CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat.
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
Dos anys a Dalet 2.
El CBT, tal com dèiem al capítol passat,
va recalar la temporada 2000-2001 a l'ALEP 2,
una categoria molt forta,
en la que podien jugar dos jugadors estrangers.
La directiva va apostar per un pressupost tal,
uns 80 milions de pessetes,
i va fitxar a un dels entrenadors
amb més projecció al bàsquet espanyol, Ricard Casas,
que després ho demostraria pujant al Manres a l'ACB
i dirigint l'elexió espanyola masculina júnior.
L'equip va fer fitxar amb dos americans explosius,
Derrick Bryant, excel·lent anotador,
i Levi Meidelbrooks, veteràve a 34 anys,
especialista en capturar rebots.
Un bas experimentat,
gran recuperador de pilotes i excel·lent triplista,
Nacho Ferrer.
Dos ales que anotaven,
Aranda, un gran jugador d'equip,
i Amat millor amb tasques ofensives.
L'equip va anar a completar un pivot amb vores a l'ACB,
Rafa Vega,
que aportava dosis d'experiència,
i un polivalent Xavi Paricio,
que fou un excel·lent jugador d'aquí.
El conjunt va conquerir al Ghezillas la Copa Lep,
i va quedar subcampió a la Lliga regular.
El play-off es va desfer del Calpe
amb un gran esforç físic,
i ho va pagar davant del Cornellà,
que el va eliminar al pavelló del Serrallo
després d'una dramàtrica pròrroga
davant de la impotència del seu públic
que on planava avançar el pavelló.
La base estava posada,
i la següent temporada es va fitxar un bon tècnic,
però potser amb masses dubtes,
Porfirio Fissac.
Don Ricard Casas va fitxar per l'equip de la seva ciutat,
el Manresa, que, com dèiem,
pujaria a l'ACB.
Es van fer retocs a la plantilla,
canvi d'americà, va arribar un rookie,
Charles Beneb, que va aportar punts,
però li va faltar una miqueta més d'experiència,
un pivot Coego, que va aportar intimidació sota els taulers,
i un base, Miqui López,
que va donar repòs a Nacho Ferrer.
La lesió de David Garcia
va aproviciar l'arribada de l'ex-ACB Gavi Ruiz.
L'equip, finalista de la Copa Lep 2,
va fer segon la Lliga regular.
Amb tres partits es va desfer del Porrinyo,
però alguns errors tècnics en el primer partit de casa
contra els valencians
va aproviciar que a la final
la tingués que disputar contra el Gandia cinc partits.
Hi hagueren tres pròrrogues
en els dos partits a Gandia
i una final amb el pavelló a rebentar
i amb l'entrenador valencià provocant
que van fer viure un darrer partit
ple d'angoixa, nervis
i molts dubtes.
Però el gran encontre de José Coego,
un jugador discutit per l'afició,
va fer que el CBT
pugés a l'Alepo.
A Tarragona es va deslligar l'eufòria
i tota la ciutat,
amant del bàsquet,
va virar amb l'ascens de l'equip
a la categoria pòrtic de la CB.
Va ser un 25 de maig
que es va inscriure
amb lletres d'ort
a la història dels CBT.
Bebete, bebete, bebete!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
difícil perquè hi va haver diferents
ciutats que optaven
a entrar en aquesta categoria
però, bueno, finalment
ens van donar l'opció d'entrar en aquesta
categoria que penso que va ser un encert
perquè la categoria en si
ja el primer any va demostrar
que tots els equips integrants
s'ho van prendre amb molta serietat
i la veritat que va ser
un èxit per part de totes les poblacions
que van estar en aquesta competició.
Quins van ser els primers problemes
que vau haver d'afrontar?
Quin era el principal hàndicap que tenia
l'equip per tirar endavant en aquesta competició, Ramon?
