La tristesa per la tragèdia del Columbia
i molt en el nostre estat d'ànim.
Molta gent pensa que abans de fer recerca a l'espai,
primer s'han d'arreglar els problemes del planeta Terra,
les guerres, la fam, les desigualtats socials entre pobres i rics.
Nosaltres creiem que és molt just lluitar per un planeta blau
més equilibrat en tots els sentits,
però això no pot deixar de banda qualsevol tipus de recerca,
ja sigui a l'espai, ja sigui en la profunditat dels oceans,
doncs recerca és, en la majoria dels casos, progrés per a la humanitat.
Només ens cal poder fer arribar aquest progrés a tots els habitants d'aquest món,
que està perdut en un raconet de l'univers.
Mentrestant, nosaltres, no ens podrem treure del cap
els primers màrtires de l'espai del segle XXI.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cinq homes i dues dones, d'ells 6 nordamericans i un israelià, el primer, que embarcava en una nau espaial,
foren les víctimes de l'última tragèdia de l'espai.
Durant anys ens hem familiaritzat amb els transbordadors espaials.
Els seus noms resulten quasi familiars, Discovery and labor,
Atlantis-Colúmbia, el més veterà,
el que feia missions que semblaven rutinàries
i proeses com ara atrepar i reparar a l'espai
el telescopi Hubble, entre d'altres proves científiques.
La tragèdia, com en el seu dia la del Challenger,
i d'altres que van patir els russos i que van quedar ignotes,
mostra que el risc és molt alt,
a pesar que fins i tot turistes milionaris
hagin demanat i obtingut plaça en alguns vols espaials.
Aquests successos fan replantejar inevitablement
el sentit d'aquestes missions
i poden suposar un parèntesi
en la febril activitat viatgera espaial.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Fins demà!
Sense cap mena de dubte, un dels accidents espaials que ha marcat en major mesura la memòria col·lectiva va succeir el 28 de gener de 1986.
Casualment també van morir els 7 tripulants, 5 homes i dues dones de la nau estadounidenca Challenger, a l'esclatar amb vol als 73 segons de l'enlairament.
L'accident va ser degut a que els precintes de tipus 0 de la nau, afectats per les temperatures de quasi 0 graus centígrads,
van permetre una fuita de gas que va causar la combustió de l'enorme motor central.
L'accident, vist per milions de telespectadors de tot el món en directe, va aturar la carrera de vols tripulats estadounidencs
que es van reemprendre el 29 de setembre de 1988 amb un nou Discovery.
Les víctimes foren el comandant Francis Scobie, Gregory Jarvis, Sharon McAuliffe, una professora de 37 anys i primera civil que viatjava a l'espai,
Judith Resnick, Michael Smith, Alison Onitzuka i Ronald Magner.
Aquell mateix any, 1986, James Jarré va voler retre un sentit homenatge a les primeres víctimes d'un accident en un transbordador especial.
Ho va fer de la millor manera que en sabia, amb una composició electrònica amb sentiment, amb molt de sentiment.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Un programa de Tarragona Ràdio
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivity
Is in the air for you and me
Radioactivity
Discovered by Madame Curie
Radioactivity
Tune in to the melody
Bona nit, anem a encetar el programa número 188 de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Is in the air for you and me
Avui som 11 de febrer del 2003
I ja fa 1112 dies que vam estrenar aquest nou segre.
Atmospheres are tens today
Mother and father are rowing again
Silently seated around the table
You're the one that's getting the blame
Father looks at you like a snake
You play with the food upon your plate
No one seems to be on your side
Things that threaten to hurt your pride
Mother loves to be constant
Using lessons that she learns
Father never understands
When children have the upper hand
When children have the upper hand
Smiling you did your time at school
Smiling you did your time at school
Crying quietly like a fool
Saturday night
Saturday night and Sunday morning
Did all the things they asked you to do
They say that home is where the heart is
But home is only where the hurt is
Pull the wall over the eyes
Forget the worries that you started
Mother loves to be concerned
Using lessons that she learns
Fathers never understand
When children have the upper hand
When children have the upper hand
When you stayed out every night
The first time from your parents' side
They started to show some concern
But by then it was too late
Feel it's time to pull away
Shut your ears to all they say
Be yourself you know is true
When in the end what's left is you
Mother loves to be concerned
Using lessons that she learns
Using lessons that she learns
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Using lessons that she learned
Fins demà!
Fins demà!
A punt de gaudir.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que us van ser capaços de fer aquesta gran peça amb una energia interior, amb un sentiment molt profund.
