Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte,
bañándonos con su luz.
Ella me habló en la bahía.
Comencem habaneres des del balcó.
Avui ho farem amb un monogràfic dedicat al grup ben fort de l'Hospital d'Infants,
ja que acaba de sortir el seu nou treball.
El tercer han registrat del grup i que porta per títol ben fort a l'Havana.
Varem parlar ja en el nostre programa que el passat novembre vam ser presents al Festival d'Havaneres de l'Havana.
Allà vam conèixer a Jorge Luis Dirix, autor d'aquesta habanera.
Esta es mi Havana.
Mujer de mi ciudad,
tu dices al pasar,
qué hermosa que es esta tierra tropical.
que linda te ves en las noches cuando el romance se llena de luz.
cuando amaneces serena eres una estrella,
quien como tú.
habanera.
Havana, tierra de amores,
con sus colores azul de mar.
Havana, ciudad hermosa,
como una diosa, lindo coral.
habanera.
Habana, habanera.
Eres tan bella,
eres la reina,
la capitán.
Habana,
tú representas,
faro de América,
la libertad.
Qué linda te ves en las noches cuando el romance se llena de luz.
cuando amaneces serena eres una estrella,
cuando amaneces serena eres una estrella,
quien como tú.
habana,
tierra de amores,
con sus colores azul de mar.
Habana,
ciudad hermosa,
como una diosa,
lindo coral.
Habana,
ciudad hermosa,
como una diosa,
lindo coral.
Habana,
eres tan bella,
eres la reina,
la capitán.
Capitán,
Habana,
tú representas,
faro de América,
la libertad.
faro de América,
la libertad.
Entre els països que Cuba mantenia contactes comercials a principis del segle XX estava Mèxit.
A més a més de mercaderies i altres coses,
els arriba també una dansa des de l'illa caribenya,
a la que l'afegeixen una lletra i el resultat és una habanera.
El lloc de Mèxic on més va arreglar aquest gènere musical és a la península de Yucatán.
Escoltem-la ben fort cantant doncs una habanera jucateca de Manuel Ponce
i escrita a principis del segle XX a la sombra d'un palmar.
A la sombra d'un palmar
Encontré una joven bella
Su boquita de coral
Sus ojitos
Dos estrellas
Al pasar le pregunté
Si alguien vivía con ella
Y me contesto llorando
Sola vivo en el palmar
Soy huerfanita
No tengo padre ni madre
Ni un amigo
Digo
Digo
Digo
Digo
Que me quiera acompañar
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
Digo
A l'època dels inicis de l'Havanera, primera meitat del segle XIX,
viatgen a Espanya moltes cançons de Mèxic i de Cuba, de diferents ritmes,
però una vegada arriben al nostre país,
algunes d'elles s'utilitzen en ritme de vanera.
Curiosament, us diré també que una mateixa cançó podia tenir més d'un autor.
Això era lògic en un temps en què les cançons no quedaven enregistrades en cap lloc.
Una vavanera més actual és la que sentirem.
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons, interpretada per Benfort.
El pensament.
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons,
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons,
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons,
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons,
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons,
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons,
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons,
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons,
Lletra de Narcís, sauriver i música de Josep Bastons,
el colme de pau.
Si quan mires la mare tots els ll uncles brillen,
si ets feliç de contemplar la mà,
jo voldria ser sol sa gavina
i t'apida un instant alegrat.
Si després la gavina et molesta,
si tu vols jo seré un rossinyó,
cantaré un cicat a finestra
i content tornarem a prendre el por.
Però aquells deliciosos moments que estaré a prop de tu
tot sentint la carícia del vent
no me'l roba ningú, no ningú.
I quan jo tornaré a emprendre el bol
cantant alegrement,
portaré en Montvec una flor
que m'haurà estat un pensament.
el teu cap, el teu bo i a tu.
El meu cor trist, el colme de pau.
i també m'haurà estat un lloc,
i no m'haurà estat un lloc,
però aquests deliciosos moments
que estaré a prop de tu
tot sentint la carícia del vent
no me'l roba ningú, no ningú.
I quan jo tornaré a emprendre el vol, cantant alegrament,
portaré en mon bec una flor que m'haurà d'estar un pensament.
