogràfic i Geur.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El que sí que vull que recordeu és la música de l'Aspot,
un mític tema que ens acompanya des de l'inici de radioactivitat,
allà pels vols de 1997.
Es tracta de Song to the Siren,
una preciosa peça New Age dels 80 de l'Elisabeth Fraser i el Robin Guthrie,
els Cocto Twins.
Apa, doncs, a gaudir-me, que això ja s'acaba.
And your sign said to me, said to me, let me hold you.
Here I am, here I am, waiting to hold you.
Didn't I dream, you dreamed about me?
Where you here when I was forced to sell,
Now my foolish boat is dreaming, broken on my floor.
Aquesta és la nostra adreça electrònica
Beta75, arroba, tinet.org
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio
produït per Beta75
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!