Una peça que portava el segell d'aquesta formació, però que era totalment diferent del que havíem fet fins a les Hores,
recordem-ho que els B52
van ser un grup on
les peces eren més aviat
de ball, eren peces mogudes
amb ritmes accelerats.
Aquí van saber
reposar una mica la seva
música i, com he dit abans,
sense perdre el seu estil,
ens van obsequiar amb cançons
com aquesta que acabem d'escoltar,
Revolution Hair, la revolució de la terra,
perquè avui, a la primera part
de reactivitat, volem revolucionar
una mica aquest món
amb bones cançons,
com la que tenim a continuació,
Xavi Vidal,
2001, un tema
també amb molt
de sentiment, l'Infinite
a les mans.
Tot és viu, tot és mal,
tot és mal,
tot té vida
aquí dins,
teu.
creuaré tot l'oceà,
viatjaré fins l'infinit
per tu.
Avui brilles com el sol,
escalfa tot el meu cos,
cada cara,
cada cara,
et miro els ulls
i els teus llavis
rojos de sang
del meu cor.
i rient,
ens toquem com amants,
l'amor és viu,
o viatjaré fins l'infinit.
t'hi agafa amb la mà i sabràs que estic aquí.
fent l'Infinit.
Sentia a l'Infinit
A les mans
normo per tu,
somia per mi.
Sentia a l'Igra
a les mans
normo per tu,
somia per mi 여기에
sentir a l'Infinit
que somia per mi.
Penetrant la passió
sota el llençol cristal·lit
d'aquesta nit.
O un amor que no és per sempre
aprendre a caure, aixecar-se
i ser feliç.
Et donaré tot el que és meu
quan no puguis dormir.
Sentir l'infinit
A les mans
dormo per tu
somia per mi
sentir l'infinit
A les mans
A les mans
dormo per tu
somia per mi
sentir l'infinit
a les mans
A les mans
A les mans
A les mans
a les mans
A les mans
a les mans
a les mans
a les mans
Fasió, calor i vida. Amor, dolor.
Amor, dolor.
She remembered all the shadows and the doubts, the same film.
Vivid pictures like a wall that's standing empty and the night so still.
Such a small affair, a ring that's someone closing like the nightclub door.
Here again and when you speak, I watch you move away and see what's so sure.
She's hoping to forget.
She's hoping to forget.
She's hoping to forget.
And the moment almost slips away.
When the colors move apart and I wonder if you want to stay.
And I need to change you like the words I'm reading.
Don't you understand?
It's the warning and the message I remember as you touch my hand.
Commodities
Has a bit of an incredible first time in the 2000s.
fa 3A
Corria l'any 1981 quan The Page Mode veien com s'editava
el seu primer llarga durada titulat Speak and Spell.
Va ser un treball premonitori del que vindria després al llarg dels anys.
Bones cançons i alguna que altra amb molt de sentiment,
com aquesta que esteu escoltant en aquests moments.
Any Second Now és el nom de la peça i encara que no ho pugui semblar
per l'afredor dels sons sintètics, nosaltres sempre l'hem vist
com una cançó amb molta força, amb molta calidesa interior.
Vaja, amb molt de sentiment. Escolteu-la bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I una cosa més sorprenent encara és que el Manel Pugés va formar part de la banda seminal absolutament imprescindible de l'escena escatalítica catalana, Escatalà.
Aquella cançó del Tio Manel, que molta gent coneix ni que només sigui per la tonada, és ell, Tio Manel, és el Manel Pugés.
Aquest tema que escoltàvem era Silente Mó, i pertany a la recopilació al term Músiques Natives,
i el que escoltem tot seguit és d'un altre recopilatori editat per Gràcia, Territori Sonor, en el que hi havia diverses bandes de Gràcia.
Tornarem a aquest disc un altre dia, però avui ens quedem amb aquesta peça de Mo Chemi, Orgon Joker.
Tornem a sentir la Rosa Ruti i el Manel Pugés.
En aquest cas, amb una col·laboració, també bastant important, del Marc Valls.
Marc Valls té un grup, o tenia com a mínim, que es deia Vagina Dentata Organ.
Algun dia ens aturarem en ells, en el grup del Marc Valls actiu, durant més de 20 anys, segons les notícies que en tinc jo.
Un grup, o tenia com a mínim, que es deia Vagina Dentata Organ.
Un grup, o tenia com a mínim, que es deia Vagina Dentata Organ.
Un grup, o tenia com a mínim, que es deia Vagina але venture.
Un grup, o teni com a mínim, que es deia Vagina Dentata Organ.
Un grup, o tenia, com a mínim, que es deia Vagina ventana хватant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs déu-n'hi-do aquest senyor sense saber s'olfar les meravelles que feia en el seu moment.
