La lluna és una bona imatge.
Hi ha dues cares, dues en total.
La positiva i la negativa.
La brillant i la fosca.
Què ha fet la tecnologia per nosaltres?
Doncs aquesta ens ha mostrat a tots la cara fosca de la lluna.
Nosaltres ja sabíem que estava allí.
Hem sabut que fa un milió d'anys.
I ara nosaltres sabem que és com l'altre.
D'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
Però no acceptem que la tecnologia ens digui com hem de mirar la lluna.
D'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
D'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
d'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
d'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
d'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nosaltres!
Des de sempre hem intentat fugir d'aquest cantó obscur de la ciència.
Preferint la llum.
El positivisme científic!
De vegades, però, també ens s'agrada la foscor.
Sobretot, la de l'altra cara de la lluna.
I és que aquesta tecnologia que fa caure mites mil·lenaris…
que ens escoltem, certa, de vegades.
Això que acabeu d'escoltar ens arriba des del 1983,
un any que va tenir l'honor de ser testimoni
d'una gran cançó dels Echo and the Veniment,
The Killing Moon.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio,
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Bona nit, anem a encetar el programa número 190 de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb efecte 2000.
Tune in to the melody
Radioactivitat
It's in the air for you and me
Avui som a 25 de febrer del 2003
i ja fa 1.126 dies que vam estrenar el nou segle.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.

Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.

Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Doncs sí,
el mateix que l'Elo,
la cançó que hem escoltat anteriorment,
el Salem Persons Project s'atrevien a cançons que parlaven d'un futur més o menys llunyà,
Children of the Moon,
els nens de la Lluna,
ells, el Salem Persons Project,
van deixar volar l'imaginació fins a aquest satèl·lit que per nosaltres sempre tindrà dues cares,
la brillant i la fosca.
I Michael Oldfield, el 1983, precisament va saber trobar les sombres a les cares de la Lluna.
Ho va fer amb un tema que es va fer mundialment conogut,
Moonlight Shadow.
Ho va fer gràcies a una bona música i gràcies a una bona veu,
la de la Maggie Rayleigh.
Us en recordeu?
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música

Música
Doncs sí, suposo que sí, que us en recordeu d'aquesta cançó del 1983 que Michael Oldfield va fer famosa mundialment
i és que la veu de la Maggie Rayleigh hi va fer molt, hi va tenir molt a veure.
Moonlight Shadow, les sombres de la llum, de la Lluna,
és una cançó que tenia o té molt a veure amb això que avui no ens podem treure del cap, la Lluna.
I aquesta obsessió que tenim nosaltres no és única, no és exclusiva,
perquè tota la gent que té certa sensibilitat, en aquest cas musical,
més o menys també la té molt present, aquesta obsessió envers aquest astre,
aquest satèl·lit del nostre planeta blau.
1991.
L'Ènia en aquest any es va fins i tot atrevir a titular el seu Llarga Durada així com aquesta cançó,
Sheffer Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Són els malsons d'aquest grup britànic Floch of Seagulls
que aquí a Radioactivitat sempre els hem tingut presents.
Ens arriben des del 1983, van ser els seus malsons,
no sabem si produïts per la Lluna,
però el cas és que la primera part de l'espai d'avui
ha estat completament dedicada a aquest satèl·lit tan misteriós per nosaltres
i que la tecnologia s'ha encarregat de desfer aquest petit misteri.
Però bé, sempre per nosaltres tindrà aquesta cara fosca,
aquest costat fosc que té de màgic, de màgia.
Bé, doncs fins aquí la primera part de Radioactivitat.
Tot seguit, comencem, encetarem les seccions habituals,
en aquest cas les altres músiques natives de la Núria.
Esteu escoltant Radioactivitat.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
del període Julià, el 6.716,
de la Fundació de Roma, segons Barró, el 2.756,
de l'Ègira o època dels Mahometans, el 1.424,
de la correcció gregoriana del calendari, el 421,
i de l'inici del Club de les GES, el 12,
i de G3G Records, el 13.
