.
Tenim una imatge fixa al nostre cap.
Gent, molta gent passant pel nostre davant.
Tot d'una ens hem parat a pensar en els grups de música
que arriben al cim de la fama.
El seu camí per arribar-hi és força complicat en la majoria dels casos.
Han hagut de passar molts anys enmig de la multitud
fins que en un moment donat han pogut sobressortir una mica.
El com i el per què es produeix aquest fet és molt diferent en cada cas.
Cada grup és un món.
Avui us volem explicar el cas d'un suecs
que la casualitat va voler convertir en famosos.
Una fama que han sabut conservar al llarg dels anys per mèrits propis.
El com i el per què es produeixen el cas d'un suecs
i el per què es produeixen el cas d'un suecs
i el per què es produeixen el cas d'un suecs
i el per què es produeixen el cas d'un suecs
i el per què es produeixen el cas d'un suecs
i el per què es produeixen el cas d'un suecs
i el per què es produeixen el cas d'un suecs
i el per què es produeixen el cas d'un suecs
i el per què es produeixen el cas d'un suecs
Sous-titrage ST' 501
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!!
!!
!
!
del 2002 dels Rockset,
la banda sueca que feia
amb referència abans.
Sí, aquesta parella
formada per Per Guesle
i Mari Fredrickson
han demostrat, al pas dels anys,
que la fama,
que sí que va venir
per casualitat,
ha estat guanyada
en aquests anys a pols,
mantinguda a pols, i és
possiblement el que més
ens agrada d'aquesta formació.
Formació
podríem dir contradictòria,
perquè per alguns
demostren bones manies
de fer, i per d'altres,
com més endavant comprovarem,
és un tipus de música
d'usar i tirar.
Però nosaltres no volem
entrar en aquesta qüestió.
Us
ensenyarem la seva música, us parlarem
d'ells, però no volem
decatar-nos a favor ni en contra.
Us volem tan sols mostrar.
les seves
músiques.
Aquest tema, ho he dit abans,
és del 2002.
Això que vol dir?
Que si vam començar
als anys 80,
és una d'aquestes cançons
que els ha fet
mantindre
el pas
al llarg dels anys.
I és el que dèiem,
la fama
que ens ha putt
mantenir
en aquests temps
que han passat.
I repeteixo,
el que més ens agrada
d'aquest duet
suec.
Doncs bé,
això és el que tenim preparat
avui
aquí a Reactivitat.
Radioactivitat.
Un programa de Tarragona Ràdio
dedicat a la música tecno
i alternativa
dels anys 80.
d'aquestes canons.
de l'aquestes canons.
Un programa de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
Bona nit. Anem a encertar el programa número 198 de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb efecte 2000.
Avui som a 29 d'abril del 2003 i ja fa 1.182 dies que vam estrenar el nou segle.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Dabit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després, un any més tard, el 1959, el 12 de gener, neix Per Hakan Hesle a Hamslaat, a Suècia.
Aquí ja tenim els protagonistes d'aquesta història que comença a posar-se interessant a partir del 1976, perquè són els moments previs al pang i a Hamslaat es viu una veritable febre roquera.
En aquell moment, tots els joves de la ciutat estan ja implicats en algun grup.
Per i Marí entren i surten de diferents formacions, perquè els seus camins encara trigarien a encreuar-se.
Per i Marí ho intenta amb un grup anomenat Estrull, on és cantant i pianista.
No menys treball té Per Gilen Tider, on és vocalista, compositor i guitarra solista.
Serà Per el primer que intenti enregistrar els seus temes, però davant el refús de les discogràfiques decideixen autofinançar-se el seu primer EP.
1979. Per fi la sort somriu a Gilen Tider, que firma en un contracte amb la poderosa Emmy.
Arriban també intents fallits de portar cançons al festival d'Eurovisió.
1980-1981. Gilen Tider es converteixen en un boom a Suècia i sorgeix un veritable mite al seu voltant.
Gilen Tider i Moderna Tider encapçalen les llistes de vendes i èxits del moment, perseguits per munts de fans.
