Fins demà!
Fins demà!
Una iniciativa que també té una altra utilitat, posar de manifest la gran quantitat de gent que treballa per la sardana, la música per a Cobla o els esbars des de diferents àmbits i en plantejaments també diversos.
Cada any per aquestes dates s'evidencia un fet que crec que no és prou conegut, l'abast real que ha tingut i té aquest sector de la cultura catalana.
Hi ha una quantitat ingent de promotors, organitzadors, músics, intèrprets, compositors, estudiosos, ensenyants en cursets, informadors, entitats, grups...
Realment és molta la gent que treballa en aquest sentit, encara que aquest entramat no sempre sigui prou conegut, com deia.
Potser perquè encara no està prou ben tramat precisament, malgrat que la Federació Sardanista ho intenti i massa vegades cadascú ho faci de guerra pel seu compte.
En tot cas, penseu que la llarga relació que després us oferirem es va repetint any rere any.
Potser caldria divulgar-la i en detall encara més.
Salutacions, doncs, un dissabte més des de l'1, 2 i seguit al programa Sardanista de Tarragona Ràdio.
Tenim per endavant tota una hora plena de música i informació que avui us l'oferim l'Àngel i la Tessa i el control tècnic tenim el Joan Maria.
Iniciem, doncs, aquesta edició número 367 amb l'habitual sumari.
Doncs molt bon dia, benvinguts, i avui us parlarem, evidentment, d'això que us pensava, d'aquests premis del dia de la sardaneta.
Dedicarem el tema d'avui perquè creiem que s'ho mereix, si no només la relació d'aquests premis,
sinó, encara que sigui breument, els motius pels quals s'atorguen a cada un.
Parlarem també, evidentment, de l'agenda, tindrem la nostra agenda amb activitats de tot tipus
i destacarem molts, molts aplecs d'aquesta època de l'any, i entre ells els d'aquí a les comarques tarragonines,
a Plec, a Pla de Santa Maria i a la Torre de l'Espanyol, per exemple.
I s'insituen més a la ciutat de Tarragona, avui és un dia amb activitat i activitat important.
Aquesta tarda, la festa de cloenda dels curses de sardanes a les escoles, que porta a terme la coordinadora sardanista de Tarragona.
Una festa que ja és vingut habitual al calendari sardanista de cada any, més o menys per aquestes dates.
I, durant la tarda, a la plaça de la Font, doncs els més petits de la ciutat que comencen a ballar sardanes.
Però, a més a més, hi haurà altres detalls que després, evidentment, us avançarem.
I després, després d'aquest acte tradicional, al mateix Ajuntament, al Saló d'Actes de l'Ajuntament,
presentació del vídeo, trencats i seguits.
Lògicament, d'això us en parlarem, de moltes més coses, i escoltarem música, al llarg de tot el programa,
música per a cobla i música de sardanes.
Doncs anem a començar el programa d'avui amb una sardana ben antiga,
però que ens pot servir per demostrar que, quan una composició és de qualitat,
el seu atractiu perdura malgrat el pas del temps.
Ens situem ara a la vora del canvi de segle anterior,
o el que la majoria han pogut viure recentment.
A més, per als que els agradin els números rodons,
aquest és un cas ben peculiar.
És una sardana datada a l'any 1900,
i que, a més, fa el número 100 del seu autor, Josep Serra.
En aquella època, Serra va crear algunes de les seves sardanes més interessants,
com la molt divulgada La Reina de les Flors, per exemple.
La que escoltem és El despertar d'un somni,
amb tot l'aire de la música buitsentista,
però amb uns trets que ja donen pas a una època daurada de la composició per a cobla.
La versió que us oferim és de la cobla, la principal de l'abisbal.
La versió que us oferim és de la cobla.
La versió que us oferim és de la cobla.
La versió que us de la cobla.
La versió que us de la cobla.
La versió que us de la cobla.
La versió que us de la cobla.
La versió que us de la cobla.
La versió que us de la cobla.
La versió que us de la cobla.
La versió que us de la cobla.
La versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la versió que us de la cobla.
la cobla.
la cobla.
Dissabte passat, en el nostre programa,
ja vam comentar els fets més destacats
de la proclamació de Ripoll,
a Ciutat Pobilla de la Sardana 2003.
Entre altres coses, vam recordar
que com és tradicional,
l'obra del Ballet Púpula va donar a conèixer
la relació dels guanyadors dels premis
del dia de la Sardana 2003,
durant els actes de proclamació de Ripoll.
Tenint en compte que es tracta d'un conjunt
de guardons força nombrós i que dissabte passat
vam optar per dedicar el tema principal del programa
a la plec ciutat de Tarragona,
ens vam limitar a esmentar els premis més destacats,
però amb la prometença de parlar-ne
en el programa següent, és a dir, avui.
I la veritat és que val la pena parar-hi atenció,
ja que aquest cartell de premis és força significatiu
d'un sector de la cultura catalana
on hi ha moltes persones, entitats
i fins i tot empreses
que hi treballen de valent.
També ens sembla interessant
no limitar-nos a esmentar els premiats,
sinó també a exposar les raons
que han portat l'obra del Ballet Popular
a designar a cada guardonat.
En primer lloc parlem de les medalles al mèrit.
Enguany, la medalla al mèrit sardanista
s'atorga a Ricard Jovell Ortoneda
de les Borges del Camp,
encara que des de fa anys resident a Barcelona
per la seva dilatada activitat al servei de la sardana,
principalment en el sí de l'obra del Ballet Popular
com a col·laborador, directiu, secretari
i impulsor dels actes de proclamació
de Ciutat Pobilla de la Sardana.
Nosaltres encara hi afegiríem
que Ricard Jovell és un incansable col·laborador literari
en diverses publicacions, com és el cas de la revista Som,
on gairebé mai hi falten els seus articles
generalment sobre sardanes i esbars.
La medalla al mèrit musical s'atorga a les següents persones.
El senyor Josep Riomalló i Salagran d'Arbúcies
en ocasió de la seva jubilació
considerat com un dels millors fiscornaires dels últims temps.
Darrerament actuava a la cobla
la principal de la Bisbal.
I també en aquest cas a títol pòstum
el senyor Pere Fontasi Puig de Mer
per la seva brillant trajectòria com a instrumentista de Fiscor
i també per la seva activitat docent
i com a compositor de música per a cobla d'ampli ressò popular.
La medalla al mèrit cívic s'atorga
a Montsenyor Valentí Miseracs i Grau de Sant Martí de Ses Gaioles,
president directiu del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma
per la seva tasca de difusió i defensa de la música de cobla
a través de la seva activitat docent al Vaticà.
I la medalla al mèrit de la dansa popular catalana
s'atorga al senyor Josep Bergalló i Badia de Reus
per la seva tasca en el món dels esbars
com a fundador i col·laborador de diversos esbars dansaires,
recopilador i restaurador de valls i danses tradicionals,
especialment en l'àmbit de les comarques tarragonines,
i també per la seva vessant divulgadora a través de la seva activitat com a conferenciant i escriptor
amb especial esment a la col·lecció de llibres, valls i danses de les comarques de Tarragona.
Per als Premis del Dia de la Sardana 2003, que atorga l'obra del Vallet Popular, no s'acaben aquí.
Hi ha tot un seguit de guardons més que ara passem a relacionar.
En primer lloc, els Premis a la Continuïtat, que enguany s'atorguen a l'Agrupació Sardanista d'Igualada,
que compleix 75 anys d'existència, i a l'Agrupació Sardanista de Ripoll,
en ocasió del cinquantè aniversari de l'Aplec, evidentment, d'aquesta població.
Més llarga és la llista dels Premis a la Dedicació, que s'atorguen a Miquel Vilar,
veritable ànima de les sardanes a la vila de Ribes de Frazer,
a Gonçal Soler i Àngel Pujol, de Cardedeu,
per la seva àmplia trajectòria a l'Agrupació Sardanista Cardedeu.
També a Jordi Llorenç, per la seva dedicació a la Colla Sardanista Nostra Ensenya,
en el transcurs de 55 anys sin interromputs.
A Ildefons, Savalls i Bustins de Banyoles,
infatigable col·laborador del foment de la sardana de Banyoles,
a Antoni Romero i Ullastres de Palamós,
per la seva dedicació a l'Agrupació Sardanista Costa Brava,
madri actiu, president i col·laborador,
així com a impulsor de les trobades sardanistes infantils.
També rebran el Premi a la Dedicació Josep Birba i Requejo,
fill de Girona i veí de Sal,
per tota una vida dedicada al foment de la sardana.
Glòria Boada, de Sant Jordi de Desvalls,
responsable de les trobades sardanistes infantils de les comarques gironines.
Pilar Torrades, de Vilanova i de Bellpuig,
per la tasca de promoció de la sardana a les Terres de Ponent.
I una persona prou coneguda especialment pels sardanistes tarragonins,
però també per molts d'arreu,
el senyor Manuel Alarcón de la Metlla de Mar,
encara que durant molts anys és resident i activista a la ciutat de Tarragona.
Destacat impulsor darrerament de la sardana a les comarques meridionals.
I més guardons per a àmbits ben diversos.
El premi a la difusió de la sardana als mitjans de comunicació
s'atorga a Ignasi Pinyol, conductor del programa diari So de Cobla,
que s'emet per Catalunya Música i Catalunya Cultura.
Els premis a la presència de la sardana a internet
s'atorguen al portal garoununa.com
per la seva difusió de la sardana en el context de les activitats de cultura popular,
en particular i de la festa en general.
I a Francesc Manaut per posar a la base de tothom a través de la xarxa
la seva ingent base de dades sardanistes.
que fa els premis al suport de la iniciativa privada,
s'atorguen a les següents empreses.
Enciclopèdia Catalana pel seu suport incondicional
a la creació de la versió digital de la revista L'Obra
inserida en el seu portal grec.net.
I a Vici Català per la promoció del concurs de composició
Doctor Modest Forest, emmarcat en el setè capítol
de la Cofreria Gastronòmica de l'Aigua.
I un any més s'atorga el Premi a l'edició d'Estudis sardanistes,
que en aquest cas corresponen a Francesc Pantebre i Arquers
per la publicació de la seva obra pòstuma La sardana pràctica,
editada per la seva filla,
i a Tomàs Ili Membrado per la publicació del seu llibre autobiogràfic
Les meves vivències.
El Premi a la producció discogràfica s'atorga a la Cobla,
la principal de la Bisbal,
per la seva col·lecció dedicada a grans personalitats
que han estimat la sardana,
iniciada amb els discos dedicats a art i xou i a Juret Pla.
I finalment, els Premis a les Iniciatives Renovadores
en el camp de la sardana s'atorguen en guany a la Cobla Mediterrània
per haver impulsat l'espectacle Verdagueriana,
motiu de l'any Verdaguer,
a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada
per la seva implicació en les primeres jornades
sobre la Cobla i sardanes en l'edició de l'any 2002
de la Universitat Catalana d'Estiu,
i a la Companyia Elèctrica d'Arma
per haver incorporat el so del tible i la tenora
en els seus darrers discos
corresponents als espectacles sonada i el llibre vermell.
Aquest darrer, per cert,
el podrem veure properament aquí a la ciutat de Tarragona en directe.
i, com ja és habitual,
tots aquests guardons seran enllibrats la propera tardor
en un acte que tindrà lloc a Barcelona
amb la presència de destacades autoritats del país.
Com hem pogut comprovar un dels personatges
que formen part del cartell de guardons del dia de la sardana
és el compositor Pere Fontàs, traspassat recentment.
Ara podríem escoltar una de les seves sardanes,
i no pas una de les més conegudes,
però sí mereixedora d'un premi musical.
Pere Fontàs és més conegut per les seves sardanes de caire ballador,
però a vegades també va demostrar
que sabia crear música amb majors aspiracions.
La que ara us oferim,
va rebre el segon premi del concurs Francesc Basil
de l'any 1998.
El seu nom és Emília i Cecília
i la interpreta la cobla en un grins.
Bona nit
Femes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
I les notícies dins l'un, dos i seguid.
La principal de la Bisbal ha enregistrat el segon volum de la col·lecció Personatges,
creada per a retre homenatge a diferents figures de l'art i la ciència, la política i el pensament
que s'han interessat per la sardana i la cobla.
En aquesta ocasió el disc està dedicat a l'escriptor Josep Pla,
que havia manifestat moltes vegades no només el seu apreci per la sardana i la música per a cobla,
sinó que també havia escrit diverses pàgines d'un gran interès sobre músics
o la seva visió sobre la part coreogràfica de la sardana.
El disc homenatge Josep Pla porta per nom de vegades penso en Palafrugell.
La portada és una pintura d'un artista nord-americà resident a Palafrugell, Rodolfo Candelària.
El llibret interior conté una excel·lent cronologia de l'escriptor
i una col·lecció de fotografies tot acompanyat amb fragments de la seva obra relacionats amb la sardana.
Pel que fa al contingut sonor, aquest segon volum de la sèrie Personatges inclou 11 sardanes,
amb obres de Jaume Cristau, Josep Cassú, Amadeu Roig, Juli Garreta, Frederic Sirés,
Eduard Toldrà, Pep Ventura i Riquet Viladasau,
això com la venera Malalt d'Amor, en versió per a Cobla del mestre Emili Joanals.
També s'inclou en aquest disc una col·laboració de Lluís Molines recitant un fragment
on Josep Pla descriu la sardana.
I d'un disc que ja s'està comercialitzant a un que encara està en procés de producció.
Es tracta d'una iniciativa de la Cobla Ciutat de Terrassa,
que d'aquesta manera s'ha proposat publicar sardanes que en un moment o altre han estat força populars
o que tenen una qualitat i interès innegables però que els aficionats no tenien a l'abast discogràficament parlant.
Algunes d'aquestes composicions havien estat enregistrades feia molts anys
i altres eren inèdites en el disc.
Sota el títol de singular s'hi han inclòs a les sardanes lloretenca de Josep Biadé,
miratge de Tomàs Gil, rosada d'estiu d'Antoni Català,
la més maca de l'embalat de Josep Maria Terrides,
la festa de Sant Feliu de Narcís Paulís,
petita de Manuel Sederra Puigferrer,
de l'abisbala Camprodon de Conrad Saló,
joguina de Josep Serra, la metller d'Antoni Botei,
a la meva estimada d'Enric Sanz,
vila de Santelles de Fèlix Martínez de Comín
i ofrena a Terrassa de Ricard Viladasau.
Diumenge passat es va celebrar el segon concurs
de la primera fase del grup A del Bàsic d'Honor Gran,
la màxima categoria del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes.
Va tenir lloc a Torroella de Montgrí
i aquests són els resultats que es van establir.
A la primera sardana, el primer lloc fou per la colla Mare Nostrum,
de Barcelona, amb 4 punts,
seguida per Violetes del Bosc, també de Barcelona, amb 6 punts,
Roure, de Barcelona, amb 10 punts,
Vall de Roure, de Calella, amb 11,
Enxaneta, de Barcelona, amb 16,
llavor del Montgrí, de Torroella, amb 17,5,
i Tarragona Dansa, de Tarragona, amb 19,5.
A la segona sardana, amb lleugeres variacions de punts,
els 4 primers llocs quedaven en el mateix ordre.
La colla Tarragona Dansa, en canvi,
pujava fins al cinquè lloc, amb 17 punts,
i la seguien Enxaneta, amb 18,
i Llavor del Montgrí, amb 19 punts.
La colla Llantiscla, de Constantí,
no es va presentar a la competició.
Aquesta tarda se celebrarà la festa de cloenda
de la dinovena campanya de sardanes a les escoles
que organitza la coordinadora sardanista a Tarragona
i que s'ha realitzat durant els mesos de febrer i maig
a diferents escoles de la ciutat
i que es porta a terme en conveni amb l'Ajuntament.
Començarà a les 5 de la tarda
i comptaran la part musical amb la cobla Reus Jove.
Inclourà un galop d'entrada,
sardanes d'exhibició,
una sardana de germanor
i sardanes per al públic.
A més dels nois i noies que han seguit els cursets,
hi actuarà la colla juvenil Nova Tarragona Dansa,
actual campiona de Catalunya de la seva categoria.
Després de la ballada hi haurà el tradicional
baranà amb coca i xocolata per als participants
i un final de festa
a càrrec del grup d'animació infantil Enbruix.
La diada es completarà més tard,
a partir de les 8 del vespre,
al Saló d'Actes de l'Ajuntament,
amb un acte que també estarà organitzat
per a la coordinadora sardanista.
Es farà la presentació del vídeo
Trencats i Seguits,
l'evolució musical i coreogràfica de la sardana
del segle XIX al segle XXI.
Un excel·lent treball de l'agrupació sardanista
Continuïtat de Torroella de Montgrí.
L'any 1994,
aquesta entitat va presentar l'espectacle
Trencats i Seguits
i des d'aquell moment,
amb gairebé mig centenar de representacions realitzades,
ha tingut sempre una gran acceptació
per part del públic sardanista o no.
Es balla el contrapàs i sardana curta,
amb coble de tres quartans,
es passa la sardana llarga i coble actual,
i es fa un passeig en el temps
per les diferents maneres de ballar la sardana
i amb música de compositors representatius
de cada època.
Del vídeo enregistrat en aquella ocasió,
se'n van difondre moltes còpies
donat l'alt interès pedagògic de l'espectacle.
Ara,
l'agrupació sardanista Continuïtat
n'ha editat una nova versió,
molt més elaborada,
tant tècnicament com des del punt de vista del guió,
per posar una nova eina a l'abast de tothom
qui vulgui conèixer i difondre el fet sardanista.
Els protagonistes han estat
l'esbar Montgrí,
els tres quartans de Tarí i la cobla marinada,
amb una realització tècnica d'Àngel Fernández
i guió del Lluís Soberana,
veu de Francesc Sánchez Carcassés,
direcció artística,
millor dit, de Tomàs Manyosa,
vestuari d'Assumpció Capella
i coordinació general de Jaume Nonell.
Les imatges es van enregistrar
el passat 17 de setembre a Sant Saloni.
La presentació del vídeo
anirà a càrrec de l'estudiós Jaume Nonell
i recordem que serà avui,
a les 8 del vespre,
al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.
Seguim traient a la llum
més enregistraments del mestre Josep Maria Terrides,
condemnats a l'oblit,
ja que van ser produïts fa anys
i de moment no han estat traspassats
al format de discompacte.
Recordem que estem en l'any del centenari
del naixement d'aquest autor,
l'obra del qual modestament volem reivindicar.
La que hem triat per avui
és una sardana amb un nom
que avui dia gairebé ha perdut la utilitat,
la Cuquesa.
Abans, els músics de les orquestres,
quan anaven a actuar a un poble,
menjaven i, si era el cas,
passaven la nit a les cases
d'uns quants veïns de la vila.
A vegades, però,
les comissions llogaven una dona
que era qui preparava els menjars
dels artistes de la Festa Major.
Aquesta era justament la Cuquesa.
El mestre Terrides,
durant la seva vida de músic d'orquestra de ball,
en devia conèixer moltes,
però no sabem si la sardana
la va dedicar cap en concret.