Bueno, sí que
el principal hàndicap era
potser l'estructura de club
que potser en aquells moments no estava preparada
per optar en una categoria
ja professional
però nosaltres, tant el Rafel
com jo, ho teníem bastant clar
que l'Eva
havia perdut l'interès
esportiu i també
pel públic de Tarragona i que tenien que donar
aquest pas. Ja ens havia passat el tren
una vegada per Tarragona
per optar en una categoria professional com era l'ALEP
feia 4 anys
i aquesta vegada no podíem perdre
aquest tren
que parava la nostra estació
no el podíem perdre
i havíem de tirar endavant.
S'havien de posar molts diners, Rafa
i una part, evidentment
anaven destinats a fitxar jugadors
entre ells
els que ens acompanyen avui, no?
el Nacho Ferrer i el Xavi Paricio
que eren
de les principals novetats
que oferia l'equip
Sí
nosaltres
lògicament
ens vam prendre la cosa
com a molt professional
teníem que tenir
penso que els jugadors
entrenant de matí i tarda
com
com després s'ha demostrat
que tenia que ser
i bueno
una de les primeres incorporacions
quan vam fer l'equip
amb en Ricard
va ser per intentar
buscar gent
que estés
almenys
prou de Tarragona
i com que eren dos jugadors
que penso
que ja havien demostrat
moltíssim
la seva qualitat
vam decidir
perquè fossin
de les primeres incorporacions
i dels primers jugadors
que vam negociar amb ells
perquè
poguessin entrar
en la disciplina
d'aquesta nova
categoria professional
que
evidentment
el Xavi ja l'havia viscut
amb la seva època
de Melilla
i de Calp
i no sé si hi havia
algun equip més
que després
amb la Eva
doncs
volia ser una categoria
que et permetia
el fet de poder treballar
o el fet de poder estudiar
però en aquest cas
jo penso que
era donar un pas endavant
tots
i ells
van voler donar
aquest pas
amb nosaltres
i lògicament
han sigut dos anys
aquests dos anys
de l'ALEP2
que els van viure
molt intensament
de fet
la decisió de fitxar
el Nacho Ferrer
i el Xavi Parici
en bona part
correspon
al tècnic
que prèviament
ja havia fitxat
la directiva
parlem
de Ricard Casas
que també s'incorpora
ara mateix al programa
Ricard Casas
bona tarda
hola
bona tarda
estàvem parlant
d'aquella estrena
del Club Esca Tarragona
a l'ALEP2
com recordes
justament la incorporació
també Ricard Casas
a aquest club
i a aquella categoria
en aquell moment?
Tenim problemes
amb la cobertura
del telèfon mòbil
Ricard
Igual tant
Ho intentarem recuperar
d'aquí uns instants
perquè sembla
que la comunicació
no és molt bona
en qualsevol cas
els jugadors
el Xavi i el Nacho
com recorden
la seva arribada
a Tarragona?
Xavi
Bueno
va ser
un pas important
per nosaltres dos
tant com el Nacho
com jo
nosaltres ja fèiem
molts anys
que jugàvem a baix
i estàvem
molt bé
molt bé allà
fins a casa allà
i bueno
doncs sí que és cert
que la trucada
de Rafa
doncs va ser
no una sorpresa
però va ser
un incentiu
per nosaltres
el fet de
jugar en una liga
professional
doncs es feia
clar
de cara al jugador
és
és
és una
una
doncs
una cosa
molt bonica
no?
Jo ja havia jugat abans
i era un projecte
en el qual
la gent
doncs es veia
que aquí a Tarragona
es volia fer
tot sèrio
molt
molt ben planificat
i bueno
hi havia expectatives
no?
llavors clar
hi havia molta al·lusió
pel tema
i bueno
van arribar a un acord
i de fet
va ser demostrat
que aquest any
aquell any
va ser molt bo
i el següent
també
i vam aconseguir
l'objectiu
que volien
amb dos anys
tenia un projecte
de cara a dos anys
i va sortir
doncs
gaire a la perfecció
perquè el primer any
que s'hi pugem
però el segon any
ho vam fer
Natxo
t'ho vas pensar molt
abans de venir
al club a Escatraona
o no?
