CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat.
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
La temporada 1985-1986,
el nivell qualitatiu del sènior del CBT
va experimentar un salt molt important.
La consolidació de Carles Torruella,
el feixatge de José Martínez i l'aparició d'en Brós Domingo
van fer que l'equip, malgrat classificar la meitat de la taula,
agafés ja un joc temible pels rivals.
Tant sols les lesions i alguns arbitratges
van impedir que l'equip pogués assolir un lloc més alt
i fins i tot de classificació per intentar les cenes.
La temporada següent,
amb l'aportació de Quim Teixés,
l'equip va assolir el quart lloc
i va fer un bàsquet de molta qualitat,
dirigit com no, per Jesús San José.
La temporada següent,
amb el fitxatge del pivot reusenc Paco Borrell,
l'equip va assolir el campionat
perquè va reforçar molt bé el rebot
i només va perdre la final amb el Font Vella Manresa.
D'aquestes temporades,
en què el pavelló s'hi aplegaven
més de 300 persones cada diumenge
i que de la mà de Pere Tobilla, com a president,
el club ja va pressupostar 5 milions de pessetes
i destaquem un plegat de jugadors.
Xavi Mas,
el jugador que ha estat més temporades 11
i que més partits ha disputat 285.
José Martínez,
qui amb 2.573 punts
ha estat fins ara
el màxim anotador de la història del CBT
i que una les llavellonoll
va apartar abans d'hora del bàsquet.
Ambros Domingo,
que va anotar 2.491 punts
en les 8 temporades que va jugar.
Carles Torroella,
un base que va materialitzar 2.523 punts.
Quim Teixas,
que amb 86 partits
en va anotar 1.374 punts,
una mitjana de 16 per partit.
I Paco Borrell,
amb 248 partits
i estem segurs,
malgrat de no disposar a bestavístiques,
que ha estat qui més rebots
ha agafat en la història del CBT.
Abans d'entrar a la bècada dels 90,
aquests jugadors
van ser els primers
que van ser capaços
de fer vibrar el pavelló del Sant Jordi
i van començar a identificar
l'esport del bàsquet
amb l'espectacle
i el CBT va iniciar
la seva primera volada.
I un dels secrets
d'aquesta lenta però segura progressió
fou l'harmonia existent
entre la Junta,
el cos tècnic i la plantilla.
Tots junts
van formar una pinya
que obriria les portes
en les segones temporades
de les fases descents
del Club Bàsquet Tarragona.
Hola, molt bona nit.
Al llarg d'aquests 25 anys
d'història,
el Club Bàsquet Tarragona
ha tingut molts rivals
a les pistes.
Fa un parell de setmanes,
us recordareu,
parlàvem de la rivalitat espacial
amb el Nàstic.
Però més enllà
d'aquestes confrontacions
en clau estrictament local,
el CBT s'ha vist
en moltes ocasions
amb el Valls
o amb el Reus Deportiu,
amb el Vendrell
i amb molts altres equips
en diferents categories.
Han estat molts partits,
moltes temporades,
un total de 25 anys.
En aquest programa,
el desen de la sèrie
de Tarragona Ràdio
dedicada a recollir
la història
del Club Bàsquet Tarragona,
avui hem volgut
en reunir
a cinc jugadors
que justament
s'han enfrontat
amb el CBT,
tot i que alguns,
curiosament,
també han vestit
la samarreta blava.
Saludem aquests cinc convidats,
són el Joan Inglada,
Joan, bona nit.
Bona nit.
També l'Artur Martir,
bona nit, Artur.
Bona nit.
El Lluís Sales,
bona nit.
Bona nit.
Jordi Tombas,
bona nit.
Bona nit.
I el Xus Carrillo,
Xus, bona nit.
Bona nit.
El Joan Inglada,
segurament,
és dels cinc convidats
el que més vegades
s'ha enfrontat
amb el Club Bàsquet Tarragona
i a més
amb diferents equips
i des del primer any,
des de la fundació
a les grades
del Club Bàsquet Ball.
Estava esperant
per jugar
un partit de la...
Em sembla que on
se li deia
la Copa Tarragona,
es feia un quadrangular
abans de començar
la temporada
i va aparèixer
un equip
que li deia
en CBT Tarragona
i que, bueno,
que encara ningú sabia
de què anava el tema
i, bueno,
doncs es van presentar
en aquell quadrangular.
