Comencem el programa d'habaneras,
habaneras desde el balcó.
Ya me hablo en la bahía, con el viento en libertad,
de callos y de manglares, de guajiros y palmares,
voy así de su amor.
Ernest Morató, de Calella, de Palafrugell, funda l'any 1966
el grup Por Bo, amb l'ajuda i suport del mestre Frederic Sirés,
l'autor de La Gavina.
Des d'aleshores, aquest grup no ha deixat el món de l'habanera.
Escoltarem avui cançons de l'últim treball enregistrat l'any passat,
de Carles Casanovas i Josep Bastons,
Amor perdut.
S 테xtreire
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quin torment, quina creu, més feixuga.
Una dona com aquesta em torna boig.
Amic meu, t'has empornat al meu calmarí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pessigolletes al cor, aquest CD de Porvó,
és un recull de cançons de taverna,
lloc on l'avenera i altres gèneres musicals,
com el balset, el bolero, el xotís, etc.,
s'interpretaven cada dia cantats pels mariners i pescadors,
lletra de Martí i Pol i música de Josep Bastons,
porvó canta Negro Abelardo.
Negro Abelardo
Era fino altanero y gallardo como un belgantí

Justito Abelardo, negrito Abelardo gentí
Negro Abelardo
Era fino altanero y gallardo como un belgantí
Negro Abelardo
Sesteaba, mascaba tabaco y vivía feliz.
Negro Abelardo
Negro Abelardo
Siempre estaba tranquilo y de sueño dejándose amar
Pero un día negrito abelardo
Pero un día negrito Abelardo llegó una negrita menuda y bonita
La negrita menuda y bonita el negrito Abelardo lo hizo derretir
Pobre Abelardo
Pobre Abelardo
Trabajar de sol a sol
En la manigua
Por un poquito de amor
Pobre Abelardo
Trabajar y trabajar
Para que su negrita
Descanse junto al palmar
Ya no eres fino, negro Abelardo
Ya de tu barco, barco de siestas, no eres capitán
Negro Abelardo
Es tu destino
Ganar platita como un catalán
Negro Abelardo
Era fino, altanero y gallardo
Como un bergantín
Negro Abelardo
Sesteaba, mascaba tabaco
Era el rey de los ocios más caros
Sesteaba, mascaba tabaco
Y vivía feliz
Feliz
D'entre la gent gran o la d'edat mitjana
O mitjana edat, millor dit
Qui no recorda aquella botigueta on hi havia de tot
Sempre, sempre trobaves en ella
El que anaves a buscar
Des de...
Però millor, ens ho explica, per bo
D'Antoni Mas, el Xotís
Que, per cert, no és natural de Madrid
Sinó que és una derivació
D'una dansa practicada a Alemanya
I atribuïda a Escòcia
La botigueta
Es per a drap
Mitjos confins
I a miradures
Per als més petits
Bacallà sec
O remullat
I matapusses
Per al gos
I al gat
Sisplau, nena
Fes com a cantramuntana
Que demanes
I no et diuen mai
Que no
Digue'm què vols
Que t'ho daré
Segur que en tinga un cantó
L'altre del carrer
Un guent de l'acet
Sulfat i perfum
Xerop per l'atons
Carbolo per llum
Fil d'empelomau
Botons de sotana
De capellau
Guàrdies civils
Midor i vernís
I es perdenyes
Per ballar el Xotís
Està ben vist
I comprovat
Tens millor gènere
Que cap supermercat
Pot-te-li doncs
Flit pels mosquits
I mitja lliure
De cigrons pollits
Crema pel cutis
I sotal
I una guinaldo a la riba
Nadal
Si es plau nena
Fes com a cantar a muntana
Que demanes
I no et diuen mai
Que no
I digue'm què vols
Que t'ho daré
Ja que amb aquest xotís
M'ho has demanat tan bé
Un guent de la set
Sulfat i perfum
Xerop per l'atons
Caraburo
Fils d'en Palomar
Botons de sotana
De capellau
Guàrdia de l'atons
Guàrdia civils
Midor i verniss
I espardenyes
Per ballar els xotis
Està ben vist
I comprovat
Tens millor gènere
Que cap supermercat
Que cap supermercat
Opta-li doncs
Flit pels mosquits
I mitja lliure
De cigrons pollits
Crema pel cutis
I sotal
I una guinaldo
A arribar
Nadal
Sisplau
Nen
Et fes com a
Cantar a montar
Que demanes
I no et diuen mai
Que no
I digue'm què vols
Que t'ho daré
Ja que amb aquest xotís
M'ho has demanat tan bé
Sentirem ara
Una manera popular
Amb la lletra
Escrita en femení
Per què diu
Decirle al dueño mío
O mirarte reclinada
Va ser una dona
Qui la va escriure
O un home
Pensant
Que la escribía una dona
Sigui
Al que sigui
Autó
O autora
Por vos canta
Yo anhelo
Vida mía
Yo anhelo vida mía
Cruzar por la pradera
Sintiendo el aura leve
Brotar en terredor

En tu taller
Gentil
Gentil con la palmera
Con la palmera
De decirle al dueño mío
Yo muero por tu amor
Yo muero por tu amor
Yo quiero ver tus ojos
Ver en tus miradas
Los mágicos destellos que brillan un edén

Te reclinan
Tu perfumado aliento
Bríndame tú también
Tu perfumado aliento
Bríndame tú también
Una cançó catalana
Molt maca ens arriba ara
Música de Josep Rivas
I lletra de Poal Aregall
Canta por vos
Pel teu amor
Rosó
Amb la llum del teu mirat
Has omplert
Has omplert
La meva vida
Si em poguessis estimar
Ma il·lusió
Fora complida
I viuria tan content
Que en mon rostre
S'hi veuria
La llum
La llum
De l'agraïment
I a tota hora
Et cantaria
Una cançó
Pels teus raons
Que ja mateix
Et paria
I una cançó
I una cançó
Pels teus raons
Per aquest mig
De tants escolls
Ells fossin la meva guia
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Llum de la meva vida
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
No desfacis mai il·lusió
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Llum de la meva vida
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
No desfacis mai il·lusió
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
Rosó
I és un dolly de poesia que s'assembla en el cel
i el cor ens dona alegria.
Doncs jo que en sóc presoner un dia i un altre dia
i és que mi trobo tan bé, Roser, la meva Roser,
volgues fer-me companyia.
Rosor, rosor, llum de la meva vida,
Rosor, rosor, no desfacis mai il·lusió.
Rosor, rosor, llum de la meva vida,
Rosor, rosor, no desfacis mai il·lusió.
Rosor, rosor.
Envia un missatge avui, és ràpid.
Telèfon, fax, e-mail...
Abans era com més romàntic a través d'una u.
Tornem, doncs, a l'ahir per uns moments
i ho farem en el balset de Sant Martín, Golondrina Mensajera.
GOLONDRINA
GOLONDRINA
Golondrina, golondrina, tú que vas cruzando el mar,
Dale un abrazo a mis padres, que allí en la Argentina están.
Y si tú les ves llorando, tú les debes consolar.
Diles que aquí en nuestra tierra, nunca les podré olvidar.
Que bonitas, que bonitas, que son las olas del mar.
Cuando voy en mi barquita, que unas vienen y otras van.
Los gluceos y la luna resplandecen sobre el mar.
Y yo sigo navegando con este alegre cantar.
Que bonitas, que bonitas, que son las olas del mar.
Cuando voy en mi barquita, que unas vienen y otras van.
Los gluceos y la luna resplandecen sobre el mar.
Y yo sigo navegando con este alegre cantar.
Y yo sigo navegando con este alegre cantar.
Les barques han estat presents sempre en les lletres de les habaneres.
Abandonades, xiques, barquetes cuidades per la mar.
Por vos, ens en porta una altra barca.
Lletra del poeta menorquí Tófol Mus i música de Josep Bastons, la barca de Suro.
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
A l'època que les habaneres ja són conegudes en el nostre país, al segle XIX,
s'inaugura a Tarragona l'Ateneo Tarraconense de la classe obrera, el 1863,
i arriba al primer tren que fa el trajecte Barcelona-Tarragona, 1865,
i el mateix any de l'arribada del tren es fundar el teatre principal i los campos de recreo,
de l'últim treball de Porvó, que és el que avui estem escoltant, d'Ortega Monasterio Vicincho.
Vicincho
Música
Al control Núria us ha parlat Xavier, fins al diumenge, a Tarragona Ràdio, a l'espai, a Baneras, des del Balcó.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música