doncs sí
la veritat és que sí
o sigui
costava molt
o sigui
perquè
vulguis o no
són
eren 9 anys
que es portava a jugar a ball
però bueno
però o sigui
tots amb aquesta vida
volem
volem intentar
fer
o tenir un somni
o sigui
en aquest cas
el meu era
dedicar-me
professionalment
a l'esport que practico
que és el bàsquet
i em va
o sigui
em va trucar Rafa
em va trucar
em van trucar
ens vam veure
i la veritat
que va ser
un incentiu
o sigui
poder fer això
al costat de casa
sense tenir
que fer cap trasllat
de res
la veritat és que
va
va estar bastant bé
ara
va ser una decisió
bastant difícil
d'aprendre
però al final
o sigui
no m'errepenteixo
de res
Ricard
per què
a veure si ara
si ho podem sentir bé
per què vas decidir
fitxa el Nacho Ferrer
i el Xavi Parizio
bueno
ho he dit alguna vegada
amb ells
sempre us he tingut
en contra
i sempre m'heu fotut
doncs ara veniu amb mi
i per menys
no em fotareu
eren dos jugadors
que
són
són dos jugadors
d'un nivell de joc
excel·lent
i que penso que
a més aportaven
una cosa molt important
que era experiència
i capacitat de resoldre
i està clar
que després es va comprovar
que això va
bastar cinc
i van tenir
una professionalitat
molt important
i a més a més
una gran motivació
per fer-ho
i a la vegada
l'experiència
que jo creia
que em havien de donar
i que em van donar
jo crec que
que la decisió
va ser
va ser molt bona
i aquests van ser
els motius
perdoneu abans
que s'hagi tallat
no no hi ha problema
i el Ricard
per què va venir a Tarragona
qui el va convèncer
el van convèncer fàcilment o no?
Sí, sí
perquè en Rafa
en Rafa Pintado
em va donar
em va donar
una oportunitat
molt important
que sempre li agrairé
que era doncs
anar a jugar
a una l'EF2
anar a entrenar
en un moment
que igual que ara
és molt difícil
fer-ho
o en el bàsquet
doncs hi ha
un nivell professional
tens que tenir gent
que et doni
que et doni oportunitats
i que Estelaquín
em va donar ell
em va presentar
un projecte
i a més
va tindre
a bo
el decidir
que jo fos
entre d'altres opcions
la quina
i considerava millor
per tant
no va ser difícil
i sempre
com et deia
doncs
estaré agraït
el Ricard Casas
i el Porfirio Fissac
que és l'altre entrenador
que ens acompanya
a través del telèfon
han marxat
a fora de Tarragona
jo no sé si ara
fa temps
que no es veuen
o no es parlen
amb el Nacho Ferrer
i amb el Xavi París
o Porfi
Hola, buenas
T'estan escoltant
estan aquí
Sí, la verdad
es que son gente
que a mí me han hecho
más grande
como entrenador
porque
como bien dice Ricard
yo lo único que hice
fue continuar un proyecto
que él creó
que Rafa Pintado
creó
y que lo único
que tengo que hacer
es agradecer
la profesionalidad
que tuvieron
y sobre todo
la entereza
a la hora
de disputar partidos
y saber en todo momento
estar
y lo único
que tengo hacia ellos
es agradecimiento
porque
en principio
yo soy más grande
o puedo ser más grande
gracias a ellos
Ricard
Sí
d'aquella primera temporada
o la única temporada
teva al Club
de Catarragona
però en fi
la primera a l'ALEP 2
quin balanç
en faries
ara
amb la perspectiva
que dóna el temps
Molt bo
crec
i satisfet
d'haver-hi contribuït
vam començar
amb 300 persones
me'n recordo
el Rafa
els ties
que havien pujat
que havien generat
un bon equip
perquè costava crear
un bon ambient
i vam acabar
en 3.000
i això és una cosa
que sempre
d'una manera orgullosa
en parlem
i a més a més
que va ser
un primer pas
que la gent
que després
no el recull
evidentment
sinó que el segueix
a més a més
sempre ha sigut
gent agraïda
i hem de considerar-te
com una persona
més o menys important
dintre d'un projecte
que va néixer
i que evidentment
jo crec que
amb la particularitat
sobretot
i amb l'empenta
del president
que és el que
sempre se l'ha jugat
aquí
s'ha posat a bon terme
ara és un moment
precisament
on jo el conseller
m'agradaria
com haver-hi participat
on molta més gent
no?