Portaré en mon bec una flor que m'haurà d'estar un pensament.
El teu can, el teu goll, ella, el teu cor, ella, el meu cor e'trist,
el colme de pau.
Acabat d'enregistrar fa tan sols uns dies aquest treball de Benfort,
sou vosaltres els oients del programa Habaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio,
els primers en escoltar la gravació.
Sentiríeu ara una habanera de la que sóc autor.
La vaig escriure l'any passat i vaig intentar plasmar en ella
que les zones de la mar que arribaven a una petita cala
fossin poema, notes, carícies, petons.
De Javier Perdina, qui us parla, canta Benfort, habanera d'amor.
Les zones són poemes, bona la mar,
versos pensats a prop teu d'enamorat.
Prens de records molt vius i de gran sentiment.
Poda que el vent recita i quan l'escoltes et fa encisar.
que el vent canta i t'enamoren cada matí.
ets l'almada que pinta el cel i la mà,
de músiques que sonen al teu costat.
que el vent canta i t'enamoren cada matí.
ets l'almada que pinta el cel i la mà,
ets cap vespre que brilla allà a l'horitzó.
ets l'almada que pinta el cel i la mà,
ets cap vespre que brilla allà a l'horitzó.
ets la mare tota calma,
ets la lluna i el sol,
poeta i musa del meu amor.
icula.
tot d' видно a l'inforç,
la meia tota la Nova Lloria està rellat.
...
Són versos al teu costat.
Notes que són carícia, versos que són petó.
Ritme i paraules sonen de nit i dia en el teu cor.
Ets l'albada que pinta el cel i l'amor.
Ets cap vespre que brilla allà a l'horitzó.
Ets l'albada que pinta el cel i l'amor.
Ets cap vespre que brilla allà a l'horitzó.
Ets la mare i tota calma.
Ets la lluna i el sol.
Poetessa i musa del meu amor.
Canviarem de gènere musical i ens n'anirem a un balset menorquí.
Amb lletra de Tofolmus i música d'Ortega Monasterio,
escoltem el Benforem Cap a Romandre.
Per anar cap a Romandre,
el camí és ben polí.
He passat tots els dissabtes
per anar a veure-s'amics.
però esperant tenim caseta
perquè no vaig a fa un any.
I per fer-se caldareta,
peixet de roca i quatre crams.
caseta, barca, s'adona
que la mar dintre d'esforc.
Una guiterra que sona bons amics
al nostre entorn.
Caseta, barca, s'adona
i gallines que fan nous, que fan nous
i cançons de matinada
fins a veure sort i et sol.
De regressa a Parca Nostra
és diumenge per ser-nit.
És camí de retornada
ja mos sembla un poc més trist.
Hem menjat i hem fet la festa,
hem cantat fins a esclatar.
Quan s'acaba la setmana,
tornen a brega, deixant la mar.
Caseta, barca, s'adona
que la mar dintre d'esforc.
Una guiterra que sona bons amics
al nostre entorn.
Caseta, barca, s'adona
i gallines que fan nous, que fan nous
i cançons de matinada
fins a veure sort i et sol.
i cançons de matinada
fins a veure sort i et sol.
Carlos Cano, que ens va deixar fa un temps,
va escriure infinitat de cançons,
entre elles, una dotzena d'habaneres.
Pot ser la més coneguda i cantada d'ell
és Habaneres de Càdiz,
però la que tot seguit sentirem interpretada per Benfort
serà una altra.
amb arreglaments fets pel Gerard,
primera veu, acordeó,
i en aquesta habanera, piano,
marc, segona veu i guitarra,
i us parla, Xavier, tercera veu,
Habaneres de Sevilla.
Un recuerdo de ti,
la novia de aquella niña
que había en Sevilla,
la novia del embarcado,
nunca la siesta dormía,
sola en la corredora
i més de donar.
De consola el orito
sueña el querer
que a Cuba se fue
y aquella mujer
està tocando el piano.
Escriben su blanca mano
cartas de amor
que han de volver.
ei
coletanetillana
ei
curatilana
ah
cuanto lo quería
era trigo
su pelo
cuando embarcaba
era batteri
era nieve
pañuelo
que dios
decía
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit