Bona nit
A les proximitats de l'estiu, com cada quatre anys,
el poble sencer se n'anava en rumiatge fins al cau del monstre
per redre-li tribut fent-li ofrena votiva.
De quina altra manera podrien, si no, lliurar-se de les malvestats,
de la deïfica fera.
Esperaven la darrera lluna de maig
i quan les aigües marines semblaven reposar en pau,
se tensaven fins la platja amb reverència sàcara,
lluances arcanes i el terror gravat al front.
És que no sempre havien sabut acontentar la voluntat del Déu
i les conseqüències, sempre, per suposat,
eren desproporcionades.
Ara em carrego un pressupost de serveis socials,
ara em manego un tràfic d'influències,
ara...
de tal manera
que el poble se les havia d'enginiar
per a mantenir en cert estat de latència
l'activitat voluble del monstre,
deixant-lo trencar coses.
Però no massa.
El preu era terrible.
La bèstia, inflexible.
Rígida, amb una pròdiga tendència a la immobilitat setial.
La bèstia exigia carn humana,
com qualsevol bèstia clàssica.
I, a poder ser,
carn humana de dona,
en concret, que fos verge.
Però, Ailas,
en el poble no n'hi havia de dones verges.
Mai n'hi havia hagut cap
d'umosenguart
per la qual cosa.
Li feien passar la gana amb nines Barbie
que també fan petxoca.
Tot,
i que el monstre no s'ho acabava d'empassar,
bé sigui per la qualitat del plàstic
o pel fet de no sentir-les mai gisclar,
que és una cosa que queda bé
a l'hora de menjar-se
una víctima de sacrifici.
Ara,
ell tampoc es quedava curt.
Ai,
tot eren capricis
i faig andades
i, tot i que no fes massa mal,
es comportava com una criatura,
ara inaugurant un riu,
ara posant-se l'estrelleta de xerif,
ara...
Aquell any,
la comitiva tornava a la platja
amb el mateix ritual de sempre.
els cants místics
es confonien amb la sensació
de tenir el forat del cul apratadet,
no pel fet de fer l'ofrena,
sinó més aviat,
perquè algú havia deixat anar el rumor
que la bèstia es feia vella
i que potser es jubilaria
i...
i que potser deixaria de tocar
aquells que no sonen,
tot i que el vell més vell
dels vilatans havia sentenciat
No, hi ha cau sense bèstia!
I, per suposat,
hi havia cau
i bèstia,
la mateixa bèstia de sempre.
Els va sorprendre
la seva astúcia i energia.
Quan,
sense donar-los-hi temps
d'abocar la càrrega de barbies
de cada any
als peus del cau,
el deífic monstre
els ets i va
Aquest any
no n'acceptaré cap
de nina dels trons,
que si vull menjar plàstic
bé puc anar al McDonald's
o al restaurant a la teula
vull carn
fresca
femenina i virginal
Aila
Els pelegrins
es van mirar els uns
als altres
sabadors
que si volia verges
se n'hauria d'anar
al santuari de Torreciudat
però se'n van estar
de fer gracietes.
Ja començava tothom
a encongir-se d'espatlles
quan
una nena
rossa
amb ulls de princesa
vestida amb camisa
pura i blanca
tota ella descalça
va escapar del seguís
i sense cap mena de temor
fins a anar-se'n
fins als peus
de la bèstia.
Els pelegrins
no van poder sofocar
un crit
d'espant
que se'ls hi va enganxar
glaçat
a la gola
Mentre
el monstre
es mirava perplecs
la impertinència
d'aquella coseta
feta de carn
dona de gènere
i probablement
molt, molt probablement
verja
per priop
va dir el monstre
deixant anar
un nuvolet de fum
pels nassos
la nena
tremolava
no tant per l'experiència
de veure's a l'abast
del déu
sinó
per l'emoció
de ser l'objecte
d'interès
de tota la gent
que tremolava
pel temor
que la bèstia
s'ha encluspís
la pobra nena
a la fi
el monstre
va agafar pels braços
i va atensar-la
al seu pit
va abaixar
la terrible testa
i va somriure
la gent retrocedia
en veure-li
els ullals
la nena
només pensava
que potser
mai més
hauria de fer
els deures
del col·legi
i la gent
plorava
en silenci
el monstre
va obrir la boca
per rebre
amb reverència
l'ofrenda
del seu poble
i va ser
en aquell moment
en aquell precís moment
dos segons
abans de la caixalada
quan algú
va treure una màquina
de fer fotos
tipus una Hasselblack
va enfocar
i va disparar
a l'hora
que s'obria
l'obturador
va esclatar
un llampec
de llum
que va sorprendre
el monstre
es va veure allí
amb els peus
a l'aigua
agafant la víctima
retratrat
davant la mirada
dels seus indignes
servents
i aquella llum
li en va obrir
una altra
ja que de seguida
sense deixar anar
la nena
va dir
Tarragona
mullet per a mi
després
va deixar la nena
no sense abans
donar-li
unes plantofades
carinyoses
a la galta
la gent
va esclatar
en emoció
mentre li juraven
obediència
per com a mínim
quatre anys
i ell
el monstre
agafant
una nena Barbie
amb picardia
i no sense
un xic de concupiscència
es va retirar
a la seva cova
gana
ma gana
a la seva
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'agulla de l'agulla del Paller!
Sí?
Provem-ho?
Vinga!
Diu així!
Quina és?
Aquella bestioleta?
Que a cada pas deixa un tros de coeta?
Ai!
Ai!
Fins i tot la Silvia ha fet una cara estrenyada!
Perquè la Silvia habitualment les encerta a la primera o a la desena!
Però ara mateix s'ha quedat així amb un pam de nas com dient!
Quina deu ser aquella bestioleta?
Potser va de sociologia, va d'animals i això?
Potser va de bestiola!
Diu bestioleta Silvia!
Diu bestioleta!
Que a cada pas camina!
Deu fer alguna cosa!
Deixa un tros de coeta!
Jo recordo quan era més petit que a les sangartanes o sangartilles
de vegades les miràvem d'agafar i...
Ai! Ai! Ai! Ai! Ai!
Aquelles trapelleries que fèiem els tocaven per la cua
i l'animal com a mesura de protecció es desprenia de la cua i fugia
i no les podíem agafar mai de cap manera!
Podria ser una sangartilla?
Podria ser...
Ai! No ho sé!
Quin animal deu ser?
Quina és aquella bestiola
que a cada pas deixa un tros de coeta?
No sé si ho saps!
Ho sàpiguis o no ho sàpiguis
pots trucar-nos aquí al 24 47 67 a Cana Macana
a Tarragona Ràdio
per dir-nos com a mínim molt bon vespre!
I mentrestant,
la primera és de deute.
Què et sembla si comencem ja a sentir el nostre amic...
Cisa?
Sí!
Història certa dels set cels, set paradisos màgics i encantats.
Història certa dels set cels, set nius de pau, de glòria i de felicitat.
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat, el primer gran invent de la terrestreitat.
i el segon cel imaginat.
En una nit d'estiu a la vora del mar.
En una nit d'estiu a la vora del mar.
En una nit d'estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d'un mirall, reflexa les imatges d'un món lligat.
i el caracel és irreal, com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
com un oasi verd en un desert estrany.
si � bridre de l'inerenar.
com un oasi verd en un desert estrany.
del cel satec es engendrat dins del teu cap.
Potser és que avui era molt difícil
O potser que tothom se n'ha anat a escoltar Ojos de Brujo
I és que, sabeu, avui al Camp de Mart es dona la inauguració d'aquest certamen de curs, de films curtets
i que, a més a més, avui té el pòrtic, l'entrada, la presentació del grup Ojos de Brujo que presenten la seva nova composició
Ai, ai, ai, ai, o potser sí que era molt difícil això d'aquesta bestioleta que quan camina deixa la seva coeta
Mmm, cal posar-li fil a l'agulla, eh, perquè aquestes coses de les endevinalles no ho són tan senzilles com sembla
Però ara, ara deixem estar l'endevinalla, que no en diré pas la solució fins al final del programa
si me n'enrecordo per passar en el nostre conte
Avui el conte, el conte que us porto, es titula El Tresor de la Lluna
I és que ja sabeu que la meva flaca és la lluna i aquelles coses que passegen per dalt del cel
I que de tant en tant m'encanta agafar un d'aquests contes i llegir-me'l
i recordar les històries de la Lluna
Tant és així, tant és així, tant és així
que cada vegada que algú me n'explica algun de conte
on la protagonista o la segona protagonista o la tercera protagonista o un raconet del conte
estigui ocupat per la Lluna
jo m'assec i paro o ella, eh, i no me'l perdo, eh
I després, quan l'he acabat de sentir, me l'apunto i penso
Ai, ai, ai, ai, ai, què li ha passat en aquesta Lluna?
I per què ho va fer això? I per què ha anat cap aquí?
I per què li han dit aquestes coses? I com és que la Lluna...