he de entendre
el gran esforç
que s'ha fet
en tot això
i on molta gent
he de bucar-se
totalment
en un aspecte
jo crec
molt important
per la ciutat
aquí de temporada
Javi
vam estar a punt
de pujar
però ens vam quedar
amb les ganes
en aquell partit
contra el Cornellà
sí
va ser una llàstima
perquè
van començar
com estem dient
a molta il·lusió
i les coses
sortien molt bé
i van quedar
primers de Lliga
van guanyar copa
i bueno
van fer coses molt importants
que clar
per ser un any
i l'equip era nou
i bueno
doncs estaven tots
molt contents
llavors clar
teníem tot
al nostre favor
perquè teníem
el cinquè partit
a casa
i bueno
contra el Cornellà
que haguien sigut
una eliminatòria
molt molt molt difícil
amb pròrrogues
amb partits molt igualats
i bueno
el camp estava
ple ple ple
ple a barrotar
i no podíem fallar
i nosaltres
ja sabíem
bueno
creiem que guanyaríem
perquè estava tot a favor
i bueno
va ser molt dur
va ser molt dur
per què es va fallar?
bueno
el bàsquet
dintre de tot
és un joc
i llavors
doncs bueno
sí que tens estadístiques
tens coses
fas tot possible
per treballar
que surti bé
el partit
però
hi ha factors
que a vegades
no poden controlar
i per sort
o per desgràcia
en aquest cas
doncs bueno
van perdre
va ser
va ser molt dur
però
van saber
doncs
pujar
un altre cop
i l'any següent
van aconseguir-ho
l'any següent
van jugar també
aquí a casa
cinquè partit
i no es podia escapar
i no es va escapar
d'aquella derrota
contra el Cornellà
Nacho
tens alguna imatge
algun record negatiu
perquè clar
va ser un partit d'aquells
home negatiu
negatiu
és que em van fotre fora
o sigui
van
van perdre
però no
o sigui
i amb això
sí que
els entrenadors
que he tingut
al llarg de la vida
sempre han dit
que de les coses dolentes
t'has de quedar
amb les bones
o sigui
crec que
i més d'una vegada
ho he dit
que ningú s'esperava
que aquell primer any
fos com fos
o sigui
primer la lliga regular
campions de copa
i eliminats
el cinquè partit
com és
jo si ho arribo
a sàpicar al principi
firmo
on sigui
el que passa
que clar
la mateixa competició
t'aporta
a arribar fins extrems
a les sensacions
o sigui
clar
i volies no
poder perdre
un cinquè partit
de casa
quan tot està
però bueno
o sigui
crec que
en un moment
o sigui
en un moment
determinat
no podria
no podria dir
el què
o sigui
crec que va ser
tot un any
o sigui
hi ha molts moments
sense dubte
Ricard
amb la perspectiva
també que dóna el temps
va ser una qüestió
més psicològica
aquell cinquè partit
es va fallar
per qüestions
tàctiques
per l'arbitratge
per què?
bueno
jo la imatge
que recordo
que abans li deies
amb el Nacho
però a mi no és el Nacho
amb els ulls florosos
aquesta és la imatge
que t'ha quedat
aquesta és la imatge
que jo la recordo
i està clar
que aquest sentiment
és el que ens va fer
arribar
on vam estar
el moment en què estàs allà
pots guanyar
pots perdre
hauríem pogut pujar
nosaltres
vam fallar
l'últim tiro
però vam jugar
cinc partits
i vam fallar
també d'altres tiros
i no és aquesta la situació
ni la qüestió
no?
Moltes vegades
l'entrenador
per lo menys
a mi
quan hi penso m'ha servit
és per intentar
dominar més coses
que en aquell moment
com a entrenador
pots arribar a dominar
en situacions i en partits
tan puntuals
i a vegades tan continuats
no hi ha una explicació
concreta d'alguna cosa
sí que hi ha
una claretat
en pensar
des d'aquest meu punt de vista
doncs com poder
portar
o equilibrar les coses
d'una manera millor
i que així
doncs
amb una altra oportunitat
poder-ho aconseguir
no?
però el que vam estar fent
crec que va ser
una cosa molt important
vam arribar molt molt lluny
i després
aquella pilota
també hauríem pogut
tindre la sort
que ens n'hagués
ensat a nosaltres
i llavors bé
hauríem pujat
no hi ha res més
que puguis
particularitzar
més que
o pensar
doncs bé
què em pots treure
malgrat aquella derrota
del cinquè partit
la temporada havia estat excel·lent
i el president
Rafael Pintado
decideix
oferir-li la continuïtat
bàsicament a tot l'equip
i sobretot
a l'entrenador
del Ricard Casas
tot i que el Ricard
li diu que no
Rafa
com va anar allò?
Bueno
el Ricard
d'una manera o altra
pensàvem que
que tindria una oferta
de Manresa
com així va ser
ell i jo
ens vam marcar
una data límit
i
amb 24 hores abans
que
de que
arribés al terme
va caure
aquesta oferta
de Manresa
i evidentment
m'ha va sapigar
molt de greu
però
vist l'ho vist
doncs
ara per ara
m'he alagrat molt
de la seva marxa
perquè també va aconseguir
un pas més
a la seva carrera
jugar a l'Alep
i després
aconseguir l'ascens
a la CB
penso que a vegades
doncs estem aquí
per fer la feina
que ens estan
que ens estan donant
jo sabia
tenia molt clar
que si el Ricard
no anava a Manresa
el Ricard es quedava
aquí a Tarragona
i així va ser
i bé
a partir de llavors
ens vam començar
a moure
i finalment
vam tenir
també la sort
d'encertar
amb l'entrenador
amb el Porfirio
ara recuperarem
el Porfirio
però abans
Ricard
va ser difícil
decidir-se
finalment
per Manresa?
Sí
esclar que sí
perquè a més a més
jo estava molt bé
aquí a Tarragona
i a més a més
escoltem-te'n tu
hi havia de conya
i estic
i vaig passar
un any de conya
aquí
i estava molt content
amb tot el que havíem fet
i estava superil·lusionat
i el que passa
que com diu el Rafa
una altra cosa més
agrair-li
ell em va donar
un temps
perquè jo pogués
prendre una decisió
que va arribar
abans del temps
aquest
si hagués arribat
24 hores després
el Rafa
m'ho hauria escoltat
igual
perquè
sempre m'ha apreciat
i sempre m'ha ajudat
no ho sé
segur
t'ho dic jo
va ser així
i bueno
doncs
les coses han anat bé
a tots
hem seguit caminant
tots plegats
i tots separats
però cada un
amb el seu aspecte
crec que l'any següent
va ser determinant
per tots els que estem parlant
ara aquí
i es van aconseguir
doncs objectius globals
objectius individuals
i amb aquesta benentesa
doncs bé
tot ha sortit
com tots hauríem volgut
el Ricard Casas
doncs
se'n va anar
cap a casa seva
cap a Manresa
i aquí entra en escena
el Porfirio Fissac
Porfirio
se'n recorda exactament
te'n recordes
del dia
en què et van trucar
i et van oferir
l'entrenador
del Club Esca Tarragona?