A més,
com deia,
amb molts equips,
no?,
des de diferents rivals.
Sí,
he jugat amb ells
contra ells
amb el Vendrell,
amb el Valls,
amb el Nàstic,
amb el Reus Deportiu
i ara ja
amb una altra època
i una altra història
amb l'Arbós,
amb l'equip B.
En el programa d'avui
tenim jugadors
de diferents característiques
perquè alguns,
per exemple,
han jugat,
com dèiem,
al CBT,
han jugat contra el CBT,
el Lluís Sales,
per exemple,
va jugant només
una temporada amb el CBT
i després s'hi han enfrontat
des d'un parell d'equips,
no?
Sí,
com Reus Deportiu
i principalment
com a Nàstic
i Salle Tarragona.
Jo vaig sortir
de la cantera
del que era el Nàstic
de bàsquet
i que estava a la Salle
i llavors
ens vam enfrontar
a categories inferiors.
Després com a Nàstic,
tant a primera catalana
com a segona nacional
i quan va haver-hi
una mica
la renúncia
a la segona
doncs vaig fitxar pel CBT
i vaig veure
des de l'altre punt de vista
el que és el club.
I com es veu
des de l'altre punt de vista?
Com es veu aquest canvi
d'una temporada
amb una altra?
Home,
pensa que jo soc
cantera Nàstic
i llavors jo soc
anti-CBT
de naixement
i llavors tu
quan entres al CBT
veus que
és un grup de gent
que vol fer bàsquet
que està molt compromesa
amb el bàsquet
i que vol tirar cap endavant
i a vegades veus
que no té ni cua
ni ni ni insults
ni són mala gent
o sigui
són gent esplèndida
que doncs
i la prova
són els 25 anys.
Sent cantera del Nàstic
però aquella temporada
del CBT
va ser especialment negativa
pel Lluís o no?
Home,
va ser dura
va ser molt dura
perquè tu entres
com a Nàstic
i entres com a fitxatge
i hi ha una pressió
afegida
entres a un grup
que està molt consolidat
que estava a la mateixa categoria
que tu
i amb unes aspiracions
de pujar
llavors
era compromès
perquè home
estàs jugant
amb companys
que doncs
és el que et deia
que tenien cua
que eren males persones
i que eren impresentables
i veus que no ho són
però que ells
feien el grup
i nosaltres veníem
una mica de fora
i va costar una mica
Hi ha alguns
que mai han jugat
amb el CBT
i que sempre han jugat
amb un equip
com el Valls
com el Club Basquet Valls
és el Xus Carrillo
tota una vida dedicada al Valls
com a entrenador
i com a jugador
Sí, sí
aparte d'haver jugat en Lleida
jo salí del Sicoris
i luego fiché
por Antorcha
i luego vine
cuando vine a la suera
de Catarragona
acabé jugando en el Valls
volví un año
otra vez a Antorcha
però luego ya
volví todo
otra vez a Valls
i aquí
me retiré de jugador
i seguí aquí
com a entrenador
i ara hago de padres
de mis hijas
que también
precisamente el domingo
jugamos contra el CBT
i le ganamos
tota la vida
enfrontant-se al CBT
tota la vida
com a jugador
com a entrenador
ha guanyat més
o ha perdut més vegades
o no ho recorda
no te'l conta
eso sí que
es muy difícil de controlar
pero
lo que sí que me acuerdo
es que la primera vez
que ganó el CBT en Valls
es que jugaba yo
eso sí que me acuerdo
la tengo clavada
enfrontant-se al CBT
des de Valls
deu tenir
una cosa especial
era una cosa especial
hombre
al principio
lo mejor era jugar
contra el Nastic
el pique también era
lo que pasa que
como el Nastic
fue de capa caída
nos quedamos con el CBT
y entonces ahora
ha sido
también con los equipos
del Vendrell
del Joan y tal
también ha habido
bastante pique
pero deportivo
es lo que decía
Lluís
de que parecían malas personas
y tal
yo con todos
me relaciono
perfectamente
y no hay nada
una cosa es la pista
y otro es cuando estamos
en la calle
y nos encontramos
y no hay ningún problema
los jugadores del CBT
como el Jordi
como el Artur
han venido a Valls
a jugar
y creo que
los hemos tratado bien
¿no?
