Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En un altre àmbit sembla que s'han esveït les pors per les qüestions legals i contributives que de fet afecten totes les entitats en general, però potser l'amenaça no és tan important com podia semblar.
Allò que no ha millorat és la sensació de solitud, de cansament que ara afecta els capdavanters de les entitats, com no ho havia fet mai.
Tant de vol nou any, partint nous suports i més valents a aquestes activitats, pel capdavall són els que fan possible que tot aquest tinglado, sempre mata l'expressió, que ens ocupa cada dissabte.
Bon dia i moltes salutacions des dels estudis a l'Avinguda Roma de Tarragona Ràdio.
Tal com l'Àngela ha dit, avui us oferirem l'últim programa, un dos i seguit, del 2003.
Esperem oferir-vos tota una hora plena de notícies i música molt interessants.
Des d'ara i fins la una en directe us parlem l'Àngela Tessa, el control tècnic la Núria i com sempre comencem oferint-vos el sumari.
I començarem el programa després de la primera sardana, la primera peça musical de l'espai.
Això sí que és obligat i invariable amb l'agenda.
Una agenda que un cop més ens demostra que, tot i que ens trobem en temporada baixa,
hi ha activitats fins l'últim dia i fins al primer dia, recordeu, tot i que no ho direm a l'agenda d'avui,
perquè ens queda una mica lluny, només com a cosa anecdòtica,
que hi ha ballades des del precís moment que surt el sol el dia 1 de gener.
El Cap de Creus és un cas emblemàtic.
Comencem, doncs, aquest programa on també us parlarem d'un instrument curiós, atípic,
segur que molts dels coneixen fins i tot, com és el carrilló,
que també pot i ho fa, de fet, interpretar sardanes.
Parlarem també d'una novetat bibliogràfica, un nou llibre,
que parla d'un instrument molt peculiar i molt característic de la cobla, el flaviol.
Parlarem també de la qüestió documental d'una persona que treballa recollint dades i aspectes curiosos,
també, de la cultura popular i tradicional,
i que ha fet una donació a una siu prou important.
Això i la música ens acompanyarà fins a la 1 de la tarda,
en aquesta edició de l'1 2 i seguit,
en el qual, com suposo que ho haureu pogut notar,
tenim espectadors aquí a les Estudis de Tarragona Ràdio
que estan acompanyant-nos aquí mentre fem el programa.
I aprofito l'oportunitat per recordar
que si algú de vosaltres ens vol acompanyar,
doncs ho pot fer,
com també una oïdora, per cert, bastant jove,
que tenim aquí avui amb nosaltres.
I doncs comencem amb música.
Al llarg de la història de la Sardana hi ha hagut molts compositors
que han arribat a aconseguir els nivells de qualitat en les seves creacions.
Alguns han evocat la seva inspiració i la seva tècnica
en les composicions que han anat creant,
procurant no veure's condicionat
per cap necessitat d'arribar al màxim de públic.
Naturalment, això ha dificultat la divulgació de la seva obra,
que, d'altra banda,
té l'interès de ser el fruit de la creativitat
lliure dels seus autors.
Un d'aquests compositors va ser el Ripoller Honorat Vilamanyà,
les sardanes del qual poques vegades s'interpreten
fora de les sales de concert,
i encara no massa assiduament,
que es tracta de sardanes que representen
un gran compromís per la coula.
Hi ha excepcions, però,
que en el cas de Vilamanyà vol dir, sobretot,
una sardana molt estimada a la seva població, Ripoll.
Es tracta de Ripoll Vilacontal,
una peça que, tot i que és molt més assequible
que el conjunt de l'obra d'aquest autor,
manté les característiques que hem esmentat.
Estrenada l'any 1945,
ha esdevingut una mena d'himne per la població
i ha estat enregistrada moltes vegades.
L'última versió que coneixem pertany al disc
publicat enguany amb motiu del nomenament de Ripoll
com a ciutat pubilla de la sardana.
Ripoll Vilacontal la interpreta la coula salvatana.
L'última versió que coneixem pertany al discurit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!