Sí
la verdad es que
yo estaba
en Villanueva
a la Serena
donde solo residir
normalmente
cuando no estoy trabajando
y bueno
fue un contacto
rápido y directo
yo hablé con
la Fé
y decidí
ir aquí
con una persona
antes de tomar
la decisión
y yo
ya tenía
contacto
a nivel
y la decisión
la verdad es que
él me lo puso
tan bien
tan bonito
y tan maravilloso
como realmente
luego fue
y no tuve ninguna duda
en realmente
aceptar un reto
importante
pero un reto
atractivo
y una situación
que hacía
que todos
pudiéramos
estar a gusto
y convencidos
del tema
bueno
si no
bueno
la plantilla
es que
la derrota
la derrota
fins i tot
en l'últim
segon
contra el Cornellà
tota l'experiència
viscuda
la temporada anterior
us va servir
molt
fins i tot
psicològicament
per afrontar
la nova temporada
sí
sí
per suposat
sí
a veure
això són experiències
que s'agafen
i bueno
doncs
sí que va ser
un cop dur
i psicològic
però clar
venia l'estiu
i teníem dos mesos i mig
de deixar-nos
això
oblidat
i d'agafar
el millor
que havia passat
aquell any
i bueno
la veritat
és que va servir molt
perquè
al final
doncs
vam arribar
també a un cinquè partit
igual que
l'any que vam perdre
i no se va escapar
perquè
bueno
teníem les coses clares
i teníem
ja l'experiència
d'haver perdut
i no volíem perdre
un altre cop
Nacho
vau canviar molt
la manera de jugar
la manera d'entrenar
entre la primera temporada
de l'alepa
amb Ricard Casas
i després
amb el Porfi
home
canviar
aviam
sempre que hi ha un canvi
s'ha de notar
o sigui
que cada entrenador
té la seva manera
d'entrenar
o sigui
Ricard ha entrenat d'una manera
i Porfi
doncs
entrava d'una altra
o sigui
crec que tots els entrenadors
fos cada un
entrenar
a la seva manera
o sigui
clar que
el canvi es va notar
però
que això
el jugador
ha d'estar preparat
per allò que vingui
Quina va ser la clau
Porfirio
per afrontar
també la temporada
que vas estar
amb el CBT?
Bueno
por un lado
lo que han comentado
tanto Xavi
como Nacho
yo creo que
la experiencia
del año anterior
era importante
y esto
pues hacía
pesajear
que el futbol
era prometedor
y lo que sí
que es evident
es que
yo lo que sí
que quiero
resaltar aquí
que el trabajo
de mi temporada
aunque Ricard
y yo
podemos ser
distintos
a la hora
de trabajar
o a la hora
de actuar
pienso que
es un reconocimiento
también
a la temporada
anterior
yo creo
que todo el trabajo
que ya había hecho
Ricard
es algo que a mí
ya me ha dejado
hecho
y que pienso
que el mérito
no es solamente
del año
en el que yo
estuve
sino que el año
anterior
todo lo que ellos
sufrieron
todo lo que la directiva
planteó
pues sirvió
de mucha experiencia
y fue el primer paso
un paso grande
un 50% tan importante
como la temporada siguiente
para lograr el objetivo
y por eso decidimos
la contratación
de la temporada
y por eso decidimos
la contratación
de la temporada
y por eso
decidimos
la contratación
de la temporada
y por eso
que no nos acababa
de dar
ese salto
de calidad
cuando Nacho
no estaba en pista
y por la experiencia
de lo que Ricard
me había comentado
yo quería que Nacho
y por la experiencia
de lo que Ricard
me había comentado
yo quería que Nacho
Farré llegara
un poco más fresco
a los play-offs
y por eso decidimos
la contratación
de Miqui López
yo creo que fue
un momento clave
y el otro momento
para mí fue
la lesión
de David García
que nos torció
un poquito los planes
porque el equipo
estaba muy compacto
muy unido
ellos eran un grupo
humano
más que profesional
y en ese momento
pues decidimos
también la contratación
de Gaby Ruiz
y aunque realmente
Gaby no estuvo
a nivel de números
a nivel de estadísticas
con unas grandes aportaciones
sí que quiero resaltar
que uno de los partidos
importantes
en play-off
sobre todo en Gandía
pues él nos sacó
las castañas del fuego
sin haber jugado
durante los tres primeros cuartos
demostró que era
un gran profesional
y en el último cuarto
dio la cara
y nos hizo que ese partido
lo sacáramos para adelante
con lo cual
podíamos volver a
tener el factor campo
a favor
y poder jugarnos
el quinto partido
en Tarragona
Abans li preguntàvem
al Nacho i al Xavi
per les imatges
els records que els podien quedar
d'aquella temporada
que va acabar
doncs amb aquella decepció
contra el Cornellà
i de la següent temporada
Nacho
tens alguna imatge
o algun record
aquest sí
més feliç
anem ja directament
al dia de l'ascens
o prèviament
hi ha algun moment
que també
no se t'oblidarà mai
crec que
l'últim
és el que queda
més recent
però crec que
quan passa
una setmana
i t'asseus
i ho analitzes
veus que ha sigut
tot un any
veus les
les pujades i baixades
que té una temporada
i analitzes
l'equip
va arribar
amb els
playoffs
bastant bé
però crec que
va ser
una feina
de dos anys
tot i que
va haver-hi
alguns canvis
però crec que
tota una temporada
justificar-ho
en un dia
per mi
sota el meu punt de vista
no és així
crec que és tot un any
i l'any
va ser
bastant correcte
els resultats
estan allà
o sigui
que el fill al cap
és el que mana
Javi
i tu et recordes
d'algun moment
en especial?
