Música
Ella me abrió en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Comença l'espai
Habaneras des del balcó
Avui amb nosaltres el grup Peix Fregit
amb el seu últim treball enregistrat titulat
Sirenes
de Carles Casanovas i Josep Bastons
La sirena i la lluna
M'explicava
Que bolosa el parlar
Asseguts a la taula greixosa
D'aquell vell cafè
Una història
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
fa el ple, de la sireneta il·lumina la cara i des d'aquell dia ja no se'n sap res
del cant que a les nits despertava les cales i diuen que diuen que diuen que han vist
quan vampa lludeja la lluna en l'aigua a una sireneta de plata i de llum
i a una lluna blanca en cua d'escates a una sireneta de plata i de llum
i a una lluna blanca en cua d'escates
i d'una manera actual que es va compondre fa poc donarem un salt en el temps i escoltarem una escrita cap a la meitat del segle XX
mi madre fue una mulata
mi madre fue una mulata y mi padre un federal
yo teniente de una fragata que va y que viene para ultramar
cada vez que me veo rodeado de mar
cojo la guitarra y me pongo a tocar
pregunto a mis penas
quien pudiera hallar
el rostro divino que un pobre marino no pudo alcanzar
mil veces busqué la suerte sobre las olas del mar
mil veces quise la muerte y no la pude encontrar
no llores mi vida
no llores mi vida
no llores mi amor
no llores mi amor
mira que tus lágrimas
mira que tus lágrimas
me causan dolor
me causan dolor
si lloras la ausencia
del bien que te amo
del bien que te amo
llora vida mía
llora vida mía
también lloro yo
cada vez que me veo rodeado de mar
cojo la guitarra y me pongo a tocar
pregunto a mis penas
quien pudiera hallar
el rostro divino que un pobre marino no pudo alcanzar
mil veces busqué la suerte sobre las olas del mar
mil veces quise la muerte y no la pude encontrar
no llores mi vida
no llores mi vida
no llores mi amor
no llores mi amor
mira que tus lágrimas
mira que tus lágrimas
me causan dolor
me causan dolor
si lloras la ausencia
del bien que te amo
llora vida mía
llora vida mía
llora vida mía
también lloro yo
llora vida mía
llora vida mía
llora vida mía
también lloro yo
L'hem vist passejant per la platja i com deixava les seves petjades a la fina sorra,
fins que les zones de la mar, que arribaven mortes i salobroses, les desfeien.
L'hem vist contemplant l'horitzó com esperant algú que no arribava mai.
L'hem vist a la platja i l'hem donat un nom, de Joan Tarrús, peix fregit i la nena del mar.
Mentre els que no ens tronaven el mar de Cuba i la senyera fèiem fort d'unejar,
vora la nau vaig veure una criatura
que en segle no semblava per un bonfà.
Ai, que jo m'hi acosto, ai, que encara hi és.
Ai, sembla que hi arribo, però quan l'empaito desapareix.
Nena del mar, vine aquí amb mi, que em sento sol i cerco algú que em doni amor.
Neureu, nena del mar, nena, sens tu, sento voli, sento voli.
Lluny de ma terra, em vinc d'una guerra, el meu pobre cor.
Una sirena alegre jo contemplava
de dalt de la coberta del meu vaixer.
I no volia creure que era un miratge
de fina mella escat i d'arque bé.
Ai, que jo m'hi acosto, ai, que encara hi és,
Ai, sembla que hi arribo, però quan l'empaito desapareix.
Nena del mar, vine aquí amb mi,
que em sento sol i cerco algú que em doni amor.
Nena del mar, sents tu, sento morir,
i un dia m'aterra en pis d'una guerra el meu pobre cor.
Nena del mar, vine aquí amb mi,
que em sento sol i cerco algú que em doni amor.
He comentat ja altres vegades que les sabaneres són cançons
que es cantaven i canten en molts països
des que van sorgir com a gènere musical a la primera meitat del segle XIX.
Un d'aquests llocs és Mèxit i, més concretament, la península de Yucatán.

que formaron sus nidos, sus nidos formaron guiando de amor.
que blancos sus pechos, sus alas que inquietas, inquietas y leves abriéndose en cruz.
i com anegrava les tardes aquelles, les tardes aquelles,
les tardes aquelles bañadas de luz.
y así en la mañana jovial de mi vida vinieron en alas de la juventud
amores y ensueños como golondrinas, como golondrinas bañadas en luz.
Mas trajo el invierno sus nieblas sombrías, la robía mañana llorosa se fue.
se fueron los sueños y las golondrinas, y las golondrinas se fueron también, se fueron también.
y así en la mañana jovial de mi vida vinieron en alas de la juventud
amores y ensueños como golondrinas, como golondrinas bañadas en luz.
Mas trajo el invierno sus nieblas sombrías, la robía mañana llorosa se fue.
se fueron los sueños y las golondrinas, y las golondrinas se fueron también, se fueron también.
se fueron los sueños y las golondrinas, y las golondrinas se fueron también.
Ninfes marines que sembla habitaven els esculls i atreien amb llurscants els navegants.
quan s'han quedat dubtant si existeixen o no, en realitat, de Joan Rosquell a Espais Fregit i La Sirena.
La Sirena
Vaig trobar-lo aquella nit al fons de la taverna, aquell vell mariner full que en mi ofegava les penes.
Entre dots de mi cançons, la seva història explicava que la dona que estimava de la mar se la van portar.
Jo et prometo que l'he vist, s'ha convertit en sirena, que a les nits de temporal em porta la platja serena.
jo he sentit la seva veu en dies de mar en calma.
Dels esculls arracenats, em canta per consolar-me.
Dels esculls arracenats, em canta per consolar-me.
Quan el sol marxa ponent, el moll arriba a una barca,
és la del vell pescador que cerca la seva aimada.
Cada dia fa el mateix del mar, no es pot allunyar,
doncs la dona que estimava no l'ha pogut oblidar.
Jo et prometo que l'he vist, s'ha convertit en sirena,
que a les nits de temporal em porta la platja serena.
jo he sentit la seva veu en dies de mar en calma.
Dels esculls arracenats, em canta per consolar-me.
Jo et prometo que l'he vist, s'ha convertit en sirena,
que a les nits de temporal em porta la platja serena.
Jo he sentit la seva veu en dies de mar en calma.
Dels esculls arracenats, em canta per consolar-me.
jo et prometo que l'he vist, s'ha convertit en sirena.
Està quasi davant del port de Tarragona.
Bé, potser una mica més a baix,
però, si volem, podríem veure-la amb una poca d'imaginació.
Inclús, fer aquesta ruta per la Mediterrània.
Escolten habaneres i cançons marineres,
com la balada de Gomercindo Riera i Ortega Monasterio,
cantada per Peix Fregit.
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tornar a sentir sa cançó de la mar i desvent.
veure de nou com el sol tan brillant i tan càlid.
Demons ses aigües tranquil·les es mou dolçament.
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre els braços sentint com batent el teu cor.
Veure els teus ulls lluminosos sumits d'enyorança,
ses teves mans delicades i els teus que més dor.
Serà una nit, serà una nit, plena de llum d'il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció,
i quan senti que tu em ratlles, que tu em ratlles,
tan solment sentiràs dins del cor sa paraula de la mar i desvent.
És de la ethè 되a res d'alπα aquí.
Comentro a bei allers i третьis és de laletà de l'art принципе…
Voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenint entre els braços sentint com batega el teu cor,
veure els teus ulls lluminosos, humits d'allorança,
ses teves mans delicades i els teus cabells d'or.
Serà una nit, serà una nit plena de llum d'il·lusió,
tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció,
i quan senti que tu em ratlles, que tu em ratlles tan somment,
sentiràs dins del cor sa paraula de la mar i desfèl.
Serà una nit, serà una nit plena de llum d'il·lusió,
tu ploraràs quan jo vindré, tu ploraràs d'emoció,
i quan senti que tu em ratlles, que tu em ratlles tan somment,
sentiràs dins del cor sa paraula de la mar i desfèl.
d'esmau i desfèl.
Aquesta habanera que sentirem parla de donar.
Hi ha moments que donem coses o ens donem als altres,
però heu donat alguna vegada la mar?
És clar que aquí es tracta de donar-li la mar a la barca que estimem.
És la millor donació que podríem fer-li, o no?
De Josep Martí Ricard Viladesau, et dono la mar.
Tinc una barca a la platja i un mar molt blau sense fi.
Si no et fan por les onades, et portaré mar en dins.
Et portaré mar en dins.
i fugirem de la costa,
que amb la distància s'esmull,
i ens mirarem la Pineda,
cada vegada més lluny.
si les onades t'espanten,
dormen llunyant tot neguí.
Jo et vetllaré la dormida,
arropideta,
al meu pit.
Ara ja et veig més valenta,
d'aquest camí que faràs.
Tot s'ha vestit com de festa,
per què m'agafes del braç.
Quan aquest vent mou la vela,
tota la mare és camí.
No t'ho pensaves que l'aigua
ni festegessis així,
ara no es veu ja cap rima,
i no et fa nos a ningú.
Com que res més puc donar-te,
tota la mar és per tu.
ara ja et veig més valenta,
d'aquest camí que faràs.
Tot s'ha vestit com de festa,
per què m'agafes del braç.
Quan aquest vent mou la vela,
tota la mare és camí.
no t'ho pensaves que l'aigua
i festegessis així,
ara no es veu ja cap rima,
i no et fa nos a ningú.
Com que res més puc donar-te,
tota la mar és per tu.
i acabem amb una avenera que sona en freqüència al programa
perquè parla d'aquests homes valerosos i treballadors
que a vegades els toca a lluitar amb la mar
perquè es troba nerviosa i abribada.
Al Control Sílvia us ha parlat Javier,
us esperem el proper diumenge a dos quarts de 10 del matí
a Tarragona Ràdio a l'Espai,
a Habaneras des del balcó.
Peix fregit canta de Ramon Carreras
El llop de mar.
Sílvia us ha parlat.
No, no, no.
A A A A A A A A A.
Amb 70 anys a l'esquena
la pipa sempre flor de llavi
contemplant la nit serena
vora la mar s'hi passeja un avi
Passeja un avi, tota una vida grunxat per les zones,
en sombastor caminant a l'atzar,
contemplant la nit serena,
si passeja el llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell margantí,
jo veia ferrat al pal de maçana,
cridava ben fort, el mar és per mi.
Ara que ja és vell, el vespre no marxen,
ja no va la pesca, ja no té companys,
només fa passeig i enyora la xarxa,
camina feixut pel pes de tants anys.
Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell margantí,
jo veia ferrat al pal de maçana,
cridava ben fort, el mar és per mi.
ara que ja és vell, el vespre no marxen,
ja no va la pesca, ja no té companys,
no té companys,
només fa passeig i enyora la xarxa,
camina feixut pel pes de tants anys.
camina feixut pel pes de tants anys.