logo

Arxiu/ARXIU 2003/PROGRAMES 2003/


Transcribed podcasts: 200
Time transcribed: 10d 11h 32m 48s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A Bui i a la mateixa,
es el momento de...
Habaneras desde el balcón.
A Bui i a la mateixa,
es el momento de...
Dijo un soldado,
al pie de una ventana.
No llores, no.
No llores, alma mía,
que volveré mañana.
Ya se divisa,
en el oriente la llama,
y oiganlo lejos,
la luz de la mañana.
Y en el cuartel,
trompetas y tambores,
están tocando Diana.
Ruego después,
cuando en la oscura noche,
cubrió de sombras,
el campo de batalla.
Allá bajo la luz,
de un día pálido y triste,
un soldado expiraba.
Y ya se divisa,
en el oriente la llama,
y allá en lo lejos,
la luz de la mañana.
Y en el cuartel,
trompetas y tambores,
están tocando Diana.
Trompetas y tambores,
están tocando Diana.
Com la nit ja ha passat,
què millor que començar el programa
dient-li adeu?
Els pescadors de l'escala
ens han oferit adiós lucero
de mis noches.
els mateixos canten
del compositor tarragoní,
Joan Andreu,
Sense tu.
Estic sol,
molt sol,
vida meva,
i sempre estic pensant en tu.
Et recordo cada instant de ma vida,
el teu buit no l'omplirà ningú.
Estic sol i dic en veu clara,
el teu retrat hi faig més d'un petó.
m'inspiro,
m'inspiro,
en recordo sempre,
i canto ben fort,
aquesta cançó.
Sense tu,
el sol no fa glador,
ni brillen les estrelles.
sense tu,
sense tu,
sense tu,
sense tu,
sense tu,
Sense tu, les zones de la mar no esclaten n'escuma
Sense tu, sense tu, sense tu
Sense tu, l'ocell no sap volar i es queda a missa altura
Sense tu, la flor no té color i el rocinyol no canta
Sense tu, és bui de la ciutat i és bui de la muntanya
Sense tu, no hi ha ningú, però sé que he de viure
Sense tu
Sense tu, les zones de la mar no esclaten n'escuma
Sense tu, no hi ha ningú, però sé que he de viure
Sense tu
Sense tu
L'any 1997, un grup de joves de la colònia Güell es va organitzar per a formar el grup de veneres, si no fos.
Del seu tercer disc, he ditat, l'any passat, escoltem l'habanera antiga i popular, Rosina
Sense tu, l'any passat, escoltem l'habanera antiga i
Sense tu, l'any passat, escoltem l'habanera antiga i
Sense tu, l'any passat, escoltem l'habanera antiga i
Sense tu, l'any passat, escoltem l'habanera antiga i
Sense tu, l'any passat, escoltem l'hagat antiga i
Sense tu, trenc, seguit.
Y el mío se lo llevó un rubio oficial de un barco de Nueva York que no volverá.
Si un marino gentil te robó el corazón para hacerte feliz,
yo del mío haré dos si me dices que sí.
Y en un verde palmo entre rosas y flores
otra vez mi canción brindaré cual un himno al amor.
Rosina del verde palmar no sufras así
y olvida a este rubio oficial y quiéreme a mí.
Y amor con amor se olvida, ya lo verás.
Mis versos y mis canciones te harán olvidar.
Y el mío se lo llevó un rubio oficial de un barco de Nueva York que no volverá.
Si un marino gentil te robó el corazón para hacerte feliz,
yo del mío haré dos si me dices que sí.
Y en un verde palmo entre rosas y flores otra vez mi canción brindaré.
o a l'unim no a l'amor.
Alguns tenim la mar, la Mediterránea, en el cas nostre.
Potser alguns tenim una hamaca.
Per tant, podríem fer això, que si no fos ens canta en una altra manera antiga i popular,
d'una época en que a Cuba es conixía a mal nom de una danza a tiempo lento y cantada,
la hamaca.
Música

