El instrument relativament nou
Avui escoltarem cançons que tenen com a base un instrument relativament nou.
Es tracta d'un estri molt sofisticat, tecnològicament parlant, i això ens agrada, i molt.
Aquest instrument ha fet possible que la música de finals del segle XX i començaments d'aquest XXI soni d'acord amb els temps que ens ha tocat viure.
Temps de recerca tecnològica en el camp de la microelectrònica.
Temps de recerca de vida a l'espai exterior.
Avui escoltarem cançons que estan construïdes en un 80% per un instrument musical anomenat sintetitzador.
Per cert, quan dèiem que era relativament nou, ho fèiem perquè al seu darrere hi ha més de 100 anys de recerca.
Una recerca per a trobar l'aparell tecnològicament perfecte i que podríem anomenar d'aquesta manera.
La cursa dels invents.
La cursa dels invbert carsET
La cursa dels inv chairman
Fins demà!
L'any 1897, els instruments electrònics han experimentat un gran desenvolupament,
com també ho ha fet la música que s'hi ha produït.
En aquests 100 anys d'història han proliferat tot tipus d'invencions
que tenen com a element comú l'ús de l'electrònica per a la generació de sons.
Aquestes invencions cobreixen un ampli espectre de la visionària genialitat a l'extravagància més absurda.
De les zones Martenot, el 1928, a les màquines per parlar amb Déu,
de l'anarquista Pep Burgès, el 1990,
trobem instruments electrònics capaços de satisfer tots els gustos i necessitats.
Sovint, aquestes màquines no han passat de l'estadi de prototips
i moltes han estat exemplars únics i han desaparegut, en molts casos, amb el pas dels anys.
Amb tot, ens han arribat plànols, fotografies o detallades descripcions de la majoria,
la qual cosa ens ha permès reconstruir una breu història d'aquests instruments.
Paral·lelament a l'aparició dels estris, els teòrics musicals més visionaris
van propongar la necessitat d'incorporar les innovacions tècniques
al camp de la generació de sons.
Els primers a fer-ho van ser els futuristes italians.
Si Pratela va establir les bases teòriques als seus manifestos,
Luigi Russolo les va plasmar amb els Intona Rumori, el 1913,
o màquines per a fer soroll.
El rus Leon Terman és el progenitor del Teremín, el 1924,
un espectacular aparell que produïa el so mitjançant l'alteració dels camps elèctrics
al voltant d'una antena.
També es va conèixer com a aéterfón,
ja que l'intèrpret aconseguia l'alteració dels abans esmentats camps elèctrics
movent les mans a l'aire al voltant de l'antena.
El seu peculiar so ens pot resultar força familiar,
ja que les seves tonalitats impregnen desenes de bandes sonores
de pel·lícules fantàstiques i de ciència-ficció,
fins al punt que avui en dia ens és impossible imaginar
qualsevol The Movie pel·lícula de sèrie B
sense el sinuós i ondolant so del tèrmin.
Altres instruments electrònics apareguts al període d'entreguerres
van ser l'espharofon el 1927,
el dinafon entre el 27 i el 28,
el trautònium el 1930 o l'orga giflet el 1929.
Instruments que no van passar mai de l'estadi de meres curiositats
i que no van ser empreats pels compositors
més que tímidament en algunes obres.
No va ser fins acabar de la Segona Guerra Mundial
que es va començar a desenvolupar una veritable música electrònica.
Música que no va tenir tant de la mà d'espectaculars avenços tècnics
com del desenvolupament d'un llenguatge musical específic.
Aquest desenvolupament es polaritza al voltant de dos centres,
els estudis de radiodifusió televisió francesa, a París,
i la radiodifusió alemanya, a Colònia.
Tots dos centres van desenvolupar un modus operandi propi,
fruit de les diferents concepcions que tenien sobre la creació electrònica.
La anomenada música concreta desenvolupada a París
per Pierre Schaffen i Pierre Henry
es basava en la manipulació de fonts sonores
provenients del Montréal,
que, alterades posteriorment o no,
eren disposades pel compositor
al voltant d'una mena de collaix musical.
També va rebre el nom de Tape Music,
perquè els sons eren gravats en cinta
amb la finalitat de ser manipulats i muntats
fins a aconseguir la peça musical en qüestió.
Aquesta música concret es pot veure
com una mena d'antecedent culte
de la popular tècnica del sampling,
consistent en la creació musical
mitjançant l'ús de fragments preexistents
generalment extrets de gravacions discogràfiques,
que no és, en definitiva,
res més que una adaptació tecnològica
de les tècniques popularitzades
pels DJs de hip-hop a finals dels 70,
que creaven els seus temes manipulant en directe
flagriments instrumentals de vells discos
de fang, sol i disco.
Irònicament, els primers experiments
de manipulació del so desenvolupats
per Pierre Schaffer als anys 40
havien estat realitzats amb discos
alterant la seva velocitat,
reproduint-los a l'inrevés.
D'altra banda,
i en marcada rivalitat amb l'escola parisenque,
l'estudi de Radiocolònia,
sota la tutela d'Eimerd i Stothausen,
va començar a desenvolupar
la música electrònica propiament dita,
música que va continuar sent
predomini d'estudis i laboratoris
propietat de universitats i emissores.
i espagta d'Eimerd i pensar
acrobat a l'intestat,
i sotrents de ja fick uns,
color XV billets,
un ciberoror les cacules de l'estat-maquotit,
Robert W. Muck és l'home responsable de la popularització
dels instruments electrònics a gran escala.
Els seus models de sintetitzador, desenvolupats a la segona meitat
de la dècada dels 60, van ser el primer intent exitós de manufacturar
un instrument que satisfés alhora les necessitats dels estudis de música electrònica
i les dels músics de formació tradicional, desitjosos d'ampliar
la seva paleta de sonoritats.
Si bé cal reconèixer la tasca pionera de Donald Buchla,
responsable d'uns sintetitzadors en molts aspectes més complerts,
però també força més complicats.
Va ser Muck qui va aconseguir l'acceptació comercial del seu producte
gràcies, sobretot, a la introducció d'un teclat com a forma de control.
A partir d'aquest moment, la producció d'instrumentació electrònica
ha tingut com a objectiu la facturació d'instruments
adreçats a músics normals i corrents,
més que no pas al selecte grup de compositors
que, fins aleshores, havien domenat el camp de la creació.
A l'empresa de Robert Muck aviat se n'hi afegirien d'altres com ara ARP
o els anglesos d'EMS Limited, fabricants del famós BCS3.
I pocs anys després, empreses japoneses, com Yamaha o Roland,
que a la llarga acabarien controlant el mercat.
De les hores en sa, el desenvolupament d'aquests instruments
ha estat una carrera per fer-los arribar a un espectre d'usuaris
cada cop més ampli i nombrós.
Si a finals dels anys 60 l'adquisició d'un sintetitzador
estava només a les mans de les economies més benestants,
a principis dels 80 s'havia convertit en una peça
a l'abast de la majoria dels grups.
L'ampliació de la tecnologia digital al camp dels instruments electrònics,
exemplificada per l'aparició del MIDI,
Musical Instrument Digital Interface,
una mena de llenguatge universal que permet comunicar-se
i transferir informació d'una màquina a l'altra,
ha estat un altre dels punts d'inflexió d'aquest desenvolupament.
També cal no oblidar l'impacte de la popularització de la informàtica.
És precisament en aquest camp on s'han centrat les evolucions
de les aportacions dels últims 15 anys,
fins al punt que només cal una targeta de so
i un grapat de programes fàcilment adquiribles,
per exemple, mitjançant una ràpida passejada per internet,
per convertir el propi PC en un modern estudi de gravació.
Aquesta és, potser, l'última gran revolució
que ens ha portat la instrumentació electrònica,
la creació musical a l'abast de tothom.
Per il·lustrar aquest resum històric sobre l'evolució de les màquines tecnològiques,
us hem preparat tres temes on el sintetitzador pren un protagonisme capdalt.
En primer lloc hem escoltat a les OMD, les maniobres orquestals a la Foscor,
amb un tema fosc i molt avançat als seus temps.
66 en fading de l'any 1983.
Tot seguit ha estat el torn dels Simple Menys,
amb el seu tema melancoliós titulat
Zem for Great Cities,
una cançó, un tema per les grans ciutats,
de l'any 1981.
Finalment, com no,
aquesta gent que encara estem sentint de fons,
els Kraftwerk,
els pares de la música tecnològica
amb una cançó del seu treball editat l'any 1975,
Radioactivitat,
i que portava de nom Radio Land.
Tot un homenatge a aquest mitjà de comunicació
que es va fer gran al mateix temps que ho feia el segle XXI,
un segle que ens va portar coses tan bones
com la ràdio i els sintetitzadors.
Radioactivitat,
Un programa de Tarragona Ràdio,
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
вид natuurlijk estàs de fons.
Bona nit.
Anem a encetar el programa número 183 de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb efecte 2000.
Avui som a 7 de gener del 2003 i ja fa 1077 dies que vam estrenar el nou segle.
Per cert, benvinguts al nou any.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Déu-n'hi-do, doncs sí, avui el programa, com a primer programa d'aquest, en 2003,
hem pensat dedicar-lo a un instrument força important en aquest tipus de música,
la música tecnològica i alternativa dels anys 80.
Sense el sintetitzador, possiblement ara estiguem parlant d'un altre tipus de música,
millor que no sigui així, perquè gràcies a aquest estri electrònic podem tranquil·lament presentar-vos cançons
com la que acabem d'escoltar, Situation, 1982, els Yasú feien un tema electrònic,
un tema en sintetitzadors i sobretot un tema de ball.
Una cançó, possiblement, en si mateixa, amb un 80% de teclats, de tecnologia.
La resta, doncs, quatre guitarres, la veu de la cantant i poca cosa més.
Doncs sí, han començat aquest programa amb Situation i ara un altre tema també contundent,
però ja no música de ball, sinó música alternativa, música alternativa que també van decidir utilitzar els teclats.
Els Front 242, el 1989, treien aquest tema que va sonar molt, Never Stop.
En urmint-a Weit,ость, poca.
En urmunt-a Weit,eten, Brennau,�am
En urmunt-a Weit,eten,kr'en Comúlsex
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
no haurà!
No haurà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Respecte al display d'Holanda van aconseguir una gran peça anomenada It Takes a Muskel to Fall in Love,
que vol dir costa moltíssim animar-se.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
It Takes a Muskel to Fall in Love,
Espectral Display 1982.
Costa moltíssim animar-se.
I no els hi faltava raó.
raó.
Radioactivitat.
El programa de Tarragona Ràdio dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
I els 90 també.
d'avarnings dizloges a tubigued divinse on current llijkam,
Florens &
tava-sang estietubes.
Marielalt Pro reuse del 돌�itering in pngs.
The drop lo об� aation can be卡.
Exemp ready!
SSL1vl 1
Syks,
pas una hilera e tab juxtapés.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Doncs és un in directe, no?
Sí, quasi que sí, perquè hauríem de fer una mica de flashback i recordar aquestes festes que han passat
Sí
I quina manera, doncs, ja que estem en un espai dedicat a u-dos, retrobem aquelles cançons que ens recobren aquest esperit de l'any
Sí, us hem de dir, doncs, que a Limbo, doncs, no va arribar a temps abans de les festes de Nadal per escoltar, per fer-nos escoltar aquells temes mig nedalanys que sentirem tot seguit
Però, això sí, un flashback sempre va molt bé
Doncs, reprendrem el fill que vam deixar a l'anterior programa, on es vam repressar la trajectòria discogràfica dels u-dos
Fins a la publicació del Datalanham l'any 1988
I avui coneixerem la vessant més intensa i més frappant dels u-dos, que són els seus directes
O sigui, cada moment aparquem aquestes trilogies, les deixem en quarantena, anem per els seus directes contundents i més endavant les tornem a reprendre les trilogies que fas cada 15 dies
Jo crec que hem arribat a un punt on ja no podem esperar per escoltar els u-dos en directe, que és on potser agafen més força i són més comunicatius, més intensos i ho hauríem de conèixer
Bé, podem donar fe tant tu com jo, que sí, que els directes dels u-dos tenen aquesta màgia que fa que, a més a més de la bona música que desprenen les seves cançons, els discos
Fa que hi hagi aquesta comunicació que acabes de dir
No tots els grups poden t'esrumir del mateix
Exacte, i aquest és un dels punts forts d'U-DOS
Doncs, si et sembla, ja que l'any vam parlar a l'anterior programa del disc Datalanham
Sí, això l'any passat
Sí, ja fa molt de temps
Sí, l'any 2002
Sí
Qui se'n recorda?
Doncs, mira, havíem preparat una sèrie de concerts en directe sobre aquest disc, el Datalanham
La gira de presentació d'aquest disc els va dur a realitzar una sèrie de concerts a la seva ciutat de Dublín
Ni més ni menys que durant cinc nits
Cinc nits on acomiadaven l'any 1989
Van ser els dies 25, 26, 27, 30 i 31 de desembre
I avui tornarem a reviure aquestes nits màgiques
On tocaven els U-DOS a l'estadi Point de Pot de Dublín
I on podem escoltar cançons com One, Three, Heel
Some way to face the call
Endurance, yeah
As the day begs the night
Mercy to love
The sun so bright
It leaves no shadows
Only scars
Carved in stone
On the face of earth
Moon is up
And over one tree hell
We see the sun go down
In your eyes
We'll run like a river
To the sea
We'll run like a river
To the sea
In a world
A heart of darkness
A fire zone
The voids beat their heart
They'll bleed for air
To the sea
A song
A weapon
In the hands of love
You know it's blood
A steel cries
From the ground
From the ground
It runs like a river
To the sea
To the sea
It runs like a river
To the sea
Yes it runs like a river
And I don't believe in painted roses
Or bleeding hearts
But it's a rape the night
It's merciful
I don't believe in the air
Si you can't
Em sembla que aquest tema no és sufici...
Oh bé, aquest tema...
Aquest disc...
O el tema, bé, com vulgueu...
No és oficial
És...
Un disc...
No, és un disc d'un concert en directe
Un disc anomenat...
Un disc anomenat...
Bueno, un CD anomenat Santa Claus is coming to town
I...
Molt nadalent
Sí, està enregistrat el dia 25 de desembre de l'any 1989
I bé, són aquells compactes que s'han d'anar buscant i rebuscant per trobar-los
Sí, si busca, troba, diuen
I per cert, que sona molt bé per no ser oficial
Sona quasi bé com un disc en directe oficial
I a més, la cançó no l'havíem sentit d'aquesta manera
Molt bé, molt bé
Bé, el que dèiem abans
Sembla que ens dona molt d'arguments
Moltes raons de pes
Per dir que el sudós, el directe, era el seu mitjà de comunicació
Em sembla...
Exactament
Més important
Exactament
Transmeten molta força, molta energia
I ara això ho podrem comprovar
Amb el concert del dia 27 de desembre
En aquest mateix estadi
Amb un bonop, ple d'energia
Amb desire
Amb un bonop, ple d'energia
Amb unserer barra
Amb un bonop, ple d'energia
Amb級 la f corp, ple d'energia
Amb duro y cines ít'a d'energia
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Overs
Bona nit