Sí home
sobretot
el dia de l'ascens
que va ser
molt emocionant
aquell partit
teníeu
per l'experiència
vostra dels dos
amb el que havia passat
l'any anterior
estàveu convençuts
mentalment
que aquesta vegada
no es podia fallar?
Sí, sí
el primer any
també estaven convençuts
i jo cada cop que jugo
intento convence'm
que guanyaràs
però si una vegada
el putxes perdut
l'any següent
sí que...
sempre està...
a veure
intentes apartar-te
d'aquests pensaments negatius
intentes que tot
surti bé
i quan estàs dintre del partit
ja vas
a mort
et centres dintre
de la pista
i intentes jugar
de la manera
que vola l'entrenador
de la manera
que tu saps
i de la manera
que saben els jugadors
i el segon any
va sortir
i va ser molt emocionant
perquè sabíem que
s'havia postat molt fort
aquí a Tarragona
la gent
havia un ple del camp
de 500 persones
que n'hi havien
estat al camp ple
i la directiva
i tots havien fet
un pas molt important
i va ser molt emocionant
i només recordo
la gent cridant
saltant
i tots abraçant
i va estar molt bé
Ricard
ja molt breument
perquè estem a la recta final
del programa
des de la distància
com recorda
el Ricard Casas
l'ascens
del Club Esquerra
a Tarragona
bueno
estava molt pendent
la veritat
estava molt pendent
ho va viure
amb una certa enveja
ostres no
no no no
ho va viure
ho va viure super content
però molt
i a més a més
amb una dependència
del que estava passant
molt alta
i va satisfet molt
la veritat
és que sempre
sempre m'han tractat
i sempre m'he sentit
no?
part
d'aquests anys
i bueno
ho estan referint tots
els que estan parlant ara
no?
i està clar
que les meves sensacions
són les mateixes
i va ser
va ser algo important
va ser algo important
que no puc posar
al currículum
que a Tarragona
va pujar amb mi
però que sí que
evidentment
doncs
sempre tindreu el record
aquest
que vaig contribuir
en alguna cosa
i si no és com
ho vaig lliure
per això
del currículum
deia
entre cometes
lo de l'enveja
evidentment
sí
ojalà
ho has pogut fer
però
el primer que va fer
el porfi
és dir públicament
aquest 50%
i el meu nom
hi ha coses
la veritat
que per mi
han estat molt importants
aquests darrers anys
i el meu pas
per Tarragona
ha sigut
a nivell personal
clau per mi
Porfirio
quina imatge
et queda
d'aquell 25 de maig
de l'any passat
si no m'equivoco
de l'any passat
La verdad
és que és espectacular
és algo que recordaré
durant tota mi vida
perquè
ver a un grup humano
de directiva
jugadores
cuerpo técnico
tots unidos
en una misma situación
ells havien tenido
la experiencia
del año pasado
i la tristeza
del últim dia
con l'alegria
que sufrieron
per mi
reconfortó
tot el treball
que havies fet
durant tot el año
durant tots aquests dos anys
i jo crec que
ells
realmente lo sintieron
como mucho más lleno
porque
la verdad es que
es algo suyo
es algo que tienen ahí
y es algo que
siempre quedará en la retina
el recuerdo tan agradable
de la gente celebrando esto
Pujar a l'Alepu
a punt de complir
els 25 anys
d'història del club
segur que ha estat
el millor regal
que podia tenir
l'entitat
Rafel
