Música
Cada dia a partir d'un quart de cinc ens arriba aquesta sintonia tan marinera
i una sintonia que introdueix la secció que ens porta setmanalment al Javier.
Parlem sobre habaneres, habaneres des del balcó. Javier, bona tarda.
Bona tarda.
Seguim, com ja fa unes quantes setmanes, escoltant música d'habaneres,
aquests acordions tan típics i parlant sobre la història.
Exacte. Diuen que les habaneres estaven pensades per a ser cantades per veus d'homes temps enrere,
perquè les interpretaven els pescadors i mariners i les dones encara no treballaven en aquestes professions.
Però també hi ha habaneres pensades per a una veu de dona.
Una habanera cubana del segle XIX que deixa entreveure una segona lectura
i que desconeixem l'autor en la canta Silvia Pérez.
A mí no me gusta el coco.
A mí no me gusta el coco.
Y tampoco el canister, ni la naranja Cajé, ni la de Lima tampoco.
Mango yo no lo toco, si no está en buena sazón.
El sabroso marañón, que es el rey de todas las frutas.
El plátano sí me gusta el plátano, si me gusta verde, amarillo y pintor.
A mí no me gusta el coco.
Y tampoco el canister, ni la naranja Cajé, ni la de Lima tampoco.
A mí no me gusta el canister, ni la naranja Cajé, ni la de Lima tampoco.
El mango yo no lo toco, si no está en buena sazón.
Ni el sabroso marañón, que es el rey de todas las frutas.
El plátano sí me gusta verde, amarillo y pintor.
verde, amarillo y pintor.
Una gran veu, la de Sílvia.
Els tapers, o sigui, els que treballaven fent taps de suro a la zona de Palafrugell a finals del segle XIX i principis del XX,
cantaven durant el treball.
I després del mateix, els que formaven part de les corals, la més famosa va ser la taponera.
I una partitura del seu repertori, datada en abril de 1890, és aquesta que ens canta el duet Arjau i que ens parla d'una esclava fugitiva, la Cimarrona.
La Cimarrona va a calazar, ay sí, trancha las peñas, rompe el zarzal, rompe el zarzal.
Recuerdo ausente del patio hogar, roba su casa, roba la paz, del furor sin igual, del más cruel capataz, quiso un día escapar, escapar.
Del más cruel capataz, sí, sí, y alló en el monte la soledad, sí, sí, alló la dicha, la libertad, sí, la libertad.
La Cimarrona va a calazar, ay sí, trancha las peñas, rompe el zarzal, rompe el zarzal.
Recuerdo ausente del patio hogar, roba su casa, roba la paz, del furor sin igual, del más cruel capataz, quiso un día escapar, escapar.
Del más cruel capataz, sí, sí, y alló en el monte la soledad, sí, sí, alló la dicha, la libertad, sí, la libertad.
La Cimarrona
¡Ay, látima ronjita, sí, hay del país prosquita en que vio la luz!
¡Ay, solos angustiados, látima ronjita viendo el cielo azul!
¡Ay, látima ronjita, sí, hay del país prosquita en que vio la luz!
Maca, maca aquesta habanera feta a capella i que faltava una tercera veu,
perquè os he dit el duet Arjao, i la tercera veu era de Cástor Pérez, del duet.
La imaginació, l'eteri, el vent allierat.
La memòria, emocions, records, sensacions, la llibertat.
De Narcissa Oliver i Josep Bastons, el duet ens canta l'habanera catalana, el pensament.
Si quan mires la mare tots els ulls brillen,
Si ets feliç de contemplar la mà,
jo voldria tan sol ser gavina,
ni ta vida un instant alegrat.
Si després la gavina et molesta,
si tu vols jo seré un rossinyal,
cantaré un xinat a finestra,
ni content tornarem a prendre el vol.
Per aquests deliciosos moments que estaré a prop de tu,
tot sentint la carícia del vent,
no me'ls troba ningú.
i quan ja tornaré a córrer amunt,
cantant alegrement,
portaré el meu vec una flor,
que m'haurà estat
un pensament.
el teu cant,
el teu vol vellau,
el teu cant,
el teu vol vellau,
el meu cor trist,
el colme de pau.
Per aquests deliciosos moments que estaré a prop de tu,
tot sentint la carícia del vent,
tot sentint la carícia del vent,
no me'ls troba ningú.
i quan ja tornaré a córrer amunt,
cantant alegrement,
portaré al meu vec una flor,
que m'haurà estat
un pensament.
El teu cant,
el teu vol vellau,
el meu cor trist,
el calma de pau.
Informació de cantades d'Avaneres,
de les que nosaltres estem enterats.
El dissabte 1 de febrer,
ben fort a dos quarts de 12 de la nit,
al restaurant Les Bruixes d'Altafulla.
Des de finals de gener fins a mitjans de març,
es celebren tots els dissabtes
les garoïnades a Calella de Palafruixel
en actuacions de diferents grups
en alguns restaurants d'aquesta població.
El diumenge 2 de febrer,
al Centre Cultural Municipal de Valls,
a les 6 de la tarda,
segona cantada de grups
de les comarques tarragonines
en l'actuació dels grups
aires de Tarragones d'Altafulla,
veles i vents de Calafell,
penjans de l'am de vall,
olla barrejada de l'ase cuita
ben fort de l'Hospitalet d'un Infant
i trams de valls.
Entrada lliure i hi haurà ron cremat.
Una altra habanera pensada per a veu de dona
i amb una lletra plena de sensualitat
i inocència i que desconeixem l'autor.
Es tracta d'una manera cubana del segle XIX
de nou, cantada per Silvia Pérez Cruz,
Vivir en La Habana.
La Habana
La Habana
La Habana
La Habana
La Habana
La Habana
La Habana
La Habana
La Habana
Yo quisiera vivir en La Habana
a pesar, a pesar del calor que hace allí
pasar la vida en una hamaca
pensando en ti, pensando en ti.
Yo quisiera vivir en La Habana
a pesar, a pesar del calor que hace allí
pasar la vida en una hamaca
pensando en ti, pensando en ti
yo no puedo vivir sin ti
a La Habana de volver
en busca de aquel amor
que le das a otra mujer
en La Habana me regalaron un tarrito de rica miel
y al probarlo se despertó en mi pechito un vivo querer
Yo no puedo vivir sin ti
Yo no puedo vivir sin ti
A La Habana de volver en busca de aquel amor
que le das a otra mujer
en La Habana me regalaron un tarrito de rica miel
y al probarlo se despertó en mi pechito un vivo querer
Quina bona vida que ens proposa la Sílvia a través d'aquesta cançó, aquesta Habanera.
El control, Núria, us ha parlat Javier fins al proper dijous a un quart de cintre de la tarda a Tarragona, ràdio, habaneres des del balcón, us diem adeu, amb una habanera molt coneguda i que cantareu, de segur, al Mastell temps, amb nosaltres.
Escrita per Sebastián Iradier, l'any 1855, canta el grup a Xivil criollo La Paloma.
Nadie me ha visto salir si no fui yo
Y una linda guachinanga saia voy yo
Que se vino tras de mí
Que sí, señor
Si a tu ventana llega una paloma
Trátala con cariño que es mi persona
Cuéntala tus amores bien de mi vida
Coronala de flores que es cosa mía
La Cleografía
Hay cinita que sí
Ay, que da me tu amor
Ay, que vente conmigo, chinita, ¿a dónde vivo yo?
Ay, chinita, que sí, ay, que dame tu amor.
Ay, que vente conmigo, chinita, ¿a dónde vivo yo?
Cuando salí de la mano, valga me dio.
Nadie me ha visto a salvin' si no fui yo.
Ay, que vente conmigo, chinita, ¿a dónde vivo yo?
Ay, que sé, vido atrás de mí, que sí, señor.
Si a tu ventana llena una polona
Trátala con cariño que es mi persona
Cuéntala dos amores, bien de mi vida
Coronala de flores, que es cosa mía
Ay, chinita, que sí, ay, que dame tu amor.
Ay, que vente conmigo, chinita, ¿a dónde vivo yo?
Ay, chinita, que sí, ay, que dame tu amor.
Ay, que vente conmigo, chinita, ¿a dónde vivo yo?
Ay, chinita, ¿a dónde vivo yo?