Mentre el grup de Marí, Estrull, s'enfonsa i decideixen formar un grup que s'anomena Mames Band,
amb alguns dels membres de Gilen Tider, encara que abans Marí col·labora amb el grup de Per en les sessions d'enregistrament d'un single.
És la primera vegada que els dos treballen junts, encara que haurà de passar força temps perquè descobreixin que estan fets l'un per l'altre musicalment parlant.
I arribem al 1982. Mames Band edita el seu primer LP, Band, som Band, sense tenir molta repercussió.
Per, per la seva banda, deixa un tema seu, Zinodi, a Frida, d'Ava.
També edita en Pols, amb Gilen Tider, 1983.
Per edita el seu primer àlbum en solitari, anomenat Per Gersley, d'un ambient més bucòlic.
La crítica l'accepta, però el públic no accepta el canvi molt bé.
1984.
Torn de Marí, que després de les dissolucions dels seus grups enregistra el seu primer disc com a solista, que l'anomena Head 20.
La crítica el reconeix com la gran revelació de l'any.
A banda, Gilen Tider edita el que seria el seu últim LP, Herland Café, enregistrat en anglès amb la intenció de donar el salt al mercat anglosaxó.
Són moments de crisi per al grup.
1985.
Dissolució definitiva de Gilen Tider.
Per ho intenta de nou amb un altre disc en solitari, Escener, que es converteix en el disc menys venut de tota la seva carrera.
Bé, abans de continuar amb aquesta breu discografia del Roscet, dir-vos que el que hem sentit abans era una cançó del 1990,
Shores of Your Heart, i el que està sonant ara, June Afternoon, del 1995.
Músiques que ens serveixen per il·lustrar aquesta breu, insisteixo, biografia.
Arribem al 1986, un any màgic perquè Per i Marí entaulen una profunda amistat basada en les seves afinitats musicals.
En canvi, seria Rov Nigren, d'Emi, qui els recomana que uneixin els seus esforços.
Els amics de Marí tracten de dissuadir-la.
Ella és una vocalista de prestigi que podria espatllar la seva carrera associant-se en la dubtosa aventura amb un roquer que semblava haver perdut el rumb.
Però ella decideix llançar-se i segueix endavant.
El seu primer tema en comú, Neverending Love, es converteix en la cançó més escoltada de l'estiu del 86 a Suècia.
Per decideix traduir les cançons del que havia de ser el seu tercer disc en solitari a l'anglès i editant Pearls of Passion, que de nou resulta un gran èxit.
En canvi, els esforços per editar-lo a altres països no escandinaus no prosperen.
També aquest any Marí edita el seu segon treball en solitari, Den Shunde Wagen.
Com podeu comprovar és suec pur i dur i la nostra pronúncia, en seu disculpa, no és gaire bona.
Arribem al 1987.
Rockset demostra que els seus líders estaven en l'Ocer, a Rassan, a Escandinàvia.
Els seus concerts a l'aire lliure reben un total de 115.000 assistents.
Tercer disc de Marí i un dels més valorats, Effen Stormen,
i el single nadalenc I Must Have Been, Love Christmas for the Broken Hearted,
que més endavant es convertiria en un dels cims en la seva carrera.
I arribem al 1988, l'any de les casualitats.
Sí, és aquí on volíem arribar després d'utilitzar tant aquesta paraula,
ara sabreu per què.
1988, repetim, segon disc de Rockset, Luke Sharp,
que obtindria força èxit al seu país natal, així com la gira que es desenvolupa a continuació,
Luke Sharp Tour.
En canvi, un fet transcendent en un principi acabaria per canviar les seves vides.
Un estudiant nord-americà d'intercanvi cultural decideix emportar-se de record un exemplar del single de Luke.
De tornada a la seva casa a Minneapolis, va deixar la seva còpia a una emissora local,
la K-D-W-D, que per a que l'escoltessin un dels dixells decideix emetre-la per a donar-li un toc exòctic als seus programes.
Però als pocs minuts la centraleta no deixa de rebre trucades de persones que volen escoltar-la una altra vegada.
L'estació de ràdio decideix portar còpies a d'altres emissores del país i el fenomen es repeteix en totes celles.
