Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
però potser caldria trobar l'equilibre, em sembla a mi.
Però bé, deixem-ho, ara no és el moment de l'opinió,
d'opinió personal, sinó d'avançar-vos el que tractarem
en aquest programa d'avui.
Evidentment, us avançarem aquests cicles de ballades de sardanes,
d'estiu que celebren a diverses poblacions
de les comarques meridionals,
a més a més de tota l'agenda d'activitats sardanistes,
on ens recomanarem aquelles activitats més interessants
d'arreu del país i, lògicament,
pararem atenció en les ballades aquí a les comarques meridionals.
Pararem de ballades, de concursos, actuacions d'esbars, concerts,
que també n'hi ha aquesta setmana.
I a l'apartat de notícies també agafarem una d'aquestes activitats,
la posarem d'exemple d'aquelles ocasions,
d'aquelles poblacions concretes on hi ha neguit
i hi ha ganes de fer coses noves,
d'oferir atractius nous amb una plec.
En principi és una plec normal i corrent
on s'hi aporten una sèrie d'ingredients
o valoracions a part que pugui fer cadascú
doncs hi ha aquest interès de renovació de Sabanyoles, concretament.
Lògicament, tindrem música allà de tot el programa
i més coses, tot allò que ens permeti el temps que ens queda
fins a la una de la tarda.
I una bona manera de començar el programa
pot ser fer-ho escoltant una sardana
d'un autor de les últimes generacions
amb una obra fresca i plena de sentiment.
Ho farem amb Sílvia, de Daniel Gasulla,
que l'any 1994 va dedicar a la seva companya
i que, a més, aquell mateix any
va obtenir el segon premi en el certamen
per a joves compositors celebrat a Mollet del Vallès.
Sílvia, de Daniel Gasulla, la interpreta a la Cobla,
la principal de l'Avisbà.
I nosaltres ens permetem dedicar-la a la nostra Sílvia,
que avui la tenim al control de sa.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Mollet del Vallès.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dissabte a les 12 del migdia a Tarragona
a la plaça Corsini, actuació del grup de veterans de l'Esbar d'Ensaire de Tarragona,
dins de la diada per l'esclerosi múltiple.
I aquest vespre, a dos quarts de vuit, al Vendrell, a la plaça del Serrallo,
actuació de l'Esbar Vila del Vendrell.
I us parlem ara d'altres activitats, però avui dissabte, a dos quarts de set de la tarda,
a Riu de Canyes, la presentació del llibre Plec de Plecs, Castell d'Escornalbou, 1986-2000,
promogut per la colla sardanista Rosa de Reus,
i que reflecteix la tasca desenvolupada per una comissió de plecs del Baix Camp
durant més de set anys organitzant la Plec d'Escornalbou.
I pel que fa a exposicions, a Tarragona, a l'antiga audiència,
resta oberta l'exposició de dibuixos Les nostres tradicions, dibuixos de Pilarín Vallès.
Es pot visitar fins al 31 de juliol a l'antiga audiència, de dilluns a dissabte,
de 10 a 1 i de 5 a 8 hores, avui del vespre,
i els diumenges, de 10 a dos quarts de dues del migdia.
Tornem a la música.
Dissabte passat comentàvem l'aparició de la biografia del matrimoni de compositors
Fèlix Martínez Comín i Pepita Llunell.
Ara us proposem tornar a comprovar la qualitat de llegat musical del primer
amb una magnífica sardana escrita per a dues cobles.
Ens situem a l'any 1971, quan composa La Sardana de Lloret,
on es posen en acció tots els recursos tècnics i d'inspiració de l'autor
en una impressionant formació de 23 músics, inclosa la percussió.
La versió que escoltem és la de les cobles Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
La versió que escoltem és la de les cobles Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
La versió que escoltem és la de les cobles Milenària.
Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i Sant Jordi.
i Sant Jordi.
Entre el gran nombre d'activitats sardanistes que es porten a terme arreu de Catalunya,
en podem trobar moltes amb voluntat de renovar-se,
d'oferir nous atractius a allò essencial que són les ballades de sardanes.
Aquest és un aspecte que suscita controvèrsies,
ja que hi ha qui creu que els aplecs només haurien d'oferir sardanes i res més.
En tot cas, és bo que hi hagi debat i també que es pugui constatar que hi ha gent amb inquietuds.
Avui us comentarem un d'aquests punts de Catalunya amb esperit inquiet,
que aquests cap de setmana celebren el seu aplec,
que inclou molts elements singulars i que ens pot servir d'exemple de tot això que diem, Banyoles.
L'aplec de Banyoles enguany arriba a l'edició número 51
i amb la base d'un marc acollidor i d'excepcional bellesa,
com és el paratge dels desmais arran de l'estany
i d'unes coubles de prestigi com són la Mediterrània, la Milenària i la ciutat de Terrassa,
els organitzadors de l'aplec de Banyoles han preparat un programa ple d'atractius i ben diversificat.
Dansa de rel tradicional, música, ball folk, sardanes i foc,
donen contingut als prolegòmens de l'aplec, ahir i avui.
Tots dos dies, l'Esbar Font Coberta presenta el seu espectacle Balneari,
el Teatre Municipal de Banyoles,
amb un interessant muntatge coreogràfic inspirat en danses de rel tradicional.
I aquesta nit, a la plaça de les Rodes,
hi haurà festival folk tradicionaris amb l'actuació del grup Growlers
i també, a la mitja part, un espectacle de sardanes i foc
amb les gàrgoles de foc de Banyoles
i les colles sardinistes del Pla de l'estany.
Demà al matí, una comitiva festiva farà camí cap a l'aplec,
des de la plaça Major fins a l'estany,
amb els músics de la cobla mil·lenària,
les gàrgoles de foc i els gegants i capgrossos de Banyoles
i també el popular Tren Pinxo de Banyoles.
Amb motiu del 80è aniversari del compositor Martiri a Font,
els organitzadors de l'aplec han programat
que la seva obra sardanes al casino
es balli al voltant de l'estanyol
com a cloenda de la sessió matinal de l'aplec,
on preveu que la rotllana necessària per envoltar l'estanyol
haurà d'estar formada per uns 50 d'enseires.
500, perdona.
500, perdó.
Uns quants més.
Uns quants.
A la tarda hi haurà una gran festa infantil
i actuació dels alumnes del curs la sardana a l'escola.
A l'acabar es deixaran anar coloms
en una simbòlica manifestació en prou de la pau al món.
Un altre element de l'aplec banyolí
serà la recuperació d'unes postres tradicionals
a alguns indrets de Catalunya, d'Occitània
i també d'altres punts de la conca mediterrània,
conegut amb el nom de Flaona.
La Flaona de Banyoles havia estat també tradicional
i aquest 6 de juliol, amb motiu de l'aplec,
es recuperarà com a postres del dinar de Germanó organitzat
amb motiu del 25è aniversari
de la restauració del Foment de la Sardana.
Diguem finalment que al llarg de tota la jornada
de la plec de Banyoles, demà diumenge,
tindrà lloc el recinte del Paratge dels Esmais,
el Firaplec, un gran mercat de cultura popular,
així com una mostra d'entitats i col·lectius
del Pla de l'Estany
i una demostració de puntaires.
Entre aquest cap de setmana i el vinent
comencen els ja tradicionals quatre cicles
de ballades de sardanes d'estiu
que tenen lloc a altres tantes poblacions
de les comarques meridionals,
Salou, Tarragona, Reus i el Vendrell.
Avui comença el de Salou, que cada dissabt
oferirà ballades fins a primers de setembre
amb cobles com la Reu Jove, les Reus,
la principal Repitenca, la principal de Tarragona
i la ciutat d'Igualada, entre altres.
Divendres vinent començaran les ballades de Reus,
a la tarda amb les cobles locals,
que faran un total de quatre audicions.
I al mateix dia, però a la nit,
començarà el cicle de Tarragona,
com sempre amb la cobla a la principal de Tarragona
i aquesta vegada recuperant l'escenari
de la Rambla Nova.
El cicle de Tarragona enguany es presenta
força escurçat en el nombre de ballades
a causa de les limitacions de la subvenció
que atorga l'Ajuntament
a la coordinadora sardanista de Tarragona.
comença dues setmanes més tard
i finalitza dues setmanes abans.
A més, la coordinadora tampoc ha pogut programar
sardanes per la Diada Nacional de Catalunya
i Santa Tecla.
Pel que fa al Vendrell,
les ballades es faran durant el juliol,
els diumenges al vespre,
demà és el primer
i durant l'agost, els divendres a la nit.
Són un total de vuit ballades
i sempre amb cobles diferents,
des de la Catània de demà
fins a la ciutat de Terrassa de l'últim dia,
passant per la Rassò,
la Jove de Conill,
la Ciutat de Cornellà,
la Contemporània,
la Sabadell i la Reus Jove.
I tornem doncs a la música
i és que moltes vegades
en el nostre programa
hem procurat demostrar
que amb la cobles
es pot interpretar de tot
i no només sardanes.
En la vessant més ballable,
la coble a Lluísos
ja fa uns anys
que s'hi dedica de ple a aquesta tasca,
tot adoptant el nom de Tarasca
quan es tracta d'engrescar els balladors
amb ritmes d'arreu del món
i de diverses èpoques.
Ara els escoltarem amb una mazurca
recuperada del repertori
d'un dels últims músics de tradició oral
que han completat
un llarg període
de la música tradicional catalana
amb paret blanc.
La peça que ens ofereixen
els músics de Tarasca
és aquesta Niña Hechicera.
NÄHI Q�IQI.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!

...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tornem!
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Profit demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà !
amb un protagonisme evident de la melodia.
És Cans de Maig que interpreta la principal de la Bisbal.
Sous-titrage MFP.
Sous-titrage MFP.
Sous-titrage MFP.
Sous-titrage MFP.
...
...

...

...



...




...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...



...
...
... ...

...
...
...
...
...
... ...
...
...
...
...