Eh, no te'n valis, Agus
que avui hem de parlar d'una altra cosa, del Tresor de la Lluna
És un conte d'un tal Kurt Bauman
amb il·lustracions precioses d'Ivan Garschev
Aquest conte el podeu trobar a la col·lecció El rovell d'ou
i si el voleu llegir de primera mà
només us cal anar a la biblioteca de la vostra ciutat o del vostre poble
El Tresor de la Lluna
Ah, sí, sí que me n'enrecordo
Apaguem els llums
I després encenem la nostra espalmeta
Que tal l'espalmeta?
Ja es va fent petiteta, petiteta, petiteta, petiteta
I si ho teniu, bastonets, bastonets
d'aquells de fer olor, sí?
Que comença la història
Sí, senyor
Dalt de les muntanyes
Enmig d'un laberint de roques i barrancs
Hi ha un llac
Els barrancs són tan fondos que a dins sempre és fosc
Sols el llac resplendeix amb una llum clara
Diu la gent que de vegades la lluna baixa a la terra
Deixa el seu llarg camí pel cel i s'acosta al llac d'aigües glaçades per banyar-s'hi
Després s'espolsa les gotes d'aigua i un munt de pedres precioses i de pols d'or i plata
S'escampen per la vora del llac
És per això que d'aquest llac la gent en diu el llac de la lluna
Tot i que ningú no sap on és
Molts l'han buscat sense èxit
Alguns se n'hi han anat fent el fatxenda i n'han tornat ben moixos
I n'hi ha que no han tornat mai més
I se'ls ha donat per desapareguts
Fa molt de temps hi va haver un pastor que coneixia aquest lloc
Però amb qui n'hauria pogut parlar?
Vivia a les muntanyes amb les seves ovelles, molt lluny dels pobles i les ciutats
Per arribar a casa seva calia caminar tot un dia i una nit creuant boscos frondosos i passant per muntanyes
Qui podia, doncs, veure's amb cor de fer-ho?
Així, doncs, el pastor vivia a la seva cabana solitària amb l'única companyia d'en Borca, el Saunet
Les estacions venien i se n'anaven i el pastor cada vegada era més vell
A l'hivern, quan els camins estaven coberts de neu, el vell pastor s'escalfava a la vora del foc i en Borca el cuidava
Ja fa temps que vull ensenyar al meu net el camí del llac de la lluna, pensava l'avi
Potser li agradaran aquelles pedres tan boniques
Però ja no va tenir prou forces per fer-ho
I en morir, el vell es va endur el seu secret a la tomba
En Borca es va quedar sol
S'ocupava tot sol de les ovelles, però vivia content
Li donaven molta llet i de la llet en feia formatge
Quan baixava a ciutat, el venia i llavors comprava sal per a ell i per als animals
Collia pomes, peres i gers i en feia malmelada per a l'hivern
Cultivava cebes, alls i enciams
Per tot arreu hi havia ortigues i bolets per fer una sopa calenta
I també abundaven les herbes aromàtiques
Un vespre, en tancar les ovelles al corral va adonar-se que en faltava una
En Borca va agafar pa, un tros de formatge i un manat de cebes i va sortir a buscar l'ovella
Començava a fer-se fosc quan va arribar en un barranc profund
Li va semblar sentir un vel fluixet, desembarat, que venia de dins del barranc
Llavors es va estirar a terra i va treure el cap per la vora del barranc per mirar al fons
I va veure un llac brillant i a prop de l'aigua, petita com una puça
L'ovella, que el cridava amb els seus vels
En Borca va trobar un caminet entre les roques i va començar a baixar
Quan va arribar baix de tot, va sortir la lluna
I es va fer tan clar com si fos de dia
Al voltant del llac, tot s'entallejava i relluïa
Tot era ple de pedres precioses
Li van agradar tant que es va posar a agafar les més grosses i boniques
Si puc vendre les pedres de ciutat em podrà comprar una manta nova, una camisa i molta sal
I potser una esquilla per a cada ovella, així no es perdran tan fàcilment
Va pensar en veu alta
Sí, sí, sí, això, si sabessis com sortir viu d'aquí
Li van contestar
En Borca es va tombar
Darrere seu hi havia una guineu platejada, molt grossa i bonica
La guineu li va preguntar si tenia res per menjar
A canvi, et diré un gran secret
Li va prometre
Amb molt de gust et donaré el que porto
No és gran cosa, una mica de pa amb formatge i unes quantes cebes
La guineu s'ho va menjar tot amb molta gana
Llavors va aconsellar en Borca que marxés del lloc abans que sortís el sol
Quan el sol sigui dalt del cel
