Fins demà!
Fins demà!
Un digne final a les classes d'aprenentatge que esforçats monitors porten a terme a diferents centres escolars de la ciutat.
Una tasca voluntarista que mai serà prou reconeguda però que els permet tenir la satisfacció de veure com a l'esmentada festa final
centenars de nois i noies fan la seva primera ballada al carrer.
En guany sembla que va ser una de les més lluïdes amb molts infants, força públic, el tradicional baranà, un divertit animador infantil al final
i la novetat de l'exhibició per part de la Colla Campiona Juvenil de Catalunya l'any passat, la Nova Tarragona dansa.
Algú va apuntar que hauria estat bé que els polítics locals, que ara en plena campanya, s'haguessin deixat veure en la festa,
però esclar que ara hi ha prioritats i al Camp de Mar hi havia un festival amb molts més votants potencials.
Aquesta absència, però, no era total, ja que sí que n'hi va haver un que més va ballar.
Esclar que aquesta no és la primera vegada que balla a Sardanes, precisament.
De totes maneres, jo personalment trobo més trist un altre aspecte, el buit informatiu, aquest acte, per part de determinats mitjans locals.
Però la festa va ser un èxit, malgrat els ignorants, és a dir, els que la van ignorar.
Bon dia, comencem en aquest moment l'edició número 368, 368, millor tipus del programa, un dos i seguit,
l'espai que cada dissabte al migdia, des de la sintonia de Tarragona Ràdio, us parla de Sardanes, de música per a Cobla i d'esbars.
I comencem des d'ara i fins a la una de la tarda, estarem amb vosaltres en directe per portar-vos l'actualitat d'aquest àmbit de la cultura popular catalana.
Ho farem amb diversos espais, en els quals seguirem l'agenda dels propis vuit dies, les notícies d'actualitat i fins i tot les sefraderies.
Tot plegat, combinat amb una bona selecció de música per a Cobla.
Aquest és el sumari i resum d'allò que tractarem avui.
I començarem amb una qüestió que no serà d'actualitat en aquesta ocasió.
Farem una ràpida mirada a un aspecte molt concret de la història de la Sardana,
la primera revista que va tractar seriosament aquest tema i l'única que s'ha distribuït mai en quioscos.
Parlarem d'una convocatòria d'un concurs musical especialment adreçat als joves.
Anunciarem també més novetats discogràfiques i ens posarem al dia sobre l'enunciat homenatge als sardanistes dels anys 40 i 50.
I entre moltes altres coses, xafarderies incloses, avançarem el programa del ja tradicional concert de Cobla del Festival Bou Casals del Vendrell.
I tornant allò més immediat, comentarem el festival que demà oferirà les bar d'en Saire de Tarragona.
I comencem, comencem amb la música.
Ricard Viladasau és d'aquelles persones que dóna la impressió que aconsegueixen tot allò que es proposen.
Segurament això no és cert del tot, però sí que un bon dia va decidir interpretar la tenora
i va arribar a ser el millor de tots els temps, el millor interpret de tenora.
I a més va formar part de la cobla més prestigiosa, la principal de l'abisbal.
També escriu sardanes i dels estils més diversos, balladores, obligades o de concert.
En totes aquestes tendències ha triomfat, guanyant-se al públic i, quan ha estat el cas, als jurats dels concursos.
Escoltem-ne un exemple, una sardana premiada al concurs Francesc Basil de l'any 1988
i que va dedicar l'escriptor Josep Pla.
És l'Empordanet, un títol que fa referència al nom popular de la comarca de Baix Empordà
i que en aquest cas interpreta la cobla, la principal de l'abisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!

!


!
!
!
!
!

!
!
!
!
D'Alema,
la Sardana va publicar nombrosos estudis sobre la seva història, va fundar i va presidir durant uns anys l'obra del Vallet Popular.
Entre les seves publicacions cal destacar la direcció de l'obra col·lectiva La Sardana, amb tres volums.
Allí explica detalladament l'experiència de la revista La Sardana, amb un llenguatge que ara em sembla recarregat, barroc i obsolet, però que conté un profund coneixement de la llengua, i a més no deixa de ser un testimoni d'una altra època, ja que també el podem trobar en la revista que avui aboquem.
Josep Mainà situa el naixement de la revista en una època que qualifica de primavera al florida de La Sardana, impulsiva i confusa, i assegura que era un fet nou, tant per la concurrència d'elements importants com per l'espontaneïtat amb què es produïa.
En aquell context, doncs, naixia La Sardana. Us ho expliquem sempre segons les expressions de Mainà, que anem retallant del llibre esmentat.
L'emprenien simplement dos joves, dos sardanistes moguts per un inquiet afany de relacionar La Sardana amb el clima incrementat de les arts i de l'esperit català en aquelles hores.
Tenien ben just consciència que anaven a fer un servei costós, i poca cosa més, mancats com eren de base econòmica i d'experiència editorial, limitada aquesta als simples i coneixements ortogràfics del català.
Salvat el risc dels primers números, la publicació s'ha fermat sense interrupció, fins a unes poques setmanes, en què Francesc Torres, l'altre promotor de la revista, inesperadament el sorprengui la mort,
quan estava demostrat que la revista subsistia, és que el servei era oportú i que la iniciativa havia estat encertada bastament.
La revista proseguiria encara al seu ritme setmanal fins al daltabaix polític del setembre de 1923, en què aconseguia el número d'ordre 119.
La idea generadora dels editors, segueix dient Jurem Meïnà, era la de formar respecte a la sardana un corpus d'idees i criteris
i donar un sentit homogeni a tot allò que feien, d'una banda compositors i cobles, d'altres els foments sardanístics i també els descriptors, poetes i periodistes.
Per aquesta tasca de tipus formatiu n'hi havia prou amb un periòdic quinzenal o mensual.
Si era problemàtica la viabilitat econòmica d'una revista mensual, potser no ho eren tanta en proporció a l'edició en setmanari
apta per anunciar als sardanistes barcelonins les ballades en temps emportú.
El cert, però, és que la revista La Sardana haurà estat important no només per haver estat la primera,
per obrir el foc en aquesta informació d'activitat, sinó també per la qualitat de molts dels seus col·laboradors,
com Aureli Campman, Josep Carné, Joan Salvat Papaseito, Josep Pla.
També es va generar polèmica tractant i debatent qüestions, que en molts casos encara avui dia són motiu de controvèrsia,
com les sardanes revesses o la mateixa raó de ser dels concursos de colles.
També foren memorables les diatribes sobre si calia promoure les sardanes de qualitat,
de consat, diríem avui dia, o les populars centrant-se en l'oposició entre les composicions d'Enric Morera i les de Vicenç Bou.
La dictadura d'En Primo de Rivera va ser fatal per a moltes coses i, entre elles, per a la revista La Sardana.
El ser és que, posteriorment, va tornar a aparèixer i ho va fer l'any 1925,
però ja no en els quioscos, sinó com a òrgan social del foment de La Sardana de Barcelona.
Finalment, la Guerra Civil representaria el cop de gràcia final per a la revista La Sardana.
I n'hem aconseguit un exemplar de l'època veurada d'aquesta revista.
Una època, concretament la situem, a la data de Barcelona, 7 d'abril del 1922.
Era el número 46, valia 20 cèntims.
I cal situar-nos en l'època, tant pel disseny, com per la redacció,
com per la manera de plantejar les qüestions.
A la portada hi apareix un senzill dibuix, extret dels dissenys que apareixen al plau de la música catalana.
El títol, com dèiem abans, La Sardana, dansa, música i folclore.
I oferia un petit resum del contingut, també, a la portada,
sense grans escarafalls de disseny, com potser exigiria una revista avui en dia,
però sí amb l'estil propi d'aquells moments, publicitat,
i començava la part de contingut de la revista amb un editorial,
amb textos, perquè no parlava només de sardanes, evidentment,
sinó textos d'altres aspectes de dansa.
Un article, veiem, per exemple, de la dansa als Àsia,
un article que tracta del mètode Jax del Cross a Barcelona,
d'ensenyament de la música i la dansa.
I així podríem seguir la resta de la publicació,
on, curiosament, hi apareixen, a més a més de poesies,
un article que anuncia la presentació i fa la història dels primers temps
de la Cobla a Barcelona,
una de les millors formacions de Cobla que hi ha hagut en tots els temps.
I lògicament, com també hem apuntat,
hi havia una part de notícies, d'activitats,
i ens ha cridat l'atenció a una de les notícies
on anuncia que la Cobla, la principal del camp,
diu que diumenge farà la seva presentació a la nostra ciutat,
es refereix a Barcelona,
va ser formada per Nadal de l'any passat
pels professors de la celebrada orquestra La Família de Valls.
Evidentment, no es refereix a la principal del camp,
que hem conegut fa pocs anys,
sinó és un anterior Cobla que també va portar aquest nom
i que va tenir la seva seu a la ciutat de Valls
i que, curiosament, en aquella època,
quan apareixia aquesta revista,
es va donar a conèixer a la ciutat com tal,
com una mena de presentar-se a l'elit del món sardanista.
I en la part final de la revista hi apareixen els programes,
les programacions de les ballades que es feien en aquella època,
inclosa, per cert, aquesta de la Cobla,
la principal del camp.
I si haguéssim de fer balanç de què ha passat
des que va aparèixer aquesta revista fins a...
Avui en dia ja ho hem vist d'alguna manera
amb el que us hem lligit abans,
hi va haver un gran buit, molts anys de buit,
i després hem disposat d'algunes revistes,
però amb aquesta part negativa,
que és que, si no és per subscripció,
doncs és totalment impossible aconseguir-les.
De totes maneres, dues revistes, o tres,
que compleixen una funció important
de divulgació del món sardanista.
Ara deixarem de banda durant una estona
la Cobla, però no la forma de sardana,
ja que n'escoltarem una interpretada per un piano,
un instrument que, com és prou conegut,
té una versatilitat més que suficient
per interpretar aquest i qualsevol altre gènere,
tot reproduint tota la riquesa de matisos que contingui.
No fa gaire, el jove pianista Jordi Massó
van registrar un interessant disc a l'Auditori Pau Casals del Vendrill,
amb obres de l'excel·lent compositor de Granollers,
Josep Maria Roira.
Una de les sardanes que versiona és
L'entorn de la Poruxada,
guanyadora del tercer premi de l'edició de 1977
dels Premis Joaquim Serr.
Escoltem-la.
L'edició de la Pau Casals del Vendrill,
L'edició de la Pau Casals del Vendrill,
L'edició de la Pau Casals del Vendrill,
L'edició de la Pau Casals del Vendrill,
L'edició de la Pau Casals del Vendrill,
L'edició de la Pau Casals del Vendrill,
L'edició de la Pau Casals del Vendrill,
L'edició de la Pau Casals del Vendrill,
L'edició de la Pau Casals del Vendrill,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

...
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
S muitos demà!
Pinour!
Fins demà!
Nice!
Fins demà!
Fins demà!
L' subdivúmie de Barcelona del Fredop disappearance!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
des de la perspectiva dels músics.
Entre la cinquantena llarga de sardanes que va escriure
predominen aquestes, que us deien,
però també en va fer d'altres d'una major ambició musical i obligades,
com la que avui us oferim, una obligada de Tibla.
Està inclòs en la petita antologia d'obligades d'aquest instrument
que el Tibla i director de la COU, la ciutat d'Igualada, Jordi Terrida,
va plegar en un disc ara fa cinc anys.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs
La de Pere Fontàs
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
La de Pere Fontàs és aquesta, verinosa.
I les notícies.
L'Ajuntament de Mollet del Vallès i l'entitat sardanista molletana Tradicions i Costums
han convocat la desena edició del certamen Ciutat de Mollet de Sardanes i Música Paracobla
adreçat a joves compositors, menors de 40 anys.
Aquest certamen, nascut el 1992, quan Mollet va ser anomenada Ciutat Pobilla de la Sardana,
atorga un premi de 1.202 euros en la categoria d'obra de Música Paracobla
i un altre de 601 euros en composició de sardanes.
Les bases preveuen també la possibilitat que es puguin concedir excèssits
a altres treballs presentats amb una dotació de 300 euros cada excèssit.
Aquest doble certamen d'obres Paracobla i de sardanes està obert a tots els compositors
interessats en participar sempre d'acord amb les bases que assenyalen que cada concursant
podrà presentar un màxim de dues obres originals inèdites i no premiades abans
per a cada un dels premis dels concurs.
Tampoc poden haver estat estrenades ni interpretades públicament.
Els originals han de presentar-se en exemple únic amb partitura d'instrumentació Paracobla
d'11 instruments amb les seves particel·les. De forma opcional, aquesta partitura
podrà incloure la part corresponent a un altre instrumentista.
Al peu cal que hi figuri la reducció per a piano.
Les composicions que es presentin al Premi de Música Paracobla
hauran de tenir una durada d'entre 4 i 8 minuts.
Les obres concursant s'han entremeses personalment o per correu certificat
al Registre General d'Entrades de l'Ajuntament de Mollet del Vallès,
plaça major número 1 0800 Mollet del Vallès,
fent constar als obres Certament, Ciutat de Mollet de Sardanes i Música Paracobla.
Segons les bases, el jurat valorarà la qualitat musical de les obres presentades
i tindrà en compte tant l'aspecte renovador de les composicions
com la seva utilitat i funcionalitat.
El 30 de maig d'aquest mes,
és a dir, que el dia 30 d'aquest mes finalitza el termini d'emissió d'obres
i el 17 d'agost celebrarà l'acte de lliurament dels premis
durant la festa major d'estiu de Mollet.
I talment com una secció fixa,
un cop més hem de parlar de novetats discogràfiques sardanistes
o de música paracobla.
En aquest cas direm que l'agrupació sardanista de Vic
ha promogut un disc enregistrat per la Cobla Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona, dirigida per Jordi León.
El disc proposa un recorregut per música d'inscripció bigatana,
ja sigui feta per bigatans o pensada per als bigatans.
Al costat d'obres força conegudes com Record d'en Vic,
de Joaquim Serra i Bigatana, de Josep Caderra,
aquest enregistrament aporta dues mostres de l'obra important
del bigatà Rafael Sobirax i Ricard,
Contemplació i Invocació,
i també una obra de gran nivell musical,
Ciutat Sumergida, de Vicenç Acuña.
Però també ens permet descobrir una composició
de Ricard Viladasau, sardanistes bigatans.
A més de les sardanes,
la verge de Puig-la-Gulla, de Segimont Claveria,
de Sí d'allà, de Pere Banyón,
Anglantina d'Or, de Llucia Mas
i Rastre Refolgent, de River Segalà.
El disc es completa amb la dansa de l'Espígol,
de Joan Lara, i el Ball de l'Àliga,
de Miquel Sobirats.
La relació entre Masquefa,
el poble de Masquefa,
i la prestigiosa cobla-orquestra dels mongrins
va començar l'any 1947.
Des d'aleshores, la cobla de Torruella
ha participat sempre en la festa major
d'aquesta vila de la comarca de la Noia.
Un total d'11 sardanes i un balc jota
configuren el nou enregistrament fluid
d'aquesta estreta relació
dels músics de la mongrins amb Masquefa.
Ja que vuit dels compositors
de les obres enregistrades
són o han estat membres d'aquesta formació,
d'altra banda, els altres autors
que no compleixen aquest criteri
han estat seleccionats
per la seva relació amb el poble.
Amb el disc inclou un treball de recerca
de tots els músics que han format part
dels mongrins des de la seva fundació
l'any 1884,
així com les dades biogràfiques
dels actuals components de la cobla,
i una discografia d'aquesta formació
des de 1958 fins a l'actualitat.
Títols tan suggerents com
Desgorjant, Brindis a Sant Sardorní,
Capital del Cava o Sardanes al Cava
de Xavier Forcada, Ricard Viladasau,
Joan Lázaro i Xavier Pinyol, respectivament,
integren el primer disc amb sardanes
dedicades a la pila
penadesenca de Sant Sardorní de Noia,
que ha estat promogut pel foment sardonista
d'aquesta població.
L'enregistrament ha anat a càrrec
de la cobla marinada.
Més notícies del projectat
Homenatge de Catalunya al sardanisme
dels anys 1940-50.
A petició de diferents entitats
i persones de l'àmbit sardanista
i a causa de la gran quantitat
de desdions rebudes de tot Catalunya,
la Junta de les Bar Lluç Millet,
que és qui ho organitza,
ha anunciat que la trobada
el 9 de novembre
en el parc de la Ciutadella de Barcelona
matitar de ser nomeni
Homenatge de Catalunya
als sardanistes dels anys 40-50.
El mestre Agustí Cui Grau
ha escrit una sardana instrumentada
per ser tocada per quatre cobles,
anomenada Homenatge al sardanisme dels anys 40-50,
la lletra de la qual es va encarregar
la doctora catedràtica de literatura catalana
i crítica musical Maria Isabel Pijuant.
El següent pas per a l'organització
és demanar a totes les comarques de Catalunya
que es creïn diferents delegacions
perquè tinguin informat tot el país
d'aquesta trobada del diumenge 19 de novembre.
Qui vulgui obtenir més informació
pot contactar amb l'Esbar Lluç Millet,
que redem els ponts número 6, 08012 de Barcelona.
El seu telèfon és el 932 380 291.
Durant els propers mesos de juliol i agost,
l'Auditori Pau Casal de Vendrell
serà l'escenari d'un dels cicles de música
més interessants de les comarques meridionals.
Hi ha propostes ben diverses,
però nosaltres volem destacar
el concert de sardanes i música per a Cobla
que ja ha esdevingut tradicional en aquest festival.
Enguany aquest concert serà el dia 2 d'agost a la nit.
Anirà càrrec de la Cobla Mediterrània,
en aquest cas dirigida per Jordi León,
que interpretarà un programa de gran qualitat,
tal com ens té acostumats a aquest concert estiu-any.
S'anuncien sardanes de diverses èpoques,
des dels autors clàssics fins a alguns dels més recents
ja consolidats, com Jesús Ventura o Jordi Molina.
A més dels sardanes, destaca una adaptació
per a Cobla de Jordi León i Bernat Castillejo
d'una polca en la qual intervenen com a solistes
els flabiols de Jordi León,
Isabel Gregori i David Puertas.
I tal com ja hem avançat a l'agenda,
demà a les 7 de la tarda hi haurà
el Festival de Presentació de Temporada 2003
de les Bar d'Ensaire de Tarragona,
una festa en la qual es presenten aquelles danses
que formaran l'aix central dels espectacles
que vagi oferint aquesta formació tarragonina
al llarg d'aquesta temporada.
en el folletó de denunci d'aquest festival
hi veiem relacionats fins a 48 d'en Saires,
un ampli també equip tècnic en el qual s'inclou
també una part important perquè hi participa en aquest espectacle
que és la intervenció dins del Camp del Volatori
de Remei Tell i Russí, que és a dir, una veu de soprano,
en aquest cas, en aquesta peça, el Mortitxol.
La resta de composicions i danses que podrem veure i escoltar
en aquest festival de demà són la Suït de Muntanya,
els Rigodons, Copé de Muntanya, la Jota de Castelló,
la Dansa de les Parres, Marina, l'Expulsada Premial,
el Mortitxol, la Frandola Provençal,
el Bolero del Cúdia, la Disfressada
i el Ball de Gitanes del Vallès.
Serà amb l'acompanyament musical de la Cobla Contemporània,
amb el Ferran Armengol,
les Timbales i Caixa,
la direcció musical de Jordi Núñez
i la direcció general de Salvador,
Fai Lliniana, recordem-ho demà a les 7 de la tarda
al Teatre Metropol,
es bar d'en Saire de Tarragona.
De notícies a tenir més,
però n'hi ha unes, les que queden,
que són una mica diferents,
són les que apleguem sota el nom de xafarderies amants,
però una altra secció també diferent,
a la resta del programa,
és una secció musical que té el seu nom propi.
La Relíquia.
Ja fa unes quantes setmanes
que la nostra única secció musical fixa,
anomenada La Relíquia,
la dediquem a recuperar vells discos
amb sardanes del compositor Josep Maria Terrides,
tot això en l'any del centenari del seu naixement.
I seguint el nostre recorregut per aquesta discografia,
arribem a l'any 1977,
quan la Cobra, la principal de la Bisbal,
publica un disc de sardanes de diversos estils i autors,
on inclou un títol curiós,
de Terrides, Can Nassos.
No hem trobat cap dades sobre aquesta peça
i ni tan sols sabem quan va ser escrita,
però tot sembla indicar
que pertany a la mateixa època
que la que escoltàvem dissabte passat,
als anys 40.
En tot cas,
gaudiu d'aquesta atractiva sardana,
Can Nassos, de Juret Maria Terrides,
per la Cobra, la principal de la Bisbal.

Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Can Nassos
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!