Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Sabeu, eh, que és el segon dijous de mes, amb la qual cosa tenim la presència de la nostra estimada Alba de Calilet, d'aquí una estoneta, d'aquí una estoneta, perquè abans ja veieu que hi ha altres coses. Avui l'Alba, no ho sé, no ho sé, no ho sé. Què podríem fer? Esperar que ens ho digui ella o... a veure.
Lluís, un moment, temps mort, temps mort, sí, gràcies, gràcies.
Temps mort pel Lluís i temps mort per tots vosaltres que estàveu esperant el conte dels petitets, perquè avui, ai, i això és un missatge una miqueta dirigit als pares i segurament que els petitets ja n'estaran de contents, i a veure si us podeu estar una estoneta més perquè l'Alba avui m'ha demanat per ser la primera en fer la seva participació.
És a dir, per explicar les aportacions que avui porta i que es desenvoluparan en el transcurs d'aquest curs que estem ja començant, ben començat.
I, a més a més, amb un altre feigitó. I és que a partir d'ara, què us sembla si a les intervencions de l'Alba, que algunes vegades, alguns cops, serà així a primera hora i altres a la seva hora d'abans, no ho sé, jo ho veurem,
que us sembla si establim una sintonia. I la sintonia que havíem pensat serà aquesta, que tot seguit escoltareu.
Bona nit, Alba. Hola, bona a mi. Què tal? Molt bé.
Tens pressa avui per marxar de cara a cara, eh? No, el que passa és que us enyorava molt a tots i tenia ganes de sortir de seguida.
Ai, això és cert, és cert. Sí, tenia... I nosaltres també teníem ganes perquè, com deia abans, la temporada passada va ser com a estranya, eh?
És una mica tipus Guadiana, no? Sí. Ara apareix i ara desapareix. Ara desapareixo.
Vam enyorar, suposo que tu també ens vas enyorar una miqueta a nosaltres, i bé, tornem a ser aquí i amb propostes noves.
Què et sembla la sintonia, per cert? Dons el vistiplau? Sí, sí.
Va, sí, és del Wim Mertens, eh? Per si algú en vol saber alguna coseta més. Bé, ja no dic res més perquè tampoc sé ben bé.
però jo trobo que sí que pot ser adient. I si no, ja la canviarem. Més que res perquè reconeguem una miqueta com a distintiu que l'Alba i Calilé,
que és qui hi ha al darrere, i més coses, per suposat, són amb nosaltres.
I va, avui fem una miqueta de carta de propòsits, no?
Sí. Avui serà una miqueta diferent del que havíem fet fins ara, els altres anys.
Per una banda, serà una mica diferent, però no tant, tampoc, eh?
Perdona, perdona, que pot ser que hi hagi qui s'incorpori. Què fes tu els altres anys?
Els altres anys venia una vegada al mes, i donava la tabarra, recomanant llibres.
No, donava la tabarra.
Pels que sigui el primer cop que sentiu canàmacana, o no ho hàgiu sentit mai a l'Alba, l'Alba és especialista en literatura infantil i juvenil,
per la part que li toca, i a més a més ve aquí i ens porta, i ens porta, doncs, tries que ella tria,
i ens en fa cinc cèntims, ens en fa crítica, ens les recomana, és a dir, ja sabeu que Alba,
i per si no ho sabeu, doncs, té la llibreria Calilé, especialitzada en literatura infantil i juvenil,
allà és el carassoler, no?
Sí.
Ser prop del mercat, i que és això, especialitzada en literatura infantil i juvenil.
Vinc a referir que si alguna vegada tu no saps on anar a comprar un llibre,
o no saps qui pot informar de quin tipus de llibre pots comprar, regalar el que sigui,
aquí Tarragona sí que hi és això, altres coses no, però això sí, una llibreria especialitzada.
Doncs això és el que fa, l'Alba venia aquí, ve aquí, ens porta una tria de llibres,
i aleshores ens fa això, un comentari, i dit això, xas.
Més o menys, a veure, llavors avui us explicaré una mica quins són els propòsits de cara a aquest curs,
per dir-ho d'alguna manera.
Us volia parlar de tres coses que volem fer a la llibreria,
algunes ja les fèiem d'anys anteriors, alguna és nova,
per convidar-vos una mica a participar a tots plegats.
Les tres cosetes que us volia comentar és el taller de literatura infantil i juvenil
que fem a la llibreria, que està orientat a adults,
un altre tema seria el Premi Protagonista Jove,
que està orientat a l'actor joves, de 13 a 16 anys,
i després el certamen de compte curt, el segon certamen de compte curt,
que anem a Cana Calilé, que està orientat a tots els públics,
en el qual us abarquem a tots, ningú us pot escapar.
Si voleu us faig cinc cèntims una miqueta de tot plegat.
Comencem pel taller.
El taller fa, aquest serà el tercer any que ens reunim,
també amb una mica alts i baixos.
Ens reunim el primer dilluns de cada mes,
a partir de dos quarts de nou,
a la llibreria, i ens reunim adults,
que estem interessats pel món de la literatura infantil i juvenil,
hi ha gent molt diversa, hi ha des de compte a comptes,
hi ha mestres, hi ha bibliotecaris,
tant de biblioteques públiques com de biblioteques escolars,
estic jo com a llibretera, hi ha alguna persona que és escriptor,
tenim un il·lustrador...