Sí que ens consta
que està datada l'any 1947
i que l'enregistrament
de la principal de l'abisbal
és del 1976.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
La Cuquesa, de Josep Maria Terrides.
Avui hem començat parlant dels Premis del Dia de la Sardana
que l'obra del Vallat Popular dona a conèixer cada any
amb motiu de la proclamació de Ciutat Pobilla corresponent.
Un altre punt ja tradicional d'un missatge del món sardinista és el missatge del món sardinista que cada any és encomanat a una personalitat de prestigi reconegut
més enllà del món de la sardinista més enllà del món de la sardinista més enllà del món sardinista més enllà del món de la sardana i la cultura popular.
Enguany el missatge del món sardinista llegit a Ripoll el dia 27 d'abril amb motiu de la proclamació d'aquesta població com a Ciutat Pobilla de la Sardana 2003
van a càrrec d'Odal Carbonell i Roure, catedràtic de Prehistòria i investigador principal del grup d'Autoecologia Humana del Quaternari
de l'Institut d'Estudis Avançats de la Universitat Rovira i Virgili.
Un missatge força interessant com tots els textos que darrerament publica Odal Carbonell. Us l'oferim tot seguit.
Catalunya, la nostra terra, també és una terra de dansa, d'una dansa solidària i integradora, la sardana.
Des de menuts, alguns dels habitants dels pobles i de les ciutats l'aprenien a ballar.
Els orígens de la sardana es perden en la nit dels temps.
Ara també es balla, puntejant de costat, dreta-esquerra, esquerra-dreta,
a les places dels pobles i de les ciutats, fèiem i fem cohesió agafant-nos de les mans i fent un cercle.
Homes i dones de totes les edats es mouen en un ritme alegre i relaxant.
Ara, als inicis del segle XXI, els humans estem passant uns moments de desintegració social i de pors contingudes.
La nostra naturalesa humana és qüestionada pels nous descobriments
i per la caducitat de velles teories que explicaven qui érem.
Però no expliquen qui som.
Ara és un bon moment per a la reflexió col·lectiva.
Ara és un bon moment per a rituals racionals i alegres que ens acostin a la nostra humanitat,
que ens facin sentir comunitat consistent.
Ara la sardana pot tornar a jugar en paper i no només folclòric, sinó social i transcendent.
La sardana ens posa en una rotllana, en un anell de compromís.
El cercle antròpic permet que els que el formen es recullin sobre ells mateixos.
Els homínids són privats visuals.
D'aquesta manera no tan sols ens toquem, sinó que ens veiem.
Això ens fa pensar.
I quan pensem, reflexionem sobre nosaltres i el nostre entorn.
Ens adonem que no estem sols i que, per tant, formem part d'una comunitat que, a la vegada,
forma part d'una societat que, a la vegada, és a la base biològica d'una espècie, l'homo sapiens.
La sardana és un mitjà de diversió, però a la vegada de cohesió, de solidaritat.
La sardana també és un bon mitjà per a integrar la diversitat,
integrar-la a les classes socials i les generacions distintes en els processos de creixement biològic.
La sardana encadena, però allibera.
És una forma constructiva i, per tant, dinamitzadora del fet social.
No estic segur de si les rotllanes, que fa milers d'anys, van pintar els nostres avantpassats,
ramaders, caçadors, recol·lectors, a les parets de les coves de Cògol, tenien aquesta intenció.
Tampoc ho estic de l'escena de la rotllana del Bas Ibèric d'Influència Oriental de Sant Miquel de Llíria,
però sí és segur que, a partir del Vall Rodó, des del segle XVI,
la sardana esdevé a la síntesi d'una munió de fets únics i indestriables
que ens serveixen per expressar sentiments i per donar identitat universal.
Jo recordo la sardana sota el franquisme, com una expressió de llibertat, de democràcia i de catalanitat.
La recordo com instrument d'identitat, de lluita permanent,
però també com excusa per retrobar-nos, per fluir, per viure de forma cultural.
Recordo una sardana socialitzant i socialitzadora.
Recordo les sardanes de Tornavoda i també les sardanes inacabables de la plaça els diumenges
i a les nits d'estiu era un ball cooperatiu i de complicitat.
En la nova consciència d'espècie que està emergint en el planeta,
totes les danses i les formes més ancestrals de fer i de ser
han de poder jugar un paper, no el de la nostàlgia,
sinó el de la construcció nacional oberta i solidària de les noves articulacions socials.
Lluny del conflicte que provoca la manca d'unió,
tot el que fa possible aquesta actitud positiva i crítica s'ha de posar en primer pla.
Pot ser una bona manera de trencar els mals entesos,
d'aproxima actituds i, qui sap, a vegades,
relacions espatllades per la manca de comunicació.
El futur de la sardana està en l'actitud dinàmica de la societat
i en les mans dels que l'estimen i volem que continuïs en la imatge
d'un poble mediterrani universal i, per tant,
obert al mar i a la terra de sempre i per sempre.
D'un poble que primer va ser pagès i ramader
i que després, cada vegada més,
s'ha anat convertint en una societat industrial i de serveis.
D'un poble que afronta el segle XXI
amb tots els interrogants d'una comunitat
que s'haurà d'adaptar als nous costums
i a la nova forma de funcionar
dels membres de la nostra espècie que viuen en el planeta.
Un poble que es fa amb sang nova,
amb sang de tots els territoris que donen lloc a la diversitat.
Cultural planetària, on el nervi de la sardana
pot servir de cohesió social i intel·lectual.
Un ball integrador, com una llengua,
pot servir per integrar.
Pot servir per integrar, la sardana pot esdevenir
el llenguatge físic de la nostra realitat social.
Ens hem de fixar en el que fem
i així tot el que fem serà millor.
Tots plegats, molt millor que plegats les mans,
les mans agafades i alçades,
el cervell, activitat,
movent els peus, sense lloc,
per al que és immutable.
Només hi ha cabuda per al canvi
i a la transformació cap a una millor humanitat.
La sardana ha d'evolucionar d'acord
amb l'evolució de la nostra mentalitat,
ho ha de fer amb nosaltres.
La sardana ha de ser una força nova,
una mena d'expressar com s'ha d'entendre el món,
una il·lusió que ve de lluny,
però que encara vol anar més lluny.
La sardana som nosaltres,
un poble que s'obre al futur
gràcies a les experiències i a les peripècies del passat.
A partir d'ara, quan ballem,
comencem a fruitar d'aquesta forma de pensar,
de com integrar la diversitat humana
equilibrant l'economia de tots els territoris del planeta.
A partir d'ara, quan ballem,
pensem en els humans com una comunitat universal.
A partir d'ara,
pensem com podem socialitzar la ciència i la tècnica
dins del projecte d'integració de la diversitat
dels humans del planeta
i pensem com podem adquirir científicament
la consciència crítica de l'espècie.
En la lluita diària i constant cap a la humanització,
els humanits hem generat diverses formes d'adaptació
que sempre han estat socialitzades.
Penso que la socialització de la sardana
també ens podria ajudar
que ens tornem a socialitzar nosaltres mateixos
i ens posaria en condicions
de millorar la societat on vivim.
No tenim altra sortida que el diàleg
entre el que volem, pensem i fem.
Ballant, podem esdevenir més lliures
i deslliurats de la soledat
a afegir-nos de nou al cercle del moviment.
Així, fent tirades curtes i llargues,
podem construir els passos
i a passos gegants avançar
cap a aquesta consciència d'espècie crítica
que molts comencem a reclamar
abans que sigui massa tard.
Ara o mai. Ara, sardanes.
Aquest és, doncs, el missatge del món sardanista
de l'any 2003.
Aquesta vegada,
redactat pel catedràtic de prehistòria
Eudald Carbonell i Roure.
A I
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!