És a dir, que aquesta gent funciona des de fa 13 anys
com a segell discogràfic
i 12 com a organitzadors de concerts un cop per setmana
abans ho feien a la sala comuniquer,
em sembla que ja n'hi existeix,
i ara ja des de fa unes quantes temporades
ho fan al Cidecar a Barcelona.
Per aquesta programació de les GES en el Cidecar,
aquest mes de febrer han passat, per exemple,
els Enfants Rux de François Régi Camposat,
que casualment la setmana passada
també van passar per aquí a Quartarragona.
Continuen amb un cicle de vídeo d'autor
que hi aporta cinc sessions, en aquest cas,
amb Art Larson, que presenta Diario de un dominguero.
I la presentació d'aquesta activitat diu així.
La manera de percibir-nos, de presentar-nos a els altres
i el bagatge que vamos adquiriendo con el tiempo
són temes en els que Art Larson,
artista de los media,
basa su particular versió d'Odissea moderna.
Usant el cine, el vídeo, la performance i la instal·lació,
Larson trata d'investigar els campos contrapuestos
del autoconocimiento y de la automitología.
Això serà aquest dimarts, concretament, avui.
El 4 de març programen Lilith,
que és un quartet barcelonès
composat per Agnès Castaño,
Albert Llorente, Beth Gárgola i Antonio Puertas,
i és una banda de pop-rock
que procura no encasillar ningú de sus temes
en la misma fórmula.
Això està garantit.
Músiques sempre ben particulars
en aquests concerts de les GES,
i al Sauen Cuncer i al Mars
serà Yuri Mikhailijenko,
compositor, poeta, músico, director de teatro,
actor, observador, cosmonauta,
filósofo, traductor, productor,
carpintero, cocinero, conductor, electricista,
comandante, papa,
yura, yur, hijo político,
profesor de piano, alumno,
ruso, ucraniano, cosaco,
extranjero, nadie,
yo, cantautor, predicador de la ingravidez,
catador, pescador,
intérprete, políglota, impostor,
ser humano, ejecutante, minusvàlido, artista,
instructor, pionero, piloto de las cercanías.
Aquest tipus de personatges
són els que passen pel Club de les GES,
gràcies a la iniciativa d'aquest personatge,
que és diugat, que és músic,
que és famós també pel seu activisme
incansable.
Aquests dies s'ha fet un tip d'enviar missatges
antiguerra d'aquests que han circulat
per tot arreu,
i des d'aquí li volíem fer un petit homenatge
i recordar una mica
tota la seva involucració
en aquestes alter músiques natives
que fa 30 anys
que circulen pel país.
Fins a la propera!
Bé, no sabem si la Núria està tocada
per la lluna,
però cada 15 dies
ens porta temes, cançons
i informació molt interessant.
I sempre molt així a trompicons, no?
Perquè ara està tot molt condensat,
però ja està bé.
Anar donant pistes
i que la gent vagi seguint el fil
si pot o si vol
i ja està, que les coses vagin sonant.
Creus que per fer aquest tipus de música
s'ha d'estar una mica tocat?
No, de la lluna.
Crec que tots estem una mica tocats
per fer el que fem.
Música molt especial.
Doncs bé, t'agraïm una setmana més
la teva presència
en les teves altres músiques natives.
Deies que fa 13 anys, no?
Doncs sí, ja són història.
De fet, se'ls troba sempre
en totes les edicions
del Mercat de Música de Vic,
amb la seva paradeta,
amb les fires a Tàrrega també.
sempre en els punts aquests
àlgids, no?
Però sempre amb una proposta
molt poc rimbombant, diguéssim.
Ells estan allà amb el seu raconet,
amb les músiques de Réu,
de Pascal Comelade,
del Gran Teatro Amaro,
gent així,
més redeta, però de qualitat.
Molt bé.
Doncs bé, t'esperem d'aquí 15 dies
amb més músiques tocades
per la Lluna o no,
interessants, molt interessants.
Fins demà!
a la miscel·lània de Radioactivitat.
Missi Online, en la teva línia.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
a la miscel·lània de Radioactivitat.