La Rocksmania es captava als Estats Units i això que no s'havia editat el disc allí.
I arribem al 1989.
Emi edita el single als Estats Units i en tan sols una setmana arriba el número 1 de les llistes americanes,
succeint el mateix a la resta del planeta.
Passa el mateix amb el següent senzill, Listen to Your Heart.
L'LP ven 8 milions de còpies, iniciant així la seva primera gira mundial
i s'edita un vídeo que recull extractes de les seves actuacions.
Quasi no s'ho podia ni creure.
El somni de tot músic, arribar al cim.
Bé, la resta us la podeu imaginar.
Una carrera musical plena d'èxits fins als nostres dies,
mantinguda a pols.
I tot gràcies a coses de la casualitat.
Gràcies a The Look.
Bé, la resta usc.
Bé, la resta usc.
Bé, la resta usc.
Bé, la resta usc.
Bé, la resta usc.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Observació!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Murcher!
Feu les Då!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
arrasarien. Perquè el secret
continua sent el mateix. Melodies
que enganxen, arranjaments popi,
algun joc de veus entre la plarrelleta
i un glamut molt, però molt particular.
Ah, i uns ritmes senzills
i molt fàcils de seguir que conviden
a moure el cul. Per això, cap festa
que vulgui presumir d'autènticament
petarda no pot obviar, com a mínim,
un dels hits de Roxet.
Evidentment,
el Pep Blai, la seva
crítica demoledora, la va
titular així. Roxet,
aquella suècia petarda.
Bé, nosaltres no volem entrar ni sortir.
Ens mantindrem neutrals i només
us oferirem la seva música. Vosaltres
decidireu el què. I us hem
preparat ara una cançó que
creiem que de petarda a petarda no té
gaire, perquè sona força bé
i ens arriba
des del 1990. Vosaltres
jutgareu.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
típica, típica discoteca.
Aquí els instruments
tecnològics van
sobrar. Bé, sobrar
en el sentit que n'hi van haver molts,
no que sobressin a fer la cançó en Sagrada.
En Sagrada com va quedar. I arribem
al segle XXI.
Hem escoltat al començament
del programa un tema de
res, de fa un any, el 2002,
l'Opportunity Nox,
un tema recent que sonava
molt bé, que demostrava
que la fama s'ha de mantenir
ells ho han aconseguit, i
el tema, la cançó que
escoltarem tot seguit, recordo
del 2000, començaments del
segle XXI, també
van deixar constància
que els Roxet encara havien
de dir moltes coses. Real
Sugar, una cançó que
també, com l'anterior, no està gens malament.
Han passat els anys, però estan
en plena forma.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Esteu escoltant...
Radioactivitat!
A Tarragona Ràdio, els dimarts a la nit.
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Núria Calbó, que ens portava les seves altres músiques natives, però per causes de força major, de vegades passa, ens ha passat més d'una vegada, no pot estar amb tots nosaltres.
Fins demà!





Fins demà!






Malauradament sembla ser que té els dies comptats, que li farem.
I bé, anem a passar a la darrera gran notícia, en aquest cas més gran que petita, perquè és un article d'opinió d'un personatge que el teníem una mica descuidat.
Fa temps que no sabem res del Ferran Clavell.
Ell escriu un article a un suplement de música d'un diari de Barcelona titulat Música Digital.
I aquest cop ens ha agradat molt el comentari perquè parla dels intercanvis amb el mòbil.
Sí, aquell estri que qui no el té, doncs, fa que podem baixar-nos cançons i d'això va la cosa.
Sembla ser que la indústria discogràfica està començant a posar barreres a aquesta cosa tan interessant de baixar-nos música d'internet.
S'ho fèiem a través de l'ordinador, ara també es pot fer a través del mòbil i sembla ser, doncs, insisteixo, que les cases discogràfiques tenen un cert recel.
I aquí és on entra el Ferran Clavell, on diu la seva.
Nosaltres, ara, tot seguit, us llegirem, no abans, sense dir-vos que la música de fons que ens il·lustra avui Miss Online és el Germichel Jarré, però en aquest cas alterat.
Sí, perquè és aquest compositor francès, les músiques d'aquest compositor francès, però passades pel turmix de diversos compositors, diversos DJs, japonesos, francesos, anglesos, nord-americans.
Ells han vist la música del Germichel Jarré d'aquesta manera, això com m'esteu sentint de fons.
Sí, és que de tot, de tot se pot alterar, se pot modificar.
Bé, doncs, anem per la notícia en si.
Diu, encara que a alguns no els faci gaire gràcia, la tecnologia digital segueix evolucionant i amb el progrés tecnològic sorgeixen nous conflictes d'interessos entre les empreses que fabricen aparells electrònics,
els propietaris dels continguts, autors, discogràfiques, productores de cinema i els mateixos consumidors.
Tots els problemes que fins ara s'han plantejat al voltant dels intercanvis d'arxius per internet o les còpies de CD, ara també comencen a afectar el món de la telefonia mòbil.
Cada setmana es presenten al mercat nous telèfons mòbils amb més i més prestacions.
No cal ser gaire visionari per predir que ben aviat tots els telèfons faran també les funcions d'agenda electrònica, el famós PDA,
i que disposaran d'un disc dur que podrà emmagatzemar tota mena de xius digitals.
De fet, hi ha diversos aparells que ofereixen totes aquestes funcions i sembla clar que aquesta serà la tendència.
Els fabricants d'electrònica, de consum, han detectat l'interès per part dels consumidors de tenir aquests aparells integrats i és ben lògic que els vulguin posar a la venda.
Però, esclar, això pot xocar amb els interessos d'altres sectors.
Actualment, al nostre país, ja hi ha un creixent i considerable part de telefons mòbils dotats de la tecnologia MMS, missatgeria multimèdia.
Això significa que molta gent ja pot rebre missatges amb imatges i música, i alguns amb vídeo o música amb més alta qualitat.
El problema que els presenta és, com es podran controlar o evitar que els consumidors intercanviïn aquests continguts audiovisuals sense passar per caixa?
La veritat és que tot això ens produeix una sensació de déjà vu, perquè és exactament el mateix que va passar amb el boom d'internet i l'aparició dels MP3.
Alguns fabricants de mòbils, com Nokia, ja s'estan posant les piles i estan decidits a posar un software als seus aparells, anomenat Forward Lock,
per impedir que els usuaris puguin reenviar a altres persones els continguts que han descarregat el seu mòbil.
Una mesura que, indubtablement, farà feliços aquells alguns que mencionàvem al principi, però que no agradarà gaire a la gent que acaba de comprar un telèfon.
I és que ja hi tornem a ser.
A veure com li feien entendre a la persona que compra un telèfon i que ha pagat per rebre una cançó,
que el seu aparell està bloquejat i que no pot enviar aquella música a ningú ni tan sols passar-la al seu propi ordinador.
És evident que aquesta persona se sentirà novament estafada per la indústria.
I quan dic indústria, no em refereixo a un ens virtual fruit de la meva imaginació,
sinó a persones físiques, concretes i reals que cada dia s'asseuen al seu despatx i prenen decisions que ens afecten a tots.
que no pateixin tant, que els consumidors no tenin cap intenció d'arruïnar les discogràfiques
ni de fer que els músics s'hagin de guanyar la vida repartint pizzas.
Volem que segueixin fent música perquè ens agrada i precisament perquè volem escoltar-la en qualsevol moment i en qualsevol lloc
i compartir-la amb els nostres amics.
L'únic que pretenem evitar és la nostra pròpia ruïna econòmica cada vegada que ens apropem a una botiga de discos.
Per favor, ens apassiona la música i cada mes ens hi deixem part del nostre sou.
Que no es posin tants impediments per gaudir-ne.
Doncs bé, és la crítica del Ferran Clavell que deixa ben clar que hi tornem a ser una altra vegada.
Que si ja va passar amb el MP3, que vam tenir problemes amb internet, amb els ordinadors i tot plegat,
sembla que ara amb els mòbils se repeteix la mateixa cançó.
I m'ha agradat molt, m'ha agradat molt la part final de l'article que diu que no pateixin tant,
que els consumidors no tenim cap intenció d'arruïnar les sigues discogràfiques
ni fer que els músics s'hagin de guanyar la vida repartint músiques.
Sí, és que pensem, pensem el mateix que el Ferran.
Ens agrada la música i volem seguir gaudint de la música.
I és clar, si volem gaudir de la música hi ha d'haver músics
i no precisament pretenem que no es guanyin la vida.
Ho volem, que ho segueixin fent, però no abusin de la nostra confiança
i no comencin a posar nostres traves a l'hora de difondre aquesta música pels amics.
Sí, que és el que pot passar en el futur amb els mòbils.
I tornem a ser.
Bé, doncs, avui és la notícia que ha tancat Miss Online.
Aquesta notícia que feia referència a l'intercanvi de músiques en un futur bastant extès amb els mòbils.
si és que no ens opedeixen les circosgràfiques.
I bé, gairebé hem de posar punt i final al programa d'avui.
Ho farem, ho farem, amb una cançó que volíem haver escoltat la setmana passada,
però per mal de temps ho hem deixat per avui.
un tema que és ple de sentiment i ara possiblement ja ha passat, ja ha passat uns dies,
unes setmanes d'aquelles tristes imatges que ens arribaven des de l'Iraq,
aquestes justes guerres, cruels guerres.
Però, doncs, en un exercici de memòria, volem seguir recordant aquestes imatges
per no oblidar perquè no es torni a repetir mai més.
I el tema l'escoltarem avui, evidentment.
Es tracta d'una sentida cançó de la Sinit O'Connor del 1990,
un tema que en la llengua original en què es va escriure ens titulava així
I don't want what I haven't got,
que traduït seria que jo no vull el que no tinc.
I que comença així, d'aquesta manera.
Comença d'una manera que ens va impressionar
i és tot plegat, la música, la lletra, que ens fa recordar moments tristos.
Jo he caminat a través del desert
i no m'he espantat encara que era calent.
Jo tinc tot el que he demanat
i jo no vull el que no tinc.
I segueix, segueix la cançó.
Vosaltres l'escoltareu i treureu la vostra conclusió.
Abans de sentir-la,
acomiadem el programa.
Avui ha estat
aportant els controls
amb un estudi especial.
Avui hem canviat a l'estudi número dos
de l'emissora.
Un estudi, sí, especial.
Ens ha agradat.
Ens ha agradat aquesta experiència
de canviar el número un pel número dos.
Sí, perquè de vegades
ser el número un cansa també.
I ens ha agradat provar altres coses.
Hem tingut, això sí,
el control habitual,
la Núria Cartanyà,
que ens ha portat tot el programa.
No hem tingut, malauradament,
la Núria Calbó,
que l'esperem d'aquí 15 dies,
i res més.
Salutacions cordials d'en Beta,
que us emplaça d'aquí
a una setmana,
aquí a Tarana Ràdio.
Escoltem
aquest tema de Sinito,
Connor.
Recordeu,
no podem oblidar
aquestes imatges,
perquè no tornin a passar mai més.
I'm walking through the desert
And I am not frightened
Although it's hard
I have all that I requested
And I do not want
What I haven't got
I have learned this
From my mother
See how happy
She has made me
I will take this road
Much further
Though I know not where
It takes me
I have water
For my journey
I have bread
I have bread
And I have wine
No longer will I be hungry
For the bread
The bread of life
Life is mine
I saw a navy blue bird
Flying way above the sea
Flying way above the sea
I walked on an island
And later
And later
That this navy blue bird
The blue bird
The blue bird was me
I returned
I returned
A paler blue bird
The blue bird
And this is the advice they gave me
And this is the advice they gave me
And this is the advice they gave me
You must not try
You must try to be too pure
You must fly
Closer to the sea
Closer to the sea
Closer to the sea
So I'm walking through the desert
So I'm walking through the desert
And I am not frightened
Although it's hard
I have all that I requested
And I do not want what I haven't got
To the sea
To the sea
Will he be binary
As of all