!
demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
El Flavió i el seu inseparable tamborí són objecte d'un estudi exhaustiu que ha portat a terme Jordi León, un dels més destacats mestres d'aquest petit instrument, però que alhora és un dels més arreglents.
a diversos aspectes de diversos aspectes de diversos aspectes de la tradició musical catalana.
Es tracta del mètode bàsic per a l'estudi del flaviol i el tamborí, que s'acaba de publicar i que té com a objectiu primordial posar a l'abast dels actuals i futurs flaviolaires de Cobla, una eina de treball amena i alhora rigorosa, amb un interessant compendi de nocions tanques.
que s'empendi de nocions teòriques i exercicis pràctics.
Es tracta d'una obra destinada a omplir el gran buit existent en el terreny del material didàctic per a flaviol i tamborí i que forma part de la col·lecció d'instruments tradicionals catalans, Mètodes, que publica l'editorial Dinsic, en coedició amb el centre de promoció de la cultura popular i tradicional de la Generalitat de Catalunya.
El primer volum d'aquest treball realitzat per Jordi León contempla des dels conceptes generals com poden ser els antecedents històrics del flaviol i el tamborí, la descripció i nomenclatura, les variants i utilitzacions d'aquest instrument o la seva neteja i conservació,
fins a un detallat recull de recursos tècnics interpretatius, sense oblidar altres aspectes essencials per a la iniciació a la pràctica musical.
El segon volum inclou una àmplia proposta d'exercicis i estudis progressius per tal d'assolir des dels nivells interpretatius més elementals fins als més virtuosístics.
Aquest treball resulta útil i d'interès tant pels estudiants de tots els nivells, inclosos els autodidactes, però també pels que es dediquen a la docència i fins i tot pot esdevenir una interessant font de consulta pels estudiosos i per a les persones encuriosides en el camp dels nostres instruments autòctons.
Les aportacions que aquest mètode fa, en aquest sentit, inclouen un recull de 20 melodies tradicionals per a flaviol a diverses veus, així com un interessant apèndix,
entre altres qüestions, on pot trobar moltes dades sobre prestigiosos flaviolaires, constructors dels instruments i altres consideracions per a una millor coneixença del flaviol i el tamborí.
Dins el projecte editorial en el que ja va aparèixer el mètode bàsic per a l'estudi del Tible, escrit per Francesc i Joan Elias,
i que es completarà preparament amb el mètode bàsic per a l'estudi de la tenora que s'encarrega d'elaborar Jaume Vilà i Figueres.
També es preveu la publicació d'un quadern de repertori per a flaviol i tamborí preparat pel mateix autor del mètode que ara s'acaba d'editar, en Jordi León.
Igualment, sabem que el fiscornaire Juret Moliner, actualment integrat en la plantilla de la Cobla Orquestra Meravella, està treballant en un mètode de fiscorn.
Cal dir que dinsig, publicacions musicals, també ha editat enguany l'obra de Joan Lluís Moralera de Quintet de Cobla,
amb els dos temps, preludi i tema amb variacions, escrita per encàrrec del 20è curs internacional de música de Cervera a Bellpuig,
promogut per la càtedra Emili Pujol.
Aquesta obra està destinada a un conjunt d'instruments de cobla,
integrat pel fiscorn, fa viol i tamborí, tenora, tible i trompeta,
i fau estrenada a l'agost del 2001 a Bellpuig.
I ara tenim el plaer de poder felicitar un company en les tasques d'informació de la cultura popular i tradicional que ha estat premiat.
Es tracta del programa Amunt i avall, que realitza i presenta Juanjo Junquera,
i que emet com ràdio cada dissabte i diumenge de 7 a 8 del matí,
que ha rebut el Premi Ateneu 2002 als mitjans de comunicació professionals.
La Federació d'Ateneus de Catalunya va instituir l'any 1989 els Premis Ateneu
amb la finalitat d'estimular la creativitat, l'originalitat i l'esforç tenars
a les tasques de promoció, difusió i revitalització del món de la cultura a Catalunya.
Segons l'acte del jurat, el premi va ser atorgat pel seu contingut estrictament cultural,
on també es fa ressò de les activitats culturals i tradicionals de les entitats catalanes.
També van ser guardonats en aquesta edició dels Premis Ateneu
les Bar d'Ensaire de Figueres, en l'apartat de dansa,
i l'Associació per la Difusió del Folclore Adifolc en el de Tradició.
I acabem aquest bloc de notícies amb una que fa referència
al folclorista reusenc Josep Bergalló, infatigable i estudiós de les danses tradicionals,
sobretot en les comarques meridionals,
i director de les bars Ramon Dolzina de Vilaseca.
Recordem que en guany va rebre la medalla El Mèrit a la dansa catalana
que atorga l'obra del Ballet Popular a motiu del Dia de la Sardana.
Tal com es va dir en aquella ocasió, es volia reconèixer la seva tasca en el món dels esbars
com a fundador i col·laborador de diversos esbars d'Ensaires,
recopilador i restaurador de valls i danses tradicionals,
especialment en l'àmbit de les comarques tarragonines,
i també per la seva vessant divulgadora a través de la seva activitat
com a conferenciant i escriptor,
amb especial esment a la col·lecció de llibres,
valls i danses de les comarques de Tarragona.
Ara, Josep Bergallós notícia perquè ha cedit a l'arxiu del Teatre Fortuny de Reus
una col·lecció de 72 textos de diversions diferents de pastorets
que ha anat recollint per arreu de Catalunya.
Es tracta d'una col·lecció que possiblement sigui única
i d'un valor documental notable,
amb textos que van des d'un de l'any 1200 fins a l'actualitat,
encara que la majoria són de finals del segle XIX i de tot el XX.
I tornem a la música.
El cas de Tomàs Gilimbrado, tot i que no és únic, sempre ens sorprèn.
Ens referim al fet que hagi superat la xifra de 700 sardanes escrites,
una dada que resulta esfraïdora si tenim en compte que, a més,
cal afegir-hi les obres per a Cobla i els molts arranjaments
que ha realitzat per a altres autors,
així com el fet que va començar aquesta carrera creadora
amb els 40 anys complerts.
Ara, quan és a punt de complir els 90 anys,
el mestre Gil segueix en actiu.
I entre aquest munt de paper pautat que ha escrit
és lògic suposar que hi ha nivells d'interès molt diversos.
En el seu darrer disc, la Cobla ciutat de Terrassa,
que Tomàs Gil havia dirigit durant uns anys,
i ha inclòs una de les més aconseguides i interessants
d'aquestes composicions.
És Miratge, que l'any 1989 va dedicar
a la colla satanista de Badalona que porta aquest nom.
A Twitter, a Twitter iliadadadadadon l'ão i sacrificiaixi
de la B�로cheny ta promoven très Илkäufe.
A Twitter, a Twitter iliadadadonica,
iliadadamia seguità molt bément le緣!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!


...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
Fins demà!
!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ens desitgem en aquests dies,
tan mancada d'amor, moltes vegades,
i lligada només a l'egoisme.
I esforça't per sentir-te solidari,
no pas durant un temps, sinó per sempre.
Uneix les mans a totes les dels altres
i així no minverà mai la tendresa.
I en unes dates com les que ja pràcticament ens trobem,
no ens fa poc que ens acusin de cabra en el tòpic
si volem acabar el programa
amb una sardana amb colonna de l'enc.
Serà la nostra excusa per desitjar a tots aquells que ens escolten
no només que passin unes molt bones festes,
sinó que siguin sempre molt feliços.
És una sardana que va triomfar dissabte passat
en el concert de Nadal
que va organitzar el Casal Tarragoni a l'antiga audiència.
Una composició d'Agustí Burgonyó
que sap combinar magistralment dues melodies
prou conegudes, pròpies d'aquests dies,
amb un original i ben trebat amb volcall
en forma de sardana
que va anomenar Tendre Records.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
Lozano Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La interpreta la Cobla Montgrins.
La
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!