Sí, Jordi
t'han tractat bé
Sí
són partits que
més que el tracte
és la dedicació
que té
per part de la premsa
i agraden de jugar
i per damunt del tracte
està aquella rivalitat
Artur
t'han tractat bé
a Valls
Bueno
i t'he tingut alguna
guerra que altra
Sí o què?
Sí
també pel meu caràcter
però bueno
és el que m'agradava
a mi
m'encantava jugar a Valls
pel caràcter que tenien
i a Tarragona
doncs bueno
estava en un bon moment
perquè els he viscut
bueno
jo he viscut el derbi
sempre
quan estava el CBT
contra el Valls
i després
realment contra el CBT
era quan hi estava
el Reus
i a Reus
era molt diferent
el Reus es vivia molt
i es vivia més
el partit de Reus
que el de Tarragona
dels 5 convidats
si no m'equivoco
tu ets el que més temporades
has jugat amb el CBT
potser temporades
o el Jordi també
tu més
perquè vaig estar
a Madrid júnior
i després i tot
vaig coincidir
amb el Lluís Salas
i amb el Xavier Mas
o sigui
de les dues èpoques
diguem
no m'he gat entre mig
i ara jugues avall
has jugat molts anys avall
el CBT va estar concretament
8 anys
i com es combina això
tants anys a Tarragona
i tants anys avall
home
doncs ara ja com que ja fa força temps
doncs la veritat és que
no sé
queda una mica en l'oblit
però sí
de fet són molts jugadors
que han fet aquest traspàs
jo recordo per exemple
el Jordi Canals
l'Edu Canals
el que passa
com deia el Lluís
són una mica de la cantera
del Nàstic
i el canvi
no els hi suposa tant
en el meu cas
com que ja portava
8 anys aquí a la casa
doncs el canvi
va ser molt notable
per la meva part
però bé
ara sóc ben acollit
i també estic molt a gust
com vaig estar aquí
però va ser dur
el canvi
personal
a nivell personal
home
és una cosa
no agrada
perquè són dos equips
d'aquí a la província
de fet
tampoc no sóc molt donat
a fer canvis
m'agrada seguir
una rutina
en aquest sentit
però bé
es va donar el cas així
i
com repeteixo
vaig estar acusant
els dos llocs
i no ho canviaria
per res ara
tu fins i tot
un parell de temporades
vas estar fora
a Portugal
jo no sé si és millor
per un jugador
canviar
i marxar molt lluny
quan deixa una mica
l'equip
de tota la vida
o en fi
si les circumstàncies
el porten
a anar a l'equip rival
això va una mica
amb el caràcter
del jugador
també
hi ha gent que se sent
que s'enyora més
o segur un d'aquests
a mi em costa
estar lluny de casa
hi ha gent que ho porta més bé
clar
lluny
la veritat
és que s'estava molt lluny
de totes formes
clar
dir que està de Portugal
que està ficat
al mundillo del bàsquet
doncs ja ho trobava
una cosa bastant normal
però clar
si
la gent que a la millor
tractes diàriament
doncs a la millor
els hi ha d'explicar
aquestes o portugals
i són una mica estrany
però al mundillo del bàsquet
es va donar el fet
que molts jugadors
són comunitaris
hi havia molts jugadors
espanyols jugant
a la lliga portuguesa
i era un fet molt habitual
Artur
tu t'has enfrontat
amb el CBT
només des d'arreus
per dir-lo a alguna manera
perquè tu a metge ets d'arreus
sí, sí
sempre des d'arreus
i com es veu aquesta rivalitat?
la veritat que
precisament el Jordi jugava
a l'equip
o sigui
ell estava jugant
aquí a Tarragona
i vam tenir arreu
els partits
amb moltíssima gent
és una pista molt petita
ratonera
amb gent
gent que preta
i
i els guanyàveu o no?
vam fer
meitat i meitat
potser van guanyar
potser més ella
a més ells va ser
la temporada
que tenien
van tenir
dos o tres molt bones temporades
l'última va ser
la que vam pujar
de categoria
estàvem molt més
professionalitzats
que nosaltres
era una altra estructura
i després nosaltres
quan érem l'equip petit
aquells partits
són els que
espènyes una miqueta més
el Joan
perdona
el Joan ha estat
en totes les batalles
com recordava
sí, sí
clar
el Joan
estàvem i això
i el Joan també
és d'aquests
que animen
a que els partits
es posin calents
com es fa
que un partit
sigui calent?
home
podeu parlar els dos
perquè els dos
sou especialistes
un partit
es torna calent
quan tu entrenes calent
quan no t'agrada
perdre ni el parxís
se surt a la pista
a ajudar sempre
per guanyar
li estava fent senyals
a l'Artur
perquè en aquesta època
que està parlant ell
recordo que vam guanyar
un partit
aquí a la pista
del CBT
d'un punt
a la pròrroga
un palmeix
del Tito Vitaller
a tiro meu
tiro va ser meu
no va palmeixar
el Tito Vitaller
i vam guanyar
d'un punt
en un partit
que estava
el camp
recordo
a rebentar
aquest va ser
poder
el millor any
la divisió
107-108
i una altra anècdota
que m'ho havia explicat
quina memòria
sí me'n recordo
sí perquè de quan en quant
soc una mica nostàlgic
i em vaig repassar en cosetes
abans de començar
el Jordi Tomàs
deia que l'Artur Martí
té una memòria prodigiosa
jo tinc una anècdota
jugant amb el Valls
d'un partit
que vam jugar
al camp del CBT
i jugava al Xus
o no?
jugava al Xus
van perdre de 12
i a l'acabar el partit
el meu amic
que ja ha desaparegut
per desgràcia
Fermí Morera
em va ficar
el micro a la boca
i bueno
allò va ser
va ser un escàndol
a Valls
durant
es veu que vaig dir
el partit
que vi
Xus
te'n recordes
aquelles confrontacions?
sí que me acuerdo
sí
exactamente no
porque he ido muchas versiones
pero conociendo al Joan
me imagino que las soltaría
potentes
y el partido fue muy caliente
parlant de partits calents
de totes maneres
aquests partits
de gran rivalitat
s'escalfen moltes vegades
també amb consignes
amb el públic
o entre vosaltres
hi ha alguna tàctica
o alguna estratègia espacial?
tenint en cuenta
tenint en cuenta
que cuando
en aquel tiempo
pues igual
bajaban de Valls
bajaban 70-80 personas
y en el pabellón
aquel del Sant Jordi
pues normalmente
era la mayoría de Valls
y
y ya la cosa
empezaba a calentar por ahí
és a dir
que quan el Valls
feia de visitant
a la pista del CB
había más gente del Valls
que era el CB
en aquel tiempo
i ja
els calfavos vosaltres
al partit?
vosaltres no
però desagrada
ja venia bien
és que aquí a Tarragona
pot ser el canvi del públic
el canvi radical
va ser el primer any
de primera divisió
o sigui
va haver un canvi
des del primer partit
a més
va ser com una cosa
que va sortir espontània
i que després
doncs
s'ha mantingut per sort
aquí a Tarragona
i és el que ha pogut fer
que el CBT
pugui estar en un ara
però què vols dir
que potser el públic
també ha estat
tradicionalment
bastant fred
aquí a Tarragona
sí, sí
a veure
aquí venien
aquí venies a jugar
i no hi havia nadie
o gent de Valls
i
i se sentien com a casa
exacte
i posa allí Reus
per exemple
venien els del hockey
i venien
gent que potser
no sabien
de bàsquet
però venien a calentar
l'ambientell
si jo recordo
quan estàvem aquí
jugant amb el CBT
era el tema
que sempre estava
damunt de la taula
quan hi havia els derbis
la comparació una mica
la forma d'actuar
del públic ballenc
o del públic d'aquí
de Tarragona
i sí que era
era cert
que normalment
a d'avalls
la gent s'hi ficava
molt més
en aquest sentit
però com diu l'Artur
ara penso que la gent aquí
no sé si potser
l'equip també
ha ajudat una mica
que va molt bé
i hi ha roba bastant
l'equip trobo
en les últimes temporades
segurament ha canviat molt això
a principis dels 80
mitjans dels 80
Lluís
Joan
com eren els ambients
a les pistes?
Què recordeu?