Llavors, el que intentem és poder fer una visió molt interdisciplinar,
sobretot al món de la literatura infantil i juvenil.
Una mica, la idea és de fer uns itineraris lectors,
unes bibliografies que poden ser temàtiques a partir del millor d'algun clàssic
o a partir d'algun tema que ens pugui interessar d'una manera concreta,
i establir, fer una posada en comú d'una sèrie de propostes
que fem cada un de nosaltres des de la nostra perspectiva,
fer una posada en comú i fer una petita bibliografia
sobre aquell tema concret.
Això era una mica la idea que portava jo de portar després aquí
i donar a reconèixer aquesta petita bibliografia,
com que ens reunim una vegada al mes i més o menys anirem fent
aquestes bibliografies, es poden anar combinant
entre alguna que porti jo per temes concrets
i aquestes bibliografies que anirem fent al taller,
que inclús pot venir alguna de les persones del taller,
comentar-la, etcètera.
Molt bé. Però l'itinerari de lectura, què es ve amb això?
Un itinerari és una mica un recorregut, diguéssim...
A veure, ens trobem moltes vegades en què els lectors,
tant adults com infantils com juvenils,
tenen uns gustos per una sèrie de temes,
una sèrie d'estils o uns gèneres.
Llavors el que intentem és, a partir d'un concepte,
establir una ruta de lectura que pot abarcar
des d'una edat petita fins a una edat adult, diguéssim.
Podem establir com un camí de lectura,
de manera que primer pots llegir un llibre,
després pots passar amb un altre,
després amb una altra mirada,
fer una miqueta com un camí que ens farà avançar
per aquest tema,
per poder anar encarrilant una lectura amb l'altra,
per anar aguantant, diguéssim, l'interès de la lectura.
Llavors aquesta era una mica la idea que teníem,
de poder establir aquests itineraris,
que es convertirien en bibliografies
i que en el futur, al millor, es podrien convertir
inclús en lectures en veu alta,
com havíem fet a la llibreria,
que havien funcionat molt bé,
doncs alguna de les persones que participin
poden arribar a fer sessions de lectura en veu alta,
això de cara a un futur més llunyà.
El taller, perdona, el taller aquest,
està obert a qui vulgui participar?
Està obert a tothom.
Jo des d'aquí us convido a tothom que vulgui participar,
que es passi per la llibreria.
La propera reunió és el primer dilluns del novembre,
que em sembla que és dia 3 o dia 2 o alguna cosa així.
Un dia d'aquests.
Escolta, escolta, a veure, a veure, sí, molt bé,
acabes de dir que vingui qui vulgui,
però em sembla que espantes una miqueta
quan abans diuen que venen aquí il·lustradors,
compta-contes, venen mestres, venen...
A veure, al principi...
Quina és la condició?
Jo crec que té que ser gent que tinguin interès específic
pel món de la literatura infantil i juvenil,
vull dir, perquè abarquem tot el món de la literatura infantil i juvenil.
Millor si ve un pare, un pare té un fill de 7 anys,
i hi haurà molta part d'aquesta informació,
que no sé que tingui ell una afició concreta pel món aquest,
clar, quan parlem de literatura de juvenil, per exemple,
aquest pare no tindrà interès per aquest tema.
i com que es tocaran sempre totes les edats dintre de cada sessió del taller,
més que per pares, jo veig més per professionals,
vull dir, professionals que d'alguna manera
es tinguin vinculats amb el món de la literatura infantil i juvenil.
És a dir, el treball és certament profund, no solament...
A veure, tampoc estem fent aquí tesis doctorals,
vull dir, és una cosa molt...
Perquè la gent que vam venir el primer dia, el dilluns passat,
que va ser quan ens vam reunir,
ai, és que em fa molta por perquè no sé què podré portar.
Dic, no, dic, és que precisament el que portem
és la nostra experiència pràctica i que tothom té una experiència diferent.
Vull dir, jo com a llibretera no tinc experiència de biblioteca d'aula,
per exemple, o de biblioteca escolar, o de biblioteca provincial,
o de mestre que explica contes, o de conte a contes que explica contes.
Vull dir, cadascú té una visió molt diferent
i la riquesa de què ens trobem tots és aquesta,
que cadascú aporta la seva visió.
Però, clar, ha de ser gent que tinguin interès per aquest tema.
És a dir, si tu, pare o mare, no ho has entès massa bé
i penses que això potser és un taller per anar a aprendre a explicar contes,
no és el cas.
És un taller per treballar el món de la literatura infantil i juvenil i voltants.
Però jo crec que les persones ho entenen perfectament.
I que farem pencar una mica la gent.
Ai, ai, ai.
Una altra feina que fem en el taller?
Digue'm.
M'agradaria que vinguéssiu aquí de tant en tant a fer una exposició,
perquè, tot i que potser l'accés no estigui a l'abast de tothom,
potser sí que hi ha coses que sí que interessarien a molta gent
i que d'aquí podríem fer-ne eco.
I a veure...
No, els resultats del que fem seran les bibliografies, els itineraris
i el grapat de Calilés, que és el fulletó aquest trimestral
que de moment està sortint,
ja porta uns 4 o 5 números,
que sempre hi ha un article, hi ha una agenda,
hi ha unes recomanacions i hi ha una bibliografia.
O sigui que, en principi, els productes que en surten són assequibles per tothom.
No hi hauria cap problema amb això,
vull dir, com per poder parlar aquí sobre el tema, etc.
Doncs això, el taller, qui vulgui venir, que es passi per la llibreria,
que em pregunti, que li faré 5 cèntims
i que qualsevol dubte, vull dir, tothom està convidat a venir,
veniu un dia, mireu, si us interessa, us quedeu
i si no, doncs vosaltres decidiu.
Sigüent tema que us volia comentar.
El Premi Protagonista Jove,
i aquí, Agust, també t'acabo d'implicar fa una estona.
Sí, estàvem parlant entre bambolines,
fa una estona entre micros.
Però això ens interessa.
El Premi Protagonista Jove és un premi
que està organitzat pel Consell Català del Llibre per a Infants i Joves,
que és una organització que agrupa
a totes les entitats, empreses, associacions,
vinculades amb el món del llibre infantil i juvenil,
que poden ser escriptors, il·lustradors, editorials,
llibreters, editors, infinitat de gent vinculada amb això,
i es dedica a fer activitats de promoció de la lectura.
I una de les activitats que fa és aquest premi.
És l'únic premi que es dona a la literatura infantil i juvenil
donada pels propis lectors.
Vull dir, no és un premi que el donen adults,
no és un premi que ho fa un jurat especialista,
sinó que és un premi que donen els que pateixen la lectura,
diguéssim, els nois lectors.
O els que la gaudeixen, que també n'hi ha.
Sí, diguéssim que és una experiència, diguéssim,
múltiple en aquest sentit.
Llavors, la nostra proposta, que estàvem parlant aquí,
era d'aquest premi, en principi, està orientat a escola,
a instituts, perquè és a partir de...
Hi ha dos grups, un de 13 a 14 anys i un de 15 a 16,
està orientat a instituts i a biblioteques.
La nostra idea és aportar una petita novetat,
que és fer un grup que participi en aquest premi,
que sigui Caramacana i Calilé,
de manera que podem establir un grup de 13 a 14 anys
i un grup de 15 a 16 que participin en aquest premi.
Què vol dir aquest premi?
Aquest premi funciona de la següent manera.
Hi ha un grup de crítics especialistes del Consell,
que són que participen a la revista Faristol,
que fan una tria de quatre títols per cada grup,
perquè el que no podríem fer seria obrir-ho
a tota la possibilitat de llibres,
perquè llavors seria molt difícil poder-ho lligar,
poder-ho concretar.
Llavors, en aquest cas,
hi ha quatre propostes de lectures per cada un dels grups.
Els participants han de llegir els quatre llibres,
no val a llegir-ne tres, ni dos, ni un,
sinó els quatre,
i han d'establir un debat entre ells sobre els llibres
per decidir quin és el llibre que els ha agradat més.
Llavors, aquests llibres,
tots els llibres s'han de votar amb una puntuació de l'1 al 4.
L'1 al que més ja s'ha agradat,
el 4 al que més.
Però l'important d'això no és el resultat de la votació final,
sinó tot el debat que s'estableix entre mi,
com si fos una espècie de club de lectura
sobre aquests llibres en concret.
La nostra proposta,
si esteu interessats,
si teniu entre 13 i 16 anys,
us agrada llegir.
Els llibres proposats,
jo crec que són molt xulos,
hi ha uns quants que me'ls he llegit,
alguns que encara no,
però pinten molt bé.
Si esteu interessats,
una de dos.
Potser serà el més fàcil,
que us dirigiu a Calilé,
que passeu per la llibreria o que truqueu.
estem al carrer Soler número 4
i el telèfon és el 977-24-18-38
i podem mirar d'organitzar aquests dos grups.
Nosaltres,
com a llibreria i com a programa Cana Macana,
vehicularem el grup
perquè pugui arribar a fer la seva votació
perquè la votació és conjunta.
Vull dir,
és una votació de consens,
que és conjunta
i que va parar en el premi.
Llavors,
si esteu interessats,
feu això,
es poseu en contacte amb nosaltres.
Us dic,
si voleu,
els quatre títols per cada grup
per fer una miqueta allò de dentetes.
Pel de 13-14 anys,
hi ha
Billy Elliot,
de l'editorial Cruïlla,
El senyor dels lladres,
de Columna,
Coralín,
d'Empúries
i Corre, no i corre,
d'Alfaguara.
I,
pel grup de 15-16 anys,
hi ha
L'infern de Marta,
de l'editorial Bromera,
Els llops de la lluna roja,
d'Empúries,
El lleó,
d'Empúries
i Viure el límit,
de Cruïlla.
Si us heu llegit algun d'aquests llibres,
ja teniu una feina feta,
cap problema.
Si esteu interessats,
si us agrada llegir,
participeu,
perquè realment els llibres
són realment bons llibres
i molt interessants.
Grups de quant?
Els que vulguem,
en principi.
No hi ha limitació?
No, jo crec que com a mínim
per poder establir aquest mínim de debat
haurien de ser unes quatre persones,
de quatre persones endavant.
Si som ja molts,
doncs ja ens organitzarem.
I és a dir,
cada persona s'ha de llegir els quatre llibres?
Cada persona s'ha de llegir els quatre llibres
i l'important és fer una reunió
on pugui haver-hi un debat
i es pugui decidir
més o menys quins seran
els que volem votar
i per què
i quina apuntació donem a cadascun.
Llavors, la idea era
poder fer un debat previ a la llibreria
i quan tinguem més o menys les conclusions,
venir un dia aquí a la ràdio
i els dos grups.
I ho verbalitzem per la resta del món.
Expliquem quines són les conclusions
que hem tret,
què pensem de cada un dels llibres.
A veure, edats,
has dit de 13 fins a 16 anys.
Dos grups.
13 a 14 anys
i 15 i 16 anys.
Cap a la Calilé,
demanar informació
i si truqueu aquí
també us en direm,
us direm on és Calilé
perquè, escolta,
has dit al telèfon
que ni jo m'hi he quedat.
Va, tornem a repetir una mica
que som al carrer Soler.
Jo ja us diré
perquè l'Alba té tanta pressa.
Va, no ho dic avui.
L'altre dia ho diré.
No, de moment no ho diré.
No ho diré, no.
A veure, torno a repetir.
Estem al carrer Soler número 4
que estem just davant
de les bústies de correus.
Tireu la carta,
doneu la volta
i allà darrere estem nosaltres.
I el telèfon
és el 977 24 18 38.
977 24 18 38.
Ara sí.
Molt bé, ara tothom cal.
Entesos.
L'última cosa,
i ja estic
perquè si no m'estic menjant
aquí molt de temps.
No, no, no.
Escolta'm,
estem aquí parats
perquè això són noves
i molt bones.
A veure què ens surt.
Fem una cosa
que és que ens ha donat
tanta informació
que una miqueta de música
del Wim Mertens
potser que ens aniria bé
o jo què sé,
posem una miqueta de música.
Fixa't, veus que bé.
Va, res, 10 segons.
I continuem.
Sí, ara jo he descansat una mica la llengua.
A veure,
continuem ja
amb la tercera cosa
que us volia comentar
que és la segona convocatòria
del certamen de compte curt
que anem a Cana Calilé.
Bien.
Que com sabeu
l'any passat va anar molt bé.
Un éxit.
Estem contentíssims
i hem decidit continuar.
Evidentment era claríssim
que continuaríem
però continuem amb el certamen
i ampliem a tres categories.
En funció de com va anar l'any passat
farem una categoria d'infantil,
una de juvenil
i una d'adults.
Sempre són llibres orientats
a públic infantil.
L'infantil...
A veure, a veure, a veure.
El que escrivim...
Comptes...
Comptes...
Orientats...
Dirigits als nens.
Als nens o als joves.
És a dir, val, val,
això que quedi molt clar
perquè potser...
Jo crec que val la pena aclarir-ho.
Molt bé, molt bé.
Crec que de totes maneres
la majoria de gent
que van participar
més o menys sí que es podia
agrupar amb això.
Sí.
Però jo crec que sí que...
Vull dir, no sé,
potser el plantejament
és fer contes orientats
amb aquest tipus de públic.
Anem a veure.
Comptes que fossin indicats
des dels, jo que sé,
zero anys
o quan es comenci a llegir
fins posem-hi els 14.
Per exemple.
En temàtica...
Comptenen que 14 ja entra
quantitat de coses.
Clar, clar, evidentment.
Però vull dir,
evitar el que siguin contes
exclusivament per adults
perquè, vull dir,
potser l'entorn en el qual estem
com a mínim Calilé
és una llibreria
que t'agafaria
a més de zero a 16 anys
i llavors, diguéssim,
contes per adults
jo crec que és un altre món.
L'any passat va estar
força repartit
però algun conte així,
diguem-li, fora de context
en aquest sentit no hi era, no?
Jo crec que no,
que estaven tots bastant dintre del...
Però bé, ho volia aclarir-ho
perquè alguna vegada
quan venia a buscar les bases
i tal m'ho van preguntar.
Llavors, prefereixo aclarir-ho
que són contes orientats a públic.
Cal recordar que per motius
d'espai
i de la possibilitat
que rebem molts exemplars
que s'ha de limitar
contes curts a tres.
Sembla que eren tres pares.
A tres que l'any passat
vam haver, doncs,
molt amb el gran nostre
vam haver d'un dels contes
que més ens agradava
dir-li no podia guanyar
perquè era fora de normes
amb la qual cosa
doncs, això és important
tenir-ho clar.
Va, quan ho convocarem, això?
Això, bé,
la convocatòria ja la llancem ara.
Vull dir, ja,
si voleu començar a escriure
animeu-vos
que podeu escriure més d'un
no cal que sigui només un per cap.
Però, com sempre,
podeu anar a Obea Calilé
que allí també us informaran.
Segurament sortiran les bases
als espais gratuïts
o algun diari
i també, de tant en tant,
nosaltres ho anirem recordant.
Una altra cosa important
és que tenim un nou patrocinador
que és pizza nova
ja segurament coneixeu
la pizzeria de les pizzas rectangulars
que, a veure,
fa que el premi s'ampliï
saborosament, diguéssim.
El premi, per una banda,
sabeu que hi ha una part artística
que és venir a llegir
el conte a la ràdio
hi ha una part cultureta econòmica
que serien els 50 euros
amb llibres per cada un dels guanyadors.
Continuàvem amb els 50 euros?
Sí.
Hòstia.
Home, hi ha un que ha una categoria més.
Hòstia.
No podem arribar al 55?
No, perquè m'ha afegit una altra cosa.
Ah, ah.
I un sopar pel guanyador
i els seus acompanyants
a la pizzeria.
A la pizzeria Pizza Nova.
Alerta, aquesta és una de les novetats.
Sopar íntim o acompanyat?
Acompanyat.
Molt bé.
Pel guanyador i acompanyant?
Pel guanyador i acompanyant, sí.
Acompanyants plural,
perquè com que són nens,
vull dir que vingui el nen amb la mama,
és una mica trist.
Vull dir, pot venir amb la mama i el papa.
I si té un germà,
sembla que havíem dit
que eren unes quatre persones.
Més que requerir l'olicient aquest,
que aquest any s'amplia l'olicient.
Aquest any és de celebrar el premi.
Doncs, bàsicament, era aquesta la idea.
Vull dir, que us animeu a escriure.
Les bases encara no les tenim impreses.
Espero que en 15 dies o així,
més o menys, ho tinguem tot polit.
I pugueu tenir-les
i les podem enviar.
Molt bé, molt bé.
Doncs força coses, no?
Sí, espero que pugueu fer-ho tot.
És que ara a principi estàs allà com molt animat, no?
Però bé, jo crec que sí,
que són coses viables
i que són coses força interessants.
I a més a més són coses de treball quotidià
que es van fent
i que els seus resultats van apareguent,
van caient com porment madures.
I que a la fi,
quan arriba als voltants de juny,
dius, mira,
les coses que s'han fet o que no s'han fet.
Per cert, l'any passat van venir
uns quants participants a llegir.
Molt bé.
A veure si aquest any tenim més temps
i que pugui venir més gent.
No cal per això, evidentment,
que adapteu el vostre conte
al format radiofònic, en absolut.
Es tracta de llegir-ho,
tot i que va venir un grup
que van fer una interpretació,
que precisament va ser
el conte excessivament extens.
Aquí van venir 7-8 persones
d'un col·lectiu teatral
que van fer una magnífica interpretació del tema
i fantàstic.
Però vull dir que no cal que sigui això.
és un conte que en un principi
es pugui llegir i punt,
o es pugui explicar i punt.
Hi havia un altre tema
que potser també havíem de
polir una miqueta,
el tema de les il·lustracions, saps?
Que l'any passat vam tenir
un conte, dos contes,
que venien, vamos,
il·lustrats d'una manera primorosa.
I més ens estimem
que no hi hagi il·lustracions.
No, a veure qui les vulgui posar,
que les posi.
El que passa és que ens havíem plantejat
de donar un premi a les il·lustracions,
però realment,
jo crec que de moment no,
perquè és ficar-nos en un tema
que se'ns escaparà una mica encara.
Crec que de moment
fent tres categories
ja és molta feina
poder fer tota la tria
i poder establir criteris
i poder fer una bona selecció.
I bé,
si hi ha il·lustracions
doncs es tindran en compte,
però en principi...
Però, mira,
jo voldria dir una cosa
ara que som a fora de convocatòria.
Moltes vegades les il·lustracions,
i sobretot si són molt bones il·lustracions,
poden influir negativament
a l'hora de fer la valoració.
Perquè si un troba
que aquell conte li agrada molt,
però pensa,
ostres, potser és per la il·lustració
que em fa...
Això pot fer que aleshores
no el valoris
com l'hauries de valorar
a causa d'una bona
o d'una mala il·lustració,
el que sigui,
no?
Aleshores,
potser amb un certamen
de conte curt
val més establir-se
el contingut
i deixar-ho estar.
Perquè és que el món
de l'àlbum il·lustrat
és una història
molt diferent.
Havíem pensat també
de convocar un premi
amb il·lustracions,
però de moment,
de moment
ho declinarem,
aquesta possibilitat,
potser amb vistes
en una propera edició,
ja ho veurem,
però de moment
només hi ha
aquestes tres modalitats.
Diguem que quan el premi
sigui famós...
Sí, però ja ho és,
pizza nova,
escolta,
mitja Tarragona
va a menjar,
sopar,
pizza nova.
Sí.
I escolta'm,
i la pizza,
de què serà?
O ja us pot triar també?
Pots triar,
la pizza que volgués.
Però això és massa,
ja.
Això és un superpremi.
Alba,
alguna cosa més per avui?
No,
en principi
tinc la llengua una mica cansada,
tant de parlar.
Tinc la llengua cansada,
que haig...
Ai,
Déu meu,
tenim pendents
ara mateix
una trucada
que en breu
ja establirem,
però no sé
si hem d'acabar
per dir alguna cosa més.
No,
en principi
això era tot,
vull dir,
ens anirem trobant
una vegada al mes,
vull dir,
el segon dijous
de cada mes com sempre
i us portaré
o veu un itinerari lector,
o veu una bibliografia,
o veu alguna novetat,
o veu alguna juerga
que hagi trobat.
Molt bé.
Mira la sintonia.
Ui,
aquesta sintonia
t'està empenyent.
Sí, sí,
ara m'agrada.
Va, va, va, va.
De veritat que t'agrada
aquesta sintonia?
Sí, sí que m'agrada.
Tinc una altra, eh?
Bueno,
no, no, no,
però aquesta sintonia
hem d'acostumar.
S'alma que és
Will Mertens
el Jarding Close
o alguna cosa així.
Gràcies, Alba.
Fins d'aquí
unes quantes setmanes.
Fins d'aquí un mes.
I continuarem.
Vinga.
Adéu.
Fins d'aquí
Fins d'aquí
Fins d'aquí
Fins d'aquí un mes.
que el llanto del hombre
lo taponen con cuentos.
Que los huesos del hombre
los encierran con cuentos.
Y que el miedo del hombre
ha inventado todos los cuentos.
Yo sé muy pocas cosas, es verdad.
pero me han dormido con todos los cuentos.
y sé todos los cuentos.
todos los cuentos.
a cana me cana me cana.
a cana, els dijous a la nit.
continuem.
continuem i continuem amb un tema
que tindran lloc que tindran lloc
que tindran lloc durant aquests dies aquí al Baix Camp
i una miqueta, una miqueta, una miqueta fora del Baix Camp.
No sé si sabeu què és el Correllengua, el Correllengua 2003.
és una llengua en potes, és una llengua que se t'escapa,
és una llengua que va molt de pressa,
més de pressa que la llengua de l'alba fa una estona.
No ho saps, que no?
Nosaltres tampoc i per això
hem contactat aquesta nit amb el Xema del Morell
que ens explicarà, ens farà cinc cèntims
de què va això del Correllengua
per tots els que escolteu cana me cana.
Xema.
Hola, bona nit.
Què tal?
Com estàs?
Bé, esperant-vos.
Esperant-nos.
Ben, ben esperat.
Escolta'm, explica'ns què és això del Correllengua.
Bueno, ben bé, tampoc ho sabem massa.
Bé, començant bé.
Vinga, que no ho sabem massa, ja és el que.
No, a veure, com el seu nom indica,
el que preté és reivindicar una mica la nostra llengua,
la llengua que fem servir habitualment.
Perquè quan tombem, sobretot per les nostres ciutats,
més o menys grans,
pràcticament sembla que siguem, no sé,
al centre de Madrid o al centre Valladolid, no?
I el que ens interessa és això.
començar i reivindicar la nostra llengua,
que també l'hem de fer servir.
Deixar que es parli el català en la intimitat, no?
Exacte.
En certa manera.
El de Correllengua està bé perquè, en certa manera,
és una cursa que comença en un lloc,
va traspassant comarques, pobles, fins a...
Sí, comença, bueno,
travessa tota la Catalunya amb quatre,
amb quatre, doncs,
neguïsem, quatre columnes.
Sí.
i una passa per aquí.
I la que passa per aquí,
doncs, passa per Reus,
Vandellós,
Montbrió del Camp,
Montroig del Camp,
Botarell,
Riuidoms,
i la que us toca a vosaltres,
el Morell.
Sí.
Veig que...
organitza això la gent,
gent dels pobles del Baix Camp,
del Baix Camp.
Sí.
Sí.
i col·labora la Coordinadora d'Associacions per la Llengua.
Ah, exacte.
I la part que us toca a vosaltres,
del que feu al Centre Cultural,
veig que hi ha una cercavila,
un sopar popular,
explica'ns una miqueta tot això,
cap a...
quin objectiu,
no quin objectiu que ja ens l'has dit,
però cap a qui està adreçat,
és a dir,
qui hi pot participar
i què és una miqueta,
què és el que es pretén brecquia,
en lectures de manifestos
i una miqueta d'actuacions.
Sí, a part que sigui un acte reivindicatiu,
evidentment,
els catalans també sempre
li donem una passada de festa,
no?,
i almenys això és el que es preté.
Llavors,
la iniciativa l'han portat endavant
un grup de joves del Morell,
que s'han donat compte d'aquest tema,
i juntament amb l'Associació Cultural Ambrouix
i amb l'Ajuntament del Morell al darrere,
han organitzat una sèrie d'actes festius,
llavors comencem a les 9 del vespre,
demà a les 9 del vespre,
amb una certa vila,
a càrrec del grup Ambrouix,
i després,
on s'acaba la cercavila,
farem una mica de sopar popular al carrer,
llavors muntarem allà una mica d'un xiringuito,
farem carn a la prasa,
i tot això.
Carai,
és a dir,
popular en el sentit que no és allò
que d'un esport al seu,
sinó que hi ha...
No, a veure,
fem pagar un preu simbòlic,
més que res,
perquè la gent se'ns pugui apuntar
de dos euros,
no res.
Ah, mal, mal.
Clar,
per això no està apuntat aquí el cartell,
el de pagar,
ja està bé,
però és un preu força simbòlic,
i després una lectura del manifest.
Hi ha un manifest en particular?
És a dir,
és comú en tots els llocs.
És el manifest del Correllengua,
que és comú a tothom.
Val,
i finalment,
l'actuació del JM Cantimplora.
Vall Foc,
amb els tres quartans del Morell,
espereu participació de la gent del poble?
Home,
de moment,
quan jo he sortit avui a les 7 d'allà al centre,
ja estàvem a prop dels 80.
Bé,
Déu-n'hi-do.
Molt bé, molt bé.
Els 80 apuntats pel sopar.
Hem de dir que el Xema és regidor d'aquí al Morell,
i escolta'm,
si s'han de fer,
des del teu punt de vista,
és a dir,
des de la teva experiència,
des del que tu penses,
si s'han de fer coses com el Correllengua a casa nostra,
al nostre país,
per dir-ho d'alguna manera,
tu com el veus a l'estat de la llengua?
Realment,
és allò de que a vegades sembla que siguem a Valladolid?
Jo em sembla que sí,
i és un tema que a la llarga,
els polítics,
no els polítics amb àmbit local,
sinó amb àmbit estatal,
com a parla estatal de Catalunya,
em sembla que és un tema que ens tindrem d'enfocar,
perquè no només jo,
com a regidor de cultura i joventut,
també sóc professor d'ensenyament secundari,
i llavors els instituts es parlen molt al castellà,
moltíssim,
i llavors no ho sé.
És una cosa que necessita que es regui una miqueta,
veig.
Sí, no sé de quina manera,
perquè és difícil trobar-li el desllurillador,
però...
Si més no,
amb activitats com aquesta,
si més no,
morir-se no es morirà la cosa.
Home, esperem que no.
Esperem que no.
Demà...
Tan malament no està,
jo crec que tan malament no està,
que hi som a temps.
Val, val, val.
És que de vegades sembla que hàgim de començar a resar responsos, eh?
No, home,
per això el que no organitzem és un funeral,
sinó és una festa.
Exacte, exacte.
Més que res,
perquè després ja hi ha festa i bé.
Escolta,
demà a les 9 de la nit,
al davant del Centre Cultural...
Bueno, des d'aquí també aprofito a convidar tothom.
Exacte,
és el que anava a preguntar-te,
dir que és un obert.
I a part del que sí que convidem a tothom
és un got de Patroona.
Bien!
Què és exactament la Patroona?
L'any passat va ser la fira multisectorial,
i l'embruix justament amb el restaurant La Grava.
Sí.
Van dir,
si Tarragona tenen beguda,
perquè nosaltres no tenim beguda a festes, no?
I van fer la Patroona.
Patroona,
evidentment,
com que estem al costat de la refineria,
i llavors porta dos productes típics nostres.
Un,
que és l'avellana,
amb el licor d'avellana,
i l'altre,
doncs,
l'una de les coses bones que tenim al poble
per a l'avellana
és el vermut i saguirre, no?
Sí.
Llavors,
és una combinació així...
A què?
Però no amb el licor d'avellana, no?
Sí, sí,
una combinació de vermut,
licor d'avellana
i altres coses secretes.
I altres orgues
que no es poden dir en aquestes orgues.
Escolta, escolta,
aquí el control ja se't comença a espantar.
I a què t'agusta això, tu?
No ho sé,
però el fresquet passa molt bé, eh?
Un maquet,
un ronda.
Xema,
moltes gràcies per estar aquí una estona amb nosaltres
i espero que demà hi hagi un gran èxit
amb aquesta convocatòria del Correllengua
al vostre municipi,
al vostre poble.
Moltes gràcies i molt bona nit.
Gràcies a vosaltres.
Per veure.
Adéu.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Les coses que s'han de fer,
de vegades,
per mantenir el que sembla que sigui
tan de cada dia,
tan nostre,
tan immutable,
doncs sí,
sí que és mutable.
La veritat és que
molts de nosaltres ens plantegem
que si no fos per gent
que hi ha al darrere
amb determinades coses,
les coses s'extingirien, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Enhorabona
per als que corren
amb el Correllengua.
de la veritat és que el Correllengua.
La veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
del Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que el Correllengua
de la veritat és que l'Ohatos marxoc
me lo digas, pues, no lo sé.
Música
Música
Tu hija no queda de niñas, me lo digas, pues, no lo sé.
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música


Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música



Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Leyla
Música
Música
Música
Música
Fins demà!
Un any, una colla de picadors treballava en el bosc de Sant Sebastià,
més a un de veient cap allà al Pirineu.
Mentre uns tallaven els troncs i un cop a terra els despullaven del brancam i de l'escorça,
els altres arrossegaven les vigues amb els machos,
una tarda d'estiu es presentà damunt del bosc una tempesta de llams i de troncs.
Bèsties i persones van deixar la feina i van córrer d'eixoplugar-se a la cabana
que s'havien muntat en una clariana del bosc.
L'endemà al matí, un dels picadors va trobar a faltar la seva destral.
Només ha pogut ser un pastor, esqueixar el picador al cap de la colla.
Solament ells naveguen pel bosc.
Ho veu un dels nostres homes, esmalfiar l'encarregat.
Però tu no t'amoïnes que ja sortirà.
Si dissabte a la tarda no te l'han tornat,
a fer de Déu que el lladregot que te l'ha fotut li passarà per casa.
No voldria pas ser dintre la seva pell.
En els dos dies que quedaven de setmana, la destral no va aparèixer.
Dissabte a la nit, en tornar al poble,
l'encarregat va anar a trobar una dona que sabia resar els responsos.
Estiguis tranquil,
que el lladre de la destral quedarà sentenciat aquesta mateixa nit.
Els hi resaré els responsos al dret i al revés,
i es fondrà com una candela.
Però van passar els dies,
i ni a pareguela d'astral ni va semblar que cap dels homes que treballaven al bosc
s'aprimés gaire.
No es va sentir dir tampoc que s'emmalaltís cap pastor dels pobles de la vora.
La temporada següent, els picadors van tornar al mateix bosc.
Un dia, el cap de colla es va talaiar d'un pi que s'havia mort feia poc temps
i que ja començava a atorrar-se-li la fulla.
Ves i talla-la abans que no es corqui.
Això ho va ordenar un picador,
i era precisament l'home que l'any abans havia perdut la destral.
En arribar al pi, el destraler va aixecar els ulls cap al brancant
per decidir cap a quin costat li anava millor que l'arbre es desplomés.
Ja és ben estrany que s'hagi mort, rumiava.
No sembla pas que l'hagi sucarrat cap llamp.
De cop i volta va descobrir la seua destral,
clavada a l'escorça del pi 10 o 12 pams damunt de terra.
Llavors, li va venir a la memòria que a la tarda de la tornada,
el mateix que li havia clavat
i amb les presses de replujar-se
no se n'havia recordat més de la destral.
El pobre pi, sense tenir-ne cap culpa,
havia rebut l'efecte fulminant
dels responsos de la bruixa.
La destral perduda.
Un recull de Pep Coll amb muntanyes maleïdes.
El podeu trobar a Empúries, edició de Butxaca,
amb un preu força assequible.
Em pregunto si...
Ara no plou, però t'ho hem fet creure.
Però jo em pregunto si en una d'aquestes nits
tu t'aventuraries per aquí dalt a les muntanyes,
que en són tan pròximes.
les muntanyes de Prades, el Montsant i companyia.
A més a més, si la nit és d'aquestes de gola de llop,
a veure si la trobes tu, aquesta destral.
Pensa't, eh?
Pensa't que el tema dels responsos era una cosa seriosa.
La bruixa o la dona, aquella saberuda de coses,
havia jurat i perjurat que resaren els responsos
del davant i del darrere,
qui li hagués pres la destral que hauria fulminat?
Però, ai, l'has, no era persona,
sinó una miqueta d'oblit de la persona
a qui es pensava que li havien pres la destral.
Jo trobo que potser en aquesta història
també n'hauria de haver tingut una miqueta de càstig
al nostre protagonista,
perquè si fa o no fa,
per culpa del seu desenteniment,
per culpa del seu apresurament,
per culpa del seu atabalament tabalot,
va fer que aquell pobre arbre, aquell pi,
morís.
perquè això dels responsos és cosa seriosa, eh?
Per cert, tinc un conte que avui n'explicaré,
però que estem preparant perquè el voldria portar aquí un dia
cana'm a cana'm, així, amb tranquil·litat,
que es diu La Lluna Morta,
que també parla una miqueta de com això dels responsos,
això de resar un para nostre cap al davant,
un responso és una oració que es resa quan els difunts i tal,
allò abans de fer els enterraments,
o després, jo ho sé,
però, bueno, és una cosa així com...
però sembla ser que resals d'una manera o d'una altra
pot provocar algun efecte,
com bé podria ser desllubrar fins i tot una pobra lluna
que està soterrada al fons d'un llac.
Ui, quines coses!
Sembla que estiguem al programa Boira, eh?,
del nostre company l'Àlex.
Doncs no, salutacions per l'Àlex,
però, suposat, recordar-vos que aquí a Tarragona Ràdio
hi ha un programa que també és de temes de misteri
i que no deixeu d'escoltar-lo,
que ens agrada, que ens agrada.
Escolteu, avui ens hem quedat una mica penjats
amb la temàtica que havíem de portar
perquè la proposta de l'Alba
i després la trucada s'ho valia.
I mentre ens acomiadem amb la Sandy Dillon,
que d'aquí a un moment ja entrarà dient-nos
a gust que això s'acaba,
més que no,
fer-vos una miqueta de recordatori
d'alguns dels contes que us havíem d'haver passat,
dit, explicat, però que no ho hem fet.
Un d'ells,
que espero que el puguem llegir la setmana vinent,
és La sirena en la llauna de sardines,
de Guldron Pau Seguon,
una autora d'Alemanya
que té uns contes d'aquells que ens agraden
perquè tenen a vegades ni cap, ni volta, ni poca solta,
però que són contes, en definitiva,
que ens fan a nosaltres entrar en aquest món.
També volíem llegir-vos una miqueta
del califa Sigonya,
del Wilhelm Hau.
I, a més a més de llegir-vos aquesta història,
posar-vos una miqueta de la música xeressat
de Rimsky-Kosakov,
la qual cosa no podrà ser avui,
entre altres motius,
perquè d'aquí 30 segons
tancarem la nostra finestra.
No, finestra no, perquè sona a Windows.
No, no, i això en el informàtic
és poc formal, digueu-m'hi així.
La nostra...
Ai, com ho podríem dir?
Ai, no ho sé, no ho sé.
Va, no ho sé.
Tanquem, ho obrim.
Què més don?
La qüestió és deixar anar coses, veritat?
Doncs avui us hem deixat anar aquest programa
amb l'Alba, amb el Xema
i amb el Lluís,
que ha estat amb els seus dits àgils
els controls.
I l'Agus, qui t'ha parlat desitjant-te
que ho canemacanegis, força bé.
Bona nit, fins la setmana vinent.
Es per la xoúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúúel...
Ninja