Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Ella me habló en la bahía
con el viento en libertad
de callos y de manduáres
de guajiros y palmares
oíos y de su amor
Mulatae
Un altre dijous, en la primera hora del Ja Tardes,
arriben les habaneres, habaneres que acostumem a escoltar
Des del balcó imaginari que tenim aquí als estudis de Tarragona Ràdio
ens les porta el Javier Pardina
Javier, bona tarda
Bona tarda
Però avui amb una novetat important
i és que sabem que hi ha molts seguidors d'aquest estil de música
i volem donar-li una mica d'entitat pròpia
així que a partir d'ara aquest habaneres
des del balcó el podreu escoltar
els diumenges a les 11 del matí
que ara que ve el bon temps, no?
Suposo que també és una cosa així més a dir
la gent ho pot escoltar des de la platja
Exacte
i pot ser, mira
el bo és poder anunciar-lo
perquè així la gent
s'acostumi una mica al nou horari
i esperem que
tenir-lo ja per sempre
Ho recordarem després, doncs
però, en fi
que aneu preparant l'agenda
El proper habaneres des del balcó serà el diumenge, dia 6 d'abril
i a partir d'ara cada diumenge a les 11 del matí
I ara, si ens disposem a escoltar
diferents tipus d'habaneres, com sempre
Què ens has portat, Javier?
Sí, avui mirarem des del balcó
de la Mediterrània cap a França
perquè escoltarem
habaneres interpretades per dos grups
del Rosselló
de la Catalunya Nord
És aquesta zona francesa
de parla catalana
on només es canten habaneres
i pot ser en algun lloc aïllat
de la part vasco-francesa
El grup de Sant Nassarí
Jotja de Mar
canta Calamongó
El cel molt blau per taulada
Perets de penya
Perets de penya segal
Les galines fan iguades
En un recorre serrat
Veuen on passen les barques
Plenes de brau pescador
Veuen la mar sense unades
Las barques s'aparegnades
Sempre de dos en dos
Calamongó
Calamongó
Recorre de pau i de lloc
Calamongó
Recorre de pau i per fort
Calamongó
Recorre de pau i per fort
Calamongó
Recorre més de llanxi
Recorre més de llanxi
Calamongó
Un recor de paradis
De paradis
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
M'he fet una barca xica
D'on hi ha pis el Palmajor
I la vela més bonica
D'un retall de mocador
Amb l'esclop d'un pescador
M'he fet una barca xica
D'on hi ha pis el Palmajor
I la vela més bonica
D'un retall de mocador
Els rems els he fet tallar
D'uns buixets d'una puntaire
I per poder l'enforar
Un am que no pesi gaire
I lligat amb fil de pescà
Amb l'ala d'un papalló
I una ulla de pinassa
Paix la cany i el timó
Per si que els hi ha maracassa
No els posi gens al d'elló
M'așa que la fanfuii
La xarxa la fan follet
En tela de mosquitera
Que jo conec un intret
Per quan sorti a pescà
Jo conec un intrep, per quan sortia pesquera,
on només hi ha genguer.
La meva barca és així, petita com una truna,
i quan solti el blau madí tindrà la llum de la lluna,
s'il·luminen el camí, i el dia que riria por,
carregat de prou a poble, ben inflat i remen fort,
tot el poble ferà tropa, recordant la meva sort.
Tothom dirà, Déu-n'hi-do,
tanta pesca no s'explica,
tres, un, cest d'altre és millor,
alguna barca tan xiqueta,
com l'esclop d'un pescató.
Traginé és la persona que transporta mercaderies d'un lloc a l'altre.
Va tenir un paper molt important segles enrere
com a element de relació de poblacions sovins aïllades.
Jotja de Mar parla de Sant Llorenç, de Cerdà
i dels traginers en Habanera Traginera.
Repicàvem l'acint del matí,
a Sant Llorenç, de Cerdà,
i pels carrers del Modí o del Castell.
Sentíem ja la trucada dels castellells,
com un encant cristallí.
Cap al bosc els reginers
s'apuntaven a fer camí
un batall de ferradura,
els curiols mal empedrats
i marxaven per altures
amb cel clars o embrumats.
Giuretades, grits o gemells,
quan rostoi n'ava pujant
i el teginer renegava
tirant matxos endavant.
Quan arribaven al volt
sobre les passes carboneres
i ara passa a carregar bast
s'arriu-ns o rull de castellers.
Baixant, pujant i cridant
del canigo a les alveres
i fins que el sol s'amagava
s'ambeinà o creixiné.
i ara em torno a recordar
a nous anys
de la meva infància
amb soroita que i bestia
l'aire encimant
el picotí.
Sant Eloi
del treginer
tots vestits
amb tanta elegància
o tins de velna i berenes
i algun baral de línia.
Ja em pica
la cinc del matí
a senyoraix
de Cerdà
i pels carrers
del molí
on el castell
no sentim ja
la trucada
dels castellers
com un encang
cristallí
i cap al bosc
els reginers
m'agafaran
més al camí.
Fora just
la treia dura
pels curiols
me l'empedràs
tot és
calma a les altures
amb cel clars
o amb bromes
a favor
ma
mal
a
ser-ne
a
必
lluitu...
...
La història de matxos i traginers, traginers, traginers, traginers, traginers.
La contradansa va fer el recorregut a Anglaterra, França, Espanya.
Després va viatjar cap a Amèrica i va arrelar, entre altres llocs, a Cuba.
Allà, aleshores, encara era en temps d'esclavitud.
Després, afortunadament, va desapareixer i els esclaus van aconseguir ser lliures.
Aquesta habanera de Rianxo i Gerenet ens parla d'ells, les veus de l'Estein i Lamento Esclavo.
Claudiu Estò, Negro Nascí, Esclavo Soy, Soy Lujo Mí.
Claudiu Estò, Negro Nascí, Esclavo Soy, Soy Lujo Mí.
Esclavo Soy, Negro Nascí, Negro es mi color y negra es mi suerte.
Pobre de mi, pobre de mi, sufriendo vos, sufriendo vos, este quel dolor, hay hasta la muerte.
Soy Lujo Mí.
Esclavo Soy, Negro Nascí, Negro es mi color y negra es mi suerte.
Pobre de mi, pobre de mi, sufriendo vos, sufriendo vos, este quel dolor, hay hasta la muerte.
Soy Lujo Mí.
Soy Lujo Mí, cautivo sin la libertad.
No pido que los negros libres hoy a serán, ay mi negra pa' ya vamos a bailar.
Que los negros libres serán, que los negros libres serán.
habaneras en català i castellà, això sí, cantats per grups francesos.
Doncs ara escoltarem una en francés.
Jo no conec cap altra escrita en aquesta llengua.
Així que amb lletra de freix i música de l'acordeonista de les veus de l'estany Jeromé.
Estigle Santa Maria.
J'aime à sentir monter le soir sous les platines.
Dans un parfum d'humour, et de fraternité, sur la piste à chanter.
Où se l'ouvre et s'avent, vos hymnes crient en bras.
Les cœurs de la cité, la place en bord d'avé.
Les honneurs du soleil, dans la douceur du soir.
Nous envoient sa chaleur, vos chambres d'emprégnés.
Par l'or et le verbeil, envahissent les âmes.
Les honneurs du soleil, dans la douceur du soir.
Les honneurs du soleil, dans la douceur du soir.
Les honneurs du soleil, dans la douceur du soleil, dans la douceur du soleil.
Et dans les flammes bleues, une cravate qui se donne.
Les honneurs du soleil, dans la douceur du soleil, dans la douceur du soleil.
Les honneurs du soleil, dans la douceur du soleil.
Les honneurs du soleil, dans la douceur du soleil.
Les honneurs du soleil, dans la douceur du soleil.
Les honneurs du soleil, dans la douceur du soleil.
Si loin de ce pays, si loin de ce pays, je laisse un peu flivant.
Je vais veiller en moi, des honneurs du soleil.
El control, Núria, us ha parlat Javier.
Us recordo que tornem amb vosaltres el diumenge 6 d'abril a les 11 del matí a l'espai Habaneras des del Balcó.