Sí, home
és evident
que el segon any
el primer any
que vam estar
a l'Alep 2
ens vam envalentonar
el fet que arribés
on vam arribar
ens va fer pensar
que podíem tirar
més amunt
ho vam aconseguir
el segon any
i bueno
i ojalá aquest any
haguéssim pogut dir
que havíem pujat
a l'ACB
i complir els 25 anys
és molt complicat
aquesta competició
l'Alepu
és més complicada
del que tots
potser ens havíem pensat
però bueno
hem de continuar treballant
25 anys
ara comencem
ja l'any 26
a partir del setembre
i hem de començar
amb nous objectius
i jo
suposo que deu ser
l'última vegada
que em dones la paraula
voldria aprofitar
públicament
per agrair
tant al Javi Paricio
els anys que ha estat aquí
a Tarragona
el Nacho també
aquestes tres temporades
lògicament
el Ricard
per aquell primer any
aquell primer pas
que vam fer
i aquella consecució de Copa
el Porfirio
agrair
lògicament
serà home recordat
per l'ascens
agrair-li
la temporada
que vam viure l'any passat
i aprofitar
per donar-li
tot i que li vaig enviar
un missatge
doncs agrair
donar-li l'enhorabona
per aquest ascens
aquest any
amb el Gezires
a l'Alep
o sigui que l'any que serem rivals
i dones
a tots quatre
i a tots els que no estan aquí
les gràcies
per aquests
per aquests tres anys
que hem viscut
en aquesta
en aquesta competició
ja més professional
gràcies
Ricard
Porfirio
alguna cosa per acabar
des de la distància
Sí, saludar
a tots
el Nacho
el Xèvi
el Rafa
i el Porfi
saludar-los
i que me alegro molt
de parlar
de parlar amb vosaltres
i amb ells
Porfirio
No, igualment
des de la distància
encantat
de poder
volver a charlar
con gent
que voy a tener
durante toda mi vida
en el recuerdo
y nada
solamente decirles
que yo he sido
muy feliz
a su lado
y que
las cosas que guardo
en mi retina
y que guardo
en mi cabeza
es un recuerdo agradable
de todos ellos
y es lo único
que siento
Xavi
Nacho
para acabar
Bueno, pues
parte de lo mismo
muy agradecido
por todas
estas personas
que me han aportado
mucho
para a mí
estos dos años
y bueno
que ha sido un placer
estar
compartir
parte de mi vida
con ellos
porque ha sido
bueno
hemos hecho
dos años
muy importantes
humanamente
Nacho
Pues igual
una mica
repetición
o sigui
agrair
aquests tres anys
i re
o sigui
ajudar
i he ajudat
amb lo
amb lo que he pogut
i re
o sigui
crec que ha sigut
una feina
col·lectiva
que cada u
ha posat
el seu
granet de sorra
i que s'ha arribat
fins on s'ha arribat
i a partir d'aquí
donar les gràcies
i desitjar sort
Doncs amb aquests
missatges de sort
de cara al futur
acabem aquest espai
ja el penúltim
de la sèrie
com dèiem
dedicat a la història
del club basqueta
a Terraona
Gràcies per atendre'ns
per telèfon
Ricard Casas
i Porfirio Fissa
Gràcies
i molta sort en el futur
Gràcies
Porfirio
Doncs gràcies
també a Ricard Casas
i a Porfirio Fissa
com dèiem
Gràcies també a Nacho Ferrer
Xavi Paricio
el vicepresident Ramon Martínez
i el president Rafael Pintado
que han participat
en aquest programa
Gràcies
i fins la propera
A vosaltres
Adéu-siau
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda