A les 9 del vespre s'estrena, a les zones arcianes, Radioactivitat.
Radioactivitat és un programa de Tarragona Ràdio
dedicat a la música tecnològica i alternativa dels anys 80.
A més a més de la música, aquest programa comptarà
amb seccions relacionades amb la tecnologia,
llibres de ciència, ficció i utopia, cinema tecnològic i fantàstic
i d'altres rareses científiques.
Aquesta és una de les cançons que sonaran en el programa número 0 de Radioactivitat.
Un programa de occurrence.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Doncs sí!
La segona cançó que va sonar aquell 5 de novembre de 1997 va ser aquesta peça dels The Pes Mode, Dreaming of Me, una cançó que va fer fortuna als anys 80 i que no podia faltar en el programa número 0 de Radioactivitat ara fa gairebé 6 anys.
Aquest tema dels The Pes Mode va ser enresistat el 20 de febrer de 1981 i, com acabo de dir, va fer molta, molta fortuna en aquesta dècada perduda.
Doncs bé, una mostra de les bones cançons que es feien allà als anys 80 i ara tot seguit escoltarem el tercer tema, la tercera cançó que va sonar ara feia encara bé 6 anys.
Un tema de les maniobres orquestrals a la Foscor del 1980, un tema que el vam voler radiar en el programa número 0 perquè era molt especial.
Una cançó que va ser feta per els components d'aquestes maniobres orquestrals a la Foscor quan encara no havien editat cap disc.
Podríem dir que va ser una de les primeres cançons que vam composar quan es van constituir en orquestral maniobres interd'art.
El tema, la cançó, porta un nom bastant estrany i és que era, era una cançó veritablement molt, molt estranya, però és per aquest motiu que vam voler recuperar-la.
Es diu així, B-C-L-11, com si d'un robot es tractés, però tot i ser estranya amb el nom sonava molt, molt bé.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
B-C-L-11.
monde.
B-C-L-11.
A-C-L-11.
A-C.L-V.
B-C-L-11.
milestones.
B-C-L-11.
S dennis畅臼
B-C-L-11.
B-C-L-11.
A-C...
La peça és força estranya, però per ser estranya no sona malament.
Té un cert ritme, té harmonia i ens s'agrada molt.
És possiblement un dels primers temes que van composar les maniobres orquestrals amb la foscor.
L'Andy McCluskey i el Paul Humphreys, aquest duet que van ser els reis del Tecnopop als anys 80.
BCL11, 1980. Déu-n'hi-do el que ha plogut des d'aleshores.
I una cançó, torno a insistir, que no podia faltar en el programa número 0 de Radioactivitat, ara fa 200 programes.
Concretament el 5 de novembre de 1997.
Doncs bé, seguim repassant. No escoltarem totes les cançons, evidentment, del programa número 0,
però hem fet una tria del que creiem nosaltres, que a hores d'ara, després de 200 programes,
encara es pot sentir, es pot escoltar bé.
Cançons que encara a hores d'ara sonen bé.
Com, per exemple, el tema anomenat films del senyor Gary Newman,
que el 1970 es va avançar i molt al seu temps.
Gràcies.
A l'és�ède i mirenat.
F thank you.
I don't like the bill, I don't like the bill.
Play it all black, play it all black.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Clà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bé!
El Wishing!
Evidentment no podia faltar en el programa número zero de Radioactivitat, ara fa 200 programes, el 5 de novembre del 1997.
I acabem, de moment, el repàs a la llista d'aquestes primeres cançons que van sonar aquí a Tarragona Ràdio, ara fa gairebé 6 anys.
Acabem, de moment, torno a insistir perquè tenim reservat un tema pel final del programa, doncs acabem el repàs amb música alternativa.
Sí, perquè si havíem escoltat abans l'Enia amb el seu alternatiu New Age, ara escoltarem un grup que es va distingir per fer pop rock alternatiu, allò que diem el rock and roll diferent, el rock and roll que no seguia els camins habituals.
I d'aquest tipus de música, doncs, vam poder escoltar exemples com el Sudós amb Rejoys, també vam poder escoltar els Simple Menys amb l'Ai Finadell,
i la que sentirem tot seguit, el Saffer the Children, se'l veu a la canalla del Tears for Fears del 1983.
Un tema que va marcar molt, també perquè la música alternativa, el pop rock alternatiu, deixés de ser minoria i començés a fer-se gran, a fer-se del gran públic, de tothom,
perquè Saffer the Children sonava, a pesar de ser alternatiu, sonava molt bé.
I a hores d'ara encara ho segueix sent, ho segueix sonant perquè ho podreu comprovar tot seguit.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja sabeu!

Fins demà!
Fins demà!
Toca!
Toca!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
O!
Fins demà!
amb tots nosaltres. Això sí, ens ha deixat
les músiques per si ens atrevíem,
però no, no. Volem que sigui
ella qui ens presenti
Don Simon i Telefunken,
que sigui ella que ens expliqui la vida i miracles
d'aquest grup, i nosaltres
ens limitem, tot sols avui, com a
testimoni, a escoltar una
de les cançons d'aquesta
formació mueve, la pelvis.
Doncs, com podeu comprovar,
són molt alternatius,
aquests Don Simon i Telefunken.
Bé, emplacem a la Núria
Calbó, d'aquí 15
dies, amb les seves altres músiques
natives. Ella ens explicarà
amb pèls i senyals qui són,
què fan i què deixen de fer, doncs
Simon i Telefunken. Nosaltres
seguim amb el
programa número 200 de Radioactivitat.
...
...
...
...
Petites notícies,
curiositats, actualitat d'internet,
Això i molt més a la
miscel·lània de Radioactivitat.
Missi Online. En la teva línia.
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Efectivament és la sintonia de Missi Online,
en aquesta secció de Radioactivitat.
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...
...
...
...
...
que els abocadors dels Estats Units
rebutgen aquest material pel plom,
les bateries, el mercuri i els ratx catòlics.
És una manera de transferir els problemes dels residus
a altres països sota la disfresa de donacions,
va denunciar un membre de la col·leció de tòxics
de Silicon Valley, el senyor Michael Stanley Jones.
Han reunit els arguments en l'estudi
es portant el mand entre la meitat
i el 80% de la brossa electrònica del territori dels Estats Units
fa cap a la Xina, l'Índia i el Paquistà
on no estableixen el control rigorós de Nord-Amèrica
i on els components que no es tornen a fer servir
acaben a qualsevol lloc, tot i el perill contaminant.
Els partidaris de les donacions es defensen.
Nicaragua, segons país de Llatinoamèrica en pobresa,
té alguns ordinadors gràcies a aquests residus tecnològics.
Bé, doncs, per una banda, nosaltres el que creiem,
per una banda, és interessant que aquests països,
com el cas de Nicaragua i d'altres,
tinguin accés a les noves tecnologies
amb ordinadors que, per països avançats com els Estats Units,
estiguin desfassats.
Però el problema és que aquests països estan tan desenvolupats
que no tenen cap normativa a l'hora de desfer-se d'aquests ordinadors,
quan ja no funcionen.
I és aquí on entra el perill,
perquè el plom, les bateries, el mercuri i els ratx catòlics
contaminen els Estats Units i contaminen Nicaragua.
I, en el fons, contaminen el planeta Terra, que és la nostra casa.
O sigui que hem d'anar amb compte a l'hora de fer aquestes donacions.
Seria qüestió, també, de mirar a l'hora de desfer-se d'aquests equips
que es desfessin de manera saludable, en condicions.
Bé, aquest seria el cas.
Bé, és la notícia que teníem i que us l'hem volgut portar.
En tenim una, per acabar, que també creiem força interessant.
És una petita gran notícia aquí, a Miss Online.
Bé, i abans de llegir-vos la tercera petita gran notícia,
comentar-vos que això que està sonant de fons és el senyor G.M. Jarré.
Bé, siguem més exactes.
No és el senyor G.M. Jarré.
Són les músiques d'aquest compositor francès vistes des d'altres músics.
Sí, músiques de G.M. Jarré alterades per altres DJs.
I sonen així, d'aquesta manera.
I és que, de tot, es pot fer un túrmix.
Es pot, diguéssim, barrejar, es pot alterar...
Bé, com vulgueu vosaltres.
Seguim.
La darrera notícia petita, gran notícia, que diu així, forat misteriós al cel.
Un grup d'astrònoms descobreix un nou tipus de forat negre.
I és que...
Sembla ser que si hi havia dos tipus de forats negres, ara entren en escena un tercer.
I és que és per donar-se bojos.
Diu així, tots els afeccionats a la ciència o a la ciència ficció tenen certa idea del que és un forat negre.
Els que no ho sapigueu, us direm que aquest tipus d'objecte és una espècie d'estrella amb una atracció gravitatòria tan potent que ni tan sols la llum en pot fugir.
Així, com no podem veure res d'ells i només es veu una taca negra allà on són, el nom és d'allò més adient.
La realitat és que d'aquests objectes poc més es coneix, a part del fet que existeixen.
Les raons fonamentals són, per una banda, que no meten gairebé res, de manera que els astrònoms tenen poc a treballar.
I per l'altra, que no en tenim cap a prop per poder estudiar bé.
El que sí que s'havia fet era classificar els forats negres en dos, segons la seva grandària.
Així es coneixien els que eren més o menys com una estrella normal i els supergegants, similars a petites galàxies.
I entre mig, res.
Res, això sí, només fins ara.
Ja que l'Observatori XMM Newton, de l'Agència Especial Europea, l'ESA,
ha descobert un nou tipus de forat negre que és centenars de vegades més gran que els petits
i milers de milions de vegades més petits que els grans.
Els dos exemplars es troben a la glàxia NGC1313, situada a 10 milions d'anys llum de nosaltres.
El segon misteri a resoldre és de quina mena es van formar aquests forats negres.
Dels petits, per exemple, se sap que es van formar en l'explosió d'una estrella normal.
I dels grans, que són el producte de milions i milions de col·lisions als nuclis de les galàxies.
A veure, doncs, què ens en poden explicar els propers mesos?
Nosaltres, com a mínim, estarem a la guai.
I bé, doncs, si hi havia prou confusió amb els forats negres que coneixíem,
els petits i els grans, ara ha entrat en escena aquest tercer grup,
o podríem dir grup entremig, ni és petit ni és gran.
I com no sabíem gaire dels que ja coneixíem,
en aquest cas el que s'ha descobert ara a la galàxia NGC1313
encara és més misteriós.
Per això el titular d'aquesta notícia diu així,
forat misteriós al cel.
Bé, és com hem dit al final de la notícia,
estarem a la guaita a veure què passa.
I això, una notícia de l'espai és la que ha tancat avui Miss C-Online,
aquesta secció dedicada a repassar aquestes petites grans notícies.
i al cel, al univers, a les estrelles, a la galàxia,
als forats negres, allà és on anirem ara tot seguit,
perquè la cançó que acomiada el programa avui,
el programa número 200 de reactivitat,
celebrant això, aquells 200 programes,
recordant el programa número 0 que va tenir lloc
els dimecres 5 de novembre de 1997,
doncs la cançó que acabarà, aquest especial,
és precisament el mateix tema que ho va fer fa gairebé 6 anys.
Un tema que parla de l'espai.
Un tema de la banda sonora de la sèrie de televisió Cosmos,
del astrónom Carl Sagan.
Un tema anomenat Heaven and Hell,
Cel i Infern, del Evangelist, 1975.
Una peça que, aleshores, servien per acabar l'espai.
Un tema que ens venia molt bé perquè començava molt tranquil,
tal com està sonant de fons.
Avui, avui el nostre comidament, doncs, és especial.
Hem volgut celebrar en tots vosaltres aquests 200 programes.
Esperem que us hagi agradat.
Bé, hem també de dir, hem de dir que avui hem tingut els controls a la Sílvia García.
Després d'estar un any off, offline,
després d'estar un any sense estar amb nosaltres,
avui, precisament avui,
celebrant 200 programes, ens ha fet els controls.
La Sílvia García ha tornat i estem molt contents.
Això sí, la Núria Cartanyà no ens ha deixat.
Ella segueix posant la seva veu al començament del programa.
Qui tampoc no ens ha abandonat és la Núria Calbó.
Avui no ha pogut estar amb nosaltres,
però d'aquí 15 dies tornarà a ser amb nosaltres
amb la seva secció,
altres músiques natives.
Bé, res més.
Esperem, torno a insistir,
esperem que us hagi agradat aquest programa especial,
200 programes de reactivitat.
Us ensplacem d'aquí 7 dies aquí,
a Tarragona Ràdio.
Salutacions cordials d'en Beta.
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
Aquesta és la nostra adreça electrònica.
Beta75.org
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio
produït per Beta75
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
Fins demà!
Fins demà!