Un nàstic CBT
era
era tremendo
però
a diferència
dels altres
enfrontaments
amb el CBT
aquí no era
un escalfament
per part del públic
aquí
l'afició del nàstic
era de Tarragona
i l'afició del CBT
era de Tarragona
i eren igual
d'adormits
o igual d'entesos
de bàsquet
i anaven a veure bàsquet
bon bàsquet
el que passa és que nosaltres
teníem una tensió terrible
o sigui
hi havia un enfrontament
perquè érem
mitjanament de la mateixa edat
i hi havia
clar
el CBT havia sortit
d'una sissió del nàstic
i llavors hi havia un enfrontament
terrorífic
era tremendo
ara
no pel públic
o sigui
el públic era
tranquil
i el que patíem
era quan anàvem a jugar
a Reus
quan anàvem a jugar a Valls
o al Vondré
que allà ens deien de tot
i allò eren uns derbis
derbis de públic
Per què creieu
que històricament
hi ha hagut aquesta
diferència tan gran
entre els públics
de Valls
Reus
amb el de Tarragona
en tindreu alguna resposta o no?
una mica
perquè
jo penso que el de Tarragona
és la ciutat
o la capital de la província
i vist des de Valls
doncs
vulguis o no
la diferència d'habitants
és considerable
és més un poble
i clar
el fet de...
anar a la capital
i anar a guanyar l'equip
de la capital
era...
vulguis o no
home
jo penso una mica així
potser ara
ha desaparegut una mica
perquè ja han estat
al llarg del temps
molts més anys
que han coincidit
els dos equips
i potser això
s'ha calmat
en aquest sentit
però vaja
jo penso que
als inicis
devia ser una mica això
però Valls
ha sigut sempre
tradicionalment
un poble
o una ciutat de bàsquet
de bàsquet
Tarragona
com a més de futbol
no?
jo m'he fixat
però al Valls
la meva il·lusió
era aquesta
que anava a un lloc
on es respirava bàsquet
i en Valls
el ambiente
ara ha bajat un poc
a raiz
de haver menos jugadores
de la casa
però jo m'acuerdo
que el primero
pràcticament
los primeros
que vino a jugar
de fuera
que llevaba años
jo
estrenando en Tarragona
fui yo
luego
fichamos al Joan
i cosas así
però ahora mismo
quitando al Jordi
para de contar
el resto
son profesionales
que vienen a jugar
con todo y con eso
la gente se calienta
pero no tanto como antes
yo no veo tantas pancartas
porque no conocen
a los jugadores
y tal y cual
me acuerdo que el Jordi
cuando venía a jugar
con el CBT
tenía una pancarta
allí puesta
sí, eso va a ser
una pancarta
com me la recordo
a molta gente
¿Recordas?
¿Qué tenías que tenías?
Presidément
l'any abans
l'any abans
quan anaves a Balls
l'últim
que va estar aquí
el CBT
i va haver un derbi
força important
perquè
bueno, presidément
els vam guanyar
tots dos els d'aquí
Tarragona
i això que el Valls
va quedar molt millor
classificat que nosaltres
però bueno
m'estrana a pancarta
allà
allò per picarta
i sí que posava
tombes Forrest Gump
i recordo
a l'inici
de l'any següent
van teixar
la Forrest Gump
i van posar
i ara Superman
i és una neteta
que molta gent
me'n recorda
i era la mateixa pancarta
la mateixa pancarta
i la van fer
i a Reus també Arturo
hi ha hagut tradicionalment
un ambient més calent
que a Tarragona
fins i tot en basquet?
És que a Reus
fa molts anys
se va estar a punt
de pujar fins i tot
el que era
la primera divisió
en basquet
i aquells anys
hi havia molta
molta tradició a Reus
hi ha hagut sempre al hòquei
i després al bàsquet
a nivell del Reus deportiu
el bàsquet d'en Sec
va fer un baixón enorme
i després el que passa
que molta gent
que anava al hòquei
intentaven vincular
la gent del hòquei
que l'ambient a Reus
a nivell de divisió
de honor de hòquei
és l'ambient més dur
que hi ha a la Lliga
i traslladar-ho al bàsquet
i la veritat
és que es aconseguia
traslladar
al hòquei
l'esquina aquella
era peligrosa
l'esquina del campo
de l'hòquei
és a dir
ja sabíeu fins i tot
les cantonades
que eren més perilloses
seguro
en aquel campo
de bàsquet
tan pequeñito
és com un Val José
donde están
bueno ahora ya no
porque lo han remodelado
pero en nuestros tiempos
sabías donde estaban
puestas las ciertas personas
los espectadores
de la primera fila
de bàsquet
no los conocía todos
sabía donde estaba
cada uno
hi havia pistes
tradicionalment
potser en aquelles épocas
ara em refereixo
fa més temps
ja tradicionalment
bones
o dolentes
en el sentit de
difícils de suportar
per l'ambient
recordeu alguna?
d'aquí a Tarragona
per suposat
Balls
Balls
sempre
sí
d'aquí a Tarragona
sí
quina fama
hechos
buena fama
és el sitio
de l'ambiente
a mi no me gustan
tampoco
cosas violentas
el ambientillo
que decíamos
de Jordi
una pancarta
el día siguiente
prácticamente
cambia todo el mundo
ya es el rey del mambo
cuando el año anterior
era el enemigo público
número uno
pues significa
que la gente
va un poco
por el corazón
y no con mala fe
era el que portava
més anys aquí a Tarragona
i una mica
doncs clar
el capital a les hores
de l'equip
doncs potser
venia una mica
per això
però suposo
que tampoc
m'ho hagués guanyar
en amistat
dins de la pista
de ningú
però clar
això que dèiem abans
la rivalitat
de la capital
que anàvem a jugar allà
doncs era una mica això
quina imatge creieu
que us ha donat
el club escatarrona
com a equip rival
Lluís per exemple
tu des del Nàstic
Tarragoni
però vingulat
sobretot amb el Nàstic
costa eh
era molt fotut
era molt fotut
donat l'equip de Creus
tradicionalment
al llarg d'aquells
25 anys d'història
nosaltres
jo sempre l'he vist
com un club seriós
que ha fet bàsquet
o sigui
ni espectacular
ni
ni
al revés
és ara quan veig
algun comportament
que no dius
se surt de lo que és
la normalitat
del CBT
el CBT sempre ha sigut
un club seriós
que ha treballat
seriosament el bàsquet
i que sempre ha tingut
grans aspiracions
aquesta era la imatge
que jo tenia des del Nàstic
i la segueixo tenint
Xus
a veure, des del Baric
jo opino
prácticamente lo mismo
desde que se fundó
empezaron a hacer las cosas bien
son los recuerdos
que al cabo de dos años
ya nos ganaron a nosotros
es decir
nacer un club
y en cuatro días
montarlo
salir de una escisión
coger jugadores nuevos
y empezar a jugar
con jugadores jóvenes
porque los que empezaron
también eran cuatro críos
y ya
en un primer derbi
ya nos ganan
ya empieza la cosa bien
luego a partir de ahí
han mantenido una estructura
quizá la más profesional
de la provincia
diría yo
de inicio
con lo cual
están donde están
por eso
y ahora
opino como Luis
que quizás las cosas
en la LEP1
se les han ido
un poco de las manos
pero también
eso canta mucho
por los resultados
cuando van bien
todas las cosas
van mejor
y cuando se empieza
a fallar un poquito
se va abajo
un poco la oficina
Joan
tu que los conoces
desde el 78
yo como rival
yo creo que el CBT
es una demostración clarísima
de que los jugadores
et solucionen un año
un año y medio
una temporada
un partido
pero claro que ha sido
una demostración clarísima
que la planificación
el tener unos objetivos clars
el saber que volían
arribar
donde creo que
más o menos están
y donde van a llegar
creo que es el club
que ha demostrat
que bueno
que muy bien
que los jugadores
som importants
pero que bueno
un año en tens un
en tens un altre
pero que la planificación
la directiva
les coses ben fetes
porten resultats
y creo que el CBT
es una demostración
d'això
Artur
doncs jo crec
que es massa serio
que l'equip
que el club
és massa serio
massa serio
penso que
però què vols dir amb això
que crec que no s'ha sabut
encara guanyar
el cor de la gent
de Tarragona
tinc la impressió
que hi ha una sèrie
de gent
bastanta
que està molt implicada
no dic el que penso
i ho veig així
i que ho pensa
de la seva manera
però penso que
l'esport
i com més o menys
encara més
o és igual
pot ser la categoria
és molta part
i jo crec que és passió
perquè per fer esport
podem anar a jugar
un partit de futbol
i penso
que l'esport
sense passió
i això
hi ha la passió
de poca gent
crec que no s'ha pogut
transmetre
no sé com
vull dir
això ho podríem parlar
si hi ha una altra cosa
però
crec que falta això
el CBT està a l'ELEP
i
i l'ambient
que jo recordo
que van pujar
quan van pujar
de l'ELEP2
i l'ELEP1
va anar a veure al partit
es va acabar el partit
i al cap de dos minuts
allí quedaven
150 persones
quan un equip
ha fet una temporada
com la FECBT
haurien d'estar
a mitja hora
donant toms a la pista
i això
això és el que trobo
que falta
Jordi
jo penso que jo
arrel d'això
que està dient l'Artur
jo penso que potser
una mica vindria
amb consonància
si el CBT
es fiqués a CB
perquè penso que la gent
de Tarragona
per exemple
en el cas del futbol
ha demostrat
que quan el Nàstic
es va ficar a segona A
jo era el primer
que en tenia dubtes
i va respondre
però més que bé
que podríem considerar
el futbol
que primer i segona divisió
és el futbol professional
aquí ens trobaríem
en el bàsquet
una mica
que l'esport més d'elit
és l'ACB
que és el que va buscant
una mica
el club bàsquet de Tarragona
penso que si s'arribés
a aquesta fita
la gent de Tarragona
respondria
sens dubte
i ara no en tinc dubte
sobretot
repeteixo
per això que us ho estic dient
el Nàstic
en el seu dia
sempre es deia
quan estava segona B
quan pugem
quan pugem
ja anirem
i jo tenia molts dubtes
que la gent de Tarragona
respongués
i així va ser un fet
i de fet
en el bàsquet
no ajuda gaire
penso
una mica
la crítica
en el món del bàsquet
és el fet
que el futbol
sempre
a la gent
quan li parles
de primer divisió
o segona divisió
sempre s'ha mantingut igual
i en el món del bàsquet
la veritat
és que cada any
hi ha hagut tants canvis
que quan te trobes
no m'aguda per explicar
la categoria que jugues
fins i tot
ja no com a jugador
i com a club
penso que això
ha anat molt en contra
del bàsquet
perquè la veritat
entre que van inventar
l'1 de la Lliga Eva
abans existia la primera divisió
després ho van dividir
en quatre grups
després n'hi van afegir
un altre
després ara l'1 de l'1
després l'1 de l'1
jo penso que tot això
és una crítica
molt gran per la meva part
cap al bàsquet
perquè no he ajudat gens
has de ser molt seguidor
per dir-ho d'alguna manera
d'un equip
exacte
has de sentir-ho molt
la passió aquella
el sentiment
el pit de la qüestió
que ho ha dit Jordi
no se puede cada año
cambiar las categorías
como lo están cambiando
se pierde
el pedigrí
que decimos
en la categoria
que ara es troba
a CBT
això que deia
la importància
que tindria
posar-se a CB
tot i així
reconec que per exemple
en la categoria
que estan ara
a l'ALEP1
jo penso que s'acosta
més al bàsquet professional
a l'ALEP1
a l'ALEP1
a la CB
que no que és l'ALEP2
que està manés l'an passat
i estem ara nosaltres
a l'ALEP1
a l'ALEP1
perquè això
hay un salto muy grande
el salto més gran
és de l'ALEP2
a l'ALEP1
trobo jo
y tenemos un ejemplo
hace pocos tiempos
el Caprabo
que yo lo seguía bastante
por eso es de Lleida
que estaba en l'ALEP1
y no iba nadie
al pabellón
en cuanto se pusieron
en puestos de playoff
el pabellón del barrio
se les quedaba quiet
pequeño
y en ACB
ahora ya
se salen
y en Lleida
era una ciudad
que la gente iba al fútbol
al bàsquet
venien 4 y al cabo
i coincideixen amb això
més o menys
amb això que comentaven el Jordi
inclús a mi em costa
saber que
la prova la tens
que quan jo vull explicar
la categoria que jugava
o l'Artur
que ara estava dient
que el Reus havia estat
has d'explicar un munt de coses
per dir
no, això és més o menys
el que ara seria
no sé què
amb el futbol això no ha passat
primera, segona, segona, ve
exacte
i de quina s'ho hauria de sortir
exacte
i al final digui-li com vulguis
però les categories
la 1, la 2, la 3
i no
i se'n complica la vida
i això
és que la primera catalana
de hace 10 años
es la de Puno
si vamos a mirar
fins i tot penso
que per explicar una mica
en un llibre la història del TVT
és un problema això
la veritat
perquè entre que es va moure
en segona divisió en el seu dia
el que llavors anomenava
la segona divisió estatal
es va ficar en un grup
de primera divisió
que va ser després
que després
l'ho van dividir en dos
després ja es va crear
la Lligaiva
el que es comentava fins ara
penso que fins i tot
per explicar això en un llibre
la veritat
la gent
penso que aniria una mica perduda
en aquest sentit
nosaltres va haver una temporada
que vam pujar
del que era
la primera divisió
el grup B
el grup A
que després representaria
com la Lepu
o sigui
on està ara el CBT
i després
veies l'any passat
i potser veies alguns diaris
que deien
el CBT mai ha estat tan amunt
com això
quan realment
era una categoria
que ja hi havíem estat
perquè havíem estat
un pas de la CB
i això
però això
jo crec que amb els 7 temporades
que va haver estat a Tarragona
van canviar les 7 vegades
el model de competició
estem a punt d'acabar el programa
podríem continuar parlant
de moltes coses
digueu-me per acabar
una imatge
un record que us quedi
d'una confrontació
amb el club Escatarrona
encara que sigui bona
per vosaltres
i per tant
dolenta pel CBT
home
jo recordo
alguna imatge que us vingui
per sortir una mica
de lo tradicional
he participat
en diverses 25 hores
i bueno
ja he parlat abans
molt bé del CBT
però recordo
un començament
d'un 26 a 0
a favor del Vendrell
que el tinc aquí clamat
queda bonic
xus
jo m'acordo d'un dia
també
para acabarlo
un dia que
del año
aquel célebre
que perdimos
que perdimos en casa
pues aquí
ganamos
a la vuelta
ganamos
de un punto
en el último segundo
una ganasta que metí yo
en un pase de Luis Martí Añez
en una lucha
que no sé cómo
la cogió
la verdad
porque era más pequeñito
que el otro
Lluís
que recordes
un campeonat juvenil
que qui guanyava
primers
érem nosaltres
segon CBT
i qui guanyava
contra l'Hombrós
Domingo
i contra el Carles Torroella
i qui guanyava
anava al sector
de Catalunya
i vam guanyar
nosaltres
al camp
del CBT
i vam quedar
campions
Artur
l'única que ha comentat
el Joan
la del Palmeig
és la que tinc més gravada
a més
té més mèrit
perquè va ser l'any
que el CBT
va pujar
ja a primera divisió
Jordi
jo puc pensar
que en els confrontaments
amb el CBT
tant quan jugàvem
amb el CBT
com amb el Valls
la veritat
és que sempre he sortit
bastant ben parat
que vols dir
que sempre guanyaves
no sempre no
però si em fiques
a valorar
la majoria de les vegades
he sortit ben parat
i fins i tot
si ara em posava a pensar
més m'he ve la memòria
quan estava jugant
amb el CBT
junt amb l'Artur
l'any que vam estar
coincidint a la Lliga Eva
quan vam anar a jugar allà
que se'l vam guanyar
d'un punt
doncs no sé
el caliu que es va muntar allí
sé que a Valls
hi havia moltes ganes
de guanyar-nos
durant les setmanes
se'n va parlar molt
fins i tot
no sé
vam estar al Ferrer i Jot
sortint a la premsa
l'Artur
o sigui va ser una setmana
que es va parlar
molt de bàsquet
i la imatge aquella
de tot el públic
que van quedar una mica
dia 21 de diciembre
quina memòria
això sí que és memòria
senyors
acabem aquí
amb aquestes imatges
amb aquests
amb aquests records puntuals
de confrontacions
amb el Club Esquerra
acabem aquest programa
que avui ha tingut
cinc convidats
el Joan Inglada
l'Artur Martí
el Lluís Sales
el Jordi Tombas
i el Xus Carrió
moltes gràcies a tots cinc
per commemorar també
amb nosaltres
els 25 anys d'història
del Club Esquerra
i fins la propera
adeu-siau
bona nit
Gràcies