Les pedres t'ensegaran i ja no podries trobar el camí de casa
T'ensenyaré com sortir d'aquí
En Borca es va carregar l'ovella a les espatlles
Amb l'ajuda de la guineu aviat va ser dalt del barranc
Llavors va dir adéu a la seva nova amiga
I abans que sortís el sol, tornava a ser a la cabana amb l'ovella
L'endemà, en Borca va marxar cap a ciutat
A la plaça del mercat va posar les pedres a terra sobre un mocador
Amb la idea de vendre-les, però ai-les
Aviat se li van acostar als soldats del rei
I li van ordenar que els acompanyés
Se'l van endur al castell del rei
Que volia saber d'on havia tret aquelles pedres tan valuoses
El noiet els va explicar la seva història
Li van prendre les pedres
I en Borca no ho va poder fer res més que conformar-s'hi
Llavors, el rei va voler saber on era aquell llac misteriós
Però com que era difícil d'explicar
En Borca va començar a ca-ca-ca-ca-ca-ca-ca-ia
El rei el va amenaçar de llançar-lo al pou més profund de tots
Ple de serps i granotes
I així doncs, en Borca es va oferir a guiar el rei i els seus homes fins al llac
El rei va cridar dos dels seus consellers i tots junts es van posar en camí
En la foscor de la nit, mancava el cap per la ruta que en Borca els anava assenyalant
De tant en tant, aquells homes el feien muntar perquè tenien pressa
Havien passat una nit
I un dia
Quan finalment
Van arribar al barrang
Un altre cop va sortir la lluna i van brillar les vores del llac
I els homes es van posar a recollir pedres precioses amb avarícia
En Borca
No en va agafar cap
I es va quedar observant incrèdul al desfici dels altres
Llavors
Va recordar el consell de la guineu
M'ha estat
Hem de marxar abans que surti el sol
Si no, ens quedarem secs
Però el rei
En Pipat
Li va contestar
Au, toca el dos
Sé molt bé el que he de fer
En Borca, doncs
Se'n va anar sense dir res més
Deixant el rei i els seus homes a la vora del llac de la lluna
Quan va sortir el sol
Les pedres van enlluernar els homes
Que van deixar de veure-hi
Carregats amb els sacs plens de pedres
Van perdre's entre les roques i van caure al fons dels precipicis
Com que el rei i els seus homes havien deixat la ciutat en secret
Ningú no s'havia adonat que se n'anaven
Així, doncs
Ningú no va saber què se n'havia fet
I les vores del llac de la lluna
Van continuar resplendint amb la seva lluó misteriosa
En Borca
Hi va tornar una sola vegada
A buscar unes quantes pedres més
En va posar una al collar de cada ovella
Així les ovelles ja no es perdrien més
Fins i tot a la nit
La llum que irradiaven les pedres
Li revelaven on eren
En Borca
Va posar la resta de les pedres
A l'ampit de la finestra
A les nits de lluna plena
Feien tanta llum que es podia quedar
Fent talles de fusta fins ben tard
Sense entendre cap espelma
I quan la seva amiga
La guineu
L'anava a visitar
Podia veure la campana
Des de molt
I molt lluny
El tresor de la lluna que he ben guardat
La veritat
A mi m'ha semblat que aquest conte
Té a veure una miqueta amb les ambicions
Allò de
Voler-ho tenir tot
Compartir
Jo que sóc el més poderós
Mano i ordeno
I fixeu-vos
Fixeu-vos quin ús
Que n'ha fet l'orca
El Borca
Al final
A la fi d'aquesta història
D'en aquelles pedres meravelloses
Uf
D'orti de plata
Les posa de collar
Per les seves ovelles
I a l'ampit
Allà on s'arropengem
A la finestra
Per parlar amb els veïns
I les veïnes
Les té
I li fan
No solament de llum
Sinó també d'afart
Perquè quan arriba la seva amiga
La guineu
Aquella que li havia explicat
Amb aquella veu tan misteriosa
I tu com t'ho faràs
Per sortir d'aquí
Les guineus
Són molt espavilades
No ho sabeu
No és amb aquella veu
La guineu
Quan l'anava a visitar
Sabia on d'era
La cabana
D'en Borca
Només
Només
Només
Llança per la
Lluísó
De les pedres
El tresor de la lluna
El tresor de la lluna
És un llibre
Del senyor
Kurt Bauman
Que fixa't
Us enlligeixo una miqueta
Això surt al final del llibre
Va néixer l'any
1935 a Suïssa
Ja té anys
Ja té anys
Molts
De petit el seu somni
Era ser mariner
Però de fet
Va començar a treballar
Fent d'aprenent d'orfebre
En quatre anys
D'aprenentatge
Aquell somiador
Es va familiaritzar
No tan sols
Amb l'ofici
Sinó també amb la realitat
I va decidir fugir-ne
Escapant
A una illa noruega
Allà va fer de pagès
I es va posar a escriure
Estar-se'n a Suècia
Finalment tornar a Suïssa
On es preparar
Per entrar a la Universitat de Zurich
I es llicenciar en Humanitats
Mentre estudiava
Va donar classes a instituts
Es va casar
I va tenir fills
Un nen i una nena
Després va treballar
Molts anys com a editor
I es va dedicar a escriure
Obres de teatre
Contes il·lustrats
I cap al final de la seva vida
Poesia
I bé
Es va morir
Es va morir l'any 1988
Vull dir que ja no podrà escriure
Més contes deliciosos com aquests
Ei
Ei
Ei
Que ara ens n'hem d'anar ja
Amb els nostres contes
Del món
Sí
Doncs venga
Tingueu molt bona nit
Feu petons per tot arreu
Netejeu-nos ben bé a les dents
I fins la setmana
Vinent
Yo no sé muchas cosas
Es verdad
Digo tan solo lo que he visto
Y he visto
Que la cuna del hombre
La mecen con cuentos
Que los gritos de angustia del hombre
Los ahogan con cuentos
Que el llanto del hombre
Lo taponan con cuentos
Que los huesos del hombre
Los entierran con cuentos
Y que el miedo del hombre
Ha inventado todos los cuentos
Yo sé muy poques cosas
Es verdad
Pero me han dormido con todos los cuentos
Y sé todos los cuentos
Tots els contes
A Cana Macana
Els dijous a la nit
A mi si em demanessin
Que és un TAE
O alguna cosa similar
Diria
Doncs mira
Són tres sigles
I no sé ben bé
Què és el que signifiquen
Ara
Ara bé
Si a mi
Em preguntessin
Què és el que
Ha significat
Relacionar-te
Amb una sèrie
De nois i noies
D'un institut
De reus
Què és el que
Ha estat de profitós
I no profitós
Amb ells
Probablement
Sí que
En podria parlar una mica
Perquè un dels fruits
D'aquesta relació
Meva
Amb aquest institut
De reus
Ha estat
Aquesta petita gravació
Que avui us portarem
Gravació que per ser
La setmana passada
Vam mirar d'inclora
Dintre del nostre programa
Però
Que vam haver d'escapçar
Però
Avui sí que us la passarem
Tota sencera
Què és això?
Doncs mireu
Durant
Durant
El transcurs
D'aquest curs
He tingut l'oportunitat
De ser en un institut
Per explicar contes
Contes tradicionals
Alguns d'ells
Catalans
D'altres
Potser
No tan catalans
Però
Sí que
Explicats
En català
I en qui els explicava?
Doncs
Pareu-ho
Ell els explicava
A nois i a noies
Que en un principi
Feien
Aproximadament
Un any
Que eren aquí a Catalunya
És a dir
Que difícilment
Podien entendre
Ben bé
El català
Nois i noies
D'arreu del món
Que
Per bé
Que anaven
Al seu institut
O als seus diferents instituts
Havien
En certa manera
De millorar
D'aprofundir
En el coneixement
Del nostre idioma
I
Senyors i senyores
Senyors i senyores
Realment penso
Que han aprofundit
I
Han entrat
Dintre del nostre idioma
El català
D'una manera
Que particularment
Em va emocionar
Avui
Una mica
D'aquest
Resum
Una miqueta
D'aquesta
Experiència
D'aquests nois i noies
De l'institut
Gaudí
De reu
L'avi i el fantasma
Això era
Un home
Vull que tenia un fill
Vuit net
D'aquí
D'aquí
D'aquí

Una luna rodona

Tenia una dona
I un fill
Fantasma
També esclava

D'aquí
Va dir al fantasma
Encarrego
Al meu fill
Que et mati
El fill
Va començar
A molestar
L'avi
En forma
De cordè
Gran
L'avi
Va treure
Una corda
De ferro
Per posar-li
Al col
I va dir
L'avi
Jo aquest any
Faig la festa
Amb el teu fill
I la dona
Es va posar
A plorar
L'avi
Va dir
Ara no ploris
Dona
Porta'm un cordè
I jo deixaré
El teu fill
La dona
Va portar
Un cordè
I l'avi
Va deixaré
El fill
I en aquel moment
La dona
Va enamorar
De l'avi
Perquè l'avi
Era un home
Fort
I valent
L'avi
Va dir a la dona
Sur de casa
Mi va
Para la dona
Estaba molt enamorada
Dele
I va dir
Que et boz
Casar
Mi
L'avi
Va caia
Mort
Li va fer
Pena
La dona
Perquè estava molt sola
Amb el seu fill
Va acceptar
I van ser marit
I molè
Però els seus nets
I el seu fill
No veien la dona
Perquè era un fantasma
Només l'avi
La veia
El fantasma
Viu en un presseguer
Que agrada molt
Als seus nets
Precisament
Per això
La dona
Està gelosa
Van ser
Mors anys
Junts
I l'avi
I l'avi
Després
Va morir
I el seu fill
Va vendre
Al camp
Però el fantasma
Va continuar vivint
Al presseguer
D'aquest camp
Molt bé
Ja
Aplaudir
Fàtima
Molt bonic
No?
