This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Comença l'espai
habaneras des del balcó
Música
Gravat en directe en el mes de maig
a l'espai de Barcelona
pel grup Porvó
i el quartet cubà de veus femenines
Gema IV
escoltarem algunes habaneres que van interpretar junts
escrita per Frederic Sirés l'any 1927
primer en castellà titulada La Gaviota
i traduïda anys després al català
per la Gavina
Oh, Gavina voladora
que voleia sobre el mar
i el pas del vent mar en fora
vas volant dins arribar
a la platja a la platja assolellada
platja de dolces records
un dia i end disks
un dia i nit i pastada
la vida del Zeus
amos
Tots.
La nena amb tot, molt bé.
Oh, si igual que tu, Gabina,
el mar pogués jo travessar
fins a arribar a la platja
on tant els he recordat
i veure la imatge bruna
en un sou despertat
de la nina que entre somnis
és tan grat
acariciar.
Tots.
Quan la veig i sol,
trobla quieta el nà,
de humilada
de que li envio més pervert.
diga-li que senta
tu, ser-me l'angí,
tu, ser-me l'angí,
i que pensarem en tot moment.
quan la veig i sol,
quan la veig i sol,
trobla quieta el nà,
trobla quieta el nà,
de humilada de que li envio més pervert.
trobom en tot moment.
I que penso en ell,
dense i ce en tot moment.
I que penso en ell, sempre en tot moment.
Des de Castordiales, Santander.
Recollida dels pescadors i mariners, aquesta avenera i aquesta versió,
que s'ha convertit en tot un símbol a les cantades d'avaneres.
D'autor Anónim, Porvó i Gemma Quatre, La Bella Lola.
Ai que placer sentía yo, cuando en la playa saco el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lapso creí morir.
Cuando en la playa la bella Lola, su larga cola luciendo a...
Los marineros se vuelven locos, y hasta el piloto pierde el compás.
Ai que placer sentía yo, cuando en la playa saco el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lapso creí morir.
La cubanita lloraba triste, al verse sola y en alta mar.
El marineros la consolaba, no llores Lola, no te has de ahogar.
Ai que placer sentía yo, cuando en la playa saco el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lapso creí morir.
Ai que placer sentía yo, cuando en la playa saco el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un abrazo y en aquel lapso creí morir.
García Morcillo va a escribir una cançó, que pot ser algún de vosaltres, encara la recordareu, titulada Mi vaca lechera.
Pero ahora sentiremos una altra de él, molt diferent.
Al músico se va, y lletra de Francisco del Ball, una cançó que se han escoltat versiones a ritme, de pas doble, de bolero, de marcha y de abanera.
Viajera.
Porque ha perdido una perla, llora una concha en el mar, porque el sol no se ha asomado, está triste el pavor real.
Porque han pasado las horas, y la barca no volvió, está llorando en el puerto, la novia del pescador.
Por todo lo que más quieras, dime que sí.
Por tu madrecita buena, dime que sí.
Que me vas a querer tanto, como yo te quiero a ti.
Mañana cuando te alegres, viajera de mi ilusión, ¿qué voy a hacer si contigo te llevas mi corazón?
Si una concha está llorando, porque su perla perdió, ¿qué harán mis ojos mañana, cuando me digas adiós?
Por todo lo que más quieras, dime que sí.
Por tu madrecita buena, dime que sí.
Que me vas a querer tanto, dime que sí.
Que me vas a querer tanto, como yo te quiero a ti.
Por todo lo que más quieras, dime que sí.
Por todo lo que más quieras, dime que sí.
Por todo lo que más quieras, dime que sí.
Por tu madrecita buena, dime que sí.
Que me vas a querer tanto, dime que sí.
Que me vas a querer tanto, como yo te quiero a ti.
María Teresa Vera va ser una gran intèrpret guitarrista i compositora cubana.
Va cantar més de 900 cançons cubanes de tots els gèneres.
Va a compondre moltes cançons, però aquesta que sentirem és segurament la més coneguda d'ella.
Escrita l'any 1935 en música seva i lletra de Guillermina Aramburu,
Por Bo i Gemma 4 canten 20 años.
Que te importa que te ame, si tú no me quieres ya.
El amor que ya ha pasado no se debe recordar.
Fui la ilusión de tu vida, un día lejano ya.
Hoy represento el pasado, no me puedo conformar.
Que te importa que te ame, si tú no me quieres ya.
Que te importa que te ame, si tú no me quieres ya.
El amor que ya ha pasado no se debe recordar.
Fui la ilusión de tu vida, un día lejano ya.
Hoy represento el pasado, no me puedo conformar.
Si las cosas que uno quiere se pudieran alcanzar.
Tú me quisieras lo mismo que veinte años atrás.
Con qué tristeza miramos a un amor que se nos va.
Es un pedazo del alma que se arranca sin piedad.
Si las cosas que uno quiere se pudieran alcanzar.
Tú me quisieras lo mismo que veinte años atrás.
Con qué tristeza miramos a un amor que se nos va.
Es un pedazo del alma que se arranca sin piedad.
Es un pedazo de l'alma que se arranca sin piedad.
Si a la vanera li posem una mica més de ritme, això sí,
sense perdre l'acompanyament característic seu,
continuas en una vanera, però amb tocs i sons de rumba.
De Carles Casanovas, component de Porvó,
i Josep Bastons, Lola, la tabernera.
Al oír la voz de aquella mulata entró en la taberna.
El viento y la lluvia estropeaban noches de amor.
Moreno, joven y bebedor, es penitenciero y bravucón.
Alto formido, perdona vidas y adulador.
Cora, Lola, posa'm un goc de vi i et cantaré una cançó.
I mentre li canta una vanera amb la guitarra,
ella mou el cul, valencella els pitxis, clau una riada.
i mirant coqueta, pica l'Urieta, el noi de Canella.
Bruxolant el cos, marcant el compàs d'aquella avanera.
El teu cos m'encena, el teu cos en poc, moleteta vella.
Jo t'estimaré fins la final del temps si tu vols ser meva.
i la vella Lola llença el davantar.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
I com cada vespre la tabernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit.
cançons de cubacans, de mulates i blau marí.
Corre, Lola, posa'm un got de vi, i et canto tota la nit.
I mentre li canta una vanera amb la llitada,
ella mou el cul, valencella els pitxis, clau una riada.
I mirant coqueta, pica l'Urieta, el noi de Canella.
grunxolant el cos, marcant el compàs d'aquella manera.
El teu cos m'encena, el teu cos en poc, moleteta vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la vella Lola, llença el davantal.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amat.
Ara us demano que presteu molta atenció al que sentirem.
Les esplèndides veus de Gemma 4 sonaran cantant a capella, una preciosa cançó.
El títol ho diu tot, de Rolando Marcelo Bergada, Hermosa Habana.
i jo t'estimarem saps unitats com a desfax del sotidablogu.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit