La lluna és una bona imatge.
Hi ha dues cares, dues en total.
La positiva i la negativa.
La brillant i la fosca.
Què ha fet la tecnologia per nosaltres?
Doncs aquesta ens ha mostrat a tots la cara fosca de la lluna.
Nosaltres ja sabíem que estava allí.
Hem sabut que fa un milió d'anys.
I ara nosaltres sabem que és com l'altre.
D'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
Però no acceptem que la tecnologia ens digui com hem de mirar la lluna.
D'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
D'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
d'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
d'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir dues cares brillants.
les habita瓜 per les cares brillants.
Bona City!
Accord, ens nostalgia.
D'acord, ens creiem que la lluna pugui tenir nearby.
Bona Lieutenantche!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tecnologia que fa caure mites mil·lenaris, la que és que ens escoltem, certa, de vegades.
Això que acabeu d'escoltar ens arriba des del 1983,
un any que va tenir l'honor de ser testimoni d'una gran cançó dels Echo Endeveniment,
The Killing Moon.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio.
Dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Bona nit, anem a encetar el programa número 190 de Radioactivitat.
Radioactivitat
Radioactivitat
Un programa amb Afecta 2000.
Un programa amb Afecta 2000.
Tune in to the melody
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivity
It's in the air for you and me
Avui som a 25 de febrer del 2003 i ja fa 1.126 dies que vam estrenar el nou segle.
When things were so uncomplicated I wish I could go back there again
And everything could be the same
I've got a ticket to the moon I'll be leaving here any day soon
Yeah, I've got a ticket to the moon
But I'd rather see the sunrise in your eyes
Got a ticket to the moon I'll be rising high above the earth so soon
And the tears I cry might turn into the rain
That gently falls upon your window You'll never know
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Fly, fly through a troubled sky Up to a new world Shining bright, whoa, whoa
Flying high above
Soaring madly through the mysteries that come
Hundering sadly if the waves that led me here
Could turn around and I would see you there
And I would see you there
Standing there
Take it to the moon
Take it to the moon
Fly leaves here today
From satellite to
As the minutes go by
What shall I do
I pay the pay
What more can I say
What more can I say
What more can I say
It's just one way
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
Take it to the moon
L'any 1981, l'Electric Light Orchestra es va atrevir a aventurar al segle XXI.
Ells creien que, tard o d'hora, ens establiríem a la Lluna, al seu costat fosc.
És per això que caldria organitzar un servei de transport al satèl·lit de la Terra,
com fem avui quan volem anar a qualsevol banda del nostre planeta blau.
Tant sols ens caldria comprar el bitllet cap a la Lluna.
Take it to the moon
És la cançó en qüestió que acabem de sentir.
Bé, si seguim en aquesta línia de deixar volar la imaginació,
mai millor dit,
arribarem a la conclusió que, tard o d'hora,
hi haurà uns nens que hauran nascut allí.
seran els nens
de la Lluna.
Bé, si seguim en aquesta,
a l'ossació.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs sí, corria l'any 1981, el mateix que l'Elo, la cançó que hem escoltat anteriorment,
el Salem Persons Project s'atrevien amb cançons que parlaven d'un futur més o menys llunyà.
Children of the Moon, els nens de la lluna, ells, el Salem Persons Project,
van deixar volar l'imaginació fins a aquest satèl·lit que per nosaltres sempre tindrà dues cares,
la brillant i la fosca.
I Michael Oldfield, el 1983, precisament va saber trobar les sombres a les cares de la lluna.
Ho va fer amb un tema que es va fer mundialment conogut, Moonlight Shadow.
Ho va fer gràcies a una bona música i gràcies a una bona veu, la de la Maggie Rayleigh.
Us en recordeu?
The last forever she saw him Carried away by a moonlight shadow
He passed on worried and warning Carried away by a moonlight shadow
Lost in a riddle that Saturday night
Lost in a riddle that Saturday night Far away on the other side
He was caught in the middle of a desperate fight And she couldn't find how to push through
The trees that whispered near me Carried away by a moonlight shadow
She'll sing a song of sorrow and grieving Carried away by a moonlight shadow
All she saw was the silhouette of a gun Far away on the other side
He was shot six times by a man on the rock And she couldn't find how to push through
I stay, I pray, see you in heaven Far away
I stay, I pray, see you in heaven One day
Four a.m. in the morning Carried away by a moonlight shadow
I watched your vision forming Carried away by a moonlight shadow
Carried away by a moonlight shadow
A star moved slowly in a silvery night Far away on the other side
Will you come to talk to me this night But she couldn't find how to push through
I stay, I pray, see you in heaven Far away
I stay, I pray, see you in heaven One day
One day
One day
One day
One day
One day
One day
One day
One day
One day
One day
One day
One day
Four a.m. in the middle of a hundred and five
Fins demà!
Doncs sí, suposo que sí, que us en recordeu d'aquesta cançó del 1983 que Mike Oldfield va fer famosa mundialment i és que la veu de la Maggie Rayleigh hi va fer molt, hi va tenir molt a veure.
Moonlight, Shadow, les ombres de la llum, de la lluna, és una cançó que tenia o té molt a veure amb això que avui no ens podem treure del cap, la lluna.
I aquesta obsessió que tenim nosaltres no és única, no és exclusiva perquè tota la gent que té certa sensibilitat, en aquest cas musical, més o menys també la té molt present aquesta obsessió envers aquest astre, aquest satèl·lit del nostre planeta blau.
1991. L'Ènia, en aquest any, es va fins i tot atrevir a titular el seu Llarga Durada així com aquesta cançó, Sheffer Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Muntz.
Com podeu comprovar, l'efecte de la lluna fa que surtin cançons
bastant suaus, tranquil·les, melancolioses,
però de vegades l'efecte de la lluna, sobretot quan és plena,
produeix tot el contrari, tot l'efecte contrari.
Què passa? Doncs en nits de lluna plena poden arribar els malsons.
Aquells malsons que gent com els Aflux of Seagulls, el 1983,
van traslladar a la música.
Nightmares.
You keep stopping when you could be walking,
Looking at the pictures on the wall
You keep quiet when you should be talking
You just don't make any sense at all
I remember when you were much younger
And you were lying in your bed
Among the satin sheets and the love
Your mother there too is your head
Mama, mama, mama, mama, I keep having nightmares
Mama, mama, mama, am I in
Mama, mama, mama, hold me tightly, tightly
Mama, mama, do you love me still
But now it's different
But now it's different, you are older
There's no one here to hold your hand
Your mama's gone beyond the veil, Joe
There's no one left to understand
Mama, mama, mama, do you love me still
What do you love me still
What do you love25
Wantly airports
I know earthly
I know em
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ha estat completament dedicada a aquest satèl·lit tan misteriós per nosaltres i que la tecnologia s'ha encarregat de desfer aquest petit misteri.
Però bé, sempre per nosaltres tindrà aquesta cara fosca, aquest costat fosc que té de màgic, de màgia.
Bé, doncs fins aquí la primera part de Radioactivitat.
Tot seguit, comencem, encetarem les seccions habituals, en aquest cas les altres músiques natives de la Núria.
Esteu escoltant Radioactivitat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i avui hem escoltat una miqueta més de la sintonia de la sardana dels desemparats
i tenim una bona excusa.
La bona excusa és que un dels senyors que tocaven aquesta peça és el gat.
És un artista, activista cultural i social barceloní,
al qual avui des d'aquí volem fer un petit homenatge.
Escoltarem del gat, per començar, una peça que no és d'ell sol,
és del seu grup, Raeo, amb el qual va passar per Tarragona.
Raeo són bàsicament Mark Cunningham i gat.
I escoltem una peça que es diu Heaven Force Tale, d'un disc que es deia Adiós Júpiter.
Raeo són bàsicament Mark Cunningham i gat.
Raeo són bàsicament Mark Cunningham.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Des del diàl, emet a diari i sense pausa, entre d'altres programes realitzats per músics,
com els ja veterans Escupe Metralla, amb Escuela de Sirenes, G3G, amb El Punto G,
i Macromassa, amb Monstruo Sin Cola, o Los Silencios de la Ràdio,
i d'altres de més recents, com Òscar Abril Lascaso, Mas 7 Contra,
i Ivo Naif, amb el nou programa Teta Veleta,
a més de Los Silencios de la Ràdio, Planeta Prohibido, Sueños de Ácido Eléctrico i Generador de Ondas.
També informa dels esdeveniments culturals més interessants i organitza no pocs concerts.
Com diu un conegut meu, tot té relació.
En aquest cas ha sortit per aquí Ràdio Pica, una emissora semipirata, té la fama de ser mig piratilla,
històrica, de Barcelona, que fa 20 anys que està funcionant,
i per aquí ha sortit també les 3 Gs, G3G,
que feien un programa en aquella emissora que es deia El Punto G,
i d'aquí ve la relació amb el Gat.
Una d'aquestes 3 Gs de G3 3G, que és un segill discogràfic, en realitat,
és Gat.
L'altre és Guillem, Castanyo, i l'altre és Glòria, Basté.
D'aquí tot aquest joc de paraules,
i d'aquí també ha sorgit el Club de les Gs,
les 3 Gs, que cada setmana programen en el Cidecar,
que és aquell bar que hi ha en un soterrani de la plaça Reial, de Barcelona.
Així és bastant underground, i amb programació també underground.
La programació del Club de les Gs, el Cidecar,
que en realitat és competència nostra perquè programen cada dimarts,
a partir de les 11 de la nit, diu així.
Programació febrer-mars 03, 2003 de l'era cristiana,
del període Julià, el 6.716,
de la Fundació de Roma, segons Barró, el 2.756,
de l'Ègira o època dels Mahometans, el 1.424,
de la correcció gregoriana del calendari, el 421,
i de l'inici del Club de les Gs, el 12,
i de G3G Records, el 13.
És a dir, que aquesta gent funciona des de fa 13 anys com a segell discogràfic
i 12 com a organitzadors de concerts un cop per setmana,
abans ho feien a la sala comuniquer,
em sembla que ja n'hi existeix,
i ara ja des de fa unes quantes temporades ho fan al Cidecar, a Barcelona.
Com a organitzadors de Barcelona
i a la programació de les Gs en el Cidecar,
aquest mes de febrer han passat, per exemple,
els Enfants Rux de François Regi Camposat,
que casualment la setmana passada també van passar per aquí a Quartarragona.
Continuen amb un cicle de vídeo d'autor,
que ja porta cinc sessions, en aquest cas amb Art Larson,
que presenta Diario de un dominguero.
I la presentació d'aquesta activitat diu així,
La manera de percibirnos, de presentarnos a los otros
i el bagatge que vamos adquiriendo con el tiempo
són temes en els que Art Larson, artista de los media,
basa su particular versió d'Odissea Moderna.
Usant el cine, el vídeo, la performance i l'instalació,
i la instal·lació, Larson trata d'investigar
els campos contrapuestos del autoconocimiento
i de la automitologia.
Això serà aquest dimarts, concretament avui.
El 4 de març programen Lilith,
que és un quartet barcelonès
composat per Agnès Castaño, Albert Llorente,
Bet Gárgola i Antonio Puertas,
i és una banda de pop-rock
que procura no encasillar ninguno de sus temes
en la misma fórmula.
Això està garantit.
Músiques sempre ben particulars
en aquests concerts de les GES.
I el següent concert, i al març,
serà Yuri Mikhailijenko,
compositor, poeta, músico, director de teatro,
actor, observador, cosmonauta, filòsofo,
traductor, productor, carpintero, cocinero,
conductor, electricista, comandante,
papa, yura, yur, hijo político,
profesor de piano, alumno, russo, ucraniano,
cosaco, extranjero, nadie, yo,
cantautor, predicador de la ingravidez,
catador, pescador, intérprete políglota,
impostor, ser humano, ejecutante,
minusvàlido, artista, instructor,
pionero, piloto de las cercanías.
Aquest tipus de personatges
són els que passen pel Club de les GES.
Gràcies a la iniciativa d'aquest personatge,
que és diogat, que és músic,
que és famós també pel seu activisme incansable.
Aquests dies s'ha fet un tip d'enviar missatges
antiguerra d'aquests que han circulat per tot arreu
i des d'aquí li volíem fer un petit homenatge
i recordar una mica tota la seva involucració
en aquestes alter músiques natives
que fa 30 anys que circulen pel país.
Fins a la propera!
Bé, no sabem si la Núria està tocada per la lluna,
però cada 15 dies ens porta temes,
cançons i informació molt interessant.
I sempre molt així a trompicons, no?
perquè ara està tot molt condensat,
però ja està bé, anar donant pistes
i que la gent vagi seguint el fil si pot o si vol
i ja està, que les coses vagin sonant.
Creus que per fer aquest tipus de música
s'ha d'estar una mica tocat?
No de la lluna?
Crec que tots estem una mica tocats per fer el que fem.
Música molt especial.
Doncs bé, t'agraïm una setmana més
la teva presència en les teves altres músiques natives.
Deies que fa 13 anys, no?
Doncs sí, ja són història.
De fet, se'ls troba sempre en totes les edicions
del Mercat de Música de Vic,
amb la seva paradeta,
amb les fires a Tàrrega també,
sempre en els punts aquests àlgids, no?
Però sempre amb una proposta
molt poc rimbombant, diguéssim.
Ells estan allà amb el seu raconet,
amb les músiques de Réu,
de Pascal Comelade,
del Gran Teatro Amaro,
gent així redeta,
però de qualitat.
Molt bé.
Doncs bé, t'esperem d'aquí 15 dies
amb més músiques tocades
per la Lluna o no,
interessants, molt interessants.
Fins demà!
Petites notícies,
curiositats,
actualitat d'internet,
això i molt més
a la miscel·lània de Radioactivitat.
Missi Online, en la teva línia.
bèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèè
Fins demà!
Doncs sí, ara anem per la darrera secció del programa d'avui, Miss Online,
com podreu comprendre, parla d'aquestes petites grans notícies que tenen molt a veure amb la tecnologia.
I amb aquesta tecnologia que de vegades pot ser d'ús quotidià.
Sí, avui ens estem de parlar de naus llançadores que ens poden portar més enllà de la Lluna, la Mart o les profunditats dels oceans.
No, avui tocarem temes que són d'ús quotidià.
Una notícia que fa referència a això que acabo de dir es titula així, d'aquesta manera.
El supermercat es torna intel·ligent.
Sí, i qui no ha anat al supermercat algun cop, doncs d'això va la cosa.
En el film futurista anomenat Miningity Report, quan algú entra en una tenda,
un sistema electrònic l'identifica i una model des d'una gran pantalla
li adreça un missatge personal amb les ofertes que més li poden interessar.
Això és ficció, però en la realitat alguns supermercats estan començant a utilitzar
sofisticats sistemes de captació de clients que van en aquesta línia.
Les ofertes personals, basades en el perfil del client,
les etiquetes electròniques que canvien de preu diverses vegades al dia
i els dispositius que permeten pagar la compra sense descarregar el carret a la caixa
són algunes d'aquestes novetats que ja s'estan aplicant en dos supermercats de Lleida.
Altres propostes s'estan provant en diferents punts d'Europa i Amèrica.
Sunka, a Lleida, presumeix de ser el supermercat més avançat de Catalunya.
Té una decoració relaxant i, a més a més, del típic lliurement a domicili,
ofereix serveis com guarderia, vigilada, zona de lectura, punt de connexió a internet
o neteja i planxat de roba.
Sí, curiositats de la vida, on hem arribat amb els supermercats.
Als prestatges, cada producte disposa d'una etiqueta electrònica que funciona per ràdio
i que permet oferir diversos preus al llarg del dia.
Així, la pastisseria, la fruita i altres productes amb caducitat
tenen diverses ofertes especials al llarg de la jornada.
Una altra novetat són les ofertes personalitzades que l'usuari rep
quan utilitza la tercera T del centre per a pagar.
El sistema informàtic, que emmagatzem els seus hàbits històrics de compra,
imprimeix una oferta personal amb descompte per a un dels productes que sol consumir.
La idea, que està darrere de Sunka, respon al concepte d'exigents estressats.
Un estudi demostra que un 85% de nostres clients són dones d'entre 25 i 45 anys
que treballen fora de casa, tenen un nivell d'ingressos mitja alt
i, al anar a comprar, li resulta un rotllo.
El que intentem és que li resulti el més agradable possible,
explica Mònica Lé, responsable d'aquest projecte.
Un altre supermercat de la mateixa cadena a Lleida aposta per altre canvi.
A Plusfresc, els clients poden utilitzar un escàner manual
per a comptabilitzar el preu dels productes a mesura que compren.
Al final, l'escàner s'inserta en un dispositiu de la caixa que calcula l'import total.
Com que no hi ha que passar els productes un a un per a l'actor de la caixera,
es guanyen els típics minuts d'espera per a pagar.
L'autoscanejat de la compra és una novetat a prova en establiments de tot el món.
Unipix i Aucan, França, De L'Aise, Bèlgica i Conat, Itàlia.
També les britàniques Sandsbury i Safeway són algunes de les cadenes que ho estan provant.
Un inconvenient és que requereixen de clients molt fiables,
perquè això d'autoscanejar els productes, si no és de confiança,
la persona permet fer certes trampes.
L'ho dit, han de ser clients molt fiables.
Una altra variant dona un pas més cap al sistema de pagament sense descarregar el carret.
La base són unes etiquetes intel·ligents,
codi de barres amb entenem minúscula,
integrades en els productes.
L'usuari omple el carret
i al final passa per un arc detector similar als que hi ha als aeroports.
Un senyal de ràdio identifica el contingut del carret
i el sistema informàtic calcula l'import de la compra.
Actualment, aquestes etiquetes ja existeixen,
però resulten cares un euro per unitat.
Es calcula que en un parell d'anys
tindran un preu més a l'abast
per a un desplegament massiu en el mercat.
Doncs bé, dos supermercats de Lleida
sembla que estan provant experiments,
fent coses,
que s'assemblen al film futurista
Mary Nuddy Report,
que el que l'hagi vist
surt l'escena aquesta
que el protagonista,
per allà on passava,
era identificat
i li oferien ofertes de tota mena.
Seguint en la mateixa notícia,
podem afegir
que captar el client
i detectar els seus hàbits de consum.
Aquestes són les premisses
sobre les quals funcionaran
els supermercats del futur.
Segons l'Enxanguer,
laboratori predissenc especialitzat
en tecnologia per a centres comercials.
Aquestes són algunes de les novetats
amb les quals es treballa.
Tot és experimental,
però qui sap
si arribarà ben aviat.
Primera història
en la qual es treballa.
Ofertes a través del mòbil.
Quan algú
passeja
per les
immigracions
d'un centre comercial,
rep un missatge
amb una oferta personalitzada.
L'ulogal
i correcte
és que
prèviament
un s'apunti al sistema
i autoritzi
l'enviament de missatges.
El sistema,
la geolocalització,
s'està aprovant
a París.
Agendes programades.
Alguns establiments
regalen a clients especials
poder adquisitiu
i grans consumidors
agendes electròniques
amb programes específics
per a enviar
comandes de compra
a través d'internet.
En el Regne Unit,
els supermercats
Texco
hi han repartit
6.000
d'aquestes agendes especials.
I
darrer experiment,
quiosc personalitzador.
Quan el consumidor
arriba al local,
introdueix
la seva
targeta de client
i el quiosc
imprimeix en ella
una oferta
a cor
amb el seu perfil.
La targeta
es pot reutilitzar
500 vegades.
El sistema
l'utilitza
a França
del Bar,
que assegura
que un 60%
de clients
compra
el producte
ofertat.
Bé,
és la carrera
del consumisme
i aquí
la tecnologia
a punta
no es vol
quedar enrere,
ni molt menys,
perquè
el que
s'intenta,
com ha fet sempre,
és vendre,
vendre i vendre.
Com més,
millor.
I parlant de consumisme
tecnològic,
una competència
a una
consola portàtil
que de moment
és la reina
de les consoles
portàtils,
la Game Boy,
perquè
li sortirà ben aviat
una competència
per repartir-se al mercat,
perquè sembla ser
que la Game Boy
de Nintendo
és la que
en aquests moments
té la major
quota de mercat
i sembla ser
que
hi ha gent
que vol
també
treure partit
d'aquesta
gamma
de consoles
portàtils
per jugar,
per jugar,
doncs,
tothom sap
el que és
una consola
la Game Boy,
no?
Doncs,
sembla ser
que la competència
arribarà
a finals d'any
amb la
N-Gage,
que és
una consola
portàtil
que també
és un reproductor
de música
digital
MP3,
ràdio
stereo FM
i un telèfon
mòbil
trivant
de GSM,
o sigui
que no
estem venent
la pel·lícula
aquí,
però
sembla ser
que com
els de Nintendo
tenen
el mercat,
tenen agafat
el mercat
de les consoles
portàtils,
els de Nokia,
que són els
que treuen
la N-Gate,
ofereixen
més prestacions
i a veure
qui s'emporta
el gat a l'aigua.
Llegim
la notícia
que ens va arribar
i que això
tornem a insistir
no serà realitat
fins a finals
d'aquest 2003.
Nokia
ha llançat
la seva particular
guerra
per arrabassar
una part del mercat
a la famosa
consola portàtil
Game Boy
de Nintendo
i llançarà
pròximament
un aparell
que revolucionarà
el mercat.
Nokia
ha presentat
la seva nova
consola
de jocs
mòbil
en esdeveniments
titulats
Get Ready
to End
Gage,
celebrats
simultàneament
a Londres
i a Sydney.
El dispositiu
mòbil
per a videojocs
Nokia
N-Gage
enriqueix
l'experiència
de l'usuari
a introduir
una innovadora
plataforma
inalàmbrica
multijugador
tant per a jugar
a distància
com localment.
Nokia
N-Gage
permet
que els usuaris
disfrutin
dels últims
videojocs
amb una nova
forma
mitjançant
partides
multijugador
via
Bluetooth
o usant
les xarxes
de telefonia
mòbil.
Pels
profans
a la matèria
Bluetooth
és
un
enginy
que permet
connectar
diversos
estris
sense
cables
això s'utilitza
ja en informàtica
amb els ordinadors
en aquest cas
o sigui
pots tenir
el teu ordinador
i mitjançant
aquests dispositius
Bluetooth
pots connectar
l'impressora
l'escàner
i altres
estris
altres perifèrics
de l'ordinador
sense cap mena
de cable
és tecnologia
d'última generació
i sembla ser
que els de Nokia
ho utilitzaran
per aquesta
consola
el permetre
nous models
de negoci
Nokia
Ingeix
és també
una plataforma
única
que genera
noves oportunitats
d'ingressos
adicionals
per a operadors
de xarxes
desenvolupadors
de jocs
i altres proveïdors
de serveis
a més
de jugar
la consola
mòbil
Ingeix
de Nokia
també
ho hem dit
abans
també
compta
amb un reproductor
de música digital
MP3
una ràdio
FM
estèreo
així com
un telèfon mòbil
activant de GSM
900
1800
i 1900
megahertz
la consola
de videojocs
Nokia
Ingeix
està disponible
comercialment
en els cinc continents
en últim trimestre
de 2003
a temps
per a la campanya
de Nadal
és el que dèiem abans
el consumisme
la febre consumista
sembla ser que
fins i tot
aprofita aquestes dates claus
que són les festes Nadal
per encara
mirar de
fer més forat
però al moment Nintendo
l'empresa líder
en aquest camp
no ha mostrat
estar nerviosa
per aquesta competència
sap que porta
molt avantatge
i que aviat
traurà
una nova Game Boy Advance
amb un atractiu
disseny
abans que ho faci
Nokia
però la lluita
només ha fet
que començar
ja veieu
això de les consoles
portàtils
de videojocs
aviat serà
una guerra
per a veure
qui se queda
al pastís més gran
d'aquest mercat
i si un ofereix
doncs
telèfon mòbil
incorporat
l'altre
ve a saber
que ho faria
la qüestió és
que ens volen vendre
la moto
nosaltres aquí
ho hem dit
pel fet
que sembla ser
que
amb aquests estis
tan petits
cada vegada
hi ha més coses
no sabem
en el futur
què pot
arribar
a portar
perquè si segueixen
aquesta carrera
a més a més
de portar
telèfon mòbil
portar MP3
en ràdio FM
potser ens portaran
ja l'equip de música
amb CDs
bé
no sabem
el que ens espera
el futur
la qüestió és
que tant
sigui a supermercats
que ens vigilenen
en càmeres
i ens diran
el que hem de comprar
i el que no hem de comprar
les consoles
també
quan estiguem
a meitat de partida
ens trucaran
per telèfon
tallaran el rotllo
a més a més
de tot això
bé
ves a saber
que ens depararà
aquest futur
la qüestió és
que aquí
a Mission Line
us hem volgut portar
aquestes petites
grans notícies
perquè vegeu
que la tecnologia
a punta
no es queda enrere
a l'hora
d'entrar
en aquests
petits
estis
i amb els supermercats
allò que he dit abans
una cosa
tan
tan
tan
tan
tan
doncs
normal
com anar a comprar
aviat es compartirà
amb una cosa
una qüestió
de
de saber
decidir
el que no comprar
perquè ens m'empartejaran
bé
això de les pel·lícules
sense ficció
possiblement
algun dia
ho deixi de ser
volem acabar
no abans
sense escoltar
música
relaxant
perquè
tornem un altre cop
al Mike
Oldfield
en aquest cas
el 1994
uns temes
supernova
i magalant
que
ens
inviten
ens conviden
a anar
més enllà
a marxar
d'aquest planeta
perquè
aquests temes
estan inclosos
en un disc
que es deia
les cançons
de la
Terra distant
i
és el que volem fer
marxar
de moment
d'aquesta febre
consumista
i
deixar volar
la imaginació
més enllà
i
et
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
La Núria
Fins demà!