Escolta'm
Digue'm una cosa
D'on l'has treta
Aquesta història?
La meva mare
Va contar
Quan era petita
La teva mare
Te la va explicar
Tu
Quan eres petita
I la recordaves
De quan eres petita
O te l'ha tornat
A explicar
Sí
Vaig recordar
Poc a poc
Per escriure
Aquest conte
No recordava
Exactament
Tot
Però
T'ajudava una mica
La mare
Veig que en aquest conte
Hi ha una cosa
Molt important
Que és el cordel
Que és una part
Molt important
Del Marroc
Del Marroc
Què és exactament
Aquesta festa?
És una festa
Fa un an
Cada any
Amb la família
I tallen el col del cordel
Fent la festa
Amb carn
Per celebrar
Aquesta festa
Del cordel
Fàtima
Doncs moltes gràcies
I
Enhorabona pel teu compte


Va anar


Vaigar
Va trobar la seva germana
I tots dos
Molt contents
Van anar cap a casa
Molt bé
Elena
A tu també una pregunta
Primer digue'ns
Elena
Tu d'on ets?
En quin país ets?
De Rússia
De Rússia
I quan parlem de la...
Tu com ho pronuncies?
Baba Yaga?
Baba Yaga
Perquè aquí
Esclar diem Baba Yaga
Ja veig que hem de dir
Baba Yaga
Parla'ns de la Baba Yaga
Que és especial
Qui és la Baba Yaga?
En russo
Baba és àvia
I Yaga
És el seu nom
És una àvia
Molt
Molt poderosa
Que veu al bosc
En una casa
Una casa
Que té
Les potes de gallina
És una mena de gruix
Em fa l'efecte
Més que una àvia
Que una àvia
I té moltes aventures
A més a més
D'aquesta
De voler posar els nens
Dins de la pala
Per fornejar-los
Sí
Hi ha moltes
Hi ha moltes
És molt famosa
De veritat
Sí
Perquè la Baba Yaga
És un personatge
Molt típic
Al nostre programa
De Cana Macana
I avui hem tingut la sorte
Que una persona
De Rússia
Ens ho pugui explicar
Et podria
Demanar una cosa
Tu ens podries llegir
Ni que fossin
Dues frases
Dues ratlles
D'aquestes
En rus
Podries traduir-ho en rus
Com sonaria un conte
De la Baba Yaga
En rus
Sí
Sí
Que diu
Que Baba
És sàbia
I Yaga
És el seu nom
I ens podries dir
Una mica això en rus
Hi havia una vegada
Una família
Que diu en rus
Sí
i la va ballegar en rus, amb la Helena.
Moltes gràcies, Helena.
El lobisomens.
Hi ha una legenda que diu que quan una dona té sis filles
i el seté es un noi serà un lobisomens.
Al lobisomens li agrada menjar las personas.
Cada nit de luna plena,
el surte al carrer per poder menjar las personas.
El lobisomens es un homo normal,
mientras es de día,
pero quan es fa de nit
y es luna plena,
es transforma en un homo totalmente diferente.
Quan es transforma en un lobisomens,
el sol coso queda
plé de cabellos
como si fos una closca,
perquè elli no camina
com las personas,
camina com un gozo.
El sol coso queda ben,
queda tot peludo.
Las personas perciben
que aquest homo es un lobisomens
diu que elli camina malament.
La selva veu
es mundo estranho.
Quan elli ataca las personas,
las selvas dents
quedan plenas de troços,
de robas.
Per això,
cuando una dona
ya ten sis filhas
y queda embarazada,
ya bole saber
que será el fill
que porta la planta.
no sabe comprender
El negrín del pastoreo
y había un noi
que trabajaba
per un home
al campo.
Aquest home
era mandulente
amb els seus criats.
Aquest noi
es deia negrín
al pastoreo.
Aquest noi
treballava
buscando
els caballos
del campo.
Cada nit,
el negrín
al pastoreo
anava a buscar
els caballos.
Per un dia,
no va a trovar
a buscar un caballos
i aquest caballos
era el preferit
del home.
Como que aquel
home era tan dolent,
va a matar
el negrín
de tanto
que le va a pegar.
Després
de matar
el negrín,
el home
va a lanzar
a su cos
en un formiguer
perquè las formigas
se l'emengessin.
Dio
que quan
tu has
de buscar
un caballos,
pense en aquest
conto
que el negrín
te ajudará.
i també
diuen
que quan
penses
en aquest
conte,
al mateix
temps
que busques
un caball,
veuràs
el negrín
damunt
d'un caball.
Molt bé.
Deia,
parla'ns una mica
d'aquests
dos contes
que has portat.
Són del Brasil.
Sí.
I tu
com
els saps?
Que te'ls han explicat
o els has llegit?
No és
ben un conte,
és una
llegenda
que
tots
saben.
de l'home
allò,
per l'obisomen,
és algú
que corre
pel Brasil?
Sí,
diuen
que és
de veritat,
no sé.
Sí,
tu l'has vist
mai?
No,
les persones
diuen
que hi havia
un home
que sembla
amb un obisomen.
Doncs,
molt bé,
Leia,
moltes gràcies,
ens ha agradat molt
els teus contes.
l'has
de
l'has
de
l'has
de
l'has
de
L'has
engañat
per la
Guinéu.
Això
era
i no
era
un
senyor
que
va
anar
un
dia
a
pescar.
Va pescar molts peixos i ells va posar el seu coche, que era ambremolc.
Quan anava cap a casa pel camí, va trobar una guineu que semblava morta, però no estava.
La guineu quan va veure el coche amb peixos, ells va fer passar per morta.
El senyor quan va veure la guineu morta, la va agafar perquè la seva dona volia fer-se un abric en pel de guineu.
Va posar-la morta junt amb els peixos.
L'animal, quan va sentir l'olor del peix, es va desperta, va obrir la porta del remolc del coche
i va treure els peixos un per un i ells va portar tots a casa seva.
Quan el senyor va arribar a casa, li va dir la seva dona, que estava molt content,
perquè, amès de tenir un munt de peixos, també tenia una guineu morta.
La dona es va posar molt contenta perquè sabia que ara ella es podia fer un abric,
de pel de guineu, així combulia.
Mentre estant, la guineu va arribar a casa seva amb tot el peixi i em va fregir una mica.
Com que ella vivia en un bosc, va fer una olor molt bona.
Per davant de casa seva passava un os.
Ell va demanar a la guineu un tros de peixi i ella, com que està endulenta,
no li va adunar i li va dir que si vol menjar peixi, a d'anar a un lloc en mig del bosc.
Com que feia molt de fred perquè era ivern, el lloc era gelat.
Li va dir que fiques la cua a l'aigua, igual que va fer ella, i així tindrà peixi com bulghi.
L'os, com que era una mica beneit, va escoltar tot el que li va dir la guineu.
Va anar a un lloc gelat en mig del bosc i va introduir la seva cua a l'aigua.
Va esperar mitja hora i després va treure la cua tota gelada.
Com que va fer l'esforç de treure la cua, com que era tan gelada, es va trenca.
I així, l'os es va quedar sense cua i clar, sense cap peixi.
Va ser engañat per la guineu.
Molt bé.
Anna, molt bé, eh?
Escolta, m'és per això que els ossos no tenen la cua.
O la tenen molt curteta.
Sí, la tenen curteta.
És un conte popular de Romania.
Sí, és popular.
S'explica per tot arreu. I a tu qui te l'ha explicat?
La meva mare, quan era petita.
Quan tu eres petita. Què te n'explica ara, de contes?
Ara ja no t'agraven aquests contes.
Ara altres contes.
Escolta, en recordes més, tu, del teu país, de contes?
O només recordes aquest?
Sí.
Sí? Encara que no ens ho expliques. Algun?
Més.
Sí, algun títol, per exemple.
Algun títol.
Era un avi que tenia una filla.
La seva dona també tenia una filla.
Però la filla de l'avi era molt treballadora.
I la filla de la dona no.
Ja està bé, ja està bé, no?
Ja ho veieu que aquí a Cana Macana
també estirem de la llengua quan podem
i el que més, més, més, més ens agrada
és quan ens expliquen aquestes petites cosetes.
Anna, moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres
igual que les teves companyes
que avui han participat aquí a Cana Macana.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Els heu sentit, no? Era una gravació. Els vam tenir aquí. Van estar una estona amb nosaltres, repassant, remenant els estudis de la ràdio, i tenim una trucada. Hola, molt bona nit.
Hola, bona nit. Què tal? Soc l'Antònia Robert. Hola, Antònia. Hola. Què ens expliques?
Doncs no res. M'has dit abans, l'endivinalla, si no és per dir l'endivinalla, almenys per dir bona nit.
Doncs fantàstic, Antònia.
I a més, vull felicitar a totes aquestes noies que han estat explicant aquests contes. És fantàstic.
Les has sentit desbé?
Doncs sí.
Escolta, em va ser molt emocionant perquè van fer un treball, doble treball, primer perquè són de fora i després perquè s'ho van prendre amb molt entusiasme.
Això té molt de mèrit, eh?
Antònia, va, digue'ns la resposta.
És que no, no sé.
No la saps, la resposta? He donat pistes, eh?
És que re, trucava per això, eh? Per felicitar.
Per tota aquesta gent.
És ben bé un animalet o no?
No és un animalet. Jo he donat pistes, eh? Perquè he dit, poseu fil a l'agulla, treure l'agulla del paller.
Quin és aquell animalet que quan camina deix la seva cueta? Aquella bestioleta que quan camina deix la seva cueta?
Buah, doncs és que això ara no em ve present. Jo més que res pensava, doncs, amb un reactor, un avió que va deixant la cua.
Antònia, no tan espectacular. Va més aviat de coses de cosir. Quina és aquella coseta, aquella bestioleta que quan camina deix la seva cueta?
Quan era que de cosir jo, en sé.
I amb què cosim?
Amb una agulla.
Amb una agulla? Sí.
I un fil que va deixant la seva cua, el seu rastre. Doncs l'agulla i el fil era la resposta d'avui.
Antònia, però gràcies per trucar-nos, eh?
Ho he dit jo, Sílvia.
Antònia, doncs molt bona nit.
Gràcies per estar amb nosaltres a Cana Macana.
Vinga, bona nit.
Els nois i les noies de l'Institut Gaudí.
No voldria cloure aquest programa sense recordar els seus noms.
I per suposat el darrere d'anells, l'Olga i la Sara, que han fet possible que aquesta petita il·lusió,
de tenir veus, paraules, històries de diferents llocs del món, siguin possibles aquí.
Amb un programa com aquest, de contes.
Un programa que es diu Cana Macana i que està al servei de la il·lusió.
Per què no?
Doncs sí, amb els pets els volem acomiadar.
I és que amb els pets també vam tenir molt bona relació.
els nois i les noies d'aquest institut de Reus.
I jo, jo que mai havia cantat el Bon Dia, jo que mai havia ballat el Bon Dia, aquell matí ho vaig fer.
I ben, ben, ben a gust.
Avui ha estat un programa força especial.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Perquè hem pogut tenir, tenir, tenir, tenir aquesta gravació que l'altra setmana no vam poder acabar,
però que avui sí que l'hem ofert completa, la dels contes dels nois i les noies de la TAE, de l'Institut Gaudim de Reus.
També hem tingut la companyia a la distància de l'Antònia Robert, que ens ha parlat una estona.
I després, doncs, ho sabeu, els contes, les il·lusions, la fantasia i tot allò que vulgueu aquí a Cana Macana.
Els controls, la Sílvia, que pedassa i apedassa el que convingui.
I que us ha parlat, l'Agust, que desitja que o Cana Macanegis força bé.
Vinga, tot i que et diguin bon dia, disfruta de la nit, que és hora que surtis al carrer.
Telefrasca sual, esperem que demà faci també un molt bon dia.
Adeu, des d'aquí, de Tarragona Ràdio.
Cana Macana, tots els dijous i els diumenges repetit a la mitjanit.
Txau.
El vell mig de la plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol,
que remudem regales, transgafarades del que vol.
I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall.
I amb els pares preguntant, quants dies més té de regar.
Bon dia.
Ningú ho ha demanat, però fa bon dia.
També el nostre cap, un sol, ben i el solet,
il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Nens disclan, un lop i xundegar,
veïnes que un cop has passat em critiquen.
Gent ensant la brossa d'amagat
i un retardat que amb un esborret no se't mira i diu
Bon dia.
Bon dia.
Ningú ho ha demanat, però fa bon dia.
També el nostre cap, un sol, ben i el solet,
il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Bon dia.
Ningú ho ha decidit, però fa un gran dia.
També el nostre cap, un sol, ben i el solet,
il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
I fa un bon dia.
Un solet, el·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
de la gent.
Un solet, el·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Lattes, el·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.