Fins demà!
A veure amb la tecnologia i amb aquesta tecnologia que de vegades pot ser d'ús quotidià.
Sí, avui ens estem de parlar de naus llançadores que ens poden portar més enllà de la Lluna, la Mart o les profunditats dels oceans.
No, avui tocarem temes que són d'ús quotidià.
Una notícia que fa referència a això que acabo de dir es titula així, d'aquesta manera.
El supermercat es torna intel·ligent.
Sí, i qui no ha anat al supermercat algun cop, doncs d'això va la cosa.
En el film futurista anomenat Mining IT Report, quan algú entra en una tenda, un sistema electrònic l'identifica i una model des d'una gran pantalla li adreça un missatge personal amb les ofertes que més li poden interessar.
Això és ficció, però en la realitat alguns supermercats estan començant a utilitzar sofisticats sistemes de captació de clients que van en aquesta línia.
Les ofertes personals, basades en el perfil del client, les etiquetes electròniques que canvien de preu diverses vegades al dia,
i els dispositius que permeten pagar la compra sense descarregar el carret a la caixa són algunes d'aquestes novetats que ja s'estan aplicant en dos supermercats de Lleida.
Altres propostes s'estan provant en diferents punts d'Europa i Amèrica.
Sunca, a Lleida, presumeix de ser el supermercat més avançat de Catalunya.
Té una decoració relaxant i, a més a més, del típic lliurement a domicili, ofereix serveis com guarderia, vigilada, zona de lectura, punt de connexió a internet o neteja i planxat de roba.
Sí, curiositats de la vida, on hem arribat amb els supermercats.
Als prestatges, cada producte disposa d'una etiqueta electrònica que funciona per ràdio i que permet oferir diversos preus al llarg del dia.
Així, la pastisseria, la fruita i altres productes amb caducitat tenen diverses ofertes especials al llarg de la jornada.
Una altra novetat són les ofertes personalitzades que l'usuari rep quan utilitza la tercera del centre per apagar.
El sistema informàtic, que emmagatzem els seus hàbits històrics de compra, imprimeix una oferta personal amb descompte per a un dels productes que sol consumir.
La idea, que està darrere de Sumka, respon al concepte d'exigents estressats.
Un estudi demostra que un 85% de nostres clients són dones d'entre 25 i 45 anys, que treballen fora de casa, tenen un nivell d'ingressos mitja alt i, al anar a comprar, li resulta un rotllo.
El que intentem és que li resulti el més agradable possible, explica Mònica Lé, responsable d'aquest projecte.
Un altre supermercat de la mateixa cadena a Lleida aposta per altre canvi.
A Plusfler Fresc, els clients poden utilitzar un escàner manual per a comptabilitzar el preu dels productes a mesura que compren.
Al final, l'escàner s'inserta en un dispositiu de la caixa que calcula l'import total.
Com que no hi ha que passar els productes un a un per a l'actor de la caixera, es guanyen els típics minuts d'espera per apagar.
L'autoscanejat de la compra és una novetat a prova en establiments de tot el món.
Unipix i Aucan, França, De Laize, Bèlgica i Conat, Itàlia, també les britàniques Sandsbury i Safeway, són algunes de les cadenes que ho estan provant.
Un inconvenient és que requereixen de clients molt fiables, perquè això d'autoscanejar els productes,
doncs, si no és de confiança, la persona permet fer certes trampes.
L'ho dit, han de ser clients molt fiables.
Una altra variant dona un pas més cap al sistema de pagament sense descarregar el carret.
La base són unes etiquetes intel·ligents, codi de barres amb entenem minúscula,
integrades en els productes.
L'usuari omple el carret i al final passa per un arc detector similar als que hi ha als aeroports.
Un senyal de ràdio identifica el contingut del carret i el sistema informàtic calcula l'import de la compra.
Actualment, aquestes etiquetes ja existeixen, però resulten cares un euro per unitat.
Es calcula que en un parell d'anys tindran un preu més a l'abast per a un desplegament massiu en el mercat.
Doncs bé, dos supermercats de Lleida sembla ser que estan provant experiments,
fent coses que s'assemblen al film futurista My New Day Report,
que el que l'hagi vist surt l'escena aquesta que el protagonista per allà on passava era identificat
i li oferien ofertes de tota mena.
Seguint en la mateixa notícia, podem afegir que captar el client i detectar els seus hàbits de consum,
aquestes són les premisses sobre les quals funcionaran els supermercats del futur.
Segons l'Enxanguer, laboratori per i senc especialitzat en tecnologia per a centres comercials.
Aquestes són algunes de les novetats amb les que es treballa.
Tot és experimental, però qui sap si arribarà ben aviat.
Primera història en la qual es treballa.
Ofertes a través del mòbil.
Quan algú passeja per les immediacions d'un centre comercial,
rep un missatge amb una oferta personalitzada.
El legal i correcte és que prèviament un s'apunti al sistema i autoritzi l'enviament de missatges.
El sistema, la geolocalització, s'està aprovant a París.
Agendes programades.
Alguns establiments regalen a clients especials poder adquisitiu i grans consumidors
agendes electròniques amb programes específics per enviar comandes de compra a través d'internet.
En el Regne Unit, als supermercats Tesco, hi ha repartit 6.000 d'aquestes agendes especials.
I darrer experiment, quiosc personalitzador.
Quan el consumidor arriba al local, introdueix la seva targeta de client
i el quiosc imprimeix en ella una oferta a cor amb el seu perfil.
La targeta es pot reutilitzar 500 vegades.
El sistema l'utilitza a França del Bar,
que assegura que un 60% de clients compra el producte ofertat.
Bé, és la carrera del consumisme
i aquí la tecnologia a punta no es vol quedar enrere, ni molt menys,
perquè el que s'intenta, com ha fet sempre,
és vendre, vendre i vendre.
Com més, millor.
I parlant de consumisme tecnològic,
una competència a una consola portàtil
que de moment és la reina de les consoles portàtils,
la Game Boy,
perquè li sortirà ben aviat una competència per repartir-se al mercat,
perquè sembla ser que la Game Boy de Nintendo
és la que en aquests moments té la major quota de mercat
i sembla ser que hi ha gent que vol també treure partit
d'aquesta gamma de consoles portàtils per a jugar.
Per a jugar, doncs, tothom sap el que és una consola, la Game Boy, no?
Doncs sembla ser que la competència arribarà a finals d'any amb la N-Gate,
que és una consola portàtil que també és un reproductor de música digital MP3,
ràdio estereo FM i un telèfon mòbil que hi ha banda GSM.
O sigui que no estem venent la pel·lícula aquí,
però sembla ser que, com els de Nintendo tenen el mercat,
tenen agafat el mercat de les consoles portàtils,
els de Nokia, que són els que treuen la N-Gate,
ofereixen més prestacions i a veure qui s'emporta el gat a l'aigua.
Llegim la notícia que ens va arribar
i que això, tornem a insistir, no serà realitat fins a finals d'aquest 2003.
Nokia ha llançat la seva particular guerra
per arrabassar una part del mercat a la famosa consola portàtil Game Boy de Nintendo
i llançarà pròximament un aparell que revolucionarà el mercat.
Nokia ha presentat la seva nova consola de jocs mòbil
en esdeveniments titulats Get Ready to End Gage,
celebrats simultàneament a Londres i a Sydney.
El dispositiu mòbil per a videojocs Nokia N-Gage
enriqueix l'experiència de l'usuari
a l'introduir una innovadora plataforma inalàmbrica multijugador
tant per a jugar a distància com localment.
Nokia N-Gage permet que els usuaris disfrutin dels últims videojocs
amb una nova forma, mitjançant partides multijugador via Bluetooth
o usant les xarxes de telefonia mòbil.
Pels profans a la matèria, Bluetooth és un enginy
que permet connectar diversos estris sense cables.
Això s'utilitza ja en informàtica amb els ordinadors,
en aquest cas pots tenir el teu ordinador
i mitjançant aquests dispositius Bluetooth
pots connectar l'impressora, l'escàner
i altres estris, altres perifèrics de l'ordinador sense cap mena de cable.
És tecnologia d'última generació
i sembla ser que els de Nokia ho utilitzaran per a aquesta consola.
El permetre nous models de negoci,
Nokia N-Gage és també una plataforma única
que genera noves oportunitats d'ingressos adicionals
per a operadors de xarxes, desenvolupadors de jocs
i altres proveïdors de serveis.
A més a més de jugar, la consola mòbil N-Gage de Nokia
també, ho hem dit abans,
també compta amb un reproductor de música digital MP3,
una ràdio FM estèreu,
així com un telèfon mòbil trivant de GSM
900, 1800 i 1900 MHz.
La consola de videojocs Nokia N-Gage
està disponible comercialment en els cinc continents
en l'últim trimestre de 2003
a temps per a la campanya de Nadal.
És el que dèiem abans, el consumisme,
la febre consumista,
sembla ser que fins i tot aprofita aquestes dates claus
que són les festes de Nadal
per encara mirar de fer més forat.
Per al moment Nintendo,
l'empresa líder en aquest camp,
no ha mostrat estar nerviosa per aquesta competència.
sap que porta molt avantatge
i que aviat traurà una nova Game Boy Advance
amb un atractiu disseny
abans que ho faci Nokia,
però la lluita només ha fet que començar.
Ja veieu,
això de les consoles portàtils de videojocs
aviat serà una guerra
per a veure qui se queda
al pastís més gran d'aquest mercat.
I si un ofereix telèfon mòbil
l'incorporat,
l'altre ve a saber que oferirà.
La qüestió és que ens volen vendre la moto.
Nosaltres aquí ho hem dit
pel fet que sembla ser que
amb aquests estis tan petits
cada vegada hi ha més coses.
No sabem en el futur què pot arribar a portar.
Sí, perquè si segueixen aquesta carrera,
a més a més de portar telèfon mòbil,
portar MP3,
en ràdio FM,
potser ens portaran ja
a l'equip de música amb CDs.
Bé, no sabem el que ens espera el futur.
La qüestió és que tant sigui a supermercats
que ens vigilenen en càmeres
i ens diran el que hem de comprar
i el que no hem de comprar,
les consoles també,
quan estiguem a mitat de partida,
ens trucaran per telèfon,
ens tallaran el rotllo.
A més a més de tot això,
bé,
vés a saber que ens depararà aquest futur.
La qüestió és que aquí a MissOnline
us hem volgut portar
aquestes petites grans notícies
perquè vegeu que la tecnologia a punta
no es queda enrere
a l'hora d'entrar en aquests petits estis
i amb els supermercats,
allò que he dit abans,
una cosa tan, tan, tan, tan, tan,
doncs normal com anar a comprar
aviat es compartirà
amb una cosa,
una qüestió de saber decidir
el que no comprar
perquè ens m'empartejaran.
Bé, això de les pel·lícules sense ficció
possiblement algun dia ho deixi de ser.
Volem acabar, no abans,
sense escoltar música relaxant
perquè tornem un altre cop
al Mike Oldfield,
en aquest cas el 1994.
Uns temes supernova
i magalant
que ens conviden
a anar més enllà,
a marxar d'aquest planeta
perquè aquests temes
estan inclosos en un disc
que es deia
Les cançons de la Terra Distant
i és el que volem fer,
marxar, de moment,
d'aquesta febre consumista
i deixar volar la imaginació
més enllà.
Fins demà!
ént
Fins demà!
Fins demà!
Com a tècnic, el Lluís Comas, hem donat festa a la Núria i ha estat portant els controls el Lluís.
Hem tingut també, com és habitual, cada 15 dies, la Núria Calbó amb les seves altres músiques natives molt interessants.
I, com no, qui us ha estat parlant durant aquesta hora, aquí al Peu del Canó amb Veta, us emplacem d'aquí a 7 dies a Terraona Ràdio.
Fins demà!
Aquesta és la nostra adreça electrònica.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio produït per Veta 75.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!