Música

Música
Música
Música
Música
I continuarem amb una avenera antiga i molt cantada en les tavernes de la Costa Brava.
Per cert, per què a les nostres contrades no fem el possible perquè ens cantin avaneras
i cançons de taverna, precisament, a les tavernes,
els pescadors de l'escala i el barquito de Nàcar.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
I ja que estem parlant de tavernes, una cançó que anomena quelcon molt comú,
en aquests llocs d'estones d'estones d'esbarjo, l'amor i el vi.
Un balset que sembla el va escriure el mallorquí Ramon Parpal,
cap als anys 30 del segle passat.
Canta si no fos, l'amor és com el vino.
El amor és com el vino, qui el lo bebe, ríe i llora,
quan un home s'enamora, ríe i llora, y algo más, algo más.
Si la veja que adora, por el hombre pierde el filo.
Yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé lo que puede pasar.
Yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé lo que puede pasar.
Era bonita, como una flor, era chiquita, grande su amor,
yo la quería, y ella vino, era una pena, pena de amor.
Era bonita, como una flor, era chiquita, grande su amor,
Yo la quería, y ella vino, era una pena, pena de amor.
El amor es como el vino, y el lo bebe, ríe y llora,
cuando un hombre se enamora, ríe y llora, y algo más.
Y si la veja que adora, por el hombre pierde el filo.
Yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé lo que puede pasar.
Yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé, yo no sé lo que puede pasar.
Tornem a una altra manera antiga i popular.
Sembla ser escrita per un espanyol.
Del CD, Imatges, gravat el 2002 pels pescadors de l'escala,
la colombiana.
Música
Yo vi en un jardín florido,
llorando a una colombiana.
Yo vi en un jardín florido,
llorando a una colombiana.
Pues el hombre, pues el hombre que llamaba de la noche a la mañana,
del jardín se había llevado a su rosa más lozana.
Pues el hombre, pues el hombre que llamaba de la noche a la mañana,
del jardín se había llevado a su rosa más lozana.
Son los rizos de tu pelo, el altar de mis amores.
Son los rizos de tu pelo, el altar de mis amores.
Pues tú eres, para mí tan hechicera,
que el amor que tú me dabas,
que el amor que tú me dabas,
se ha convertido en dolores.
Pues tú eres, para mí tan hechicera,
que el amor que tú me dabas,
que el amor que tú me dabas,
se ha convertido en dolores.
¡Gracias!
¡Gracias!

¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Race!
¡Migracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
I enmig d'aquesta taverna d'avui ens ha controlat Núria.
Us ha parlat Javier.
Esperem que torneu a compartir amb vosaltres el proper diumenge
a dos quarts de 10 del matí a Tarragona Ràdio,
a Vaneras, des del balcó.
I acabarem amb una cançó popular típica de taverna.
Si no fots, ens inviten a compartir amb ells la garrafa.
Som uns quants joves que tenim la consciència molt neta
i a qui hem vingut per passar una bona estoneta.
No ens sabem dir i també fem alguna brometa
que hi volem fer, tots iguals no podem ser.
Ai, pobra de la garrafa, si ens podem arraplegar.
Quina pallissa ho dissolem d'ar, si els nostres vassos ve a parar.
Ve a parar.
Jo em curec una garrafa
d'un tamany colossal
ben rodoneta i ben feta
amb una gràcia especial.
Allà al fondo hi ha en lletrero
amb unes grans inicials
que diu visc a la garrafa i els seus socis catalans.
Que diu visc a la garrafa i els seus socis catalans.
I el que vulgui venir
li ha de gravar el vin
i el que vulgui entrar
ha de ser català.
Catalan, catalan, catalan, catalan, catalan.
Tots cantem, tots ballem
per distreure nostres penes
i perquè ens diguin les nenes
de la garrafa amb voler.
I el que vulgui entrar
Domit
I el que vulgui venir, li ha d'agradar el vit, i el que vulgui entrar, ha de ser català.
Tots cantem, tots ballem, per distreure nostres penes, i perquè ens diguin les nenes de la garrafa mollet.
Tots cantem, tots ballem, per distreure nostres penes, i perquè ens diguin les nenes de la garrafa mollet.