Sí, la veritat és que sentir això anima, no?
Ell, jo sé que se compra els sintetitzadors i van provar amb tacletes i a veure què surt,
i surten coses així.
primer col·laboració amb la Rosa Ruti i ara col·laboració una mica més sorprenent amb l'Enric Casasses,
que és el poeta underground oficial català, que tot i ser underground surten totes les enciclopèdies,
i van fer junts un disc, diversos bolos, recitals per tota Catalunya, fins i tot a Tarragona,
van passar per la sala Febre Q, acompanyats de la pintora berlinesa Estela Hagemann,
i van fer un recital on l'Enric recitava, el Manel posava música i l'Estela mentrestant anava pintant un quadre en directe.
El disc que van fer va sortir editat amb zanfonia, discogràfica desapareguda, fulminada,
i es deia El pa de navegar, i escoltarem un tema, un poema, que es diu La mort.
La mort ho cura tot i no et fas vell, és perfecta contra els grans,
la sífilis del cervell i la tristor de les mans.
L'amor, jugant a daus amb la fortuna, cura de tot, menys de mirar la lluna.
L'amor, la pedra, el mirar de l'esfincs, l'estrella que guia el foll,
els llancs amagats als llincs, l'orgull que plega el genoll,
i som iguals, que tant val l'un com l'una, que no ens manem, però ens pot manar la lluna.
L'amor, la cara oculta de la mort, fa moure veles i vents,
és tan fluix que és lo més fort, és tan fort que no n'hi ha gens,
qui sap si en té d'amor o si en dejuna.
L'amor és Déu, o l'únic Déu és la lluna.
Com t'has quedat, company?
Bé, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, sí, sí.
No sé dir altra cosa perquè és creativitat total.
És una cosa estranya, no?
No és que la música quadri molt amb els poemes, durant tot el disc,
un té la sensació que van cadascú una mica pel seu compte,
però l'experiment és força interessant.
I en directe és molt divertit perquè era, bàsicament, improvisació.
I mentrestant la pintora pintant el quadre, no?
Sí, és el que anava a dir, i molt alternatiu.
Marca-la a la casa.
Sí.
Sentim una altra peça d'aquest estil,
en aquest cas recopilada pel tal club.
Aquests són uns herois,
no pertanyen a l'escena friki de Barcelona,
sinó a l'escena friki de Reus,
i els hi dedicarem un programa o uns quants,
perquè s'ho mereixen.
Escoltem del Casasses,
acompanyat de Manel Pugès,
Opus Null.
La lletra, atenció, és de Hans Arp,
un dels meus dadaistes preferits.
Versió doble, català-alemany.
La lletra, atenció, és de Hans Arp.
Quine Drey.
El que és un gran virtù亞,
el Programma d'AIG,
el sistema que intentó,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No em puc estar de dir que el que més m'agrada d'aquesta secció és la immensa quantitat d'informació en tan poc temps.
Sí, la veritat és que és una concentració una mica densa, però qui sap si algun dia hi haurà un programa més llarg dedicat a això.
De moment t'esperem d'aquí 15 dies perquè ens seguissis donant més informació alternativa.
Moltes gràcies.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
confinant,
m'agradament i han pres diverses campanyes publicitàries per atraure els usuaris del PC i fer que es canviïn a un dels seus iMac.
i Mac. Per això argumenten
que un Mac no es penja,
és fàcil de fer servir, és ideal
per fer les teves coses i pot ser
d'aquí a un temps puguin dir que canvia
de color. Això és el que s'ha
dit a Forum Arts Tècnica
en què s'escriu
les característiques d'aquest
sistema. El post
explica com l'ordinador estaria
recobert d'uns planells lluminosos
que anirien canviant de color
dinàmicament. Fins i tot
es comenta que es podria fer servir
per mostrar l'estat d'ànim de l'usuari
en funció de les accions que realitzi,
que es pogués canviar el color
en qualsevol moment al propi
gust o que donés informació de
l'ordinador segons el color que
dubtés. El link a la web
oficial que ensenya la patent no funciona,
així que no podem assegurar
totalment la seva veracitat, però
si realment s'arriba a complir això
seria una autèntica revolució,
passant d'un entorn
que fins ara ha restat passiu
a un totalment interactiu
amb l'usuari. Doncs ja veieu,
segons el dia
que tinguem, l'ordinador
es posarà d'un color, segons
quin dia tinguem,
doncs es posarà d'un altre.
Sí, allò que...
Els canvis d'humor
sembla ser que també
poden veure's afectats
els ordinadors.
I això sembla ser
ciència-ficció, però
pel que hem pogut
llegir,
els d'Apple
ho tenen
bastant lligat.
pot ser que d'aquí a poc
sigui realitat.
Bé, fins que no ho veiem
no ens ho creurem,
com aquelles dites famoses
que tots hem sentit
alguna vegada.
Doncs bé,
anem per l'altra
petita gran notícia
que diu així,
fotocopiadora
de persones.
Si és que
això ja
no sabem
fins i tot
quina utilitat
pot tenir,
però
llegirem el que
hem trobat
aquí a 3xl.net
i pot ser que sí,
que
hi trogueu
alguna utilitat.
diu així,
els narcisistes
ja tenen
un nou objecte
per satisfer
el seu ego,
una fotocopiadora
humana
i a més
és en color.
La visió
d'una
fotocopiadora
sempre
porta de sèrie
l'atemptació
de fotocopiar-se
la mà,
la cara
o bé
qualsevol
altra part
fotocopiable.
L'empresa
Dany Pond
Screen Manufacturing
ho sap
i ha decidit
fer una
d'aquestes
màquines
exclusivament
per poder
treure
una copia
amb color
del teu cos.
La màquina
té una plantilla,
una pantalla,
una pantalla
de plàstic
dur
que suporta
fins a 120 quilos
i fa
115 x 81 centímetres
i permet
que hi capiga
un noi
de 12 anys
a l'interior.
Si tens
els
88.710 dòlars
que costa
l'Aero
Originator,
que així es diu,
podràs gaudir
que es caprici
sempre que vulguis.
Que no saps
per què serveix
aquesta cosa?
Nosaltres
tampoc.
El cas
és que el portaveu
de la companyia
no pensa el mateix
i diu que
per als adults
serà divertit
seure-hi
en
rotllant-s'hi
o col·locar-se
en altres posicions
sobre la pantalla.
A més,
afegeix
comparat
amb una càmera
la fotocopiadora
ofereix
alta resolució
i és capaç
de mostrar
els poros
de la cara
així com
les costures
de la roba.
Sembla ser
que la fotocopiadora
humana
ja s'ha fet servir
per fer publicitat
a diverses marques
de roba
i també s'ha vist
en l'obertura
de noves botigues.
Pot ser
és que
fins que no ho proves
no hi trobes
l'encant.
Ves a saber.
Nosaltres,
doncs,
pensem el mateix.
Encara no sabem
quina utilitat
pot tenir,
però
els fabricants
evidentment
ens vendran la moto
ja s'han afanyat
a dir que
tenen
utilitats
publicitàries
i bé,
la qüestió
és que
l'estri
està inventat
i algú
que altre
el farà servir.
Si fins ara
teníem
certs problemes
les persones
amb males idees
per fotocopiar-nos
amb les fotocopiadores
normals,
certes parts
del cos
bastant
difícils
d'accés,
doncs amb aquesta
màquina
sembla ser
que serà
cosir i cantar.
Bé,
notícies d'aquestes
que no és que
siguin
transcendents,
però que
aquí a la secció
Miss Online
els hi volem
treure el suc
perquè és
evidentment
una secció
a destacar
aquestes petites
grans notícies
que ara
de moment
pot ser que
no representin res,
però qui sap
si el dia de demà
poden revolucionar
alguna cosa.
Bé,
doncs,
avui teníem això,
dues petites
grans notícies
i amb això
llestim la secció
perquè
el temps
se'ns està acabant
i no marxarem
sense abans
escoltar
un tema
doncs
optimista,
sí,
perquè si a la primera part
del programa
hem escoltat cançons
amb molt de sentiment,
amb molta força interior,
doncs
ara volem fer-ho
amb un tema
no és que no tingui
força interior,
que la té,
però de gaire optimista
perquè els
Crocto Twins
el 1990
treien un tema
anomenat
pot ser polític,
un nom
una mica estrany,
però que sonava
així,
així d'alegre.
Si,
I could install like a stone that wouldn't bound me only to glad
But I'm empty head to head
Seen the star brings me back to you, will you?
Seen the star brings me back to you, will you?
I will you, will you?
Bé, doncs amb aquesta cançó de caire optimista volem acabar bé el programa avui, això, ens acomedem.
Hem tingut una altra setmana més dins de la peixera la nostra tècnica habitual, la Núria Cartanyà.
Ens ha acompanyat avui com a col·laboració habitual la Núria Calbó i les seves altres músiques natives.
Res més, us emplacem d'aquí a 7 dies, aquí a Tarragona Ràdio. Salutacions d'en Beta.
Salutacions d'en Beta.
Aquesta és la nostra adreça electrònica.
beta75 arroba tinet punt org
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio produït per Beta75.
Clarence
Fins demà!